Materials del curs: Economia Valenciana

TEMA 1. BENESTAR i RENDA

© Rafael Boix Domènech

Departament d’Estructura Econòmica

Facultat d’Economia, Universitat de València
Avda dels Tarongers, s/n, 46022 – Valencia, Spain

Email: rafael.boix@uv.es
Tel: +34 961625033
Web: http://www.uv.es/raboixdo/

El present material és per al seu ús exclusiu dintre dels cursos d’Economia Valenciana.
El material és provisional i està en procés de revisió.

Economia i Territori al País Valencià © 2023 by Rafael Boix Domenech is licensed

under Attribution-NonCommercial-NoDerivatives 4.0 International. To view a copy of
this license, visit http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
 Economia i Territori al País Valencià

1. Benestar, qualitat de vida i desenvolupament

La visió més tradicional de l’anàlisi econòmica s’ha centrat durant la segona meitat del
segle XX en l’ús del PIB per càpita com a mesura sintètica per a explicar el benestar
o la qualitat de vida de països, regions i ciutats. No obstant això, aquesta visió és
excessivament reduccionista donades les limitacions que té el PIB com a indicador del
benestar de la població. Per aquest motiu, començarem amb les idees de benestar i
qualitat de vida, i les estendrem a nocions dinàmiques en termes de
desenvolupament i progrés. Una vegada establertes aquestes idees, tornarem a
indicadors més tradicionals, como ara el PIB i la renda.

1.1. El benestar i la qualitat de vida semblen objectius molt més

Benestar, desitjables que el pur increment de la producció o la renda. El benestar i
qualitat la qualitat de vida sovint es mesuren utilitzant un panell d’indicadors,
de vida, donat que un únic indicador pot amagar carències importants.
felicitat
L'OCDE proposa 11 indicadors per a mesurar el benestar a nivell (veure:
http://www.oecdregionalwellbeing.org/): renda, treball, salut, accés a
serveis, medi ambient, educació, seguretat, compromís cívic, habitatge,
comunitat, i satisfacció amb la vida. Per a el cas del País Valencià, podem
observar a la Figura 1 com la dimensió del benestar relacionada amb
seguretat és excel·lent, que les dimensions relacionades amb comunitat,
accés a serveis, salut i medi-ambient són molt bones, i les relacionades
amb satisfacció amb la vida, compromís cívic i habitatge són acceptables.
Pe contrari, són deficients les relacionades amb l’educació, el treball i la
renda. Aquestes deficiències es fan més notables si les comparem amb
altres regions, com Madrid o Londres.

Una altra característica molt relacionada és la felicitat. Com el

benestar, pot ser mesurada de forma objectiva o subjectiva. A la Figura 2
podem observar un mapa de felicitat per països. Podem observar com
els països més desenvolupats tendeixen a mostrar nivells de felicitat més
elevats: la major part de països europeus, Nord-Amèrica i Austràlia. Per
contra, els països menys feliços tendeixen a localitzar-se a l'Àfrica i,
sobretot, a Àsia del sud. El país més feliç és Finlàndia, amb un índex de
7,8. Dels 10 països
més feliços, 8 estan a Europa. Espanya ocupa el lloc 32 dels 137 països
per als quals hi ha informació.

2
 Tema 2. Benestar i renda

Figura 1. Indicadors de benestar de l’OCDE. Base de dades actualització Novembre

2022.

PAÍS VALENCIÀ

MADRID GREATER LONDON

Font: http://www.oecdregionalwellbeing.org/

3
 Economia i Territori al País Valencià

Figura 2. Mapa mundial de felicitat.

Fuente: https://www.visualcapitalist.com/worlds-happiest-countries-2023/ . Dades originals: World Happiness Report 2023.

1.2. En termes dinàmics, podem centrar-nos en canvis en els indicadors de

Desenvo- benestar i qualitat de vida, movent-nos cap a idees com la de
lupament "desenvolupament". Una noció especialment interessant del
"desenvolupament " és la proposada per Amartya Sen, que fa referència
a alguna cosa intrínsecament més humana que la riquesa o els recursos
materials.

1. Sen considera el desenvolupament humà com l'augment de la

riquesa de la vida humana en lloc de la riquesa de l'economia, que és
només una part de la vida mateixa.

2. Sen concep el desenvolupament com un procés d'expansió de les

llibertats reals que gaudeixen les persones. Fixar-se en les llibertats
humanes contrasta amb altres perspectives més estretes sobre el

4
 Tema 2. Benestar i renda

desenvolupament, per exemple, amb les que identifiquen el

desenvolupament amb el creixement del Producte Nacional Brut (PNB), o
amb l'increment dels ingressos personals, o amb la industrialització, o amb
l'avanç tecnològic, o amb la modernització social.

3. Per descomptat, aquests aspectes poden ser molt importants com a

mitjans per a ampliar les llibertats que gaudeixen els membres d'una
societat. Però les llibertats depenen també d'altres determinants com són
els acords socials i econòmics (per exemple, els serveis d'educació i
sanitat) alhora que depenen dels drets civils i polítics (per exemple, la
llibertat de participar en la discussió i crítica pública).

4. En considerar el desenvolupament en termes de l'expansió de llibertats

substantives, Sen dirigeix la nostra atenció cap als fins que fan important
el desenvolupament, més que només a algun dels mitjans que juguen,
entre d'altres, un paper destacat en el procés. Les llibertats no són només
els objectius primaris del desenvolupament, sinó que són part dels mitjans
principals per a aconseguir-ho.

5. A més, en la literatura econòmica tradicional, l'ésser humà és concebut

moltes vegades com a factor productiu o com a un consumidor. Així, la
literatura econòmica sobre capital humà posa més èmfasi en el paper de
l'ésser humà com a productor de béns i serveis , per la qual cosa és
primordial observar i estudiar com cada millora en la qualificació de la
persona fa que aquesta siga més productiva. En canvi, el punt de vista de la
capacitat humana plantejat per Sen centra la seva atenció en la
capacitat dels individus per a viure la vida, i per això s'analitzen els
motius que aquests posseeixen per a valorar i augmentar les alternatives
reals entre les quals poder optar.

6. A partir de la noció de desenvolupament de Sen, Nacions Unides elabora

un indicador de desenvolupament molt conegut, anomenat Índex de
Desenvolupament Humà (IDH). L'índex incorpora tres dimensions:

1 - Salud: mesurada segons l’esperança de vida al nàixer

2 - Educació: mesurada per la taxa d’alfabetització d’adults i la
taxa bruta combinada de matriculació en educació primària,
secundària i superior, així com els anys de duració de l’educació
obligatòria.
3 - Riquesa: mesurada pel PIB per càpita en paritat de poder de
compra (PPA) en dòlars.

L’índex mostra que hi ha una gran disparitat entre els països amb major i
menor IDH, i que pot ser de quasi 3 a 1. Això es tradueix en qüestions com
que l’esperança de vida pot ser 30 anys major entre els països amb major i
menor desenvolupament.
5
 Economia i Territori al País Valencià

Taula 1. Índex de desenvolupament humà en 2019.

