Wuolah Free Biologia PBAU 2023

Biologia-PBAU-2023.
pdf
user_3783920
Biología
1º Prueba de Acceso a la Universidad
PBAU Islas Baleares
Reservados todos los derechos.

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
Els bioelements i les biomolècules
a) Definiu els conceptes de bioelement i biomolècula, evidenciant la diferència entre els dos.
Els bioelements són elements químics que constitueixen la matèria dels éssers vius, i les
biomolècules són molècules formades per la combinació de diversos bioelements.
b) Classificau els diferents bioelements i mencionau la funció almenys de tres.
Bioelements primaris (C, H, O, N, S, P)
Secundaris (Na, Ca, K, Mg, Cl)
Oligoelements (Fe, Cu, Zn, Mn, Co)
Funcions: N: formar part de les proteïnes, P: formar part de l’ATP, C: constitueix el 0.2% de l’escorça
terrestre
c) Classificau les biomolècules i mencionau la funció almenys de tres.
Biomolècules inorgàniques (aigua i sals minerals) → H2O: dissolvent, de transport…
Biomolècules orgàniques ( glúcids, lípids, proteïnes i àcids nucleics)→Glúcids i
lípids:estructural,reserva
Bioelements
a) Anomenau els 6 bioelements primaris i, per a cadascun, mencionau almenys una molècula
orgànica de la qual formi part.
C: sacarosa
H: lactosa
O: glucosa
N: nitroglicerina
P: ARN
S: caliqueamicina
b) Pel que fa als elements quantitativament majoritaris, la composició química dels éssers vius,
s’assembla més a la de la litosfera o a la de l’atmosfera? Raonau les causes d’aquesta similitud.
A la de l’atmosfera, atès que l’origen de la major part de la matèria orgànica és la fotosíntesi (CO2 de
l’atmosfera + H2O de l’aigua de pluja)
Les sals minerals i els organismes

a) Esmentau les tres formes principals en què es troben les sals minerals
formant part dels organismes vius.
Precipitades, dissoltes o associades a substàncies orgàniques.
b) Per a cadascuna d’aquestes tres formes, mencionau:
(1) les principals funcions que acompleixen aquestes sals;
(2) algunes de les sals que es troben en aquesta forma
(3) almenys una estructura, una molècula o un ió del qual formi part una de les sals mencionades
en la forma a què es fa referència.
(1) Precipitades: funcions estructural, mecànica esmorteïdora, termoreguladora;
dissoltes: regular pH, regular salinitat
associades: funcions variades, algunes molt específiques.
(2) Precipitades: carbonat de calci, fosfat de calci, silicats o quars
dissoltes:cations i ions;
associades: ió ferrós, iode, ió magnesi....
(3) Precipitades: ossos, closques de mol·luscs, exosquelets de diatomees i gramínies, etc.;
a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-8180440
Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
dissoltes: medi intern dels organismes, citoplasma, vacúol en cèl·lules vegetals, etc.;
associades: hemoglobina, clorofil·la
L'aigua
a) Enumerau les propietats de l’aigua i explicau la seva importància per als éssers vius, tot
descrivint les seves funcions en aquests.
1-Tensió superficial→ els ponts d’hidrogen creen una membrana tensa gràcies a la cohesió de
molècules.
2- elevada força de cohesió→les molècules s’aferren entre elles→transport
3- elevada força d’adhesió→ capacitat d’aferrar-se a les superfícies→transport
4-poder dissolvent→ té 2 pols→ funció dissolvent
5-elevada calor de vaporització→ efecte refrigerant→bioquímica
6-elevada calor específica→canvis d’estat→bioquímica
7-densitat→és més elevada en estat líquid que en estat sòlid (ocupa més volum)
b) En una experiència de laboratori tres alumnes han estudiat el comportament dels glòbuls
vermells humans en distints medis. Un alumne ha posat sobre un portaobjectes una gota de sang
i l’ha mesclada amb la mateixa quantitat d’aigua destil·lada. Un altre hi ha afegit sèrum fisiològic
(0,9% de sal comuna) i un tercer alumne hi ha afegit una solució de sal al 6%. Els tres alumnes
han observat què succeïa amb el microscopi a 500 augments. Què creieu que observarà cada un
d’ells? Raonau la resposta.
Tenint en compte l’objectiu de l’osmosi, és a dir igualar les concentracions entre les dues parts de la
membrana, en el cas de l’aigua destil·lada, es tracta d’un medi hipotònic; el menys concentrat i per
tant l’aigua entraria dins els glòbuls, s'inflaran i, eventualment, esclatarien. En el cas del sèrum els
glòbuls es veurien perfectament diferenciats, ja que es tracta d’un medi isotònic, i per tant ja es
troben en la mateixa concentració. En el cas de la sal els glòbuls perdrien aigua ja que es tracta d’un
medi hipertònic on l’aigua surt de la cèl·lula per tal d0igualar les concentracions i es veurien en
plasmòlisi.
Els enzims
Descriviu breument el concepte d’enzim, i digau:
Són un grup especialitzat de proteïnes que catalitzen totes les reaccions que tenen lloc als
organismes.
a) A quin tipus de biomolècules pertanyen els enzims?
A les proteïnes.
b) Quins són els principals factors que afecten la velocitat enzimàtica? En quin sentit l’afecta
cada un?
- La temperatura: si es suministra energia en forma de calor augmenta la mobilitat de les molècules i
per tant augmenta la velocitat de la reacció.
- El pH (pH òptim): a causa de la desnaturalització de les proteïnes i la seva influència sobre el grau
d’ionització del centre actiu i del substrat.
- Els inhibidors: disminueixen l’activitat d’un enzim
- Irreversible: s’uneix de manera permanent a l’enzim
si lees esto me debes un besito

- Reversible: s’uneix de manera temporal a l’enzim
-Competitiva: es bloqueja l’accés del substrat al centre actiu.
- No competitva: no bloqueja l’accés, però el dificulta.
c) A la figura es mostra l’estructura d’un enzim i del seu substrat, com també la de dos inhibidors
del dit enzim. Proposau una hipòtesi sobre el tipus d’inhibició que produeix l’inhibidor 1 i el tipus
d’inhibició que produeix l’inhibidor 2.
L’inhibidor 1 podria presentar inhibició no competititva, ja que a causa de la seva morfologia ha
d’inserir-se en un lloc de l’enzim diferent del lloc actiu; l’inhibidor 2 ha de presentar inhibició
competitiva, ja que s’assembla molt al substrat, i segurament s’uneix al lloc actiu de l’enzim, i
impedeix la unió del substrat.
c) Podríeu dir com s’anomena l’equació que descriu la relació mostrada a la figura següent, i
quina és la seva formulació?
Equació de Michaelis-Menten V = (Vmx [S] / KM + [S]).
8) Descriviu breument la cinètica enzimàtica, explicant quins són els principals factors que la
influencien.
La cinètica enzimàtica estudia la velocitat de les reaccions catalitzades enzimàticament
Factors que influencien la cinètica enzimàtica:

- Concentració del substrat. Equació de Michaelis- Menten (V= (Vmx [S] / KM + [S])).
- Influència de la temperatura: si es suministra energia en forma de calor augmenta la mobilitat de
les molècules i per tant augmenta la velocitat de la reacció.
- Influència del pH (pH òptim), deguda a desnaturalització de les proteïnes i a la seva influència
sobre el grau d’ionització del centre actiu i del substrat.
- Influència d’inhibidors.
- Irreversible: s’uneix de manera permanent a l’enzim
- Reversible: s’uneix de manera temporal a l’enzim
-Competitiva: es bloqueja l’accés del substrat al centre actiu.
- No competitva: no bloqueja l’accés, però el dificulta.
Les biomolècules orgàniques

a) Definiu quins són els quatre grans grups de biomolècules orgàniques i quina és la seva
estructura química bàsica.
Glúcids: formats bàsicament per C, H i O i poden ser polihidroxialdehids o polihidroxicetones
Lípids: formats per C, H, O i, en menor proporció i no sempre, N, S i P i son molt heterogenis i
umptuosos.
Proteïnes: formades per C, H, O, N i S, polímers d’aminoàcids
Àcids nucleics: formats per C, H, O, N i P, polímers de nucleòtids.
b) S’ha identificat un organisme abissal nou per a la ciència. A partir d’un extracte d’aquest
organisme analitzat mitjançant electroforesi s’ha trobat una molècula desconeguda. S’ha
mesurat la seva composició elemental, i han resultat les proporcions següents: 46% d’hidrogen,
31% de carboni, 14% d’oxigen, 7% de nitrogen i 2% de sofre.
i) Digau quin tipus de molècula és
Una proteïna.
ii) De les subunitats que formen aquest tipus de molècula, anomenau- ne almenys una de les
dues específiques que —partint de la composició esmentada—segur que hi són presents
Metionina o cisteïna (els dos aa que tenen sofre).
iii) Quins tipus d’enllaços creieu que formen els àtoms de sofre presents en aquesta molècula i
quina funció hi fan?
Ponts disulfur. Determinen l’estructura terciària de la proteïna.
Biomolècules orgàniques
a) Esmentau els grans grups de biomolècules orgàniques.
Grans grups: glúcids, lípids, proteïnes i àcids nucleics
b) De cadascun dels grups, descriviu-ne breument la composició química, mencionau-ne alguna
funció vital i esmentau-ne un exemple concret.
Glúcids: formats bàsicament per C, H i O i poden ser polihidroxialdehids o polihidroxicetones
Lípids: formats per C, H, O i, en menor proporció i no sempre, N, S i P i son molt heterogenis i
umptuosos.
Proteïnes: formades per C, H, O, N i S, polímers d’aminoàcids
Àcids nucleics: formats per C, H, O, N i P, polímers de nucleòtids.
Funcions i exemples:
Glúcids→ font d’energia (ex.: sacarosa, midó) i estructural (ex.: cel·lulosa).
Lípids → energètiques, de reserva o de protecció (ex.: àcids grassos), estructurals (ex.: fosfolípids),
Proteïnes→ estructurals (ex.: col·lagen, queratina), de transport (ex.: hemoglobina)
c) L’esquema adjunt representa una molècula que pertany a un d’aquests grups.

