PAUFISICAuib

Document per a la preparaci de la prova de Fsica a la PAU de la UIB
PAU
Estructura de lexamen
Criteris generals davaluaci
Exemples dexercicis per blocs
Exemple dexamen
Aquest document lha editat Antoni Amengual (Departament de fsica, UIB). El criteris generals
davaluaci shan presentat i consensuat en la reuni de coordinaci de la prova daccs. Es considera que
els exercicis presentats avaluen correctament cada un dels criteris indicats en el currculum de la Fsica de
segon de batxillerat.
Les solucions dalguns exercicis es poden trobar a la web

http://www.uib.es/depart/dfs/apl/aac/paufisica/
ESTRUCTURA DE LEXAMEN
Lalumnat rebr dos conjunts diferents de preguntes identificats com a Opci A i Opci B.
Vegeu exemple a les pgines 18 i 19. Cada alumne haur de respondre les preguntes de noms
un model per fer lexamen. Cada opci tendr aquesta estructura i puntuaci:
1)
2)
3)
4)
5)
6)
Enunciat A (1 punt)
Enunciat B (1 punt)
Enunciat C (1 punt)
Enunciat D (1 punt)
Enunciat E
a) Apartat (1 punt)
b) Apartat (1 punt)
c) Apartat (1 punt)
Enunciat F
a) Apartat (1 punt)
b) Apartat (1 punt)
c) Apartat (1 punt)
Lexamen sha de contestar en 4 pgines DINA4 (es donar un full DINA3 doblegat per la
meitat) amb un temps mxim duna dhora i mitja. Les preguntes es poden contestar en lordre
que es vulgui.
El temari de segon de batxillerat est dividit en sis blocs (interacci gravitatria, interacci
elctrica, magnetisme, vibracions i ones, ptica i introducci a la fsica moderna). En cada opci
hi haur una pregunta de cada bloc i la primera ser del bloc dintroducci a la fsica moderna.
__
www.uib.es/depart/dfs/
CRITERIS GENERALS DAVALUACI

1)
Justifica la resposta sempre. La valoraci duna resposta podr ser zero, encara que la
soluci donada sigui correcta, quan el corrector consideri que shavia de justificar
lobtenci de la resposta i la justificaci no shagi donat o sigui incorrecta.
2)
En la resoluci de problemes, es valorar el plantejament correcte, clar i raonat. En la

redacci de respostes es valorar la correcci, la precisi i la claredat del text. En qualsevol
pregunta es valorar positivament ls apropiat desquemes, diagrames i altres dibuixos per
contestar.
3)
Quan la resposta a un enunciat hagi de ser un resultat numric, es valorar:

a)
b)
c)
La correcci del valor donat com a soluci.

La presncia i la correcci de les unitats del valor soluci en el Sistema Internacional
dunitats.
Un escrit junt a la soluci indicant raonadament que lalumne s conscient de que ha
coms alguna errada si, amb un plantejament correcte, dna un resultat final erroni per
signe o ordre de magnitud.
4)
Quan els criteris de correcci especfics de les preguntes estableixin la resta de punts per
incorreccions (per exemple, perqu les unitats dun resultat numric sn incorrectes o no
shan indicat), la valoraci mnima que podr tenir una pregunta ser de 0 punts: Si la nota
duna pregunta arriba a ser negativa, es podr posar en la correcci; per en el cmput de
la nota de lexamen es comptabilitzar com a zero.
5)
Shan de saber els valors de les constants fonamentals i dades fsiques indicades a
continuaci, al menys, amb laproximaci que es dna aqu. Qualsevol altre constant fsica
o dada que shagi dusar en un problema sindicar en lenunciat.
N m 2
Constant gravitatria:
G 6,7 1011
Constant de la llei de Coulomb:
k=
Velocitat de la llum en el buit:
c 300 000 km / s = 3 108 m / s
Crrega dun electr:
e 1,6 1019 C
Gravetat a la superfcie terrestre:
g 9,8 m / s 2
1
4 0
kg 2
9 109
N m 2
C2
6)
Si les unitats de totes les dades sexpressen en el S. I. dunitats al comenament de la

resoluci dun problema numric, no es restaran punts perqu hi hagi resultats pel mig de
la resoluci sense unitats. En el resultat final, saplicaran els punt 3 i 4.
7)
Els apartats dun enunciat que les tengui es corregiran independentment. Els apartats que
necessitin el resultat numric dun apartat anterior per resoldres es corregiran assumint
que el resultat numric de lapartat anterior s correcte, tan si ho s realment com si no.
8)
Els problemes inacabats es valoraran en la mesura que compleixin alguns dels criteris
particulars indicats per a ells.
9)
Es pot portar una calculadora cientfica a lexamen. El professorat podr inspeccionar el

contingut emmagatzemat a la memria si la calculadora s programable.
PAU FSICA a la Universitat de les Illes Balears
INTERACCI GRAVITATRIA
1.1.
Quina o quines de les quatre forces fonamentals (fora gravitatria, electromagntica,

feble i forta) estan ms directament relacionades amb:
a) Les forces de fregament.
b) El moviment dun pndol.
c) La repulsi entre dos imants.
d) La radiaci beta.
e) La fissi nuclear.
f) La formaci de molcules.
g) Lexplosi dun petard.
h) El descens dun riu.
i) La fusi nuclear.
Criteri 1. Pere Palou, IES Institut Politcnic
1.2.
Una molla no obeeix exactament la llei de Hooke, sin que ve donada per lexpressi:
F = (10x + x3)i on la fora sexpressa en Newtons i x en metres (x < 1m). (Ves molt en
compte amb els signes.)
a) Calcula el treball que sha de fer per comprimir la molla des de la posici x = 0 fins
a la posici x = 0,5 m.
b) Calcula lenergia potencial associada a aquesta fora, de tal manera que sigui zero a
x = 0.
c) Calcula ara el treball necessari per estirar-la des de la posici x = 0 fins a x = 0,3 m,
per fent us de lenergia potencial.
Criteri 2. ngel Lpez, IES Marratx
1.3.
Lenergia potencial dun cos s Ep = 12x x3.