DETALL PER ALS PAÏSOS AMB DESENVOLUPAMENT HUMÀ MÉS ALT

Renda
nacional
Mitjana
Índex Esperança Anys bruta
Ran d'anys
País Desenvolupam de vida al d'escolarització (GNI)
g d'escolarització
ent Humà (IDH) nàixer en anys esperats per
real
càpita
(PPP $)
1 Switzerland 0,962 84,0 16,5 13,9 66.933
2 Norway 0,961 83,2 18,2 13,0 64.660
3 Iceland 0,959 82,7 19,2 13,8 55.782
4 Hong Kong. China 0,952 85,5 17,3 12,2 62.607
5 Australia 0,951 84,5 21,1 12,7 49.238
6 Denmark 0,948 81,4 18,7 13,0 60.365
7 Sweden 0,947 83,0 19,4 12,6 54.489
8 Ireland 0,945 82,0 18,9 11,6 76.169
9 Germany 0,942 80,6 17,0 14,1 54.534
10 Netherlands 0,941 81,7 18,7 12,6 55.979
11 Finland 0,940 82,0 19,1 12,9 49.452
12 Singapore 0,939 82,8 16,5 11,9 90.919
13 Belgium 0,937 81,9 19,6 12,4 52.293
13 New Zealand 0,937 82,5 20,3 12,9 44.057
15 Canada 0,936 82,7 16,4 13,8 46.808
16 Liechtenstein 0,935 83,3 15,2 12,5 146.830
17 Luxembourg 0,930 82,6 14,4 13,0 84.649
18 United Kingdom 0,929 80,7 17,3 13,4 45.225
19 Japan 0,925 84,8 15,2 13,4 42.274
19 Korea (Republic of) 0,925 83,7 16,5 12,5 44.501
21 United States 0,921 77,2 16,3 13,7 64.765
22 Israel 0,919 82,3 16,1 13,3 41.524
23 Malta 0,918 83,8 16,8 12,2 38.884
23 Slovenia 0,918 80,7 17,7 12,8 39.746
25 Austria 0,916 81,6 16,0 12,3 53.619
26 United Arab Emirates 0,911 78,7 15,7 12,7 62.574
27 Spain 0,905 83,0 17,9 10,6 38.354
28 France 0,903 82,5 15,8 11,6 45.937
29 Cyprus 0,896 81,2 15,6 12,4 38.188
30 Italy 0,895 82,9 16,2 10,7 42.840
31 Estonia 0,890 77,1 15,9 13,5 38.048
32 Czechia 0,889 77,7 16,2 12,9 38.745
33 Greece 0,887 80,1 20,0 11,4 29.002
34 Poland 0,876 76,5 16,0 13,2 33.034
35 Bahrain 0,875 78,8 16,3 11,0 39.497
35 Lithuania 0,875 73,7 16,3 13,5 37.931
35 Saudi Arabia 0,875 76,9 16,1 11,3 46.112
38 Portugal 0,866 81,0 16,9 9,6 33.155
39 Latvia 0,863 73,6 16,2 13,3 32.803
40 Andorra 0,858 80,4 13,3 10,6 51.167
40 Croatia 0,858 77,6 15,1 12,2 30.132
42 Chile 0,855 78,9 16,7 10,9 24.563
42 Qatar 0,855 79,3 12,6 10,0 87.134
44 San Marino 0,853 80,9 12,3 10,8 52.654
45 Slovakia 0,848 74,9 14,5 12,9 30.690
46 Hungary 0,846 74,5 15,0 12,2 32.789
47 Argentina 0,842 75,4 17,9 11,1 20.925
48 Türkiye 0,838 76,0 18,3 8,6 31.033
49 Montenegro 0,832 76,3 15,1 12,2 20.839
50 Kuwait 0,831 78,7 15,3 7,3 52.920
51 Brunei Darussalam 0,829 74,6 14,0 9,2 64.490
52 Russian Federation 0,822 69,4 15,8 12,8 27.166
53 Romania 0,821 74,2 14,2 11,3 30.027

6
 Tema 2. Benestar i renda

54 Oman 0,816 72,5 14,6 11,7 27.054

55 Bahamas 0,812 71,6 12,9 12,6 30.486
56 Kazakhstan 0,811 69,4 15,8 12,3 23.943
57 Trinidad and Tobago 0,810 73,0 14,5 11,6 23.392
58 Costa Rica 0,809 77,0 16,5 8,8 19.974
58 Uruguay 0,809 75,4 16,8 9,0 21.269
60 Belarus 0,808 72,4 15,2 12,1 18.849
61 Panama 0,805 76,2 13,1 10,5 26.957
62 Malaysia 0,803 74,9 13,3 10,6 26.658
63 Georgia 0,802 71,7 15,6 12,8 14.664
63 Mauritius 0,802 73,6 15,2 10,4 22.025
63 Serbia 0,802 74,2 14,4 11,4 19.123
66 Thailand 0,800 78,7 15,9 8,7 17.030

La puntuación IDH d’Espanya es deu principalment per l’esperança de vida ( puntuacions més
altes ),
DETALL PER ALS PAÏSOS AMB DESENVOLUPAMENT HUMÀ MÉS BAIX
Renda
Mitjana nacional
Índex Esperança Anys
Ran d'anys bruta
País Desenvolupament de vida al d'escolarització
g d'escolaritzaci (GNI) per
Humà (IDH) nàixer en anys esperats
ó real càpita
(PPP $)
160 Tanzania 0,549 66,2 9,2 6,4 2.664
161 Pakistan 0,544 66,1 8,7 4,5 4.624
162 Togo 0,539 61,6 13,0 5,0 2.167
163 Haiti 0,535 63,2 9,7 5,6 2.848
163 Nigeria 0,535 52,7 10,1 7,2 4.790
165 Rwanda 0,534 66,1 11,2 4,4 2.210
166 Benin 0,525 59,8 10,8 4,3 3.409
166 Uganda 0,525 62,7 10,1 5,7 2.181
168 Lesotho 0,514 53,1 12,0 6,0 2.700
169 Malawi 0,512 62,9 12,7 4,5 1.466
170 Senegal 0,511 67,1 9,0 2,9 3.344
171 Djibouti 0,509 62,3 7,4 4,1 5.025
172 Sudan 0,508 65,3 7,9 3,8 3.575
173 Madagascar 0,501 64,5 10,1 5,1 1.484
174 Gambia 0,500 62,1 9,4 4,6 2.172
175 Ethiopia 0,498 65,0 9,7 3,2 2.361
176 Eritrea 0,492 66,5 8,1 4,9 1.729
177 Guinea-Bissau 0,483 59,7 10,6 3,6 1.908
178 Liberia 0,481 60,7 10,4 5,1 1.289
179 Congo 0,479 59,2 9,8 7,0 1.076
180 Afghanistan 0,478 62,0 10,3 3,0 1.824
181 Sierra Leone 0,477 60,1 9,6 4,6 1.622
182 Guinea 0,465 58,9 9,8 2,2 2.481
183 Yemen 0,455 63,8 9,1 3,2 1.314
184 Burkina Faso 0,449 59,3 9,1 2,1 2.118
185 Mozambique 0,446 59,3 10,2 3,2 1.198
186 Mali 0,428 58,9 7,4 2,3 2.133
187 Burundi 0,426 61,7 10,7 3,1 732
188 Central African Rep. 0,404 53,9 8,0 4,3 966
189 Niger 0,400 61,6 7,0 2,1 1.240
190 Chad 0,394 52,5 8,0 2,6 1.364
191 South Sudan 0,385 55,0 5,5 5,7 768
Font: United Nations (2022): Human Development Report 2021/2022. UNDP: New York (http://www.hdr.undp.org/) .

7
 Economia i Territori al País Valencià

Si ens fixem en la taula quasi tots els països son africans

1.3. Desenvo- 1. Degut a la importància del canvi climàtic i la necessitat de tenir-
lupament ajustat lo en compte a l’hora de mesurar el desenvolupament humà,
per pressió Nacions Unides va presentar per primera vegada a l’informe de
planetària i 2020 una nova versió experimental de l’IDH (Naciones Unidas
Objectius de 2020, “Informe sobre Desarrollo Humano 2020. La
Desenvolupament próxima frontera: El desarrollo humano y el
Sostenible (ODS)
Antropoceno”, United Nations, New York). La noció
“d’Antropocè” es va crear per descriure l’enorme impacte que els
éssers humans tenen sobre el planeta: acumulació de gasos
d’efecte hivernacle, consum depredador dels recursos naturals, i
un impacte global significatiu sobre els ecosistemes terrestres.

2. Aquest nou índex s’anomena IDH Ajustat per les Pressions

Planetàries (IDHP), i recull la pressió que el desenvolupament
humà exerceix sobre el planeta. El IDHP es calcula multiplicant
l’IDH per un factor d’ajust invers. El factor d’ajust es calcula
utilitzant la mitjana de dos índexs: l’índex d’emissions de CO2 per
càpita basades en la producció, i l’índex de la petjada natural per
càpita. Segons Nacions Unides (2020), la petjada natural per càpita
mesura la quantitat de matèria natural extreta (biomassa,
combustibles fòssils, minerals) per satisfer la demanda nacional
final de béns i serveis d’un país, amb independència del lloc on es
produeix l’extracció.

IDHP = IDH x AA

, on AA = 0,5 x (Índex Emissions CO2 per càpita + Índex Petjada

Natural per càpita).

El factor AA es defineix entre 0 (majors pressions sobre el planeta)

i 1 (cap pressió sobre el planeta). Si un país no fa cap pressió sobre
el planeta, IDHP = IDH x 1, i llavors IDH i IDHP són iguals. A mesura
que el model de producció/consum d’un país augmenta la pressió
sobre el planeta, el factor AA va apropant-se a zero i l’IDHP
s’allunya de l’IDH.

3. A la Figura 3 es comparen els valors de l’IDH contra els de

l’IDHP. Quan més a prop de la diagonal estiga un país vol dir que
menor és la diferència entre els dos índexs. Per als països amb
IDH baix i mitjà, la diferència entre els dos índexs és
baixa, el que vol dir que exerceixen una baixa pressió sobre el
planeta. Pel contrari, als països amb desenvolupament alt,
i en especial als de desenvolupament molt alt, hi ha
diferències notables
entre els valors dels dos índexs: el cas de Luxemburg és molt
8
 Tema 2. Benestar i renda

significat, però també Kuwait, Qatar, Emirats Àrabs, Austràlia,

Canadà o els Estats Units.

Això fa que si comparem el rànquing que ocupa cada país a l’IDH i

a l’IDHP hi haja canvis substancials als rànquings. Per exemple:
Noruega passa d’ocupar el primer lloc a ocupar el lloc 16. Islàndia
passa del 4rt lloc al 30. Austràlia del lloc 8 al 80. Singapur passa del
lloc 11 al 103. Per contra, Irlanda puja del segon al primer lloc del
rànquing, Dinamarca del 10 al 5, Regne Unit del 10 al 5, i Espanya
escala 11 llocs passant del 25 al 14.

