20.

134 – GEOGRAFIA RURAL I DE MUNTANYA

Semestre Setembre 2020 – Gener Mòdul 2

2021

Prova d’avaluació continua – PAC 2

NOM I COGNOMS: DAVID ARJONA CARTAÑÀ

PAC 2. - POBLACIÓ I SOCIETATS RURALS. DE LA SOCIETAT PAGESA A LA SOCIETAT DE

SERVEIS.-

Enunciats de la PAC

ACTIVITAT 1: 
 
a) - Com hem pogut visualitzar al 30 minuts, aquest despoblament va fortament lligat amb l’activitat
econòmica on els pobles ja no donen més de si, per dir-ho d’alguna manera. Aquest despoblament es
produït per una sèrie de factors. Existeix una tendència decreixent sobretot a partir de 1950, com
també la incomunicació que els micropobles especialment de muntanya pateixen. Aquesta tendència
va esdevenir arrel de la incorporació al sector agrícola processos de producció més eficients i
innovadors, que facilitaven la tasca del manteniment dels camps. Això va portar coses positives i
d’altres negatives, ja que aquesta ma d’obra que la maquinària havia reemplaçat, acaba per buscar-se
la vida al nucli urbà i a la metròpolis amb expectatives de guanys molt superiors al de les àrees rurals.
Malgrat les millores en serveis públics, les condicions de vida a les zones rurals es consideren com a
dures, cosa que facilita la emigració cap a altres nuclis de població. La formació dels nens un cop
grans requereix la emigració cap a nuclis amb un ventall més ampli d’oportunitats. En línies generals
doncs, les àrees rurals perden la població ja que aquesta va en busca de millors oportunitats amb
millors serveis i en aquest excedent de ma d’obra busca una oportunitat a la ciutat.

- No ens ve de nou que Europa i especialment Espanya tenen una població molt envellida. La taxa de
natalitat i fecunditat a caigut molt a Espanya. Això se li suma que la edat en que la dona té el primer fill
s’eleva fins als 30,8 anys (INE, 2019), la qual cosa la vida fèrtil de la dona es redueix
significativament. Això va acompanyat d’un augment de l’esperança de vida de les persones majors de
65 anys, el que significa que a Espanya tenim dit d’una manera molt simplista unes 22 milions de
persones pertanyents a la població activa, vers uns gairebé 10 milions de pensionistes. Dit d’una altre
manera, actualment, es necessiten 2 treballadors que cotitzin durant 36 anys per a pagar la pensió d’un
jubilat durant 17 anys. Si observem el mapa observem que aquesta concentració de persones majors de
 GEOGRAFIA RURAL I DE MUNTANYA

Prova d'avaluació continua 2. DAVID ARJONA CARTAÑÀ

65 anys, es més severa a la Catalunya interior. La masculinització, és el nombre de homes per cada 100
dones que es significativament més elevat en els nuclis de menys habitants, com els micropobles o els
de risc de despoblament en relació amb el còmput global de Catalunya. En aquestes àrees allunyades de
les grans metròpolis i aïllats a les muntanyes els homes tenen dificultats per trobar parella, i
generalment afecta a les persones ocupades de l’agricultura. Això explica, que les dones joves no han
volgut casar-se amb els hereus de les famílies pageses i abans d’assumir les obligacions i limitacions
d’aquest tipus de vida, han preferit emigrar (Aldomà, 2009). Això significava conviure amb una doble
discriminació pel simple fet de ser dones i de viure en una zona rural, a submissió gairebé de l’home
propietari de les terres de conreu o el bestià.

- Són molt els impediments, a llocs com Prat del Compte, hi ha molta ocupació per segones residències,
el que impossibilita l’oferiment de residències als nouvinguts que pugin estar interessats en mudar-se al
poble. També ara un dels residents té la possibilitat de treballar online, però la lentitud d’internet
dificulta aquesta tasca, ja que no disposen de fibra òptica. A la Febró, els serveis són inexistents i
aquests s’han de buscar en aquestes capçaleres comarcals que concentren tot els serveis i fan d’enllaç
amb els pobles com la Febró. Prades, però, pertany a un espai rural estancat, i a llarg termini també
correrà risc de desaparèixer. En el cas de Guimerà, existeixen serveis bàsics, escoles tot i que en risc de
desaparèixer, bars, forns de pa i un turisme rural cada cop més important. L’únic inconvenient que veig
és les poques ajudes que reben els habitants que es volen mudar definitivament al poble. Si
l’Abderrahman, paga un lloguer a Guimerà, pot fer el mateix a una ciutat com a Tàrrega a 15’ de
distància i provablement amb més oportunitats laborals. El que s’hauria de fer es cedir-li un habitatge
vuit, i que els diners que paga en el lloguer, que els gasti en reformar la casa, com fan els nouvinguts de
Prat del Compte.

