Agència Catalana de L'aigua (ACA) - 2017 - Memòria de L'agència Catalana de L'aigua 2016

Memòria de
l’Agència Catalana
de l’Aigua
2016
Imatge: finalistes del concurs ACAWorldWaterDay2017.
Usuari instagram: @josepmartinezmiro
ISSN 2014-413X
DL: B 14794-2016
Generalitat de Catalunya. Departament de Territori i Sostenibilitat, Agència Catalana de l’Aigua, memòria 2016. 2
Sumari
Benvinguda del conseller
Presentació del director
1. L’Agència Catalana de l’Aigua

1.1 L’Agència i les seves funcions
1.2 L’organització i la seva estructura
1.3 Relacions institucionals, comunicació i participació
1.4 Acció exterior
1.5 Contacte amb l’Agència Catalana de l’Aigua
2. Evolució econòmica i financera

2.1 Antecedents
2.2 Balanç
2.3 Compte de resultats econòmico- patrimonial
2.4 Pressupost 2016
3. El Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya
4. Abastament
4.1 Gestió de recursos hídrics
4.2 Subvencions
4.3 Reutilització
4.4 Control de la seguretat de preses i embassaments
4.5 Concessions i aprofitaments d’aigua
5. Sanejament
5.1 Estat del sanejament a Catalunya
5.2 Gestió del sanejament
5.3 Noves estacions depuradores
5.4 Explotació dels sistemes de sanejament
5.5 Explotació del col·lector de salmorres
5.6 Dades d’explotació de biosòlids
5.7 Despesa associada al sanejament: explotació, reposició i millores
6. L’aigua i el medi
6.1 Caracterització
6.2 Prevenció i protecció
6.3 Seguiment i control
6.4 Conservació i restauració
7. Normativa i tributs
7.1 Àmbit jurídic i normatiu
7.2 Cànon de l’aigua i altres tributs
8. Execució d’actuacions.
8.1 Dades d’execució d’actuacions
Benvinguda
Una estructura d’estat de l’aigua

La bona salut democràtica d’un país es quantifica mitjançant les bones pràctiques
de l’administració i la seva capacitat per garantir i assegurar uns serveis de qualitat
per a tota la ciutadania. Tot això és viable si es disposa del finançament necessari i
de les eines per desplegar les accions que resolguin els reptes que es presenten.
L’Agència Catalana de l’Aigua, després de travessar una època de serioses
dificultats econòmiques, s’erigeix com una empresa pública sanejada i viable, amb
una font de finançament estable, així com també amb una planificació hidrològica
ben elaborada, que s’adequa a les seves capacitats reals de la gestió hídrica del
país i que està plenament alineada amb Europa.
En altres paraules, enguany passem a disposar d’una estructura d’estat ferma i

consolidada que ens permet gestionar de manera eficient els recursos hídrics de
Catalunya i que, alhora, esdevindrà un dels principals motors d’inversió pública en
el conjunt de l’administració de la Generalitat a Catalunya durant els propers anys.
Durant el 2016, l’ACA ha estat capaç de retornar el 70% del deute bancari que
tenia a finals de 2010. Això ens obre un nou escenari que permetrà, de manera
progressiva, incrementar les inversions al nostre país en el cicle integral de l’aigua,
impulsant importants projectes per millorar la garantia en el subministrament,
l’efectivitat del sanejament i la preservació del medi aquàtic.
Un dels símptomes d’aquesta millora ha estat l’aprovació del projecte

d’abastament d’aigua des de Rialb, que beneficiarà 30 municipis de quatre
comarques de Ponent i de la Catalunya central. Aquesta iniciativa, encallada des
de fa molts anys, ha tirat endavant gràcies a la voluntat política de les institucions
del nostre país per sumar i, també, a l’acció conjunta i consensuada de la
Generalitat de Catalunya, una trentena d’ajuntaments, quatre consells comarcals i
tres diputacions. El Govern de Catalunya, entenent la importància per resoldre un
dèficit d’aigua gairebé crònic -que en molts casos ha requerit el subministrament
d’aigua en camions cisterna- ha decidit, d’una banda, incrementar la seva
aportació financera i, de l’altra, assumir la governança del projecte, anteriorment
en mans del govern espanyol. Aquesta solució és la més viable des del punt de
vista tècnic, econòmic i mediambiental, ja que la majoria de recursos propis de la
zona (pous i captacions subterrànies) tenen elevades concentracions de
contaminants naturals i la xarxa d’abastament des de Rialb s’erigeix com l’única
solució possible.
Tal i com acabem d’esmentar, precisament un dels elements definitoris d’una
gestió eficient de l’aigua és tenir la governança i assegurar -per part de
l’administració- la garantia d’un bon ús del bé públic que és l’aigua. D’acord amb
aquesta premissa, la gestió dels serveis que presta ATLL és un exemple d’aquesta
governança forta i decidida, duta a terme per la Generalitat de Catalunya des de
2013 a través de l’Agència Catalana de l’Aigua.
No hi ha cap mena de dubte que tot és bo si es fa bé, i això és el que està passant
amb l’explotació de la xarxa d’abastament Ter-Llobregat. En tres anys la qualitat
de l’aigua subministrada ha complert amb tots els requeriments legals, mitjançant
controls que han desembocat en la realització de 6.000 analítiques durant el 2016
de l’aigua subministrada en aquesta xarxa. També s’ha complert amb el programa
d’inversions previst i s’ha garantit l’aportació d’aigua sense registrar incidències ni
interrupcions del servei destacables. Tot això s’ha realitzat sota la supervisió
estricta i rigorosa de l’Agència Catalana de l’Aigua, que ha vetllat per la qualitat i
l’excel·lència en el servei a la ciutadania.
Aquesta governança exercida per la Generalitat de Catalunya ha evidenciat noves

mostres de solidesa i fortalesa davant la necessitat de congelar la tarifa de l’aigua
subministrada en alta per ATLL per al 2017. En un context de recuperació
econòmica, no és moment d’aprovar pujades que limitin el desenvolupament de les
ciutats i de les activitats que es duen a terme al territori.
Un altre exemple de compromís i de governança, en aquest cas compartida amb el

territori, és la gestió del riu Ter. Aquest curs fluvial, que des de fa algunes dècades
s’erigeix com una font d’abastament d’aigua vital per a l’àrea metropolitana de
Barcelona, ha servit per posar de manifest la solidaritat i compromís dels gironins i
gironines cap a la resta de ciutadans de Catalunya. Després de moltes promeses
incomplertes, considerem que és el moment d’abordar aquesta qüestió amb rigor,
seriositat i compromís per part de la Generalitat. Per aquest motiu, des del darrer
trimestre de 2016 s’ha creat la Taula del Ter, un espai participatiu on tots els actors
implicats poden debatre i consensuar un model de gestió del riu que respongui a
les necessitats dels diferents usos, incloses les del propi riu en termes de cabals
ambientals. En aquest sentit, amb reunions cada quinze dies, es duen a terme
sessions per treballar en la reducció d’extraccions del riu Ter al mateix temps que
es garanteixen nous recursos per garantir l’abastament a la resta del país.
En aquest context, l’eficiència, la reutilització i la dessalinització s’erigeixen com els

eixos primordials en la política hidrològica de Catalunya. En l’àmbit de les
dessalinitzadores s’ha treballat perquè la planta de la Tordera, ubicada a Blanes,
tingui capacitat per funcionar al 100% i poder impulsar una part de la seva
producció a l’àrea de Barcelona. Per altra banda disposem d’un gran potencial per
generar aigua nova, a través de la regeneració i la reutilització. Considerem que
aquesta és una solució de futur, no només a Catalunya, sinó també a la resta del
món, en un context marcat pel canvi climàtic. Aquesta tecnologia ens permetria
aportar aigua regenerada al riu Llobregat per incrementar el cabal del riu i disposar
així de més recursos d’aigua per potabilitzar. Seria un recurs de quilòmetre zero i
que compleix amb el principi de subsidiarietat que marca la directiva, aportant les
solucions a prop d’on es produeixen les problemàtiques.
Enguany hem posat en servei la depuradora número 500 del Pla de Sanejament
de Catalunya, una eina de planificació i gestió de les aigües residuals que ha
esdevingut cabdal per retornar la qualitat als nostres rius i altres masses d’aigua.
Les actuacions programades pels propers anys ens han de permetre incrementar
la població servida en l’horitzó 2021. El repte futur és avançar ara cap al nou
model de sanejament conjuntament amb el món local per retornar i apropar la
gestió al territori. Disposem de les eines (les depuradores i altres infraestructures) i
del finançament (cànon de l’aigua); és hora, doncs, que els municipis recuperin i
exerceixin plenament les seves competències en matèria de sanejament; en
aquest objectiu comú de garantir la qualitat de l’aigua.
Com deia a l’inici d’aquestes paraules, l’Agència Catalana de l’Aigua és sens dubte
un dels àmbits de l’autogovern on tenim -i on tindrem- més capacitat real i
autosuficiència per fer allò que necessita el futur del nostre país en matèria
d’aigua, des de i per a Catalunya. Aquest és un gran objectiu al qual hi som cridats
tots i totes.
Us convido a consultar aquesta memòria que ens serveix per mostrar-vos el punt
d’inflexió en el camp de la gestió de l’aigua a Catalunya i que, alhora, ens obre un
nou camí esperançador per a resoldre molts reptes que tenim davant nostre.
Els catalans i les catalanes, quan tenim capacitat de decisió, l’aprofitem per
generar progrés i benestar. Fem-ho sense cap altre límit que la nostra pròpia
voluntat.
Josep Rull i Andreu

Conseller de Territori i Sostenibilitat
Presentació
L’any del canvi de paradigma

El 2016 és l’any en què comença a canviar el paradigma de l’Agència Catalana de
l’Aigua (ACA). Deixem enrere, després de molts anys d’esforços i sacrificis, una
situació marcada per la reducció de l’endèmic endeutament de l’Agència. En cinc
anys, aquest deute s’ha reduït en un 70%, passant dels 1.368 milions d’euros de
finals de 2010 als 429 milions d’euros en el tancament del present exercici.
Podríem dir, doncs, que ens trobem en un moment d’inflexió pel que respecta a la
bona salut de la nostra organització, i que tot l’esforç i les dificultats que hem hagut
de superar en els darrers anys han valgut la pena, perquè això ens ha fet més forts
i ens ha preparat per esdevenir en el futur més proper un dels motors principals
d’inversió pública en el conjunt de l’administració de la Generalitat de Catalunya.
Ara tenim l’oportunitat de fer allò que el país necessita, hidrològicament parlant,
però amb seny i sense anar més enllà de les nostres possibilitats. Això ens obliga,
per tant, a ser capaços de combinar la gestió i el funcionament de les
infraestructures del cicle de l’aigua amb el repte de dur a terme noves actuacions
de manera sostenible, sense comprometre l’estabilitat financera de l’ACA, ni ara ni
en el futur.
Un exemple d’aquesta nova manera de fer eficient i racional és el Pla de Gestió de

Districte de Conca Fluvial de Catalunya i el seu Programa de Mesures, els
documents que configuren el full de ruta de la planificació hidrològica per als
propers sis anys. Aquest pla hidrològic català, que ha culminat després d’haver
superat tots els tràmits administratius i d’haver-lo millorat incorporant una part molt
important de les aportacions del territori a través d’un procés de participació
ciutadana, planteja les accions i mesures per incrementar la garantia en
l’abastament de l’aigua, millorar el sanejament i el bon estat de les masses d’aigua
i contribuir a la protecció del medi hídric. El Pla preveu una inversió propera als
1.000 milions d’euros, que s’adequa totalment amb la capacitat financera de
l’agència i que fixa uns objectius realistes i factibles d’assolir.
Aquest binomi entre l’estabilitat financera i el desenvolupament d’infraestructures

queda clarament exemplificat amb la línia d’ajuts que hem posat en marxa durant
el 2016 per millorar el subministrament d’aigua als municipis amb problemes de
quantitat i qualitat. És previst que destinem un total de 30 milions d’euros en tres
anys mitjançant tres convocatòries de 10 milions cadascuna. D’aquesta manera,
incentivem de nou la roda de la inversió, generem activitat al territori –lluitant al
mateix temps contra el seu abandonament- i resolem els problemes d’abastament
de molts municipis que no disposen de garantia suficient.
En l’àmbit del sanejament, 2016 ha estat marcat per una fita històrica, que ha estat
l’activació de la depuradora número 500 a Catalunya, mitjançant la inauguració de
la planta de Capçanes, al Priorat. Amb aquest volum d’estacions depuradores
d’aigües residuals, més del 97% de la població catalana disposa de sanejament.
Això ha estat gràcies al desplegament del Programa de Sanejament d’Aigües
Residuals, el que es coneix com a PSARU, que ha fet possible la construcció i
posada en marxa de depuradores per tot el territori durant més de 30 anys.
Ha estat, sens dubte, un model vàlid i efectiu, en uns moments en què tot estava
per fer. La Generalitat va haver d’assumir un paper clau de suport al món local
fent-se càrrec del desplegament del sanejament de manera subsidiària arreu del
país. Tanmateix, ara que la major part ja està resolta, impulsem conjuntament amb
els ajuntaments un nou model de sanejament que redefineix els vincles fins ara
existents entre l’administració de la Generalitat (ACA) i el món local en matèria de
sanejament per avançar cap a un nou escenari de col·laboració i
d’acompanyament al món local.
Enguany ha estat marcat per un llarg període sense pluges, que ha provocat el
descens lent i progressiu de les reserves dels nostres embassaments. La gestió
acurada i flexible dels nostres recursos i la incorporació progressiva de noves
tecnologies com la dessalinització han permès garantir totes les demandes sense
que s’hagin notat els efectes entre la població. L’increment de la disponibilitat
d’aigua ha estat notori en els darrers anys (122 hm3, que suposa un augment del
30% de la garantia), pràcticament resolent el dèficit hídric a les zones més
poblades de Catalunya. Encara, però, cal buscar noves solucions davant de
l’augment de població i dels efectes que pot causar el canvi climàtic.
En aquesta situació s’erigeix com una solució efectiva l’ús d’aigua regenerada, un
recurs que s’obté a partir de l’aplicació d’un tractament més avançat en l’aigua
sanejada per les depuradores. A Catalunya tenim dos centres de referència en
aquesta tecnologia, com són el terciari de la depuradora de Vilaseca i Salou, i
l’Estació d’Aigua Regenerada (ERA) de la depuradora del Baix Llobregat. Tot i que
són solucions que parteixen del mateix origen, la seva funcionalitat té destins
diferents. El terciari de Vilaseca i Salou està enfocat a aportar aigua regenerada
per a les indústries del Camp de Tarragona. Aquest ús d’aigua regenerada permet,
a més, reduir la captació d’aigua per al consum humà que arriba a través del
Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT) procedent de l’Ebre.
Pel que fa a l’ERA del Baix Llobregat, aquesta és una instal·lació que destina la
seva producció a usos ambientals com la barrera contra la intrusió salina de
l’aqüífer del delta del Llobregat, o bé per a usos municipals com el reg de jardins i
neteja de carrers. Durant el 2016, hem iniciat les proves tècniques i analítiques per
tal de reactivar la producció d’aigua regenerada i aportar-la aigües amunt del riu
Llobregat, mitjançant una canonada fins a l’assut de Molins de Rei. Amb aquesta
infraestructura es podria augmentar el cabal d’aigua del riu, tant en situacions de
sequera com en períodes de normalitat, i es doblaria la capacitat d’aigua per
potabilitzar. Aquesta solució pot ser vital, en moments de sequera i escassetat de
recursos, per garantir l’abastament a l’àrea de Barcelona, amb un recurs de
proximitat i de quilòmetre zero.
No vull acabar sense destacar l’aposta de l’Agència en la innovació, la recerca i el

desenvolupament, ja que són eixos que demostren una evolució sostenible i de
futur per a la societat, creant nou coneixement i erigint-se en un sector que ofereix
àmplies possibilitats per als joves i que dóna un benefici comú per a tots. L’ACA no
és aliena a aquesta oportunitat i aposta de manera decidida, participant en
diversos projectes europeus com el Nawades, el Life Trivers, el Life Ebro
Admiclim, Saving-E, Anywhere, Waterp, o l’acció CostSmires, entre d’altres. A
més, també té estretes vies de col·laboració amb el Clúster Català de l’Aigua
(CWP), amb l’objectiu d’afavorir el desenvolupament d’empreses catalanes
d’innovació i recerca en el cicle integral de l’aigua.
Aquests són alguns dels temes que podreu consultar en la memòria que us
presento a continuació, seguint amb la voluntat i els criteris de transparència i
gestió amb portes de vidre aplicats per la Generalitat de Catalunya que defineixen
la bona salut de l’administració catalana. Espero i desitjo que la informació que
aporta sigui del vostres interès i contribueixi a estrènyer els vincles i la necessària
cultura de la confiança en la relació ciutadania-administració perquè el nostre
objectiu no és altra que servir els interessos de Catalunya sota els criteris que
demana una societat moderna com la catalana: integritat, solvència i imparcialitat.
Jordi Agustí i Vergés
Director de l’Agència Catalana de l’Aigua
1
L’Agència
Catalana
de l’Aigua
1.2 La organització i la seva estructura
1.3 Relacions institucionals, comunicació i participació
1.4 Acció exterior
1.5 Contacte amb l’Agència
1
L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) és una empresa pública adscrita al

Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya,
encarregada de planificar i gestionar el cicle integral de l’aigua, amb una visió
integradora dels ecosistemes aquàtics, que tingui en compte el seu equilibri i
basant-se en els principis bàsics d’eficàcia, eficiència i economia de costos.
Com a empresa pública que s’encarrega de la política del Govern en matèria

d’aigua, té com a tasca primordial vetllar per una correcta planificació i gestió del
cicle de l’aigua i oferir la garantia, la disponibilitat i la qualitat de l’aigua en el seu
origen, així com el seu sanejament, l’ordenació dels diferents usos i la preservació
dels ecosistemes hídrics. Es va crear el 31 de desembre de 1998 a través de la
Llei 25/1998. El 14 de gener de l’any 2000 va tenir lloc el seu primer Consell
d’Administració.
L’ACA es finança majoritàriament a través del cànon de l’aigua (que va entrar en

vigor l’1 d’abril de l’any 2000), un impost de caire ambiental que s’aplica en el rebut
de l’aigua i es destina a la construcció i explotació de les instal·lacions del cicle de
l’aigua, les infraestructures hidràuliques i les actuacions de control, protecció i
preservació del medi hídric.
L’estratègia desenvolupada per l’Agència fa compatible la demanda social dels

ciutadans i ciutadanes amb la garantia de qualitat i bon servei. Així mateix,
s’administra de manera adequada el bé comú que és l’aigua des d’una posició de
servei a la població, en qualitat de servidors públics i el recurs a l’autoritat per a la
protecció i defensa dels interessos públics.
Aquesta estratègia es deriva de la política i del model de gestió de l’aigua a

Catalunya, basada en la Directiva marc de l’aigua (DMA). Així doncs, el model es
basa en la sostenibilitat, definida segons quatre grans pilars: l’ambiental,
l’econòmic, el social i el de garantia.
Funcions i competències
• Planificar i ordenar els serveis del cicle de l’aigua a Catalunya, en tant que
Administració hidràulica.
• Complir la Directiva marc de l’aigua (DMA)
• Elaborar els plans i els programes hidrològics de les conques internes de
Catalunya.
• Protegir, preservar i millorar la qualitat del medi aquàtic.
• Planificar els espais fluvials, prevenir els riscos d’inundació i fer el
seguiment i el control de l’estat de les masses d’aigua.
• Planificar i ordenar l’abastament d’aigua i la resta d’usos dels recursos
hídrics de les conques internes.
• Planificar i ordenar el sanejament en alta, en coordinació amb els ens
locals i supramunicipals que exerceixen la competència del sanejament.
• Construir depuradores i donar suport al món local en la gestió dels
sistemes de sanejament en aquelles casos en què encara no ha estat
assumida pels municipis.
• Recaptar i gestionar el cànon de l’aigua i la resta d'ingressos que es
destinen a garantir el bon funcionament de les instal·lacions del cicle de
l’aigua.
• Elaborar lleis i decrets en aquells àmbits de la seva competència.
Mapa de les conques i demarcacions hidrogràfiques de Catalunya
Àmbit d’actuació segons l’entitat competent: ACA i les administracions
locals
Àmbit ACA (Generalitat) Administracions locals

Planificació i finançament al 100% del
Clavegueram, col·lectors,
sanejament en alta (col·lectors,
Sanejament depuradores i plantes de
depuradores i plantes de tractament de
tractament de fangs.
fangs).
Alta i serveis públics. Suport a Distribució domiciliària, captació i
Abastament
l’abastament local. potabilització.
Embassaments, regeneració i
Recursos subterranis i
Regulació i disponibilitat reutilització, dessalinitzadores i
superficials.
descontaminació d’aqüífers.
Concessions i autoritzacions. Policia
Ordenació al medi -
d’aigües. Planificació.
Inundacions i qualitat del medi (litorals Pluvials i millores de l’espai
Execució al medi
marins i espais fluvials). fluvial / urbanisme.
1.2 L’organització i la seva

estructura
L'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), dins la seva organització i estructura, està
integrada per diferents òrgans administratius de caràcter plurititular formats per
diferents membres que tenen atribuïdes funcions administratives de govern i
decisió, proposta, assessorament, control i participació. Aquests òrgans estan
regulats mitjançant els Estatuts de l'ACA, aprovats pel Decret 86/2009, de 2 de
juny, modificats pel Decret 153/2012, i són:
• El Consell d’Administració que és l’òrgan de govern.
• El Consell de la Xarxa d’Abastament Ter – Llobregat és l’òrgan d’adopció de

decisions en relació amb la gestió de les instal·lacions que integren la xarxa
d’abastament Ter – Llobregat.
• El Consell per a l’Ús Sostenible de l’Aigua (CUSA) és l’òrgan d’assessorament

de l’Agència i de participació en la planificació hidrològica.
• Les comissions de desembassament són els òrgans de gestió en règim de

participació de l’Agència.
L’organigrama complet i l’estructura organitzativa així com la composició dels

òrgans de l’ACA es poden consultar a la pàgina web.
Organigrama general a 31 de desembre de 2016
Les demarcacions territorials

L’Agència té ubicats els seus serveis centrals a Barcelona i està desplegada
territorialment en sis demarcacions territorials (DT). Mitjançant les demarcacions
territorials l’Agència arriba a tot el territori on té competències plenes a les conques
internes de Catalunya i compartides amb la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre
(CHE) a les conques intercomunitàries.
Les demarcacions territorials desenvolupen un paper primordial en tota l’activitat

de l’ACA ja que, coordinades amb les àrees de l’Agència, impulsen la gestió
desconcentrada en cadascún dels seus àmbits territorials.
Al front de cada demarcació hi ha la figura del/la cap de la demarcació que, sota la

dependència jeràrquica i funcional del/de la gerent de l’Agència Catalana de
l’Aigua i sens perjudici de les facultats que té atribuïdes el/la director/a, és el/la
representant de l’Agència en el seu territori. Les funcions que se li atribueixen són:
• Coordinar, impulsar, supervisar i dirigir, amb caràcter general, l’activitat de les

diverses unitats organitzatives integrades en la demarcació territorial.
• Vetllar pel compliment i la correcta aplicació de totes les disposicions en

matèria d’aigües i els serveis del cicle de l’aigua, així com de les instruccions i
circulars que dicti la direcció de l’Agència Catalana de l’Aigua.
• Promoure convenis i actuacions que es desenvolupin dins del seu àmbit

territorial.
• Informar i assessorar als ens locals i a la resta d’institucions públiques o

privades i a la ciutadania en les matèries relacionades amb la competència de
l’Agència i, especialment, pel que fa a la gestió i utilització sostenible de l’aigua
i les obres hidràuliques en el seu àmbit territorial.
• Exercir altres funcions i potestats que li puguin ser delegades pels altres
òrgans de l’Agència.
Mapa de les demarcacions territorials de l’ACA
Reunions amb altres administracions per demarcació
Terres de
Girona Lleida Barcelona Tarragona
l’Ebre
Reunions amb ajuntaments 139 64 229 129 87
Reunions amb consells comarcals 18 4 12 1 11
Reunions de coordinació ST i
31 36 32 97 18
Delegació del Govern
Comissions Territorials d’Urbanisme 8 19 16 9 8
El personal
El nombre d’efectius de la plantilla de l’ACA s’ha continuat reduint durant el darrer
exercici, que passa de 565 efectius al 31 de desembre de 2015 a 557 efectius al
31 de desembre de 2016.
La despesa de personal l’any 2016 ha estat de 28,70 M€ i inclou tant l’increment

de l’1% de les retribucions com el pagament íntegre de les dues pagues
extraordinàries, i el retorn de la part de la paga extra del mes de desembre de
2012, autoritzada pel Govern de la Generalitat.
Evolució de la plantilla de l’ACA per gènere
1.3 Relacions institucionals,
comunicació i participació
El dret de la ciutadania a rebre informació transparent i a prendre part en els afers
públics i en les decisions sobre el futur del seu entorn ha de ser, i és, un dels
objectius estratègics a l’hora de vertebrar les polítiques d’aigua a Catalunya.
L’administració, per la seva banda, té l’obligació de ser transparent en les seves
activitats i facilitar l’accés a la informació.
L’Agència Catalana de l’Aigua entén la gestió de l’aigua com una responsabilitat

compartida amb el conjunt de la societat i, en conseqüència, posa a l’abast dels
diferents usuaris/es i de la ciutadania la informació disponible a través dels canals
de comunicació, institucionalització i participació al seu abast. Així mateix, dóna
resposta a les sol·licituds dels ciutadans, ciutadanes i de les institucions, entitats i
altres agents socials, polítics, econòmics i/o territorials que s’hi adrecen
expressament.
La informació, la participació i el consens social són peces essencials en la gestió

dels recursos i en l’elaboració dels programes de mesures que han de ser integrats
en els plans de gestió de l’aigua per assolir el bon estat ecològic dels sistemes
fluvials. Per això cal basar-se en mecanismes de participació ciutadana que han de
poder incidir en la planificació i en els programes de mesures.
Relació de l’ACA amb l’exterior (dades a 31/12/2016)
Atenció ciutadana i accés a la informació Total
Correus electrònics tramitats (inclou SI) 6.019
Respostes a sol·licituds d’informació (SI) 1.273
Respostes a queixes 33
Documents registrats a les diferents oficines (entrades i
166.357
sortides) sense correus electrònics
Trucades rebudes i ateses a les oficines 85.959
Relació amb els mitjans de comunicació Total
Notes de premsa 127
Respostes a sol·licituds d’informació de premsa 750
Relació amb el parlament Total
Iniciatives parlamentàries 91
Xarxes socials Total
Twitter: nous seguidors 1.048
Tuits publicats 2.290
Web Total
Nombre de visitants 211.534
Nombre de pàgines visitades 1.783.750
Accions de sensibilització Total
Cessió d’exposicions 44
Campanyes (estalvi i cànon de l’aigua) 2
Difusió a través de correus electrònics massius 24
Jornades locals sobre rebut de l’aigua 18
Sessions de debat actiu 4
Jornades tècniques organitzades per l’ACA
La Gestió del risc d’inundacions a Catalunya 1
Processos de participació a les conques internes Total
Fase 4 de la 2a revisió del Pla de gestió del DCFC

