BIOQUÍMICA

1. En la siguiente imagen podemos ver los diferentes niveles en los que se organiza la
materia viva.
a. Pon nombre a cada uno de ellos y defínelos.

Molecules. En química, una molecula es una particula formada per dos o més àtoms units per
enllaços covalents o metàl·lics.
Cel·lules. Les cel·lules són les unidades més petites que poden viure per si mateixa. Les cel·lules
formen els organismes vius i els teixits. Les tres parts principals de una cel·lula són el nucli (solament
en eucariótes), la membrana plàsmatica i el citoplasma. Hi ha dos tipus, la més simple, que
s’anomena procariota i solament forma bactéries i algunes algues, mentre que les més complexes
son les eucariotes, que formen tots els sers vius menys les bacteries i algunes algues.
Teixits. Estàn formats per cel·lules, son un grup d’aquestes que treballen juntes per cumplir una
funció especifica.
Órgans. Els òrgans son una col·lecció de teixits que estructuralment formen una unitat funcional
especialitzada per a realitzar una funció determinada.
Sistemes d’órgans. Es diu sistema d'òrgans al conjunt d'òrgans que treballen de manera coordinada
per a desenvolupar diverses funcions. Cada espècie compta amb un nombre variable de sistemes
d'òrgans. Els components d'un sistema d'òrgans funcionen de manera coordinada.
Organisme. Un organisme es un conjunt de sistemes d’òrgans que formen un ser viu.
Població. Una població és un conjunt d'organismes o individus de la mateixa espècie que conviuen
en un mateix espai i temps, i que comparteixen unes certes propietats biològiques.
Comunitat. Una comunitat és un grup o associació de poblacions de dues o més espècies diferents
que ocupen la mateixa àrea geogràfica al mateix temps, també coneguda com a biocenosi.
Ecosistema. Un ecosistema és un sistema biològic constituït per una comunitat d'organismes vius i
el medi físic on es relacionen. Es tracta d'una unitat composta d'organismes interdependents que
comparteixen el mateix hàbitat.
Ecosfera. L’ecosfera és una unitat que integren tots els éssers vius i els hàbitats del planeta.

b. Indica el nivel, a partir del que aparece la vida y define qué niveles son abióticos y
bióticos y lo que esto significa.

La vida apareix al nivell molecular.

NIvell Abiótic: Al nivell abiótic es poden trobar diferents tipus de nivells, des de la
partícula subatomica fins a la cél·lula. Els nivells d'organització abiótics son els que
comparteixen la materia viva i la materia inanimada.

Nivell Biótic: Esta format per tots el nivells des de la cel·lula fins la biosfera. Els nivells d'organització
biótics son exclusius de la materia viva.

c. La vida es una propiedad emergente que aparece cuando la materia se organiza en

niveles cada vez más complejos. ¿Qué significa esta afirmación?

Aquesta afirmació significa que un ser viu, sense diversos sistemes d’organs com el digestiu
o el respiratori, no podría viure, ja que els diversos sistemes d’organs tenen les seues
propietats i cualitats, però quan es junten totes en un ordre es poden generar noves
propietats.
2. Como toda la materia del universo, la materia viva está formada por átomos que
denominamos bioelementos o bioátomos. En la siguiente tabla se recoge la
composición química, en tanto por cien en masa, en la que entran a formar parte cada
uno de los principales bioelementos en la materia viva. Teniendo en cuenta que todos
los átomos de todos los seres vivos provienen de los átomos presentes en el agua y
en la corteza terrestre, contesta a las siguientes preguntas:

a. ¿Por qué la materia viva se ha enriquecido con la presencia de ciertos átomos que
son muy abundantes en esta pero no en la corteza terrestre o en el agua de donde
provienen?

La matèria viva s'ha enriquit amb la presència d'uns certs àtoms que són relativament escassos en
l'escorça terrestre o en l'aigua a causa de processos evolutius i bioquímics al llarg del temps
geològic.

b. ¿Cuál es el átomo más importante de la materia viva? ¿Por qué?