b) Els espais rurals que menciona Molinero en són quatre: El rural profund, el rural estancat, el rural
intermig i el rural dinàmic.
El rural profund amb menys de 5 hb/km2 que retrocedeix i el rural estancat, entre 5 i 10 hb/km 2 que
amb menys força però també va a la baixa, es troben en zones muntanyoses i planes poc accessibles
com el Pirineu, les planes de Zamora, la serralada cantàbrica, Sierra Morena, etc, creant una
marginalitat demogràfica econòmica i social. Aquest despoblament, se li suma la impossibilitat de que
aquests pugin tenir cura de les muntanyes del voltant, el que els converteix en un blanc pels incendis.
El rural intermig es un rural que amb una mitja de 15-25 hb/km 2, es manté estancat però ni perd ni
guanya població. Per últim tenim el rural dinàmic, que entre 25-50 hb/km2 són municipis viables que
generalment es troben allà on hi ha població activitats econòmiques i centres urbans que intervenen en
Semestre 202001. 2
 GEOGRAFIA RURAL I DE MUNTANYA

Prova d'avaluació continua 2. DAVID ARJONA CARTAÑÀ

el desenvolupament urbà. Geogràficament es situen a l’eix del riu Ebre, a la perifèria de grans ciutats
com Madrid, al centre d’Andalusia, a la costa de Galícia i Astúries, entre d’altres, on inclús molts
d’aquests indrets van guanyar població després de la crisi del 2007.
Molinero, diu i com jo també e comentat al fòrum, l’agricultura es un element fonamental per tots els
espais rurals, però que en cap es la principal, ja que aquest correspon als serveis.

c) Text al fòrum.

ACTIVITAT 2:

1857-105.036 1920-75.905 1950-75.582 1970-65.917 1991-61.954 2001-62.662 2011-75.274

El volum demogràfic que tenien les comarques a finals del segle XIX, era superior a causa entre
altres coses, de la funció de protecció per a la població que exercien aquests territoris gràcies a la
seva morfologia del relleu. Aquest poblament fins al 1857, respon doncs a una necessitat de defensar-
se i articulant-se en petits nuclis. Podem dir que el Pallars Jussà i el Pallars Sobirà mostren una
decadència demogràfica continuada, ja que des de 1857 no paren de perdre població, i aquesta
població es perd a un ritme bastant elevat sobretot entre 1950 i 1970, on perden 4.519 i 2.523
habitants respectivament. Tanmateix, l’Alta Ribagorça i l’Alt Urgell perden població però no ho fan
d’una manera tan accelerada com les dues anteriors, les podem col·locar a la categoria d’estancades.
Això pot ser genera confusió, ja que si ens centrem en el cas de l’Alt Urgell, La Seu d’Urgell, guanya
població els anys 1910, 1930 i 1950, això significa que tot i que el conjunt de la comarca en perd, la
capital en guanya, el que posa contra les cordes als petits municipis, que són els més perjudicats.

D’altra banda la Cerdanya, arriba al seu punt més baix al 1920 amb una població de 11.298
habitants, i a partir d’aquell moment no para de créixer, si que és cert que no ho fa a una velocitat
molt elevada, almenys fins a principis del segle XXI, però la dinàmica sempre és positiva. L’Aran, té
una tendència que la podríem considera estancada, fins a finals dels anys 60, on arriba al seu moment
més baix amb una població de 5055 habitants l’any 1970, a partir d’allà te una tendència positiva
similar a la que té la Cerdanya.

En línies generals, existeixen dos grans períodes amb tendència decreixent. El primer té lloc als anys
posteriors a assolir el màxim poblacional i es perllonga fins al principi del segle XX. La primera
meitat de segle suposen una interrupció al procés de despoblament. Just després la tendència torna a
la baixa i s’intensifica aproximadament al 1960.

Semestre 202001. 3
 GEOGRAFIA RURAL I DE MUNTANYA

Prova d'avaluació continua 2. DAVID ARJONA CARTAÑÀ

Cap a finals de la dècada de 1980 comencen a aparèixer noves tendències migratòries sobretot a la
Cerdanya i a l’Aran que no s’havien registrat amb anterioritat durant el segle XX. Els protagonistes
d’aquestes migracions, són la gran majoria joves, que resideixen a l’àrea metropolitana de Barcelona
i que busquen un retorn al camp. Aquestes migracions, a banda de contribuir al creixement
demogràfic també va contribueixen a rejovenir una població envellida.

Generalment a principis del segle XXI gairebé totes les comarques entren en un canvi de tendència
en el comportament demogràfic, on totes augmenten significativament, ja que aquelles tendències
migratòries es van convertir en noves iniciatives empresarials, on la gent es convertia en emprenedor
autònom i en cada petit pobla s’obrien comerços i establiments. Això es va truncar a finals de la
primera dècada del nou mil·lenni on veiem que, totes les comarques en aquests cas sense excepció
tornen a entrar en una dinàmica negativa, on la població jove, se’n va a buscar les oportunitats a fora.
Aquesta intensa reducció de la població tot i no esdevenir tant important en termes quantitatius com
la dels Segle XIX, comporta greus conseqüències per l’Alt Pirineu i l’Aran, ja que marca l’inici del
procés d’abandonament definitiu.
L’any 2015 la població de l’Alt Pirineu, suposa un 1% de la població total de Catalunya, no obstant
tant sols ocupa un 20% del territori català.