4
(tallers de retorn)
Nous canals de comunicació

Durant el 2016, l’Agència Catalana de l’Aigua ha consolidat i ampliat els seus
canals d’informació amb la ciutadania. Si fins a la data s’informava de les activitats
de l’ACA mitjançant la seva pàgina web, la difusió de notes de premsa a través
dels mitjans de comunicació i la creació al 2013 d’un perfil a la xarxa social Twitter,
a partir de la segona meitat del 2016 s’han creat noves vies de comunicació, com
un perfil a la xarxa social Instagram, un canal propi a Youtube, un blog corporatiu i,
finalment, l’elaboració d’un butlletí publicat al web i enviat mensualment amb les
novetats més destacables de l’agència.
Evolució dels seguidors del perfil de twitter de l’ACA – 2013-2016
Campanyes de conscienciació
En els darrers anys ha proliferat l’ús de tovalloletes humides, sobretot destinades a
la neteja de les zones íntimes dels nadons. Aquests productes higiènics
s’acostumen a llençar pel vàter quan no hauria de ser així i haurien de ser tractats
com un residu sòlid. La mala gestió d’aquests residus provoca problemes de
funcionament en les depuradores urbanes (obstrucció de conduccions i encariment
dels costos de sanejament). Per aquest motiu, a mitjans de 2016, l’ACA va encetar
una campanya amb l’objectiu de conscienciar sobre un bon ús dels sistemes de
sanejament domèstics. Sota el lema SOS Aigua, es van fer una sèrie d’accions a
través dels mitjans de comunicació i de les xarxes socials.
Concurs d’Instagram per al Dia Mundial de

l’Aigua
El dia 22 de març es commemora el Dia Mundial de l’Aigua, una jornada destinada
a posar en valor la importància de l’aigua i la seva preservació. Arran d’aquesta
commemoració, l’Agència Catalana de l’Aigua va convocar un concurs a través de
la xarxa social Instagram, amb l’objectiu de copsar les diferents percepcions de
l’aigua per part de la ciutadania. Amb un acte dut a terme al Palau Robert el mateix
dia 22, es va atorgar un premi als 24 millors treballs, escollits per un jurat format
per professionals de l’ACA, el departament de Territori i Sostenibilitat, la Universitat
Pompeu Fabra i el Col·legi de Periodistes de Catalunya.
Exposició sobre el sanejament a Catalunya
Durant el 2016 es va posar en servei la depuradora número 500 de Catalunya,
amb l’activació de la planta de Capçanes, al Priorat. Aquest esdeveniment ha fet
possible que el sanejament a més del 97% de la població estigui garantit. Per fer
un repàs sobre l’evolució del sanejament a Catalunya, l’ACA, amb la col·laboració
d’Acciona Aigua, ha elaborat una exposició, 500 depuradores. Un model pioner del
sanejament a Catalunya, que fa un repàs de l’evolució del sanejament i de com
aquestes infraestructures han canviat l’estat qualitatiu dels nostres rius,
platges i rieres.
Processos de participació
Els processos participatius per a la revisió del Pla de Gestió de les conques
internes de Catalunya –iniciats al 2013- han culminat durant aquest any 2016.
Essencialment s’han dut a terme sessions de retorn que han acompanyat la

redacció final dels documents base, el procés d’al·legacions i contestes i els
documents definitius. Aquestes sessions s’han fet a Granollers, Manresa, Girona i
Tarragona. En aquestes trobades un representant de la direcció de l’ACA lliurava
als assistents i difonien, a través de l’espai web específic de suport als processos
participatius, documents específics amb la resposta a les propostes generades
durant el procés participatiu i l’argumentació motivada.
Model i planificació temporal del procés de participació
La disposició d’un espai dins el web de l’ACA obert a tota la població per tal de
poder seguir les convocatòries, els documents a debat, les aportacions així com
les respostes i arguments de l’administració competents és un element clau de
transparència en la participació activa que ens reclama la ciutadania actualment.
Per tipologia d’actors, les administracions locals han concentrat el gruix de la

participació, amb més del 80%, seguides dels representants del món empresarial
(43%) i operadors de l’aigua i les entitats (38%).
Propostes generades durant el procés de participació
Contami- Contami-
Risc Estalvi i Total de
nació nació Qualitat
inunda- Innovació abasta- propostes
urbana i agrícola i ambiental
cions ment per nucli
industrial ramadera
Barcelona 1 1 5 16 9 7 23 61
Barcelona 2 4 - 19 9 10 14 56
Girona 11 7 22 13 30 14 97
Tarragona 3 - 19 11 2 12 47
Total 19 12 76 42 49 63 261
Fruit del procés de participació, el 43% de les propostes presentades s’han

incorporat en la revisió del Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya
2016-2021, la qual cosa ha comportat un increment de més de 20 milions en el
pressupost del Programa de mesures associat al Pla de gestió de l’ACA.
Respostes a les mesures proposades a tots els nuclis
Acceptades
40% 43%
Rebutjades
En estudi
17%
Cessió d’exposicions
Les mostres “Qui embruta el mar?”, “Espècies invasores” i “Estima l’aigua, cada
gota compta” han estat recursos destinats a donar suport a jornades, exposicions,
debats o tallers tant a entitats, centres escolars o ajuntaments, conjuntament amb
xerrades sobre el rebut de l’aigua i de mesures d’estalvi a nivell domèstic.
Col·laboració amb el Centre de Recursos

Pedagògics
L’agència va establir una col·laboració amb el Centre de Recursos Pedagògics de
Barcelona, amb l’objectiu de participar activament i formar part com a
col·laboradors a l’edició del congrés de Ciència -4a. edició-. Aquesta col·laboració
ha consistit en:
• Realització de sessions formatives sobre cicle de l’aigua i factura de l’aigua a

les ponències amb professorat, durant el mesos de novembre i desembre de
2016, com a base que permetrà al professorat dirigir i encetar els projectes
d’investigació en aquest període –novembre 2016 a maig 2017- i just fins a la
celebració del Congrés.
Col·laboració amb la Xarxa de Ciutats i

Pobles cap a la Sostenibilitat
L’ACA fa participació activa a la Comissió d’aigua de la Xarxa de Ciutats i Pobles
cap a la Sostenibilitat (XCiPS), així com a la comissió d’ambients aquàtics,
aportant coneixement, ponents i experts o informació sol·licitada sobre la gestió de
l’aigua.
Difusió de correus massius

Des de l’ACA s’han difós temes como la Setmana de la Natura, projectes europeus
vinculats amb l’aigua, exposicions organitzades per l’ACA, el Projecte Be Water, el
concurs d’Instagram dut a terme amb motiu del Dia Mundial de l’Aigua, la
publicació de documents vinculats amb la revisió del Pla de Gestió de Catalunya i
convocatòries a processos participatius, així com de les convocatòries de
subvencions.
Transparència i accés a la informació
pública
L’ACA, durant aquest any 2016, ha continuat amb la tasca de millora de la
transparència en la gestió de l’aigua, un dels grans objectius estratègics de l’entitat
per als propers anys.
Amb el suport de les normatives en matèria de transparència, (Ley 19/2013, de 9

de diciembre, de transparencia, acceso a la información pública y buen gobierno i
la Llei 19/2014, del 29 de desembre de transparència, accés a la informació
pública i bon govern) l’Agència ha tramitat 8 expedients de Transparència (Llei
19/2014 , del 29 de desembre de transparència, accés a la informació pública i bon
govern) i 11 d’Informació Ambiental (Llei 27/2006, de 18 de juliol, per la qual es
regulen els drets d'accés a la informació, de participació pública i d'accés a la
justícia en matèria de medi ambient).
Seguint la tendència de 2015, l’ACA ha actualitzat de manera constant la pàgina

de Transparència dins del seu web. En aquesta pàgina la ciutadania pot consultar
les dades sobre l’organització, l’economia i les finances, dades del territori, línies
d’actuació (procediments jurídics).
1.4 Acció exterior
Visites internacionals
Durant 2016, les següents delegacions internacionals han visitat l’Agència
Catalana de l’Aigua per conèixer el seu model de gestió del cicle de l’aigua:
Visites de delegacions internacionals el 2016
Data Delegació
21 d’octubre Delegació de Perú
16 de novembre Delegació Escandinava
28 de novembre Delegació del Marroc
I+D: Innovació i desenvolupament
Dins dels diferents programes europeus de recerca, desenvolupament i innovació
de la Unió Europea (FP7, Horizon2020, LIFE+, POCTEFA), l’ACA participa en
diversos projectes cooperatius amb altres països que potencien el treball entre
l’administració, els centres de recerca i la iniciativa privada amb l’objectiu de sumar
esforços per a la millora en la recerca i la innovació aplicades al cicle de l’aigua.
LIFE+TRIVERS
Estudia la hidrologia i l’ecologia dels rius temporals i es planteja crear eines noves
per millorar la gestió d’acord amb els objectius de la Directiva marc de l’aigua
(DMA) de la Unió Europea. El projecte contribuirà a la conservació i restauració
d’un dels tipus de rius més comuns a la conca de la Mediterrània, que conté gran
part de la biodiversitat d’aigua dolça amenaçada d’Europa.
LIFE EBRO ADMICLIM

Planteja accions pilot de mitigació i adaptació al canvi climàtic al delta de l’Ebre,
una de les zones humides més riques en biodiversitat del sud d’Europa i, alhora,
més vulnerable davant els fenòmens de la pujada del nivell del mar i la
subsidència.
LIFE SAVING-E
Projecte pilot per millorar l’eficiència de les depuradores. El projecte inclou la
construcció d’una planta pilot experimental per tal d’aconseguir que la depuració
d’aigües residuals generi més energia de la que consumeix, amb l’objectiu de
reduir la petjada ecològica de les instal·lacions ambientals.
WATERP
Es tracta d’una iniciativa que utilitza les tècniques d'intel·ligència artificial i analítica
de dades per millorar la gestió dels recursos hídrics i energètics, incrementar
l'eficiència, reduir el consum de recursos i proporcionar una solució més flexible
respecte dels models tradicionals.
ANYWHERE
Projecte europeu de prevenció de fenòmens climàtics extrems. L’objectiu és ajudar
les administracions i la ciutadania a anticipar-se i respondre proactivament davant
els fenòmens meteorològics extrems com tempestes, inundacions, sequeres,
onades de calor o focs forestals.
1.5 Contacte amb l’Agència Catalana

de l’Aigua
Xarxa d’implantació territorial, oficines i

vies de contacte
Barcelona Barcelona
Oficines centrals Demarcació territorial de Tordera-Besòs
Demarcació de Barcelona Demarcació territorial de Llobregat-Foix
C/ de Provença, 204-208 C/ de Provença, 204-208
08036 Barcelona 08036 Barcelona
Tel.:93 567 28 00 Tel.:93 567 28 00
Fax: 93 567 27 80 Fax: 93 567 27 80
Girona Lleida
Demarcació territorial de Girona Demarcació territorial de Lleida
C/ de Ciutadans, 11 Av. de l’Alcalde Areny, 24
17004 Girona 25002 Lleida
Tel.: 972 21 38 12 Tel.: 973 28 96 20
Fax: 972 21 37 27 Fax: 973 26 89 70
Tarragona Tortosa
Demarcació territorial de Tarragona Demarcació territorial de les Terres de l’Ebre
Rambla Nova, 50 C/ de Maria Rosa Molas, 41
43004 Tarragona 43500 Tortosa
Tel.: 977 21 45 56 Tel.: 977 44 61 55
Fax: 977 21 41 86 Fax: 977 44 50 14
Laboratori Barcelona Laboratori Abrera

C/ de Provença, 204-208 Crtra. de Martorell a Olesa, km. 4.6
08036 Barcelona 08036 Abrera (Baix Llobregat)
Tel.:93 567 28 00 Tel.: 93 882 81 91
Fax: 93 567 27 80 Fax: 93 882 81 93
Altres vies de contacte:
• Formulari de contacte a través de la pàgina web de l’ACA,
• Correu electrònic: aca@gencat.cat
Xarxes socials:
• Twitter: twitter.com/aigua_cat
• Instagram: instagram.com/aigua_cat
• Youtube: canal youtube de l’ACA
• Butlletí informatiu: Info ACA
• ACAblog: aigua.blog.gencat.cat
2
Evolució
econòmica
i financera
2.1 Antecedents
2.2 Balanç
2.3 Compte de resultats econòmico-patrimonials
2.4 Pressupost 2016
2
2.1 Antecedents
Mitjançant l’Ordre ECO/171/2015, de 5 de juny, el Departament d’Economia i

Coneixement va dictar les normes per elaborar els pressupostos de la Generalitat
de Catalunya per a l’any 2016.
D’acord amb aquesta Ordre i el marc legal d’aplicació, l'ACA, com a entitat de dret
públic inclosa en el perímetre de la Generalitat de Catalunya, va formular el
corresponent avantprojecte de pressupost per a l’any 2016, el qual fou aprovat pel
Consell d’Administració el passat 12 de novembre de 2015.
No obstant això, i com a conseqüència de les eleccions al Parlament del passat 27

de setembre de 2015 i la impossibilitat de constituir el nou Govern abans del 31 de
desembre de 2015, l’aleshores Govern en funcions no va tramitar el projecte de
pressupostos de la Generalitat per al 2016. Per aquest motiu, el 15 de desembre
de 2015 es va publicar el Decret 252/2015, pel qual es varen establir els criteris
d'aplicació de la pròrroga dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al
2015, mentre no entressin en vigor els del 2016.
Finalment, una vegada constituït el nou Govern, mitjançant l’Ordre VEH/56/2016,

de 18 de març, el Departament de la Vicepresidència i d’Economia i Hisenda va
modificar l’Ordre ECO/171/2015, de 15 de juny i va dictar les normes per elaborar
els pressupostos de la Generalitat de Catalunya per a l'any 2016.
El 8 de juny de 2016, el Govern va presentar al Parlament el projecte de llei de

pressupost per al 2016, el qual incloïa l’avantprojecte de pressupost de l’ACA per
al 2016, que havia estat aprovat pel seu Consell d’Administració el passat 12 de
novembre de 2015.
Tanmateix, el projecte de llei de pressupostos per al 2016 no va superar les

esmenes a la totalitat formulades per diversos grups parlamentaris i, per tant, no
es va arribar a tramitar en el Parlament. Així doncs, el Decret 252/2015, de 15 de
desembre va continuar essent vigent durant tot l’any 2016.
En la mesura que l’ACA disposa d’ingressos propis i no rep aportacions de la

Generalitat, l’efecte de la pròrroga pressupostària, a efectes pràctics, únicament
ha suposat per a l’ACA que no es pogués dur a terme cap tipus de modificació
referida al cànon de l’aigua, així com no poder executar algunes activitats
pressupostades que requerien de l’aprovació de la llei de pressupostos.
L’any 2016 s’ha caracteritzat per l’important volum d’endeutament a retornar. El

Pla de viabilitat elaborat en el primer semestre del 2011, i implementat
essencialment durant els anys 2011 i 2012, va comportar la reestructuració i
refinançament de l’endeutament de l’ACA. A finals de març del 2012, l’ACA va
formalitzar un acord amb una quinzena d'entitats bancàries per a refinançar una
part del deute, per un import total de 536,64 M€. Aquesta operació, que aleshores
va permetre assegurar la viabilitat de l'ACA i poder adequar els venciments dels
préstecs a la capacitat de generació de recursos de l’ACA, va comportar un
important volum d’endeutament a retornar en el període 2015-2017. Així, en l’any
2016, el venciment del conjunt de préstecs s’ha situat en 242,66 M€, el que ha
suposat que més de la meitat dels ingressos corrents s’hagi hagut de destinar, no
a les activitats pròpies de l’ACA (abastament, sanejament i gestió del medi), sinó al
retorn de l’endeutament.
Així doncs, el volum de retorn d’endeutament i la situació de pròrroga

pressupostària són les dues variables que han caracteritzat en major mesura
l’evolució econòmica i financera de l’ACA durant el 2016. Durant l’any 2017, el
volum d’endeutament a retornar encara continuarà essent força rellevant (181,73
M€) i no serà fins al 2018, quan el volum d’endeutament que venç disminuirà de
forma dràstica i es situarà en 46,52 M€ . Això permet afirmar que el 2018 serà l’any
en el qual es podrà incrementar de forma molt rellevant l’activitat inversora.
2.2 Balanç
El balanç corresponent als comptes anuals del 2016, aprovats pel Consell
d’Administració de l’ACA celebrat el 10 de maig de 2017, és el següent:
Balanç a 31 de desembre de 2016 (euros)
Actiu 31/12/2016 31/12/2015
Actiu no corrent 1.349.201.244 1.469.634.875
Immobilitzat intangible 191.909 528.227
Immobilitzat material 1.346.298.579 1.466.395.892
Propi 18.780.498 20.775.844
Infraestructures en curs 47.079.464 60.604.386
Infraestructures en funcionament 1.280.438.617 1.385.015.662
Inversions en empreses del grup

631.988 631.988
a llarg termini
Inversions financeres a llarg termini 2.078.768 2.078.768
Actiu corrent 159.174.118 192.607.234
Deutors i altres comptes a cobrar 21.416.463 46.861.367
Per ingressos de dret públic 17.793.182 37.120.866
Deutors diversos 3.542.331 9.677.271
Altres crèdits amb les administracions públiques 80.950 63.230
Altres deutors i aportacions pendents de

52.854.833 54.051.967
formalitzar
Periodificacions a curt termini 129.069 18.303
Efectiu i altres actius líquids equivalents 84.773.753 91.675.597
Tresoreria 39.773.753 16.675.597
Dipòsits constituïts a curt termini 45.000.000 75.000.000
Total actiu 1.508.375.362 1.662.242.109
Balanç a 31 de desembre de 2016 (euros)
Patrimoni net i passiu 31/12/2016 31/12/2015
Patrimoni net 1.008.970.476 895.668.871
Fons propis 461.572.048 314.222.408
Patrimoni propi 166.009.012 166.009.012
Resultats negatius d’exercicis anteriors -78.759.094 -173.644.733
Aportacions al fons patrimonial 226.972.489 226.972.489
Resultat de l’exercici 147.349.641 94.885.640
Ajustaments per canvi de valor -179.029 -2.064.708
Subvencions, donacions i legats rebuts 547.577.457 583.511.171
Passiu no corrent 237.884.938 438.186.966
Provisions a llarg termini 4.667.310 2.955.395
Obligacions per prestacions llarg termini

520.160 520.160
al personal
Altres provisions 4.147.150 2.435.235
Deutes a llarg termini 233.217.629 435.231.571
Deutes amb entitats de crèdit 208.630.103 409.269.449
Derivats 179.029 212.479
Altres passius financers 24.408.497 25.749.643
Passiu corrent 261.519.947 328.386.272
Deutes a curt termini 170.631.973 232.909.569
Deutes amb entitats de crèdit 169.203.625 229.723.324
Derivats 0 1.852.229
Altres passius financers 1.428.346 1.334.16
Creditors i altres comptes a pagar 90.887.975 95.476.703
Creditors per compres o adquisicions de serveis 89.200.623 92.995.424
Creditors diversos 298.389 300.126
Altres deutes amb les administracions públiques 1.388.962 2.181.153
Total patrimoni net i passiu 1.508.375.362 1.662.242.109
Entre 2015 i 2016 es produeix una reducció del total del balanç, que passa de
1.662,24 M€ a la fi del 2015 a 1.508,38 M€ a la fi del 2016. Aquesta disminució
s’explica per diverses causes:
• L’actiu no corrent disminueix de 1.469,63 M€ a 1.349,20 M€, per l’efecte de les

amortitzacions que les noves inversions no compensen.
• L’actiu corrent disminueix en termes globals de 192,61 M€ a 159,17 M€, amb

un descens important en els deutors pendents de cobrar (de 46,86 M€ el 2015
a 21,42 M€ el 2016) per una millora en els cobraments.
• El passiu no corrent i corrent disminueix de forma conjunta en 267,17 M€, al

passar de 766,57 M€ a la fi del 2015 a 499,40 M€ a la fi del 2016. La
disminució del passiu es produeix tant en el passiu a llarg termini, que passa
de 438,18 M€ a 237,88 M€, com en el passiu corrent, que disminueix de
328,39 M€ a 261,52 M€. Aquesta reducció és conseqüència de l’important
retorn d’endeutament que s’ha dut a terme en el decurs de l’any 2016.
• Per la seva banda, el patrimoni net augmenta en 113,30 M€, en passar de

895,67 M€ a 1.008,97 M€, com a conseqüència del resultat positiu de l’exercici
deduïts els efectes de les subvencions aplicades a resultats.
Així doncs, des del punt de vista del balanç, el fet més rellevant que s’ha produït
durant el 2016 és la reducció molt significativa del deute de l’ACA, tal com queda
reflectit en qualsevol dels indicadors que es mostren a continuació:
Evolució del deute de l’ACA
31/12/2016 (a) 31/12/2015 (b) a-b
Total passiu (a) 499.404.886 766.573.238 -267.168.352
Deute net (b) (*) 340.230.768 573.966.005 -233.735.237

Deute bancari
390.426.487 672.084.876 -281.658.389
formalitzat
Deute bancari
377.696.099 638.822.930 -261.126.830
disposat
(a) Total passiu: passiu no corrent més passiu corrent.