El C es l’àtom més important de la materia viva perque forma totes les estructures bàsiques de totes
les molecules biologiques. À més el C pot unirse a altres elements mediant enllaços per formar
compostos esencials per els diferents processos biologics.

c. Realiza una clasificación de los bioelementos completando la tabla que a

continuación se expone y define cada uno de ellos.

Abundancia Átomos Funciones Importancia

Bioelementos Superior al C, H, O, N, S i Són indispensables per Faciliten l'adaptació dels

primarios 95% P formar les molecules. éssers vius al camp
gravitatori terrestre, ja
que són els elements
més lleugers de la
naturalesa.

Bioelementos Aproximadam Ca, Mg, Na, K i Intervenen en el Exerceixen funcions

ent 4% Cl manteniment del grau de vitals per al
salinitat del mitjà intern i funcionament correcte de
secundarios
en l'equilibri de càrregues l'organisme.
a banda i banda de la
membrana.

Oligoelemento Menors que el Fe, Zn, I, F, Cu, Intervenen en la regulació Brinden els nutrients
0,5% Li, V, Cr, Mn, i equilibri de les funcions essencials perquè tots
Co, Mo, Sn, Se, respiratòria, digestiva, els processos funcionen
s
B i Si neurovegetativa i correctament
muscular, i en les
funcions metabòliques
 3. Los bioelementos se combinan entre sí para formar biomoléculas, las cuales se
agrupan para formar las células de las cuales estamos compuestos los seres vivos.
Completa la siguiente tabla definiendo cada una de las entradas de la tabla.

Principios inmediatos o Biomoléculas

BIOMOLÉC TIPOS CLASIFICACIÓ Definición Importancia
ULAS N

SIMPLES O2, N2
Una biomolècula és un Les biomolècules són
compost químic que es indispensables per al
troba en els organismes naixement,
vius. Estan formades per desenvolupament i
substàncies químiques funcionament de totes les
compostes principalment cèl·lules que conformen als
per C, H, O, S, P i N. organismes vius.

COMP INORG Agua Biomolecula present als L’aigua es essencial per la

UESTA ÁNICAS sers vius, es la més vida i es molt abundant als
S abundant (80-85%) amb sers vius.
enllaços fortament
polaritzats.

Dióxido de El diòxid de carboni és un El diòxid de carboni és un

carbono compost de carboni i
oxigen que existeix com a
gas incolor en condicions
de temperatura i pressió
estàndard.
ingredient crucial en la
fotosíntesi, el procés pel
qual les plantes
transformen l'energia del
sol per a convertir l'aigua i
el diòxid de carboni en
sucre.

Sales minerales Les sals minerals són Són les responsables de

compostos inorgànics retindre l'aigua en el cos,
fonamentalment iònics. Les però també participen en
sals, en general, són processos vitals com una
combinacions de cations i correcta funció cardíaca i la
anions, excloent els contracció muscular.
compostos de l'ió hidronic,
que es classifiquen com a
àcids.

ORGÁ Glúcidos Els glúcids són La principal funció dels

NICAS biomolècules compostes glúcids és aportar energia a
principalment de C, H i O, l'organisme.
encara que alguns d'ells
també contenen altres
bioelements com ara: N, S
i P.
 Lípidos Els lípids són un grup de
substàncies insolubles en
aigua, però solubles en
solvents orgànics, a més
son untoses al tacte.
Els lípids són font d'àcids
grassos essencials, mateix
que són indispensables per
al manteniment i integritat
de les membranes
cel·lulars.

Proteínas Polimers d’aminoàcids Les proteines realitzen

units per enllaços diverses funcions esencials
peptidics. Hi ha un total de pels sers vius, a mes son
20 aminoacids. Contenen fonamentals per les
C, O H i N cel·lules.

