Copia de 07 DIAPOS BIOQUIMICA AULES

1
T7-1 CARACTERÍSTIQUES DELS ÉSSERS VIUS T7 -BIOQUÍMICA
Departament de BioGeo IES PENYAGOLOSA 2

FUNCIONS VITALS
NUTRICIÓ RELACIÓ REPRODUCCIÓ
Consisteix en prendre Percebre els canvis Consisteix en la

matèria i energia de que es produeixen en capacitat per a
l’entorn i utilitzar-les per a l’ambient: estímuls; i generar
créixer o reparar parts reaccionar de forma descendents.
dels cos. adequada.
Segons la font de matèria i Són necessaris: Hi ha dues

energia utlitizada hi ha modalitats:
organismes: • RECEPTORS
• R. ASEXUAL
• AUTÒTROFS • SISTEMES DE
COORDINACIÓ i • R.SEXUAL
• HETERÒTROFS
• EFECTORS
Departament de BioGeo IES PENYAGOLOSA
Els nivells d’organització de la matèria

PARTÍCULES SUBATÒMIQUES
ÀTOMS Macromolècules
MOLÈCULES Complex supramolecular
ABIÒTIC
BIÒTIC
CÈL·LULES
TEIXITS
ÒRGANS
APARELLS I SISTEMES
ORGANISME
POBLACIÓ
COMUNITAT
ECOSISTEMA
ECOSFERA
T7-2 UNITAT QUÍMICA DELS ÉSSERS VIUS T7 -BIOQUÍMICA

T7-2 UNITAT QUÍMICA DELS ÉSSERS VIUS: BIOELEMENTS T7 -BIOQUÍMICA
Un ésser viu està format per un restringit conjunt d'elements químics anomenats
bioelements
5 secundaris 6 primaris
Oligoelements
5 Oligoelements Es coneixen
Específics d’alguns uns 60
universals organismes Oligoelements
T7-2 UNITAT QUÍMICA DELS ÉSSERS VIUS: BIOELEMENTS T7 -BIOQUÍMICA
BIOELEMENTS
PRIMARIS SECUNDARIS
Són els que més abunden en els éssers Presents en menor percentatge
vius: 97% del seu pes
Na+, Mg+, K++, Ca++, Cl-
O, C, H, N, S, P
OLIGOELEMENTS
Fe  hemoglobina
Presents en proporcions mínimes Mn  Intervé el procés de fotosíntesi
(menys del 0,1%), però indispensables I  Creixement (H. Tiroxina)
per a la vida. Cu, Zn  Catalitzadors
Si  Pell, cabells, ungles (Elasticitat del
Mn, Fe, Cu, Co, Zn (universals) teixit conjuntiu)
No llibre Al  Regula el son, augmenta l'activitat
I, Al, Si, Li,….
cerebral
Li  Estabilitza l'estat d'ànim

T7-2 UNITAT QUÍMICA DELS ÉSSERS VIUS: BIOMOLÈCULES T7 -BIOQUÍMICA
BIOMOLÈCULES
BIOMOLÈCULES INORGÀNIQUES BIOMOLÈCULES ORGÀNIQUES
GLÚCIDS
AIGUA SALS MINERALS

LÍPIDS
• El carboni pot formar 4 enllaços covalents molt PROTEÏNES

estables dirigits cap als vèrtexs d'un tetraedre.
• Pot formar enllaços senzills, dobles i triples amb si ÀCIDS NUCLEICS

mateix donant lloc a estructures tridimensionals
complexes.
Totes les biomolècules
orgàniques són
compostos de carboni
T7-3 BIOMOLÈCULES INORGÀNIQUES T7 -BIOQUÍMICA
Departament de BioGeo IES PENYAGOLOSA 10

AIGUA
•Biomolècula més abundant (60-90%).