(b) Deute net: total passiu menys actiu corrent .
(*) No inclou el saldo de deutors a llarg termini.
I els venciments contractuals de l’endeutament formalitzat i disposat a la fi del

2016, expressats en milions d’euros, són els següents:
Venciment de l’endeutament bancari
Any Formalitzat Disposat
2017 181.725.241 168.994.855
2018 46.520.995 46.520.995
2019 46.447.991 46.447.991
2020 36.942.262 36.942.262
2021 37.000.686 37.000.686
2022 29.789.311 29.789.311
2023 12.000.000 12.000.000
Total € 390.426.486 377.696.100
2.3 Compte de resultats econòmico-
patrimonial
El compte de resultats econòmico-patrimonial corresponent als comptes anuals del
2016 és el següent:
Compte de resultats econòmico-patrimonial en euros – 31/12/2016
Operacions continuades 31/12/2016 31/12/2015
Ingressos de dret públic 464.444.237 455.105.010
Despeses activitat ordinària d’explotació -163.849.311 -163.130.559
Explotació infraestructures del cicle de l’aigua -147.245.630 -150.764.939
Reposicions i grans reparacions de sistemes -14.302.768 -10.487.594
Anàlisi i control d’aigua -995.283 -359.732

Manteniment de xarxes del programa del medi marí
-1.305.630 -1.518.294
litoral i millora de lleres
Altres ingressos d’explotació 833.585 1.128.736
Ingressos accessoris i altres de gestió corrent 833.585 1.128.736
Depeses de personal -28.698.818 -28.155.449
Sous, salaris i assimilats -22.214.543 -21.711.798
Seguretat Social i altres prestacions socials -6.484.275 -6.443.651
Altres despeses d’explotació -10.300.674 -15.611.204
Serveis exteriors -5.887.153 -5.502.742
Tributs -1.303.851 -1.708.392
Pèrdues, deteriorament i variació de provisions per incobrables -2.899.895 -8.389.805
Altres despeses de gestió corrent -209.775 -10.265
Amortització de l'immobilitzat -130.716.034 -148.083.073
Imputació de subvencions d'immobilitzat no financer i altres 36.065.786 36.662.571
Deteriorament i resultat per alienacions d'immobilitzat 1.899.377 -18.982.874
Altres resultats -1.340.627 4.781.675
Subvencions de capital -917.602 -510
Resultats d’explotació 167.419.920 123.714.323
Ingressos financers 203.338 490.762
Despeses financeres -20.011.358 -29.083.955
Resultat financer -19.808.021 -28.593.193
Resultat abans d’impostos 147.611.899 95.121.130
Impost sobre beneficis -262.258 -235.490
Resultat de l’exercici 147.349.641 94.885.640
Tal com es pot observar en el compte de resultats econòmico-patrimonial, el

resultat de l’exercici ha experimentat un augment de 52,46 M€ entre 2015 i 2016,
en passar d’un resultat de 94,89 M€ l’any 2015 a 147,35 M€ aquest exercici, el que
suposa un augment del 55,29%. La millora del resultat es produeix tant per
l’evolució favorable del resultat d’explotació, que passa de 123,71 M€ a 167,42 M€,
com per la millora del resultat financer que l’any 2015 es va situar en -28,59 M€ i
el 2016 ha estat de -19,81 M€, com a conseqüència de la important reducció de
l’endeutament que s’ha portat a terme durant el 2016.
Pel que fa al resultat d’explotació, en l’any 2016 s’ha produït un augment de 43,71
M€ respecte de l’any 2015, el que suposa un augment del 35,33% com a
conseqüència bàsicament de:
• Increment dels ingressos corrents.
• Disminució de les pèrdues per deteriorament.
• Disminució de les amortitzacions.
• Disminució del deteriorament de l’immobilitzat.
2.4 Pressupost 2016

El pressupost aprovat pel Consell d’Administració per al 2016 contemplava un total
d’ingressos (Capítol I a Capítol VII) de 521,30 M€, dels quals 278,64 M€ es
destinaven a les despeses derivades de l’activitat de l’ACA (Capítol I a Capítol VII)
i 242,66 M€ a fer front al retorn de l’endeutament que vencia en el 2016 (Capítol
IX).
El pressupost d’ingressos inicialment aprovat per al 2016, per un import de 521,30

M€, va reduir-se en 72,61 M€, atès que l’aportació del departament de Territori i
Sostenibilitat (DTES) inicialment prevista no s’ha pogut materialitzar com a
conseqüència de la situació de pròrroga pressupostària i, a la vegada, perquè
tampoc ha estat necessària com a conseqüència dels romanents de tresoreria
procedent de l’ exercici anterior. Així doncs, el pressupost d’ingressos va quedar
establert en 448,70 M€. Finalment, els ingressos reconeguts (CI a CVII) en la
liquidació pressupostària han estat de 466,95 M€, el que ha suposat un grau
d’execució del 104,07% respecte del pressupost de 448,70 M€.
Pel que fa a les despeses reconegudes del Capítol I a Capítol VII han assolit els
230,81 M€, enfront dels 278,64 M€ pressupostats, el que suposa un grau
d’execució del 82,83%. Això ha permès situar el resultat pressupostari no financer
en 236,14 M€, que s’han destinat íntegrament a reduir l’endeutament.
Així doncs, el superàvit pressupostari obtingut en l’exercici, 236,14 M€, juntament

amb el romanent de tresoreria d’exercicis anteriors, ha fet possible l’amortització
no només de l’endeutament pressupostat inicialment (242,66 M€) sense haver de
requerir cap tipus de refinançament, ni cap tipus d’aportació del Departament de
Territori i Sostenibilitat, sinó que també ha permès amortitzar anticipadament una
part dels préstecs, establint així les amortitzacions de 2016 en 261,13 M€.
Liquidació del pressupost: ingressos
Pressupost Pressupost
Pressupost d’ingressos aprovat liquidat Liquidat/Prl
2016 2016
Taxes, béns i altres

Capítol III 448.695.190 466.474.957 103,96%
ingressos
Capítol V Ingressos patrimonials 0 346.849 N/A
Capítol VI Alienació inversions reals 0 0 N/A
Capítol VII Transferències de capital 72.605.311 132.072 0,18%
Total capítols III a VII ingressos no financers (a) 521.300.501 466.953.878 89,57%
Capítol VIII Variació d’actius financers (*) 0 39.388 N/A
Capítol IX Variació de passius financers 0 0 N/A
Total pressupost ingressos 521.300.501 466.993.266 89,58%
Liquidació del pressupost: despeses
Pressupost de despeses (capítols I a IX) Pressupost

Pressupost Liquidat/
liquidat
aprovat 2016 Pr. Final
2016
Capítol I Remuneracions de personal 29.579.422 28.698.818 97,02%

Despeses de béns corrents i
Capítol II 192.718.676 170.998.447
serveis 88,73%
Capítol III Despeses financeres 30.419.059 20.011.358 65,79%
Capítol IV Transferències corrents 800.000 576.592 72,07%
Capítol VI Inversions reals 21.784.311 9.606.238 44,10%
Capítol VII Transferències de capital 3.340.642 917.602 27,47%
Total capítols III a VII despeses no financeres (b) 278.642.110 230.810.055 82,83%
Capítol VIII Variació d’actius financers 0 54.937 N/A

Variació d’actius passius
Capítol IX 242.658.391 261.126.830
financers 107,61%
Total pressupost despeses 521.300.501 491.991.823 94,38%
Resultat pressupostari no financer (a-b) 242.658.391 236.143.823 97,32%
La liquidació dels ingressos corrents (CIII) s’ha situat en 466,47 M€ enfront dels
448,70 M€ previstos, el que representa un major ingrés del 3,96% respecte els
ingressos pressupostats. Dins d’aquest total destaca, per la seva rellevància, el
cànon de l’aigua, que s’ha situat en 453,74 M€ respecte d’uns ingressos
pressupostats de 436,94 M€, assolint-se així uns ingressos superiors en un 3,84%
en relació als pressupostats inicialment.
El fet que en l’any 2016 no s’aprovés la corresponent llei de pressupostos per a

l’any 2016 i la situació de pròrroga pressupostària vigent durant tot l’any ha
comportat que els tipus de gravamen del cànon de l’aigua aplicats en el 2016 no
hagin experimentat cap variació respecte del 2015. Per tant, l’increment dels
ingressos no es deu a l’augment dels tipus impositius del cànon de l’aigua, ja que
aquests no han experimentat cap tipus de variació, sinó als volums facturats.
El volum pressupostat en concepte de cànon de l’aigua per al 2016 es va basar en

l’evolució dels volums facturats en els darrers anys. L’any 2004 es van facturar
740,96 Hm3. Des de llavors, aquest volum havia anat disminuint consecutivament
fins a situar-se en 647,52 Hm3 a la fi del 2014. Tot i que en el moment d’elaborar el
pressupost per al 2016 (juliol del 2015), ja s’havia posat de manifest un lleuger
increment dels Hm3 facturats respecte a l’any anterior (2014), es va efectuar una
hipòtesi conservadora en el sentit que els volums s’estabilitzarien. Finalment, a la fi
del 2015, el volum facturat es va situar en 670,92 Hm3 i a la fi del 2016 s’ha situat
en 688,31 Hm3. Així doncs, cal retrocedir fins a l’any 2008, any en què es van
facturar 690,73 Hm3, per trobar un volum de facturació similar a l’assolit en el 2016
(688,31 Hm3).
Així doncs, el major volum d’ingressos corrents respecte als pressupostats es deu,
únicament, a l’increment del volum facturat en concepte de cànon de l’aigua en
relació al pressupostat per a aquest concepte.
Els ingressos patrimonials (CV) inclou ingressos en concepte d’ingressos financers

derivats dels dipòsits, així com ingressos de naturalesa excepcional com per
exemple les indemnitzacions d’assegurances. Per la naturalesa d’aquestes
partides, el pressupost aprovat no incloïa cap ingrés per aquests conceptes.
En relació a les transferències de capital (CVII), el pressupost inicial contemplava

una aportació de 72,61 M€ del DTES. Tal com ja s’ha exposat anteriorment, l’any
2016 les amortitzacions de les pòlisses i els préstecs se situaven en 242,66 M€,
xifra que representa més de la meitat dels ingressos corrents de l’ACA. L’aportació
del DTES prevista inicialment tenia com a finalitat poder fer front a la part de
l’endeutament amb venciment en el 2016 que es preveia que no podria ser atès
amb el cànon de l’aigua. Finalment, tant per la situació de pròrroga com per
l’evolució de la situació econòmica i financera de l’ACA, aquesta aportació no s’ha
materialitzat. Així, l’import liquidat en aquest epígraf correspon a aportacions
municipals referides a convenis formalitzats amb l’ACA per a l’execució
d’infraestructures.
Pel que fa a la liquidació del pressupost de despeses no financeres (Capítols I a

Capítols VII) les despeses reconegudes totalitzen 230,81 M€ respecte de les
despeses de 278,64 M€ previstes en el pressupost, el que representa un grau
d’execució del 82,83%.
Les despeses de personal (CI) reconegudes totalitzen 28,70 M€ enfront dels 29,58
M€ pressupostats, el que suposa un grau d’execució del 97,02%. El principal motiu
del menor volum de despesa de personal en relació a l’import pressupostat es deu,
bàsicament, a què el pressupost incloïa totes les places de l’ACA, tant les
ocupades com les no ocupades (591), i la liquidació del pressupost només recull
les despeses realment produïdes per les places efectivament ocupades. Així, la
plantilla mitjana del 2016 s’ha situat en 564 i les places efectivament ocupades a la
fi del 2016 es van situar en 557, xifres inferiors al total de places pressupostades.
Les despeses de béns corrents i serveis (CII) reconegudes s’han situat en 171 M€
enfront unes despeses pressupostades de 192,72 M€, el que suposa un grau
d’execució del 88,73%. La menor execució del capítol II es produeix en tots els
àmbits.
Pel seu volum i pes relatiu, l’àmbit de sanejament explica més de la meitat de la
diferència entre els imports pressupostats i els imports liquidats. Així, les despeses
de l’àmbit de sanejament s’han situat en 161,72 M€ respecte a un pressupost de
173,75 M€. Una de les principals causes que expliquen el menor import liquidat
respecte dels imports pressupostats en l’àmbit del sanejament es deu al menor
cabal tractat en l’any 2016 (636,6 Hm3) en relació al cabal pressupostat.
Tot i així, durant l’any 2016 s’han posat en servei 14 nous sistemes de sanejament:
L’Aleixar, Alfara de Carles, Benifallet, Capçanes, Corbera d’Ebre, Els Guiamets,
Vespella de Gaià, Tordera, Sant Jaume d’Enveja, Sant Quirze de Besora, la Torre
de Fontaubella, Ulldemolins, Ulldecona i Sant Julià de Vilatorta.
En relació amb les despeses financeres (CIII), les despeses reconegudes per
aquest concepte s’han situat en 20,01 M€ enfront dels 30,55 M€ previstos.
Aquesta diferència té diversos orígens. En el pressupost es van incloure les
despeses financeres d’un eventual refinançament de part de l’endeutament si
l’aportació del DTES de 72,61 M€ es materialitzava per aquesta via. Finalment,
però, no ha estat necessari efectuar cap tipus de refinançament, sinó que fins i tot
s’ha pogut amortitzar anticipadament una part de l’endeutament. Aquesta
amortització també ha comportat que una part dels interessos pressupostats no es
materialitzessin. I finalment, l’evolució dels tipus d’interès explica la resta de la
diferència. Quan es va elaborar el pressupost es va prendre com a tipus de
referència l’Euríbor amb un valor lleugerament per sota de l’1%. Tanmateix, a partir
de febrer del 2016 els tipus de l’Euríbor s’han situat en posicions sorprenentment
negatives, el que ha fet disminuir de forma molt considerable les despeses
financeres de l’ACA en relació al pressupost en aquest epígraf.
Les transferències corrents (CIV), es varen pressupostar en un total de 800.000 €,

dels quals 400.000 € corresponien a les aportacions de l’ACA a l’Institut Català de
Recerca de l’Aigua (ICRA) en la seva condició de patró de l’esmentada fundació i
400.000 € en concepte d’ajuts de l’ACA a les administracions locals afectades pels
recàrrecs que aplica la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre als ajuntaments
catalans d’aquesta conca que encara no disposen de sistema de sanejament en
servei. Malgrat aquesta previsió, en la mesura que en el 2016 no es va aprovar ni
la llei de mesures ni la de pressupostos, l’ACA no va poder habilitar aquesta línia
d’ajuts, atès que l’efectivitat d’aquesta mesura requeria una empara legal prèvia.
Pel que fa als imports liquidats, que totalitzen 576.592,40 €, es composen de les
actuacions següents:
• Manteniment de lleres: 50.000 €, Conveni de col·laboració entre l’ACA i

l'ajuntament de Cardona per a l'execució de les obres del projecte d'adequació
de la llera del riu Cardener al tram del nucli urbà de La Coromina.
• Transport cisternes aigua: 209.775 €, Resolució TES/2124/2015, de 21 de

setembre, per la qual es fa pública la convocatòria de subvencions destinades
a cofinançar les despeses extraordinàries realitzades pels ens locals i
generades pel transport d'aigua destinada al consum domèstic mitjançant
vehicles cisterna, o per a l'execució d'obres d'urgència equivalents destinades
a resoldre de manera immediata problemes de potabilitat o mancança d'aigua.
• Aportació ICRA: 316.817 €.
Pel que fa als epígrafs de les inversions del capítol VI i transferències de capital,
capítol VII, la seva liquidació s’ha situat respectivament en 9,61 M€, el que suposa
un grau d’execució del 44,35%, i 0,92 M€, que representa un 27,47%. Aquesta
baixa execució es deu a l’execució de les inversions en infraestructures respecte a
les quals s’han produït diverses circumstàncies que han incidit notablement en el
seu grau d’execució.
En resum, la situació econòmica i financera de l’ACA ha millorat considerablement

durant l’any 2016. Els ingressos han experimentat un creixement tant en
comparació amb l’any anterior com en relació amb el pressupost, el que ha estat
conseqüència dels volums facturats. Per altra banda, la reducció de les despeses
financeres ha permès reduir les despeses totals sense que s’hagin hagut de
destinar menys recursos al desenvolupament de les activitats pròpies de l’ACA.
Ambdues circumstàncies han permès la millora de la capacitat de l’ACA per a la

generació de recursos respecte del 2015, la qual cosa ha fet possible la reducció
de l’endeutament amb els recursos propis generats en l’exercici.
Finalment, cal posar de manifest que els importants venciments de préstecs que
encara es produiran en el 2017, no permetran incrementar significativament les
inversions fins a l’any 2018, l’any en el qual l’ACA podrà tornar a executar un
volum significatiu d’inversions en compliment de la planificació hidrològica
aprovada i del seu corresponent programa de mesures.
3
El Pla de
gestió del
districte de
conca fluvial
de Catalunya
3
3.1 El Pla de gestió del districte de
conca fluvial de Catalunya
Durant el 2016 s’ha impulsat de manera definitiva l’aprovació del Pla de Gestió del
Districte de Conca Fluvial de Catalunya (PGDCFC) i el seu Programa de Mesures,
els documents que han de marcar el full de ruta de la planificació hidrològica
catalana per al període 2016-21.
Un cop s’han analitzat, revisat i respost totes les al·legacions rebudes i ja

conclosos els corresponents processos de participació per debatre i incorporar
mesures dins del pla de gestió, és previst que la planificació hidrològica catalana
pugui estar aprovada i en vigor durant la primera setmana de 2017.
La planificació hidrològica catalana es sustenta en els eixos següents:
• El Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya.
• El Programa de mesures.
• Els programes de control i seguiment.
• Els plans i programes específics.
Inversions adequades a la capacitat

financera
El PGDCFC aprofita el coneixement adquirit fins a la data i, per aquest motiu,
presenta un pressupost d’actuacions raonable i adequat a la capacitat inversora
de l’Agència Catalana de l’Aigua. Concretament, el Pla preveu un pressupost
d’inversions proper als 1.000 milions d’euros, que seran finançats,
aproximadament, en un 50% per l’ACA i la resta per altres organismes i/o
administracions implicats.
Abastament consolidat
El nou Pla identifica quina és la situació actual de la disponibilitat de recursos
hídrics i quines són les necessitats per al futur. El Pla considera que els sistemes
Ter-Llobregat i Muga encara continuen sent vulnerables en cas de produir-se
períodes perllongats de sequera. En aquest sentit, es constata l’actual necessitat
d’una aportació d’entre 2 i 6 m3/s a les conques del Ter i del Llobregat, que
s’haurà d’incorporar en el marc del futur Pla Hidrològic Nacional.
Pel que fa a l’àmbit de la conca de la Muga, les necessitats hídriques s’haurien de

resoldre tenint en compte diverses fonts de recursos, com la modernització dels
regadius, la reordenació de les extraccions d’aigües subterrànies, la reutilització
procedent de les depuradores de Figueres i Roses, el possible recreixement de la
presa de Darnius Boadella o la possible construcció d’un nou embassament.
El Pla de Gestió es circumscriu a l’àmbit de les conques internes de Catalunya en

matèria d’abastament, sanejament i medi. Per resoldre el dèficit hídric, no preveu
ni contempla cap aportació d’aigua procedent de conques externes. Cal recordar,
que en l’anterior cicle de planificació (2009-2015) es va reduir en 100 hectòmetres
el dèficit hídric del sistema Ter-Llobregat, amb solucions de Quilòmetre 0 com la
dessalinització, la recuperació de captacions en desús, la millora dels tractaments
de potabilització, la reutilització i les mesures d’eficiència i foment de l’estalvi.
Millora de la qualitat de les masses d’aigua

El nou Pla de gestió també pretén assolir una millora considerable de l’estat de les
masses d’aigua catalanes. Actualment el 36% de les masses d’aigua estan en bon
estat ecològic i la previsió per al 2021 és que la millora sigui de nou punts (arribant
al 45%). Per aconseguir aquesta fita, l’ACA destinarà 379 milions d’euros, 300 dels
quals correspondran a millores del sanejament i 42 milions d’euros a la reducció de
la contaminació salina, entre altres mesures.
4
Abastament
4.1 Gestió de recursos hídrics

4.2 Subvencions
4.3 Reutilització
4.4 Control de la seguretat de preses i embassaments
4.5 Concessions i aprofitaments d’aigua
4
4.1 Gestió dels recursos hídrics
Catalunya disposa actualment de diverses fonts d’abastament d’aigua per garantir
les demandes. A les conques internes de Catalunya, on l’ACA té plenes
competències, hi ha un total de nou embassaments que tenen una capacitat
d’emmagatzematge de 694 hm³ i que s’encarreguen de satisfer les demandes
industrials, domèstiques i de reg. Pel que fa a la conca de l’Ebre, els
embassaments que hi ha en aquest àmbit –un total de 14- tenen una capacitat
màxima de 3.803 hm³.
A més dels embassaments, Catalunya disposa de l’aigua dels aqüífers subterranis.

Les extraccions totals d'aigua subterrània en el nostre país es quantifiquen en una
mitjana de 587 hm3/any, dels quals 95 hm³/any a les conques intercomunitàries i
492 hm³/any a la conques internes.
Embassament de la Baells
Finalment, també es disposa de l’aigua produïda a les plantes dessalinitzadores,

que capten aigua de mar i la sotmeten a un procés per fer-la potable. A Catalunya
hi ha dues plantes dessalinitzadores, una ubicada al Prat de Llobregat (Baix
Llobregat) i una altra a prop de Blanes (la Selva). La primera té una capacitat
màxima per produir fins a 60 hm³, mentre que la segona pot aportar a la xarxa de
subministrament fins a 20 hm³. La suma de les dues plantes equival a la capacitat
de l’embassament de la Llosa del Cavall.
Des de l’Agència Catalana de l’Aigua es fa una gestió flexible i sostenible, d’acord

amb criteris d’escassetat d’un recurs que a la vegada és el suport de l’ecosistema
fluvial. En aquest sentit, les demandes principals es garanteixen amb l’aigua dels
embassaments i dels nostres aqüífers, mentre que es recorre a la dessalinització
quan aquests recursos comencen a situar-se en nivells baixos.
Per tal d’atendre les incidències de gestió de volums i cabals, sigui per coordinació
amb les persones usuàries, com per la gestió de crescudes fluvials, s’estableixen
dos sistemes d’avisos:
• Fixació de consignes d’activació automàtica, tant al riu, com de cara a les

persones usuàries. El sistema d’avisos automàtics en operació permet
detectar instantàniament qualsevol desviació entre les necessitats, la
disponibilitat d’aigua i les necessitats ambientals fluvials. Al llarg de l’any, el
motor d’avisos d’automàtic han generat 20.015 (increment del 26%) avisos
puntuals de superació de llindar i 13.924 (increment del 7%) avisos de
programació periòdica amb un total de 208.624 (increment del 7%) variables
informades tant per a la gestió ordinària com a la gestió extraordinària en
situació d’avingudes. El dia que més avisos es van generar va ser el 13
d’octubre, amb 241 (increment del 63%) avisos puntuals, coincidint amb
períodes de fortes pluges.
• Atenció personalitzada d’avisos oficials: el tècnic d’hidrologia ha rebut 103

avisos del Servei Meteorològic de Catalunya, 30 avisos per acumulació de
pluja i 73 per intensitat de pluja.
Categorització dels avisos hidrològics
Nivell SMC Acumulació de pluja Intensitat de pluja
1, 2 i 3 Més de 100 mm en 24 hores Més de 20 mm en 30 minuts
4, 5, i 6 Més de 200 mm en 24 hores Més de 40 mm en 30 minuts
Innovació i projectes col·laboratius

Es participa en el projecte Europeu Anywhere (http://anywhere-h2020.eu/), que té
per objectiu facilitar eines per empoderar les administracions i la ciutadania per
poder anticipar-se i respondre proactivament davant de fenòmens meteorològics
extrems (tempestes, inundacions, sequeres, onades de calor, focs forestals...).
Aquesta eina pretén donar suport en la coordinació en temps real a les autoritats i
als gestors d’emergències, anticipant els impactes abans que es produeixin.
El projecte es desenvolupa en 4 casos pilot, essent un d’aquests a Catalunya:
servei d’alerta primerenca d’inundacions per a càmpings i logística de
subministrament d’aliments davant les inundacions
Estat dels recursos hídrics

El 2016 es va iniciar amb un escenari favorable en el conjunt de les conques
internes de Catalunya i amb reserves superiors al 70% en els principals sistemes
regulats, especialment a les conques del Ter i el Llobregat. A les conques de la
Muga i Riudecanyes, les reserves eren menors, varen assolir un 62 i 52%,
respectivament. Aquest nivell dels embassaments va permetre fer front a un any
sec i càlid a gran part del territori sense que es posés en risc la satisfacció de les
demandes. Es va arribar a nivells d’emplenament de quasi el 50 %. L’any es va
tancar amb les conques internes al 59% de la seva capacitat. El cas més
desfavorable ha estat el Sistema Siurana-Riudecanyes, que ha tancat l’any al 33 %
de la seva capacitat.
Evolució dels sistemes i embassaments de

les conques internes
Els sistemes regulats són aquells que disposen d’embassaments que fan possible
gestionar cabals d’aigua per a les diferents demandes d’aigua com l’abastament
urbà, les necessitats agrícoles, els usos lúdics i els cabals ambientals.
A les conques internes hi ha quatre sistemes regulats: el Ter-Llobregat (mitjançant

5 embassaments), la Muga (a través de l’embassament de Darnius Boadella), el
Foix (a través de l’embassament del mateix nom) i el Siurana-Riudecanyes
(mitjançant dos embassaments). L’explotació dels recursos hídrics a les
esmentades conques regulades es gestiona a través de les comissions de
desembassament (les quals es convoquen un mínim de dues sessions/any per a
cada sistema regulat).
D’altra banda, els sistemes no regulats (Fluvià, Besòs, Tordera, entre d’altres) no
disposen d’embassaments i satisfan les diverses demandes d’acord amb la
captació d’aigües superficials o mitjançant recursos provinents dels aqüífers.
Mapa dels sistemes regulats i no regulats a les conques internes de
Catalunya
Sistemes regulats a les conques internes

Les reserves dels embassaments de les conques internes han experimentat una
tendència a la baixa durant el 2016 només trencada per les aportacions
associades als episodis de precipitació de la primavera i del darrer mes de l’any.
Evolució de les reserves en els sistemes regulats de les conques

internes de Catalunya (hm³)
Volum mínim 2016 Volum màxim 2016

3 3
(hm ) (hm )
Muga 21,26 45,48
Ter 192,56 295,98
Llobregat 131,75 193,79
Ter-Llobregat 324,50 486,44
Foix 2,74 3,78
Siurana 3,41 8,90
Riudecanyes 0,97 3,46
Siurana-Riudecanyes 4,80 11,20
Evolució total de les reserves a les conques internes
Distribució dels volums desembassats per

sistemes
Malgrat la situació amb què es va iniciar el 2016, amb les reserves entre el 40 i el
70 % segons el sistema, s’han pogut garantir les demandes previstes durant l’any
tot i haver estat excepcionalment sec a gran part del territori. A causa d’aquest
dèficit pluviomètric, s’ha tancat l’any amb valors de reserva inferiors als del
començament, però encara òptims gràcies a l’acurada gestió dels recursos
regulats des dels embassaments i al gran esforç realitzat per les persones
usuàries per ajustar la demanda a les seves necessitats.
A continuació es poden veure en diferents gràfics els volums desembassats en els

diferents sistemes regulats de les conques internes amb el percentatge per usos
de les demandes.
Sistema Muga
Volum desembassat per a satisfer les demandes d’abastament i reg i en concepte
de cabal ambiental i desembassaments extraordinaris: 36,29 hm3.
Sistema Ter
Sistema Llobregat
Sistema Foix
Volum desembassat per a satisfer les demandes de reg i en concepte de
desembassaments extraordinaris: 4,18 hm3.
Sistema Siurana - Riudecanyes
de cabal ambiental i desembassaments extraordinaris: 7,70 hm³.
Gestió de la xarxa d’abastament d’aigua en

alta Ter – Llobregat - dessalinització
L’ACA va estar designada responsable del contracte de la gestió de la xarxa
d’abastament d’aigua en alta Ter-Llobregat en règim de concessió, que gestiona
Aigües Ter Llobregat Concessionària de la Generalitat de Catalunya, SA, des del
27 de desembre de 2012.
A l’Agència li correspon supervisar l’execució, adoptar les decisions que facin al

cas i dictar les instruccions necessàries amb vista a assegurar la prestació correcta
del servei, dins l’àmbit de les facultats que se li atribueixen. L’ACA ha fet especial
seguiment dels indicadors i de l’índex d’eficiència en la gestió del servei, del règim
de funcionament de les diferents instal·lacions, de l’execució d’obres de reposició i
renovació i de l’execució de les obres previstes en el Programa d’inversions.
L’Agència ha adoptat durant 2016 un total de 101 propostes de resolució:
• 84 propostes de resolució relacionades amb actuacions de reposició i

renovació (65 d’aprovació, 1 de denegació i 18 d’imputació).
• 11 propostes de resolució sobre relacions de preus contradictoris.
• 6 propostes de resolució d’aprovació de projecte constructiu.
Durant l’any 2016, que correspon al tercer any de la concessió, la gestió del servei
ha estat considerada satisfactòria.
Volum produït a les plantes de tractament el 2016 (hm³)
ETAP: Estació de tractament d’aigües potables.