Ácidos Els àcids nucleics són S'encarreguen

Nucleicos grans polímers formats per d'emmagatzemar,
la repetició de monòmers transmetre i expressar la
denominats nucleòtids, informació genètica.
units mitjançant enllaços
fosfodièster.

4. El agua es la biomolécula inorgánica más abundante en todos los seres vivos. En

la imagen que se muestra a continuación podemos ver la estructura molecular del
agua y cómo esta forma una red gracias a la capacidad de formación de puentes de
hidrógeno entre las moléculas de agua. Explica la estructura molecular del agua y las
propiedades químicas que la hacen imprescindible para la vida..

L’aigua és una de les molècules més importants per a la vida, ja que els éssers vius estan fets de un
80-85% d’aigua. A més, els enllaços entre les diferents molècules està en constant trencament i
creació. És formen per forçes:
Forces intramoleculars: Els enllaços covalents.
Forces intermoleculars: Els ponts d’hidrogen.

- Gran disolvent: Les substàncies que es dissolen fàcilment en aigua, són hidròfiles, i les que no
hidrofòbiques.
- Gran medi de transport: L’aigua és el medi de transport entre cèl·lulas i en els èsser vius. Es un
gran medi perque pot dissoldre quasi totes les substancies dins el esser viu, excepte els lípids.
- Medi on es fan les reaccions químiques: Una reacció química, és un xoc entre molècules en
el que es creen i es destrueixen enllaços. Al estar en una dissolució amb aigua la quantitat de
partículas que estan en contacte és major.
- Regulador térmic: L’aigua, es calfa i es refreda molt lentament, el que el fa un regulador tèrmic.
- Fenomen de capil·laritat: L’aigua pot pujar per conductes estrets.
- Quan es congela pot flotar: L’aigua, és l’únic material que quan es solidifica, s’expan, el que fa
que la seua densitat sea menor sòlida que líquida.
- Equilibri d’autoprotonació: Hi ha una possibilitat que dins d’una massa d’aigua ocorreguen
reaccions químiques en les que dos molècules d’aigua xoquen i una molècula “agafa” un àtom
d'hidrogen quedant, una molècula de H3 O amb càrrega positiva, i una molècula OH amb càrrega
negativa (aquesta reacció també ocorre de forma inversa). . Els químics es van donar conta que la
quantitat de molècules H3O i OH era de 10 7M. Es va fer una escala de acidesa amb aquests valors,
que va des de 10-14 fins 1, però com són valors molt grans mediant uns càlculs es va ajustar a una
escala de 14 a 0 (Grau de PH)

5. Las sales minerales son biomoléculas inorgánicas presentes en los seres vivos
que pueden encontrarse en forma disuelta o precipitadas.
a. Define qué es una sal mineral y los estados en los qué se encuentran.

Les sals minerals són compostos inorgànics fonamentalment iònics. Les sals, en general, són
combinacions de cations i anions, excloent els compostos de l'ió hidronic, que es classifiquen com a
àcids. Es poden trobar dissoltes o precipitades.

b. ¿Cuáles son las funciones de las sales minerales disueltas y precipitadas?

Dissoltes- La principal funció de les sals minerals dissoltes és la regulació de l'equilibri osmòtic de
les cèl·lules amb el seu entorn aquós.
Precipitades- Formen estructures dures, que proporcionen estructura o protecció en ser que les
posseeix. També actuen amb funció reguladora.

c. Realiza un dibujo para explicar el proceso de disolución de una sal. Explica en ese
dibujo o en otro como afecta la temperatura al proceso de disolución de una sal.

La solubilitat d'una substància

generalment augmenta amb la
temperatura. Si es refreda una
solució saturada, la solubilitat
disminuirà i precipitarà l'excés de
solut.

6. La ósmosis es un fenómeno físico-químico consistente en el paso o difusión de un

disolvente a través de una membrana semipermeable. En la imagen que te proponemos a
continuación se explica el fenómeno, obsérvala y a continuación contesta a las siguientes
preguntas:

a. ¿Qué es la ósmosis?