i) A quin grup pertany i com s’anomenen les unitats representades per cercles?
Proteïna, les unitats són aminoàcids.
ii) Descriviu el tipus d’enllaç que uneix aquedstes unitats i digau el nom complet, almenys, de
tres d’aquestes unitats.
Enllaç peptídic
→isoleucina, valina,triptòfan,
FEN HIZO UN TREMENDO LIO Y VALENTINA LE METIÓ UN TRIPTÓFANO

iii) Com es denominen els dos grups químics assenyalats amb una fletxa?
Grups amino i carboxil
Les quatre molècules que apareixen a la figura són l’àcid oleic, la sacarosa, l’ATP i el triptòfan.
Identificau-les totes i digau a quin grup de composts pertany cadascuna.
A – sacarosa, glúcids
B – àcid oleic, lípids
C – triptòfan, aminoàcid
D – ATP, derivat de nucleòtid
Els glúcids
a) Definiu el concepte de glúcid.
Biomolècules formades bàsicament per C, H i O. Són polihidroxialdehids o polihidroxicetones.
b) Classificau els diferents tipus de glúcid, descriviu-los breument i donau almenys un exemple
de cadascun.
OSES
Monosacàrids – constituïts per una sola cadena polihidroxialdehídica o polihidroxicetònica; ex.:
glucosa
ÒSIDS
Oligosacàrids – formats per la unió de dos a deu monosacàrids; ex.: maltosa, sacarosa, lactosa, etc.
Polisacàrids – formats per més de deu monosacàrids; ex.: cel·lulosa, midó, glucogen, quitina, etc.
c) Quin és el polisacàrid de reserva característic dels animals i quin és el dels vegetals?
animals→glucogen
vegetals→midó
Els lípids
a) Definiu el concepte de lípid.
Els lípids són biomolècules orgàniques formades sempre per C, H i O i, en alguns casos, per P, N i S.
Des del punt de vista químic són un grup molt heterogeni, que tenen en comú ser poc o gens
solubles en aigua i dissolvents polars i ser solubles en dissolvents apolars, tendeixen a ser hidròfobs,
són untuosos al tacte i poc densos i són substàncies bastant reduïdes que, quan s’oxiden, alliberen
gran quantitat d’energia.
b) Classificau els diferents tipus de lípids, descriviu-los breument i donau almenys un exemple de
cadascun.
Lípids saponificables (amb àcids grassos)
- simples→acilglicèrids i cèrids→greixos i olis
- complexos→fosfolípids i glucolípids
Lípids no saponificables (sense àcids grassos)
- terpens →vitamines
- esteroides → colesterol i hormones esteroïdals
- prostaglandines
Anomenau les principals funcions dels lípids i mencionau un exemple de lípid que compleixi
cadascuna d’aquestes funcions.
Funció de reserva ( acilglicèrids)
estructural ( glucolípids, fosfolípids, cèrids, etc.)
biocatalitzadora ( vitamines lipíidques, hormoes esterioides, prostaglandines)
transportadora (exemples: àcids biliars, protelípids).
Definiu els glúcids, explicau-ne les característiques principals des del punt de vista químic, i
descriviu les funcions que fan als éssers vius. Finalment, diferenciau els diferents tipus de glúcids
en una classificació senzilla, definint cadascun dels tipus i subtipus en una sola frase.
Els glúcids són biomolècules orgàniques constituïdes per C, H i O poden ser polihidroxialdehids o
polihidroxiacetones. és a dir, els carbonis van units a radicals hidroxil (-OH) i presenten sempre un
grup carbonil (-C=O).
Les seves funcions, principalment, són font energètica (sacarosa i midó) i estructural (cel·lulosa).
Els glúcids es classifiquen en oses (monosacàrids) i òsids, i dins els òsids trobam els holòsids que es
classifiquen en oligosacàrids i polisacàrids; i els heteròsids es divideixen en glucoproteids i
glucolípids.
Les proteïnes
a) Definiu el concepte de proteïna, explicau-ne la composició química i els nivells d’estructuració.
Biomolècula orgànica, formada per la unió d’aminoàcids mitjançant l’enllaç peptídic. Els aminoàcids
es componen fonamentalment de C, H, O, N i S
Els nivells d’estructuració són:
- Estructura primària →seqüència lineal d’aminiàcids
- Estructura secundària → ponts d’hidrogen entre NH2 i COOH d’aa diferents
-hèlix α, làmina β– de la cadena de aa

- Estructura terciària → estructura més estable
→enllaços entre radicals
- entre aa polars amb radical O→ponts d’H
- entre aa amb radical S → enllaços disulfur
- entre aa amb radical ionitzat → interacció iònica
- entre aa amb radical d’una cadena de C i H → forces hidrofòbiques
- entre aa amb el radical d’un compost cromàtic → forces Van der Waals
- Estructura quaternària → associació de diverses proteïnes
b) Quines són les principals funcions de les proteïnes?

-Reserva
-Transport
-Defensa
-Hormonal
-Estructural
-Enzimàtica
-Homeostàtica
c) Entre els diferents enllaços que ajuden a mantenir l’estructura terciària de les proteïnes, quin
és el més fort?
L’enllaç covalent format per ponts disulfur entre dues cisteïnes.
d) La figura principal mostra l’aspecte transversal de dues de les proteïnes del complex,
adjacents entre si i unides per un enllaç entre cisteïnes, i que travessen ambdós costats d’una
bicapa lipídica. Les dues figures enquadrades mostren un aspecte del complex vist des de dalt,
on s’observa que el complex es compon de 8 proteïnes, dues parelles de les quals s’enllacen
entre si mitjançant l’enllaç entre cisteïnes. Les dues figures corresponen a dues situacions amb
diferent pH al medi cel·lular.
i) Com es denomina l’enllaç entre les dues cisteïnes?
Enllaç disulfur.
ii) Quina funció creieu que pot tenir aquest complex multiproteic?
Transportadora.
iii) De quina manera creieu que intervé el pH del medi en la modulació de la funció d’aquest
complex?
Regula el pont disulfur, obrint i tancant el canal proteic.

La llet és un dels aliments més complets, ja que conté, a més d’aigua i sals minerals, els tres
grans tipus de principis immediats orgànics. La figura següent correspon a un d’aquests
components de la llet:
a) Anomenau els tres grups de principis immediats orgànics, tot just mencionant la seva
Glúcids (àtoms de carboni hidratats, aldehids o cetones, CnH2nOn)
Lípids (cadenes de C i H, insolubles en aigua)
Proteïnes (C, H, O i N, cadenes d’aminoàcids amb un grup –COOH i un –NH2).
b) A quin tipus de biomolècula pertany la molècula representada? I subtipus?
Glúcid oligosacàrid (disacàrid)
c) Mitjançant quin tipus d’enllaç s’uneixen les unitats? És una substància reductora?
Enllaç O-glucosídic β(1→4)
És reductora perquè té un carboni anomèric lliure, no forma part de cap enllaç
d) Descriviu les principals característiques d’aquest subtipus de biomolècula, i posau-ne algun
exemple concret.
Els disacàrids es formen per la unió de dos monosacàrids mitjançant l’enllaç O- glucosídic. Són
dolços i solubles en aigua. Són tots reductors excepte la sacarosa.
Exemples: maltosa, lactosa, sacarosa, isomaltosa, cel·lobiosa.
La següent molècula forma part de les cèl·lules.

a) Anomenau els tres grups de principis immediats orgànics, tot just mencionant la seva
Glúcids (àtoms de carboni hidratats, aldehids o cetones, CnH2nOn)
Lípids (cadenes de C i H, insolubles en aigua)
Proteïnes (C, H, O i N, cadenes d’aminoàcids amb un grup –COOH i un –NH2).
b) A quin tipus de biomolècula pertany? I subtipus?
Lípids, subtipus fosfolípids (o fosfoglicèrids).
c) Descriviu les principals característiques d’aquest subtipus de biomolècula i digau les funcions
que acompleixen dins les cèl·lules.
Són èsters de glicerol amb dos àcids grassos i un grup fosfat que uneix una altre compost. Són
amfipàtics, i constitueixen la membrana de les cèl·lules, on formen una bicapa i li ofereixen apolaitat i
fluïdesa

La cèl·lula
a) Digau quin tipus de cèl·lules coneixes, i quines diferències hi ha entre cadascun d’aquests
tipus.
EUCARIOTA PROCARIOTA
Té nucli No té nucli
ADN lineal ADN circular
1 a 10μm 10 a 100 μm
No té paret cel·lular Té paret cel·lular
Més complexa/molts orgànuls/ribosomes 80S Més senzilla/sense orgànuls/ribosomes 70S

Les cèl·lules vegetals tenen paret cel·lular, cloroplasts i vacúols i no tenen centriols
b) Contestau les preguntes següents:
i) Les cèl·lules procariotes tenen membrana cel·lular? I mitocondris?
Tenen membrana però no mitocondris.
ii) Les cèl·lules vegetals respiren? I tenen mitocondris?
Respiren i tenen mitocondris.
iii) Quins són els orgànuls cel·lulars que tenen ADN propi?
Cloroplasts i mitocondris.
La cèl·lula
a) Digau quines són les diferències entre cèl·lules procariotes i eucariotes i, dins aquestes
darreres, les diferències entre cèl·lules animals i vegetals.
EUCARIOTA PROCARIOTA
Té nucli No té nucli
ADN lineal ADN circular
1 a 10μm 10 a 100 μm
No té paret cel·lular Té paret cel·lular
Més complexa/molts orgànuls/ribosomes 80S Més senzilla/sense orgànuls/ribosomes 70S