ITAM: Dessalinitzadora (Instal·lació de tractament d’aigües marines).
La dessalinització
Catalunya disposa de dues plantes dessalinitzadores, que tenen una capacitat de
producció conjunta de 80 hm³, equivalent a l’embassament de la Llosa del Cavall.
Per una banda, hi ha la dessalinitzadora del Llobregat (ubicada dins el terme
municipal del Prat de Llobregat), amb capacitat per produir fins a 60 hm³, i per
l’altra hi ha la planta de la Tordera (situada dins la localitat de Blanes), amb una
capacitat de producció de fins a 20 hm³.
Dessalinitzadora de la Tordera (Blanes).
Aquestes plantes estan concebudes per funcionar de manera flexible i el seu règim
de producció varia en funció de l’estat de les reserves (dels embassaments i de les
aigües subterrànies). A mesura que aquests recursos es van reduint, les
dessalinitzadores incrementen de manera progressiva la seva producció. S’aplica
aquest criteri per optimitzar costos i per no desaprofitar els recursos naturals
disponibles. Durant el 2016, les dues dessalinitzadores catalanes han produït un
total de 21,38 hm³.
Aportació mensual de les instal·lacions de tractament d’aigües marines

del Llobregat i la Tordera (hm³)
3,0
2,5
0,24
0,61
2,0 0,46
0,48
0,45
0,54 0,44
1,5 0,52
0,47
2,29
1,0
1,75 0,50 0,58 1,77 1,67
1,50 1,60
1,43
1,10 1,21
0,5
0,60 0,49 0,58
0,0 0,09
gen 16 feb 16 març 16 abr 16 maig 16 juny 16 jul 16 ag 16 set 16 oct 16 nov 16 des 16
Aportació mensual ITAM Llobregat Aportació mensual ITAM Tordera
Base de Dades Hidrogeològiques (BDH)

Durant l’any 2016, es manté l’administració i la gestió de l’inventari digital de
captacions d’aigües subterrànies de Catalunya mitjançant la base de dades
hidrogeològiques (BDH), una base de dades d’aigües subterrànies corporativa i
transversal de l’ACA en què es s’aplega tota la informació hidrogeològica generada
en aplicació de les competències que té assignades a l’Agència.
L’inventari digital de la BDH, que integra les diverses bases de dades existents
previament bé en paper o bé en formats digitals no homogenis, comença l’any
2007 amb quasi 70.000 registres, a 24.000 dels quals els mancava la
geolocalització i tenien diferents nivells de precisió i homogeneïtat. Des de llavors,
es porta a terme una feina de depuració del inventari incloent-hi la geolocalització
dels punts físics, identificació de duplicats, integració de nous punts, vinculació
amb expedients i tràmits, i validació i actualització dels continguts.
La BDH proporciona un nivell de qualitat homogeni de la informació, és de fàcil
accés i dóna servei a les diferents àrees de l’ACA.
En l’actualitat la BDH consta d’un total de 75.660 punts d’aigua subterrània;

(55.232 punts actius, 14.594 punts en creació i 5.588 punts donats de baixa per
segellament, ensorrament, esclafament...).
Els 55.232 punts actius de la BDH es distribueixen de la manera següent: 4.743

són fonts, 1.433 són mines, 46.492 són pous i 2.564 són piezòmetres.
Línia de creixement del inventari de punts d’aigua subterrània. Punts

eliminats, punts de baixa (eix principal) i punts actius (eix secundari) de
la BDH (2010-2016)
El balanç del manteniment de la BDH durant els darrers 6 anys (2010-2016)

s’observa en els indicadors de l’evolució de l’estat dels punts continguts en els
següents gràfics:
En el últim any han disminuït en 69 els punts pendents i en 2.932 els punts en
creació, per una altra banda s’han eliminat 2.946 punts i s’han donat de baixa 449
punts.
A finals del 2016 es disposa de 55.232 punts actius d’aigües subterrànies, el que
suposa un increment de 1.361 nous punts en l’últim any.
Punts pendents (eix principal) i punts en creació (eix secundari) a la BDH
(2010-2016)
4.2 Subvencions
Subvencions per al transport d’aigua

destinada al consum domèstic mitjançant
vehicles cisterna
Durant l’any 2016 s’han fet públiques dues convocatòries de subvenció per als
municipis amb problemes d’abastament, on l’agència assumeix el 50% de les
despeses.
La primera convocatòria TES/839/2016, de 21 de març, anava destinada a

cofinançar les despeses extraordinàries generades pel transport d’aigua destinada
al consum domèstic mitjançant vehicles cisterna, realitzades dins del període
comprès entre l’1 de gener de 2016 i el 30 de juny de 2016.
Es varen presentar un total de 10 sol·licituds, totes elles acceptades, per complir

amb els requisits de la convocatòria amb una despesa total de 97.872,60 €.
La segona convocatòria TES/2455/2016, d’/11 d’octubre, anava destinada a

cofinançar les despeses extraordinàries generades pel transport d’aigua destinada
al consum domèstic mitjançant vehicles cisterna, o per l’execució d’obres o
d’actuacions d’urgència destinades a resoldre de manera immediata problemes de
potabilitat o mancança d’aigua, realitzades dins del període comprès entre l’1 de
gener de 2016 i el 31 de desembre de 2016.
Sol·licituds presentades a la convocatòria de subvenció als municipis

amb problemes d’abastament
Nombre de sol·licituds
Tipus de convocatòria
presentades
Vehicles cisterna 17
Obres d’urgència 13
Vehicles cisterna i obres d’urgència 6
Total 36
Subvencions per a l’execució d’actuacions

d’abastament en alta
Mitjançat Resolució TES/1186/2016, de 3 de maig, (DOGC núm. 7119 de
15/05/2016), es van fer públiques les bases i la convocatòria d’una línia de
subvencions adreçades als ens locals per a la realització d’inversions per a
l’execució d’actuacions d’abastament en alta, durant el període comprès entre l'1
de gener de 2016 i l'1 de novembre de 2018.
Aquesta línia de subvenció persegueix una millora general de les prestacions de

qualitat i quantitat de les xarxes locals d’abastament en alta i, en conseqüència,
garantir la disponibilitat del recurs i la qualitat sanitària exigida per la normativa
vigent. Aquesta línia de subvenció per a la millora de la garantia d’abastament està
prevista dins del programa de mesures del Pla de gestió del Districte de Conca
Fluvial de Catalunya 2016-2021.
El 29 de desembre de 2016 es va resoldre l’atorgament de 106 subvencions, per

un import total de 10 M€, per portar a terme obres fins el dia 1 de novembre de
2018.
Les subvencions atorgades resoldran una part important dels problemes de

qualitat de l’aigua (especialment relatius al compliment de l’annex B1 del RD
140/2003), les situacions de desabastament, i permetran atendre en alguns nuclis
la diversificació de captacions i l’establiment del servei municipal on no en
disposen.
Resum de les subvencions en abastament
Pressupost
Núm. Import Subvenció
Llistat Puntuació elegible de les
sol·licituds actuacions atorgada
actuacions
Subvencionades 106 50 - 158 20.388.341,19 15.768.613,43 10.000.000
No
167 29.632.766,71 - -
subvencionades
Totals 273 50.021.107,90
Subvencions atorgades per províncies desglossat per import i nombre
Núm.
Província Regió Import
subvencions
Barcelona 11 1.495.520,06
Barcelona
Catalunya central 8 859.914,86
Girona Girona 23 3.724.835,80
Lleida 17 1.697.168,14
Lleida
Alt Pirineu i Aran 27 820.151,99
Tarragona 13 1.228.166,03
Tarragona
Terres de l’Ebre 7 174.243,11
4.3 Reutilització
Des de l'Agència Catalana de l'Aigua es considera l'aigua reutilitzada com una font
alternativa de recurs especialment per a usos industrials, reg de camps de golf,
usos municipals, reg agrícola i usos ambientals. Aquesta aigua regenerada ha
estat tractada prèviament en depuradores (EDAR) i, posteriorment, ha rebut un
tractament addicional o complementari de regeneració (ERA) que li permet assolir
la qualitat fisicoquímica i sanitària adequada per ser reutilitzada en uns usos
determinats. Per tant, es tracta d'una activitat que cal promoure i inserir en la
planificació integrada del recurs, coneguda com a reutilització directa o planificada
de l'aigua regenerada.
El volum reutilitzat durant aquest any 2016 ha estat de 30,52 hm3, la qual cosa
suposa un increment del 3,7% respecte del 2015. La distribució d’usos de l’aigua
regenerada durant aquest any 2016 es poden observar a la figura següent:
Usos de l’aigua regenerada
6%
13%
17%
Agrícola
2% Recreatiu
Municipal
Ambiental
Industrial
62%
La reutilització d'aigua regenerada permet guanyar molts recursos i incrementar la

disponbilitat:
• Recupera cabals que són abocats a mar.
• La regeneració d'efluents procedents del tractament secundari d'una

EDAR suposa una millora de qualitat en l'abocament i sobre el medi
receptor.
• La recàrrega d'aqüífers amb aigua regenerada permet millorar la qualitat

d'aigua emmagatzemada i disposar de més recurs.
• Substituir cabals destinats a usos no potables per aigua regenerada.
Evolució de la reutilització – Volums reutilitzats (hm³)
El volum d’aigua reutilitzada durant 2016 és lleugerament superior al del 2015. Se
segueixen incrementant lleugerament els volums per a tots els usos. Com
s’observa en el gràfic anterior, el màxim volum d’aigua regenerada es va assolir en
els anys 2007 i 2008, coincidint amb la greu sequera que va afectar a tot el país.
En els anys següents, que en general han estat més humits, no ha estat
necessària una producció tan gran d’aigua regenerada.
4.4 Infraestructures de control i

regulació
Control de seguretat de les preses i els

embassaments
Preses i embassaments de titularitat aliena a

l’ACA
L’Agència Catalana de l’Aigua, en virtut de l’Ordre TES/341/2013 de 16 de
desembre, exerceix la pràctica d’inscripcions i el manteniment del Registre de
seguretat de les preses i els embassaments de Catalunya, i dóna compliment a les
competències atribuïdes en matèria de seguretat establertes en el Reial decret
9/2008 d’11 de gener, de modificació del Reglament del domini públic hidràulic.
Durant el 2016 s’ha treballat en 68 expedients de temàtica diversa dins del control
de seguretat de les preses i els embassaments. La tipologia d’expedients iniciats,
així com el nombre han estat els que es relacionen tot seguit:
Expedients iniciats en el control de seguretat de les preses i els

embassaments
Tipus d’expedients iniciats Nombre

Aprovació de normes d’explotació, plans d’emergència i/o enginyer
11
representant
Classificació i inscripció al registre de seguretat 22
Informe sobre projectes i obres o canvis d’etapa 3
Requeriments (inspeccions de seguretat, entre d’altres) 32
Total 68
Pel que fa a l’aprovació dels plans d’emergència de les preses i les basses
classificades en les categories A o B, s’ha treballat en col·laboració amb la
Direcció General de Protecció Civil de la Generalitat per tal d’homogeneïtzar els
criteris tècnics per a la redacció de plans d’emergència que compleixin la
normativa de protecció davant del risc d’inundacions, així com la normativa
d’autoprotecció.
Preses i embassaments gestionats directament

per l’ACA
L’Agència Catalana de l’Aigua explota i gestiona les preses i els embassaments
següents: Darnius Boadella, Sau, Siurana, Foix, la Llosa del Cavall, Sant Ponç, la
Baells i Colomers.
Les tasques que es realitzen busquen garantir la màxima operativitat i la seguretat

del conjunt de les instal·lacions. Les normes d’explotació de cada presa permeten
disposar d’uns procediments que detallen un conjunt de treballs a realitzar que han
de permetre vetllar per a una òptima:
• Operativitat de les instal·lacions (manteniment preventiu, predictiu i correctiu).
• Vigilància de les instal·lacions (control per auscultació i inspeccions de

seguretat).
• Explotació de l’embassament en situació ordinària (gestió dels recursos

hídrics) i extraordinària (gestió d’avingudes).
Addicionalment al manteniment ordinari també s’han planificat inversions de més

abast corresponents a grans obres de reposició i millora que persegueixen i
participen dels objectius comuns de màxima garantia d’operativitat i seguretat de
les instal·lacions. Aquestes inversions han de permetre millorar tant el
coneixement del comportament estructural de les preses i dels seus fonaments,
com la gestió de l’explotació i el manteniment.
Durant el 2016 s’han finalitzat les obres de renovació i millora del desguàs de la
presa de Foix a fi de permetre una millor gestió dels cabals de reg i dels de
desguàs al riu. També, s’han iniciat les licitacions corresponents a importants
millores a la presa de la Baells i Sant Ponç i s’han tramitat i adjudicat la redacció
de projectes que permetran la tramitació de les obres escaients a curt termini.
Actuacions als embassaments

A continuació presentem uns gràfics il·lustratius dels àmbits de manteniment, així
com de l’evolució dels contractes i la despesa d’explotació dels darrers anys on es
pot observar que durant el 2016 s’han destinat aproximadament 411.705 € al
manteniment de la despesa mitjançant 98 contractes.
Total d’actuacions de manteniment als embassaments
2% 2%
9%
1% Assistència tècnica
3%
Contractes Marc manteniment i Ass. tècniques
Correctius manteniment i subministraments
12% Correctius PRL
Energia
Manteniment
3%
65% PRL
3%
Subministrament
Tributs
Evolució dels contractes i despeses de producció
Infraestructures de control: punts de

control del territori (PCT)
L’Agència disposa d’unes xarxes de control automàtiques o punts de control del
territori (PCT) que analitzen l’estat del medi hídric i la gestió dels usos i dels
recursos. Les incidències acumulades i l’augment dels recursos econòmics
disponibles han permès un increment del 9% en l’execució d’actuacions de
manteniment funcionals i estructurals.
Punts de control i actuacions de manteniment
Automàtica / Actuacions
Subxarxa Variables Criticitat
Manual Manteniment
SAIH Automàtica Quantitat Alta 251
XACQA Automàtica Qualitat Mitja 23
Compactes Automàtica Quantitat Mitja 75
Manuals Manual Quantitat Baixa 36

Punts
Manual Quantitat Baixa 0
Actius
Piezometria Automàtica Quant. / Qual. Alta 42
Control dels cabals

Durant l’any 2016 les conques del Ter i el Llobregat són les que registren, com en
anys anteriors, més quantitat d’execució d’aforaments. Aquest fet és coherent
tenint en compte que es tracta de les conques més regulades i amb un ús més
gran del recurs (abastament, reg, aprofitaments hidroelèctrics).
Cal destacar que durant aquest any s’ha produït un increment generalitzat del 67%
del número d’aforaments realitzats respecte de l’any anterior, amb un augment
significatiu dels executats a les conques del Ter i La Muga.
Percentatge d’aforaments per conques
15%
26% Ter
Llobregat
15%
Muga-Fluvià
Besòs-Tordera-Ridaura
Gaià-Francoli, Foix, Siurana-Riudecanyes

24%
20%
Aforaments al llarg de la campanya de reg i en aprofitaments
hidroelèctrics de les conques del rius Ter, Llobregat i Muga
Campanya Centrals
Conca de reg hidroelèctriques
2015 2016 2015 2016
Ter 33 29 16 17
Llobregat 3 3 9 14
Muga 8 15 0 1
Total aforaments 44 47 25 32
Gestió d’avingudes
La gestió i laminació d’avingudes és una funció de gran valor afegit i d’importància
estratègica que aporta l’explotació d’una presa i embassament en la vessant
d’atenció a situacions extraordinàries. Aquest tipus d’infraestructures tenen una
doble funció:
• Emmagatzemar les reserves per garantir les demandes d’aigua (abastament,

reg i usos ambientals, entre altres).
• Laminar les avingudes d’aigua en cas de pluges intenses a les capçaleres,

reduint els riscos d’afeccions per inundacions aigües avall.
L’ACA fa una vigilància continuada de l’evolució de les condicions

meteorològiques, d’acord amb les previsions del Servei Meteorològic de
Catalunya, i vetlla per la detecció anticipada de situacions de potencial risc que
puguin derivar en la necessitat de realitzar maniobres de desembassament.
En l’àmbit de la prevenció de riscos per inundació, els embassaments que explota

l’Agència han permès laminar i, per tant, minimitzar riscos aigües avall de la seva
ubicació, un total de 3 avingudes significatives (a part de les de menys cabal, que
han estat laminades totalment). La relació és la següent:
Relació d’avingudes laminades per embassaments i dates
Ter (Sau i Susqueda) La Baells Foix
23/09/2016 10/05/2016 26/11/2016
4.5 Concessions i aprofitaments
d’aigua
L’Agència Catalana de l’Aigua és l’administració responsable d’autoritzar les
captacions d’aigües per l’ús privatiu. S’entén per concessió l’aprofitament d’aigües
superficials, d’aigües depurades i les subterrànies amb un volum superior a 7000
m3/any o inferior a 7000 m3/any en què l’aprofitament es realitzi en una finca
diferent de la que s’ubica la captació, i l’aprofitament d’aigües aquella captació
d’aigua subterrànies amb un volum inferior a 7000 m3/any en què l’aprofitament es
realitzi en la mateixa finca on s’ubica la captació o l’aprofitament d’aigües pluvials.
Expedients de concessió resolts durant el 2016
Tipologia Nombre
Concessions 324
Inscripcions de transmissions 46
Autorització de modificació de característiques 58
Requeriments de legalització 29
Extincions o declaracions de caducitat 40

Expedients d’altres tipus (contracte cessió, informes previ,
79
catàleg aigües privades, disposicions transitòries).
Gestió del registre públic d’aigües i atenció ciutadania
Tipologia Nombre
Inscripcions practicades 446
Emissió certificats 60
Peticions en suport paper i via telemàtica 263
Atenció personalitzada 50
Oficina de Serveis Afectats (OSA) 56
En la tramitació dels expedients de concessió resolts durant l’any 2016 s’han emès
un total de 332 informes tècnics que inclouen obligacions de seguiment dels
volums captats i de la incidència en el medi dels aprofitaments atorgats, d’acord
amb el desglossament per usos i procedència de l’aigua aprofitada que es mostra
a les taules següents:
Informes expedients de concessió per usos
Usos %
Abastament 28
Industrial 13
Agrari (agrícola i ramader) 34
Hidroelèctric 4
Altres usos 21
Informes d’expedients de concessió (per procedència d’aigua)
Procedència %
Superficials 17
Subterrànies 72
Regenerades 5
Mixtes (combinacions de les anteriors) 6
Autoritzacions d’aprofitaments d’ aigües subterrànies
Girona Lleida Llobregat Tordera Tarragona Terres

Foix Besòs Ebre
Aprofitaments aigües subterrànies
3 190 55 31 57 97 142
<7.000 m /any
Seguiment presentació dels autocontrols

Al 2016 s’ha intensificat el seguiment dels títols concessionals per tal de controlar
els volums captats i, en alguns casos, realitzar una valoració més detallada de la
incidència dels aprofitaments en el medi i de la qualitat de l’aigua utilitzada.
Aquest seguiment abasta 1.180 aprofitaments, que es presenten de formes

diferents i donen una visió actualitzada de les concessions actives, de forma
continuada i no passiva com succeïa en el passat. A més, el seguiment dels
autocontrols té repercussions quant a les modificacions o les transferències dels
aprofitaments, aspecte essencial per a un bon control dels recursos explotats.
Seguiment de la presentació dels autocontrols
Tipologia Nombre %
Complimentats 1148 97
Ajornats 7 1
No complimentats 15 2
Total 1.170 100
Restabliment de la connectivitat fluvial en

rescloses de captació d’aigua
Per la seva transcendència es volen destacar les actuacions dutes a terme per a la
millora de la connectivitat fluvial que resta greument afectada per l’existència de
rescloses i preses de derivació d’aigua.
Al llarg de 2016 s’han informat favorablement els passos de fauna construïts a 7

barreres de les conques del Llobregat (Riera de Merlès, Calders, Cardener i
Bastareny), el Ter i el Fluvià (el Borró), a part d’informar els projectes presentats
per a la construcció d’uns altres 5 connectors fluvials.
Exemple de restabliment de la connectivitat fluvial al Ter (Ripoll).
5
Sanejament
5.4 Explotació dels sistemes de sanejament
5.5 Explotació del col·lector de salmorres
5.7 Despesa associada al sanejament:

explotació, reposició i millores
5
L’aplicació i desenvolupament dels successius Programes de Sanejament d’Aigües

Residuals Urbanes (PSARU) ha comportat l’execució i posada en servei de les
diferents infraestructures de sanejament necessàries (depuradores, col·lectors i
instal·lacions associades) per poder depurar i retornar, en condicions, les aigües
residuals i assolir la qualitat fisicoquímica i biològica per obtenir el bon estat de les
masses d’aigua dels rius, estanys, zones humides, aigües de transició i aigües
costaneres de Catalunya.
En aquest sentit, s’han dut a terme les actuacions de sanejament necessàries

orientades, d’una banda, a poder garantir el correcte funcionament i tractament
dels sistemes de sanejament en servei i, de l’altra, poder donar servei a quasi bé la
totalitat de nuclis pendents de més de 2.000 habitants equivalents de Catalunya.
Aquest fet suposa percentualment que, actualment, el 97 % de la població de
Catalunya tingui garantit el sanejament de les seves aigües residuals.
Evolució del sanejament a Catalunya - Període 1990-2016
En el mapa següent es mostra quin és el percentatge de sanejament en
cadascuna de les comarques catalanes. Vint i dos d’elles es troben entre el 90 i el
100% de la població sanejada, nou entre el 80 i el 90%, vuit entre el 70 i el 80% i
finalment 3 entre el 60 i el 70%.
Percentatge de població sanejada per comarca (2016):
En el Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya i el seu Programa de

mesures associat, s’hi han incorporat i actualitzat les actuacions de sanejament
programades de les conques internes de Catalunya d’acord amb els criteris de
prioritat establerts. En conseqüència, el PSARU 2005 i la seva actualització 2010
queden substituïts per aquestes noves mesures de sanejament, sense modificar
els objectius generals i criteris del Pla de gestió en el qual s’integren i que alhora
garanteixin el mateix nivell de protecció ambiental i de compliment de la normativa
vigent, per bé que situant-les en el context econòmic actual.
Estacions depuradores en servei a 31/12/2016
Respecte el sanejament i depuració, les actuacions que es consideren prioritàries

(2016-2021) són, d’una banda, actuacions amb criteris de garantia i compliment de
la Directiva 91/271 en sistemes de sanejament en funcionament i futurs (més de
2.000 h-e de disseny), i de l’altra, actuacions pel compliment dels objectius fixats
en el Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya, en relació a la
Directiva Marc de l’Aigua (DMA), de determinades masses d’aigua per la
mancança o insuficiència de sanejament i depuració de nuclis urbans.
Respecte a les mesures de sanejament i depuració a les conques de l’Ebre i del

Xúquer en l’àmbit territorial de Catalunya, s’ha iniciat la redacció del Pla de gestió
específic d’obres i actuacions hidràuliques a la part catalana de les demarcacions
hidrogràfiques de l’Ebre i del Xúquer en el qual es programaran i planificaran les
actuacions necessàries, sense modificar els objectius generals i criteris establerts
en el primer cicle del Pla de gestió en les quals quedaven incloses.
En aquest sentit, dins l’escenari 2016-2021, l’Agència té programades un total de

186 actuacions considerades prioritàries a Catalunya. En posterioritat, dins el
següent període de la planificació (2022-2027), és previst desenvolupar un total de
1.130 actuacions per arribar a garantir el sanejament del 100% de la població
servida.
Actuacions i depuradores programades (2016-21) i planificades (2021-

2026).