L'osmosi és un fenomen físic relacionat amb el moviment d'un dissolvent a través d'una membrana
semipermeable.

b. ¿Qué representa en el dibujo el soluto y qué el disolvente? ¿Por qué siempre se llega al
equilibrio de concentraciones entre las dos disoluciones que se han puesto en contacto?
 Les boletes petites són el solut, mentre que les més grans son les molecules del disolvent. A major
concentració en els productes l'equilibri tendeix a desplaçar-se cap als reactius per a compensar la
reacció (l'equilibri es va cap a l'esquerra). A major concentració en els reactius, l'equilibri tendeix a
desplaçar-se cap als productes (l'equilibri es va cap a la dreta).

c. En la siguiente imagen podemos ver a una célula animal y vegetal responder a disoluciones
de diferente concentración. Explica lo que está ocurriendo en cada uno de los seis casos y
pon nombre a los procesos que se producen.

Podem veure les solucions hipertónica, isotónica i hipotónica, a la solució hipertónica passa si la seua
concentració de soluts és major que la de l'interior de la cèl·lula, i els soluts no poden travessar la
membrana, la isotónica si té la mateixa concentració de soluts que una altra solució, mentre que la
hipotónica passa si la seua concentració es menor que la de l’interior de la ce·lula. A la cel·lula
animal l’estat corrent i que no es perillós es la solució isotónica, mentre que en la vegetal es la
hipertónica.

7. La mayor parte de las biomoleculas orgánicas son polímeros. Un polímero es una molécula
que está formada a partir de la repetición de moléculas más sencillas unidas por algún enlace
químico. Observa el dibujo que se propone y contesta a continuación:

a. Explica el proceso que describe el dibujo.

La polimerització és un procés químic pel qual els reactius, monómer s’agrupen químicament entre si,
donant lloc a una molècula anomenada polímer.

b. ¿Qué moléculas se observan en el dibujo?

Podem observar 2 glucoses i 2 sacaroses unides per enllaços o-glucosidics.

c. ¿Qué biomoléculas son poliméros?

Les proteines, els carbohidrats i els acids nucleics.

d. Completa la siguiente tabla:

POLÍMEROS BIOLÓGICOS

Monómero Enlace Polímero Funciones

químico

Glúcidos Monosacárids O-glucosidic Polisacarids Alguns (com el midó i el glucogen)

: Glucosa i són reserves energètiques i altres
Fructosa (com la cel·lulosa) són estructures
de suport.

Lípidos Acids grassos Ester Triacilglicerids, Funcions estructurals, de reserva

i glicerol colesterol i energetica, biocatalizadora i
esteroides transportadora
Proteínas Aminoacids Peptidics Proteines Realitzen la major part del treball en
les cèl·lules i són necessàries per a
l'estructura, funció i regulació dels
teixits i òrgans del cos.

Acidos nucleicos Nucleotides Fosfodiéster Adn i Arn Els àcids nucleics són presents en
totes les cèl·lules, i s'encarreguen
d'emmagatzemar, transmetre i
expressar la informació genètica.

8. Los glúcidos son biomoléculas esenciales para los seres vivos, copia la siguiente
tabla en tu libreta y complétala poniendo las definiciones de cada uno de los
términos.

OSAS ALDOSAS TRIOSAS HEXOSAS Desoxirribosa

Y CETOSAS TETROSAS
PENTOSAS

HOLÓSIDOS OLIGOSACÁRIDOS Lactosa

ÓSIDOS POLISACÁRIDOS Galactosa

 HETERÓSIDO GLUCOPROTEINAS
S GLUCOLÍPIDOS
GLÚCIDOS DE LOS
ÁCIDOS
NUCLEICOS

9. Los monosacáridos son un tipo de glúcido muy importante pues a partir de ellos se forman
el resto de glúcidos que existen en la biosfera. En la siguiente imagen podemos ver cuatro de
los más importantes de la naturaleza. Explica sus funciones:

Actuen com a nutrients de les cèl·lules per a l'obtenció d'energia, o com a metabòlits intermediaris
d'importants processos biològics, com la respiració cel·lular i la fotosíntesi

10. Los polisacáridos son los glúcidos más complejos formados por la unión de miles de
monosacáridos. Los clasificamos según su función en:
a. Reserva energética

Són utilitzats com reserva energètica, polimeritzen monosacarids.

