Àngela Barranco, Josep Climent, Daniel Marín, Paula Mínguez, Andrea Peiró

3r en Grau de Sociologia, Grup A

Pràctica 2.3

Trieu 5 països segons el dèficit de biocapacitat: Molt alt, mitjà, baix i molt baix.

1) Compareu l'evolució de la petjada ecològica i de la biocapacitat en el temps i segons

els països. Identifiqueu quan la petjada ecològica supera la biocapacitat.

2) Entre els països que heu triat, n'hi ha cap que hagi canviat el signe bruscament? Què
creieu que ha passat?

3) Mireu la situació actual (2021) i esbrineu la influència dels indicadors HDI (índex de
desenvolupament humà), GDP pc (producte interior brut per càpita) i la Life
Expectancy (esperança de vida). Responeu a la pregunta què és el que fa que uns països
estiguin millor que altres.

Total Ecological Footprint Total biocapacity Biocapacity (Deficit)

Country

Qatar 14,7 1,0 (13,8)

Spain 4,0 1,2 (2,8)

India 1,2 0,4 (0,8)

Paraguay 3,1 9,8 6,7

Gabon 2,2 21,4 19,3

En aquesta taula es pot veure ordenat segons el dèficit de biocapacitat, sent Qatar el que
presenta unes dades més altes i, per tant, un major dèficit de biocapacitat; per contra, Gabon
és un país que presenta un dèficit positiu. També, cal informar que els colors informen de la
posició de cadascun dels països, sent la tonalitat del roig la que senyala el dèficit i la tonalitat
més obscura indica una major taxa. El color verd, per tant, senyala totalment l’invers, mentre
que el groc assenyala el valor mitjà.

Una dada important que cal destacar és la mitjana, en aquest cas, la mitjana -tenint en compte
tots els casos- és de (0’8), coincidint amb la de l’Índia.
1
 2

Les xifres que estiguin envoltades per parèntesi <<(x)>> són les que presenten dèficit.

A aquesta taula podem trobar tres columnes, on s’expressa a la primera, allò que anomenem
la petjada ecològica, que expressa la superfície necessària per produir els recursos consumits
per un país, així com l’espai necessari per absorbir els residus que genera, independentment
d'on estiguin localitzades aquestes àrees.

A la segona columna trobem el producte de les superfícies productives disponibles per la

bioproductivitat mitjana d'aquestes superfícies.

I a la tercera és un indicador de la petjada ecològica d'una població quan supera la

biocapacitat del territori. Aquest dèficit s'equilibra ja sigui mitjançant l'ús de la biocapacitat
d'altres llocs, o l'ús excessiu local. Les xifres de la taula s’expressen en Hectàrees.

Qatar

El primer resultat que podem veure a la segona taula és un dèficit enorme a Qatar, que es deu,
entre altres motius a l’excessiu explotament de les reserves petrolíferes que han enriquit al
país a pasos agegantats, incrementant el poder adquisitiu de la població amb bona posició
dins de la societat, que alhora ha augmentat el seu consum -principalment de béns no
essencials i de luxe-. Com s’ha avançat, la despesa i les emissions d’aquest país s’han
multiplicat des de principis dels 80, on no hi existia un dèficit en la biocapacitat

Al gràfic veiem com la biocapacitat ha patit un descens exponencial, mentre que al seu torn,
la petjada ecològica ha augmentat notablement, la qual cosa porta al país àrab a dependre dels
recursos exteriors cada vegada més i a aportar a la no sostenibilitat global.

2
 3

Tenint en compte altres indicadors com el PIB per càpita, Qatar es troba en cinquena posició
mundial, encara que aquesta posició pot resultat enganyosa, ja que en aquest país trobem una
gran desigualtat entre el quintil de població de pobres i el quintil de població format pels més
rics. En quant a l’IDH i la esperança de vida, Qatar presenta unes dades que, a priori, ens
indiquen que és un país desenvolupat en termes de qualitat de vida i de salut, ja que presenta
un IDH superior a 0,8 i una esperança de vida de 80 anys.

Espanya

Pel que respecta a Espanya, consta d'una petjada ecològica menor que Qatar, però major que
la resta de països. No obstant això, la seua biocapacitat no és molt alta, per la qual cosa es
troba en situació de dèficit (2,8). Segons el gràfic, la petjada d'Espanya ha augmentat
constantment en les últimes dècades mentre que la biocapacitat no ha experimentat
alteracions massa notables; aquesta relació és la que explica el sorgiment del dèficit. Han
hagut diversos motius que han influït en aquesta situació, com el creixement del consum
elèctric, de combustibles i d'aliments processats. Tots aquests factors s'han vist aguditzats
amb el creixement de la població. No obstant això, hem de destacar l'habitatge com la
circumstància més contribuent; la ràpida construcció d'aquestes ha transformat radicalment el
paisatge del país. L´IDH és de 0,891, és a dir, té un índex de desenvolupament alt, mentre que
l'esperança de vida és de 83 anys, una de les xifres més altes del conjunt de països. El
producte interior brut per càpita és de 32.406 $, doncs es tracta d'una economia
desenvolupada, en gran part gràcies a la participació del sector serveis i indústria.

3
 4

India

El tercer cas analitzat és India, que es caracteritza per tenir una deficiencia de la seua
biocapacitat de nivell mitjà. Temporalment, es pot observar una tendència a l'augment de la
seua petjada ecològica, que comença a partir dels anys 87’ i sobretot a partir de l’any 2002,
mentre que la seua biocapacitat es manté estable gairebé als mateixos nivells des de que hi
han dades.