δ- A causa de l'elevada electronegativitat de l'oxigen, els
electrons es troben desplaçats cap a l'oxigen.
e- e- La desigual distribució de càrrega fa de l'aigua una
molècula polar, tot i que és neutra.
δ+ δ+
Aquesta polaritat provoca l'atracció electrostàtica entre
Enllaç les molècules d'aigua mitjançant enllaços o ponts
covalent d'hidrogen.
Pont
IMPORTÀNCIA BIOLÒGICA DE L'AIGUA
d’hidrogen
•És el principal dissolvent biològic.
Transport de molècules.
•Presenta una elevada capacitat tèrmica.
Amortidor de canvis de temperatura.
•Densitat màxima en estat líquid.
El gel sura sobre l'aigua (vida sota superfícies
gelades) No llibre
SALS MINERALS
PRECIPITADES DISSOLTES
FUNCIÓ ESTRUCTURAL FUNCIÓ REGULADORA
CONTRACCIÓ MUSCULAR
Formen part d’estructures
sòlides TRANSMISSIÓ DE L'IMPULS
Esquelets: OSSOS, NERVIÓS
CLOSQUES
CONTROL pH
MANTENIMENT DE
L'EQUILIBRI
HÍDRICOSMOSI

No llibre
Importància de les sals dissoltes en la regulació del pH
SOLUCIONS TAMPÓ (TAMPONS, DISSOLUCIONS AMORTIDORES, BUFFER)
Un tampó, és una dissolució de naturalesa orgànica o inorgànica capaç de captar o

cedir H+ al medi i esmorteir així els canvis de pH.
Si en el medi intracel·lular o extracel·lular està present el tampó, un increment en la

concentració d'H+ o OH- no provocarà canvis significatius en el pH (dins d'uns
límits).
TAMPÓ BICARBONAT TAMPÓ FOSFAT
Tampó extracel·lular més important Tampó intracel·lular més

(sang i fluids intersticials) important.
Manté el pH al voltant de 7,4 Manté el pH al voltant de 6,86

pH vol dir potencial d'hidrogen.
El pH és una escala de mesura, simplificada,

que indica l'acidesa o alcalinitat d'una solució.
El pH indica la concentració d'ions d'hidrogen

presents en determinades dissolucions.
L'escala del pH va des de 0 fins a 14.
• Un pH de 7 és neutre.
• Un pH menor de 7 és àcid.
• Un pH més gran que 7 és bàsic o
alcalí.
L'escala del pH és logarítmica, el que significa

que en relació amb un pH de 7, un pH de 6 és
10 vegades més àcid. Un pH de 5 serà 100
vegades més àcid.
L'aigua pura té un pH neutre, és a dir de 7.

Quan és barrejada amb altres químics esdevé
àcida o alcalina.
Importància de les sals dissoltes en el manteniment de No llibre

l’equilibri hídric
Difusió El diàmetre dels porus

de la membrana ha de
ser igual o major que la
Transport de mida de les partícules.
molècules, que es
realitza a través
d’una membrana
permeable, que
separa dues
dissolucions de
diferent
concentració.
Osmosi Permet el pas del disolvent No llibre

però no del solut
Membrana semipermeable
Membrana semipermeable
BAIXA ALTA
CONCENTRACIÓ CONCENTRACIÓ
Medio hipotònic Medio hipertònic Medis isotònics
OSMOSI: És un tipus de difusió caracteritzada pel pas de l’aigua a

través d’una membrana semipermeable de la solució més diluïda
(hipotònica) a la més concentrada (hipertònica), fins que les dues
solucions tenen la mateixa concentració.
Conseqüències dels processos osmòtics en les cèl·lules No llibre
MEDI HIPERTÒNIC
PLASMÒLISI
L'aigua surt de la cèl·lula.
En les cèl·lules
vegetals, la
• En les cèl·lules membrana
animals, disminueix plasmàtica se
el volum cel·lular separa de la paret
cel·lular
MEDI HIPOTÒNIC
L’aigua entra en la cèl·lula. TURGÈNCIA
• En les cèl·lules En les cèl·lules

animals, vegetals, la cèl·lula
augmenta el s'infla fins al límit de
volum cel·lular la paret cel·lular
Conseqüències dels processos osmòtics en els éssers vius No llibre
Tots els éssers vius estan obligats a regular la pressió osmòtica. Els
diferents grups han desenvolupat estratègies diferents.
ÉSSERS VIUS UNICEL·LULARS VEGETALS