a) On s lorigen denergia potencial? s nic?
b) Quina s la fora que t associada aquesta energia potencial?
c) Fes un grfic de lenergia potencial en funci de x. Quins sn els punts dequilibri
estable i inestable?
d) Si un cos que t aquesta energia potencial, t energia total 0, a quina zona de leix x
es podr moure? Quina energia cintica tindr a x = 0,5 m.
Criteri 2. ngel Lpez, IES Marratx
1.4.
Un objecte es mou sobre l'eix d'abscisses (eix x) sotms a una fora total F(x) continguda
dins l'eix x. Quina s l'expressi de F(x) si l'energia potencial associada a aquesta fora s
U(x) = 7 x4?
Criteri 2. PAU juny 2008
1.5.
Un satllit artificial de 1500 kg rbita la Lluna amb un perode de 2 hores, essent el radi
de l'rbita de 1800 km. Calcula a partir d'aquesta informaci i del valor de la constant de
gravitaci universal G = 6,671011 N m2 kg2:
a) La massa de la Lluna.
b) La velocitat orbital del satllit.
c) L'energia potencial del satllit.
Criteri 3, 4. Proves d'accs
1.6.
Un satllit de 2000 kg es mou amb velocitat 1000 m/s en una rbita circular de radi 3000
km al voltant dun planeta. Calculau:
__
a) La massa del planeta.

b) El perode de rotaci del satllit.
c) La fora sobre el satllit.
1.7.
Criteri 3. Alberto Toms, Collegi Llus Vives
El semieix major de l'rbita de Jpiter al voltant del Sol s 5,20 vegades major que el de
l'rbita terrestre. Quan de temps tarda Jpiter en fer una volta al Sol?
Criteri 3. Proves d'accs
1.8.
Els perodes orbitals de les llunes de Jpiter, I i Calisto, sn 43 h i 400 h,

respectivament.
a) Quin s el semieix major de l'rbita de Calisto si el de l'rbita de I s de 4220 km?
b) Fes una estimaci de la massa de Jpiter.
1.9.
Mart t un radi de 3400 km i lacceleraci a la superfcie s de 3,7 m/s2.

a) Qu val lacceleraci de la gravetat a 1000 km daltura sobre Mart?
b) Quina velocitat hauria de tenir un satllit de 250 kg en rbita circular a 1000 km
daltura sobre Mart?
c) Quin seria el perode orbital del satllit de lapartat anterior?
Criteri 3. Juan Vizcano, IES Joan Alcover
1.10. Des de la superfcie de la Terra es llana un cos verticalment amb una velocitat de 5 km/s.
Calcula laltura a la que arribaria el cos menyspreant el fregament amb laire si
a) es considera que lacceleraci de la gravetat s 9,8 m/s2 durant tot el recorregut.
b) es t en compte la variaci de latracci gravitatria amb laltura.
Massa de la Terra = 5,971024 kg
1.11. Considera un satllit artificial de 950 kg de massa amb una rbita al voltant de la Terra
continguda en el pla de l'Equador.
a) A quina distncia de la Terra ha d'estar el satllit perqu l'rbita sigui
geostacionria? (L'rbita geostacionria s circular amb un perode de 24 h.)
b) Qu val el moment angular d'aquest satllit geostacionari?
c) Quina s la velocitat en el perigeu d'un altre satllit d'igual massa si la seva rbita
ellptica t lapogeu a 36500 km i el perigeu a 8200 km del centre de la Terra?
Massa de la Terra = 5,971024 kg
1.12. Un satllit artificial de 500 kg de massa es troba en una rbita circular al voltant de la
Terra i tarda 48 hores en completar-la:
a) A quina alada sobre la superfcie de la Terra es troba?
b) Quina s lacceleraci del satllit en rbita?
c) Quin seria el seu perode si es trobs a una altura, igual a dues vegades el radi de la
Terra?
Massa de la Terra = 5,971024 kg, Radi de la Terra = 6370 km.
Criteri 4. Joan Ginard, Aula Balear
1.13. La sonda espacial Mars Express orbita en torn a Mart recorrent una rbita completa en
7,5 hores, sent la seva massa de, aproximadament, 120 kg.
a) Calcula, suposant una rbita circular, el radi de lrbita i la velocitat de la sonda.
b) Calcula lenergia de la sonda, tamb en el cas de que la rbita fos circular.
c) Per lrbita de la Mars Express no s circular sin ellptica, per tal de poder
fotografiar la superfcie del planeta el punt ms proper de lorbita s a 258 km de la
superfcie i el ms allunyat a 11560 km. Calcula la relaci entre les velocitats de la

sonda en aquests dos punts.
RMart = 3390 km, MMart = 6,4211023 kg.
Criteri 4. Proposat per Joan Ginard, Aula Balear, de Proves daccs
1.14. Un planeta descriu lrbita de la figura. Estableix una

comparaci en els punts A i B daquesta rbita entre les
segents magnituds del planeta:
a) Velocitat de translaci.
b) Moment angular respecte del Sol.
c) Energia potencial.
d) Energia mecnica.
Criteri 4. Biel Galms, IES Son Rullan
1.15. Considerau el sistema format per la Terra i la Lluna. La distncia entre elles s duns
3,8105 km. La massa de la Terra s de 5,91024 kg i la de la Lluna 7,31022 kg. En un
sistema de referncia en qu la Terra ocupi el punt (0,0) i la Lluna es trobi sobre leix x
positiu, calcula:
a) El camp gravitatori en el punt A (3,5108 km, 0)
b) El camp gravitatori en el punt B (3,8108 km, 0,5108 km).
c) La diferncia de potencial gravitatori entre els punts A i B.
1.16. Els centres de dues esferes de masses 4 i 8 kg es