ACTIVITAT 3:

a) Un dels elements que s’indiquen al diari com a factors que motiven a la població a migra cap als
pobles, pot ser el teletreball, que fins ara havia estat a l’abast de molt pocs, la pandèmia ha obert la
porta a aquest que han de treballar desde casa, i per tant ja no necessiten estar al nucli urbà. Cal tenir
en compte que encara segueix sent una part molt petita de la població activa qui disposa d’aquest
tipus de feina, però hi és, i cal valorar aquesta oportunitat No obstant, també es pot donar el cas, de
les persones que han perdut la feina a la ciutat es traslladin al poble per a realitzar les tasques que
fins ara feia l’immigrant, però aquest es veu incapaç per les restriccions de fronteres (Sánchez,
2020).
Una altre de les avantatges que té anar a viure al poble, es que la atenció mèdica es gairebé
individualitzada, no hi ha cues, i no has de demanar cita prèvia, si et fa malt alguna part del cos, pots
inclús enviar un “WhatsApp” al doctor per una avaluació instantània, l’únic que quan són coses greus
si que has de anar a la ciutat (Adela, 2020). No obstant, l’augment de la millora de les
comunicacions, l’auge dels serveis, juntament amb mesures de tipus polític, com l’expansió

Semestre 202001. 4
 GEOGRAFIA RURAL I DE MUNTANYA

Prova d'avaluació continua 2. DAVID ARJONA CARTAÑÀ

desserveis públics i les polítiques de desenvolupament rural, contribueixen a reduir les diferències
entre espais rurals i urbans (Ferrás, 2000), també fan atractiva la immigració cap a les zones rurals, o
com diu Kontuly, hi ha un canvi en les preferències residencials a favor d’entorns rurals i pobles més
petits. Això ho va dir al 1998, però ara aquestes preferències es reafirmen tot just després del
confinament al que se li sumen els atractius ambientals, i el canvi actitudinal de valors.

b) En aquestes etapes de restriccions de mobilitat, de serveis gairebé retallats a mínims, on en el pitjor

dels casos es el confinament. La ciutat i el món rural, s’equilibren amb el sentit dels serveix que
cadascú ofereix. Quan la gent s’ha desplaçat a les ciutats, entre d’altres és per la prestació de serveix
que aquesta ofereix, si aquests es veuen afectades, o restringides les diferències entre el món rural i el
món urbà ja no són tant diferents. Viure en una ciutat té molts avantatges, però hi ha inconvenients
tals com contaminació ambiental, lumínica i acústica, estres, etc. Aquest idil·li va per aquest camí,
on la majoria dels ciutadans de les grans urbes pensen que s’hi ha de estar en una ciutat sense gaudir
dels beneficis i serveix que aquesta ofereix, potser pot ser més intel·ligent anar a viure a la
muntanya, on les restriccions no són tan excessives, la contaminació es menor, i allunyats del estres
de les ciutats. El dilema de pagar una casa petita, a la ciutat, o pagar el mateix preu i tenir camp per
gaudir de la natura (Dotu, 2020). Molts amb aquest idil·li li sumen que les relacions socials són
menors però aquestes són més intenses.

Busca una definició de contraurbanització que creguis escaient i cita’n l’autor. (Entre 200 i 300
paraules)

Semestre 202001. 5
 GEOGRAFIA RURAL I DE MUNTANYA

Prova d'avaluació continua 2. DAVID ARJONA CARTAÑÀ

- Ferrás, C. (2000). «Ciudad dispersa, aldea virtual y revolución tecnológica. Reflexión acerca de sus relaciones y significado social». Scripta Nova
(núm. 69 [68]) Barcelona: Universidad de Barcelona. http://www.ub.edu/geocrit/sn-69-68.htm

- Kontuly, T. (1998). «Contrasting the counterurbanisation experience in European nations». A: P. Boyle; K. Halfacree (ed.). Migration into rural areas:
theories and issues (pàg. 61-78). Chic- hester: Wiley, John & Son.

Kontuly (1998, pàg. 66-67)

https://www.elnacional.cat/ca/societat/covid19-propicia-gent-abandoni-ciutat-viure-
poble_537306_102.html
https://www.elperiodico.com/es/cuaderno/20200516/huir-virus-exodo-rural-mundo-tras-coronavirus-
covid-19-7963110

BIBLIOGRAFIA

Aldomà, I. (dir.) (2009). Atles de la nova ruralitat. Lleida: Fundació del Món Rural. <http:// www.fmr.cat/atles/materials/atlesruralitat.pdf>

Semestre 202001. 6