Procariotes Paret cel·lular
Paret cel·lular
D’aigua dolça vacúols pulsàtils
Estomes
ANIMALS PLURICEL·LULARS
Peixos marins Peixos d’aigua dolça Mamífers
Pèrdua d’aigua Entrada d’aigua ronyons

Beu intestí gros
aigua No
salada beu pell
Excreta l’excés Orina escassa (isotònica Abundant orina (hipotònica

de sal respecte al plasma) respecte al plasma)

T7-4 BIOMOLÈCULES ORGÀNIQUES T7 -BIOQUÍMICA
T7-4 BIOMOLÈCULES ORGÀNIQUES T7 -BIOQUÍMICA
GRUPS FUNCIONALS: Són grups d’atoms que formen part d’una molècula més gran i
tenen propietats particulars (solubilitat, polaritat,…). Els mateixos grups funcionals poden
formar part de molècules molt diferents.
hidroxil carbonil carbonil carboxil
O O O
OH C C
C H OH
(alcohol) (cetona) (aldehid) (àcid)
amino ió fosfat
éster
O
O
NH2 O P O
C
OR
O
(amina) (éster fosfòric)
(éster)

OH
T7-4 BIOMOLÈCULES ORGÀNIQUES: GLÚCIDS T7 -BIOQUÍMICA
22
GLÚCIDS
• La seva fórmula general és CnH2nOn.
• Es classifiquen en monosacàrids, disacàrids i polisacàrids.
TIPUS MONOSACÀRIDS DISACÀRIDS POLISACÀRIDS

CARACTERÍSTIQUES
Dolços, solubles en aigua i cristalizables. No ho són.
Els més senzills. Originats per la unió de dos Formats per la unió de
monosacàrids. molts monosacàrids.
VEGETALS
EXEMPLES
GLUCOSA (6C) MALTOSA=Glucosa + glucosa MIDÓ

GALACTOSA (6C) SACAROSA=Glucosa + fructosa CEL·LULOSA
LACTOSA= Glucosa+ Galactosa
FRUCTOSA (6C) GLICOGEN ANIMALS
RIBOSA (5C) QUITINA ANIMALS i

paret cel·lular
DESOXIRIBOSA (5C) dels FONGS
23
MONOSACÀRIDS
•Són els glúcids més simples. •Estructura química:
polialcohols amb un grup
• Estan formats per cadenes de 4 (tetroses), 5
aldehid o cetona
(pentoses) o 6 (hexoses) àtoms de carboni.
•També trioses: gliceraldehid i la dihidroxiacetona •Pentoses i hexoses tendeixen
a formar molècules cícliques en
dissolució aquosa.
Desoxiribosa
Glucosa cíclica
Glucosa lineal
MONOSACÀRIDS
GLUCOSA FRUCTOSA
Princial nutrient de
Actua com a
la respiració
nutrient dels
cel·lular en animals
espermatozoides.
.
RIBOSA DESOXIRIBOSA
GALACTOSA
Forma part de la
lactosa de la llet.
Isòmer de la
glucosa, hidroxil en
l'esquerra en el
carboni 4. Component estructural
dels nucleòtids.
HEXOSES PENTOSES
DISACÀRIDS
Es formen per la unió de dos monosacàrids mitjançant un enllaç glicosídic. En formar l'enllaç s'allibera
una molècula d'aigua.
Maltosa (glucosa+glucosa), la lactosa (glucosa+galactosa) i la sacarosa (glucosa+ fructosa).
FORMACIÓ DE L’ENLLAÇ
GLICOSÍDIC
Glucosa Glucosa
Maltosa