Les cèl·lules vegetals tenen paret cel·lular, cloroplasts i vacuols i no tenen centríols
b) La següent fotografia és una micrografia realitzada amb un microscopi electrònic de
transmissió.
i) Digau de quin tipus de cèl·lula es tracta.
És una cèl·lula vegetal
ii) Indicau com s’anomenen les estructures assenyalades.
1. Paret cel·lular
2. Cloroplast
3. Nucli
4. Vacúols
5. Cordó de hialoplasma
La cèl·lula eucariota
a) Descriviu la cèl·lula eucariota, tot especificant-ne les diferències amb la
cèl·lula procariota.
La cèl·lula eucariota correspon a un dels dos tipus d’organització cel·lular. Es tracta de cèl·lules més
grosses i complexes que les procariotes. El material genètic es troba dins un nucli i presenten
diversos orgànuls membranosos interns.
b) Mirau la figura i contestau les preguntes següents:
i) Quin orgànul està relacionat amb el moviment cel·lular? En quina figura apareix?
Els flagels i cilis (figura B)
ii) Quines de les fotografies corresponen a una cèl·lula vegetal? Per què?
La figura D, per la presència de paret cel·lular.
iii) Quin orgànul és característic de la cèl·lula animal? En quina figura apareix?
El centríols (figura H)
iv) Quin orgànul està relacionat amb la secreció? En quina figura apareix?
L’aparell de Golgi (figura F)
v) Quins orgànuls estan relacionats amb la síntesi de proteïnes? En quina figura apareixen?
Els ribosomes (figura G)
vi) Quin orgànul està encarregat de fer la fotosíntesi? En quina figura apareix?
El cloroplast (figura G)
vii) Quin orgànul és portador del missatge genètic? En quina figura apareix?
El nucli (figura A)
viii) Quin orgànul està relacionat amb la producció d’energia? En quina figura apareix?
El mitocondri (figura C)

El reticle endoplasmàtic i l'aparell de Golgi. Descriviu aquests orgànuls cel·lulars, digau en quin
tipus de cèl·lules es troben, i enumerau les seves funcions.
El reticle endoplasmàtic és un orgànul consistent en una ampla xarxa de membranes que s'estén al
llarg del citoplasma, formant cisternes, sàculs i tubs aplanats. La membrana del RE delimita un espai
intern anomenat lumen. Es diferencia el RE rugós (RER) en forma de sàculs aplanats i que presenta
ribosomes units a la cara externa de la membrana i el RE llis (REL) que no té ribosomes i està format
per túbuls i vesícules. L'aparell de Golgi és un orgànul format per una sèrie de cisternes aplanades
envoltades de membrana, que semblen una pila de plats i s'anomenen dictiosomes. Associades als
dictiosomes hi ha un nombre de petites vesícules, i tot junt forma l'aparell de Golgi.
Tots dos orgànuls es troben a les cèl·lules eucariotes, tant animals com vegetals.
Les funcions del RE són de tipus biosintètic. El RER es dedica a la síntesi de proteïnes, i el REL, a la
síntesi de lípids. Les funcions de l'aparell de Golgi són de secreció. Rep les proteïnes i els lípids
acabats de sintetitzar al RE i els distribueix a la membrana plasmàtica, als lisosomes i a les vesícules
de secreció.
La cèl·lula
a) A l’interior de les cèl·lules es poden trobar els següents orgànuls: nucli,
mitocondri, aparell de Golgi, cloroplast, lisosoma, vacúol. Indicau les principals funcions de
cadascun d’aquests orgànuls.
- Nucli: conté el material hereditari.
- Mitocondri: respiració.
- Aparell de Golgi: transport.
- Cloroplast: fotosíntesi.
- Lisosoma: degradació, digestió.
- Vacúol: emmagatzemament.
b) Els cloroplasts, contenen ADN?
Si.
c) Els mitocondris, són presents a les cèl·lules vegetals?
Si.
d) Les cèl·lules procariotes, tenen mitocondris i cloroplasts?
No.

La policia ens ha portat al laboratori forense dues mostres de teixit molt degradades per
identificar-les com a proves en un cas. Les millors preparacions que hem aconseguit són les que
es mostren a la fotografia. Podríem dir de cadascuna si es tracta de teixit animal o vegetal? Quin
seria el criteri emprat per a aquesta identificació?
La de l’esquerra és una cèl·lula animal, i la de la dreta una cèl·lula vegetal, es pot distingir per la
presència de la paret cel·lular.
La cèl·lula vegetal
a) Dibuixau una cèl·lula vegetal típica.
b) Anomenau totes les seves estructures i els seus orgànuls i explicau-ne la

funció.
- Paret cel·lular: protecció i sosteniment.
- Membrana plasmàtica: delimita la cèl·lula, intercanvis substàncies.
- Vacúol: magatzem, destoxicació, osmosi
- Nucli: informació genètica, divisió cel·lular
- Reticle endoplasmàtic: síntesi de lípids i proteönes, destoxicació i
transport.
- Citosquelet: mantenir la forma, transport orgànuls.
- Ribosomes: síntesi de protïnes.
- Aparell de Golgi: secreció, transport, maduració.
- Peroxisomes: oxidació, destoxicació, fotorespiració.
- Cloroplasts: informació genètica, fotosíntesi, fotorespiració.
- Mitocòndries: informació genètica, respiració, fotorespiració.
c) Quins d’aquestes estructures i d’aquests orgànuls són exclusius dels vegetals?
Paret, clorosplasts i vacúol.
d) La següent fotografia mostra un detall per microscòpia electònica de l’interior d’una cèl·lula
vegetal. Quin és l’orgànil que s’observa?
Mitocondri

La cèl·lula eucariota
a) Descriviu la cèl·lula eucariota, tot especificant-ne les diferències amb la
cèl·lula procariota.
La cèl·lula eucariota correspon a un dels dos tipus d’organització cel·lular. Es tracta de cèl·lules més
grans i complexes que les procariotes. El material genètic es troba dins un nucli i presenten diversos
orgànuls membranosos interns.
b) Aquest dibuix representa l’esquema d’una cèl·lula eucariota.

i) Indicau si es tracta d’una cèl·lula animal o vegetal i raonau la
resposta.
Animal, perquè no té paret cel·lular, ni cloroplasts, ni un gran vacúol, i sí que té centríols.
ii) Escriviu el nom de les estructures numerades.
1. Nucli.
2. Membrana plasmàtica.
3. Reticle endoplasmàtic llis.
4. Citoesquelet.
5. Aparell de Golgi.
6. Centríol.
7. Mitocondri.
8. Reticle endoplasmàtic rugós.
iii) Respecte a les estructures assenyalades amb la lletra A (ampliades per a una millor
visualització), escriviu-ne el nom i indicau-ne la composició i les funcions que realitzen.
Són ribosomes, i intervenen en la síntesi de proteïnes.
La cèl·lula animal
a) Dibuixau una cèl·lula animal típica.
b) Anomenau-ne totes les estructures i tots els orgànuls i explicau la seva funció.
Parts i funcions: membrana plasmàtica (contingent, intercanvi), citosol (medi aquós), nucli (material
genètic, divisió cel·lular), mitocondri (respiració), reticle endoplasmàtic (síntesi de proteïnes i lípids),
complex de Golgi (secreció), citosquelet filamentós (estructural), lisosomes (digestió - heterofàgia i
autofàgia), peroxisomes (antioxidant i altres específiques de diferents organismes), centríol
(polimerització de microtúbuls, formació del fus acromàtic, corpuscle basal responsable del
moviment de cilis i flagels).
c) Quins d’aquestes estructures i d’aquests orgànuls són exclusius dels animals?
Exclusives d’animals: centríol.
d) La següent fotografia mostra un detall per microscòpia electrònica de l’interior d’una cèl·lula
de la sang. Quina és l’estructura que s’hi observa?
Aparell de Golgi.
El citosol i el citosquelet
a) Definiu aquests dos conceptes, digau en quin tipus de cèl·lula es troba
cadascun dels dos i descriviu breument la composició de cadascun.
El citosol o hialoplasma és el medi intern del citoplasma, és a dir, l’espai comprès entre la membrana
plasmàtica i l’embocall nuclear. El citoesquelet és una xarxa fibrosa de filaments proteics que es
troba dins el citosol. El citosol es troba en cèl·lules procariotes i eucariotes, i el citoesquelet només
en cèl·lules eucariotes. Pel que fa a la composició, el citosol és un medi aquós (85% d’aigua) en el
qual hi ha dissoltes molècules (pròtids, glúcids, lípids, àcids nucleics, sals minerals...) que formen una
dispersió col·loïdal. El citosquelet el formen filaments proteics que inclouen els microfilament o
filaments d’actina, els filaments intermedis i els microtúbuls.
b) Enumerau les funcions del citosquelet.
1. Mantenir la forma de la cèl·lula i, quan cal, oferir la possibilitat de
modificar aquesta forma.
2. Possibilitar el desplaçament de la cèl·lula (pseudòpodes).
3. La contracció de les cèl·lules musculars.
4. El transport dels orgànusl en el citoplasma.
Els cloroplasts i els mitocondris.