4. Iniciatives com la de l’IDH ajustat per les Pressions Planetàries

s’insereixen en el marc d’un ambició programa de Nacions Unides
anomenat Objectius de Desenvolupament Sostenible
(ODS), y que formen part de l’agenda de Nacions Unides per
2030. El desenvolupament sostenible es defineix com un
desenvolupament capaç de satisfer les necessitats presents sens
comprometre la capacitat de les generacions futures de cobrir les
seues necessitats. Es van definir 17 ODS:

Fi de la pobresa. 11.Ciutatsicomunitats
Fam zero. sostenibles
Salut i benestar 12. Producció iconsum
Educació de qualitat responsables
Igualtat de gènere Acció per al clima
Aigua neta i sanejament Vida submarina
Energia assequiblei no 15. Vida d’ecosisteme
contaminant terrestres s
Treball decent i creixement Pau, justícia i institucions
econòmic solidàries
Aigua, indústria, innovació i Aliances per assolir els
infraestructures objectius
Reducció de les desigualtats

9
 Economia i Territori al País Valencià

Figura 3. Índex de Desenvolupament Humà (IDH) vs Índex de Desenvolupament Humà Ajustat per les Pressions Planetàries (IDHP).

0.95

Very High Human

Development
0.85
Ireland UniDteednmKinaSgrwkdiotzmerland
SGweerdmeanny
High Human New Zealand
FranceSIlsorvaeenlBiealgium
ItMalyalStapain Netherlands

Development Sri Lanka

CoPsatanBaRemilcaarus ArgCeHronuatnitngPiaLao
Georgia Chile
CGyrpereucCsezechi
a
JapanarrtytvuigaalNorway
AustriaFinland
Iceland
Albania BarbaRdosmania
0.75 eru
APrmCuebnaia BuTlugrakreiay Poland
Lithuania Korea (Republic of)
DomCinoilcoamMpueibxico Montenegro
Moldova lic of) SerbBiaahamas
(Ren bReapublicMauritiuRsussian Federation
AlgeArEzieacurbaadioNjarTonUhBrktaohrislaanMiniadaeacendoHneiarzegovinaSlovakia UCnaitneaddSatates
TuFinjiisia BrazilAntigua and Barbuda Saudi Arabia Estonia
PhilipJopJrinadmeasnaica Iran (ISselaymchicMOmUraunguay
elRlaeelsapyusbialic o
f)
SBIBnUodzliobvneiaeksi(sPiatlaunrinational State of) Australia
EgypaemlizoePaaraSgMuurLaienyldbaiamvneeosn Bahrain
Gabont
ID

MoroKcycrogyzVsetannezLuibeyla (BolivarianChRienpaublicKazakBhrsutnanei
of) Darussalam
Viet Nam
0.65 Medium Human
TaEjilkSisatlavnadorMongolia
Nicaarategmuaala
Gu
CabIoraVqerde South Afric a
Singapore

Botswana

Development
BHaonnglIanddeaiBasshibuiatan
dNuarm
Sao Tome and Principe United Arab Emirates
Ghana Trinidad and Tobago
KNeenpVyaalnuatu Turkmenistan
MyaCamboEdLsiawoaPtienoi p(Klein'sgDdoemoocfr)atic Republic
Zamnbmiaar Qatar
ConAgnogola
CaSmZiemroboanbweRepublic
0.55 yrian Arab
PPaapkuisataNnew Guinea Kuwait
CNôRUtBMwegeadann'uiIndvrioatairneia
MTaandzaaigeria nited Republic of)
gnaiasc(aUr
Djibouti
HASafeTginothiegagonaisl tan
Sudan Lesotho
Gambia Luxembourg
CLMoEtaghlaiowpiiamocratic Republic of the)
Guibinneeraioa(De
Yemen
0.45 B MEkoriiztaremabique
SiuerrranLaeFoanseo
SBMouuarutlihndSiudan

NCCehnatdral African Republic

Low Human
iger
Development
0.35
0.35 0.4 0.45 0.5 0.55 0.6 0.65 0.7 0.75 0.8 0.85 0.9 0.95 1
IDH

Font: Naciones Unidas 2020, Informe sobre Desarrollo Humano 2020. La próxima frontera: El desarrollo humano y el Antropoceno. United Nations, New York .

10
 Tema 2. Benestar i renda

Els països amb major desenvolupament son els que més pressió exergixen sobre el planeta. Els països nòrdics
semblen ser millors amb el planeta. Espanya també millora.
1.4. Les Nocions més restringides, però que han dominat l’economia al darrer
nocions segle, son les de renda, producció, i el seu creixement. Tot i que
restringides: son les més restringides, i semblen pobres en comparació con les
producció, altres que hem vist, formen part també d’elles i poden ser molt
renda i significatives. A l’índex de desenvolupament humà podem observar
creixement que la renda per càpita de Burundi ($732) és 67 vegades inferior a la
de Suïssa ($66.933).

A la Figura 4 s'exposen les tres vies que utilitzen els economistes i la

comptabilitat nacional per a calcular la producció d'un país o una
regió en termes de Producte Interior Brut, i com a partir d'elles es pot
obtenir la Renda Nacional Bruta Disponible (RNBD), així com la RNBD
de les famílies.

Des del punt de vista d l’oferta sumem el valor afegit brut (VAB)
que genera cada sector econòmic i li afegim els impostos sobre
productes (per exemple: l’IVA o l’impost als hidrocarburs) nets de
subvencions. El VAB és el valor de la producció al que li hem restat els
costos de producció.

Des del punt de vista de la demanda sumem la despesa en consum

de les llars (consum privat), la despesa del sector públic, la inversió
(també anomenada formació bruta de capital), i el saldo del sector
exterior (exportacions menys importacions).

Des del punt de vista de la renda sumem la remuneració dels

assalariats (sous i salaris més les cotitzacions socials), la remuneració
del capital (anomenat excedent brut d’explotació), les rendes mixtes
(autònoms i professionals liberals), i els impostos a la producció (per
exemple, l’impost d’activitats econòmiques) i les importacions netes
de subvencions.

Però el que tenen disponible les unitats residents pot no coincidir

amb la producció (el PIB) perquè pot estar rebent o pagant diners de
forma neta a la resta del món, com per exemple remeses
d’immigrants als països d’origen o transferències de la Unió Europea.
Eixes partides s’anomenen rendes primàries i secundàries amb
l’exterior. Si al PIB - calculat per qualsevol de les tres vies - li sumem
les rendes primàries i secundàries amb l’exterior, obtenim la Renda
Nacional Bruta
Disponible.

11
 Economia i Territori al País Valencià

Figura 4. Les tres vies de càlcul de la producció (Producte Interior Brut). Diferència
entre el PIB a la Renda Nacional Bruta Disponible.

OFERTA
+ VAB agricultura + DespesaDEMANDA
en consum RENDA
+ Remuneració d’assalariats
+ VAB industria de les llars
+ Excedent Brut d’Explotació
+ VAB construcció + Despesa en consum
+ VAB serveis de les AA.Públiques + Rendes mixtes
+ Formació Bruta de Capital
+ Exportacions
- Importacions
+ Impostos sobre productes + Impostos a la producció i
- Subvencions productes importació
- Subvencions a la producc.
= = =
PIBpm PIBpm PIBpm
+

Rendes primàries i
secundàries netes amb
l’exterior (resta del món)
=

RNBD
(Renda Nacional
VALOR AFEGIT= Producció efectiva – Consums intermedis.
Bruta Disponible)
En la DEMANDA no es contemplen els T perque ja es contabilitzen en G ( despesa
pública ) en la fórmula: PIB = C+I+G+( X-M)

VAB= Valor Afegit Brut (valor de la producció final de la unitat productiva menys els consums intermedis o inputs utilitzats per
produir).
PIBpm = Producte Interior Brut a preus de mercat.
Formació Bruta de Capital = Inversió.
Excedent Brut d’Explotació = Inclou les remuneracions empresarials i les rendes de la propietat, més el consum de capital fix (la
depreciació del capital).
Rendes mixtes = Benefici dels treballadors i empresaris autònoms i professionals liberals independents. Se les anomena “mixtes”
perquè és difícil diferenciar quina part és benefici empresarial i quina part és remuneració d’assalariats.
Rendes primàries i secundàries netes amb l’exterior = rendes i transferències pagades i rebudes de la resta del món.

12
 Tema 2. Benestar i renda

2. La renda i la seua distribució

2.1. L'estudi de la generació i distribució de la renda es pot analitzar des de

Introducció tres perspectives: funcional, personal i territorial.

1. La distribució funcional o primària de la renda es centra en el

repartiment de la renda entre els factors productius, per exemple:
treball i capital.