troben separats 6 m. A quina distncia del centre de
la massa de 4 kg sanulla el camp gravitatori creat
per les dues masses?
Criteri 5. Dun suggeriment de Sebasti Sastre,
IES Francesc de Borja Moll
INTERACCI ELCTRICA
2.1.
Tres crregues positives de 5 nC cada una es troben en els vrtexs d'un triangle equilter
de 12 cm de costat. Calcula el camp i el potencial elctrics en el punt mitj d'un del
costats del triangle.
2.2.
Una partcula amb crrega q1 = 106 C es fixa a lorigen de coordenades:

a) Quin s el treball necessari per collocar una segona crrega q2 = 108 C, que es
troba inicialment a linfinit, en un punt P situat a la part positiva de leix i a 30 cm
de lorigen?
b) Si la crrega q2 (de massa 2 mg) es deixa lliure al punt P, quina velocitat portar
quan es trobi a 1,5 m de lorigen?
Menyspreeu efectes gravitatoris.
2.3.
Dues crregues elctriques i puntuals de 20 i 90 C es troben separades una distncia de

15 cm. Calcula:
__
a) El potencial al punt mitj de la recta que uneix les dues crregues.

b) El punt en qu el potencial elctric sanulla.
Criteri 7. Elena Torrandell, IES CTEIB
2.4.
Per dur una crrega de 0,5 C des d'un punt A fins a un punt B s'ha de fer un treball de 55 J
contra un camp elctric. Quina s la diferncia de potencial entre A i B?
2.5.
Dibuixa aproximadament les lnies de camp elctric contingudes en un pla en el qual hi

ha dues crregues elctriques q i 2q.
2.6.
A la figura inferior esquerra es mostren lnies equipotencials dins un pla horitzontal al

voltant d'unes crregues elctriques. El potencial en quilovolts de cada lnia s el nmero
que hi ha devora ella. A la dreta es mostren ampliacions de les zones al voltant dels punts
A i B, amb l'equipotencial dibuixada amb una lnia negra ampla.
a) Quines fletxes indiquen la direcci del camp elctric en els punts A i B? (Podeu
copiar el dibuix deixant noms la fletxa correcta o descriviu la direcci clarament).
b) El camp elctric s ms intens a A, ms intens a B o igual d'intens en els dos punts?
c) Una partcula de 17,1 milligrams amb una crrega elctrica de 1,69 C segueix
una trajectria que passa pels punts A i B. La velocitat quan passa per A s de 100
m/s, quina s la velocitat quan passa pel punt B?
2.7.
Si un punt A es troba a un potencial elctric de +10 V i un punt B a un potencial de +5 V,

raona si una crrega positiva es mour (espontniament) dA cap a B o de B cap a A.
2.8.
Una partcula carregada entra en una regi on hi ha un camp elctric uniforme

perpendicular a la trajectria inicial de la partcula. Descriu com ser la trajectria
seguida per la partcula dins el camp elctric i explica com va variant la seva energia.
2.9.
En la figura, un electr es llana en la direcci de l'eix central, entre les lmines d'un tub
de raigs catdics, amb una velocitat inicial de 2107 m/s. El camp elctric uniforme entre
les lmines s de 20000 N/C cap amunt i es pot considerar confinat entre les dues
plaques.
a) A quina distncia de l'eix est lelectr en el moment que surt de la zona entre les
plaques? (indica clarament si es troba per damunt o per baix de leix)
b) A quina distncia del punt C impactar lelectr.
Criteri 10. Proposat per Joan Manera, Collegi La Salle, de Proves daccs
2.10. Tenim un electr dins un camp elctric uniforme dirigit verticalment de baix cap amunt,
la intensitat del qual s de 104 N/C. Calcula:
a) La fora exercida pel camp sobre lelectr.
b) Qu val el quocient entre el pes i la fora elctrica?
c) La velocitat de lelectr quan hagi recorregut 1 cm partint del reps.
d) Lenergia cintica de lelectr en el moment que ha recorregut 1 cm.
Massa de lelectr: 9,11 1031 kg
Criteri 11. Joan Manera, Collegi La Salle
2.11. Per a dues masses unitat amb crrega unitat en el S.I., separades una unitat de longitud,
qu s major, la fora datracci gravitatria o la de repulsi elctrica? Quantes vegades
major? Justifica la resposta.
MAGNETISME
3.1.
Un electr entra en una regi en qu hi ha un camp magntic uniforme de 0,2 T amb una
velocitat de 3105 m/s. Determina:
a) El mdul, la direcci i el sentit de la fora que actua sobre l'electr.
b) La trajectria descrita per l'electr mentre es mou per on hi ha camp magntic.
c) El mdul de a velocitat 2 ms desprs d'entrar en el camp magntic.
Massa de l'electr: 9,11031 kg
3.2.
Dues partcules de crrega elctrica igual en valor absolut, per de diferent signe, es
mouen amb la mateixa velocitat, dirigida cap a la dreta i en el pla del full de paper. Totes
dues penetren en un camp magntic de direcci perpendicular al full i cap avall.
a) Dibuixa i justifica les trajectries que seguiran en entrar en el camp magntic.
b) Si la massa duna s el doble que laltra, Quina gira ms rpidament?
3.3.
A la figura podeu observar la trajectria descrita per

una crrega elctrica negativa quan travessa dues
regions on hi ha aplicats dos camps magntics B1 i
B 2.
a) Indicau la direcci i sentit de B1 i de B2.
b) Quin dels dos camps s ms intens?
__
3.4.
Tres crregues elctriques idntiques: 1, 2 i 3, que

entren simultniament dins un camp magntic
uniforme, dirigit perpendicularment al full i cap a
dins, descriuen les trajectries indicades. Quina
delles t velocitat, en mdul, ms gran? Quina ms
petita?
3.5.
A la figura segent es mostra lesquema de la

