TEMA-2-REVOLUCIO-INDUSTRIAL.

pdf

jeniferelena

Historia del Mundo Contemporáneo

1º Bachillerato

Estudios España

Reservados todos los derechos.

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
 TEMA 2: LA NOVA ERA INDUSTRIAL

1. Revolució agrícola i creixement demogràfic

La primera més gran transformació que va portar la Revolució Industrial va
ser en l’agricultura i possibilita un increment de la producció d’aliments,
això du a terme més població.

El tancament de terres
Durant el segle XVIII, l’augment de la demanda d’aliments i els preus
agrícoles elevats van incentivar els grans propietaris a augmentar la
producció. Per aconseguir-ho, van optar per encerclar les parcel·les dels
camps oberts (openfields), expulsant molts pagesos i cultivant les terres
encerclades (enclosure) per millorar la productivitar i augmentar els
beneficis.

Nous sistemes de cultiu i innovacions tecnològiques

La rotació triennal tradicional de conreus va ser substituïda per la
quadriennal al S.XVIII. Aquest nou sistema combinava la sembra de cereals,
que empobreixen la terra, amb plantes farratgeres enriquidores com naps i
trèvols, eliminant la necessitat del guaret. Aquest canvi va incrementar la
superfície conreada i millorar la productivitat. L’adopció de mètodes i eines
innovadores com els de Jethro Tull i l'arada de Rotherham, juntament amb
un augment de la ramaderia, va contribuir a millorar el rendiment agrari. La
introducció de nous conreus, com la patata i el blat de moro, va diversificar
la producció d’aliments, millorar l’alimentació humana i mitigar les fams
periòdiques.

El creixement de la població
L’augment de l’oferta d’aliments des de mitjan segle XVIII va propiciar un
creixement demogràfic sostingut. Aquest creixement va ser causat pel
descens de la mortalitat, sobretot infantil i per un augment lleuger de la
natalitat:

·Reducció taxa de mortalitat: millora en l’alimentació, avenços mèdics i

higiènics…
La desaparició de les grans fams va fer que la població, millor alimentada,
esdevingués més resistents a les epidèmies, reduint així la mortalitat. Com a
resultat, a finals del segle XIX, l’esperança de vida va experimentar un

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-9094714

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
 notable creixement, situant-se al voltant dels 50 anys a la majoria de països
industrialitzats europeus.

·L'augment de la taxa de natalitat: disminució de l’edat de matrimoni i del

nombre de solters arran de la millora de la situació econòmica.

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
A la segona meitat del segle XIX, la natalitat va començar a declinar degut a
la baixada de la mortalitat infantil i al desig de les famílies urbanes de
limitar els naixements. Aquest canvi va provocar una notables revolució
demogràfica, inicialment evident a la Gran Bretanya, on la població es va
triplicar de 10,9 a 37 milions d’habitants entre 1800 i 1900. Aquest fenomen
es va estendre per molts països europeus, com França, Alemanya, Països
Baixos, Itàlia i Espanya, generant una autèntica explosió demogràfica al
continent.

2. Una nova font d’energia: el vapor

El factor que més va contribuir al sorgiment de la indústria moderna va ser
la continuada innovació tecnològica, que va tindre una aplicació directa en
la millora de la producció de béns.

L’energia hidràulica i l’energia de vapor

La introducció de noves fonts d’energia va impulsar la transició de la
manufactura a la indústria, facilitant la mecanització dels sistemes de
producció. Les primeres màquines industrials utilitzaven l’energia
hidràulica amb rodes accionades per aigua, situant les fàbriques a les riberes
dels rius. No obstant això, la revolució decisiva va ser la màquina de vapor,
inventada per James Watt en 1769, que funcionaba amb la combustió de
carbó. Aquesta innovació va possibilitar el funcionament de diverses
màquines industrials i agrícoles, així com la seva aplicació als mitjans de
transport.