2. La distribució personal de la renda es centra en el repartiment de

la renda entre les persones o, sobretot, les llars (famílies). En aquest
cas, la Distribució funcional o primària de la renda es veu alterada per
els impostos i les transferències, donant lloc a l'ingrés o renda
disponible de les persones o famílies.

3. La distribució territorial de la renda recull com es genera o

distribueix la producció en diferents Territoris, així com el grau de
desigualtat en els nivells de vida dels agents en funció del lloc en el
qual resideixen.

2.2. 1. La renda és un flux derivat primàriament de les aportacions dels

Distribució diferents factors productius - per exemple, treball i capital - al
funcional procés productiu. És precisament la remuneració dels factors
de la renda productius el que origina la distribució funcional de la renda. La
distribució funcional o primària de la renda recull, des del punt de vista
de la producció, el repartiment del Valor Afegit Brut a cost de factors
entre els propietaris dels factors productius que participen en la seva
obtenció.

2. En la seua versió més simple, la renda d’una economia es genera

com la suma de la remuneració del treball assalariat, les rendes del
capital, i les rendes mixtes.

Les rendes del treball o remuneracions dels assalariats

inclouen la retribució del treball per compte d'altri: sous i salaris bruts i
cotitzacions socials a càrrec dels ocupadors.

Les rendes del capital inclouen l’excedent brut d’explotació (EBE)

que obté l’empresari com a conseqüència del procés empresarial.

Les rendes mixtes són aquelles en les que ens costa separar si es
deuen al treball o al capital perquè són contraprestacions per les
aportacions simultànies de capital i treball per compte propi. Per
exemple: els treballadors autònoms.

13
 Economia i Territori al País Valencià

3. De l'anàlisi de l'evolució de la distribució funcional de la renda des

de l'any 2000 es poden treure algunes conclusions importants:

1. La participació (pes) de les rendes del treball sobre el

conjunt de l'economia ha disminuït. Aquesta disminució ha
estat més acusada al País Valencià que a Espanya.

A la Taula 2 es mostra com la participació de la remuneració dels

assalariats en el Valor Afegit Brut (VAB) del País Valencià i Espanya ha
canviat des de l'any 2000 al 2020. S’ha reduït la participació de les
Rendes del treball i incrementat la participació de les Rendes del
capital i mixtes.

Al País Valencià, l'any 2000, el 53,5% de la producció era generada per

les rendes del treball. La participació de les rendes del treball ha caigut
al 51% l’any 2020. A Espanya, el procés ha sigut paregut fins l’any
2019: l'any 2000 la remuneració dels assalariats era el 53,4% del VAB
(idèntica a la valenciana); a diferència de la valenciana, el 2007 havia
pujat al 53,7%, i al 2019 s’havia reduït al 51,6%. En canvi, a l’any 2020
havia tornat a pujar fins el 53,3%, quasi el mateix que a l’any 2000.

Diversos factors expliquen la disminució del pes de la remuneració

dels assalariats sobre el VAB al País Valencià, tot i el fort ritme de
creació d'ocupació:

a. Major participació en l'economia de llocs de treball de baixa

qualificació (i per consegüent menors remuneracions), coberts en gran
mesura per persones immigrants o amb baixos nivells d'estudis.

b. Insuficient esforç inversor en capital productiu i capital

tecnològic, redundant en lents avanços de la productivitat aparent del
factor treball.

c. L'estancament dels salaris reals entre 2000 i 2007, i el seu lent

creixement posterior.

d. A partir de 2007, la crisi econòmica, que va redundar en una

disminució molt important del nombre d'ocupats i va empènyer els
salaris reals a la baixa.

Tots aquests factors s'han donat de forma més intensa al País Valencià
que a Espanya.

14
 Tema 2. Benestar i renda

Taula 2. Participació de les rendes en el Valor Afegit Brut (VAB) (percentatges).

País Valencià Espanya

2000 2007 2013 2019 2020 2000 2007 2013 2019 2020
Rendes del treball 53,5 52,2 50,1 50,5 51,0 53,4 53,7 52,4 51,6 53,3
Rendes del capital i mixtes 46,5 47,8 49,9 49,5 49,0 46,6 46,3 47,6 48,4 46,7
Font: Elaboració a partir de INE Contabilidad Regional

2. Hi ha hagut canvis significatius en la participació de les

grans branques d'activitat en la renda, que han acabat amb un
increment de la participació del sector serveis i una
disminució de la participació de la resta de sectors (excepte
l’agrícola).

La Taula 3 ofereix informació per al País Valencià sobre la participació

de les grans branques d'activitat en les rendes del treball i les rendes
del capital i mixtes en el VAB. S'hi observen algunes tendències:

a. Al sector agrícola, les rendes del treball s'han mantingut: al

voltant del 0.8% ó 0.9% durant tot el període. Les rendes del capital i
mixtes han pujat del 5,7% a l'any 2000 al 7,6% al 2020. Cal notar com la
participació cau fonamentalment entre els anys 2000 i 2007, en gran
part per l'efecte distorsionador del creixement de les Rendes de la
construcció (s’havia inflat abans de la crisi), i com el pes de les rendes
agrícoles s'incrementa de nou des de 2007.

b. Al sector industrial, disminució del pes de totes les rendes tant

del treball com del capital. No obstant això, amb un repunt notable de
les rendes del capital i mixtes des de 2013. En el cas de les rendes del
treball, el pes del sector industrial es reduirà del 25,7% l'any 2000 al
14% l'any 2020. En el cas de les rendes del capital i mixtes, el pes del
sector industrial caurà del 20,2% l'any 2000 fins al 16,4% el 2007, per a
després tornar a remuntar a partir de l'any 2009 i situar-se actualment
al 18,6%. Aquest creixement de les rendes del capital i mixtes s'explica
tant per la normalització (reducció) de pes del sector de la construcció a
l'economia com per un repunt de l'activitat industrial.

c. Al sector de la construcció observem un comportament cíclic. El

pes de les rendes incrementarà enormement des de l'any 1996 fins a
l'any 2007, per a després desplomar-a la meitat. En el cas de les rendes
del treball, l'any 2000 el pes del sector de la construcció ja era
inusualment alt (10,9%), arribant a un màxim del 12,8% el 2007, i caient
al 6% el 2020. En el cas de les rendes del capital i mixtes, el pes del
sector de la construcció va créixer del 10,3% l'any 2000 al 13,1% l'any
2007, per a després caure fins al 6,2% a l'any 2020 com a conseqüència
de l'efecte

15
 Economia i Territori al País Valencià

de la crisi econòmica sobre aquest sector i la normalització del seu pes

sobre l'economia valenciana.

d) Al sector serveis, el pes de les rendes - tant del treball com les del
capital i mixtes - s'ha incrementat de forma constant. En el cas de les
rendes del treball, ha passat del 62,6% al 79,1%, i en el cas de les
rendes del capital i mixtes ha crescut del 63,8% al 67,7%.

Taula 3. Distribució sectorial de la remuneració dels assalariats i de l’excedent brut

d’explotació (percentatges) en el País Valencià.

Excedent brut d’explotació

Remuneració dels assalariats / Rendes mixtes
2000 2007 2019 2020 2000 2007 2019 2020
Agricultura, ramaderia i pesca 0,8 0,8 0,9 0,9 5,7 3,5 6,0 7,6
Indústria i energia 25,7 20,5 14,5 14,0 20,2 16,4 17,7 18,6
Construcció 10,9 12,8 5,9 6,0 10,3 13,1 6,4 6,2
Serveis 62,6 65,9 78,7 79,1 63,8 67,0 69,9 67,7
Total en milions d’euros 30.347 49.384 57.589 54.386 26.386 45.301 54.091 47.642
Font: INE Contabilidad Regional

1. Llocs de treball de Baixa qualificació, baixos salaris.

2. Insuficient esforç inversor
3. Estancament salaris reals 2000-2007
4. Crisi esconómica de de 2008, cauen els salaris reals.
El sector serveis te una productivitat molt Baixa per tant la única forma de incrementarla es incrementant el
nombre d’ocupats, donat que la productivitat es ctnt.
El país valencia no estroba entre les regions més riques d?espanya .

2.3. La renda nacional generada per les aportacions dels residents al procés
Distribució productiu es redistribueix mitjançant els impostos directes, les
personal o cotitzacions socials i les transferències monetàries i en espècie, donant
familiar de lloc a l'ingrés o renda disponible de les persones i les famílies.
la renda
La distribució personal o familiar de la renda recull, des de l'òptica de la
despesa, el repartiment de la renda disponible entre els agents
econòmics. Els fluxos de redistribució de la renda a través de
donacions, impostos, transferències i prestacions socials, alteren el
repartiment primari de la renda. Aquest ingrés o renda disponible de
persones o famílies és generalment la variable considerada per a
estimar el seu poder adquisitiu, i a partir d'ella es prenen les decisions
de consum i estalvi. L'estudi des de la perspectiva personal s'ocupa
principalment d'analitzar quin és el grau d'igualtat en el repartiment de
la renda entre persones o famílies. A mesura que augmenta el nivell de
desenvolupament econòmic, augmenta progressivament la
preocupació per la distribució personal de la renda. Paral·lelament, ha
augmentat també l'interès per mesurar la incidència de la pobresa.