Descriviu aquests orgànuls cel·lulars, digau en quin tipus de cèl·lules es troben, i enumerau-ne
les funcions.
Els cloroplasts i les mitocòndries són orgànuls típics de cèl·lules eucariotes, constituïts ambdós per
una doble membrana externa i un sistema membranós intern que separa dos medis interns aquosos.
Els cloroplasts són exclusius de les cèl·lules vegetals i les mitocòndries es troben tant a les cèl·lules
vegetals com a les animals. Els cloroplasts contenen la clorofil·la i la seva funció principal és la
fotosíntesi, mentre que la funció principal de les mitocòndries és la respiració.
Els límits de les cèl·lules

a) Definiu els conceptes següents: paret cel·lular, membrana plasmàtica,
membrana mitocondrial.
Paret cel·lular: coberta gruixada i rígida situada sobre la superfície externa de la membrana
plasmàtica.
Membrana plasmàtica: embolcall continu que envolta la cèl·lula i li confereix la seva individualitat en
separar-la del medi.
Membrana mitocondrial: doble membrana que envolta els mitocondris, constituïda per una
membrana interna i una d’externa.
b) Descriviu breument les propietats, funcions i característiques químiques de cadascun
d’aquests elements.
Paret cel·lular: gruixuda i rígida, la seva funció és protegir, formar i mantenir la rigidesa de les
cèl·lules vegetals. És exclusiva d'aquestes formada per cel·lulosa.
Membrana plasmàtica: fluïda i no rígida, formada per una bicapa de fosfolípis amb diferents
proteïnes immergides; les seves funcions són controlar l’intercanvi de substàncies entre la cèl·lula i el
medi, així com contenir proteïnes receptores que transmeten senyals de l’exterior a l’interior de la
cèl·lula.
Membrana mitocondrial: fluïda i no rígida, formada per dues bicapes de fosfolípids, la seva funció és
delimitar el mitocondri, on es produeix la respiració.
c) Es disposa d’un tub en U com el que mostra la figura, en el qual els dos braços estan separats
per una membrana de composició idèntica a la de la membrana plasmàtica. Al braç A s’afegeix
una solució 1 mM de NaCl, i al braç B, una solució 10 M del mateix compost. Passat un temps,
s’arribarà a la situació indicada a la figura 2, a la indicada a la figura 3, o bé es romandrà com a la
figura 1? Raonau la resposta.
En el braç A el medi és hipotònic respecte al del braç B. Per tant, passarà aigua per osmosi des de A
cap a B, i s’observarà la situació mostrada a la figura 2.
Orgànuls energètics
a) Anomenau els dos principals orgànuls presents a les cèl·lules encarregats
de l’obtenció d’energia, i digau en quin tipus de cèl·lules es troba present cadascun.

Mitocondris (cèl·lules animals) i cloroplasts (cèl·lules vegetals).
b) Copiau i emplenau el quadre següent:
Mitocondris i el seu origen
Assenyalau tres semblances i tres diferències entre els mitocondris i els bacteris.
Semblances
● Tenen ribosomes 70S
● Presenten aproximadament la mateixa mida.
● Tenen una única molècula d’ADN bicatenari circular.
Diferències
● Els mitocondris són orgànuls cel·lulars presents a les cèl·lules eucariotes, i els bacteris són cèl·lules
procariotes.
●La funció principal dels mitocondris és intervenir en la respiració cel·lular; els bacteris fan totes les
funcions vitals.
● Els mitocondris presenten una doble membrana, i els bacteris, membrana plasmàrica i paret
cel·lular.
b) Descriviu breument la teoria endosimbiòtica sobre l’origen dels mitocondris.
La teoria endosimbiòtica, elaborada per Lynn Margulis, relaciona els bacteris amb els mitocondris.
Segons aquesta teoria, l’origen de la cèl·lula eucariota fou a partir d’una primitiva cèl·lula eucariota
(cèl·lula hoste) que en un moment determinat englobaria organismes procariotes, establint-se entre
ambdós una relació endosimbiòtica. Aquestes cèl·lules procariotes englobades serien l’origen de
mitocondris (que procedirien de bacteris aerobis) i cloroplasts (bacteris fotosintètics). De fet, els
mitocondris i els cloroplasts tenen una mida similar a la dels bacteris, es reprodueixen per divisió,
presenten el seu propi ADN, i els seus ribosomes tenen ARNr similar al bacterià
c) Partint de la hipòtesi endosimbiòtica, responeu raonadament:
i) Els antecessors dels cloroplasts, s’assemblarien més a cianobacteris eucariotes, sulfobacteris
fotosintètics, cianobacteris procariotes o protozous?

Cianobacteris procariotes.
ii) Els antecessors dels mitocondris, s’assemblarien més a virus, sulfobacteris fotosintètics,
bacteris aerobis, bacteris anaerobis o protozous?
Bacteris aerobis.
Els cloroplasts
a) Dibuixau un cloroplast i assenyalau les seves parts i estructures.
Parts: membrana externa, espai intermembrana, membrana interna, estroma, membrana tilacoïdal,
tilacoide, grana, ribosoma, gra de midó.
b) Quin és l’origen evolutiu dels cloroplasts?
Endosimbiosi
c) En quin tipus de cèl·lules es troben i quina és la seva funció?
Cèl·lules eucariotes vegetals, fent la funció fotosintètica.
Les vesícules i els vacúols.

Descriviu aquests orgànuls cel·lulars, digau en quin tipus de cèl·lules es troben, i enumerau-ne
les funcions.
Les vesícules i els vacúols són orgànuls vesiculars, constituïts per una membrana plasmàtica
anomenada tonoplast i un interior aquós.
Les vesícules (petites) es troben sobretot en cèl·lules animals, i els vacúols pròpiament dits
(grossos), en cèl·lules vegetals.
Les funcions són: la regulació del volum/turgència de la cèl·lula vegetal per acumulació d’aigua;
magatzem de substàncies (de reserva o bé de detritus); mitjà de transport de substàncies en el cas
de les vesícules en cèl·lules animals.
Plantes i mamífers
a) Copiau i emplenau el quadre següent i destacau-hi les diferències entre una planta i un
mamífer:
b) Contestau raonadament la pregunta següent: suposant que es donàs un virus mortal que
extingís de la Terra tots els organismes animals, podrien les plantes seguir existint?
Sense cap problema, ja que són autòtrofes.
c) I si es tractàs d’un virus que eliminàs tota vida vegetal sobre la Terra, podria subsistir alguna
forma de vida animal durant, almenys, uns centenars d’anys?
Almenys alguns i durant un temps, alimentant-se d’organismes quimioautòtrods, atès que hi ha
actualment suficient oxigen a l’atmosfera.
Descriviu molt succintament la fotosíntesi en les plantes, explicau-ne les fases (breument, en
unes tres o quatre línies cadascuna). Feu una llista dels principals factors que influeixen en
l’activitat fotosintètica. Responeu raonadament a la pregunta següent: es tracta d’un procés
anabòlic o catabòlic? Donau tres exemples d’organismes fotosintètics.
Procés metabòlic realitzat per les cèl·lules vegetals consistent en l’obtenció d’ATP i NADPH a partir
d’energia lluminosa, que s’utilitzen per a la transformació de molècules inorgàniques (CO2, H2O i, en
alguns casos, nitrats i sulfats) en molècules orgàniques.
Fases:
- Primera fase o fase fotoquímica: ocorre a les membranes tilacoidals, i consisteix en la captura
d’energia lluminosa que provoca l’escissió de la molècula d’aigua. Els electrons resultants s’utilitzen
en la cadena de transport electrònic per a la síntesi de NADPH, i els protons alliberats generen un
gradient de protons entre el lumen i l’estroma, que empra la sintasa d’ATP cloroplàstica per formar
ATP en la fotofosforilació.
- Segona fase o fase biosintètica: té lloc a l’estroma dels cloroplasts, i consisteix en la fixació del CO2
a través del cicle de Calvin, i del nitrogen per reducció de nitrats, utilitzant el NADPH i l’ATP
sintetitzats en la fase anterior.
Factors que influeixen en l’activitat fotosintètica:
- Intensitat lluminosa: l’activitat augmenta en augmentar la intensitat, fins a arribar a una saturació.

- Concentració de CO2: l’activitat augmenta en augmentar la concentració, fins a arribar a una
saturació.
- Concentració de O2: l’activitat disminueix en augmentar la concentració, fins a arribar a una
saturació, deguda als processos respiratoris.
- Temperatura: l’activitat augmenta amb la temperatura (procés enzimàtic) fins a arribar a un màxim
(òptim de Ta) per a continuació disminuir dràsticament a causa de la desnaturalització de les
proteïnes.
Tipus de procés: anabòlic, perquè origina la síntesi de matèria orgànica a partir de matèria
inorgànica.
En els vegetals:
i) On es desprèn O2 i per quina raó es desprèn?
Als cloroplasts (als tilacoides, al nivell de fotosistema II) a causa del trencament de la molècula
d’aigua per subministrar electrons a la fase lumínica.
ii) On es consumeix O2 i per quina raó es consumeix?
Als mitocondris, a causa del procés de respiració aeròbica.
iii) A quina molècula és degut el color verd dels vegetals? On se situa? Quin paper duu a terme
aquesta molècula?
A la clorofil·la, present als cloroplasts (als tilacoides, al nivell dels fotosistemes), encarregada de
capturar l’energia lluminosa i transformar-la en energia química.
iv) On es consumeix CO2? Quina és la raó per la qual es consumeix?
Als cloroplasts (a l’estroma, en la reacció catalitzada per la Rubisco) a causa de la fixació del CO2
prèvia al cicle de Calvin.
a) Feu una llista amb els diferents tipus d’organismes des del punt de vista
nutricional. Per a cadascun indicau: la font principal de carboni, la font d’energia i els donadors
d’electrons característics. Finalment, posau algun exemple de cadascun d’aquests tipus.

b) Contestau raonadament les preguntes següents: si per causa d'una pandèmia desapareixen de
la Terra tots els organismes vegetals (en sentit ampli, incloent els bacteris fotosintètics, les
algues, els líquens i totes les plantes superiors)
i) Podria seguir existint vida al planeta?