La mecanització i el sistema fabril

Les noves fonts d’energia, com la hidràulica i la vapor, van impulsar la
mecanització del procés productiu amb màquines capaces de treballar
incessantment i realitzar diverses operacions simultàniament a gran
velocitat. Aquesta nova maquinària va ser aplicada a l’agricultura, indústria
i mitjans de transport, generant un increment de la producció, millora de la
qualitat dels productes i fomentant el comerç a distància. L'augment de la
productivitat va reduir els costos de producció i preus de venda, ampliant
així la base de consumidors. Aquesta mecanització va promoure l’adopció
del sistema fabril,centralitzant capital, màquines i mà d’obra sota un mateix

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-9094714

Tu pisito ya no será el mismo con esta Fantasía de Fibra 😎 300Mbps por tan solo 27€mes. ¡Píllatela!
Historia del Mundo Contempor...
Banco de apuntes de la
 sostre, contribuint a la desaparició de la producció en sèrie, malgrat
provocar la ruïna de molts artesans.

La revolució dels transports

A mitjans del segle XVIII, a la Gran Bretanya, les millores en camins i la

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
construcció massiva de canals per a la navegació fluvial van millorar el
transport de matèries primeres i mercaderies. La revolució en el transport
va arribar amb el ferrocarril, que aportava velocitat, capacitat de càrrega,
cost reduït i major seguretat gràcies a la locomotora inventada per
Stephenson en 1829. Robert Fulton va aplicar la màquina de vapor als
vaixells, abreviant els viatges transoceànics. Aquests mitjans, ferrocarril i
vaixell de vapor, facilitaren intercanvis entre centres de producció i consum,
així com la mobilitat de la població, donant lloc a una densa xarxa
ferroviària a la Gran Bretanya i Europa.

3.Les noves indústries.

Indústria cotonera
La indústria cotonera va ser pionera en la mecanització de la producció a
finals del segle XVII, quan el cotó es va introduir a Europa mitjançant el
comerç colonial. Això va conduir a importants innovacions en la filatura i la
teixidura.

La llançadora volant, inventada per John Kay el 1733, va augmentar la

velocitat de la teixidura i va permetre la creació de teixits més amplis.
A més, màquines com la Spinning Jenny (desenvolupada per Hargreaves el
1764) i la Mule Jenny (creada per Crompton el 1779), impulsades pel vapor,
van revolucionar la producció de fils de cotó.

El teler mecànic, inventat per Cartwright el 1786, va ser un avanç clau en la

teixidura mecanitzada, ja que funcionava amb la força del vapor. Aquests
avenços van requerir el desenvolupament paral·lel de la indústria química
per a blanquejadors i tintures.

El finançament de la indústria cotonera es va basar principalment en

l'autofinançament i els beneficis procedents de l'agricultura i el comerç
ultramarí. Els empresaris van aprofitar la disponibilitat de cotó a baix cost,
una mà d'obra rural econòmica i un mercat en expansió per obtenir alts
beneficis, que van reinvertir en el creixement de la indústria. Aquests factors
van ser crucials per al ràpid desenvolupament de la indústria tèxtil cotonera.

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-9094714

Tu pisito ya no será el mismo con esta Fantasía de Fibra 😎 300Mbps por tan solo 27€mes. ¡Píllatela!
 La indústria siderometal·lúrgica
Va experimentar un creixement significatiu durant la industrialització. L'ús
del ferro en maquinària, ponts i armament va ser un impuls clau. Abraham
Darby va introduir un mètode innovador el 1709 utilitzant carbó de coc en
lloc de carbó vegetal, incrementant l'eficiència energètica. Innovacions com
la pudelació i el laminatge, desenvolupades per Cort el 1783, van millorar
encara més el procés industrial.

L'any 1856, el convertidor Bessemer va transformar el ferro colat en acer,

aconseguint una major producció, millora de la qualitat i reducció dels
preus. La construcció de la xarxa ferroviària a partir de 1830 va marcar un
impuls definitiu per a la siderúrgia.