trajectria dun electr que es mou a 107 m/s i entra
en una regi on hi ha un camp magntic uniforme
perpendicular al pla de la trajectria (zona de color
gris). Sobserva que lelectr fa una trajectria
semicircular de radi 5 cm dins daquesta regi, de
manera que surt movent-se en direcci parallela a la
dincidncia, per en sentit oposat. Quin s el mdul i
el sentit del camp magntic? Massa de l'electr:
9,11031 kg
Criteri 12. Sebasti Sastre, IES Francesc de Borja Moll
3.6.
A la figura es mostren tres fils conductors pels quals hi circulen tres corrents dintensitats
I1 = 1 A, I2 = 0,5 A i I3 = 0,5 A en els sentits indicats.
Determinau:
a) El camp magntic en el punt P.
b) La fora que actua, per unitat de longitud, sobre el conductor del mig. Donaune
mdul, direcci i sentit..
3.7.
A la figura adjunta podeu observar una espira

circular de radi R = 5 cm situada al pla del paper
amb el seu centre C situat a 20 cm dun conductor
rectilini molt llarg pel qual hi circula un corrent de
10 A dirigit cap a dalt. Quina hauria de ser la
intensitat que circuls per lespira, i en quin sentit
hauria de circularhi, de manera que el camp
magntic al centre daquesta valgus zero?
3.8.
Calcula el valor del camp magntic en el punt

central del circuit de la figura quan el corrent elctric
t una intensitat de 4 A i va en el sentit de la fletxa.
3.9.
Com canvia el camp magntic a linterior dun solenoide si:
a) La longitud del solenoide es duplica per el nombre de voltes s el mateix.

b) El nombre de voltes es duplica per la longitud s la mateixa.
3.10. La fora entre dos fils rectes parallels separats 1,2 mm quan duen el mateix corrent
elctric s de 17,4 mN. Quina ser la fora entre els dos fils quan se'ls separa fins a 3,2
mm? Permeabilitat del buit = 0 = 4 107 N A2
Criteri 14. PAU setembre 2008
3.11. Dos fils rectilinis, indefinits i parallels, separats una distncia d1m, transporten corrents
dintensitat I1 i I2.
a) Quan els corrents circulen en el mateix sentit, el camp magntic en el punt mig
entre els dos fils s 2106 T, mentre que quan circulen en sentits oposats val un
total 6106 T. Troba el valor de les intensitats.
b) Si les intensitats I1 i I2 fossin d1A i 2A respectivament i en el mateix sentit,
calculau on sanullaria el camp magntic.
Permeabilitat del buit = 0 = 4 107 N A2
3.12. Tenim dos filferros llargs i parallels separats una distncia de 6 cm, pels quals circulen
corrents de 9 i 5 A en el mateix sentit.
a) Fes un esquema per illustrar el camp magntic generat per cadi fil en un punt situat
just en mig dels dos.
b) Calcula la intensitat del camp magntic en un punt en mig dels dos filferros.
c) En quin punt el camp magntic s nul?
Permeabilitat del buit = 0 = 4 107 N A2
3.13. Dos fils rectilinis, indefinits i parallels separats una distncia d1 m, transporten corrents
dintensitat I1 i I2. Quan els corrents circulen en el mateix sentit, el camp magntic al punt
mig val 2 106 T, mentre que, quan circulen en sentit oposat val 6 106 T. Calcula el
valor de les intensitats.
3.14. Una espira amb els extrems connectats a un ampermetre es mou amb velocitat constant
dins un pla perpendicular a un camp magntic uniforme confinat en una regi finita.
L'espira entra dins la regi (estat a), es mou una estona dins el camp uniforme (estat b) i,
finalment, surt de la regi (estat c). Explica si hi ha o no corrent elctric per l'espira en
cada estat i, si n'hi ha, explica en quin sentit s la intensitat del corrent (horari o
antihorari).
10
__
3.15. Una bobina circular de 25 espires i 100 cm2 es troba perpendicularment a un camp
magntic depenent del temps essent B(t) = 3 sin(t) mT. Calcula la fora electromotriu
induda a la bobina en funci del temps.
3.16. Es deixa caure verticalment un imant cap al centre duna espira circular
tal i com sindica a la figura. Indica si apareix un corrent indut a
lespira i el seu sentit:
a) abans que el pol nord de limant passi pel centre de lespira.
b) desprs que el pol sud passi pel centre de lespira.
3.17. Una vareta conductora d1,2 m de longitud est damunt

dos rails com es mostra a la figura i tot el conjunt est dins
un camp magntic uniforme de 2 T perpendicular al pla de
la figura amb el sentit indicat. Quina s la fora
electromotriu induda a la vareta si aquesta es mou cap a la
dreta amb una velocitat de 4 m/s?
Criteri 15. Sebasti Sastre, IES Francesc de Borja Moll
3.18. Una espira quadrada es troba en un pla dins una regi de lespai on hi ha un camp
magntic uniforme perpendicular al pla. Raona si es generar o no corrent a lespira en
els casos segents:
a) Lespira es mou de cap a la dreta dins el pla.
b) Lespira es fa girar al voltant de leix que passa pel seu centre i s parallel al camp
magntic.
c) Lespira es fa girar al voltant dun eix que passa per dos dels seus vrtex.
Criteri 15. Dun suggeriment dElena Torrandell, IES CTEIB
3.19. Quin s el fonament fsic en el que es basa el transformador de corrent altern?