Sí, almenys durant un temps.
ii) De què s'alimentarien els organismes heteròtrofs?
De bacteris quimiosintètics.
iii) L'aliment és l'única cosa que aporten les plantes als altres organismes, per exemple, als
humans?
No, també l’oxigen, el qual s’aniria esgotant a poc a poc a l’atmosfera.
Metabolisme: transportadors d’energia i d’electrons
a) Definiu el concepte de metabolisme i descriviu-ne els tipus.

Definició: conjunt de reaccions químiques que tenen lloc a les cèl·lules. L’anabolisme és la part del
metabolisme que sintetitza molècules complexes a partir d’altres de més senzilles, amb despesa
d’energia; i el catabolisme és la part del metabolisme que degrada molècules complexes a altres de
més senzilles i d’aquesta manera s’obté energia.
b) Quin és el principal transportador d’energia que participa en les reaccions metabòliques?
Adenosinatrifosfat (ATP).
c) Descriviu els principals transportadors d’electrons del metabolisme i indicau en quin tipus de
reaccions metabòliques participa cadascun.
Nucleòtids de piridina: NADH (participa en processos catabòlics, com la respiració cel·lular o la
β-oxidació dels àcids grassos) i NADPH (participa en processos anabòlics, com la reducció
fotosintètica del CO2 o la síntesi d’àcids grassos).
Nucleòtids de flavina: FADH2 (formen part de la cadena de transport electrònic, cedeixen electrons
al O2 per a la síntesi d’ATP).
Metabolisme i nutrició
a) Anomenau i descriviu els dos tipus de reaccions metabòliques que
conegueu.
Reaccions catabòliques (o exergòniques), són processos de degradació de molècules complexes a
molècules simples, en els quals s’allibera energia.
Reaccions anabòliques (o endergòniques), són processos de síntesi de molècules complexes a partir
d’altres més senzilles que requereixen aportament d’energia.
b) Anomenau i descriviu els dos tipus de cèl·lules des del punt de vista nutricional.
Cèl·lules autòtrofes, prenen del medi nutrients inorgànics i a partir d’aquests sintetitzen els propis
nutrients orgànqics; cèl·lules heteròtroges, prenen del medi nutrients orgànics procedents d’altres
éssers vius.
c) Les cèl·lules autòtrofes, fan reaccions catabòliques?
Les cèl·lules autòtrofes realitzen reaccions catabòliques i anabòliques, al igual que totes les cèl·lules.
d) Els organismes quimiosintètics, són autòtrofs o heteròtrofs? I la quimiosíntesi, és un procés
catabòlic o anabòlic?
Els organismes quimiosintètics són autòtrofes; i la quimiosíntesi és un procés anabòlic.

Anabolisme
a) Definiu el concepte d’anabolisme, esmentau els tipus d’anabolisme que conegueu i, per a
cadascun, explicitau quin és l’orgien de l’energia que s’obté.
L’anabolisme és un tipus de metabolisme que consisteix en la síntesi de molècules orgàniques
complexes a partir d’altres biomolècules més senzilles, per la qual cosa es requereix ATP. Tipus i
origen de l’energia: fotosíntesi (llum) i quimiosíntesi (reaccions químiques).
b) Hem descobert un volcà submarí, a 4000 metres de fondària, dins una cova aïllada. La
concentració d’oxigen en aquesta cova és molt baixa, però l’activitat del cràter allibera grans
quantitats de CO2, metà i àcid sulfhídric.
i) Quin tipus d’organismes és més probable trobar en abundància dins aquesta cova? Per què?
Bacteris quimiosintètics, sobretot del sofre i del metà, ja que no hi ha llum i en canvi abunden les
substàncies que aquests necessiten per a la quimiosíntesi.
ii) Creieu que pot haver-hi algues dins la cova? I a l’exterior d’aquesta? Per què?
No, atès que no hi ha llum, tampoc a l’exterior, ja que a 4.000 metres de fondària tampoc no hi ha
llum.
iii) Cal esperar que hi hagi peixos dins la cova? Per què?
No, no podrien sobreviure en un ambient que els és tòxic
Metabolisme
a) Definiu breument en què consisteix el metabolisme, i anomenau els tipus
de metabolisme.
Conjunt de totes les reaccions químiques que tenen lloc a l’interior de les cèl·lules. El metabolisme es
divideix en anabolisme i catabolisme.
b) Anomenau i descriviu breument un procés catabòlic i un procés anabòlic.
Procés anabòlic: a partir de molècules senzilles s’obtenen molècules complexes.
Procés catabòlic: degradació de molècules complexes a molècules més senzilles.
c) Hem posat dos organismes pluricel·lulars dins una botella de vidre tancada hermèticament.
Abans de tancar la botella, hem mesurat les concentracions de O2 i CO2 a dins, que han resultat
de 21% i 0,04%, respectivament. Al cap d’una setmana, hem comprovat que ambdós organismes
segueixen vius, i que les concentracions de O2 i CO2 gairebé no han canviat.
i) Digau si creieu que s’han donat processos metabòlics durant aquesta setmana a l’interior de la
botella i, en cas afirmatiu, justificau raonadament quins tipus de processos s’hauran donat.
S’han d’haver donat necessàriament processos metabòlics, ja que hi ha organimes vius; el que passa
és que han estat processos contraris. Per exemple: la fotosíntesi i la respiració.
ii) Aventurau quins dos organismes poden ser els que han estat tancats dins la botella.
Qualsevol animal i qualsevol planta.
Catabolisme
a) Descriviu molt succintament els processos catabòlics cel·lulars, diferenciant els diferents tipus
i subtipus. Centrant-vos en el procés de respiració aeròbia en vegetals, anomenau i explicau
breument en què consisteixen les diferents fases que han de transcórrer per, partint d’una
molècula de midó, obtenir ATP.
Els processos catabòlics són el conjunt de reaccions metabòliques que condueixen a la
descomposició de molècules orgàniques complexes en altres de més senzilles, alliberant-se energia
química útil per a la cèl·lula i subministrant petites molècules per a reaccions de síntesi.
Els tipus de processos catabòlics són la fermentació (oxidació incompleta en què l’acceptor final
d’electrons és un compost orgànic); respiració cel·lular (oxidació completa enquè l’acceptor final
d'electrons és una substància inorgànica; són processos aerobis o anaerobis).
Les fases de la respiració anaeròbia en vegetals:
1. Descomposició del mido en disacàrids (mlatosa i isomaltosa), i després en glucosa.
2. Glucòlisi o descomposició de glucosa en dues molècules de piruvat. En aquesta fase es
consumeixen dues molècules d’ATP i se’n recuperen quatre, per la qual cosa hi ha un benefici net de
dues molècules d’ATP.
3. Entrada del piruvat al mitocondri i transformació en acetil-CoA.
4. Entrada de l’acetil-CoA en el cicle de Krebs, En aquesta fase s’obtenen
dues molècules més d’ATP.
5. Entrada de NADH i FADH2 (generats en la glucòlisi, la transformació
de piruvat en acetil-CoA i el cicle de Krebs en la cadena respiratòria mitocondrial. En aquesta fase
s’obtenen altres 34 molècules d’ATP (si no hi intervé l’oxidasa alternativa present als vegetals, en
aquest cas el rendiment energètic seria molt inferior).
b) La figura representa esquemàticament les activitats més importants d’un mitocondri.
i) En quin lloc d’aquest orgànul es produeix el cicle de Krebs?
A la matriu mitocondrial.
ii) I la cadena respiratòria?
A la membrana interna mitocondrial.
iii) Identificau els composts assenyalats amb nombres.
1. CO2
2. ADP
3. ATP
4. NADH
5. NAD+
Catabolisme
a) Definiu el concepte de catabolisme, esmentau els tipus de catabolisme que conegueu i, per a
cadascun, explicitau:

Transformació de molècules orgàniques complexes en simples. S’allibera energia i s'emmagatzema
en els enllaços fosfat de l’ATP.
i) Si requereixen oxigen.
ii) Quin tipus de substrat poden oxidar.
iii) Quin és l’acceptor final d’electrons
iv) Quin és el seu rendiment energètic.
La quimiosíntesi
a) Descriviu molt succintament la quimiosíntesi, i explicau-ne les fases.
Definició: procés metabòlic realitzat únicament per alguns bacteris autòtrofs, consistent en l’obtenció
d’ATP per oxidació de substàncies inorgàniques per al seu posterior ús en la transformació de
substàncies inorgàniques en orgàniques.
Fases: Primera fase: oxidació de substàncies inorgàniques (ex.: NH3, H2S, etc.), que permet generar
un gradient de protons entre el citoplasma i l’espai periplasmàtic, que utilitza l’ATPsintasa per formar
ATP en la fosforilació oxidativa, així com NADH a partir d’ATP per flux invers d’electrons. Segona
fase: fixació del CO2 a través del cicle de Calvin, i del nitrogen per reducció de nitrats.
b) Esmentau els principals grups d’organismes que realitzen aquest procés metabòlic.
Organismes:
Bacteris del nitrogen, comuns en sòls.
Bacteris que transformen l’amoníac en nitrits (ex.: Nitrosomonas) Bacteris que transformen els nitrits
en nitrats (ex.: Nitrobacter)
Bacteris incolors del sofre, propis d’aigües residuals, emanacions hidrotermals i altres ambients amb
H2S. Transformen el H2S en sulfat per oxidació, i s’obté energia.
Bacteris del ferro, propis d’aigües riques en sals ferroses, que transformen en fèrriques.
Bacteris de l’hidrogen i el metà, propis de fons marins profunds amb erupcions volcàniques.
c) Responeu raonadament la pregunta següent: es tracta d’un procés anabòlic o catabòlic?
Tipus de procés: anabòlic, perquè origina la síntesi de matèria orgànica.
Metabolisme
a) Definiu el concepte de metabolisme i digua els dos grans tipus de metabolisme que coneixeu,
tot esmentant en què consisteix cadascun.
Conjunt de totes les reaccions químiques que es donen a l’interior de les cèl·lules; tipus: anabolisme
síntesi de biomolècules orgàniques a partir de molècules més senzilles i catabolisme degradació de
molècules orgàniques per a l’obtenció d’energia útil per a les activitats cel·lulars.
b) Digau el nom dels orgànuls cel·lulars on tenen lloc les funcions metabòliques més importants
dels organismes eucriotes autòtrofs.
Cloroplasts (fotosíntesi) i mitocondris (respiració)