La legislació (*) estableix que la competència en el sanejament és municipal. Això
no obstant, les instal·lacions de sanejament poden ser construïdes, amb caràcter
subsidiari, per l’Agència Catalana de l’Aigua d’acord amb la planificació establerta
en el Programa de sanejament d’aigües residuals urbanes. En aquest cas,
aquestes instal·lacions són en general, durant el primer any de funcionament,
gestionades per l’ACA en qualitat d’ens gestor responsable. Transcorregut aquest
període de temps, l’ACA pot dur a terme per conveni la cessió de la gestió
d’aquestes instal·lacions a l’Administració local competent que serà l’ens gestor
encarregat.
L’ens gestor o administració competent pot ser l’ajuntament de la localitat
beneficiària de la depuradora, un consorci o mancomunitat de municipis -si
l’ajuntament en qüestió forma part d’algun d’aquests dos òrgans- o bé el consell
comarcal de l’àmbit geogràfic corresponent.
El Decret 130/2003 (pel qual s’aprova el Reglament dels serveis públics de

sanejament) és la norma de referència per a la gestió dels sistemes públics de
sanejament. Pel que fa al finançament de la prestació del servei de sanejament,
cal considerar el que determina el text refós de la legislació en matèria d’aigües de
Catalunya.
Actualment la gestió de les instal·lacions de tractament d’aigües residuals es pot

organitzar de dues maneres:
• L’Agència Catalana de l’Aigua està exercint, de forma subsidiària,

d’Administració responsable de gestionar el sistema de sanejament. La gestió
del servei es fa de manera indirecta a través d’una empresa explotadora
privada, mitjançant un contracte d’explotació o d’una concessió.
• La gestió del sistema de sanejament es fa a través d’una altra Administració

competent o ens gestor: Ajuntament o ens supramunicipal (consell comarcal,
consorci, mancomunitat,..). Aquesta Administració és la responsable del
sanejament i la gestió del servei la pot fer directament o amb mitjans propis a
través d’una empresa pública o mixta, o de manera indirecta a través d’una
empresa privada.
Distribució de la gestió dels sistemes de sanejament segons l’ens

competent:
Nº de Nº d’instal·lacions post-
Ens competent
depuradores tractament en funcionament
Agència Catalana de l’Aigua 182 3
Ajuntaments 63 0
Ens supramunicipals 250 4
Total 510 7
(*) Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim
local de Catalunya i Decret legislatiu 3/2003, de 4 de novembre, pel qual s’aprova el Text refós de la
legislació en matèria d’aigües de Catalunya.
Durant el 2016 han passat a formar part del parc de sanejament un total de 15
noves depuradores, les quals es detallen a continuació:
Noves instal·lacions de sanejament durant el 2016
Capacitat de
Nom de l’estació càrrega Capacitat de Posada
Comarca 3
depuradora (habitants cabal (m /dia) en servei
equivalents h-e)
Alfara de Carles L'Ebre 383 115 2016

Rieres de la costa entre
Aleixar Cunit i Vandellòs i 1.440 360 2016
l'Hospitalet de l'Infant
Benifallet L'Ebre 1.615 285 2016
Bonastre Cunit i Vandellòs i 1.700 340 2016
Corbera d'Ebre L'Ebre 1.805 190 2016
Capçanes L'Ebre 1.667 140 2016
Guiamets, Els L'Ebre 681 75 2016
Sant Jaume d'Enveja L'Ebre 2.936 2.426 2016
Vilalleons El Ter 125 23 2016
Sant Quirze de Besora El Ter 3 600 2016
Torre de Fontaubella L'Ebre 179 25 2016
Sant Daniel La Tordera 2.618 340 2016
Ulldemolins L'Ebre 3.208 550 2016
Valentins, Els L'Ebre 572 35 2016
Masos de Vespella, Els El Gaià 63 15 2016
5.4 Explotació dels sistemes de
sanejament
Durant l’any 2016, l’Agència Catalana de l’Aigua ha finançat i gestionat, directa o
indirectament, el funcionament de 510 estacions depuradores d’aigües residuals
urbanes (EDAR) i 7 instal·lacions de posttractament de fangs (3 assecatges
tèrmics i 4 compostatges).
En el total de les EDAR s’ha tractat un cabal d’aigua residual de 626,9 hm³ que
correspon a una mitjana diària de 1.712.910 m³. S’ha tractat una càrrega de 9,8
millions d’habitants equivalents (h-e) que ha suposat una producció de biosòlids
derivada de 542.307 tones de matèria fresca amb una sequedat mitjana del 22%,
el que correspon a 121.342 tones de matèria seca.
Capacitat de tractament de les

depuradores
La capacitat de tractament dels sistemes de sanejament en servei, en termes de
cabal, càrrega i tipus de tractament, és la següent:
Parc d’estacions depuradores públiques d’aigües residuals urbanes
Nombre de Capacitat de tractament en Capacitat de tractament en

Tipus de tractament sistemes de cabal càrrega
sanejament m³/dia % h-e %
Biològic 451 2.878.774 99% 16.002.617 99%
Llacunatge/ Tractament tou 42 26.867 0,9% 142.151 0,9%

Tractament primari/
17 1.736 0,1% 1.253 0,01%
Pretractament
Total 510 2.913.377 100% 16.146.021 100%
*Les dades sobre h-e (habitants equivalents) i cabal són les de disseny. Aquests registres han estat revisats i
actualitzats en funció de les modificacions dels tipus de tractament. Dades a 31 de desembre de 2016.
Evolució de les estacions depuradores
d’aigües residuals i cabals
L’evolució del nombre de depuradores en funcionament i dels cabals tractats en
els últims 10 anys a Catalunya ha estat el següent:
Evolució del nombre de sistemes de sanejament en servei
Evolució del cabal (hm³/ any)
Cabals i càrrega tractats per conques
A la taula següent es quantifiquen per conques els cabals i la càrrega o habitants
equivalents (h-e) tractats durant l’any 2016 de tots els sistemes de sanejament
actius repartits per tot el territori.
Cabals tractats per conques
Cabal Tones Tones Tones Tones h-e

Cabal tractat
Conques tractat elim. elim. elim. elim. tractats
3 m3/any
m /dia DBO5(1) DQO(2) NT(3) PT(4) definitius
El Besòs 197.653 72.340.898 21.271 42.079 2.731 571 1.000.943
El Daró 3.275 1.198.551 294 578 38 10 13.976
El Fluvià 19.465 7.124.066 1.680 3.311 214 31 80.132
El Foix 11.422 4.180.594 1.130 2.507 136 24 53.836
El Francolí 36.867 13.493.304 3.534 10.304 41 13 164.465
El Gaià 4.859 1.778.245 275 989 - - 13.374
El Llobregat 214.614 78.548.615 18.851 44.495 2.447 481 894.800
El Segre 130.717 47.842.598 5.538 12.276 150 136 285.960
El Ter 120.884 44.194.981 10.114 21.360 1.271 240 450.137
La Garona 11.682 4.275.580 96 139 - - 6.321
La Muga 17.262 6.317.778 1.960 3.610 158 36 92.970
La Noguera Pallaresa 7.064 2.585.548 372 598 32 4 18.068
La Noguera Ribagorçana 5.602 2.050.356 188 289 29 4 9.299
La Sènia 2.704 989.620 261 508 - - 15.073
La Tordera 33.349 12.205.868 2.715 5.753 322 79 129.788
L'Ebre 24.964 8.916.996 2.534 6.469 90 44 95.764

Cunit i Vandellòs i 85.160 31.145.787 7.957 20.279 790 175 372.455

la frontera amb França i 57.356 20.992.264 4.352 11.147 - - 210.031
Lloret de Mar

5.143 1.882.388 523 1.150 46 7 26.476
l'Ametlla i Alcanar
Rieres del Garraf 63.400 23.204.271 6.336 13.422 776 114 304.133
Rieres del Maresme 69.804 25.548.346 10.971 17.578 455 99 510.233
Riudecanyes 13.743 5.029.786 1.542 3.930 - - 75.061
SUBTOTAL 1.136.988 415.846.441 102.495 222.772 9.726 2.066 4.823.297
EDAR Besòs 334.356 122.374.22 53.297 114.863 4.761 1.494 2.495.413
EDAR Prat de Llobregat 241.566 88.413.038 53.344 138.476 3.916 1.039 2.479.261
TOTAL 1.712.910 626.633.901 209.135 476.111 18.403 4.600 9.797.970

Les plantes del Besòs i del Prat de Llobregat, per la seva entitat, es tracten per separat de la resta de la conca.
5.5 Explotació del col·lector de

salmorres
El col·lector de salmorres de la conca del riu Llobregat és una actuació iniciada per
la Direcció General d’Obres Hidràuliques (DGOH) de la Generalitat, en virtut d'un
conveni subscrit el desembre de 1982 entre el Departament de Política Territorial i
Obres Públiques i la Societat General d’Aigües de Barcelona, SA. (SGABSA), que
tenia com a objectiu interceptar els abocaments d'aigua salina que les mines de
potassa de Cardona, Súria i Sallent realitzaven al riu amb el propòsit de conduir-
los fins al mar, per tal de reduir les concentracions salines de l’aigua al riu
Llobregat. Amb posterioritat, aquest col·lector va passar també a recollir l’any 2000
els residus salins de l’empresa Solvay, a Martorell, i nous residus salins industrials
de la part baixa de la conca del Llobregat així com també el rebuig dels
tractaments avançats a les plantes de potabilització d’Abrera (electrodiàlisi) i de
Sant Joan Despí (osmosi inversa).
En un sentit més particular, el col·lector de salmorres és el conjunt d'instal·lacions

constituït per les basses de recepció i control d'aportacions salines, la conducció
d'evacuació a mar i els elements de regulació hidràulica.
L’any 2009 es va posar en servei la primera fase del desdoblament del col·lector
d’Abrera fins al Prat de Llobregat per incrementar la seguretat de la infraestructura.
Durant l’any 2016 el total del cabal transportat pel col·lector de salmorres ha estat
de 14,7 hm3.
Evolució del cabal transportat pel col·lector de salmorres (hm³ /any)
16
14 14,71
14,2 14,4 14,4
13,7 13,9
12
11,9
10
8 8,5
4 4,6 4,64
0
2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016
Cabal transportat ( hm3/any)
Producció
Durant l’any 2016 les depuradores urbanes en funcionament a Catalunya han
generat una quantitat de 542.307 tones de biosòlids, fruit del tractament de l’aigua
residual. Considerant que la sequedat mitjana del fang ha estat del 22%, s’han
produït 121.342 tones de matèria seca.
Evolució de la producció anual de biosòlids (tones matèria seca/ any)
Tractament
Durant l’any 2016, el 99,9% dels biosòlids generats a Catalunya ha estat sotmès,
com a mínim, a un tractament abans de la seva destinació final.
Els tractaments aplicats al fang han estat els següents: digestió aeròbia o
anaeròbia -tractament aplicat a la línia de fangs de la mateixa EDAR, en EDAR
externes o en instal·lacions de tractament–, compostatge i assecatge tèrmic.
Addicionalment, una proporció de biosòlids, que incompleixen els requisits per ser
aplicats al sòl a causa de la seva concentració en metalls procedents
d’abocaments industrials, s’ha sotmès a estabilització biològica, o compostatge
gris (compostatge del fang no apte per a l’aplicació en profit de l’agricultura),
prèviament a la disposició final en dipòsit controlat.
Finalment, una petita part dels biosòlids (0,2% en matèria seca) han estat
estabilitzats mitjançant llacunatges.
Parc d’instal·lacions públiques de posttractament de biosòlids
Capacitat
Posada
Instal·lació Estat tractament Admin. Situació
Tipus instal·lació en
post-tractament el 2015 nominal actuant adminis-trativa
marxa
(t/any)
Vic Assecatge tèrmic 2.005 Aturat 40.000 CC Osona -
Concessió fins
Besòs Assecatge tèrmic amb cogeneració 2.001 Aturat 160.000 AMB adjudicació nou
obert
En
Prat de Llobregat Assecatge tèrmic amb cogeneració 2.004 60.000 AMB Empresa pública
funcionament
El Terri Assecatge tèrmic amb cogeneració 2.001 Aturat 9.800 ACA -
Granollers Assecatge tèrmic amb cogeneració 2.003 Aturat 17.000 ACA -
Mataró Assecatge tèrmic amb cogeneració 2.003 Aturat 10.600 ACA -
En Contracte fins
Montornès Assecatge tèrmic amb cogeneració 1.997 10.000 ACA
funcionament 2018
En Contracte fins
Rubí Assecatge tèrmic amb cogeneració 2.002 30.000 ACA
funcionament 2018
Sabadell-Riu Sec Assecatge tèrmic amb cogeneració 1.997 Aturat 15.700 ACA -
Consorci
En
Blanes Compostatge 1.995 9.000 Costa Contracte
funcionament
Brava
En Mancomu-
Manresa Compostatge 1.997 funcionament 10.000 nItat Empresa pública
reduït Bages
Olot Compostatge 2.003 En 10.000 CC La Contracte fins
funcionament Garrotxa 2023
Teià Compostatge 2.000 Aturat 20.000 ACA -
En Contracte fins
Vila-seca Compostatge 1.995 25.000 ACA
funcionament 2018
Inactiu /
Contracte fins
Vic Monoabocador de fangs 1.995 Pendent de ACA
2018
clausura
Distribució de tractaments als quals s’han sotmès els biosòlids
Tones matèria
Tractament dels biosòlids Percentatge %
seca/ any
Compostatges ACA 7.492 5,8%
Compostatges externs 54.334 43,9%
Tractament d'assecatge tèrmic 11.111 9,5%
Compostatge gris 790 2,3%
Digestió sense posttractament 42.922 34,5%
Valorització amb procés anaerobi+compostatge 4.514 3,8%
Llacunatges no posttractats 46 0,2%
Tractat 121.210 99,9%
No tractat 131 0,1%
Total generat 121.342 100,0%
En el gràfic següent es recull l’evolució dels tractaments a què han estat sotmesos
els biosòlids durant els darrers anys. L’evolució dels preus del mercat energètic i
les modificacions normatives aprovades durant la fi de l’any 2012, i en el transcurs
dels anys 2013 i 2014, han tingut un important impacte econòmic en l’estructura
de costos de les instal·lacions de cogeneració d’energia elèctrica, en general, i
d’assecatge tèrmic eficient de fangs, en particular.
La situació descrita ha comportat que en l’actualitat es mantinguin en funcionament

únicament les plantes de Rubí, de Montornès del Vallès i del Prat de Llobregat.
Les dues primeres instal·lacions han estat dedicades al tractament del fang no
apte per a la utilització en profit de l’agricultura, fet que ha permès la seva posterior
valorització energètica. D’aquesta manera, s’ha minimitzat el fang enviat al dipòsit
controlat, que és el destí amb més impacte ambiental. El règim d’operació establert
a les instal·lacions durant l’any 2016 fet possible incrementar la quantitat de fang
assecada respecte de l’any anterior.
El tractament més utilitzat ha continuat essent el compostatge. Es preveu que
aquesta tendència es mantingui durant l’any 2017.
Evolució dels tractaments aplicats als biosòlids (tones matèria seca/ any)
160.000
140.000
120.000
100.000
80.000
60.000
40.000
20.000
Compostatge ACA Compostatge extern

Assecatge tèrmic Altres Tractaments*
Digestió sense posttractament Fang no tractat
* Altres tractaments: Compostatge gris, tractament especial, llacunantges i valorització amb procés
anaerobi.
Durant l’any 2016, s’ha mantingut pràcticament la distribució de les destinacions

finals dels biosòlids produits a Catalunya, amb un lleuger increment del fang
valoritzat agronòmicament i un descens del fang que s’ha enviat a dipòsit controlat
(que ha representat menys del 4% de la destinació final). Cal tenir en compte que
gran part del fang destinat al dipòsit controlat ha estat sotmès a un tractament
previ de reducció de la massa i estabilització.
Destinació final dels biosòlids (tones matèria seca/ any)
En l’evolució de les destinacions finals dels biosòlids durant els darrers anys
s’observa que l’aplicació al sòl continua essent la destinació àmpliament
majoritària. La pràctica totalitat dels biosòlids (96%) es valoritzen. En aquest
aspecte, s’ha aconseguit un increment respecte de l’any anterior.
Grans instal·lacions
Depuradora de Besòs/Montcada
El fang líquid de la depuradora de Montcada i Reixac és enviat mitjançant una
canonada fins a l’EDAR de Besòs, on, juntament amb el fang produït per aquesta
estació depuradora, s’emmagatzema en forma líquida (amb una matèria seca a
l’entorn del 3%). Posteriorment, el fang es condueix fins a la planta de tractament
del Besòs, on aquest és deshidratat. El fang produït s’envia a plantes de
compostatge i de tractament anaerobi, les quals tenen per destí final la valorització
agronòmica.
Dades de producció al conjunt Besòs/ Montcada
Sequedat Tones de
Tones % a Catalunya
mitjana matèria seca
143.045,4 28,4% 40.637,7 33,5%
Depuradora del Baix Llobregat

La depuradora del Baix Llobregat (Prat de Llobregat) va entrar en funcionament a
finals de l’any 2004 i és la segona en producció de biosòlids de Catalunya.
L’estació depuradora té associat un assecatge tèrmic de fangs, que durant l’any
2016 ha tractat al voltant d’un terç de la producció de l’EDAR. La destinació
majoritària del fang és la valorització agronòmica i la resta es valoritza
energèticament.
Dades de producció al conjunt Baix Llobregat
Sequedat Tones de matèria

Tones % a Catalunya
mitjana seca
50.757,3 22,0% 11.185,1 9,2%
5.7 Despesa associada al
sanejament: explotació, reposició i
millores
La previsió del tancament pel que fa a la despesa d’explotació i reposició i millores
per a l’any 2016 es desglossa en les partides següents:
Despesa previsió tancament 2016
Concepte Despesa 2016 %
Despesa directa
Sistemes de sanejament ACA 25.188.695,85€ 15,65%
Sistemes de sanejament AA 113.820.711,05€ 70,70%
Despesa indirecta
Sistemes de sanejament AA 7.580.057,16€ 4,71%
Total explotació 146.589.464,06€ 91,06%
Millores
Reposició i millores sistemes de
1.362.971,37€ 0,85%
sanejament ACA
Reposició i millores sistemes de 1.362.971,37€ 8,10%
sanejament adm. actuants
Total reposició i millores 10.837.339,17€ 8,95%
Total despesa 160.995.404,81€ 100%
AA: Administracions actuants
6
L’aigua
i el medi
L’ACA estructura la seva activitat de gestió i protecció del medi en diverses fases o
etapes:
• Una primera fase que inclouria totes les feines associades amb la
caracterització del medi, tant de les aigües superficials i subterrànies com
costaneres.
• Una segona que inclouria totes les associades a la prevenció i protecció del
medi hídric.
• Una tercera fase associada al seguiment i al control.
• I, finalment, però no menys important, una etapa de conservació i restauració

del medi.
En cadascuna d’aquestes etapes, l’ACA ha impulsat al llarg de 2016 les accions

que es passen a descriure tot seguit.
Millora del coneixement sobre la

contaminació per nitrats
La col·laboració de l’ACA amb el Parc natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa i
amb la Universitat Autònoma de Barcelona, en l’àmbit de les comarques gironines,
ha fet possible el seguiment el 2016 d’una conca on s’hi desenvolupa
principalment una activitat agrícola. L’objectiu d’aquesta col·laboració ha estat
determinar quina influència pot exercir aquesta activitat sobre les aigües
subterrànies, i relacionar les dades agronòmiques amb els resultats de les mostres
d’aigua i la climatologia de la zona.
A més, dins la xarxa de plans per la millora de la fertilització agrària a Catalunya,

promoguda pel Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, l’ACA
col·labora en el seguiment de l’estat de les aigües subterrànies i superficials en
diverses conques on es realitzarà un assessorament que permeti promoure una
millor fertilització i ajustar les dosis en funció de les necessitats dels cultius i
l’aplicació en els moments més adequats, tenint en comte també el control dels
nitrats i del fòsfor al sòl. El control de l’aigua subterrània i superficial ha de
proporcionar la informació, des d’un punt de vista hidrogeològic, per saber si amb
aquestes condicions de fertilització controlada es produeixen excedents de
nitrogen a la zona saturada.
Així mateix, dins dels treballs de millora del coneixement de la contaminació per
nitrats, l’Agència participa com a part principal interessada en el projecte LIFE
InSitrate, amb l’objectiu de demostrar a escala pilot la viabilitat de la tecnologia de
bioremediació in situ d’aigües subterrànies contaminades per nitrats per a
l’obtenció d’aigua potable.
L’ACA també ha col·laborat amb el Catalan Water Partnership (CWP), clúster

d’empreses i institucions de recerca vinculades al sector de l’aigua, en un treball
per valorar les diferents tecnologies existents de desnitrificació i descontaminació
d’aigües subterrànies afectades per excés de nitrats, on es valora la seva
eficiència, costos, limitacions, etc. Aquesta col·laboració es realitza conjuntament
amb la Universitat de Girona i l’Institut de l’Aigua de la Universitat de Barcelona.
Fruit de la publicació l’any 2015 de la revisió de les zones vulnerables afectades

per nitrats d’origen agrari (ACORD GOV/13/2015, de 3 de febrer), durant l’any
2016 s’ha començat a treballar en un nou projecte de caracterització de zones amb
presència de contaminació difosa de nitrats, distribució en el medi hídric i
discriminació de l’origen del nitrogen. Aquests treballs inclouen la caracterització
hidrològica i agronòmica de les zones esmentades, les campanyes de mostreig i
determinació a laboratori de compostos del cicle del nitrogen i altres compostos
relatius al procés de fertilització agrària i la utilització de tècniques analítiques
complementàries a les convencionals per determinar l’origen del nitrat en l’aigua
(origen inorgànic o orgànic, i d’aquest darrer tipus, agrari o urbà).
Diagnosi i millora de la qualitat

hidromorfològica
L’Agència ha continuat treballant en la millora de les bases de dades de qualitat
hidromorfològica per tal d’integrar la informació provinent de diferents fonts.
L’intercanvi amb altres organismes internacionals dins dels projectes promoguts

per la Comissió Europea ha permés contrastar metodologies i millorar el
coneixement per a l’avaluació de la qualitat hidromorfològica.
Regulació dels abocaments

L’Agència tramita i atorga les autoritzacions d’abocament al medi hídric d’acord
amb el que disposa la legislació vigent, ja sigui en aplicació del Reglament de
sistemes públics de sanejament (RSPS), la Llei de costes, o la Llei d’aigües.
El 2016 s’han resolt 31 expedients d’autorització d’abocament a depuradora en

aplicació del Reglament de sistemes públics de sanejament (RSPS), i 107
expedients d’abocament al medi, ja sigui a mar, aplicant la Llei de costes, o a les
conques internes de Catalunya, aplicant la Llei d’aigües. S’han revisat o renovat
també 227 autoritzacions d’abocament.
Pel que fa als abocaments en les conques intercomunitàries, s’ha continuat

aplicant el procediment conjunt que es va acordar amb la Confederació
Hidrogràfica de l’Ebre durant l’any 2014, i s’ha estés la seva aplicació a les
conques catalanes competència de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer. Amb
aquest procediment s’han resolt 54 expedients durant l’any 2016.
Informes ambientals
L’Agència informa les autoritzacions d’abocament al medi hídric, els cessaments
d’activitats i l’informe base de les activitats, d’acord amb el que disposa la
legislació vigent. Durant l’any 2016 s’han emès uns 556 informes, que s’han
incorporat dins dels tràmits de llicències o autoritzacions ambientals tramitades en
el marc de la Llei d’intervenció integral de l’administració ambiental.
Així mateix, s’han emès 610 informes d’expedients d’autorització d’abocament a

depuradora (directes o mitjançant camions cisterna) en aplicació del Reglament de
sistemes públics de sanejament (RSPS), d’abocament al medi, ja sigui al mar,
aplicant la Llei de costes, o a llera, aplicant la Llei d’aigües.
Informes tramitats de llicències o autoritzacions ambientals
2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016
1.122 635 202 294 295 520 556
Cens d’abocaments
El cens d’abocaments és el registre en què, d’acord amb la normativa general,
s’inscriuen tots els abocaments al medi autoritzats per l’Agència Catalana de
l’Aigua. A 31 de desembre de 2016 hi havia inscrits i vigents uns 3.130 punts
d’abocament, tant a aigües superficials, incloent les marines, com per infiltració al
subsòl. L’Agència també gestiona el cens d’abocaments industrials a les
depuradores de les quals és l’Administració competent, que disposava a finals
d’any d’uns 650 registres.
Web ACA > Menú Consulta de dades > Aplicacions interactives
Inventari de sobreeiximents
Durant el 2016 s’ha continuat amb la introducció dels punts de sobreeiximent, en
aplicació de l’RD 1620/2012, a l’inventari de sobreeiximents. A finals de 2016 hi
havien introduïts uns 4.200 punts.
Espècies invasores
L’ACA ha realitzat tasques de coordinació i intercanvi d’informació amb el Grup de
treball espanyol per a la gestió d’espècies exòtiques dels organismes de Conca.
En l’àmbit català, ha continuat la coordinació iniciada l’any 2015 amb el Servei de
Biodiversitat i Protecció dels Animals de la Subdirecció General de Biodiversitat, la
qual cosa ha permés l’actualització i manteniment de la base de dades EXOAQUA.
S’han planificat també mesures per a la millora de la informació, la gestió i la

prevenció de les espècies exòtiques invasores als ecosistemes aquàtics, per al
cicle de planificació 2016-2021, mitjançant el capítol 4 del Programa de mesures
del Pla de gestió de l’Aigua al Districte de conca fluvial de Catalunya.
Seguiment d’espècies invasores en aigües

costaneres de Catalunya
En el cas específic del seguiment d’espècies invasores en aigües costaneres, l’any
2016 s’han reprès els treballs de vigilància en un total de 10 localitats de les 60
que formen la xarxa de control. Les prospeccions realitzades l’any 2016 s’han
dirigit especialment a valorar l’impacte en les zones afectades per l’alga invasora
Caulerpa cylindracea (abans C. racemosa) i a la seva possible detecció en noves
localitats. D’aquestes àrees prospectades, en 4 s’ha detectat la presència de C.
cylindracea: davant la costa de Roses, en alguns fons de Begur, davant de Blanes
i en unes barres rocalloses a Torredembarra. De tots els llocs detectats només a
Roses se l’ha observat amb un creixement de tipus exponencial de caràcter
invasor i que presenta impactes mesurables sobre les comunitats biològiques de la
zona -que en el cas de Roses correspón a una praderia de Posidònia oceànica-.
Praderia de Posidònia oceànica (Roses)
Font: fotografies de Maria Garcia.
La lluita contra el musclo zebrat
Des de l’any 2011 els treballs de control de la dispersió del musclo zebrat
(Dreissena polymorpha) es realitzen amb personal i recursos materials de l’ACA i
amb la col·laboració d’algunes entitats i empreses com el Consorci de l’Estany de
Banyoles i REPSOL, que en recullen mostres.
L’àmbit d’estudi se circumscriu al districte de conca fluvial de Catalunya, així com a

l’embassament de Siurana – situat a la conca de l’Ebre – per l’estreta relació que
presenta amb el de Riudecanyes. Els embassaments de la conca de l’Ebre són
mostrejats per la Confederació Hidrogràfica de l’Ebro (CHE).
En les dues campanyes realitzades el 2016, una a principis d’estiu i l’altra a

principis de la tardor, s’han mostrejat 12 embassaments, 1 estany, i dues
rescloses. Les basses de recàrrega de Sant Vicenç dels Horts no s’han mostrejat
per trobar-se seques en ambdós períodes. El laboratori de l’ACA ha examinat un
total de 27 mostres per a la possible detecció de larves.
Fotografies de les larves de musclo zebrat de la Baells

Es mostren dues imatges diferents, il·luminades amb llum blanca normal
(esquerra) i amb llum polaritzada (dreta).
Llum normal (x10) Llum polaritzada (x10)
Llum normal (x40) Llum polaritzada (x40)
De la totalitat de punts visitats, el musclo zebrat segueix present únicament a
l’embassament de la Baells, i no s’ha tornat a trobar cap indici de presència en
altres masses d’aigua.
Estat de la presència de musclo zebrat a