VIBRACIONS I ONES
4.1.
Una massa de 250 g suspesa d'una molla oscilla verticalment amb una freqncia d'1,5
Hz. Quant val la constant recuperadora k de la molla?
4.2.
Un oscillador que consisteix en un cos d1,5 kg fermat a una molla, i que oscilla sense
fricci, descriu un moviment harmnic simple de 2 cm damplitud amb una freqncia de
4 Hz.
a) Escriu lequaci de moviment que dna lelongaci en funci del temps.
b) Qu val la constant elstica o constant recuperadora de la molla?
c) Qu val lenergia total daquest oscillador?
4.3.
Es penja un cos de 100 g de massa dun extrem duna molla. A conseqncia daquest fet,
la molla sallarga 2 cm. A continuaci separem la massa 10 cm respecte de la posici
dequilibri anterior. Calcula:
a) Lequaci del moviment del cos (s imprescindible fer un dibuix especificant

lorigen i el sistema de referncia, amb el corresponent sentit positiu).
b) La seva velocitat quan es trobi a 2 cm de la posici dequilibri.
4.4.
Un cos de 0,3 kg es mou amb un moviment harmnic simple essent la freqncia angular
15 rad/s. Si lamplitud amb qu es mou s de 6 cm, calcula:
a) La constant elstica de la molla.
b) Lenergia mecnica.
c) Lenergia cintica i potencial quan la partcula es troba a 3 cm de la posici
dequilibri.
d) La velocitat mxima.
4.5.
Quin seria a Mart el perode de les oscillacions de petita amplitud d'un pndol simple que
a la Terra oscilla amb un perode d'1,4 s? Acceleraci de la gravetat a la superfcie de
Mart: 3,71 m/s2.
4.6.
Els dos dispositius fsics de la figura oscillen amb el

mateix perode. Determinau la constant k de la molla.
Criteri 20, 18. Alberto Toms, Collegi Llus Vives
4.7.
Un nin i una nina juguen amb una pilota plena

d'arena penjada d'una corda. El nin estira la pilota i la
deixa anar. La nina l'espera a l'altra banda i l'agafa
quan s'atura en el punt ms alt, 2.4 segons desprs de
que el nin la deixs. Determina la longitud de la corda.
Criteri 20. Proposat per Francesca Molinos, IES Madina Mayurqa, de Proves Olimpada
4.8.
Un rellotge de pndol savana. Proposa dues solucions per tal que el rellotge funcioni be.
4.9.
Classifica les segents ones com a materials o electromagntiques, i tamb com a

transversals o longitudinals:
a) Els sons a travs de laire
b) Les microones
c) La llum polaritzada
d) Els sons a travs dun slid tridimensional
e) La llum no polaritzada
4.10. Escriu l'equaci d'una ona d'amplitud 5 cm, freqncia 50 Hz i velocitat de propagaci 25
m/s.
4.11. En un medi elstic s'estableix un moviment ondulatori descrit per l'equaci

y(x, t) = 0,02 sin( 10 x + 30 t ) en unitats del SI. Determina:
a) La longitud d'ona i la freqncia de l'ona.
b) La velocitat i el sentit de propagaci de l'ona.
c) La velocitat mxima amb que oscilla un punt del medi pel qual es propaga l'ona.
11
12
__
4.12. Una ona plana es propaga en direcci positiva segons leix x, amb velocitat 340 m/s,
amplitud 5 cm i freqncia 100 Hz:
a) Escriu lequaci dona.
b) Calcula la distncia entre dos punt que tenen una diferncia de fase de 2/3.
4.13. Lequaci duna ona transversal s y = 0,02 cos(0,5 t 1,57 x), on x i y es mesuren en
metres i t en segons.
a) Calcula la velocitat de propagaci, la freqncia i la longitud dona.
b) A partir de t = 0, quin s el temps mnim a fi que un punt situat a x = 6 m tingui
velocitat, en mdul, mxima?
4.14. Una ona est representada per lequaci y = 0,02 cos2(t/4 + x/1,6) on x i y estan
expressats en metres i t en segons.
a) Determina la longitud dona, el perode i la velocitat de propagaci. Indica tamb el
sentit de propagaci de lona.
b) Calcula la diferncia de fase per a dues posicions de la mateixa partcula quan
linterval de temps s de 2 s.
c) Calcula la diferencia de fase en un moment donat, de dues partcules separades 120
cm.
4.15. En una interferncia dones digual freqncia i amplitud, quines sn les condicions que
determinen que un punt concret sigui un node, s a dir, que no oscilli?
4.16. A quin rang de freqncies s sensible l'oda humana? I a quin rang d'intensitats?
4.17. Quina s la longitud dona mxima que pot tenir una ona sonora perqu sigui audible a
loda humana? (Velocitat del so a laire: 340 m/s).
4.18. Dos altaveus petits emeten ones en totes direccions. Laltaveu

S1 emet amb una potncia d1 mW i laltaveu S2 ho fa amb
una potncia d1.5 mW. Determinau el nivell dintensitat (en
dB) al punt P de la figura. (Dada: I0 = 1012 W/m2.)
a) quan noms emet S1;
b) quan noms emet S2;
c) quan emeten S1 i S2 simultniament.
PTICA
5.1.
Quines propietats de la llum decantaren la victria cap a la teoria ondulatria, abans de la

teoria quntica?
5.2.
Quin fet experimental va ser determinant per acceptar la teoria dual de la llum (onacorpuscle)?
5.3.
Quina s la velocitat de propagaci de la llum en un medi transparent amb ndex de

refracci 1,5?
5.4.
Explica quan es dna el fenomen de reflexi total i determina l'angle lmit per a llum
incident sobre una superfcie que separa vidre d'ndex de refracci 1,6 d'aire.
5.5.
El raig de llum d'un lser es dirigeix cap a la superfcie de l'aigua que hi ha dins un tass
per la banda de baix com es mostra a la figura esquerra.
a) Es reflectir el raig totalment a la superfcie entre l'aigua i l'aire? (Escriu els clculs
que facis per respondre i usa 1,33 per l'ndex de refracci de l'aigua.)
b) Quin s l'angle lmit ( angle crtic) entre l'oli (n = 1,5) i l'aigua (n = 1,33).
c) Calcula si posar oli amb un ndex de refracci n = 1,5 damunt l'aigua (figura dreta)
serviria perqu el raig del lser no es reflects totalment i pogus sortir per la part
superior de l'oli. Dna la resposta descrivint o dibuixant la trajectria del raig.
5.6.
Un raig de llum travessa una lmina de vidre de

gruix 2 cm i ndex de refracci 1.5. El raig incideix
amb un angle de 40 i surt desplaat per seguint
una lnia parallela a la del raig incident.
Considerant que hi ha aire a les dues bandes de la
lmina, determina el desplaament d del raig.
5.7.
Un raig de llum monocromtica incideix en una de

les cares duna lmina de vidre de cares planes i
13
14
__
paralleles amb un angle de 30. La lmina t un gruix de 5 cm i un ndex de refracci n =