POLISACÀRIDS
Els polisacàrids són els polímers d'unitats més petites (monòmers) denominades
monosacàrids. No tenen gust dolç.
Poden ser lineals com la cel·lulosa i la quitina o ramificats com el midó i el

glicogen.
Poden estar formats per un sol tipus de monosacàrids (Homopolisacàrids: cel·lulosa, midó, glicogen, ...) o
per diferents (heteropolisacàrids: heparina, àcid hialurònic, pectina, ...); fins i tot per monosacàrids i un altre
tipus de molècules: quitina.
Ramificacions
Enllaç
Monòmers de
glucosa glicosídic
La cel·lulosa té una
estructura lineal o fibrosa,
en la qual s'estableixen
múltiples ponts d'hidrogen
entre els grups hidroxil de
diferents cadenes
juxtaposades de glucosa,
fent-les impenetrables a
l'aigua, el que fa que sigui
insoluble en aigua, i Enllaços d'hidrogen entre cadenes
originant fibres compactes. contigües de cel·lulosa.

FUNCIONS DELS GLÚCIDS
•COMBUSTIBLE CEL·LULAR Molècula de

glucosa
Com la glucosa.
Molècula de
midó
•MAGATZEM DE RESERVA ENERGÈTICA
El midó en els vegetals.

El glicogen en els animals.
•COMPONENT ESTRUCTURAL
La ribosa i la desoxiribosa són components dels àcids nucleics.
La cel·lulosa és el component de la paret vegetal.

La quitina dels fongs i de l'exosquelet d'artròpodes i crustacis. Molècula de
desoxirribosa
T7-4 BIOMOLÈCULES ORGÀNIQUES: LÍPIDS T7 -BIOQUÍMICA

LÍPIDS
•Formats per C, H i O. (Alguns P, N i S).
•Són apolars.
•Insolubles en aigua.
•Solubles en dissolvents orgànics.
CLASSIFICACIÓ DELS LÍPIDS
GREIXOS o
triglicèrids SAPONIFICABLES
Amb àcids grassos (grup carboxil unit a
CERES una llarga cadena hidrocarbonada sense
ramificar) en la seva molècula
FOSFOLÍPIDS
INSAPONIFICABLES
ESTEROIDES Sense àcids grassos en la seva
molècula.
GREIXOS o triglicèrids
Formats per :
GLICERINA + 1, 2 o 3 ÀCIDS GRASOS

(enllaç tipus èster)
Enllaços
Es classifiquen en: tipus èster
- Saturats. Àcids grassos amb enllaços
SIMPLES.
Abunden en els animals i solen ser sòlids a
temperatura ambient.
- Insaturats. Presenten DOBLES

enllaços en els àcids grassos.
Són els olis vegetals, líquids a temperatura ambient.
Glicerina
Exemples d'àcids grassos poliinsaturats:
Àcid oleic (oli d'oliva i el més abundant a la membrana plasmàtica de les
cèl·lules animals).
Linoleic, linolènic (omega-3 i omega-6) i araquidònic (omega-6) són
essencials per als mamífers, no els poden sintetitzar i s’han d'ingerir amb
Àcids grassos
la dieta. (Vitamina F).
CERES
Formades per:
MONOALCOHOL (de cadena llarga) + 1 ÀCID GRAS
Alcohol miricílic
+
La cutina i la suberina
són lípids similars a les
ceres, que es troben
associades formant una
coberta hidròfoba en els
vegetals.
Àcid palmític Cera d’abella
FOSFOLÍPIDS
Formats per:
GLICERINA
Extrem
+ polar
Grup
ÀCIDS GRASSOS
fosfat
+
Glicerina
GRUP FOSFAT
+
COMPOST POLAR
La molècula té una estructura

bipolar. Extrem
apolar
Formen bicapes lipídiques
que són la base de les
membranes cel·lulars.
Àcids grassos
FOSFOLÍPIDS
Són molècules
AMFIPÀTIQUES:
amb un cap polar o
hidròfil i una cua
apolar o hidròfoba.
ESTRUCTURA DE LES MEMBRANES CEL·LULARS

ESTEROIDES
Deriven d'una estructura complexa formada per diversos anells hidrocarbonats.
Formats a partir del:

CICLOPENTÀ PERHIDROFENANTRÈ
Són totalment insolubles en

aigua.
En aquest grup s'inclouen
compostos com el colesterol, la
vitamina D i algunes
hormones, com les sexuals.
Estructura del ciclo pentà

perhidrofenantrè
Estructura del ciclo pentà

perhidrofenantrè

PRINCIPALS FUNCIONS DELS LÍPIDS
 Reguladora.
Hormones sexuals: testosterona, estrògens i progesterona.
Hormones de l'escorça suprarenal: aldosterona, cortisol.
Vitamines A, D i K.
T7-4 BIOMOLÈCULES ORGÀNIQUES: PROTEÏNES T7 -BIOQUÍMICA

PROTEÏNES
Són polímers formats per la unió de subunitats anomenades aminoàcids.
ESTRUCTURA D'UN AMINOÀCID FORMACIÓ DE L'ENLLAÇ PEPTÍDIC

Grup
H àtom de H carboxil Grup amino R
carboni α O H
Grup amino
H2N C COOH H2N C C + N C COOH

Grup carboxil OH H
R H
Grup de R H 2O
cadena lateral
H O R
Pèptid: cadena curta d'aminoàcids
(menys de 10) H2N C C N C COOH
Polipèptid: (més de 10)
Proteïna: cadena formada per un o R H H
diversos polipèptids. Enllaç peptídic DIPÉPTIDO
Aminoàcids no polars o hidrofòbics

Alanina (Ala) Valina (Val) Leucina (Leu) Isoleucina (Ile)
Metionina (Met) Fenilalanina (Phe) Prolina (Pro) Triptòfan (Trp)

Aminoàcids polars sense càrrega

Glicina (Gly) Serina (Ser) Treonina (Thr) Cisteïna(Cys)
Asparagina (Asn) Glutamina (Gln) Tirosina (Tyr)
Aminoàcids polars amb càrrega

Carrega positiva
Càrrega negativa Lisina (Lys) Arginina (Arg)
Àcid aspàrtic(Asp) Àcid glutàmic(Glu)
Histidina (His)

NIVELLS D'ORGANITZACIÓ DE LES PROTEÏNES (no està en el llibre)
Forma
helicoïdal
Associació de
Estructura diverses
globular cadenes
Fulla
Estructura plegada
primària
Estructura
quaternària
Estructura
Disposició Unió de cadenes amb
terciaria estructura terciària,
lineal dels
aminoàcids a Estructura La cadena d'aminoàcids s'enrotlla i es mitjançant enllaços febles.
la cadena secundària plega sobre si mateixa. Perquè la No totes les proteïnes
polipeptídica. proteïna sigui funcional ha d'adoptar arriben a aquest nivell.
aquesta estructura.
IMPORTÀNCIA DE L'ESTRUCTURA PRIMÀRIA DE LES PROTEÏNES

Especificitat- L'estructura primària és pròpia de cada espècie. Per a una mateixa
proteïna, cada espècie presenta una seqüència particular d'aminoàcids.
Exemple:
INSULINA
– Mateixa funció en porc, vedella i humans.
– En les tres espècies té uns 50 aa, però difereixen en 3 aa.
– El canvi dels 3 aa, no altera la funció però les fa específiques. No les podem intercanviar ja
que provoquen rebuig.
Funcionalitat- Dins de la mateixa espècie, la seqüència d'aminoàcids condiciona la

funció de la proteïna.
Exemples:
HEMOGLOBINA
Té 574 aa, si un d'ells canvia, la proteïna deixa de realitzar la seva funció.
VASOPRESINA I OXITOCINA
Formades per 8 aa, 6 són els mateixos. Les seves funcions són molt diferents.
– Vasopresina: augmenta la P sanguínia i impedeix la pèrdua d'aigua pels ronyons.
– Oxitocina: provoca les contraccions uterines durantes el part.