c) El dibuix correspon a un òrganul cel·lular on es realitza un procés metabòlic molt important
per a la vida a la Terra.
i) Quin és aquest orgànul i com s’anomenen les dues estructures d’on parteixen les fletxes al
dibuix superior?
És un cloroplast, i es mostren els tilacoides (grana) i l’estroma .
ii) Quines fases té el procés metabòlic que es realitza a l’interior d’aquest orgànul? Digau en dues
línies en què consisteix cada fase.
La fase fotoquímica (o lluminosa) té lloc als tilacoides, i consisteix en
la captura de llum a les clorofil·les, la conversió de l’energia lumínica en energia redox (o electrons
excitats) a la cadena de transport, i la síntesi d’ATP i NADPH; la fase bioquímica (o fosca, o cicle de
Calvin) té lloc a l’estroma i consisteix en la utilització d’ATP i NADPH per reduir CO2 a sucres
iii) Digau el nom dels elements assenyalats amb nombres al dibuix inferior.
1. Llum
2. Oxigen
3. NADPH
4. ADP
5. Rubisco (o cicle de Calvin)
6. Glucosa (o sucres, o matèria orgànica)
Metabolisme de les plantes

a) Quin és el principal procés anabòlic i quin és el principal procés catabòlic a les plantes?
Resumiu en 3-4 línies cadascun dels dos processos.
El principal procés anabòlic a les plantes és la fotosíntesi, i el principal procés catabòlic, la respiració.
La fotosíntesi és el procés mitjançant el qual, a partir d’energia lluminosa, aigua i diòxid de carboni,
les plantes obtenen molècules orgàniques, i alliberen oxigen. Consta de dues fases: la lluminosa, en
què l’energia lluminosa es converteix en química, i el cicle de Calvin, en què l’energia obtingutda
s’empre per reduir CO2 a molècules orgàniques.
La respiració és el procés mitjançant el qual molècules orgàniques més complexes són oxidades (a
partir d’oxigen de l’atmosfera) a molècules més simples (fins a CO2) i d’aquesta manera s’obté
energia química. Consta de tres fases: la glicòlisi, el cicle de Krebs i la fosforilació oxidativa.

b) El metge i químic belga Jan Baptista Van Helmont (1577-1644) va estudiar la nutrició de les
plantes. Ell mateix relatà l'experiència: «Vaig posar en un test 90 kg de terra eixuta, la vaig regar
i vaig plantar-hi un salze de 2,25 kg. Periòdicament el vaig regar amb aigua de pluja. Al cap de 5
anys s'havia fet gran i pesava 77 kg. Aleshores vaig pesar novament la terra del test, assecada, i
vaig comprovar que ara feia 89,94 kg. És a dir, més de 74 kg de tronc, branques i fulles s'havien
format només d'aigua».
Contestau les següents preguntes i raonau les respostes:
i) Tenia raó Van Helmont en la seva interpretació dels resultats?
No.
ii) D'on provenia la matèria que havia guanyat el salze?
Del diòxid de carboni de l’atmosfera.
iii) En el segle següent, Joseph Priestley, que també estudià el tema, afirmà que «Les plantes
regeneren l'aire viciat per la respiració dels animals». Què volia dir amb això?
Que les plantes en la fotosíntesi alliberen oxigen i consumeixen diòxid de carboni.
Anabolisme
a) Definiu el concepte d’anabolisme, esmentau els tipus d’anabolisme que conegueu i, per a
cadascun, explicitau quin és l’origen de l’energia que s’obté.
L’anabolisme és un tipus de metabolisme que consisteix en la síntesi de molècules orgàniques
complexes a partir d’altres biomolècules més senzilles per la qual cosa es requereix ATP.
Tipus i origen de l’energia: fotosíntesi (llum) i quimiosíntesi (reaccion químiques).
b) Hem descobert un volcà submarí, a 4.000 metres de fondària, dins una cova aïllada. La
concentració d’oxigen en aquesta cova és molt baixa, però l’activitat del cràter allibera grans
quantitats de CO2, metà i àcid sulfhídric.
i) Quin tipus d’organismes és més probable trobar en abundància dins aquesta cova? Per què?
Bacteris quimiosintètics, sobretot del sofre i del metà, ja que no hi ha llum i en canvi abunden les
substàncies que aquests necessiten per a la quimiosíntesi.
ii) Creieu que pot haver-hi algues dins la cova? I a l’exterior d’aquesta? Per què?
No, ja que no hi ha llum. Tampoc a l’exterior, ja que a 4000 metres de fondària tampoc no hi ha llum.
iii) Cal esperar que hi hagi peixos dins la cova? Per què?
No, no podrien sobreviure en un ambient que els és tòxic i amb baixa concentració d’oxigen.
La divisió cel·lular
a) Definiu què s’entén per divisió cel·lular.

La divisió cel·lular és el procés pel qual a partir d’una cèl·lula mare es formen dues cèl·lules filles
idèntiques a la progenitora.
b) Descriviu breument les diferents fases de la divisió cel·lular.
Dues parts: la mitosi o divisió del nucli consisteix que els cromosomes duplicats al final de la
interfase es distribueixen equitativament entre les cèl·lules filles, i la citocinesi consisteix en la divisió
del citoplasma.
c) L’estructura cel·lular que es mostra a la fotografia:
i) Què és?
Un cromosoma.
ii) De què està composta?
ADN.
iii) En quin moment del cicle cel·lular podríem observar-la?
A la metafase de la mitosi.
Cicle cel·lular
a) Definiu breument (sense enumerar-ne les fases) els processos de mitosi i
meiosi, indicant clarament quines són les principals diferències entre aquests dos processos.
La mitosi o divisió del nucli és part del procés pel qual es reprodueixen les cèl·lules somàtiques; en la
mitosi els cromosomes duplicats es distribueixen equitativament entre les cèl·lules filles; mentre que
la meiosi és un procés de divisió cel·lular en què una cèl·lula diploide dona lloc a quatre cèl·lules
haploides o gàmetes. Les diferències són que la mitosi té lloc a totes les cèl·lules somàtiques i la
meiosi només a les cèl·lules reproductores sexuals; i que en la mitosi una cèl·lula 2n dona lloc a dues
cèl·lules 2n, mentre que en la meiosi una cèl·lula 2n dona lloc a 4 cèl·lules n.

b)L’esquema mostra un d’aquests dos processos
i) De quin procés es tracta?
La meiosi (o meiosi I)
ii) Identificau i descriviu breument (amb unes deu paraules) els processos enumerats com a 2 i 3.
2 és la fase d’aparellament dels cromosomes homòlegs (o zigotè) i 3 és la fase d’unió o
entrecreuament cromosòmic i de recombinació gènica (o paquitè).
Cicle cel·lular
b) L’esquema mostra un d’aquests dos processos.

i) De quin procés es tracta?
La meiosi.
ii) Identificau i descriu breument (unes 10 paraules) els processos enumerats 1,2 i 3.
Totes tenen lloc a la profase I (primera divisió de la meiosi), 1 és la fase d’aparellament dels
cromosomes homòlegs (o zigotè), 2 és la fase d’unió o entrecreuament cromosòmic (o paquitè), i 3 és
la fase d’orientació dels bivalents i començament de la separació (o diplotè)
Evolució
a) Definiu el concepte d’evolució i digau quina relació té amb els conceptes
d’adaptació i mutació.
L’evolució es defineix com el conjunt de canvis que es van produint en les poblacions d’organismes i
que s’hereten a través del material genètic d’una generació a la següent. Es relaciona amb
l’adaptació, perquè la variabilitat intrapoblacional possibilita la selecció natural, la qual incrementa
l’èxit dels individus més adaptats a un determinat medi. I es relaciona amb la mutació, ja que són les
mutacions produïdes a l’atzar les que possibiliten l’evolució, quan una determinada mutació resulta
més favorable en un determinat medi.
b) La següent radiografia correspon a l’aleta d’un dofí. Eplicau breument què es pot observar en
aquesta radiografia que doni suport a la teoria de l’evolució, i per què.
La presència d’ossos típics de dits en una aleta és una mostra d’anatomia comparada on es veu que
l’aleta del dofí és un òrgan homòleg de les mans dels mamífers terrestres, la qual cosa suggereix un
origen evolutiu comú. També es valora com a correcte si es diu que l’aleta és un òrgan anàleg a
l’aleta d’un peix, però no tenen origen evolutiu comú.