-Animals: Glucogen. Polisacarid format per la polimeratzió de la glucosa amb enllaços o-glucosidics
1,4. Presenten ramificacións de o-glucosidics 1,6.
Els muscles i el fetge almacenen glucogen. El menjar més important es el desdejuni perque el
glucogen (el cerebre s’alimenta de glucogen) s’acaba en unes 8-10 hores, i quan dorms, normalment
o fas unes 8-10 hores, i quan desdejunis el menjar té glucogen. L’insulina produeix glucogen a partir
de glucosa. El glucogen fosforilasa es una enzima que degrada el glucogen, mentre que el glucogen
es ramifica per la necesitat de degradació.
-Vegetals: Almidó. L’almidó esta format per amilosa ( no ramificada, es una glucosa unida per
enllaços o-glucosidics 1,4) i amilopectina ( ramificada, glucosa unida per enllaços o-glusidics 1,4;
pero ramificada 1,6)
.
b. Estructurales.

Aporten estructura.
-Animals i fongs: Quitina. Als animals es poden encontrar els exo-esquelets dels artropods, que es
formen d’aquest material. La quitina son capes perpendiculars a les quals se li afigen sals minerals
per a endurir.
-Vegetals. Cel·lulosa. Sense ramificacions. Glucoses unides mitjançant enllaços o-glucosidics 1,4.
Formen micel·les, aquestes micel·les formen microfibres, que al seu torn, formen fibres.

Explica su estructura química y su función, realizando una tabla que los clasifique.
.

Estructura química Funcions Exemples

 De reserva Animals Polisacarid format Almacenar Glucogen
energética per la polimeratzió energía
de la glucosa amb
enllaços
o-glucosidics 1,4.
Presenten
ramificacións de
o-glucosidics 1,6.

De reserva Vegetals Format per amilosa Almacenar Almidó

energética ( no ramificada, es energía
una glucosa unida
per enllaços
o-glucosidics 1,4) i
amilopectina (
ramificada, glucosa
unida per enllaços
o-glusidics 1,4; pero
ramificada 1,6)

Estrcutural Animals La quitina son Donar Quitina

s capes estructura
perpendiculars a les
quals se li afigen
sals minerals per a
endurir.

Estrcutural Vegetals Sense Donar Cel·lulosa

s ramificacions. estructura
Glucoses unides
mitjançant enllaços
o-glucosidics 1,4.

11. En la siguiente imagen podemos ver un resumen de la clasificación de todos los glúcidos.
Copia la imagen en tu libreta y pon las definiciones, haz un dibujo de las moléculas y describe
las funciónes que desempeñan cada uno de ellos.

Monosacàrids. Els monosacàrids són les formes més

simples de sucre i les unitats més bàsiques a partir de les
quals es construeixen tots els carbohidrats. Actuen com a
nutrients de les cèl·lules per a l'obtenció d'energia, o com
a metabòlits intermediaris d'importants processos
biològics, com la respiració cel·lular i la fotosíntesi.
Disacàrids. Els disacàrids són un tipus de glúcids formats per la condensació de dos monosacàrids
mitjançant un enllaç O-glucosídic, la seua funció és la obtenció de energia de les cèl·lules.

Polisacàrids. Els polisacàrids són macromolècules formades per la unió d'una gran quantitat de
monosacàrids. Els polisacarids juguen un important paper en la formació d'estructures orgàniques i
teixits de sustentació, especialment en els vegetals.