IMPORTÀNCIA DE L'ESTRUCTURA SECUNDÀRIA, TERCIÀRIA I

QUATERNÀRIA DE LES PROTEÏNES
•Les estructures 2a, 3a i 4a es mantenen mitjançant enllaços febles, si

es trenquen, les proteïna es desestabilitza, es desordena i perd la seva
activitat biològica.
•La pèrdua de l'estructura tridimensional de les proteïnes rep el nom de
desnaturalització.
•Les causes de la desnaturalització, són:
• Canvis de temperatura: Temperatures altes (+ 60ºC) trenquen els
ponts d'H (Albúmina de l'ou). A temperatures baixes el procés pot ser
reversible.
• Canvis de pH del medi: La proteïna de la llet (caseïna) es
desnaturalitza quan els bacteris (Lacatobacillum) converteixen la lactosa
en àcid làctic i disminueixen el pH, la llet "es talla".
•Altres agents: RUV, metalls pesats,, ...
FUNCIONS DE LES PROTEÏNES
FUNCIÓ EXEMPLES
ESTRUCTURAL COL·LAGEN QUERATINA
TRANSPORTADORA HEMOGLOBINA PROTEÏNES PLASMÀTIQUES
REGULADORA INSULINA HORMONA DEL CREIXEMENT
CONTRÀCTIL ACTINA MIOSINA
IMMUNOLÒGICA ANTICOSSOS
RESERVA OVOALBÚMINA
ENZIMÀTICA HIDROLASES

ELS ENZIMS
•Els enzims són proteïnes.

FUNCIÓ DELS ENZIMS
- CATALITZADORS BIOLÒGICS: augmenten la velocitat de les

reaccions metabòliques. (1000 a 10.000 milions de vegades més
ràpides)
- Permeten que les reaccions es realitzen en les condicions de
temperatura, pH i pressió pròpies del medi intracel·lular.
ELS ENZIMS
MODE D'ACTUACIÓ:
PRODUCTES
SUBSTRAT
Centre actiu
Els coenzims són

molècules orgàniques no
proteiques, moltes són
nucleòtids. No són
específiques del substrat.
•PROPIETATS:
SUFIX -ASA
ESPECÍFICS: UN ENZIMUN SUBSTRAT
HIDROLASA
EFICIENTS: Actuen en poca quantitat i no es consumeixen POLIMERASA
en el procés.

T7-4 BIOMOLÈCULES ORGÀNIQUES: ÀCIDS NUCLEICS T7 -BIOQUÍMICA
ÀCIDS NUCLEICS
Són polímers formats per la unió de NUCLEÒTIDS
Compostos per :
Oxigen
Hidrogen
Carboni
Nitrogen i Fósfor
Nucleòtids Adenina
Púriques Guanina
Base Nitrogenada:
Pirimidíniques
Citosina
Timina
Monosacàrid (pentosa) Ribosa
Uracil
Desoxiribosa
Àcid fosfòric: Ortofosfòric (H3PO4)

Un nucleòtid està format per:

Tipus de bases nitrogenades:
PENTOSA+BASE NITROGENADA+ FOSFAT BASES
PIRIMIDÍNIQUES
PIRIMIDINA
CITOSINA
BASE
NITROGENADA TIMINA
GRUP FOSFAT URACIL

BASES
PURINA PÚRIQUES
ADENINA
GUANINA
Tipus de pentoses
DESOXIRIBOSA
PENTOSA
(MONOSACÀRID) RIBOSA
BASE NITROGENADA NUCLEÒSID (Adenosina)

(Adenina)
IÓ FOSFAT
Enllaç
N-glicosídic
H2O
H2O
Enllaç éster
PENTOSA (Ribosa)
Els nucleòtids s'uneixen

pels grups fosfat i formen
cadenes de
POLINUCLEÒTIDS. NUCLEÒTID
(Adenosín 5’-monofosfat)
L'ADN I L’ARN SÓN POLINUCLEÒTIDS.