16
 Tema 2. Benestar i renda

1. La renda anual mitjana per llar del País Valencià està un 9,9%
per baix de la mitjana espanyola, i més d’un 30% per baix
de la de les regions amb major renda per llar. El País Valencià

17
 Economia i Territori al País Valencià

s’alinea amb les regions pobres de Espanya. Aquesta situació no

és nova, s’ha mantingut des de mitjans dels anys 1980s.

La Taula 4 mostra la distribució de la renda mitjana anual per llar de les

CCAA des de l'any 1999, i la posa en relació amb la mitjana espanyola.
Observem que:

a. La renda per llar espanyola, en termes nominals1, va incrementar

entre 1999 i 2008, de 18.375 a 28,787euros. Va caure a partir de 2008 i
s’ha recuperat assolint els 32.216 euros al 2022. La renda del País
Valencià va seguir un procés similar, creixent de 16.131 a 25.802 euros,
sent actualment de 29.026 euros.

b. La renda per llar del País Valencià es troba en els tres períodes per
baix de la mitjana espanyola. L'any 1999 era el 87,8% de la
mitjana espanyola, l'any 2008 era el 89,6%, i l'any 2022 el 90,1% de la
mitjana espanyola. És a dir, l'any 2022, la renda neta mitjana d'una llar
valencià era un 9,9% inferior a la d'una llar espanyola, i més d’un 30%
inferior a la d’una llar mitjana de Madrid, Navarra o el País Basc.

c. En termes de renda anual neta Mitjana per llar, al País Valencià

ocupa el lloc 14 de 19 CCAA a Espanya. Es troba per tant molt més a
prop de Múrcia, Castella La Manxa, Canàries i Andalusia, que del País
Basc, Navarra, Madrid o Catalunya.

2. En part, aquesta situació es deu a la major concentració del

País Valencià en llars que perceben rendes per sota de la
mitjana espanyola, i el baix percentatge de llars que rep
rendes altes.

Aquesta situació es veu a la Taula 5a per a l'any 2004, que el

percentatge de persones per trams de renda. En efecte el País Valencià
mostra percentatges un 13% superiors a la Mitjana espanyola en llars
que perceben rendes inferiors als 14.000 euros, i un 6% superior en el
tram que percep entre 14.000 i 19.000 euros. En canvi, les llars que
perceben
35.000 euros o més són un 30% menys al País Valencià que a Espanya.
La situació és molt similar a la d'Andalusia. En canvi, si observem
Madrid, aquesta està especialitzada en llars que perceben més de
19.000 euros,

1
Quan parlem de renda, producció, valor afegit o salaris “en termes nominals” - o “corrents” - , vol dir
que no estem tenint en compte l’efecte de la inflació (el creixement dels preus). Per què és important?
Imaginem que una regió té en 1999 i en 2018 la mateixa renda mitjana: per exemple 20.000 euros. Si els
preus han crescut entre 1999 i 2018 (segur que sí!), amb els mateixos diners, a l’any 2018 podem
comprar menys coses que a l’any 1999. Per evitar aquest efecte, quan és possible, s’utilitzen les
18
 Tema 2. Benestar i renda

magnituds mesurades en termes “reals” o “constants”, que vol dir que s’ha eliminat l’efecte dels preus
de la sèrie de dades.

19
 Economia i Territori al País Valencià

i en particular disposa d'un 55% més de llars que perceben més de

35.000 euros.

La situació és molt similar utilitzant dades més recents ordenades per

quintils (Taula 5b). El País Valencià té un 45,1% de les seues
unitats de consum2 en els quintils 1 i 2, que són els de menor
renda, 5 punts més que la mitjana espanyola. Andalusia té més d’un
54% de les seues unitats de consum en aquests quintils, mentre la
Comunitat de Madrid té només un 30% de llars en aquests quintils. Per
contra, només el 33,6% de les unitats de consum valencianes està en
els dos quintils de més renda, front al 40% de la mitjana espanyola i el
53% de la Comunitat de Madrid.

Taula 4. Renda anual neta mitjana per llar per comunitats autònomes. Preus corrents.

Total euros Espanya = 100 Rànquing

1999 2008 2022 1999 2008 2022 2022
Madrid 23.186 33.889 39.856 126,2 117,7 123,7 1
Navarra 20.66 35.37 39.661 112,4 122,9 123,1 2
País Basc 19.16 36.11 38.712 104,3 125,4 120,2 3
Melilla - 33.986 38.388 - 118,1 119,2 4
Ceuta - 29.776 36.662 - 103,4 113,8 5
Catalunya 21.417 32.561 36.163 116,6 113,1 112,3 6
Aragó 19.407 29.506 33.181 105,6 102,5 103,0 7
Cantàbria 19.287 29.576 32.582 105 102,7 101,1 8
Illes Balears 21.177 28.981 32.404 115,2 100,7 100,6 9
TOTAL ESPANYA 18.375 28.787 32.216 100 100 100
La Rioja 17.829 27.835 31.874 97 96,7 98,9 10
Castella i Lleó 17.369 26.525 30.212 94,5 92,1 93,8 11
Astúries 18.349 29.473 30.187 99,9 102,4 93,7 12
Galícia 18.051 25.859 29.616 98,2 89,8 91,9 13
País Valencià 16.131 25.802 29.026 87,8 89,6 90,1 14
Múrcia 16.179 26.995 28.741 88 93,8 89,2 15
Castella - La Manxa 14.451 24.974 27.864 78,6 86,8 86,5 16
Canàries 17.556 24.51 27.568 95,5 85,1 85,6 17
Andalusia 15.245 25.248 27.446 83 87,7 85,2 18
Extremadura 12.553 21.756 24.326 68,3 75,6 75.5 19
Font: INE Panel de hogares de la Unión Europea 2000 y Encuesta de Condiciones de Vida.

EStem el lloc 14, per tant, estem més a prop de les regions pobres que de les riques. Pero no es una situació rara, perque si veiem la
serie histórica que s’ha mantingut desde 1980

2
Les unitats de consum són una alternativa a les llars com a unitat de mesura, que dona una ponderació
a cada membre de la llar. Les unitats de consum es calculen utilitzant l’escala de l’OCDE modificada, que
dona un valor de 1 al primer adult (es considera adulta a un individuo de 14 anys o més), un pes de 0,5 a
20
 Tema 2. Benestar i renda

la resta d’adults, i un pes de 0,3 als menors de 14 anys.

Taula 5. Distribució de la renda

A) DISTRIBUCIÓ DE RENDA ANUAL DE LES LLARS PER COMUNITATS AUTÒNOMES EN EL

2004. DETALL PER A CV, MADRID I ANDALUSIA. ESPANYA = 100
Fins 9000- 14000- 19000- 25000- 35000 ó Renda anual mitjana
Euros 9000 14000 19000 25000 35000 més per llar (Espanya = 100)
Madrid 62,3 82,1 87,9 103,1 108 155,4 122,8
País Valencià 113,1 113 106 100 97,7 70,2 89,8
Andalusia 117,5 127,2 105,4 100 85,1 64,9 86,3

Font: Soler (2009) Economia Espanyola i del País Valencià.

On están les llars de renda alta per tant? Madrid, te un 55% per damunt de la mitjana española

B) PERSONES PER QUINTIL DE RENDA PER UNITAT DE CONSUM I COMUNITATS

AUTÒNOMES. ANY 2021
1 3 5
Quintil (Menor renda) 2 (Mitjana) 4 (Major renda)
Madrid 14,3 15,7 17,1 20,3 32,6
País Valencià 21,8 23,3 21,3 19,3 14,3
Andalusia 28,4 26 18,2 15 12,4

En aquest cas pasa lo mateix i en el cas de Andalusia més agreujat. Per tant, la CV acumula més rendes mitjanes que rendes altes.
Perque?

Font: INE Encuesta de Condiciones de Vida.

3. El grau de desigualtat en la distribució de la renda entre persones

o territoris es deu a diferents factors.

1. Aquests factors són la qualitat i quantitat oferta de factors productius,

l'impacte de les polítiques públiques, la disparitat d'oportunitats, etc.

2. Les polítiques redistributives intenten corregir aquestes disparitats

utilitzant instruments per la part de la despesa (prestacions socials
monetàries i en espècie) i per la part dels ingressos (impostos sobre la renda,
cotitzacions socials, etc.). L'impacte d'aquests instruments depèn
fonamentalment de la progressivitat dels fluxos d'ingressos i despeses, més
que del net.

3. La limitació de la idea de redistribució a les societats occidentals ha estat

recentment qüestionada amb la proposta del terme predistribució. La idea
apareix al llibre dels professors Robert Godin i Julian Le Grand “Not only the
poor” (1987), i el terme predistribució sembla que fou utilitzat per primera
vegada pel professor de la Universitat de Yale, Jacob Hacker, en el seu article
"The institutional foundations of middle-class democracy", publicat en un
document del think tank anomenat Policy Network.