Evolució
b) El següent dibuix correspon a l’esquelet d’una ratapinyada. Fixau-vos en els ossos de les ales i
explicau breument què hi podeu observar que doni suport a la teoria de l’evolució, i per què.
La presència d’ossos típics de dits en una ala és una mostra d’anatomia comparada, on es veu que
l’ala de la ratapinyada és un òrgan anàleg a les mans dels mamífers terrestres, la qual cosa
suggereix un origen evolutiu comú. També es valora com a correcte si es diu que l’ala és un òrgan
anàleg a l’ala d’un ocell, però no tenen origen evolutiu comú.
b)Qui va encunyar el terme «selecció natural»?

Charles Darwin
c) De quins diferents tipus de prova o demostració de l’evolució es disposa?

Proves d’anatomia comparada (òrgans homòlegs versus òrgans anàlegs); proves paleontològiques o
del registre fòssil; proves biogeogràfiques; proves de l’embriologia; proves bioquímiques.
Entre 1831 i 1836, un jove Charles Darwin viatjà per tot el món en el vaixell HMS Beagle, amb el
capità Fitzroy. A les illes Galápagos, va observar moltes espècies de pinsans, molt semblants
entre si però amb formes i mides de bec diferents, especialment adequades a l’alimentació de
cadascuna de les espècies.
a) Aquestes observacions i d’altres, a quina teoria del mateix Darwin varen donar lloc anys
després?
Teoria de l’evolució (també podem donar per bo «selecció natural»).
b) Explicau breument (màxim 10 línies) aquesta teoria.
La diversitat de la vida (les espècies) sorgeix per diversificació a partir d’un tronc comú (evolució),
mitjançant un procés de selecció natural pel qual els individus més ben adaptats al medi tenen més
probabilitat de deixar descendència.
c) La teoria de Darwin va resultar molt controvertida en el seu temps, i fou durament criticada
per molts, entre altres, el capità Fitzroy, perquè xocava frontalment amb les creences religioses
predominants. Digau quin era el motiu d’aquesta problemàtica.
El fet que cada espècie procedeixi d’altres d’anteriors contrasta amb la immutabilitat de la «jerarquia
natural». Darwin mai no ho va dir explícitament, però la seva teoria duia implícit el fet que l’home
també
descendia d’altres espècies (emparentades amb els simis), la qual cosa xocava amb la idea de la
creació divina.
Les lleis de Mendel

a) Enunciau les lleis de Mendel i exemplificau-les esquemàticament (per als
exemples, feu servir un gen A, amb al·lels A i a; i un gen B, amb al·lels B i b).
Primera. Llei de la uniformitat: quan es creuen dues races pures, tots els descendents són iguals
entre si. AA x aa ---------- Aa.
Segona. Llei de la segregació: en encreuar entre si dos individus de la primera generació filial d’un
encreuament entre individus pertanyents a races pures distintes, entre els individus de la segona
generació filial apareixen caràcters de la generació paterna que havien estat ocults en la primera
generació filial. Aa x Aa ----- AA Aa Aa aa.
Tercera. Llei de l’herència independent de caràcters: en cas que es contemplin dos caràcters distints
en un ésser viu, cadascun es transmet seguint les dues primeres lleis, amb independència de la
presència de l’altre caràcter. AA BB x aa bb ----- (F1) AB aB Ab ab ------ (F2) AABB AABb AAbb
AaBB AaBb Aabb aaBB aaBb aabb.
b) En la figura següent s’indica la transmissió d’un caràcter en una família (els homes es
representen amb un quadre i les dones amb un cercle). El caràcter presenta les dues alternatives
que vénen representades pels colors blanc o negre. Determinau si l’al·lel que determina el color
negre és dominant o recessiu, i digau per què.
El caràcter és recessiu, ja que si fos dominant algun dels progenitors d’11 i 12 (és a dir, els individus
6 i 7) hauria de manifestar-lo.
Ens han regalat una dotzena de ratolins, tots de color negre, que sabem que són de la mateixa
F1, però no ens han dit si els parentals eren races pures ni de quin color eren. Els hem encreuat
entre ells diverses vegades, i hem obtingut un total de 125 ratolins, 93 de negres i 32 de blancs.
Suposant que el caràcter color del pèl depèn d’un sol gen amb herència mendeliana:
a) Què podem dir del caràcter «color blanc» en relació a la seva dominància?
Es tracta d’un caràcter recessiu.
b) Què podem deduir respecte dels genotips de la nostra dotzena original de ratolins?
Tenint en compte que la proporció de ratolins negres és aproximadament del 75%, i la de blancs del
25%, es deuen haver encreuat en tots els casos dos heterozigots, Aa x Aa, en què l’al·lel ‘a’ és
recessiu i confereix el fenotip blanc als homozigots.
c) Què podem deduir respecte dels genotips i els fenotips dels dos parentals desconeguts?
Per tal que tota la F1 estigui formada per heterozigots Aa, els parentals han d’haver estat dos
homozigots de genotips AA i aa, i fenotips negre i blanc, respectivament.
d) Si ara encreuam un dels nous ratolins blancs obtinguts amb un de negre, hi ha alguna
possibilitat que algun dels fills presenti un fenotip blanc? Explicau-ho breument.
Sí, perquè alguns dels nous ratolins negres obtinguts són heterozigots.
En encreuar dues flors de color rosa s’obté una descendència amb un 50% de flors roses, un 25%
de flors vermelles i un 25% de flors blanques.
a) Contradiuen aquestes observacions les lleis de Mendel?
No, és una excepció aparent molt coneguda denominada codominància o herència intermitja.
b) Què podem deduir respecte dels genotips dels progenitors?
Es tractava de dos heterozigots idèntics, amb al·lels codominants (“vermell” i “blanc”).
c) Si a continuació encreuam dues flors blanques de les obtingudes en l’encreuament anterior,

quin percentatge de flors roses cal esperar en la descendència?
Cap flor rosa, ja que les blanques són totes homozigòtiques.
En els ratolins el color del pelatge és un caràcter simple, la transmissió del qual segueix les lleis
de Mendel. Si de l’encreuament de dos ratolins negres s’obté una descendència formada per un
75% de ratolins negres i un 25% de color blanc.
a) Justificau de quin tipus d’herència mendeliana es tracta.
Monohibridisme, ja que ens diuen que es tracta d’un caràcter simple.
b) Indicau els genotips dels progenitors.

Es tractava de dos heterozigots, amb un al·lel dominant “negre” i un recessiu “blanc”.
c) Si encreuam a l’atzar un individu negre de la descendència amb un de blanc, quina proporció

d’individus negres caldrà esperar en els fills?
Depèn si l’individu negre és homozigot (100% de negres) o heterozigot (50% de negres).
El codi genètic
a) A què es denomina «codi genètic»? Assenyalau les característiques
principals del codi genètic.
S’anomena codi genètic a la relació entre la seqüència de bases en ARNm i la seqüència
d’aminoàcids en la proteïna. El codi genètic és universal i degenerat (cada aminoàcid pot ser
significat per més d’un codó).
b) De l’encreuament de raves rodons amb raves ovalats s’obté sempre una descendència amb
unes proporcions idèntiques que s’ajusten a un 50% de rodons i un 50% d’ovalats. De
conformitat amb les lleis de Mendel i sabent que la forma dels raves es troba controlada per un
sol parell de gens, justificau a quines conclusions es pot arribar amb aquesta informació
disponible. Explicau raonadament què faríeu per confirmar aquestes conclusions.
Un dels dos parental és heterozigot dominant (Aa) i l’altre homozigot recessiu (aa). Es pot comprovar
mitjançant el reencreuament de la descendència, que tornarà a donar proporcions 50/50. També es

pot comprovar per autofecundació de cadascun dels tipus: un donarà un 100% d’homozigots i l’altre
un 75% d’un tipus (“5% d’homozigots i 50% d’heterozigots) i un 25% de l’altre tipus (tots
homozigots). D’aquesta manera es comprova, a més, quin dels dos caràcters és el recessiu.
El codi genètic
b) La següent seqüència de polinucleòtids correspon a un fragment d’inici d’un gen bacterià:
5’ ATGCGAGGGCCCTGCGTGCTG 3’ 3’ TACGCTCCCGGGACGCACGAC 5’
Escriviu la seqüència de bases d’ARNm que es pot transcriure a partir d’aquest fragment i
assenyalau-ne la polaritat.
5’ AUGCGAGGGCCCUGCGUGCUG 3’
c) Indicau el nombre màxim d’aminoàcids que pot codificar l’ARN transcrit i indicau el criteri que
heu seguit per esbrinar-ho.
7 aminoàcids, a causa de la correspondència entre un triplet (tres bases) i un aminoàcid.
b) En un DNA bicatenari s’ha trobat que en el total de bases nitrogenades hi ha un 23%

d’adenina. Quins són els % de les altres bases? Justificau la resposta.
i) U=23% C=27% G=27%
ii) T=27% C=23% G=27%
iii) T=23% C=32% G=32%
iv) T=27% C=27% G=23%
v) Totes les respostes són falses
La resposta C és correcta, ja que l’adenina s’associa sempre amb la timina, de manera que les
proporcions d’aquestes dues bases són sempre idèntiques, igual que ho són les de citosina i guanina.
Ara bé, la suma de % dóna 10% enlloc de 100%, per la qual cosa també es considera correcta la
resposta E.
Definiu el concepte de mutació, esmentau alguns exemples d’agents mutàgens, i explicau

breument els principals tipus de mutacions que conegueu.
El concepte de mutació es refereix al procés pel qual tant un gen (o un cromosoma) sofreix un canvi
estructural, com el conjunt de cromosomes sofreix un canvi numèric.
Exemples d’agents mutàgens: fluctuacions de T, radiacions no ionitzants (UV), radiacions ionitzants

(raigs gamma i X), radiació particulada (partícules alfa, beta i neutrons), i diversos compostos
químics.
Tipus de mutacions:
- Transicions: substitució d’una base púrica per una altra, o d’una pirimidínica per una altra.
- Transversions: substitució d’una base púrica per una pirimidínica o viceversa.
- Insercions (addicions) i delacions: de bases.
Els cromosomes
a) Descriviu breument l’estructura dels cromosomes, i explicau-ne la funció.
Els cromosomes són estructures en forma de bastó que apareixen com a conseqüència de la
condensació de la cromatina abans de la divisió del nucli. estan constituïts per dues cromàtides o

fibres d’ADN idèntiqeus, unides entre si per un punt anomenat centròmer. D’aquest parteixen els
anomenats braços, l’extrem dels quals és el telòmer. La seva funció bàsica és facilitar el repartiment
de la formació genètica continguda a la cèl·lula mare entre les dues cèl·lules filles.
b) Què vol dir que les cèl·lules humanes són diploides?