1,5.
a) Dibuixa el cam ptic seguit pel raig dins el vidre.
b) Calcula els angles refractats dins el vidre, i langle emergent de la lmina.
c) Calcula la distncia recorreguda dins la lmina.
5.8.
Fes un esquema de la formaci de la imatge dun objecte produda amb un mirall convex,
i usal per demostrar la impossibilitat que la imatge sigui real.
5.9.
Els radis de curvatura duna lent convergent sn R1 = 10 cm i R2 = 20 cm i lndex de

refracci s n = 1,47. Determina:
a) La distncia focal i la potncia de la lent.
b) La posici i la mida de la imatge dun objecte de 5 cm situat a 30 cm de la lent
numricament.
c) Fes un diagrama dels raigs per determinar la imatge de lobjecte de lapartat
anterior.
5.10. Davant un mirall convex de 20 cm de radi, a 1 m de distncia, colloquem un objecte de 2

mm daltura. Determina la posici i la mida de la imatge.
5.11. Quin tipus de lent susa per corregir la hipermetropia? Explica tamb perqu susa aquest
tipus de lent.
5.12. Un mirall esfric cncau t un radi de curvatura de 60 cm. A 80 cm davant el mirall hi ha

un objecte de 10 cm d'alada..
a) Determina la posici de la imatge de l'objecte i indica si la imatge s real o virtual.
b) Determina l'alada de la imatge i indica si s directa o invertida.
c) Fes un diagrama de raigs que representi la situaci descrita.
5.13. Per enfocar la imatge sobre el negatiu fotogrfic, en el segle XIX s'empraven cmeres de
manxa (el nom en castell s igual: cmara de fuelle): La tela flexible no deixava entrar
la llum, i la lent de l'objectiu es podia apropar i allunyar del negatiu.)
a) Quina distncia focal tenia la lent prima d'una d'aquestes cmeres si el negatiu
estava a 12,5 cm de la lent quan s'havia enfocat un quadre en una paret a 3 m de la
lent?
b) Quina era l'rea de la imatge sobre el negatiu del quadre anterior, de 30,0 cm
d'ampla i 22,5 d'alt?
c) Comparant l'ull amb la cmera de manxa, la retina de l'ull s com el negatiu de la

cmera fotogrfica i el cristall s com el seu objectiu; per la distncia entre la
retina i el cristall de l'ull est fixada per la mida del globus ocular, com
aconseguim enfocar amb els nostres ulls objectes a diferents distncies?
Criteri 31, 30. PAU juny 2008
5.14. A quina distncia duna lent convergent de distncia focal f hem de collocar un objecte
de manera que laugment sigui igual a 1?
5.15. Es t una lent de vidre n = 1,5, radis de les cares iguals i potncia 5 diptries. Determina
el segon radi duna lent del mateix vidre que t una cara plana i la mateixa potncia que
lanterior.
5.16. Sigui un sistema format per dues lents convergent idntiques, de distncia focal f = 10 cm
i separades una distncia de 40 cm. Colloquem un objecte de 10 cm daltura a 20 cm de
la primera. Calcula la posici i la mida de la imatge formada pel sistema.
5.17. Ordena de major a menor longitud d'ona les segents radiacions electromagntiques: llum
vermella, llum groga, microones, raigs X.
5.18. Per qu es dispersa la llum blanca quan incideix sobre determinats materials transparents?
5.19. Cita els principals grups de lespectre electromagntic per ordre creixent de freqncies.
FSICA MODERNA
6.1.
Esmenta quatre fets experimentals no explicats en la fsica clssica.

6.2.
a) Qu s la catstrofe ultraviolada? b) Com evita aquest problema la hiptesi de Planck

per la radiaci del cos negre?
Criteri 34. Carlos Alonso, IES
6.3.
a) Qu intentava mesurar lexperiment de Michelson i Morley? b) Per qu varen obtenir

un resultat nul?
6.4.
Si la teoria electromagntica clssica pogus explicar lefecte fotoelctric, de quina

magnitud dependria la intensitat del corrent detectat a lexperiment de lefecte
fotoelctric?
6.5.
a) A quin procs fsic correspon cadascuna de les lnies dun espectre demissi? b) Per
qu el model atmic de Rutherford no pot explicar lexistncia de les lnies espectrals?
15
16
__
6.6.
Una de les observacions sobre lefecte fotoelctric s que hi ha una freqncia llindar per
sota de la qual no es produeix lemissi delectrons per molt intensa que sigui la llum.
Quina explicaci dna sobre aix el model fotnic de la llum?
6.7.
La freqncia mnima de la radiaci capa d'extreure electrons d'un cert metall s de

