TEMA 8.

PRODUCCIÓ, CREIXEMENT I
DESOCUPACIÓ

• 8.1 La producció i el creixement

1. 8.1.1 El creixement econòmic al món
2. 8.1.2 El paper de la productivitat i els seus determinants
3. 8.1.3 Creixement econòmic i política monetària

• 8.2 La desocupació
1. 8.2.1 La desocupació i la manera de mesurar-la
2. 8.2.2 La taxa natural de desocupació i la desocupació
cíclica. Causes i costos de la desocupació

• Bibliografia: Mankiw, cap. 25 i 28.

 8.1 Producció i creixement
• El nivell real del PIB per càpita és un bon
estimador del nivell de vida d’un país.

• Per tant, el nivell de vida d’un país depèn de la

seva capacitat per produir béns i serveis.

• Els nivells de vida canvien al llarg del temps en un

mateix país; en un moment donat, els nivells de
vida divergeixen molt entre diferents països.
 8.1.1 EL CREIXEMENT ECONÒMIC AL MÓN

• El nivell de vida, mesurat amb el PIB real per

càpita, varia significativament entre països.

• La taxa anual de creixement del PIB real per

càpita mesura quant augmenta aquest en un
any normal

• Taxes de creixement que semblen petites són

grans quan s’acumulen any rere any: amb un 2 %
de creixement anual, el nivell de vida mitjà es
duplica cada 35 anys
PIB real per cápita en España de 2008 a
2020 (en euros)
La varietat d’experiències de creixements

Copyright©2004 South-Western
8.1.2 El paper de la productivitat i els seus
determinants

• La productivitat és la quantitat de béns i serveis

produïts per un treballador en una hora

• El nivell de vida d’un país està determinat per la

productivitat dels seus treballadors

• A més productivitat, nivell de vida més alt

 ¿Què determina la productivitat?

• Els determinants de la productivitat:

– Capital físic

– Capital humà

– Recursos naturals

– Coneixements tecnològics
 Què determina la productivitat?

• Capital físic

– Són les estructures (edificis), maquinària i eines

que s’utilitzen per produir béns i serveis.

– És un factor de producció produït

• Un input del procés productiu que en el
passat va ser un output del procés productiu
 Què determina la productivitat?

• Capital humà

– Coneixement i habilitats que els treballadors

adquireixen per l’educació, l’entrenament i
l’experiència

– Es tracta d’un altre factor de producció produït

 Què determina la productivitat?

• Recursos naturals

– Inputs utilitzats en la producció que són

subministrats per la naturalesa
• Renovables: boscos
• No renovables: petroli i carbó

– Poden ser importants, però no són necessaris

perquè una economia sigui molt productiva
 Què determina la productivitat?
• Coneixements tecnològics

– Coneixements sobre les millors maneres de

produir béns i serveis

– Coneixement tecnològic i capital humà són

semblants, però hi ha una diferència important:
• El coneixement tecnològic es refereix a la comprensió
per part d’una societat de les millors maneres de produir
• El capital humà es refereix al grau d’aquesta comprensió
que assoleixen els treballadors d’una societat
 8.1.3 Creixement econòmic i política
econòmica
• Què poden fer els governs per augmentar la
productivitat i millorar els nivells de vida de la
població?
– Potenciar l’estalvi i la inversió
– Potenciar la inversió estrangera
– Potenciar l’educació
– Establir drets de propietat, garantir la seva
seguretat i mantenir l’estabilitat política
– Promoure el lliure comerç
– Promoure la recerca
 Potenciar l’estalvi i la inversió

• Una manera d’augmentar la productivitat

futura és invertir més recursos presents en la
producció de capital.

• Com que els recursos són escassos, una

societat que inverteixi més en capital ha de
consumir menys i estalviar una part més
important dels seus ingressos.
 Figura 1. Creixement i inversió

(a) Growth Rate 1960–1991 (b) Investment 1960–1991

South Korea South Korea

Singapore Singapore
Japan Japan
Israel Israel
Canada Canada
Brazil Brazil
West Germany West Germany
Mexico Mexico
United Kingdom United Kingdom
Nigeria Nigeria
United States United States
India India
Bangladesh Bangladesh
Chile Chile
Rwanda Rwanda
0 1 2 3 4 5 6 7 0 10 20 30 40
Growth Rate (percent) Investment (percent of GDP)

Copyright©2003 Southwestern/Thomson Learning

 Potenciar la inversió estrangera

• Pot prendre diverses formes:

– Inversió directa
• Una entitat estrangera posseeix inversions de
capital i hi opera.