Desglosant els factors de la petjada ecològica per consum d’India, amb les dades de 2017,
observem que del 1,1, la petjada de carbó sería la més gran (0,7), seguida la petjada per terres
de cultiu (0,3) i de forma més residual la petjada del producte forestal (0,1), pràcticament és
la mateixa petjada ecològica per producció (algo menor en la de carbó de 0,6).

D’altra banda, la biocapacitat de la India, únicament és sostenible (producció/consum i

capacitat) en la seua vessant de terres de cultiu. Tindrem per tant un dèficit ecològic resultant
de 0,8, fent falta 0,7 planetes i 2,8 països per poder asumir el seu consum.

Respecte al IDH és de 0,645, algo per baix de la mitjana mundial, mentre que el PIB per
càpita, es sitúa en 1.965$ en torn al segon percentil a nivell mundial i compta amb una
esperança de vida de 69 anys, entorn a la meitat a nivell mundial. Les dades es
correspondríen amb un país de perifèria.

4
 5

Paraguai

En quant a Paraguai, trobem una petjada ecològica relativament alta (3’1), i una biocapacitat
total del 9’8. El dèficit de biocapacitat es troba en un 19’3. La petjada ecològica per consum
es del 3’1 (0’7 de conreu, 0’8 de ganaderia, 0’8 de bosc, 0’6 de carbó i 0’1 de construcció) i
per producció és del 5’7 (2’4 de conreu, 1’9 de ganaderia, 0’8 de bosc, 0’4 de carbó i 0’2 de
construcció). Paraguai produeix més del que consumeix i és per això no té déficit de
biocapacitat. Açò es pot deure a que el PIB per cápita es de 5.329 així que els habitants no
tenen una gran riquesa per a consumir de més, és a dir, el poder adquisitiu està
considerablement limitat. De fet, com podem veure a la gràfica, la petjada ecològica no ha
augmentat com en la majoria dels països del món, però si podem veure com ha afectat la
superproducció i el consumisme sobretot a partir dels 60 en la disminució de la biocapacitat
total de Paraguai. El índex de desenvolupament és d’un 0’722.

Gabon

A Gabon, com podem veure en la segona taula, consta amb una petjada ecològica menor que
Qatar però major en països com la Índia o el Congo, aquest país es sitúa en una posició baixa
en quant a la seua petjada ecològica amb la resta de països. A més, hem de dir que la seua
biocapacitat, la qual compta amb un 21,4, sent el país amb major nombre de biocapacitat,
però es troba en un 19,3 de déficit de la biocapacitat, compta amb més biocapacitat que
petjada ecològica.

5
 6

A aquest país ha hagut un gran declivi de la seua biocapacitat desde 1962 fins 2017, no es
troben punts més alts en les gràfiques els quals ens indiquen un punt àlgid com per exemple a
Espanya o a altres països, a Gabon la línea de biocapacitat és descendent i sense intermitents.
Però el que sí que podem veure és que la petjada ecològica a 1972 va aumentar, a l’igual que
a 1982, però que a 2002 comença a pujar més a més i es manté fins 2017. Cal recalcar que
aquest declivi de la petjada ecològica pot ser donat per motius de matèries primes, i la seua
explotació. Gabon és un país que compta amb un alt nombre de petroli i de pressió
explotadora de matèries primes com els recursos de la mineria i la pressió d’explotació
forestal, i és per açò mateix que la seua biocapacitat ha disminuït considerablement al llarg
dels anys. La petjada ecològica no supera la biocapacitat, però segurament la superarà algun
dia.

A l’actualitat, Gabon compta amb un HDI d’un 0’70, es troba a un punt mig-alt. També el
GDP pc compta amb un 9.386$, el qual és feble ja que aquest país és un punt d’explotació de
matèries primes. Compta amb un 66 d’esperança de vida, situant a Gabon al mig del total de
la resta de països.

6
 7

La influència dels indicadors

L'IDH mesura el nivell de desenvolupament dels països a través de diferents indicadors,

mentre que la petjada ecològica s'encarrega de l'impacte de l'ésser humà al medi ambient.
Amb això podem confirmar que tenen una relació directa ja que el desenvolupament humà
sostenible depèn de la sostenibilitat dels recursos naturals. La situació més favorable es
donaria en el cas que un IDH més gran s'acompanyi d'una disminució de la petjada ecològica
per mantenir un equilibri.

La relació entre l'IDH i la petjada ecològica mostra que, en termes generals, els països amb
IDH alt tenen petjades ecològiques per dalt de la biocapacitat mitjana mundial, és a dir, tenen
dèficit ecològic, la qual cosa significa que el seu desenvolupament econòmic i social no es
reflecteix en un maneig sostenible dels recursos naturals.

S’observa una correlació positiva entre la petjada ecològica i l’IDH, encara que correlació no
implica causalitat, a través del qual podem explicar com els USA tenen una petjada
desmesurada en comparació amb el seu IDH, ja que la causa és diferent a la correlació
aparent.

7
 8

D’altra banda, en tant la relació entre esperança de vida i petjada ecològica, la relació està
menys clara, deslligant-se ambdós conceptes.

Per finalitzar, la relació entre el PIB i la petjada ecològica tampoc estaria correlacionat de
forma significativa.