21
 Economia i Territori al País Valencià

La predistribució és la idea que l'Estat hauria d'intentar evitar en origen que

es generen desigualtats (la desigualtat social o la desigualtat d'ingrés), més
que pal·liar-les després a través d'impostos i subsidis (redistribució). Es
tractaria d’obligar, incentivar o capacitar a certs agents socials de manera
que assignen els recursos de la forma desitjada, en comptes d’extreure
part d'aquests
recursos per reassignar-los mitjançant polítiques de despesa pública. Per
exemple, modificant el funcionament dels “mercats” amb la finalitat que
generen menys desigualtats3.

4. L'estudi de pobresa i l’exclusió social complementa l’anàlisi de

la distribució personal o familiar de la renda.

1. Al grup de persones en risc de pobresa i/o exclusió social, se’ls denomina

ERPE (En Risc de Pobresa i/o Exclusió) o AROPE (At Risk of Poverty and/or
Exclusión). La població en risc de pobresa o exclusió social és aquella
que està en alguna d'aquestes situacions, segons la nova definició de 2021
(basada en els nous objectius de l’Estratègia Europa 2030):

a. Està per baix del llindar de pobresa (60% mediana dels ingressos
per unitat de consum, mesurats com renda mediana disponible
després de transferències socials).

b. En mancances materials i socials greus (amb carència en almenys 4

conceptes d'una llista de 9)4.

3
Dos articles curts que permet introduir-se aquest nou concepte són els de J.A. Noguera (2015):
“Predistribución: ¿de qué hablamos, y por qué?”, disponible a:
https://blogs.elpais.com/alternativas/2015/07/predistribuci%C3%B3n-de-qu%C3%A9-hablamos-y-por-
qu%C3%A9.html ; i el de B.Barragué (2015): “Igualitarismo predistributivo: qué es y cómo se hace”,
disponible a: https://www.eldiario.es/agendapublica/impacto_social/Igualitarismo-predistributivo-
hace_0_367814154.html .
4
Consta de 13 components per a cada membre de la llar, dels quals set es defineixen a nivell de llar i sis
són a nivell individual. Una persona està en situació de carència material i social severa si pateix almenys
set de les 13 limitacions que formen la llista a nivell de llar o individual (Veure:
https://www.ine.es/prensa/ecv_2021.pdf ).
a) A nivell de llar:
1. No es pot permetre anar de vacances almenys una setmana a l'any.
2. No es pot permetre un àpat de carn, pollastre o peix almenys cada dos dies
3. No es pot permetre mantenir l' habitatge amb una temperatura adequada.
4. No té capacitat per afrontar despeses imprevistes.
5. Ha tingut retards en el pagament de despeses relacionades amb l'habitatge principal (hipoteca o
lloguer, rebuts de gas, comunitat...) o en compres a terminis en els últims 12 mesos.
6. No es pot permetre disposar d'un automòbil.
7. No pot substituir mobles malmesos o vells
22
 Tema 2. Benestar i renda

b) A nivell individual:
1. No es pot permetre substituir roba malmesa per una altra de nova.
2. No es pot permetre tenir dos parells de sabates en bones condicions.
3. No es pot permetre reunir-se amb amics/família per menjar o prendre alguna cosa almenys una
vegada al mes.
4. No es pot permetre participar regularment en activitats de lleure.
5. No es pot permetre gastar una petita quantitat de diners en si mateix.
6. No es pot permetre connexió a internet.

c. Baixa intensitat en l’ocupació. Llars en que els seus membres en

edat de treballar ho van fer menys del 20% del total del seu potencial
de treball durant l'any de referència5.

2. La taxa de pobresa és una mesura relativa a l'àrea considerada (un país,

una regió, una ciutat), per la qual cosa s'ha de tenir en compte que hi pot
haver grans diferències en el nivell de vida en termes absoluts quan
comparem diferents àrees (per exemple, Suècia i Nigèria), i també quan
comparem una mateixa àrea en diferents moments del temps. Per tant, es
tracta d’un llindar relatiu.

3. Les taxes de risc de pobresa van disminuir en les darreres dècades del
segle XX al País Valencià i Espanya, encara que segueixen sent elevades en
relació amb els de l'OCDE. No obstant això, sembla que han augmentat
lleugerament des de l'any 2000, i en particular després de la crisi econòmica
de 2007.

La taxa de pobresa d’Espanya està lleugerament per damunt de la mitjana de

països de l’OCDE i és superior a la de la major part de països de la Unió
Europea (veure Figura 5). Tot i això, és inferior a la de països com Estats
Units o Israel, i molt semblant a la de Japó.

A la Taula 6 pot observar-se que la taxa de risc de pobresa d'Espanya a l'any

2021 és del 21,7%, el que implica que una cinquena part de la població està
en risc de pobresa o exclusió social. La taxa de pobresa d’Espanya, que
s'havia reduït en els anys previs a la crisi fins al 19.8%, es va incrementar
durant els anys de major recessió (2008-2013).

4. La taxa de risc de pobresa del País València és superior a la d'Espanya.

L’any 2022, el 22,3% de la població del País Valencià es pobra. La seva
evolució també ha estat negativa, ja que l'any 2004 la taxa de pobresa era del
19,6% (lleugerament inferior a la d'Espanya), va créixer fins al 23,6% l'any
2008, pràcticament no s’ha reduït des d’aquell moment.

5. Les taxes de pobresa mostren diferències acusades entre edats, sexes,

situacions en el mercat de treball, i nivells educatius6.

Per edats, segons l’Encuesta de Condiciones de Vida de l’INE, al conjunt

d’Espanya en 2021, els més afectats són els menors de 30 anys, que mostren

23
 Economia i Territori al País Valencià

taxes de pobresa per damunt del 25%. La taxa de pobresa es manté per baix
del 25% entre els 30 i els 64 anys, i baixa del 20% per als majors de 65 anys.
En tots els casos, les taxes de pobresa femenines són lleugerament superiors
a les masculines. Veure Figura 6.

5
Es considera membres en edat de treballar les persones de 18 a 64 anys, excloent els estudiants de 18
a 24 anys, els jubilats o retirats, així com les persones inactives entre 60 i 64 la font principal d'ingressos
de la llar de les quals siguen les pensions (Veure: https://www.ine.es/prensa/ecv_2021.pdf ).
6
Es presenten les dades per a Espanya. Les dades desagregades no estan disponibles per comunitats
autònomes.
La situació del mercat de treball té una relació directa amb la taxa de
pobresa. Els aturats i els inactius tenen taxes de pobresa substancialment
superiors a la resta. Els aturats tenen una taxa de pobresa del 55,7%. Els
inactius tenen una taxa de pobresa del 37,6%. Els ocupats i els jubilats
presenten les menors taxes de pobresa, per baix del 18% en tots dos casos.

El risc de pobresa i exclusió social es redueix substancialment amb el nivell

d’estudis. Amb educació primària o menys, les taxes estan al voltant del
36%. Amb estudis secundaris, estan entre el 25 i el 32%. Amb estudis
superiors, es situen al voltant del 14%.

Taula 6. Taxa de risc de pobresa. Percentatge de persones.

CCAA 2004 2008 2013 2022

Ceuta 37,3 40,1 40,8 34,8
Melilla 37,3 17,7 21,7 34,5
Extremadura 37 35,3 30,9 30,0
Canàries 24,1 30,7 28,4 29,4
Andalusia 31,1 27,3 29,1 29,1
Múrcia 24,5 24,5 26,8 26,3
Castella La Manxa 29,9 26,4 31,3 26,1
País Valencià 19,6 23,6 23,6 22,3
TOTAL ESPAÑA 19,9 19,8 20,4 20,4
Astúries 12,6 13,2 14,1 20,1
Galícia 21,2 20,9 17,2 18,0
Castella i Lleó 25,1 17,5 17,5 17,8
Illes Balears 15,2 18,1 19,8 16,9
La Rioja 18,5 16,2 19,3 16,6
Aragó 12,5 14,9 16,1 15,0
Cantàbria 11,9 14,3 17,8 14,8
Madrid 9,5 14,9 13,4 14,8
Catalunya 12,5 12,3 13,9 14,5
País Basc 11,2 9,1 10,5 12,2
Navarra 12,7 5,9 9,9 10,9
Font: Encuesta de Condiciones de Vida (INE).

Si la meua renda esta per Baix de la Mitjana española no es raro pendar que estem per damunt en nivel de pobreza, un 22,3 % que seria
24
 Tema 2. Benestar i renda

1 de cada 4 valencians están en risc de pobreza i exclusio social

25
 Economia i Territori al País Valencià

Font: Web de l’OCDE (https://data.oecd.org/inequality/poverty-

Figura 5. Taxes de pobresa als països de l’OCDE. Any

0.

0.

0.

0.