– Inversió indirecta (o de cartera)

• Inversions finançades per diner estranger
però gestionades per residents.
 Potenciar l’educació
• Per al creixement d’un país a llarg termini,
l’educació és tan important com la inversió en
capital físic.
– Als EUA, un any addicional d’escolarització eleva el salari
de la persona un 10 %, de mitjana.
– Una manera d’elevar el nivell de vida és subministrar
educació pública i animar la població a beneficiar-se’n.

• Una persona educada aprèn a utilitzar noves eines i

pot generar noves idees per produir béns i serveis.

• Un problema de molts països: la fugida de cervells.

 Establir drets de propietat
i estabilitat política
• El dret de propietat es refereix a la capacitat per
exercir autoritat sobre els recursos propis.

– El respecte a aquest dret és un prerequisit

fonamental per al funcionament del sistema de
preus.

– És necessari que els inversors sentin que les

seves inversions són segures.
 Promoure el lliure comerç

• Un país que elimina les barreres al comerç

experimenta el mateix tipus de creixement
econòmic que hi hauria després d’un avenç
tecnològic important.
 Promoure la recerca i desenvolupament

• L’avenç del coneixement tecnològic ha permès

nivells de vida més elevats.

– La majoria dels avenços provenen de la recerca

privada.

– Els governs incentiven el desenvolupament de

noves tecnologies mitjançant beques de recerca,
deduccions fiscals i el sistema de patents.
 Resumint…

• La prosperitat econòmica, mesurada amb el PIB

per càpita, varia substancialment arreu del món.

• La renda mitjana dels països més rics és més de

deu vegades la dels països més pobres.

• El nivell de vida d’un país depèn de la seva

capacitat per produir béns i serveis.
 8.2 La desocupació

• Juntament amb la inflació, la desocupació és

un dels problemes macroeconòmics bàsics.

• És necessari considerar el problema de la

desocupació des d’una doble perspectiva: a
curt termini i a llarg termini. L’explicació del
fenomen (i les seves causes) són diferents.

• Començarem considerant com es mesura la

desocupació.
 8.2.1 La desocupació i com es calcula
• El càlcul de la desocupació el realitzen les oficines
estadístiques nacionals. A Espanya, l’INE entrevista al
voltant de 180.000 persones a l’EPA (enquesta de població
activa).

• En funció de la seva situació laboral, podem classificar la

població de la manera següent:

1. Població en edat de treballar: 16 anys o més. Dins

d’aquesta:

1.1 Població ACTIVA: població que, estant en edat de treballar, pot i vol
treballar.
1.2 Població INACTIVA: població que, estant en edat de treballar, no pot o no
vol treballar (estudiants a temps complet, mestresses de casa, jubilats…).
 8.2.1 La desocupació i com es calcula
• Dins de la població ACTIVA, podem distingir:

1.1.1 OCUPAT: persona amb feina (a l’EPA es considera persona

amb feina aquella que va treballar almenys una hora durant la
setmana anterior a l’entrevista o també la persona que estava de
vacances durant aquella setmana).

1.1.2 PARAT (o desocupat): persona sense feina que busca feina

activament i que està disponible per treballar.

Així doncs:

Població activa = nombre d’ocupats + nombre de parats

8.2.1 La desocupació i com es calcula

Treballa
Activa
En edat
treballar Aturada
Població
país Inactiva

No edat
treballar
 8.2.1 La desocupació i com es calcula
• Taxa d’atur: percentatge de la població activa que
està parada:

número de parats
Taxa d'atur =  100
població activa

• Taxa d’activitat: percentatge de la població adulta

que pertany a la població activa. És a dir,
percentatge de la població en edat de treballar que
pot i vol treballar:
població activa
Taxa d'activitat =  100
població adulta
 8.2.1 La desocupació i com es calcula
Taxa d'atur
En percentatge de la població activa
30,00 Taxa d'atur per edat
2018T4
Total 14,45
25,00
De 16 a 19 años 46,89
De 20 a 24 años 30,78

20,00
De 25 a 29 años 19,07
De 30 a 34 años 14,71
De 35 a 39 años 12,21
15,00 De 40 a 44 años 11,27
De 45 a 49 años 11,57
De 50 a 54 años 12,83
10,00 De 55 a 59 años 13,03
De 60 a 64 años 13,61
De 65 a 69 años 6,05
5,00
70 y más años 0,48

0,00
09/76
09/78
09/80
09/82
09/84
09/86
09/88
09/90

09/18
09/92
09/94
09/96
09/98
09/00
09/02
09/04
09/06
09/08
09/10
09/12
09/14
09/16