ADN En 1953 James Watson i

Francis Crick van proposar el
ÀCID DESOXIRIBONUCLEIC
model de la doble hèlix per a
Enllaç l'estructura de l'ADN.
d'hidrogen
COMPOSICIÓ QUÍMICA
Polinucleòtid d'adenina (A), timina (T), citosina
(C) i guanina (G).
ESTRUCTURA
Enllaç
d'hidrogen Dues cadenes helicoïdals enrotllades al voltant
d'un mateix eix.
Unides mitjançant ponts d'hidrogen entre parells
de bases complementàries.
Cadena
Complementen adenina amb timina i guanina
helicoïdal
amb citosina.
Les dues cadenes són antiparal·leles.
FUNCIÓ
Cadena És el portador de la informació hereditària.
helicoïdal
Té capacitat per a duplicar-se.
Les dues cadenes són antiparal·leles.

ARN
ÀCID RIBONUCLEIC
COMPOSICIÓ QUÍMICA
Polinucleòtid d'adenina (A), uracil (U), citosina
(C) i guanina (G).
La pentosa és RIBOSA.
ESTRUCTURA
Normalment format per una sola cadena de

nucleòtids, que en alguns tipus pot plegar-se.
TIPUS D’ARN I FUNCIÓ

• ARN missatger (ARNm)
En conjunt són responsables dels
• ARN ribosòmic (ARNr) processos de:
• ARN de transferència (ARNt) TRANSCRIPCIÓ i TRADUCCIÓ
L'ARN missatger o ARNm

La seua estructura és lineal.
Se sintetitza al nucli de la cèl·lula prenent com a
motlle un filament d'ADN (és a dir, en el procés de
transcripció).
La seua funció principal és copiar la informació
genètica de l'ADN i portar-la als ribosomes
(orgànuls cel·lulars), on es realitza la traducció o
síntesi de proteïnes.
L'ARN ribosòmic o ARNr

L’ARNr unit a proteïnes bàsiques forma els
ribosomes (orgànuls encarregats de la síntesi
proteica).
L'ARN de transferència o ARNt

Està format per molècules relativament xicotetes, la funció de les quals
és actuar com a portadores dels aminoàcids específics fins als
ribosomes.
Els ARNt contenen, a més de les bases normals A, G, C i U, un gran
nombre de nucleòtids amb bases nitrogenades diferents .
ARNt
Lloc on s’uneix l’aa
transportat
Especifica quin aa ha
d’unirse
Es coneixen uns 50
tipus de RNAt
Anticodó
ARN
ÀCID RIBONUCLEIC
L’ARN és el responsable de la TRANSCRIPCIÓ I la TRADUCCIÓ
TRANSCRIPCIÓ:
Procés que s’esdevé dins el nucli dels eucariotes o al citiplasma dels

procariotes i que consisteix en la creació d’una còpia d’un fragment d’ADN
en forma de molècula d’ARNm.
TRADUCCIÓ:
Procés que s’esdevé dins el citoplasma i que consisteix en la creació de

l’estructura primària d’una proteïna a partir de les instruccións d’una
molècula d’ARNm. Necessita de la participació d’un ribosoma i múltiples
molècules d’ARNt.

ADN ARN
ÀCID DESOXIRIBONUCLEIC ÀCID RIBONUCLEIC
Pentosa DESOXIRIBOSA RIBOSA

ADENINA ADENINA
Bases TIMINA URACIL
nitrogenades
GUANINA GUANINA
CITOSINA CITOSINA
Estructura Cadena doble, unida per Cadena senzilla i més curta.

COMPLEMENTARIEDAT DE BASES.
(A-T; G-C) Llarga i enrotllada en forma
d'hèlix.
Localització Dins el nucli en eucariotes, en el Dins el nucli i en el citoplasma.

citoplasma de procariotes.
Funció Contenir i transmetre la informació Llegir i executar les ordres de

genètica. l'ADN.
Síntesi de proteïnes.