Heterósids. Compostos que estan formats per 2 parts: una és un sucre i l'altra de no-sucre. L'enllaç
entre ambdues és hidrolitzable i ha de trencar-se perquè s'active el compost. Disminueixen la
permeabilitat capil·lar i augmenten la resistència de les parets de capil·lars

12. En la tabla se representa la clasificación de los lípidos, define cada uno de los términos
que en ella aparecen y complétala nombrando ejemplos de las moléculas que forman parte de
cada uno de los grupos y explicando sus funciones.
 Lípids amb àcids grassos o saponificables simples. Solament contenen alcohols i àcids grasso. I
hi ha de dos tipus:
Acilglicèrids. S’utilitza com alcohol la glicerina i s’afegeixen un àcid grasso que pot ser un MAG,
DAG i TAG (monoacilglicèrids, diacilglicèrids itriacilglicèrids) Hi ha dos tipus d’acilglicèrids, els
d’origen animal i d’origen vegetal. Els d’origen vegetal, són els saludables, són els olis, i són líquids a
temperatura ambient (oli d’oliva). En canvi, els d’origen animal, no són saludables, són els sebs, i són
sòlids a temperatura ambient (mantega).
Cèrids. Utilitzen un alcohol de cadena llarga unit a un àcid grasso amb un enllaç ester. Són sòlides a
temperatura ambient. I són conegudes com les ceres , i té la funció d’impermeabilitzar.
Lípids amb àcids grassos o saponificables complexos. Estan compostos per alcohols, àcids
grassos i altres molècules. Hi ha de dos tipus:
Fosfolípids. Es creen quan s’afegeix un fosfat a la base de l’alcohol, aquest fosfat substitueix un àcid
grasso del TAG. Són d’importancia vital, ja que són importantisims per la vida.
Glucolípids. Es creen quan s’afegeix un glucosa a la base de l’alcohol, aquesta glucosa substitueix
un àcid grasso del TAG. Formen part de la bicapa lipidica.

Lípids sense àcids grassos o no saponificables.

Aquests lípids no presenten àcids grasos ni enllaços ester. a. Alguns del lípids no saponificables més
importants són:
Esteroides. Tots els esteroides provenen del ciclopentanoperhidrofenantreno. És fonamental per a
formar les membranes cel·lulars.
Prostaglandinas. Aquestas deriven del prostanat i són unes molècules que les cèl·lules emeten per
a comunicarse amb altres cèl·lules. La primera prostaglandina descoberta va ser el PGE2
Terpenos. Tots els terpenos deriven de la molecula Isopreno. Es polimeritzen per produir cadenes
més llargues. Un exemple de Terpeno es el caucho.

13. Los lípidos realizan numerosas funciones en los seres vivos que los hacen indispensables
para la vida. Completa la siguiente tabla y busca ejemplos de lípidos que realicen las
funciones que se indica.

FUNCIONES Lípidos

Lípidos saponificables Lípidos insaponificables

Simples Complejos Terpenos Esteroides Prostaglandinas

Función Acilglicerids Fosfolípids. Actuen Hormones que Estimuls de terminacions

energética . Es com a deriven del nervioses.
Funció de coloquen a enzimes a colesterol.
reserva l’interior de les plantes.
energetica. les
cel·lules.

Función Acilglicerids Glucolípids. S’evaporen El colesterol està Controlen processos dels

estructural . Formen Serveixen creant a les membranes teixits.
les bicapes com a lloc corrents de de cel·lules
de vent que
lipidiques. eucariotes
reconeixime refreden al
nt. vegetal.

Función Cérids. Fosfolípids. El limoneno El colesterol s’ha El PGE2 comunica les

protectora Funció Protegeixen es un de baixar al corp cel·lules i avisa quan hi ha
la medul·la insecticida,
 impermeabil ossea, el pero tots per reduir les perill.
itzant. cervell… els possibilitats de
terpenos una malaltia.
protegeixen
a les
plantes.