Aquest desenvolupament de la siderúrgia també va estimular la

metal·lúrgia, especialitzada en la fabricació de maquinària. A mitjan segle
XIX, aquestes dues indústries es van convertir en pilars fonamentals de la
industrialització, permetent un gran avanç econòmic i tecnològic.

La mineria del carbó i del ferro

La demanda de ferro i carbó per part de la màquina de vapor i la indústria
siderúrgica va impulsar l'extracció d'aquests recursos minerals. La
utilització de bigues de ferro per reforçar les galeries mineres i l'ús de rails i
vagonetes per facilitar l'extracció i el transport del mineral van ser avanços
importants en el desenvolupament de la mineria. Aquesta activitat
extractiva va donar lloc als característics "paisatges negres" en les regions
mineres d'Europa, com Gal·les, Astúries i el País Basc.

L’expansió de la industrialització.
A principis del segle XIX, el procés d'industrialització, que va començar a la
Gran Bretanya, es va expandir cap a França i Bèlgica, on van aprofitar els
rics jaciments de carbó. Des de 1850, Alemanya va consolidar el seu
desenvolupament industrial gràcies a l'abundància de carbó i ferro, la
concentració del capital financer en grans institucions bancàries i un sector
siderúrgic i químic destacats. Itàlia i Espanya van experimentar un
creixement industrial més tardà i, en molts casos, incomplet. A l'Europa de
l'est, una industrialització incipient va començar a la fi del segle XIX en
algunes àrees dels imperis austrohongarès i rus. En la resta del món, només

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-9094714

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
 els Estats Units i el Japó van assolir un nivell d'industrialització semblant al
d'Europa.

4 Liberalisme econòmic i capitalisme

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
La industrialització va requerir l'establiment d'un nou sistema econòmic
conegut com a capitalisme. Aquest sistema va permetre als empresaris
realitzar inversions significatives, accedir a mercats amplis i operar sense
restriccions, fomentant així la innovació i l'eficiència productiva. En aquest
context, els empresaris van poder obtenir beneficis substancials mitjançant
aquesta llibertat econòmica.

Els principals liberalismes econòmics.

Els principis del liberalisme econòmic, formulats a finals del segle XVIII per
pensadors com Adam Smith, es basen en: L'interès individual: Considera
que la satisfacció d'interessos personals impulsa el desenvolupament
econòmic.

Llei de l'oferta i la demanda: Sosté que els interessos contraposats

d'empreses i consumidors s'equilibren mitjançant una "mà invisible" que
ajusta l'oferta i la demanda a través dels preus.

Lliure competència: Afirma que la competència entre empreses fomenta la

baixada de preus i la innovació tecnològica, estimulant el desenvolupament
econòmic.

No intervenció de l'Estat: Propugna que l'Estat no hauria d'intervenir en

l'economia.

Lliure comerç: Defensa la lliure circulació de béns entre països i l'absència

d'impostos a la importació de matèries primeres i productes.

El Capitalisme
El capitalisme és un sistema econòmic que es deriva de la paraula "capital" i
es basa en la propietat privada, la lliure iniciativa i experimenta crisis
econòmiques periòdiques causades per la sobreproducció industrial. En
aquest sistema, les indústries, els mitjans de producció i els béns fabricats
són de propietat privada de la burgesia, que aporta el capital. El proletariat
realitza la producció de béns a canvi d'un jornal. La lliure iniciativa per

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-9094714

el podcast para entender que la vida da mas vueltas que la silla de un peluquero
 emprendre negocis i la no-intervenció de l'Estat en assumptes econòmics
són fonamentals per buscar el màxim benefici empresarial. La tendència a la
sobreproducció industrial provoca crisis econòmiques cícliques, amb el
tancament de fàbriques i l'atur obrer com a conseqüències immediates. Per
finançar el desenvolupament industrial, es van crear entitats bancàries i

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
societats per accions.

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-9094714

Tu pisito ya no será el mismo con esta Fantasía de Fibra 😎 300Mbps por tan solo 27€mes. ¡Píllatela!