0.
0

0
0
Costa Rica Romania
Israel Latvia Mexico
USA
Bulgaria Estonia Japan Spain
South Korea
Turkey Lituania
Italy Croatia Greece Portugal Australia New Zealand
MEDIAN
United Kingdom
Germany Switzerland Luxembourg
Austria Poland Sweden Hungary Canada France Norway Netherlands
Slovakia Ireland Belgium Eslovenia Denmark Finland
Czech Republic

Tema 2. Benestar i
2

M
a
0-
66 or
Tot

26
 Economia i Territori al País Valencià

Figura 6. Taxa de risc de pobresa i/o exclusió social (AROPE) a Espanya. Any 2022.

A) PER GRUPS D’EDAT.

>65 18.6
23.4

46-64 24.5
27.8

30-44 23.1

26.5
16-29
26.8
27.9
0-16 32.8
31.6

Total 24.8
27.2

0.0 5.0 10.0 15.0 20.0 25.0 30.0 35.0 40.0

Homes / Hombres Dones / Mujeres

B) PER SITUACIÓ LABORAL I PERÍODE (POBLACIÓ DE 18 I MÉS ANYS).

Aturats /Parados 55.7

Inactius /Inactivos 37.6

Total 24.9

Jubilat / Jubilado 17.4

Ocupats / Ocupados 16.5

0 10 20 30 40 50 60 70

C) PER NIVELL D'EDUCACIÓ (POBLACIÓ DE 18 I MÉS ANYS).

36.1
Educación primaria o inferior

Educación secundaria primera etapa 31.5

Educación secundaria segunda etapa 25.4

Total 24.9

Educación superior 14.1

0 5 10 15 20 25 30 35 40
Font: Encuesta de Condiciones de Vida (INE).
24
 Tema 2. Benestar i renda

5. Una altra dimensió que completa l’estudi de la renda es la seva

relació amb el benestar, la qualitat de vida i la felicitat. La
paradoxa d’Easterlin.

1. La paradoxa d’Easterlin7 suggereix que hi ha una associació positiva entre

renda i felicitat quan els comparen els ciutadans dintre del un país - les
persones riques són més felices que les pobres -, però que aquesta relació no
està tan clara quan es comparen països entre sí - els països rics no són
proporcionalment més feliços que els pobres.

2. Alguns autors justifiquen l'aparent paradoxa argumentant que, un cop un

individu sobrepassa el nivell de subsistència, factors com l'amistat i la qualitat
de vida substitueixen progressivament a la renda com a principals fonts
d'augment del benestar. D'aquesta manera, als països desenvolupats el
creixement de la renda per càpita no implicaria augments paral·lels del nivell
de benestar, o almenys el benestar incrementaria a un ritme menor al de la
renda. Com a conseqüència, la felicitat agregada s'ha mantingut constant al
llarg del temps, tot i dels forts augments en renda real per càpita.

Investigacions recents8 troben que la paradoxa no és tal i en realitat

increments en la renda per càpita fan que: (1) dintre de cada país, les
persones riques són més felices que les persones pobres; (2) els països rics
són més feliços que els països pobres i conforme es fan més rics es fan també
més feliços. El que sí que hi ha és una relació no lineal - en concret de tipus
logarítmic - entre felicitat i renda per càpita: la felicitat que dona una unitat
més de renda és major per a les rendes baixes i cada vegada necessitem una
quantitat proporcionalment major de renda per incrementar la felicitat.

3. La Figura 7 mostra la paradoxa d'Easterlin. Quan la renda per càpita d'un

país és baixa (eix horitzontal), petites millores en la renda fan créixer molt
ràpidament la satisfacció amb la vida (eix vertical). No obstant això, a partir
d'un determinat nivell de renda, increments en la renda per càpita milloren
lentament la satisfacció amb la vida i la felicitat. Una relació similar es pot
establir entre la renda i l'índex de desenvolupament humà (l’IDH, del qual, la
renda és una part). Quan l'IDH és baix, millores en la renda per càpita o el PIB
per càpita provoquen increments substancials de l'IDH, que van reduint per a
nivells de renda més avançats.

4. L'aparent paradoxa es justifica perquè, un cop l'individu sobrepassa els

nivells de renda de subsistència, altres factors substitueixen progressivament
a la renda com a principals fonts d'augment del benestar. Entre aquests
altres factors podem citar: l'estatus en el mercat de treball (ocupat,
aturat, en
7
Veure la discussió més recent a Easterlin W (2017): Paradox Lost?, Review of Behavioral Economics:
Vol. 4: No. 4, pp 311-339.
8
Stevenson B and Wolfers J (2008): Economic growth and subjective well-being: Reassessing the easterlin
paradox, NBER Working Paper, 14282.
25
 Economia i Territori al País Valencià

espera) donada la gran importància que s'atorga al treball en les societats

desenvolupades com font de renda però també d'estatus social; la família i la
disponibilitat d'habitatge, on les famílies integrades per parelles amb fills
aconsegueixen de mitjana un nivell de benestar superior al de parelles sense
fills, solters i famílies amb un únic progenitor; la vida social; la salut i les
atencions socials, ja que la gent amb malalties té un nivell de satisfacció
inferior; el nivell d'estudis (coneixement, formació, estudis i aprenentatge), ja
que les persones amb major nivell d'estudis solen obtenir llocs de treball
millors i amb més remuneracions, i a més es troben millor capacitats per a
utilitzar les seves habilitats i dirigir la seva vida, el que els porta a un major
nivell de benestar; i factors "d’exclusivitat" i factors relatius de comparació
social en relació amb la situació d'altres, per exemple bons llocs de treball
enfront de precaris, bona educació, bon habitatge, bon cotxe, etc.

5. En relació amb l'efecte de comparació social, la rutina i la rivalitat tenen un

efecte negatiu sobre el benestar dels individus, atès que les persones
s'esforcen per a escalar, però en aquest esforç obliguen a altres a escalar més
per a mantenir-se, i així successivament, amb el resultat final que tots
perden. Un exemple és la pressió per a treballar hores extra o fins i tot caps
de setmana per a millorar la situació professional. No obstant això, una
situació de poc treball o esforç tampoc implica major felicitat.

26
 Tema 2. Benestar i renda

Figura 7. Paradoxa d’Easterlin: Felicitat, satisfacció amb la vida i PIB per càpita.

a) Dades en nivells

8 Finland
Denmark
Cana IdcaeNleatnhderlandsSwitzerland
Norway
y = 0.7348ln(x) - 1. 3511
Is rNa elw Zealand AuAs utrsSatwlriaie
Cos ta Rica United K aden
Uni ted States
R² = 0.617
i ngdomGerma ny
Satisfacció amb la vida (0-10) / Satisfacción con la vida (0-

Uni tedIAreral abnEdmirates Luxembourg

7 Czech Republic
Belgium
Oman
France
Malta
Mexi co Panama ar
NiUczabraegkuisatan Brazi l
EGl uSaatlevamdaolra UruguaCyhiMl eala ysia Sl ovakia Ital y Saudi Arabia Singapore Qat
Col i aLnai ntdhuania
Poldad Spain
ri Tri ni SdlToovbeangiao
oSmurbiinaam natius
Roma ni a
H ungary
Bahrain
e Cyprus
6
Japan Kuwait
Latvia
Kos ovo
Venezue Mlaau Kaz akhstan Es tonia South Korea
Argent
HoPandiusrtasn Thailand
Guya nBael ize
JamaEicaua dor
Taji kistan
Peru
Phi lPiappraingeusay RTuusrskieaPyortuga l
Kyrgyzs ta Bn ol ivia Domi
niMcCaohnniRnteepLiubbgyliac
Ghana B anl
e r o Hong Kong
a ru s
Nigeria
M o rocco
MoVlid ov a
5 MongAollgia
Croatia
Greece
BuN
eria etnam Indonesia
Mace Tduornkima
enistan
Li C a mA ez r oe o rba n ijan
Democratic C oSat e enrdb'Io vinao ireBos nia a
Leb
Mo
B ul
R Bhuta n nd Herzegovi n a
garia
SMz i
GBuei nienaCon g o
C S w aJozirladnadn Iran
MNeeapnl iea l g a l Gabon
rki gSiM
e rn a uFeosdtiiLanaeos
AC labPmabl 4
ar ist oania
ahnAiafri ca
Zi SChoKauedt nya
ea India Iraq
Mr e Braiabngladesh
Central Af beNGaemoirbgiiaa
go pu lic of ConUkrai ne
aTDo gjiob Sri
m b iqouueti
Lanka Eth i o
Armenia
pia
SBou SuMdyaan mar
GrdraamgLaebsoicanaer Tuni sia
Af Uganda
3
Egypt
omo Zroa smbia
YeHma ietin Angol a
Lesotho
mbabwe
iaclaanwRi epublic Botswana
Tanzania

