22406-ENGINYERIA DE MATERIALS Any 2021-22

CAS PRÀCTIC 1. Disseny de cables tensors d’una boia de

abalisament

Introducció
Les boies d’abalisament són estructures que suren sobre la superfície marina, que tenen com a
principal funció la d’orientar les embarcacions i guiar-les entre altres funcions.

Les boies estan compostes per tres elements diferenciats:

- Boia: És l’estructura situada sobre la superfície del mar.

- Mort: És un pes que es situa al fons marí constituït normalment de formigó, que permet
l’ancoratge de la boia per evitar el seu desplaçament.
- Cable d’ancoratge: Manté la boia connectada al mort.

Consideracions del Cas Pràctic

Sobre la boia actuen bàsicament dos tipus de forces. La força vertical d’empenyiment (Principi
d’Arquímedes), que contraresta el pes de la boia i del propi cable, i les forces d’arrossegament
(F) degudes a l’acció del vent i les corrents marines. Llavors la tensió (T) generada sobre el cable
d’ancoratge es pot escriure com la suma vectorial d’aquestes forces. El seu mòdul és:

𝑇𝑇 = �𝐹𝐹 2 + 𝑃𝑃2

Les forces d’arrossegament (𝐹𝐹 = 𝐹𝐹𝑣𝑣 + 𝐹𝐹𝑐𝑐𝑐𝑐𝑐𝑐𝑐𝑐 ) es poden escriure de la següent manera:

1
- Força del vent: 𝐹𝐹𝑣𝑣 = 𝜌𝜌𝑎𝑎𝑎𝑎𝑎𝑎𝑎𝑎 𝑣𝑣𝑣𝑣𝑣𝑣𝑣𝑣𝑣𝑣 𝐴𝐴𝑒𝑒𝑒𝑒𝑒𝑒 𝐶𝐶𝑤𝑤
2
On ρaire és la densitat de l’aire, vvent és la velocitat del vent, Aext és la superfície exposada
al vent d’un dels laterals de la boia, i Cw és un coeficient.

1 2
- Força de les corrents marines: 𝐹𝐹𝑐𝑐𝑐𝑐𝑐𝑐𝑐𝑐 = 𝜌𝜌𝑎𝑎𝑎𝑎𝑎𝑎𝑎𝑎𝑎𝑎 𝑣𝑣𝑐𝑐𝑐𝑐𝑐𝑐𝑐𝑐 𝐴𝐴𝑠𝑠𝑠𝑠𝑠𝑠 𝐶𝐶𝑑𝑑
2
On ρaigua és la densitat de l’aigua de mar, vcorr és la velocitat de les corrents marines, Asub
és la superfície de la boia submergida, i Cd és un coeficient.

El pes del cable submergit es calcula com: 𝑃𝑃 = 𝜇𝜇𝜇𝜇𝜇𝜇 amb µ la densitat lineal (massa submergida
de la cadena menys flotabilitat per unitat de longitud) del cable, g l’acceleració de la gravetat i
L la longitud del cable, que ha de tenir una longitud mínima:

2𝐹𝐹
𝐿𝐿 = 𝐻𝐻�1 +
𝜇𝜇𝜇𝜇𝜇𝜇
on H és la profunditat.

Activitats
Activitat 1. Estudi propietats mecàniques

Aquesta primera activitat vos permetrà adquirir els coneixements teòrics de la caracterització
de les propietats mecàniques dels materials, imprescindibles per realitzar les següents activitats
del cas pràctic. La primera activitat està pensada per a què es realitzi de forma individual.

1. Llegiu el text referent a propietats mecàniques dels materials extret del llibre "Introducción
a la Ciencia e Ingeniería de los Materiales", Vols. 1 y 2. William D. Callister, Editorial Reverté,
1997 que teniu penjat a continuació, i una vegada entès, definiu amb les vostres paraules els
següents cinc conceptes: mòdul elàstic, límit elàstic, coeficient de Poisson, resistència mecànica,
ductilitat i tenacitat. Anotau també devora la definició, com es calculen.

2. Contestau el qüestionari d’autoavaluació. Teniu diferents qüestions teòriques i algun petit

problema, que vos permetrà avaluar el vostre nivell de comprensió de les propietats
mecàniques.

Activitat 2. Pràctica de Laboratori

En aquesta activitat es realitzaran les mesures de les propietats mecàniques de tres metalls
diferents, candidats per l’aplicació com a cable d’ancoratge de la boia: acer, alumini i llautó. Els
experiments es duran a terme a la màquina d’assaig dels Serveis Científico-tècnics de la UIB.

1. Mesura les dimensions de les provetes metàl·liques amb les quals es realitzarà l’assaig.
2. Observeu la relació entre els fenòmens que ocorren a la proveta i la corba de força-
allargament enregistrada.

3. Una vegada acabat l’assaig, mesurau altre cop les dimensions de les provetes utilitzades.

4. A Aula Digital trobareu els arxius enregistrats durant els experiments per les tres provetes,
que haureu d’analitzar en la següent activitat.

Activitat 3. Resolució i presentació del cas.

Per realitzar la solució del cas pràctic, heu d’anar seguint i contestant les següents qüestions
plantejades a continuació.

1. Representa a partir de les dades recollides la corba esforç-deformació per els tres materials.

2. Per cadascun dels materials determina mitjançant un ajust lineal el mòdul elàstic, E.

3. Identifica i dona el valor del límit elàstic, resistència a la tracció i deformació a la fractura.

4. Calcula la tensió a la que està sotmesa el cable d’ancoratge amb les condicions marines
descrites a la taula 1.

5. Els cables d’ancoratge habitualment són cadenes compostes per baules com el que teniu a la
següent imatge. Calcula el diàmetre d mínim necessari per a cada un dels materials per suportar
la tensió calculada a l’apartat anterior sense deformar-se permanentment.

6. Calculau l’allargament i la deformació elàstica longitudinal del cable en les mateixes

condicions que la qüestió anterior.

7. Amb els resultats de la qüestió 6, calcula la reducció de diàmetre de les baules.

8. Calculau l’energia elàstica acumulada al cable quan la tensió que suporta és la tensió màxima.

9. En enginyeria sempre s’ha de tenir en compte el coeficient de seguretat. Això vol dir que mai
es pot arribar al límit. En molts casos existeix una normativa estatal o internacional que estableix
un coeficient de seguretat, k. En el cas de les cadenes d’ancoratge es recomana que la tensió
màxima que pugui suportar la baula sigui 5 vegades la tensió màxima que es genera en la cadena
en les condicions més desfavorables. Suposant que aquestes condicions fossin les que teniu
descrites a la taula 1, calculau de nou el diàmetre d de les baules per la cadena.

10. Indica, justificadament, quin dels materials recomanaries per al disseny del cable.
Taula 1.

Profunditat H 20 m
Velocitat màxima del vent, 𝒗𝒗𝒗𝒗𝒗𝒗𝒗𝒗𝒗𝒗 180 km/h
Velocitat màxima de la corrent, vcorr 2 nusos
Densitat de l’aire, ρaire 1.29 kg/m3
Densitat de l’aigua marina, ρaigua 1024 kg/m3
Superfície exposada al vent, Aext 5 m2
Coeficient d’arrossegament del vent, Cw 1.2
Coeficient d’arrossegament de la corrent, Cd 0.5
Superfície exposada a la corrent, Asub 2.7 m2
Densitat lineal de la cadena, µ 23 kg/m