5,51014 Hz. Calcula:
a) El treball d'extracci per a aquest metall.
b) L'energia cintica mxima dels electrons emesos amb una radiaci d'1,51015 Hz.
c) La longitud d'ona de De Broglie associada als electrons emesos amb la radiaci
d'1,51015 Hz.
Massa de l'electr: 9,11031 kg, constant de Planck: 6,631034 Js.
6.8.
El treball dextracci dun ctode metllic a una cllula fotoelctrica s de 3,32 eV.
Sobre el ctode incideix radiaci de longitud dona de λ = 325 nm, calcula la
velocitat mxima a la que sn emesos els electrons.
Massa de l'electr: 9,11031 kg, constant de Planck: 6,631034 Js.
6.9.
Indica en quines de les segents situacions podem aplicar la fsica clssica, o hem
daplicar la teoria de la relativitat o la fsica quntica:
a) Disseny dun lector de DVD.
b) Disseny del sistema GPS.
c) Disseny dun coet per pujar un satllit artificial.
6.10. El Sol emet una potncia total de 3,6 1026 W. Fes una estimaci de la quantitat de massa
per segon que es transforma en energia suposant que tota lenergia produda fos deguda a
la transformaci de 4 nuclis dhidrogen en un nucli dheli.
Massa del nucli dheli = 4,004 uma
Massa del prot = 1,007 uma. 1 uma =1,660 1027 kg, 1eV = 1,6 1019J.
6.11. Per qu la massa d'un nucli estable s ms petita que la suma de les masses dels seus
nucleons? Com s'anomena aquesta diferncia?
6.12. La reacci de fusi nuclear 2H + 3H 4He + n s dna a la bomba dhidrogen per tamb
es pot usar per generar energia en una central elctrica. Calcula lenergia alliberada en la
formaci dun tom dheli amb aquesta reacci.
Masses atmiques: He: 4,00388 u; 2H: 2,01474 u; 3H: 3,01700 u.
Massa del neutr: 1,00858 u.
6.13. Determina el nombre atmic i el nombre mssic de l'istop que resultar de

desprs d'emetre dues partcules ; i tres partcules .
238
92 U
6.14. Hi ha istops radioactius que quan han ems una partcula o una partcula donen un
istop que tamb s radioactiu i aix hi pot haver una cadena de desintegracions fins
arribar a un tom estable. Aquest s el cas del tori amb nombre mssic 232 i nombre
atmic 90. La cadena de desintegracions s: , , , .,.,.,.. Desprs de la cadena
de desintegracions de l'istop de tori, quin sn els nombres mssic i atmic de l'element
resultant? Indica com fas el clcul.
226
6.15. El 226
88 U es desintegra radiactivament en 86U . Escriu lequaci corresponent a lemissi
radioactiva. Calcula lenergia alliberada en el procs.
mRa = 225,9771 u; mRn = 221,9703 u; mHe = 4,00388 u; 1u = 1,671027 kg
6.16. Considerem una mostra de material d'un element radioactiu que en un moment donat t
una activitat de 3108 Bq.
a) Quin s el perode de semidesintegraci de l'element radioactiu si en un perode de
61 dies l'activitat de la mostra disminueix fins a 9107 Bq?
b) Partint de quan l'activitat s de 9107 Bq, quina ser l'activitat de la mostra al cap de
300 dies?
c) Quin temps passa mentre l'activitat de la mostra disminueix des de 9107 Bq fins a
9106 Bq?
6.17. Una mostra duna eina antiga de fusta presenta una activitat de 13500 desintegracions per
dia. La mateixa massa duna mostra actual de carboni presenta una activitat de 920
desintegracions per hora. Estimeu lantiguitat de leina de fusta.
Perode de semidesintegraci del 14C, T1/2 = 5730 anys.
6.18. a) La quantitat de radiactivitat que absorbeix el cos duna persona es pot mesurar en J/kg.
Quin s el nom de dita unitat en el S.I.?
b) Aquestes unitats no reflecteixen el dany biolgic que causen. De quins tres factors
depn el dany biolgic produt per la radiactivitat?
c) En quines unitats es quantifica dit dany biolgic produt per la radiactivitat?
17
18
__
Prova daccs a la Universitat (2009)
Fsica
Model 1
TEMPS: 1,5 HORES
Puntuaci
Preguntes 1 a 4: 1 punt cada una, repartit per igual entre els apartats indicats.
Preguntes 5 i 6: 1 punt per apartat.
OPCI A
5. a) Qu intentava mesurar lexperiment de Michelson i Morley? b) Per qu varen

obtenir un resultat nul?
6. Els centres de dues esferes de 4 kg i 9 kg es troben separats 12 m. A quina distncia
del centre de la primera sanulla el camp gravitatori creat per elles?
7. Dos fils rectilinis, indefinits i parallels separats 1 m, transporten corrents dintensitats I1 i I2. Quan els corrents circulen en el mateix sentit, el camp magntic al punt
mig val 4107 T, mentre que, quan circulen en sentit oposat val 20107 T. Quina
equaci relaciona I1 i I2 amb el camp en cada cas? Quin s el valor de les intensitats
I1 i I2? (0 = 4 107 N A2)
8. a) Explica quan es dna el fenomen de reflexi total. b) Determina langle lmit
entre dos medis dndex de refracci 1,4 i 1,7.
9. Un electr (massa 9,11031 kg) es llana pel centre entre les lmines dun tub de
raigs catdics com illustra la fletxa blanca a la figura, amb una velocitat inicial de
2,2107 m/s. El camp elctric uniforme entre les lmines s de 15000 N/C cap
amunt i es pot considerar confinat entre les dues plaques.
a) Quina s la fora que actua sobre lelectr quan est entre les plaques?
b) A quina distncia de leix est lelectr en el moment que surt de la zona
entre les plaques? Indica clarament si es troba per damunt o per baix de
leix.
c) A quina distncia del punt C impactar lelectr.
10. Un cos de 405 g de massa oscilla sense fricci fermat a una molla descrivint un
moviment harmnic simple de 3 cm damplitud i 5 Hz de freqncia?
a) Escriu lequaci de moviment que dna lelongaci en funci del temps
amb lorigen temporal en linstant en que lelongaci s mxima.
b) Qu val la constant elstica de la molla?
c) Qu val lenergia total daquest oscillador?
OPCI B
1. Per qu el model atmic de Rutherford no pot explicar lexistncia de les lnies

espectrals?
2. En els esquemes segents les lnies amb fletxes sn lnies de camp elctric, V1 i V4
sn dos valors positius del potencial elctric i el cercle de la figura b representa una
crrega positiva. Digus si cada esquema s possible o impossible i explica
breument el perqu.
3. El pla duna espira circular de 3 cm de radi s