Rwanda
2 urtuhnSdu

0 20000 40000 60000 80000 100000 120000

PIB per capita PPA$ base 2011

Població / Población Tendencia logaritmica

b) Dades en logaritmes neperians

2.1 Finland
Denmark CaNInceaetdlhaenrdlSawndi
Norway tszer
land
NIseraweZl ealanAduASsuwtsrteardliiaen
tested Sta
Cos ta Rica United KiGngedrmomUa ni
ny dIAreral abnEdmiratLeusxembourg
Unite
Log Satisfacció amb la vida (0-10) / Log Satisfacción con la vida (0-

Belgium
Czech Republic Oman
France
Malta
Brazil Mexi co Pan ama
1.9 EGl uS a tveamdaolra UruguCahyMi laela ysiaSlova kia
PoLliatnhduaniSapItaainlySaudi Arabia
Ba hrain
Singapore Qatar
ColomSbuirai name
Kosovo VenezueMlaa uri tRiuosmTrai niadad aSnl dovTeonbiago
Argenti na
ilandHungary Cyprus Japan Kuwait
HondPuarkaisstan
Guya na
KazaLa
Belize Tha tvian Es toniSaouth Korea
Ja ma ica Ecuador khst
Tajikis tan
Kyrgyzs tan Phi l ippiPnaersa guay Peru
Bolivia
RTuusrskPieoayrtuga l
Domi nicaMnoRnetpeuLbi lbicya
negro
Chi nBael arus
Ghana Nigeria

1.7 Moldova Morocco MongoliAal geria Croatia Hong Ko ng

Vietnam IndoneMsaiacedoTnuiarkmenistan
LebSaenroAbnziaerba ijan Greece
CaCmoteerodo'Invoire Bhutan erzegovi na Bulgaria
Bosnia a nd H
GuBienneai n Congo Swa zilaJnodrda n

Niger
Mali Nepal
Burkina Faso Senegal Mauritania
Ca mbodiaPa l estine
Laos
Gabon Iran
Albania South Africa
y =0.1415x + 0.3627
DemocrLiberia ublic of Cong oTogo
Cha d Ke nya
Bangladesh
Iraq
NGaemoirbgiaia
R² = 0.6057
1.5 atic Rep Djibouti India UkraineSri Lanka
Moza mbique Armenia
Ethiopia
Sudan Myanmar
SMi earrdaaLgGeaoasncmaebr ia Tunisia
Uganda Nica raUguzabekistan Egypt
Comoros
YemeHna i ti Angola
Lesot ho Zambia
Zimbabwe
1.3 Central African Republic Botswana
Mala wi
Tanzania

Rwanda

1.1 Burundi South Sudan

0.9
Afghanistan
6 7 8 9 10 11 12
Log PIB per capita PPA$ base 2011

Població / Población Tendencia lineal

Dades per 159 països, del quals 143 països contenen dades per 2017 i la resta s’ha completat amb dades de 2007 a 2016
Font: Elaboració a partir de ourworldindata.org i Helliwell J, Layard R, Sachs J (2019): World Happiness Report 2019, New York:
Sustainable Development Solutions Network.

27
 Economia i Territori al País Valencià

2.4. 1. Els processos de producció i consum són diferents entre territoris, de

Distribució manera que també la renda tendeix a ser diferent entre els territoris. La
territorial política regional i els efectes territorials de les polítiques de
de la redistribució de la renda primària modifiquen el resultat inicial. Així,
renda l'anàlisi de la distribució territorial de la renda recull, des del punt de
vista territorial, com es distribueix espacialment aquesta renda i el grau
de desigualtat en els nivells de vida dels diferents agents segons l'espai
geogràfic en el qual resideixen.

Les diferències bàsiques de renda entre comunitats autònomes a

Espanya han estat explicades en l'apartat anterior, posant en relleu la
mala situació relativa del País Valencià.

2. Un dels temes centrals de l'estudi de la distribució territorial de la

renda ha estat l'anàlisi del procés de convergència entre la renda per
càpita (o entre el PIB per càpita) de les diferents regions. Des de la
perspectiva neoclàssica del creixement econòmic, si hi ha rendiments
decreixents del capital i mobilitat de factors productius, s'espera
l'existència d'una “convergència” en termes de renda per càpita o PIB
per càpita, gràcies al qual les regions amb nivells de renda més baixos
haurien créixer més que las regions amb major renda o PIB per càpita.
Això s'explicaria per la major productivitat del capital i la menor
productivitat del treball en les regions amb menor renda per càpita, per
la qual cosa hi haurà incentius per a atreure fluxos de capital de les
regions més riques i, simultàniament, per a traslladar fluxos de
treballadors a aquestes regions més riques. Aquest intercanvi de
factors productius induirà al fenomen de convergència en renda per
càpita al territori del país i la distribució més uniforme del creixement
econòmic. No obstant això, com van demostrar Borts i Stein en els anys
1960s, aquest intercanvi no té per què donar-se ni tan sols dins el marc
d'anàlisi neoclàssic, ja que la intervenció de factors qualitatius, com per
exemple la qualitat del capital humà, fan que tant el treball com el
capital tinguen incentius a desplaçar-se a les regions més riques.

3. En la pràctica, els processos de convergència i divergència també

estan lligats al cicle econòmic, tal que de vegades es pot observar
convergència durant els períodes de creixement i divergència durant
les crisis econòmiques, tot i que tampoc se segueix sempre aquest
patró, a causa tant del funcionament en cada període com a l'efecte
que las polítiques redistributives puguen tenir sobre el PIB i la renda
per càpita.

4. Una forma molt simple de mesurar la convergència és mitjançant

l’anomenada convergència sigma, que es basa en comparar la
desviació típica (σ) del logaritme del PIB per càpita entre regions.

A la Figura 8 es mostra la convergència sigma en PIB real per càpita

entre les comunitats autònomes d'Espanya des de 1980. Es pot
28
 Tema 2. Benestar i renda

observar com

29
 Economia i Territori al País Valencià

la desigualtat en PIB per càpita es va reduir entre 1980 i 2020. Les

diferències en PIB per càpita entre les comunitats autònomes
d’Espanya son menors hui del que ho eren fa 40 anys.

No obstant això, s’ha produït de forma paral·lela un procés de

divergència i polarització de la producció total a Espanya. La Figura 9
mostra com la concentració de producció entre comunitats autònomes
és superior en l’actualitat del que ho era l’any 1980. Madrid és la
comunitat autònoma que més incrementarà la seua participació sobre
la producció d’Espanya (4,1 punts percentuals) i el País Basc la que més
la reduirà (-1.5 punts percentuals). Els País Valencià també perdrà pes
sobre la producció total d’Espanya (0.1 punts percentuals).

Figura 8. Convergència sigma* en PIB real per càpita entre les regions espanyoles des
de 1980.

0.25
1980– 2020
C onvergència en PIB PIB per
pertre =esen
scàpita
lecà pit
caomu r edu
ei stxen lesdesis. gual tats
au òn
0.24 e n nitat ome
Desviació típica del log del PIBpc / Desviación típica del log del

0.23

0.22
1989 – 1999
Div erg ènc ia

0.21
1983
– 1988
Conver gèn
cia

0.2

0.19
Co nv èrg encia 20 10 -2019
20 00 -2009 D ivergèn cia

0.18
1
9
8
0
1
9
8
1
1
9
8
2
1
9
8
3
1
9
8
4
1
9
8
5
1
9
8
6
1
9
8
7
1
9
8
8
1
9
8
9
1
9
9
0
1

Any / Año

* La convergència sigma mesura l’evolució de la desigualtat existent entre diferents economies. Es calcula com la desviació

estàndard del logaritme del PIB per càpita: , on x és el logaritme neperià del PIB per càpita d’una regió, x ̅ es el logaritme de
la mitjana de PIB per càpita de totes les regions, i n es el número de regions.
Cada vegada la producción esta més concentrada. Convergencia en renda per capita , divergencia en producción total.
Font: BDMores Juny 2021.

30
 Tema 2. Benestar i renda

Figura 9. Convergència sigma* en PIB real total entre les regions espanyoles des de
1980.

0.96
1980 – 20 20
D iv ol
erg aritzad
èn
ci aa eni co otal
PIB t = trad
la ep ntr
rodu ccióuni
estàtat
cadsaau
t òn
ve gad
ome
a s.més
p
ncen a e com
0.95
Desviació típica del PIB / Desviación típica del

0.94

0.93

19 91 r– 2019
D ive gèn cia
0.92

0.91 19 80 – 1990
Co n vergenci
a
1
9
8
0
1
9
8
1
1
9
8
2
1
9
8
3
1
9
8
4
1
9
8
5
1
9
8
6
1
9
8
7
1
9
8
8
1
9
8
9
1
9
9
0
Any / Año

* La convergència sigma mesura l’evolució de la desigualtat existent entre diferents economies. Es calcula com la desviació

estàndard del logaritme del PIB total: , on x és el logaritme neperià del PIB d’una regió, x ̅ es el logaritme de la mitjana de
PIB de totes les regions, i n es el número de regions.

Font: BDMores Juny 2021.

Competències professionals per acomplir eficaçment al lloc de treball

(14 edició) 1 crèdit

31