14. Una de las principales funciones de los lípidos es formar para de la bicapa lipídica de las
membranas de todas las células de los seres vivos. A continuación te presentamos un dibujo
esquemático de una membrana biológica. Pon nombres a los números e indica el tipo de
lípidos al que pertenecen algunas moléculas y la función que realizan en la membrana. Explica
la estructura de la bicapa lipídica según la teoría del mosaico fluido.

1. Colesterol
2. Caps Polars
3. Unió per enllaços d’hidrogen
4. Cues Apolars
5. Proteïnes
6. Cues glucidiques polars

D'acord amb el model, les membranes estan constituïdes per una bicapa lipídica asimètrica, és a dir,
una capa de dues molècules de gruix, principalment formada per fosfolípids amfipàtics, en la qual
estan ancorades proteïnes de membrana. La bicapa li brinda fluïdesa i elasticitat a la membrana i la
seua qualitat d'asimètrica fa referència al fet que la composició entre una capa i una altra varia.

15. Las proteínas son polímeros de aminoácidos unidos por enlaces peptídicos, como tal
polímero a continuación puedes ver el proceso de polimerización de las proteínas. Pon
nombre a los cuadros numerados y explica el proceso indicando como se produce en el
citoplasma de las células.

a. Explica la clasificación de las proteínas según el número de aminoácidos que estas

contengan.

Es classifiquen en dos grups segons la quantitat d’aminoàcids:

Oligopeptids. Menys de 10 aminoàcids
Polipeptids. Més de 10/50 aminoàcids

b. ¿Cuáles son las principales funciones de las proteínas?

Funció estructural, funció enzimàtica, funció de transport, funció de contracció muscular, funció
hormonal, funció de reserva, funció de defensa i protecció, funció de recepció i transmisió i impuls
nerviós.

16. Las proteínas son largas cadenas de aminoácidos unidas por enlaces peptídicos. En la
siguiente imagen podemos ver las diferentes estructuras que puede adoptar una proteína en
el espacio. Pon las definiciones en los cuadros en blanco que observas y a continuación
explica en que consiste cada una de las estructuras que adoptan las proteínas para ser
funcionalmente activas.

a. Explica con tus palabras cada una de las definiciones.

Estructura primaria. Aquesta estructura està determinada per l’ADN. És la més important ja que
segons els aminoàcids varia i per tant varia l’estructura final.

Estructura secondaria. La estructura secundària és el plegament de l’estructura primària sobre sí

mateixa. . S’uneix mitjançant ponts d’hidrogen.
Tipus:
Periòdiques. Es repite l’estructura.
-Hélice. Una hèlice que gira a dretas.
-Beta fulla plegada. Amb forma de zig-zag.
Aperiòdiques. Sense repetició. És conec comovillo estadístic i pot ser qualsevol plegament.

Estructura terciaria. La estructura terciària és el plegament de l’estructura secundària sobre sí

mateixa. És la que fa que la proteïna tinga funció.

Estructura quaternaria. L’estructura quaternària no està present en totes les proteïnes, solament es
presenten en les que estan formades per més d’una cadena peptídica. L’estructura quaternària, és la
unió de varies proteïnes amb estructures terciàries per a produir una proteïna amb estructura
quaternària.

b. ¿Quién determina la estructura de las proteínas? ¿Por qué?

L’ADN, perque conté l’informació genetica necessaria per la sintesi de proteïnes.

c. ¿Por qué son tan importantes las diferentes estructuras que adopta una proteína?

Per poder entendre la funció de les proteïnes i, a més sense la estrcutura terciaria la proteïna no
tendría funció, mentre que sense la secondaria no hi haburía plegaments i facilitat per fer la proteïna
més petita.

17. Completa la siguiente tabla sobre la función de las proteínas:

PROTEÍNAS

Definición Explicación Dibujo

Función estructural Aquestes proteïnes Les proteïnes estan

brinden estructura i presentes en quasi totes
suport a les cèl·lules. les estructures cel·lulars i
extracel·lulars, com
la membrana plasmatica
o el citoesquelet.