Catalunya
La presència de larves i individus adults de musclo zebrat al pantà de la Baells va
ser detectada l’estiu del 2011. Des d’aleshores, només l’any 2012 es van detectar
larves a l’embassament del Catllar, detecció que no ha tornat a ser confirmada.
L’estat de la invasió per musclo zebrat a les conques internes de Catalunya, per
tant, es manté estable des d’aleshores.
Ordenació de l’ocupació de l’espai fluvial
Impacte de grans infraestructures, plans i

programes
Les infraestructures promogudes per entitats mandatàries de l’Estat o de la
Generalitat se sotmeten a informe de l’Agència per assegurar la no vulnerabilitat
davant d’avingudes i la no afecció a tercers. Així mateix, es vetlla perquè un cop
finalitzades les obres l’afecció ambiental sigui mínima, o s’adoptin, en el seu cas,
les mesures de compensació. En aquest sentit, durant 2016 es van emetre 88
informes.
També s’han emès 11 informes d’avaluació ambiental estratègica de plans,

programes i projectes promoguts per mandats de l’Estat o de la Generalitat amb
les consegüents reunions i visites sobre el terreny.
Així mateix s’han emès 12 informes referents a Plans Especials Urbanístics de

càmpings derivats dels acords amb les associacions representatives del sector
sobre càmpings ubicats en zones inundables.
Plans d’usos i regulació de la navegació en

embassaments
Pel que fa a la navegació als embassaments i trams de rius de les conques
internes de Catalunya, l’Agència ha donat continuïtat a la línia de treball que ja
havia iniciat el 2014 a fi de posar en valor les potencialitats lúdiques dels
embassaments. D’acord amb la modificació legal aprovada l’any 2014, l’Agència
va dictar una resolució en què es delega als ajuntaments la redacció dels plans
d’usos i s’estableix el seu contingut mínim.
Durant l’any 2016 diverses les administracions locals han estat desenvolupant
aquests plans d’usos, si bé a l’acabar l’exercici encara no se n’havia presentat
formalment cap. D’altra banda, s’ha mantingut el conveni amb el Consell Comarcal
del Berguedà per tal de traslladar al territori la gestió de tots els usos de caire lúdic
associats a la presa i a l’embassament de la Baells.
L’Ordenació del domini públic hidràulic al territori
Informes i autoritzacions d’activitats i d’obres al territori
Girona Lleida Llobregat Tordera Tarragona Terres

Foix Besòs Ebre
Plans especials 13 29 5 12 15 8
Informes ambientals 47 29 40 47 35 102
Informes urbanístics 343 29 219 68 47 20
Obres 286 110 310 212 278 29

Extracció d’àrids, usos recreatius,
213 222 194 44 110 10
tales, derivacions d’aigües i altres
Requeriments i actuacions
266 139 174 125 70 82
prèvies
Informes per a la Confederació
- 14 - - - 49
Hidrogràfica de l’Ebre (CHE)
Total 1.358 627 973 565 652 442
El Pla de Gestió dels Riscos d’Inundació i el

Programa de mesures de l’àmbit hidrològic
Un cop aprovades les fases anteriors, com l’avaluació preliminar del risc
d’inundació (APRI) i els mapes de perillositat i risc d’inundació (MAPRI), i finalitzats
els treballs tècnics, durant el 2016 s’ha finalitzat la darrera fase corresponent al
Pla de gestió del risc d’inundació del districte de conca fluvial de Catalunya (PGRI).
Al llarg de l’any es va dur a terme la informació pública i la consulta institucional, i
s’han efectuat també els tràmits corresponents d’avaluació ambiental estratègica.
L’aprovació del Pla es preveu per al 2017.
Inspecció
Durant l’any 2016 s’ha proseguit en la línia de coordinació dels serveis d’inspecció
de l’Agència, mitjançant l’elaboració del document Planificació de la inspecció
2016, en el qual s’ha integrat el conjunt de serveis que presta la inspecció de l’ACA
en matèria pròpiament d’inspecció, en l’execució del programa de seguiment i
control de les aigües de bany, així com en la tasca de seguiment i reconeixement
d’expedients de concessió, autorització i altres que afecten el domini públic
hidràulic. Així mateix, s’ha fet també el seguiment del grau de compliment de la
planificació elaborada.
Inspeccions realitzades al territori
Girona Lleida Llobreg- Tordera Tarragona Terres de Total

Foix Besòs l'Ebre
Activitats industrials i assimilables 735 54 672 276 354 197 2.288

Captacions i centrals
47 20 84 85 47 53 336
hidroelèctriques
Inspeccions al medi 108 203 106 67 227 155 866
Depuradores 524 287 573 500 276 179 2.339

Extracció d'àrids - obres -
abocaments de sòlids - neteges
de llera - tala d'arbres - 533 244 565 501 249 62 2.154
ocupacions - navegació -
moviment de terres
Granges i produccions agràries 52 36 17 10 20 7 142
(*)
Programa de seguiment i control 1068 810 2242 1644 1.234 774 6.704
(*)
Total 3.067 1.654 4.259 3.083 2.407 1.427 12.830
(*) actuacions realitzades per la demarcació; no s’inclouen les actuacions realitzades directament
o indirectament pels serveis centrals de l’agència (ex: seguiment i control qualitat aigües marines).
Salinitat de les aigües a la conca mitjana

del Llobregat
Atesa la problemàtica ambiental existent a la conca salina del Bages relacionada
amb l’activitat minera, l’Agència destina una atenció específica a aquesta
problemàtica amb l’objectiu de millorar la qualitat de les aigües, tant les superficials
com les subterrànies.
Des de l’Agència s’han realitzat el 2016 quatre inspeccions per tal de fer el
seguiment de les mesures de restauració ambiental implantades per les empreses
mineres. Aquestes mesures inclouen tant les correctores, orientades a la recollida i
captació d’aigües salinitzades per tal de minimitzar la pressió sobre el medi, com
les corresponents al seguiment i control per conèixer l’estat i l’evolució del medi i
valorar l’eficiència de les mesures correctores aplicades.
La problemàtica de la salinitat a les aigües també ha generat la necessitat de

respondre a les peticions de la Direcció General de Qualitat Ambiental, per a la
qual s’han elaborat nou informes tècnics. També s’han elaborat diversos informes
per donar resposta als requeriments de la Unió Europea.
En conjunt, el seguiment de la salinitat de la conca mitjana del Llobregat i la

valoració de la seva evolució al llarg del temps es fa d’acord amb la xarxa
operativa de seguiment de la qualitat del medi, que l’Agència va posar en servei el
2013. Aquesta xarxa està formada per 11 punts de control d’aigües subterrànies i
15 punts de control en aigües superficials, amb una freqüència de mostreig de
quatre vegades l’any, més alguns mostrejos addicionals després de precipitacions
rellevants que poden mobilitzar la sal i fer brollar surgències salines.
Arran de la sentència de 8 de febrer de 2016 de l’Audiència Provincial de

Barcelona, l’ACA ha resolt, en data 10/06/16, extingir el “Conveni de col·laboració
per a la minimització i recollida de surgències salinitzades en l’àrea de la conca
salina potàssica de la conca del riu Llobregat” signat en data 13 de desembre de
2007 amb l’empresa Iberpotash.
Pel que fa a la problemàtica de la vall salina del Cardener, durant l’any 2016
l’Agència ha participat en les reunions de la comissió de seguiment que té com a
objectiu aconseguir la màxima eficiència i coordinació en l’elaboració i l’execució
del Projecte de restauració i protecció de la vall esmentada.
Qualitat de les aigües: seguiment

El seguiment i control de l’estat de les masses d’aigua es realitza d’acord amb el
Programa de seguiment i control 2013-2018 que el Govern de la Generalitat va
aprovar mitjançant l’ACORD GOV/139/2013, de 15 d’octubre.
Aigües subterrànies
A Catalunya s’han definit 58 masses d’aigua subterrània que són objecte de
control a través del Pla de seguiment i control (PSiC) tal i com s’estableix en la
Directiva marc de l’aigua. El seu seguiment es desenvolupa mitjançant el control
dels punts que permeten prendre mostres d’aigua subterrània, com són pous,
fonts, mines o bé piezòmetres distribuïts de manera uniforme sobre les 58 masses
d’aigua.
Els controls de la qualitat s’organitzen en diferents xarxes, en funció dels diferents

objectius de control: la xarxa de vigilància, els controls operatius o d’investigació.
Els resultats que s’obtenen d’aquests diferents controls permeten la valoració de
l’estat químic de l’aigua subterrània a Catalunya.
També s’estableix una xarxa de control de la quantitat de l’aigua subterrània, que

pren mesures periòdiques de la fondària de l’aigua en les masses d’aigua
subterrània. Aquesta xarxa facilita poder valorar l’estat quantitatiu de l’aigua
subterrània a Catalunya.
Amb el conjunt de la valoració de l’estat químic i quantitatiu dels resultats de les
xarxes de control s’obté l’estat de cadascuna de les 58 masses d’aigua
subterrànies.
En els programes de control també es compta amb la xarxa que fa un seguiment

de la contaminació per nitrats d’origen agrari d’acord amb la Directiva 91/676/CEE.
Els punts de control d’aquesta xarxa es distribueixen, principalment, en les
diferents zones vulnerables designades a Catalunya declarades segons el Decret
283/1998, el Decret 476/2004, l’Acord del Govern 128/2009 i l’Acord de Govern
13/2015 de 3 de febrer.
Xarxes de control de qualitat i quantitat de les aigües subterrànies 2016:
Punts de Nombre de
Freqüència de
Xarxa de control mostrejos
mostreig control realitzats
Vigilància Anual 662 606
Operativa salinitat Anual 194 168
Operativa nitrats Anual 393 436

Operativa
Qualitat Anual 131 113
plaguicides
Operativa episodis
Anual 178 149
de contaminació
Directiva de nitrats Anual 508 552
Xarxa de
Quantitat Mensual 238 2.856
piezometria
Alguns dels punts de control es mostregen amb freqüències trimestrals.
Aigües superficials continentals

El control de les aigües superficials continentals al llarg de l’any 2016 es va dur a
terme d’acord amb el que estableix al Programa de seguiment i control (PSiC) del
districte de conca fluvial de Catalunya, corresponent al període 2013 – 2018 i
aprovat per Acord del Govern 139/2013 el 15 d’octubre.
De les 380 estacions de control en rius, 306 integren les xarxes de control de
vigilància i operatiu, que es controlen amb freqüència trimestral i mensual,
respectivament. Les 72 restants, s’agrupen en 19 estacions exclusives de control
d’abastament, 3 de control operatiu en relació amb els sediments de
l’embassament de Flix, 15 de control operatiu dels runams salins a la conca del
Llobregat, 35 de masses d’aigua de referència i 2 del control del musclo zebrat. A
aquestes estacions cal afegir l’estació automàtica en continu situada al riu Ebre,
a Flix.
En 240 estacions de rius, s’han dut a terme les anàlisis dels índexs biològics de
macroinvertebrats, fitobentos, QBR (qualitat del bosc de ribera) i IHF (índex
d’hàbitat fluvial).
En 96 estacions de rius s’han dut a terme les anàlisis dels índex biològics de
macròfits (IMF, IBMR, IVAM i IM) i de peixos (IBICAT2010, IBICAT2b i IBIJUCAR).
En 28 estacions s’han pres mostres de biota per a la determinació i control de

substàncies bioacumulables. En 12 embassaments s’han fet les mesures
biològiques i fisicoquímiques per determinar el potencial ecològic. De forma similar,
aquestes mesures s’han fet també a l’estany de Banyoles per determinar, en
aquest cas, l’estat ecològic.
L’estat ecològic s’ha mesurat també a 55 estacions de zones humides, a una de

les quals va trobar-se seca en una de les dues campanyes de mostreig. S’hi ha
efectuat mostrejos fisicoquímics, biològics i hidromorfològics. A més a més, en 35
estacions s’han fet inventaris de macròfits aquàtics per poder desenvolupar, en un
futur proper, els indicadors més adequats.
En 10 embassaments i 1 llac (estany de Banyoles) s’han fet un total de 72 controls

per a l’abastament.
Control de la qualitat de les aigües superficials continentals:
Control índex Control Control Control

Estacions Controls
Àmbit físico- substàncies substàncies índex
de control anuals
químics prioritàries bioacumulades biològics
Rius 380 2384 285 56 672 3777
Xarxa automàtica -
1(Flix) En continu - - En continu
(XACQA)
12
12 (vigilància)
Embassaments (vigilància) 0 12 1
-
52 (abasta)
7 (abasta)
1 1
1 (vigilància)
Llacs (vigilància) 0 1 (vigilància)
-
4 (abasta)
1 (abasta) 8
- 2 (juliol i
Zones humides 55 109 0 109
setembre)
Total 456 2562 285 56 794 3789
Aigües costaneres
Per avaluar l’estat ecològic i químic de les masses d’aigua costaneres segons la
Directiva marc de l’aigua durant l’any 2016 s’ha dut a terme el Pla de seguiment i
control (PSiC) 2013-2018. Les xarxes de control d’aigües costaneres tenen definits
un total de 387 punts de control i l’any 2016 s’han controlat 186 punts (un 40% del
total). Aquests controls han comportat un total de 1.218 mostrejos: 582
corresponents a indicadors de qualitat biològica, 636 a indicadors de qualitat
fisicoquímica (nutrients i substàncies preferents) i 124 a les substàncies prioritàries
i altres contaminants.
Els 512 mostrejos dels nutrients i de l’element biològic fitoplàncton s’han dut a
terme a 100 punts de control (el 100% dels establerts per aquests indicadors a
l’actual PSiC), que són tots ells comuns a ambdós indicadors i que inclouen tant
mostrejos de vigilància com operatius. L’any 2016 s’han mostrejat un total de 64
punts de control localitzats en la línia de costa i 36 situats a mar obert. Les
freqüències de mostreig van de 8 cops l’any en el cas dels 28 punts de control
operatiu a 4 cops l’any en els 72 punts de control de vigilància.
Pel que fa als altres indicadors biològics que també intervenen en l’avaluació de la
qualitat biològica, al 2016 s’han mostrejat comunitats de macroalgues,
fanerògames marines i comunitats de macroinvertebrats.
Font:Elittoral/ Xavi Torras/Deka-Ambio
Pel que fa al seguiment de substàncies preferents i prioritàries, l’any 2016 s’han

dut a terme el 100% dels mostrejos operatius previstos de metalls en aigües: 26
punts de control, amb una freqüència del mostreig variable entre 6 cops l’any
(controls del camp pròxim) i 4 cops l’any (camp mitjà).
Control de la qualitat de les aigües costaneres
Índex/Mètrica Núm. mostrejos

Element de qualitat Punts de control
/Matriu realitzats
Qualitat biològica Fitoplàncton Clorofil·la 100 512
Macroalgues CARLIT 18 18
Fanerògames
POMI i CYMOX 42 42
marines
Macroinvertebrats MEDOCC 10 10
Qualitat
Nutrients Aigua 100 512
fisicoquímica
Substàncies
Metalls 26 124
preferents en aigua
Substàncies Substàncies
prioritàries
Metalls 26 124
prioritàries en aigua
Total 1861 1.218 (1)
1. El nombre total de punts de control i el nombre de mostrejos realitzats no correspon a la suma global perquè hi ha punts de control i mostrejos comuns que no s’han comptat
per duplicat en el còmput global
Qualitat de les aigües de bany (aigües

costaneres i continentals)
El control de la qualitat de l’aigua de bany s’ha dut a terme en el marc del
Programa de vigilància i informació de l’estat de les platges i zones de bany
continental que s’efectua cada any durant la temporada de bany i en el qual
s’apliquen els requisits de la Directiva 2006/7/CE, relativa a la gestió de la qualitat
de les aigües de bany i del Reial decret 1341/2007.
La temporada de bany del 2016 ha estat de l’1 de juny al 18 de setembre, per a les
platges, i del 7 de juliol al 31 d’agost, per a les zones de bany continentals.
La xarxa de zones de bany costaneres del 2016 s’ha incrementat, respecte a

l’estiu del 2015, en dues platges (les Gavines a Cubelles-Cunit i la Riera a
Cambrils). El nombre total de zones de bany costaneres ha estat de 252. Pel que
fa a la xarxa de zones de bany continentals, s’han controlat 12 zones de bany,
una menys que l’any 2015. La zona de bany que no s’ha pogut controlar ha estat la
platja d’Ogern a Bassella, per manca d’aigua com a conseqüència d’unes obres de
manteniment.
El nombre total de mostres analitzades durant el 2016 ha estat de 2.464 i s’han

avaluat els indicadors de qualitat microbiològica que estableix la Directiva
2006/7/CE relativa a la gestió de la qualitat de les aigües de bany: Escherichia coli
i enterococs intestinals.
Mostres analitzades d’aigües costaneres i continentals
Tipus de mostra Núm.
Aigua de mar 2.268
Aigua de bany continental 60
Mostres complementàries (principalment de mar) 136
Total 2.464
L’any 2016, la freqüència de control dels indicadors microbiològics a les aigües de

bany (platges i zones de bany continental) ha estat quinzenal. Juntament amb els
mostrejos programats i les analítiques corresponents, s’han efectuat també
inspeccions ambientals a les zones de bany amb una freqüència similar a la de
l’estiu del 2015 (una mitjana de nou inspeccions a cada zona de bany). En les
inspeccions ambientals s’ha avaluat la qualitat visual de l’aspecte de l’aigua i s’ha
fet un seguiment de les afeccions registrades a les aigües de bany motivades
principalment per les pluges. S’han controlat, així mateix, alguns abocaments
puntuals motivats per incidències en els sistemes de sanejament costaners (alta i
baixa) o per altres factors.
Resultats de la qualitat de les aigües de bany

Pel que fa a la classificació de la qualitat de les aigües de bany a les zones de
bany del litoral de Catalunya del 2016, la fracció majoritària de les zones de bany
s’ha classificat amb la categoria Excel·lent, amb un 94,4% amb aquesta categoria
(238), un 4,8% s’ha classificat amb la categoria Bona (12), una zona de bany s’ha
classificat amb la categoria Suficient (0,4%) i una altra ha obtingut la classificació
d’Insuficient.
Aplicació PlatgesCat
Durant l’estiu de 2016 s’ha consolidat l’ús de l’aplicació per a telèfons mòbils
PlatgesCat creada per l’ACA la temporada de bany del 2014 amb la col·laboració
d’altres organismes de la Generalitat. L’aplicació informa de 290 platges de
Catalunya (92 al litoral de la demarcació de Girona, 109 al de Barcelona i 89 al de
Tarragona) i està adreçada a la ciutadania en general i al turisme. PlatgesCat ha
informat diàriament (del 17 de juny al 16 de setembre) de la qualitat de l'aigua, la
bandera de seguretat, la meteorologia i la presència de meduses a les platges.
També s’han publicat avisos de precaució en casos d'incidències meteorològiques
o ambientals.
En relació amb els avisos de precaució que s’han publicat a l’aplicació

mòbil (696 en total), el 98% han estat per possible alteració de la
qualitat de les aigües de bany com a conseqüència de les pluges, i un
64% de les platges ha tingut algun avís de precaució per aquest motiu.
Aquests avisos han permès informar els banyistes de possibles riscos
associats al bany en episodis de pluges i, alhora, han donat suport als
ajuntaments en relació amb la bandera de seguretat a les platges.
Qualitat analítica: el laboratori de l’Agència

El laboratori disposa de dos centres d’anàlisi per dur a terme les necessitats
analítiques de l’Agència Catalana de l’Aigua. El primer centre d’anàlisi està ubicat
a la potabilitzadora d’Abrera, on s’analitzen totes les mostres referents al
subministrament d’aigua en alta legislades segons l’RD 140/2003, de 7 de febrer,
per a aigües de consum, i el control de les depuradores segons la Directiva
91/271.
El segon centre és el laboratori de Barcelona, on es realitzen les tasques i

determinacions analítiques necessàries per donar compliment al Pla de seguiment
i control de la qualitat de les masses d’aigua, i per a la caracterització de les
afectacions al medi relacionades amb abocaments.
El laboratori disposa d’un sistema d’assegurament de la qualitat, d’acord amb els

criteris i les especificacions de les normes europees UNE-EN ISO/IEC 17025. En
aquest sentit, cal deixar constància de l’assoliment de l’acreditació per als dos
centres d’anàlisi per ENAC núm. 940/LE2081 i núm. 940/LE1689, que acredita que
els assajos analítics en el sector mediambiental que es realitzen en el laboratori de
l’Agència Catalana de l’Aigua segueixen els criteris recollits en la Norma UNE-EN
ISO/IEC 17025.
Anàlisi de mostres durant l’any 2016
Tipologia Núm. de mostres
Control de qualitat ETAP ATLL 2288
Xarxa de distribució ATLL 1509
Control del recurs ATLL 572
Recerca i desenvolupament ATLL 144
No planificades 1541
Bany continental i episodis marines 57
Mostres aigua abastament preses 6
Mostres aigua superficials Embassaments 170
Mostres d'aigües superficials 2408
Mostres d'aigües subterrànies 1441
Mostres d'establiments Industrials 1572
Control Directiva 91/271 4.138
Altres 97
Total 15.943
L’any 2016 el laboratori ha assumit internament totes les anàlisis de control dels
efluents de les depuradores (4.000 mostres anuals d’acord amb el que estableix la
Directiva 91/271), totes les analítiques de les mostres relacionades amb la
distribució d’aigua potable d’ATLL, concessionària de la Generalitat de Catalunya, i
les analítiques d’establiments industrials realitzades per l’ACA.
En les gairebé 16.000 mostres analitzades durant l’any 2016, s’han realitzat
416.867 determinacions, que han suposat, per les analítiques realitzades en el
laboratori d’Abrera per ATLL- Concessionària de la Generalitat de Catalunya, una
facturació per l’any 2016 de 1.666.509,15 €. Pel que fa a les analítiques
practicades en el laboratori de Barcelona, les mostres han suposat una producció
equivalent a 2.770.144,00 €. La suma de la facturació d’ambdós laboratoris puja a
la quantitat de 4,44 M€.
Durant l’Abril del 2016 ha entrat en vigor pel vector aigua el Decret 60/2015 que
deroga l’Ordre de 19 de maig de 1995, de supervisió tècnica del reconeixement i
registre dels establiments tècnics auxiliars homologats per l’ACA. Segons aquest
Decret l’habilitació d’entitats col·laboradores de Medi Ambient és du a terme des
de la Oficina d’Acreditació amb la col·laboració tècnica de l’Agència Catalana de
l’Aigua.
Durant aquest any 2016 s’ha avançat en analitzar la possibilitat de fusionar els dos
serveis de laboratori en un servei únic a les instal·lacions d’Abrera per poder fer
del laboratori de l’ACA un laboratori de referència en matèria d’aigua.
Guàrdies i emergències
L’ACA disposa d’un equip de guàrdies, que presta servei les 24 hores del dia, 365
dies l’any, les funcions del qual són assegurar la rebuda dels avisos d’incidències
al domini públic hidràulic; la presència, quan cal, de tècnics que en facin el
seguiment i la d’activar els dispositius al seu abast per pal·liar-ne els efectes sobre
el medi receptor.
L’equip de guàrdies està integrat per la Cap d’Unitat de Guàrdies i Emergències,

que, entre d’altres, té la funció d’assessorar a l’equip tècnic sobre com actuar
davant les incidències; per 9 persones que reben i gestionen les incidències al
mòbil de guàrdia; i vint-i-vuit tècnics de territori que es desplacen al lloc dels fets i
aporten les dades necessàries per a la gestió i resolució de la incidència.
Distribució d’incidències per demarcació
Demarcacions Núm. incidències
Llobregat- Foix 176
Tordera- Besòs 124
Tarragona 84
Girona 84
Terres de l'Ebre 57
Lleida 16
Total 537
Distribució per tipologia d’incidència
Núm.
Avisos
incidències
Explotadors de sistemes de sanejament 266
Protecció Civil 85
Agents rurals 79
Administracions actuants 15
Altres (Mossos d'Esquadra, policia local,
44
salvament marítim, ...)
Agència Catalana de l’Aigua 53
Total 542
Gairebé la totalitat d’aquestes incidències han afectat puntualment i temporal el
medi receptor, en alterar la qualitat de l’aigua circulant i arribar, en algun cas
puntual, a la mortaldat de peixos.
Tipologies d’incidències gestionades
Núm.
Avisos
incidències
Afeccions EDARS 286
Afeccions a llera 120
Alertes mar 39
Accidents transport 26
Incidències dins d'indústries 26
Peixos morts 18
Incidències al col·lector de salmorres 14
Altres 8
Total 537
Activitat sancionadora: requeriments i

expedients sancionadors
L’activitat sancionadora durant l’any 2016 ha estat caracteritzada, com l’any
anterior, per la normalitat hidrològica i per menys intervenció humana en el territori
en relació amb la dècada anterior, quan la sequera i la bonança econòmica
sotmetien el domini públic hidràulic a una pressió superior.
Resultat de l’activitat sancionadora
Iniciats Resolts Emesos
Expedients sancionadors 227 219 -
Requeriments - - 105
Informes tècnics de valoració de danys per altres
- - 165
qüestions (derivacions, obres...)
Manteniment i conservació de lleres

L'ACA programa anualment un conjunt d’actuacions de manteniment i conservació
de lleres a les conques internes de Catalunya. Les actuacions que es programen
tenen a veure amb la doble finalitat de garantir la capacitat de desguàs de la llera,
evitant potencials danys a persones o perjudicis econòmics greus i, al mateix
temps, millorar l’ecosistema del riu, afavorint la restauració d’una vegetació de
ribera ben constituïda.
Així mateix, en cas de fenòmens meteorològics adversos, es duen a terme, amb

caràcter d’urgència, actuacions no programades i sobrevingudes per episodis
extrems, com ara els aiguats.
Durant 2016 es va publicar una resolució de convocatòria de subvencions

d’actuacions de manteniment i conservació de lleres públiques en trams urbans a
la que es varen presentar 318 sol·licituds. L’ACA aporta aquestes actuacions un
80% del seu valor, amb un total de 600.000€. Un cop tramitades i valorades les
sol•licituds es fa l’oportuna resolució d’atorgament de subvencions i les actuacions,
mitjançant convenis amb els ajuntaments que en resultin beneficiaris, és previst
que s’executin durant el 2017, a través de l’encàrrec de gestió a l’empresa pública
Forestal Catalana.
Pel que fa referència a actuacions en trams no urbans l’ACA, també mitjançant

Forestal Catalana, ha dut a terme les següent actuacions:
Actuacions en trams no urbans
Demarcacions Actuacions Imports
Girona 38 251.839,94€
Tordera-Besòs 9 164.009,53€
Llobregat-Foix 17 113.995,66€
Tarragona 19 148.080,51€
Terres de l’Ebre 3 20.331,34€
Total 86 698.256,98€
Conservació i manteniment de lleres
Llobregat Tordera Terres