Font: INE
8.2.1 La desocupació i com es calcula
Taxa d'activitat
En percentatge de la població en edat de treballar
90,00

80,00

70,00

60,00

50,00

40,00

30,00

20,00 Total Homes Dones

10,00

0,00
09/76
09/78
09/80
09/82
09/84
09/86
09/88
09/90

09/18
09/92
09/94
09/96
09/98
09/00
09/02
09/04
09/06
09/08
09/10
09/12
09/14
09/16
Font: INE
 8.2.1 La desocupació i com es calcula

• L’atur registrat és una altra mesura de la

desocupació, que està constituïda per les
persones que estan inscrites a les oficines
d’ocupació (SEPE a Espanya) com a
buscadores de feina.

• Es considera que la taxa d’atur registrat és

menys fiable com a mesura de la
desocupació que la taxa obtinguda a partir
de l’EPA.
 8.2.1 La desocupació i com es calcula

Problemes en el càlcul de la desocupació:

• A vegades és difícil distingir entre parats i inactius.

• Les persones desanimades no són considerades

població activa, tot i que en realitat són persones que
voldrien treballar però que han renunciat a buscar
feina.

• Altres persones diuen estar desocupades per cobrar

els subsidis corresponents, fins i tot quan no estan
buscant feina o quan estan treballant de manera
informal.
 8.2.1 La desocupació i com es calcula

La durada de la desocupació:

• Per tal d’esbrinar la gravetat del problema de la

desocupació, ens hem de preguntar si aquest és de
curta o de llarga durada.

• L’atur de llarga durada és més preocupant. Ceteris

paribus, la probabilitat d’abandonar la desocupació és
menor com més llarg és el període de temps durant el
qual s’està desocupat.

• Els estudis realitzats han arribat a la conclusió següent:

la majoria dels períodes de desocupació són breus i la
major part de la desocupació observada en un
determinat moment és la desocupació de llarga durada.
8.2.1 La desocupació i com es calcula
 8.2.2 La taxa natural de desocupació i la
desocupació cíclica. Causes i costos de la
desocupació
Desocupació a curt i a llarg termini

• Sempre existeix una certa desocupació en una economia,

per bo que sigui el seu funcionament. Es podria dir que
existeix una taxa normal de desocupació que una
economia tindria si estigués produint en la seva frontera
de possibilitats (producció potencial). És el que es coneix
com a taxa natural de desocupació.

Taxa natural de desocupació: taxa normal de desocupació a

llarg termini al voltant de la qual fluctua la taxa de
desocupació.
 8.2.2 La taxa natural de desocupació i la
desocupació cíclica. Causes i costos de la
desocupació

En un moment donat, i a causa de les fluctuacions cícliques

de l’economia, la taxa de desocupació pot estar per damunt
o per sota de la taxa natural. És el que es coneix com a
desocupació cíclica.

• Desocupació cíclica: desviació de la desocupació

respecte de la seva taxa natural. Desocupació de curt
termini.

Nota: Veurem més endavant en aquest tema les causes de

la desocupació natural i deixarem per a altres temes les
causes de la desocupació cíclica.
La taxa de desocupació Espanya
 8.2.2 La taxa natural de desocupació i la
desocupació cíclica. Causes i costos de la
desocupació

Desocupació observada = desocupació natural + desocupació cíclica

La desocupació cíclica serà positiva en les èpoques de crisi i negativa

durant les èpoques d’expansió.

Per què sempre hi ha desocupats?

• Causes de la desocupació natural:

a. Desocupació friccional.
b. Desocupació estructural: tres possibles explicacions.


 8.2.2 La taxa natural de desocupació i la
desocupació cíclica. Causes i costos de la
desocupació

1. Desocupació friccional: desocupació deguda al fet que

els treballadors tarden un temps a trobar la feina que
s’ajusta millor als seus gustos i a les seves
qualificacions.

És, doncs, la desocupació resultant del procés

d’emparellament dels treballadors amb els llocs de
treball. És a dir, el resultat del procés de cerca de feina.

S’acostuma a considerar que explica els períodes de

desocupació relativament breus.
 8.2.2 La taxa natural de desocupació i la
desocupació cíclica. Causes i costos de la
desocupació

Explicació de la desocupació friccional.

El procés de cerca de feina per part dels treballadors (i

també de les empreses) requereix temps.

L’economia es troba permanentment en canvi: els canvis

en la demanda causen desplaçaments sectorials (reducció
de la producció i l’ocupació en uns sectors a canvi de
l’augment en altres).

