UNITAT 4

ELS CICLES
BIOGEOQUÍMICS EN
ELS ECOSISTEMS
 EL CICLE DE
MATÈRIA
-A diferencia del flux d'energia, el flux de
matèria en un ecosistema és cíclic. La
matèria no es perd, sinó que es recicla
contínuament.
 BIOELEMENTS
H - Majoria compostos
- Principalment en formant aigua
O2 - Aigua
- Element + abundant de la terra
- La reserva més gran d’O2 és a
l’atm
Carboni - Element fonamental matèria
viva
- Forma part de glúcids, lípids i
proteïnes.
- És a l’atm, CO2, a la hidrosfera
(dissolt) i litosfera (roques
calcàries i combustibles fòssils)
Nitrogen - Part essencial de proteïnes i els
àcids nucleics.
- Concentració molt elevada,
però no assimilable
directament pels essers vius
(bacteris fixadors de nitrogen)
 BIOELEMENTS
Fòsfor - Component important en els
àcids nucleics.
- La major part és a les roques
sedimentàries fosfatades
d’origen marí.
- NO HI HA A L’ATM I ES ESCÀS
A LA HIDROSFERA.
Sofre - Forma part de determinats
aminoàcids, per la qual cosa és
necessari per la síntesi de
proteïnes.
El cicle del nitrogen
 El cicle del fòsfor
A l’escorça terrestre, en forma de mineral apatita  roca
fosforita.
Per meteoritació es transforma en ió fosfat, que es
transporta per dissolució per l’aigua.
Una part precipita al sòl, altre es absorbida per les plantes
i la resta arriba al mar.
El fosfat que s’incorpora a les plantes passa a constituir
fosfolípids, ATP i àcids nucleics.
Fitplàncton  zooplàncton peixos  aus marines
Trampes de fòsfor fins orogènesi : alçament conca
sedimentària (jaciments minerals de fosforites)
Guano.
 EL CICLE DEL SOFRE
Es troba com a ió sulfat al sòl, com a àcid sulfhídric a
les aigues pantanoses, i com a dioxid de sofre a
l’atm.
Les plantes absorbeixen el S en ió sulfat, que es reduït
i incorporat a la MO  és formen els aa cisteïna i
metionina
En ambient aeròbic: els bacteris transformadors H2S
ió sulfit  ió sulfat, pot precipitar o tornar a ser
absorbit per les plantes.
En ambient anaeròbic, amb abundant M.O, el H2S
s’acumula a les aigües i precipita en forma de sulfurs
de ferro.
 L’EVOLUCIÓ DELS
ECOSISTEMES
- Els ecosistemes són dinàmics.
- Variacions en el biòtop i en les poblacions que
l'integren: successió ecològica.
- Les especies que van poblant el medi el
modifiquen, permet aparició o desaparició
d’altres espècies o un increment de:
• La diversitat d’organismes. Augmenta la
diversitat d'espècies en funció del
temps. ↑ el nombre de nínxols ecològics.
• La complexitat del ecosistema. Augmenta la complexitat de les
xarxes tròfiques i les relacions interespecífiques.
 L’EVOLUCIÓ DELS
ECOSISTEMES
1) La diversitat d’organismes. Augmenta la diversitat
d'espècies en funció del temps. ↑ el nombre de
nínxols ecològics.
2) La complexitat del ecosistema. Augmenta la
comple

4) La biomassa. Més pes i volum.

5) La resistència als canvis que es poden produir a

l’ecosistema. Es diferencien dos tipus de
successions:
- La tendència natural de qualsevol
successió és assolir l’etapa de
màxima estabilitat o clímax.

- Regressió ecològica.
 Succesió primaria a una illa
volcànica

EtaEtapa Etapa final o

EtaEtapa inicial o clímax
intermèdia o de
de constitució
maduració