Alejandro Monzón Casado

HISTÒRIA AGRÀRIA – GRAU HISTÒRIA

L’IMPACTE DE L’ESCASSETAT I L’ABUNDÀNCIA EN EL

DESENVOLUPAMENT. PER ESTER BOSERUP

La qüestió que es planteja Ester Boserup en aquest treball és si l’abundància o

l’escassetat d’aliments ha condicionat el desenvolupament de les poblacions i quin grau
d’importància ha tingut aquest fet en relació al desenvolupament. L’idea actual del
desenvolupament es fonamenta en que aquest depèn directament de l’excedent agrícola
que una societat podia produir. El creixement de la població però, fa tocar un sostre
alimentari en el que s’esgoten els excedents, el que es coneix com la trampa
malthusiana.

Es va suposar que l’avenç tecnològic permet allunyar el sostre però només durant un
temps limitat, abans que la població tornés a consumir l’excedent. Les teories
malthusiana i neomaltusiana son poc realistes, primerament, perquè el creixement de la
població només es donaria allà on l’escassetat el frenés, i després perquè els desnodrits,
sempre pobres, eren molt més susceptibles a la mortalitat pels canvis tecnològics.
Finalment no adrecen l’efecte de l’augment de població vers els avenços tecnològics.
Aquest augment de la població causa els rendiments decreixents agrícoles, per un costat,
i la major inversió en infraestructures físiques que no serien tan rentables amb
poblacions inferiors. En ocasions amb aliments suficients una població en creixement ha
facilitat canvis, i en poblacions estancades no, però això no implica que amb escassetat
no es pugui desenvolupar o a la inversa.

Els pobles primitius que van introduir la producció d’aliments per adaptar els ratis
home-terra utilitzaven sistemes de guaret, cosa que els feia molt fràgils als augments de
població. Només un increment de treball i capital permeten reduir el temps de guaret, el
que ha limitat l’avenç de formes de cultiu intensives que permeten suportar a llarg
termini els creixements. Es pobles que les van adoptar a Mesopotàmia, l’Àsia i altres
regions del Mediterrani van inventar o importar-se tècniques d’intensificació de la seva
agricultura. Les civilitzacions urbanes no es troben aïllades on es van implementar
aquestes tècniques, tal i com il·lustren els maies. La seva civilització exemplifica que el
desenvolupament urbà no es veu condicionat per la producció d’excedent agrícola. No
s’ha destacat mai la clara correlació entre la densitat de població i la possibilitat de crear
xarxes de transport des dels centres urbans, mai sent això suficient per produir-se el
fenomen de la urbanització.

1
 Alejandro Monzón Casado
HISTÒRIA AGRÀRIA – GRAU HISTÒRIA

Aquest creixement demogràfic va ser necessari per la construcció d’infraestructures que

sustentessin la cada cop més difícil obtenció d’aliments. Això va causar una demanda
cada cop major de treball agrícola, que a més, subsistia gràcies als sistemes de regadiu
mantinguts pels estats. Quan algun factor impedia el funcionament d’aquests
començava un efecte dominó pel qual la subsistència de la població s’impossibilitava.
Un efecte similar podia provocar el canvi demogràfic en les civilitzacions urbanes de
regadiu, al no disposar de gent suficient per mantenir la xarxa. L’estancament a Europa,
tot i les puntuals innovacions, en la producció intensiva d’aliments es deu a la falta de
mà d’obra per explotar l’increment que aquestes permetien en la producció.

Els avenços del segle XVIII van acabar amb les fams, sense millorar la desigualtat
nutritiva entre els pobres, sortint guanyant la creixent classe mitjana de l’augment
d’aliment animal. En la colonització de Nord-Amèrica, per l’altra banda, l’oferta
abundant d’aliments no va estancar sinó que va promoure el desenvolupament, cosa que
s’explica en part pel model colonial. Els poblador van tendir a concentrar-se als ports i
amb unes explotacions més extenses es va poder invertir en infraestructura. Encara que
el seu sistema va ser menys intensiu la producció per treballador va ser més alta, al
disposar d’abundant terra. Les altes taxes de creixement van comportar un
desenvolupament agrícola i industrial més ràpid que a Europa, sent ells els primers en
mecanitzar-se.

La teoria malthusiana va influenciar les polítiques aplicades als països

subdesenvolupats. Les inversions es centraren en el desenvolupament urbà, desplaçant
la sobrant mà d’obra del camp, el que causar una demanda alimentària urbana que es va
haver de suplir exteriorment. El creixement de la població no va fer més que sotmetre
més la demanda a les ajudes de les importacions, cosa que desanima la producció local i
augmenta el risc de crisis alimentàries futures.

Les teories malthusianes no van considerar els efectes d’una població creixent sobre la
tecnologia i la inversió infraestructural. Va ser la dispersió i la grandària dels grups el
que va impedir el desenvolupament de infraestructures que milloressin els nivells
tecnològics. El creixement ascendent de la població i la seva renta en una societat en
desenvolupament mai han comportat una millora als més pobres, molts dels quals
moririen al no poder accedir a l’augment de l’aliment. En els països en

2
 Alejandro Monzón Casado
HISTÒRIA AGRÀRIA – GRAU HISTÒRIA

desenvolupament el creixement ja es relaciona clarament amb la desnutrició, la

malnutrició i la inanició.