Girona Lleida* Tarragona
Foix Besòs Ebre*
Autoritzacions de CMLL 91 - 78 72 27 -
Actuacions PCMLL 2016 (lleres
39 - 17 10 19 -
en sòl no urbanitzable)
Metres lineals de lleres en sòl no
34.800 - - - 25.600 -
urbanitzable (PCMLL 2016)
Expedients de subvenció CMLL
avaluats (lleres en sòl 100 - 79 109 31 -
urbanitzable)
CMLL: Conservació i manteniment de lleres.
PCMLL: Programa de Conservació i manteniment de lleres.
*Competència de la CHE.
Recuperació dels espais de ribera i la

connectivitat
L’Àgència Catalana de l’Aigua du a terme l’avaluació de la morfologia i de l’estat de
les riberes, element bàsic per determinar la qualitat hidromorfològica dels rius del
districte de conca fluvial de Catalunya (DCFC) d’acord amb els requisits de la
Directiva marc de l’aigua. Partint d’aquesta informació s’han planificat les mesures
del capítol 2 del Programa de mesures per tal de millorar la morfologia i la
recuperació de les riberes. Aquestes actuacions es desenvoluparan entre els anys
2017 i 2021.
Tanmateix, pel que fa a l’intercanvi d’informació i millora del coneixement, l’ACA ha

col·laborat amb el grau de Biologia de la UAB mitjançant una sortida pràctica de
restauració fluvial a l’albereda de Santes Creus al riu Gaià, un projecte de
restauració que està sent monitoritzat pel seu interès.
S’ha continuat treballant donant suport tècnic a aquelles actuacions promogudes

per altres organismes, especialment amb entitats que disposen de projectes amb
acords de custòdia fluvial.
Dins les activitats del Grup de Custòdia Fluvial, s’han desenvolupat les jornades
“Confluència en els usos de les riberes” (19 d’octubre, Girona) en què l’ACA ha
participat en la taula debat amb representants del sector forestal.
Pel que fa a les actuacions per a la millora de la connectivitat fluvial, l’any 2016
s’ha dut a terme la reducció del nivell de la resclosa de l’antiga central
hidroelèctrica la Plana Magdalena al riu Ter a Ripoll, que s’ha combinat amb la
construcció d’un pas de fauna. A banda d’aquest s’han construït 3 passos de fauna
més (als rius Aigua de Valls, Llobregat i Cardener).
Actuacions de millora de la connectivitat a la resclosa del riu Ter a Ripoll
2004 2016
2004 2016
El 2016 s’han dut a terme també obres d’adequació de l’antiga llera del riu
Cardener en el tram de l’àmbit del nucli de la Coromina de Cardona.
Cabals ambientals
Riu Gaià
Durant l’any 2016 ha continuat l’alliberament de cabals ambientals (o cabals
ecològics) al riu Gaià gràcies a l’acord entre l’Agència Catalana de l’Aigua i
l’empresa Repsol Petróleo, SA. En l’any hidrològic (oct. 2016 –set. 2016) es van
alliberar des de l’embassament del Catllar 0,68 hm³ destinats a dotar al riu de
cabal ambiental, el que va suposar un 16% de l’aportació del riu Gaià a
l’embassament. Es van alliberar aquests cabals durant 144 dies en el decurs de
l’any hidrològic, un 36% del temps. Aquest alliberament de cabals és inferior al
registrat els anys anteriors, pel fet que ha estat un any molt sec, amb poca
aportació de manera natural a la conca.
Riu Ebre
L’any 2016 la Confederació hidrogràfica de l’Ebre (CHE) va aprovar la revisió del
Pla hidrològic de la conca de l’Ebre (Reial Decret 1/2016). La Generalitat va
formular un requeriment a la Delegació del Govern a Catalunya per a que es
considerés que el procediment per a la determinació del cabal ecològic de l’Ebre
no era el correcte. Aquest requeriment va ser rebutjat pel Ministeri d’Agricultura,
Alimentació i Medi Ambient.
Posteriorment la Generalitat va començar a tramitar un recurs contenciós

administratiu davant de la Sala del contenciós del Tribunal Suprem, contra el Reial
decret 1/2016, de 8 de gener.
Cabals circulants de l’Ebre a l’estació d’aforament de Tortosa i règim de

cabals ambientals establert al Pla hidrològic de l’Ebre
Altres rius
Pel que fa als cabals ecològics a la resta dels rius i les rieres de les conques
internes de Catalunya, l’Agència ha estat tramitant durant l’any 2016 del Pla de
gestió del districte de conca fluvial de Catalunya i el seu Programa de mesures, en
el qual es preveu la implantació de cabals ecològics a tots els trams de riu de les
conques internes. Aquests cabals s’implantaran de manera progressiva, i per tant
els cabals del Pla de gestió corresponen al 60% dels cabals ecològics establerts al
Pla sectorial de cabals de manteniment (PSCM) que el Govern de la Generalitat va
aprovar al 2006 (Resolució MAH/2465/2006, de 13 de juliol), i seran d’aplicació a
totes les captacions situades al districte de conca fluvial de Catalunya al 2018 (per
a les masses d’aigua situades en zones protegides) i al 2020 a la resta de masses
d’aigua.
Recàrrega artificial d’aqüífers: basses de

recàrrega
En aquest període s’han dut a terme tasques per a la millora i manteniment de
les basses de Sant Vicenç dels Horts, s’han implementat comportes murals,
tant en la bassa d’infiltració com en la bassa de decantació, amb l’objectiu
d’aconseguir l’estanquitat requerida i garantir el bon funcionament del sistema
de recàrrega.
Atesa la disminució de la taxa d’infiltració provocada per problemes de
colmatació s’ha redactat el projecte per a les actuacions de millora de
l’explotació en el sistema de recàrrega de Sant Vicenç dels Horts, el qual
consisteix en la retirada de terres i implementació d’un llit de sorres permeable.
L’objectiu és augmentar la taxa de recàrrega de la bassa d’infiltració i així
contribuir en la millora de l’estat de la massa d’aigua.
Descontaminació d’aqüífers
L’Agència tramita els expedients de descontaminació d’aquells aqüífers que estan
contaminats per causa d’activitats industrials o de serveis. Durant l’any 2016 s’han
elaborat 77 informes, que s’han tramitat dins dels expedients corresponents.
Dades en els expedients de contaminació d’aqüífers
Tipus Nombre
Expedients oberts 264
Expedients iniciats 33
Actuacions de descontaminació finalitzades. Total
31
emplaçaments
Informes de recuperació i millora d’aqüífers 77
Evolució dels expedients d’episodis de contaminació d’aqüífers
7
Normativa
i tributs

7
L’activitat i les principals accions que l’Agència Catalana de l’Aigua ha dut a terme
durant el 2016 en l’àmbit jurídic i normatiu es poden resumir en taules següents:
Activitat 2016
Recursos administratius
107
Iniciats
23
En tramitació
140
Resolts
Recursos contenciosos administratius

62
Iniciats
491
En tramitació
225
Sentències
Procediments civils 8
Procediments penals
Iniciats 37
En tramitació 91
Resolts 24
Informes jurídics emesos 345
Reclamacions de responsabilitat patrimonial
Iniciades 18
En tramitació 12
Resoltes 5
Informes al Síndic de Greuges i el Defensor del Pueblo 35
Resolucions de subvencions 5
Resolucions de delegacions competències i suplències 2

Nomenaments, cessaments, designació de membres de l’Agència
3
en altres òrgans
Nomenaments dels membres d’òrgans col·legiats de l’ACA 17
Informes dels projectes de Disposicions de la Generalitat 4
Procediments davant la Unió Europea 5
Avantprojectes de Llei 2
Acords de Govern 5
Secretaria del Consell d’administració (sessions) 6
Secretaria del Consell de Xarxa Ter-Llobregat (sessions) 4
Secretaria de les Comissions de desembassament (sessions) 14
LA RECUPERACIÓ DELS COSTOS DE

L’AIGUA
Els ingressos propis de l’Agència

El cànon de l'aigua, que va entrar en vigor l'1 d'abril de 2000, està regulat pel
Decret legislatiu 3/2003, de 4 de novembre, pel qual s'aprova el Text refós de la
legislació en matèria d'aigües de Catalunya. Aquest és el principal ingrés de
l’Agència Catalana de l’Aigua, al qual se li han d’afegir d’altres ingressos propis.
Entre aquests es poden destacar de forma especial per la seva importància el
cànon de regulació, aplicable a les conques internes de Catalunya, i les taxes.
A continuació s’exposen, per concepte, les dades dels diferents ingressos

corresponents als anys 2015-2016. Els ingressos que són recaptats a través de les
entitats subministradores d’aigua (ES) o bé directament per l’Agencia Catalana de
l’Aigua.
Resum dels ingressos de l’ACA

Drets contrets sense incloure anul·lacions d'exercicis anteriors
Origen 2016 2015 Diferència
Cànon de l'aigua de xarxa 372.909.560 € 362.825.815 €
Cànon de l'aigua de fonts pròpies 69.064.922 € 65.747.367 €
Cànon de l'aigua per ús d’abastament 12.632.480 € 12.372.207 €
Cànon de l'aigua 454.606.962 € 440.945.389 € 3,1%
Cànon de regulació 5.414.390 € 5.978.162 €
Drets del cànon de derivació 1.962.008 € 2.185.942 €
Conceptes de disponibilitat 7.376.398 € 8.164.104 € -9,6%
Ingressos diversos 213.057 € 209.088 €
Analítiques de laboratori 1.805.028 € 1.575.804 €
Cànon d'ocupació 196.255 € 196.383 €
Cànon concessional 187.594 € 177.672 €
Taxes 665.408 € 751.318 €
Recàrrecs 481.023 € 97.290 €
Interessos de demora 503.289 € 194.226 €
Sancions administratives 563.166 € 543.173 €
Sancions tributàries 41.198 € 410.834 €
Altres Ingressos 4.656.019 € 4.155.787 € 12,0%
Total 466.639.378 € 453.265.280 € 3,0%
El cànon de l’aigua
El cànon de l’aigua està definit per la llei com un impost amb finalitat ecològica que
grava l'ús real o potencial de l'aigua. Fa efectiu el principi “qui contamina paga”, de
manera genèrica, amb especial incidència en els usos industrials i assimilables, als
quals se’ls aplica el règim especial per al mesurament directe de la contaminació i
de l’ús de l’aigua.
Des de la seva entrada en vigor ha sofert diverses modificacions que li han conferit
un caràcter encara més ambiental.
El cànon de l’aigua es determina d’acord amb l’ús que es faci de l’aigua: l’ús
domèstic, l’ús ramader i l’ús industrial o assimilables i, així, també s’inclou l’ús per
a la utilització de l’aigua de l’activitat del servei d’abastament d’aigua anomenat ús
per a l’abastament.
Els diferents usos de l’aigua són abastits als seus usuaris mitjançant les entitats
subministradores (xarxa) o bé directament, a través de captacions del medi (pous,
aigües superficials, etc)
L’ACA, en funció de l’ús i la procedència de l’aigua, recapta el cànon de l’aigua

d’acord amb les modalitats següents:
• Les entitats subministradores d’aigua el liquiden com a subjecte passiu
substitut dels seus abonats i el repercuteixen en funció de l’ús que fan de
l’aigua (en les modalitats domèstica, industrial o assimilable i per quota
ramadera) llevat del cànon dels usos industrials, que es determina per
mesurament directe.
• Les entitats subministradores d’aigua l’autoliquiden com a subjecte passiu

contribuent del cànon per l’aigua utilitzada en el servei de subministrament
(ús d’abastament), sempre que superin els 20.000 m3 anuals.
• L’ACA ho liquida directament a l’usuari o usuària de l’aigua quan disposa

de fonts pròpies de subministrament. També és l’Agència Catalana de
l'Aigua la que factura directament el cànon, quan es determina
individualment per mesurament directe, encara que provingui de
subministrament a través de xarxa.
El volum d’aigua facturat i la base del

cànon de l’aigua
La base del cànon de l’aigua, tal i com la defineix la legislació vigent, està
constituïda, en general, pel volum d’aigua utilitzat o, si aquest volum no es coneix,
pel volum d’aigua estimat dins el període de liquidació que es tracti.
A continuació es mostra l’evolució del volum d’aigua facturat en concepte de cànon

de l’aigua per any de consum, per al període 2000-2016, en què es distingeixen els
usos domèstics de les activitats econòmiques (excepte els usos d’abastament).
Evolució dels volums consumits/facturats 2000-2016
Aquest gràfic no inclou els volums facturats a les entitats subministradores en qualitat de contribuents del cànon
de l’aigua per evitar duplicitats.
Tipus impositius prorrogats a partir de l’1 de

gener de 2016
Amb la publicació de la Llei 2/2015, de l’11 de març, de pressupostos de la
Generalitat de Catalunya per al 2015, i la Llei 3/2015, de l’11 de març, de mesures
fiscals, financeres i administratives, s’aprovaren i entraren en vigor els nous tipus
del cànon de l’aigua actualitzats per a consums produïts a partir del 14 de març de
2015. Aquests tipus es van prorrogar l’any 2016 amb el Decret 252/2015, de 15 de
desembre.
Tipus aplicables a l’ús domèstic de l’aigua
Tipus aplicables des del Tipus resultants des del

Trams
14.03.15 14.03.15
Primer tram Cànon social 0,3999 €/m3 0,3999 €/m3
Primer tram 0,4863 €/m3 x 1 0,4863 €/m3
Segon tram 0,5601 €/m3 x 2 1,1202 €/m3
Tercer tram 0, 5601 €/m3 x 5 2,8005 €/m3
Quart tram 0, 5601 €/m3 x 8 4,4808 €/m3

Aquests valors es poden veure afectats per l’ampliació de trams i per coeficients reductors.
Tipus i valors aplicables als usos industrials i assimilables
Tipus tarifa 2016 2015
Industrial general 0,1630 €/m³ 0,1630 €/m³
Industrial específica 0,6390 €/ m³ 0,6390 €/ m³
Paràmetres de contaminació
Matèries en suspensió 0,4937 €/kg 0,4937 €/kg
Matèries oxidables 0,9875 €/kg 0,9875 €/kg
Sals solubles 7,9013 €/S m³/ cm 7,9013 €/S m³/ cm
Matèries inhibidores 11,7132 €/kequitox 11,7132 €/kequitox
Nitrogen 0,7498 €/m³ 0,7498 €/m³
Fòsfor 1,4997 €/m³ 1,4997 €/m³
Quotes de ramaderia
Avicultura de posta 0,0747 €/plaça 0,0747 €/plaça
Bestiar equí 10,0287 €/plaça 10,0287 €/plaça
Boví de llet 12,4525 €/plaça 12,4525 €/plaça
Cabrum de reposició 0,5491 €/plaça 0,5491 €/plaça
Cabrum de reproducció 1,0999 €/plaça 1,0999 €/plaça
Cabrum de sacrifici 0,382 €/plaça 0,382 €/plaça
Cria de boví 1,1978 €/plaça 1,1978 €/plaça
Engreix d'ànecs 0,0381 €/plaça 0,0381 €/plaça
Engreix de galls dindi 0,0689 €/plaça 0,0689 €/plaça
Engreix de guatlles 0,0063 €/plaça 0,0063 €/plaça
Engreix de perdius 0,0147 €/plaça 0,0147 €/plaça
Engreix de pollastres 0,0348 €/plaça 0,0348 €/plaça
Engreix de vedells/lles 3,5168 €/plaça 3,5168 €/plaça
Ovelles de reposició 0,6959 €/plaça 0,6959 €/plaça
Ovelles de reproducció 1,3989 €/plaça 1,3989 €/plaça
Oví d'engreix 0,484 €/plaça 0,484 €/plaça
Pollets de recria 0,0166 €/plaça 0,0166 €/plaça
Porcí de transició 0,592 €/plaça 0,592 €/plaça
Porcí d'engreix 1,3011 €/plaça 1,3011 €/plaça
Producció de conill 0,6425 €/plaça 0,6425 €/plaça
Producció porquina 2,7021 €/plaça 2,7021 €/plaça
Vaques alletans 8,2099 €/plaça 8,2099 €/plaça
Vedelles de reposició 5,6231 €/plaça 5,6231 €/plaça
Quotes hidroelèctrics
3 3
Ordinària 0,00599 €/m 0,00599 €/m
3 3
Especial 0,00040 €/m 0,00040 €/m
Els usos de l’aigua
L’ús domèstic de l’aigua

El cànon de l’aigua d’ús domèstic és el que es defineix per als usos residencials,
particulars o comunitaris, fet per persones físiques o jurídiques, que es
corresponen amb l’ús de l’aigua per a sanitaris, per a dutxes, per a cuina i
menjador, per a rentades de roba i de vaixelles, regs de jardins, piscines i altres
zones comunitàries, refrigeració i condicionaments domiciliaris, i d’altres usos de
l’aigua que es puguin considerar consums inherents o propis de l’activitat humana
en habitatges. L’aigua consumida en l’àmbit domèstic pot provenir de dues fonts:
• De la xarxa de subministrament d'aigua: s’aplica un cànon de l'aigua que

les entitats subministradores (municipals o privades) repercuteixen als abonats
en les factures d’aigua que emeten.
• De fonts pròpies (pous o altres): en què el cànon de l’aigua no s’inclou a

cap factura i és el titular de la font qui ha de fer els tràmits necessaris
(declaració inicial de dades i declaració trimestral de volums - B6) per abonar-
lo directament a l’Agència Catalana de l’Aigua.
La quantitat d’aigua consumida es mesura amb m3 (metres cúbics) i existeixen 4

trams en funció del consum. Hi ha sempre un mínim de facturació de 6 m3 per
abonat i mes (si existeixen lectures de comptadors). Com més aigua es consumeix
(m3) més elevat és el cànon de l’aigua. Per tant, la finalitat és fomentar l’ús eficient
de l’aigua i estimular la reducció dels consums més elevats.
El cànon de l’aigua en els usos domèstics beneficia als qui menys consumeixen ja
que se’ls hi aplica el tipus protegit sempre que el seu consum no superi el 1r tram.
Als qui el seu consum se situa en el 2n, 3r o 4t tram, se’ls hi aplica el tipus general
x un coeficient de consum de valor 2, 5 ó 8 (veure en taules anteriors: Tipus
aplicables a l’ús domèstic de l’aigua).
Bonificacions del cànon de l’aigua

Per donar un tractament equitatiu a les llars on conviuen mes de tres persones es
pot sol·licitar l’ampliació de trams segons la qual s'afegiran 3 m³/persona/mes als
límits de consum d'aigua establerts pel 1r. tram, 2 m³/persona/mes pel 2n. tram i 1
m³/persona/mes pel tercer tram.
El cànon de l’aigua disposa d’una tarifa social per els consumidors que, trobant-se
en col·lectius desafavorits, el seu consum no excedeix de la dotació bàsica.
Trams domèstics
Persones
1r tram 2n tram 3r tram 4t tram
per habitatge
0-3 Fins a 9 m3 De 10 a 15 m3 De 16 m3 a 18 m3 Més de 18 m3
4 Fins a 12 m3 De 13 a 20 m3 De 21 m3 a 24 m3 Més de 24 m3
n Fins a 3n m3 De 3n a 5n m3 De 5n a 6n m3 Més de 6n m3
Comparativa de bonificacions domèstiques sol·licitades
Tipus de sol·licituds 2015 2016
Sol·licituds d’ampliació dels trams del cànon

17.167 18.792
de l’aigua
Sol·licituds del cànon social 4.886 4.634
El cànon de l’aigua repercutit per les entitats

subministradores (xarxa)
Quan l’aigua utilitzada és lliurada per una entitat subministradora és aquesta qui
repercuteix el cànon de l’aigua a les famílies, així com a les petites indústries i les
activitats econòmiques, sempre que no siguin objecte d’un tractament especial,
com s’explicarà més endavant, per posteriorment ingressar el tribut a l’ACA. Un
68% del cànon repercutit per les entitats subministradores correspon a l’ús
domèstic i un 32% a l’ús comercial, industrial (no específic) i d’activitats
econòmiques. Per aquest motiu s’inclouen dins de l’apartat d’ús domèstic les
dades relatives al cànon procedent de les entitats subministradores d’aigua, tot i
que també conté informació relativa a l’ús industrial o assimilable.
Les entitats subministradores amb un volum de facturació igual o inferior a 500.000

m3/any autoliquiden trimestralment els imports repercutits nets de cànon de l’aigua.
La resta ho fan mensualment. L’obligació de presentar la declaració resum anual
de facturació es manté, per a totes les entitats subministradores, com a molt tard el
10 de març de l’any següent al de la facturació. En la mateixa data, les entitats
subministradores que facturen més de 500.000 m3/any han de presentar una
relació detallada de facturació. Les entitats subministradores poden gaudir, sobre
l’import total a ingressar de les autoliquidacions, d’un percentatge de bonificació
determinat en funció del nombre d’abonats totals de cada entitat subministradora,
d’acord amb la taula i fórmula següent:
Trams per calcular la bonificació
Abonats des de Abonats fins a Escalat de %
1 1.000 3,00%
1.001 10.000 2,00%
10.001 100.000 0,50%
100.001 500.000 0,20%
Més de 500.000 0,10%
En cas que cap dels municipis de subministrament superi el milió de metres cúbics
anuals de subministrament, s’aplica un coeficient 1,5 sobre el valor resultant de la
bonificació.
Fórmula
Bonificacions
2015 2016
Nombre de factures 1.848 2.151
Import total 2.527.140 € 2.813.059 €
Autoliquidacions del cànon de l’aigua
Periodicitat 2015 2016
Mensual 5.019 4.980
Trimestral 2.098 2.226
Total 7.117 7.206
Declaracions resum de la facturació del cànon de l’aigua
2015 2016
Nombre de declaracions 1.287 1.254
Actuacions de declaració i/o verificació de dades
2016
Requeriments de declaracions resum de facturació 222
Requeriments de verificació de dades 136
Actuacions de control de les entitats subministradores
2015 2016
Procediment de gestió entitats

182 91
subministradores (comprovació limitada)
Actuacions de control de gestió i

144 197
assessorament a entitats subministradores
Import total facturat/aflorat 6.085.915,71 € 5.183.482,49 €
L’ús industrial i assimilable de l’aigua i l’ús

ramaders
En relació amb la gestió del cànon de l’aigua aplicable a les indústries, cal distingir,
d’una banda, els proveïments d’aigua efectuats per les entitats subministradores
(ES) i liquidats per aquestes entitats (cànon d’aigua de xarxa) i, de l’altra, el cànon
de l’aigua que liquida directament l’Agència Catalana de l’Aigua.
El cànon facturat per l’ACA correspon als proveïments d’aigua de captacions

pròpies o als establiments amb tarifes individualitzades determinades en funció de
l’ús de l’aigua i la càrrega contaminant que aboquen. Principalment es tracta de
contribuents industrials o assimilables però també comprèn 2.022 usuaris
domèstics amb fonts pròpies.
Evolució del nombre de liquidacions emeses
2015 2016
Cànon de l'aigua (fonts pròpies. i act. cc. per càrrega
16.550 22.525
contaminant) (1)
(1) L’increment del nombre de liquidacions del cànon de l’aigua es degut, principalment, a que aquest any
l’import mínim per emetre una liquidació de manera individual ha passat a 6 €/liquidació, en lloc dels 60
€/liquidació dels anys anteriors.
La quota aplicable als usos industrials i assimilables és el resultat de multiplicar el

volum d’aigua utilitzat per la suma del tipus de gravamen general més el gravamen
específic. També hi ha quotes específiques per a l’ús ramader i l’hidroelèctric.
La determinació del cànon per als usos industrials
i assimilables i els ramaders
En els supòsits d’usos industrials i assimilables de l’aigua, el tipus corresponent al
cànon de l’aigua resulta de la suma d’un tipus de gravamen general, corresponent
a l’ús, i d’un tipus de gravamen específic, corresponent a la contaminació. La
determinació d’aquest cànon de l’aigua s’efectua, per a aquelles persones usuàries
d’aigua que hi estan obligades, d’acord amb la presentació de la corresponent
Declaració de l’ús i la contaminació de l’aigua (DUCA). El cens dels establiments
compren els subjectes dels quals es disposa de la DUCA.
Cens d’establiments segons el sistema de tarifació subjectes a presentar

la DUCA
Nombre de DUCA
2014 2015 2016
vigents 2016
Tarifa individualitzada segons la

càrrega contaminant (règim 1.843 1.688 1.609 1.601
especial)
Tarifació per volum (règim