Com que els treballadors tarden temps a buscar una altra

feina, temporalment els desplaçaments sectorials causen
desocupació friccional.
 8.2.2 La taxa natural de desocupació i la
desocupació cíclica. Causes i costos de la
desocupació

Explicació de la desocupació friccional (cont...): :

L’assegurança d’atur pot augmentar la desocupació

friccional. La raó és que redueix l’esforç de cerca de feina
per part dels desocupats.

(No hi ha dubte, però, dels efectes positius de

l’assegurança d’atur: per exemple millora la situació dels
desocupats i disminueix la gravetat de les crisis
econòmiques).
 8.2.2 La taxa natural de desocupació i la
desocupació cíclica. Causes i costos de la
desocupació

2. Desocupació estructural: desocupació deguda al fet que

el nombre de llocs de treball existents en alguns mercats
de treball és insuficient per donar feina a tothom qui vol
treballar.

Es considera que explica els períodes més llargs de

desocupació.

Aquesta desocupació es produeix quan, per alguna raó, es

fixen uns salaris superiors al nivell que fa que l’oferta i la
demanda estiguin en equilibri.
 8.2.2 La taxa natural de desocupació i la
desocupació cíclica. Causes i costos de la
desocupació

Explicació de la desocupació estructural (o motius

pels quals el nombre de llocs de treball és inferior al
nombre de treballadors).

1. La legislació sobre el salari mínim.

2. Els sindicats i la negociació col·lectiva.
3. La teoria dels salaris d’eficiència.
 8.2.2 La taxa natural de desocupació i la
desocupació cíclica. Causes i costos de la
desocupació
1. La legislació sobre el salari mínim
Tot i que els salaris mínims no són la causa fonamental de la
desocupació que hi ha en una economia, influeixen
considerablement en alguns grups que tenen unes taxes de
desocupació especialment altes.

S’ha de tenir en compte que la majoria dels treballadors que

hi ha en una economia tenen salaris molts superiors al mínim
legal.

Si el salari mínim es manté per sobre del d’equilibri, el

resultat és la desocupació.
 La desocupació generada per un salari mínim superior al
d’equilibri.

Salari

Oferta
Excés de treball =
de treball
= desocupació
Salari
mínim

WE

Demanda
de treball

0 LD LE LS Quantitat de
treball

Copyright©2003 Southwestern/Thomson Learning

 8.2.2 La taxa natural de desocupació i la
desocupació cíclica. Causes i costos de la
desocupació
2. Els sindicats i la negociació col·lectiva

Un sindicat és una associació de treballadors que negocien

amb els empresaris els salaris i les condicions de treball.

Els sindicats i les empreses acorden les condicions de feina

durant el que s’anomena negociació col·lectiva.

El resultat de l’actuació sindical pot ser també un salari més

alt que el salari d’equilibri i, per tant, pot generar
desocupació.
 8.2.2 La taxa natural de desocupació i la
desocupació cíclica. Causes i costos de la
desocupació
3. La teoria dels salaris d’eficiència

Segons aquesta teoria, les empreses poden ser més

eficients si els salaris són superiors als d’equilibri.

Això és així perquè es considera que uns salaris més

elevats poden augmentar la productivitat dels
treballadors.

A l’empresa li pot resultar rendible pagar salaris més

alts si, a canvi, els seus treballadors són més eficients (o
productius).
 8.2.2 La taxa natural de desocupació i la
desocupació cíclica. Causes i costos de la
desocupació
Per què salaris més alts s’associen a treballadors més
productius?
• Relació positiva entre salaris i salut dels treballadors
(argument no rellevant en països rics).

• Salaris més alts eviten la rotació dels treballadors; és a

dir, eviten que els treballadors decideixin marxar.

• Uns salaris més alts donen un incentiu als treballadors

per esforçar-se més.

• Les empreses que paguen salaris més alts atreuen els

millors treballadors.
 8.2.2 La taxa natural de desocupació i la
desocupació cíclica. Causes i costos de la
desocupació
Resumint: CAUSES de la desocupació natural:

1. Els processos de cerca de feina.

2. Salaris mínims.

3. Sindicats.

4. Salaris d’eficiència.
 8.2.2 La taxa natural de desocupació i la
desocupació cíclica. Causes i costos de la
desocupació
Costos de la desocupació:
• La desocupació, per a una economia, implica que la
producció estigui per sota del seu nivell potencial.

• Situació econòmica i psicològica desfavorable per als

desocupats.

• Si la desocupació és de llarga durada, depreciació de

les qualificacions (del capital humà del treballador).

• Pagament de l’assegurança d’atur: l’assumeix la

societat.