Función enzimática Els enzims són Les proteïnes són els

proteïnes complexes catalitzadors de totes les
que produeixen un reaccions química del
canvi químic nostre corp. Cada reacció
específic. química és catalitzada per
una enzima de natura
proteica.
Función de transporte Les proteïnes poden Les proteïnes també
ajudar al moviment participen en el transport
de les substàncies de molècules, i la major
mitjançant la difusió importància la tenen en la
facilitada o el bicapa lipídica.
transport actiu.

Función hormonal Moltes hormones Regulen diferents

són proteïnes com la aspectes de l'organisme,
insulina o la com els nivells de glucosa
somatotropina o en sang o el metabolisme
hormona del del calci.
creixement.

Función de defensa Són les El sistema immunitari és

encarregades de el sistema de defensa
defensar contra les proteïnes que
l'organisme. no siguen teues. Quan es
detecten que lesproteïnes
no són teues, es generen
anticorps, de tal manera
que s’afegeixen a les
bactèries per a marcarles
i d’aquesta manera
trobarlas i eliminarlas. Els
neutrofils es menjen tots
el que tinga un anticorp.

Función de reserva Algunes proteïnes Algunes proteïnes

emmagatzemen servixen de magatzem
aminoàcids que són d’aminoàcids
utilitzats com a
elements nutritius i
unitats estructurals
per l'embrió en
desenvolupament

Función de Transmeten senyals Les proteïnes a la bicapa

transmisión per a coordinar lipídica reben una
de señales processos biològics molècula el que fa que les
entre diferents proteïnes canvien. poden
cèl·lules, teixits i interaccionar amb
òrgans. molècules específiques
de l’exterior cel·lular i
provocar una resposta
cel·lular concreta.

18. La transmisión del impulso nervioso y la contracción muscular son dos de las más
importantes funciones de las proteínas. A coninuación se proponen unas imágenes para
explicar estos procesos fisiológicos a partir de la información que tienes. Debes copiar las
imágenes y explicar ambos procesos.
a. Impulso nervioso:

L'impuls nerviós és la diferència de concentració de Na i K dins i fora de la cèl·lula, quan ocorreix

l’impuls nerviós, hi ha unes proteïnes que deixen entrar molt Na+ i deixen eixir molt K + , al costat es
detecta aquesta reacció i ocorreix la mateixa. Per a contrarestar això, hi ha unes bombes que tot el
temps estan sacant Na i metent K.

b. Contracción muscular

Les proteïnes són les responsables de tots els moviments dels músculs. Els músculs solament es
contrauen, de tal manera que per a fer un moviment es contrau un múscul, i per a tornar a la posició
inicial s’activa altre. Aquestes fibres musculars tenen un citoesquelet establit de forma particular.

19. Las proteínas realizan dos funciones fundamentales para la célula: la función enzimática
y de transporte. A continuación te mostramos dos imágenes relacionadas con esas
funciones, cópialas y explica los diferentes procesos y su importancia para la vida.

a. Función enzimática.

És la funció més important de les

proteïnes . Una enzima és un
catalitzador biològic (els catalitzadors
serveixen per a acelerar una reacció
química). Les proteïnes són els
catalitzadors de totes les reaccions
química del nostre corp. Cada reacció
química és catalitzada per una enzima de natura proteica. Aquestes enzimes aceleren les reaccions
quimiques sense participar en elles i milloren la concentració i la orientació. L'afinitat de l’enzima
amb el substrat pot variar, és el que denominem la capacitat de l’enzima de relacionar se amb el
substrat. Tenim que hi ha enzimes que catalitzen millor d’altres, això és el que denominem la
capacitat de l’enzima de catalitzar el substrat

b. Función de transporte.

Les proteïnes també participen en el transport

de molècules, i la major importància la tenen
en la bicapa lipídica.

En aquesta capa trobem dos tipus de

proteïnes:

Com portes. Es tanquen i obren segons la

molècula.

Carriers. Canvien de forma en contacte amb

les molècules.