perpendicular a un camp magntic depenent del temps
B(t) =10 sin(t) mT. Quina s la fora electromotriu
induda a lespira en funci del temps?
4. Una massa de 3 kg penja duna molla de constant
elstica k i una altra de 200 g penja dun fil de 35 cm.
a) Quina s la constant elstica de la molla si les dues
masses oscillen amb el mateix perode? b) Amb quin
perode oscillen?
5. Un satllit artificial de 1250 kg de massa es troba en una rbita circular al voltant
de la Terra i tarda 32 hores en completar una revoluci:
a) A quina distncia del centre de la Terra es troba?
b) Quina s lacceleraci, en mdul, direcci i sentit, del satllit en rbita?
c) Un satllit de la mateixa massa gira en una rbita circular denergia total
5109 J, a quina distncia del centre de la Terra est?
Massa de la Terra = 5,971024 kg,
Radi de la Terra = 6370 km.
6. Un misto es colloca a 20 cm davant un mirall esfric de radi desconegut. La imatge
formada s virtual, directe i el doble de gran que el misto.
a) A quina distncia i a quin costat del mirall sha format la imatge?
b) Quin s el radi del mirall? Indica explcitament si el mirall s cncau o convex.
c) Fes un diagrama de raigs per determinar la imatge del misto.
19

PAUFISICAuib

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

PAUFISICAuib

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Document per a la preparaci de la prova de Fsica a la PAU de la UIB

Les solucions dalguns exercicis es poden trobar a la web

CRITERIS GENERALS DAVALUACI

En la resoluci de problemes, es valorar el plantejament correcte, clar i raonat. En la

Quan la resposta a un enunciat hagi de ser un resultat numric, es valorar:

La correcci del valor donat com a soluci.

Constant de la llei de Coulomb:

Velocitat de la llum en el buit:

c 300 000 km / s = 3 108 m / s

Crrega dun electr:

Gravetat a la superfcie terrestre:

Si les unitats de totes les dades sexpressen en el S. I. dunitats al comenament de la

Es pot portar una calculadora cientfica a lexamen. El professorat podr inspeccionar el

PAU FSICA a la Universitat de les Illes Balears

Quina o quines de les quatre forces fonamentals (fora gravitatria, electromagntica,

Lenergia potencial dun cos s Ep = 12x x3.

a) La massa del planeta.

Criteri 3. Alberto Toms, Collegi Llus Vives

Els perodes orbitals de les llunes de Jpiter, I i Calisto, sn 43 h i 400 h,

Mart t un radi de 3400 km i lacceleraci a la superfcie s de 3,7 m/s2.

PAU FSICA a la Universitat de les Illes Balears

superfcie i el ms allunyat a 11560 km. Calcula la relaci entre les velocitats de la

1.14. Un planeta descriu lrbita de la figura. Estableix una

1.16. Els centres de dues esferes de masses 4 i 8 kg es

Una partcula amb crrega q1 = 106 C es fixa a lorigen de coordenades:

Dues crregues elctriques i puntuals de 20 i 90 C es troben separades una distncia de

a) El potencial al punt mitj de la recta que uneix les dues crregues.

Dibuixa aproximadament les lnies de camp elctric contingudes en un pla en el qual hi

A la figura inferior esquerra es mostren lnies equipotencials dins un pla horitzontal al

Si un punt A es troba a un potencial elctric de +10 V i un punt B a un potencial de +5 V,

Una partcula carregada entra en una regi on hi ha un camp elctric uniforme

PAU FSICA a la Universitat de les Illes Balears

A la figura podeu observar la trajectria descrita per

Tres crregues elctriques idntiques: 1, 2 i 3, que

A la figura segent es mostra lesquema de la

A la figura adjunta podeu observar una espira

Calcula el valor del camp magntic en el punt

Com canvia el camp magntic a linterior dun solenoide si:

PAU FSICA a la Universitat de les Illes Balears

a) La longitud del solenoide es duplica per el nombre de voltes s el mateix.

Criteri 15. PAU juny 2008

3.17. Una vareta conductora d1,2 m de longitud est damunt

3.19. Quin s el fonament fsic en el que es basa el transformador de corrent altern?

PAU FSICA a la Universitat de les Illes Balears

a) Lequaci del moviment del cos (s imprescindible fer un dibuix especificant

Els dos dispositius fsics de la figura oscillen amb el

Un nin i una nina juguen amb una pilota plena

Classifica les segents ones com a materials o electromagntiques, i tamb com a

4.11. En un medi elstic s'estableix un moviment ondulatori descrit per l'equaci

4.18. Dos altaveus petits emeten ones en totes direccions. Laltaveu

PAU FSICA a la Universitat de les Illes Balears

Quines propietats de la llum decantaren la victria cap a la teoria ondulatria, abans de la

Quina s la velocitat de propagaci de la llum en un medi transparent amb ndex de

Un raig de llum travessa una lmina de vidre de

Un raig de llum monocromtica incideix en una de

paralleles amb un angle de 30. La lmina t un gruix de 5 cm i un ndex de refracci n =

Els radis de curvatura duna lent convergent sn R1 = 10 cm i R2 = 20 cm i lndex de

5.10. Davant un mirall convex de 20 cm de radi, a 1 m de distncia, colloquem un objecte de 2

5.12. Un mirall esfric cncau t un radi de curvatura de 60 cm. A 80 cm davant el mirall hi ha

PAU FSICA a la Universitat de les Illes Balears

c) Comparant l'ull amb la cmera de manxa, la retina de l'ull s com el negatiu de la

Esmenta quatre fets experimentals no explicats en la fsica clssica.

a) Qu s la catstrofe ultraviolada? b) Com evita aquest problema la hiptesi de Planck

a) Qu intentava mesurar lexperiment de Michelson i Morley? b) Per qu varen obtenir