Copia de 07 DIAPOS BIOQUIMICA AULES

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Copia de 07 DIAPOS BIOQUIMICA AULES

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

1

T7-1 CARACTERÍSTIQUES DELS ÉSSERS VIUS T7 -BIOQUÍMICA

Departament de BioGeo IES PENYAGOLOSA 2

NUTRICIÓ RELACIÓ REPRODUCCIÓ

Consisteix en prendre Percebre els canvis Consisteix en la

Segons la font de matèria i Són necessaris: Hi ha dues

T7-1 CARACTERÍSTIQUES DELS ÉSSERS VIUS T7 -BIOQUÍMICA

Els nivells d’organització de la matèria

Departament de BioGeo IES PENYAGOLOSA

T7-2 UNITAT QUÍMICA DELS ÉSSERS VIUS T7 -BIOQUÍMICA

Departament de BioGeo IES PENYAGOLOSA

Departament de BioGeo IES PENYAGOLOSA

T7-2 UNITAT QUÍMICA DELS ÉSSERS VIUS: BIOELEMENTS T7 -BIOQUÍMICA

Departament de BioGeo IES PENYAGOLOSA

BIOMOLÈCULES INORGÀNIQUES BIOMOLÈCULES ORGÀNIQUES

AIGUA SALS MINERALS

• El carboni pot formar 4 enllaços covalents molt PROTEÏNES

• Pot formar enllaços senzills, dobles i triples amb si ÀCIDS NUCLEICS

Departament de BioGeo IES PENYAGOLOSA

T7-3 BIOMOLÈCULES INORGÀNIQUES T7 -BIOQUÍMICA

Departament de BioGeo IES PENYAGOLOSA 10

•Biomolècula més abundant (60-90%).

T7-3 BIOMOLÈCULES INORGÀNIQUES T7 -BIOQUÍMICA

FUNCIÓ ESTRUCTURAL FUNCIÓ REGULADORA

Departament de BioGeo IES PENYAGOLOSA

Un tampó, és una dissolució de naturalesa orgànica o inorgànica capaç de captar o

Si en el medi intracel·lular o extracel·lular està present el tampó, un increment en la

TAMPÓ BICARBONAT TAMPÓ FOSFAT

Tampó extracel·lular més important Tampó intracel·lular més

Manté el pH al voltant de 7,4 Manté el pH al voltant de 6,86

T7-3 BIOMOLÈCULES INORGÀNIQUES T7 -BIOQUÍMICA

pH vol dir potencial d'hidrogen.

El pH és una escala de mesura, simplificada,

El pH indica la concentració d'ions d'hidrogen

L'escala del pH va des de 0 fins a 14.

L'escala del pH és logarítmica, el que significa

L'aigua pura té un pH neutre, és a dir de 7.

Importància de les sals dissoltes en el manteniment de No llibre

Difusió El diàmetre dels porus

Departament de BioGeo IES PENYAGOLOSA

T7-3 BIOMOLÈCULES INORGÀNIQUES T7 -BIOQUÍMICA

Osmosi Permet el pas del disolvent No llibre

Medio hipotònic Medio hipertònic Medis isotònics

OSMOSI: És un tipus de difusió caracteritzada pel pas de l’aigua a

Conseqüències dels processos osmòtics en les cèl·lules No llibre

• En les cèl·lules En les cèl·lules

Departament de BioGeo IES PENYAGOLOSA

T7-3 BIOMOLÈCULES INORGÀNIQUES T7 -BIOQUÍMICA

Conseqüències dels processos osmòtics en els éssers vius No llibre

ÉSSERS VIUS UNICEL·LULARS VEGETALS

Peixos marins Peixos d’aigua dolça Mamífers

Pèrdua d’aigua Entrada d’aigua ronyons

Excreta l’excés Orina escassa (isotònica Abundant orina (hipotònica

Departament de BioGeo IES PENYAGOLOSA

Departament de BioGeo IES PENYAGOLOSA

T7-4 BIOMOLÈCULES ORGÀNIQUES T7 -BIOQUÍMICA

hidroxil carbonil carbonil carboxil

Departament de BioGeo IES PENYAGOLOSA

T7-4 BIOMOLÈCULES ORGÀNIQUES: GLÚCIDS T7 -BIOQUÍMICA

• Es classifiquen en monosacàrids, disacàrids i polisacàrids.

TIPUS MONOSACÀRIDS DISACÀRIDS POLISACÀRIDS

Dolços, solubles en aigua i cristalizables. No ho són.

GLUCOSA (6C) MALTOSA=Glucosa + glucosa MIDÓ