6.378 6.600 6.807 6.176
ordinari) (1)
Tarifa d’ús d’abastament (2) 1.269 1.284 1.246 791
Quotes 1.103 1.149 1.194 1.115
Total 10.593 10.721 10.856 9.688
(1) Dels quals, 1.543 són usuaris domèstics l’any 2014, 1.846 l’any 2015 i 2.022 l’any 2016.
(2) Inclou les entitats subministradores d’aigua amb volum ˂ 20.000 m /any.
3
Règim especial i ordinari (Tarifa individualitzada i

tarifació per volum)
La tarifa individualitzada (règim especial) és la modalitat més freqüent entre els
establiments manufacturers d’una certa entitat o els que disposen d’abastaments
d’aigua significatius. El seu càlcul es determina segons la declaració del mateix
subjecte mitjançant la DUCA bàsica, en què declara l’ús que fa de l’aigua i la
contaminació que aboca al medi. La tarifació per volum (règim ordinari) és la
modalitat més aplicada a la resta d’activitats econòmiques i consisteix en
l’aplicació d’un mateix tipus de gravamen, independentment de l’activitat que dugui
a terme el subjecte.
Les declaracions relacionades amb el cànon de
l’aigua aplicat als usos industrials i altres
activitats econòmiques
L’any 2016 s’ha acabat la vigència de la DUCA de 1.700 establiments industrials i
assimilables per la qual cosa l’han hagut de renovar durant el darrer trimestre de
2016. Al llarg d’aquest trimestre s’ha recordat a aquests establiments (759 amb
DUCA bàsica i 941 amb DUCA abreujada) l’obligatorietat de presentar una nova
declaració, alhora que se’ls ha informat de les millores introduïdes en la
presentació telemàtica a través de l’aplicatiu e-DUCA. Aquest recordatori ha
consistit en l’enviament massiu de 2.283 correus electrònics i 242 escrits
informatius. Cal mencionar que moltes de les DUCA presentades en el darrer
trimestre de 2016 no s’han comptabilitzat en aquest any ja que la seva validació
s’ha fet en el primer trimestre de 2017.
Declaracions presentades per tipus
Tipus de DUCA 2015 2016
Bàsica 441 328
Abreujada 540 405
Entitats subministradores 63 106
Altres 516 429
Total 1.560 1.268
De les DUCA comptabilitzades el 2016, el tipus de presentació ha estat:
Declaracions d’ús i consum de l’aigua
Tipus de declaració Mitjans telemàtics Paper Total
Bàsica 202 126 328
Abreujada 206 199 405
Entitats subministradores 14 92 106
Altres 50 379 429
Total 472 796 1.268
Declaracions per a la facturació del subministrament de fonts pròpies
Model 2015 2016
Declaracions (model B6) 17.599 17.930
D’acord amb les declaracions tributàries i les actuacions d’ofici practicades,

s’obtenen dades de l’ús de l’aigua i dels paràmetres de contaminació sobre la base
dels quals es determina el tribut. A continuació es mostra l’evolució dels darrers
anys d’alguns d’aquests paràmetres agrupats per sectors i destí de l’abocament.
Tanmateix, cal tenir present que aquestes dades no es corresponen exactament
amb la contaminació dels sectors industrials de Catalunya, atès que provenen de
les declaracions d’aquells establiments als quals se’ls determina el cànon de
l’aigua d’acord amb la tarifació individualitzada. Els establiments no manufacturers
o bé els manufacturers amb consum o contaminació poc significativa no estan
considerats.
Càrrega contaminant declarada per sectors (segons tipus

de medi receptor dels establiments de mesurament directe)
Sector productiu 2015 2016
Abocament a llera (tm/DQO)
Químic 1.689 1703
Alimentari 528 528
Tèxtil 132 139
Paperer 565 564
Adobadors 53 53
Altres 1.208 1.196
Total 4.175 4.183
Abocament a EDAR (tm/DQO)
Químic 3.325 3.463
Alimentari 3.624 3.640
Tèxtil 1.282 1.205
Paperer 695 727
Adobadors 556 535
Altres 2.018 1.827
Total 11.500 11.397
Abocament per sectors productius (tm/DQO)
Químic 5.014 5.166
Alimentari 4.151 4.169
Tèxtil 1.414 1.344
Paperer 1.261 1.291
Adobadors (*) 608 588
Altres 3.226 3.023
Total 15.675 15.580
Evolució dels volums abastats declarats per sectors (*)
Sector productiu 2015 2016
Químic 45.193.307 48.432.988
Alimentari 30.412.393 30.224.382
Tèxtil 5.471.385 4.905.587
Paperer 12.230.817 12.337.803
Adobadors 1.899.601 1.866.000
Altres 46.576.322 46.507.308
Total 141.783.825 144.274.068
(*) Les dades dels volums, a diferencia d’altres anys, resulten de les declaracions d’aquells establiments als
quals se’ls determina el cànon de l’aigua d’acord amb la tarifació individualitzada (mesurament directe)
Tramitacions relatives a la determinació del cànon

de l’aigua
Per a la correcta determinació del cànon de l’aigua a aquestes persones usuàries,
al llarg de l’any 2015 s’han dut a terme els procediments de determinació,
correcció de les dades declarades, així com també els procediments de revisió
d’ofici en funció de les inspeccions realitzades, que es mostren en el quadre
següent:
2015 2016
Requeriments diversos 1.445 1.338

Procediments de comprovació en vies de
509 336
gestió
Procediments de valoració del tribut 1.747 1.213
Total 3.701 2.887
L’ús d’abastament
Aquesta modalitat del cànon grava les entitats subministradores, en tant que
contribuents industrials diferenciats de la resta, degut a la seva activitat especifica,
i és d’aplicació a l’aigua utilitzada per dur a terme la seva activitat, a partir del 24
de març de 2012. El tipus impositiu aplicable és el tipus de gravamen general
afectat d’uns coeficients reductors en funció de si l’aigua és lliurada o no a tercers
(coeficient C2 = 0,07 i C1 = 0,2, respectivament). L’aigua lliurada a tercers
procedent d’un altre operador està afectada pel coeficient 0.
A continuació, es detallen les actuacions més significatives del 2016 per aquest
concepte.
Declaracions periòdiques de volums (m³) utilitzats (EMD)
Compra en
Núm. Volum Fonts pròpies
alta
Total 5.994 1.010.346.348 66,00% 34,00%
Les dades de volum d’aquestes declaracions inclouen les dels operadors en alta.
Nombre d’autoliquidacions i liquidacions segons tipus d’estimació i

procediment
2015 2016
Tipus
Ordinari Simplificat Total Ordinari Simplificat Total
estimació
Autoliquidacions Directa 2.229 202 2.431 2.181 260 2.441
Objectiva 110 110 70 70
Liquidacions Directa 13 37 50 16 38 54
Objectiva 155 155 127 127
Total 2.242 504 2.716 2.197 495 2.692
*Les entitats subministradores estan obligades a presentar l’autoliquidació. En cas que aquesta liquidació no es presenti, és l’ACA la que emet
la liquidació corresponent.
Actuacions de comprovació i/o verificació de dades el 2016
Procediments Número
Procediments de declaracions de volums mensuals 10
Procediments de declaracions de volums trimestrals 73
Procediments de comprovació limitada 94
Procediments de verificació de dades 41
Altres conceptes econòmics referents als

ingressos
El cànon de regulació
És el cànon destinat a compensar les aportacions de l'Administració i a atendre les
despeses d'explotació i de conservació de les obres, en el cas de les obres
hidràuliques de regulació d'aigües superficials o subterrànies. Els embassaments
gestionats per l’Agència, que repercuteixen els seus costos als beneficiaris
mitjançant el cànon de regulació, són 7: Boadella, Sau, la Baells, la Llosa del
Cavall, Sant Ponç, Foix i Siurana. El repartiment entre usuaris ha estat el següent:
Repartiment cànon de regulació per a usuaris/àries
Persones usuàries 2015 2016
Abastament 5.330.598 € 4.908.183 €
Regadius 218.144 € 200.361 €
Hidroelèctrics 429.420 € 275.929 €
Total 5.978.162 € 5.384.473 €
El cànon d’ocupació i utilització de béns del

domini públic
En l'àmbit de competències de la Generalitat, l'ocupació, la utilització o
l'aprofitament de béns del domini públic hidràulic de les lleres de corrents naturals,
continus i discontinus, dels llits de llacs i llacunes i dels embassaments superficials
en lleres públiques, que exigeixen concessió o autorització administrativa, meriten
una taxa denominada cànon d'ocupació de béns del domini públic. L‘ingrés
d’aquest cànon se situa l’any 2016 prop dels 196.000 €.
Les taxes
L'Agència Catalana de l'Aigua liquida i recapta aquestes exaccions d'acord amb el
procediment establert per a la normativa vigent en matèria d'aigües.
Supletòriament, s'apliquen les normes que regulen la percepció de tributs de la
Generalitat. L’ingrés de les taxes liquidades l’any 2016 per l’ACA ha estat de
665.000 €, aproximadament
Altres figures
Com a altres figures relacionades amb els ingressos de l’ACA podem esmentar:
• El cànon de derivació corresponent a la concessió d’aigua de l’Ebre del

Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT). (drets cànon CAT)
• Els cànons de concessió pels salts de presa dels embassaments de

Boadella, la Baells i Sant Ponç.
La facturació i el nombre de liquidacions

A continuació es fa una classificació desglossada per conceptes tributaris de les
liquidacions tributàries i no tributàries realitzades durant l’any 2015:
Evolució del nombre de liquidacions emeses
2015 2016
Cànon de regulació, concessió, cànon de derivació 172 156
Cànon d’utilització de béns del domini públic

767 1.003
hidràulic
Taxes 2.443 2.015
Total 3.382 3.174
Tramitacions relacionades amb la
recaptació dels ingressos propis de l’ACA
Qualsevol dels conceptes dels ingressos de dret públic poden derivar en diferents
procediments de gestió: els expedients d’ajornament i/o fraccionament de
pagament, les compensacions i els certificats de descobert pel seu cobrament en
via executiva.
Tramitacions amb la recaptació
2015 2016
Reclamacions de saldos pendents 33 23
Ajornaments/Fraccionaments 107 88
Expedients de retorn d’ingressos i/o
117 189
compensacions
Certificats de descobert 9.793 12.360
Imports certificats de descobert 11.230.483 7.365.491,55
Tramitacions i actuacions jurídiques i

tributàries
De la tramitació i la gestió del cànon de l’aigua i dels altres ingressos de dret públic
que gestiona l’Agència Catalana de l’Aigua, cal destacar les actuacions següents:
Propostes de desenvolupament normatiu en

matèria de tributs i altres ingressos de l’Agència
Catalana de l’Aigua
Durant l’any 2016 s’ha participat activament en la tramitació de les modificacions
legislatives, en matèria de fiscalitat de l’aigua, que es van introduir en el Decret
legislatiu 3/2003, de 4 de novembre, pel qual s'aprova el Text refós de la legislació
en matèria d'aigües de Catalunya, a través de la Llei 5/2017, de 28 de març, de
mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic i de creació i
regulació dels impostos sobre grans establiments comercials, sobre estades en
establiments turístics sobre elements radiotòxics, sobre begudes ensucrades
envasades i sobre emissions de diòxid de carboni. Es van valorar les al·legacions
que van presentar els agents implicats o afectats per les noves propostes
legislatives que es volien introduir, o les observacions d’altres departaments, a
més d’emetre els corresponents informes.
Així mateix, durant l’any 2016 es van presentar 36 propostes de modificacions
legislatives de temes vinculats amb la normativa dels ingressos propis de l’ACA, es
va formular la proposta d’articulat concret i elaborar tots els informes i les
memòries prescrits, per incloure en l’Avantprojecte de llei de pressupostos i de
mesures per al 2016. Els documents, informes, etc., inclosos en la tramitació de
les normes esmentades que afecten l’àmbit tributari no s’inclouen ni es computen
dins les tramitacions tributàries generals que es relacionen en l’apartat següent.
Tramitacions jurídiques tributàries

L’aplicació dels diferents tributs que formen part del règim econòmic i financer de
l’Agència Catalana de l’Aigua genera un gran nombre d’actuacions de diferent
tipus en els àmbits de la gestió, la revisió i el control tributaris, així com en l’àmbit
de l’assessorament jurídic tributari, algunes de les quals es relacionen a la taula:
Resum de les tramitacions jurídiques tributàries
2015 2016
Recursos de reposició entrats 194 201
Recursos de reposició resolts 180 274

Reclamacions econòmiques administratives
63 93
entrades
Execucions de reclamacions econòmiques
50 45
administratives
Recursos contenciosos administratius entrats 35 28
Execucions de recursos contenciosos administratius 41 6

Resposta a peticions d'expedients, ampliacions i
67 114
informes a la Junta de Finances
Resposta a peticions d'expedients, ampliacions i
37 10
informes als Jutjats i al Tribunal Contenciós
Informes/actuacions jurídiques tributàries
(Assessorament jurídic sobre peticions d'exempció,
fuites, nul·litats, revisions, bonificacions,
informacions tributàries; respostes a consultes i 144 117
peticions jurídiques de contribuents, entitats
subministradores i altres administracions com el
síndic de greuges, generalitat,...)
Informes de procediments de recaptació (Informes
de l’Agència Tributària Catalunya per recursos en
constrenyiment, expedients de declaració de
responsabilitat solidària o subsidiària, actuacions 283 345
relacionades amb l’acreditament i exigibilitat de
convenis urbanístics i altres informes en matèria de
recaptació)
Convenis urbanístics 7* 7*
Actuacions relacionades amb peticions de suspensió
30 42
d'executivitat iniciats
Procediments concursals iniciats 227 138
Procediments sancionadors incoats 69 107
*L’import de les actuacions de convenis urbanístics el 2016 ha estat de 648.097,18€
Altres activitats
Observatori del preu de l’aigua

L'Observatori del preu de l'aigua a Catalunya de l’ACA vol ser una eina útil al
servei de la ciutadania, dels ajuntaments i de les entitats locals competents en el
subministrament de l’aigua. Aporta informació sobre el preu de l’aigua i els
elements essencials que configuren el preu en els diversos àmbits territorials de
Catalunya i per als diferents usos.
Durant el 2016 s’ha continuat treballant en la millora de la visibilitat en el web de

l’ACA dels productes relacionats amb l’Observatori: l’estudi de preus de l’aigua en
baixa a Catalunya amb l’informe resum i les dades municipals, les FAQ (preguntes
freqüents) referents al preu de l’aigua, la relació d’entitats subministradores d’aigua
per municipi, les tarifes dels serveis en alta aprovades pel Consell d’Administració
de l’ACA.
L’estudi de preus de l’aigua en baixa a Catalunya es publica des de l’any 2008 al

web de l’ACA per difondre i fer més entenedors els elements essencials inclosos
en la factura de l’aigua, entre els quals figura el cànon de l’aigua, i posa l’èmfasi en
la diversitat en l’àmbit competencial quant a la gestió i regulació del servei de
subministrament en baixa, en el concepte de cicle integral de l’aigua i en les
mesures socials adoptades per garantir l’accés al recurs en tant que l’aigua és un
servei bàsic.
L’estudi inclou els municipis de Catalunya de més de 5.000 habitants, així com les
capitals de comarca. Per l’any 2016 això representa el 22 % dels municipis (213
municipis) i el 89% de la població censada (6.736.379 habitants). A més, s’han
publicat, en format de llista i en un mapa, els preus de l’aigua per un consum de
12m3/mes dels municipis de més de 2.000 habitants, un total 613 municipis.
Nombre de municipis i habitants de la mostra de l’estudi
Àmbit Municipis Municipis % Habitants Habitants %
Barcelona 130 41,67% 5.267.318 95,35%
Girona 33 14,93% 565.312 75,07%
Lleida 17 7,36% 273.497 62,72%
Tarragona 33 17,93% 630.252 79,27%
Total 213 22,47% 6.736.379 89,72%
Des de l’any 2011 també s’elabora la comparativa de preus amb les principals
ciutats d’Espanya i Europa, que es poden trobar a la pàgina web de l’Agència.
Dades de les entitats subministradores

El cens de les entitats subministradores és un document anual en què es fa una
breu descripció de les companyies subministradores en baixa de Catalunya (859
companyies i 1562 companyies -municipi). També s’hi inclouen les dades dels
volums de consum i de facturació procedents de les xarxes de subministrament en
baixa i pels diferents usos (ús domèstic, industrial o assimilable i quota ramadera).
Aquest any s’han incorporat en el document els volums de facturació de l’aigua
provinent de fonts pròpies. Les dades estan disponibles anualment al web de
l’Agència des de l’any 2002.
Nombre d’entitats subministradores sobre la base de la dimensió del

municipi (dades 2015)
<1.000 1.000-5.000 5.000-20.000 >20.000

Tipus entitat
subministradora
2014 2015 2014 2015 2014 2015 2014 2015
Nombre d’entitats 586 585 398 394 369 364 218 219
Volums facturats i abonats per tipus d’ús i àmbit territorial (dades 2015)
Àmbits Pla
territorial Ús domèstic Usos dels serveis i altres Total
general de activitats econòmiques
Catalunya
(Llei 1/1995, Volum m3 Població L/P Volum m3 Volum %
16 de març) Abonats facturat Abonat idescat dia
Abonats
facturat Abonat
Abonats
facturat Volum
Alt Pirineu i
61.116 6.472.136 106 73.044 243 6.642 1.611.331 243 67.758 8.083.467 1,4%
Aran
Camp de
298.150 33.121.507 111 512.300 177 27.297 37.854.338 1.387 325.447 70.975.845 12,5%
Tarragona
Comarques
187.996 19.541.714 104 397.038 135 24.519 11.463.603 468 212.515 31.005.317 5,5%
Centrals
Comarques
436.877 49.202.826 113 738.682 182 45.446 18.367.242 404 482.323 67.570.068 11,9%
Gironines
Metropolità 2.114.182 221.243.357 105 4.776.107 127 264.841 93.026.740 351 2.379.023 314.270.097 55,3%
Penedès 261.743 27.713.236 106 464.285 164 23.406 9.522.080 407 285.149 37.235.316 6,5%
Ponent 140.344 18.680.509 133 363.783 141 17.048 7.303.170 428 157.392 25.983.679 4,6%
Terres de
103.684 10.497.565 101 182.867 157 9.324 2.925.533 314 113.008 13.423.098 2,4%
l'Ebre
Catalunya 3.604.092 386.472.850 107 7.508.106 141 418.523 182.074.037 435 4.022.615 568.546.887 100%
Dades municipals de volums consumits

Aquesta informació es publica en forma de taula amb les dades del consum
d’aigua dels anys 2010 al 2015 a nivell de municipi. Les dades inclouen de forma
agregada tant els volums procedents de entitats subministradores com dels
establiments industrials i altres activitats econòmiques.
Les dades agregades es poden consultar en el web de l’ACA, al menú: cànon i

altres tributs/dades volum.
8
Execució
d’ actuacions
8

Tot i la contenció pressupostària derivada del Pla econòmic financer per a
l’estabilització financera, durant el 2016 l’Agència ha realitzat una inversió directa
que supera els nou milions d’euros. Aquesta inversió ha estat destinada,
bàsicament, a la construcció d’infraestructures del cicle de l’aigua, ja sigui en
l’àmbit del sanejament (que, amb un 72%, concentra el gruix de la inversió
realitzada) com ens els àmbits d’abastament (22%) i de gestió del medi (6%). En
total, això ha suposat la materialització de 147 actuacions que van des de la
redacció dels projectes fins la mateixa execució de les obres amb els seus serveis
auxiliars de suport a la gestió.
Inversió directa per àmbit d’actuació
Execució directa
Àmbit Expedients Inversió (€)
Abastament 17 22% 568.914,38 € 9%
Medi 5 6% 1.200.053,21 € 19%
Sanejament 57 72% 4.506.605,28 € 72%
Total 79 100% 6.275.572,87 € 100%
Expedients per àmbit i inversió per àmbit
Inversions diferenciades en línies
d’actuació
Redacció de
Terrenys Assistències Obres Anuncis
projectes
Àmbit Núm. Inversió (€) Núm. Inversió (€) Núm. Inversió (€) Núm. Inversió (€) Núm. Inversió (€)
Abastament 4 81.130,00 10 141.161,29 2 20.123,09 1 326.500,00 - -
Medi 1 11.340,00 4 1.188.713,21 - - - - - -
Sanejament 6 131.112,07 12 53.524,07 9 170.045,07 20 4.146.866,07 10 5.058,00
Total 11 223.582,07 26 1.383.398,57 11 190.168,16 21 4.473.366,07 10 5.058,00
Línies d’actuació per àmbit - Expedients
Línies d’actuació per àmbit – Inversió (€)
Relació de l’estat de les obres i projectes
A continuació es relacionen les obres en execució i finalitzades. També,
s’exposen els projectes redactats.
Obres en execució 2016
Municipi Comarca Actuació

Ampliació de la capacitat de nitrogen de l’EDAR de
Banyoles Pla de l’Estany
Banyoles
El Catllar Tarragonès EDAR sector oest del municipi del Catllar. Sistema 1
El Catllar Tarragonès EDAR sector oest del municipi del Catllar. Sistema 2
Remodelació i millores del sistema de sanejament de
Martorell Baix Llobregat
Martorell
Garcia Ribera d’Ebre EDAR i col·lectors en alta de Garcia
Marçà Ribera d’Ebre EDAR i col·lectors en alta de Marçà
Tivenys Baix Ebre EDAR i col·lectors en alta de Tivenys
Obres finalitzades 2016
Aleixar Baix Camp EDAR i col·lectors en alta d'Aleixar

Alfara de Carles
Baix Ebre EDAR i col·lectors en alta d'Alfara de Carles
Castellet i la Adequació de la presa superior de regs de la presa de

Alt Penedès
Gornal Foix, cabals de reg i ambientals
Benifallet Baix Ebre EDAR i col·lectors en alta de Benifallet
Capçanes Priorat EDAR i col·lectors en alta de Capçanes
Guiamets Priorat EDAR i col·lectors en alta dels Guiamets

Torre de
Priorat EDAR i col·lectors en alta de la Torre de Fontaubella
Fontaubella
Corbera Terra Alta EDAR i col·lectors en alta de Corbera
Anglès i la Ampliació i remodelació de l'estació depuradora d’aigües
La Selva
Cellera de Ter residuals d’Anglès i la Cellera de Ter. 1a Fase
Ulldecona Montsià EDAR i col·lectors en alta dels Valentins
Porrera Priorat EDAR i col·lectors en alta de Porrera

Col·lectors en alta del sector oest del municipi del Catllar.
El Catllar Tarragonès
Sistema 1
Col·lectors en alta del sector oest del municipi del Catllar.
El Catllar Tarragonès
Sistema 2
Mas-roig Priorat Reparació del col·lector de Mas-roig (Barranc de la Vila)
Redaccions de projecte 2016

Redacció del projecte constructiu per a la rehabilitació dels
Vilanova de Sau Osona desguassos de fons i la xarxa de drenatge de la presa de
Sau
Castellet i la Redacció del projecte d'urbanització del mirador i els edificis
Alt Penedès
Gornal de serveis del pantà de Foix
Projecte constructiu de rehabilitació de la xarxa de drenatge
Clariana de de la Presa de Sant Ponç
Solsonès
Cardener
Redacció del Projecte constructiu de la xarxa d'abastament a

Diversos Diversos les comarques de la Segarra, l'Urgell, la Conca de Barberà i
l'Anoia
Redacció del projecte del nou col·lector de la riera de Gaià
El Catllar Tarragonès del sistema de sanejament d'Altafulla i sanejament del sector
est del Catllar
Projecte d'ampliació amb una nova línia de tractament a
Vila-seca Tarragonès
l'EDAR de Vila-Seca i Salou
Redacció del projecte d'acabament i posada en servei de les
Borges de Camp Baix Camp
obres de l'EDAR i col·lectors en alta de les Borges del Camp
Redacció del projecte constructiu de remodelació i millores
Figueres Alt Empordà
per a l'eliminació de nutrients a l'EDAR de Figueres
aca-web.gencat.cat
twitter.com/aigua_cat
instagram.com/aigua_cat
aigua.blog.gencat.cat
aca canal youtube

Agència Catalana de L'aigua (ACA) - 2017 - Memòria de L'agència Catalana de L'aigua 2016

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Agència Catalana de L'aigua (ACA) - 2017 - Memòria de L'agència Catalana de L'aigua 2016

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Memòria de

Usuari instagram: @josepmartinezmiro

Benvinguda del conseller

Presentació del director

1. L’Agència Catalana de l’Aigua

1.2 L’organització i la seva estructura

1.3 Relacions institucionals, comunicació i participació

1.4 Acció exterior

1.5 Contacte amb l’Agència Catalana de l’Aigua

2. Evolució econòmica i financera

2.3 Compte de resultats econòmico- patrimonial

2.4 Pressupost 2016

3. El Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya

4.4 Control de la seguretat de preses i embassaments

4.5 Concessions i aprofitaments d’aigua

5.2 Gestió del sanejament

5.3 Noves estacions depuradores

5.4 Explotació dels sistemes de sanejament

5.5 Explotació del col·lector de salmorres

5.6 Dades d’explotació de biosòlids

5.7 Despesa associada al sanejament: explotació, reposició i millores

6.2 Prevenció i protecció

6.3 Seguiment i control

6.4 Conservació i restauració

7.2 Cànon de l’aigua i altres tributs

Una estructura d’estat de l’aigua

En altres paraules, enguany passem a disposar d’una estructura d’estat ferma i

Un dels símptomes d’aquesta millora ha estat l’aprovació del projecte

Aquesta governança exercida per la Generalitat de Catalunya ha evidenciat noves

Un altre exemple de compromís i de governança, en aquest cas compartida amb el

En aquest context, l’eficiència, la reutilització i la dessalinització s’erigeixen com els

Josep Rull i Andreu

L’any del canvi de paradigma

Un exemple d’aquesta nova manera de fer eficient i racional és el Pla de Gestió de

Aquest binomi entre l’estabilitat financera i el desenvolupament d’infraestructures

No vull acabar sense destacar l’aposta de l’Agència en la innovació, la recerca i el

Jordi Agustí i Vergés

Director de l’Agència Catalana de l’Aigua

1.1 L’Agència i les seves funcions

1.2 La organització i la seva estructura

1.3 Relacions institucionals, comunicació i participació

1.4 Acció exterior

1.5 Contacte amb l’Agència

L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) és una empresa pública adscrita al

Com a empresa pública que s’encarrega de la política del Govern en matèria

L’ACA es finança majoritàriament a través del cànon de l’aigua (que va entrar en

L’estratègia desenvolupada per l’Agència fa compatible la demanda social dels

Aquesta estratègia es deriva de la política i del model de gestió de l’aigua a

Mapa de les conques i demarcacions hidrogràfiques de Catalunya

Àmbit ACA (Generalitat) Administracions locals

1.2 L’organització i la seva

• El Consell d’Administració que és l’òrgan de govern.

• El Consell de la Xarxa d’Abastament Ter – Llobregat és l’òrgan d’adopció de

• El Consell per a l’Ús Sostenible de l’Aigua (CUSA) és l’òrgan d’assessorament

• Les comissions de desembassament són els òrgans de gestió en règim de

L’organigrama complet i l’estructura organitzativa així com la composició dels

Les demarcacions territorials

Les demarcacions territorials desenvolupen un paper primordial en tota l’activitat

Al front de cada demarcació hi ha la figura del/la cap de la demarcació que, sota la

• Coordinar, impulsar, supervisar i dirigir, amb caràcter general, l’activitat de les

• Vetllar pel compliment i la correcta aplicació de totes les disposicions en

• Promoure convenis i actuacions que es desenvolupin dins del seu àmbit

• Informar i assessorar als ens locals i a la resta d’institucions públiques o