Les cèl·lules somàtiques humanes són diploides, és a dir, que tenen dos exemplars de cada tipus de
cromosoma.
c) El cariotip de la figura correspon a una persona:

i) Hi ha alguna anomalia? Si n’hi ha, en què consisteix?
L’anomalia consisteix que presenta una trisomia al parell de cromosomes 21.
ii) Correspon aquest cariotip a qualque síndrome coneguda?
Síndrome de Down.
iii) De quin sexe és la persona a qui pertany aquest cariotip?

Dona.
b) Què vol dir que les cèl·lules somàtiques humanes són diploides?
Les cèl·lules somàtiques humanes són diploides, és a dir, que tenen dos exemplars de cada tipus de
cromosoma.
c) De tots els cariotips de la figura tan sols un correspon a humans. Identificau-lo.
El 2.
d) El cariotip d’humans presenta alguna anomalia? Identificau-la.
Si, una trisomia en els cromosomes sexuals (2 X i 1 Y, es tracta de la síndrome de Klinefelter).
e) En cas de contestar afirmativament la pregunta anterior, aventurau en quin tipus de caràcter
es manifesten els símptomes visuals de l’anomalia detectada.
Cal suposar que presentarà símptomes relacionats amb els òrgans sexuals.

Els microorganismes patògens
a) Definiu el concepte de microorganisme.
Qualsevol ésser viu de mida tal que no es pot veure a simple vista, sinó tan sols amb l’ajut d’un
microscopi.
b) Pel que fa als microorganismes patògens, anomenau i descriviu breument almenys tres vies de
transmissió que conegueu.
Contacte directe (contacte sexual, a través de ferides i lesions, mescla de fluids corporals, etc.); per
via aèria (microorganismes suspesos en gotes d’aigua o a la pols, transmissió per respiració, parla,
tos o esternuts); per vehicle (aigua, aliments contaminats, etc.); per vectors (insectes, animals
domèstics, rosegadors, etc.).
c) Quines mesures preventives podem prendre per evitar una malaltia causada per
microorganismes patògens?
Mesures profilàctiques: esterilització, neteja, higiene, vacunes...
d) Anomenau un exemple de virus patogen, un de bacteri patogen, un de fong patogen i un de
protozou patogen.
Virus patogen: VIH, grip, etc.;
bacteri patogen: Salmonella, Clostridium, estreptococs, etc.;
fong patogen: peu d’atleta, Candida, etc.;
protozou patogen: Plasmodium, Toxoplasma, etc.
Els microorganismes
a) Definiu el concepte de microorganisme. Feu una llista dels diferents grups de

microorganismes.
Grup molt heterogeni d’organismes, que inclou tots aquells que, per la seva mida reduïda, tan sols
són visibles al microscopi. Llista: virus, bacteris, fongs, protozous, algues.
b) Mencionau almenys tres microorganismes patògens que conegueu, i explicau breument quina
malaltia causa cada un.
VHI (virus de la sida), Plasmodium (protozou de la malària), Candida (fong de la candidiasi), Ebola
(virus de la malaltia), Vibrio cholerae (bacteri del còlera), etc.
c) Al segle XIX, el doctor Ignaz Semmelweis, comparant les febres postpart en dos hospitals, va
que en un hospital on les dones que parien eren ateses per cirurgians en ocasions les atenien
després de realitzar autòpsies el 10% de les dones morien, mentre que a l’altre hospital, on
només atenien les dones que estaven de part les comares, la mortalitat era només del 4%.
i) Quina explicació científica donaríeu sobre la diferència de mortalitat entre els hospitals?
La major presència de microorganismes patògens amb els quals havia estat en contacte el cirugà a
diferència d’un menor quantitat amb la comare ja que aquella era la seva única feina.
ii) Quina recomanació hauríeu donat per disminuir el percentatge de morts al primer hospital?
Diferents professionals per les diferents operacions o una major neteja i esterilització.
Bacteris
a) Definiu el grup dels bacteris, i explicau-ne les principals característiques.

Organismes microscòpics (microorganismes) procariotes (regne de les moneres).
b) Descriviu les principals estructures de la cèl·lula bacteriana, ajudant-vos d’un dibuix.

Constituïts per una càpsula (no sempre, si n’hi ha, és rica en glúcids) i una paret (rígida, formada per
mureïna, diferencia els bacteris gramnegatius i grampositius) bacterianes, una membrana plasmàtica
(similar a la d’eucariotes, però sense esteroides i amb uns replegament interns anomenats
mesosomes), un citosol i un ADN bacterià (DNA circular i plàsmids).
c) Anomenau un exemple de bacteri que provoqui una malaltia en humans, i un que sigui
beneficiós o aprofitable biotecnològicament.
Exemples: positius (fixadors de N tipus Azotobacter o Rhizobium; làctics tipus Streptococcus i
Lactobacillus; aprofitables per a transformació genètica tipus Agrobacterium), negatius
(gastroenteritis, lepra, gonorrea, faringitis, còlera, legionel·la, botulisme, diftèria, pesta, pneumònia,
sífilis, tètans, tifus, tuberculosi, etc.).
Definiu el concepte de microorganisme. Feu una llista dels diferents grups de microorganismes, i
definiu-ne per a cadascun: la mida mitjana, el tipus d’organització, el tipus de nutrició, i posau
almenys dos exemples de cadascun.
Definició: Grup molt heterogeni d’organismes, que inclou tots aquells que, per la seva mida reduïda,
tan sols són visibles al microscopi. No es valorarà negativament si no consideren els virus.

Microorganismes
b) Esmentau els principals tipus de microorganismes, i assenyalau-ne el tipus d’organització i el
tipus de nutrició.

c) A quin tipus de microorganisme correspon aquesta microfotografia?
Virus.
d) Amb quin tipus de microscopi s’ha realitzat?
Electrònic (de transmissió).
e) Anomenau les diferents parts que s’hi distingeixen.

1. Cap
2. Coll
3. Cua/beina
4. Fibres caudals
5. Placa basal
f) Explicau el cicle vital d’aquest microorganisme.

1. Fase de fixació o adsorció a l’hoste: el virsu reconeix estructures
específiques i s’hi adhereix.
2. Fase de penetració: directa, o bé per endocitosi mitjançant lisozims
del virus.
3. Fase d’eclipsi: replicació del genoma del virus seguida de la
formaciço de capsòmers proteics.
4. Fase d’acoblament: els capsòmers i l’àcid nucleic s’organitzen per
formar un nou virus.
5. Fase de lisi o alliberament: per gemmació o exocitosi.
Biotecnologia
a) Definiu el concepte de biotecnologia, i feu una llista dels principals camps

d’aplicació.
L’aplicació d’organismes, sistemes i processos biològics en les indústries de productes i serveis.
Principals camps d’aplicació: agricultura, ramaderia, alimentació, medicina i farmacologia, indústries,
medi ambient.
b) Explicau detalladament alguna metodologia biotecnològica d’aplicació en plantes, i

esmentau-ne un exemple pràctic d’aplicació.

Metodologia biotecnològica d’aplicació en plantes: propagació in vitro, producció d’haploides, la
transformació genètica indirecta mitjançant Agrobacterium, o transformacions directes per fusió de
protoplasts, selecció de mutants o la transferencia directa de gens (per mètodes químics, eleèctric,
microinjecció, i biobalística).
Un exemple pràctic d’aplicació: millora de processos bàsics com la fotosíntesi o la fixació de nitrogen,
la fabricació de metabòlits secundaris com fàrmacs, perfums, pigment o plaguicides, conferir
resistència a herbicides, patògens i factors d’estrès, la conservació d’espècies i varietats, o la millora
de la durada i qualitat de productes agrícoles.
Microbiologia
a) Definiu els termes microbiologia i microbiologia aplicada.
La microbiologia és la ciència que estudia els microorganismes, i la microbiologia aplicada és la
ciència que utilitza els coneixements de la microbiologia per produir aplicacions industrials d’interès
humà.
b) Feuunallistadelsprincipalsexemplesd’aplicacionsdelamicrobiologiaa la producció d’aliments i
begudes, i especifiqueu els microorganismes i processos que s’utilitzen en aquestes aplicacions.
Producció de formatge, iogurt, pa fermentat, cervesa, vi i altres begudes alcohòliques i aliments per a
animals.
Processos: fermentació làctica (formatge, iogurt); fermentació alcohòlica (pa, begudes alcohòliques);
el mateix creixement de l’organisme (pinsos animals).
Microorganismes:
- Fermentació làctica: bacteris (ex. Streptococcus thermophilus, Lactobacillus bulgaricus).
- Fermentació alcohòlica: llevats (ex.: Saccharomyces cerevisiae, S. carlsbergensis, S. cidrii, uvarum) o
floridures (ec: Aspergillus oryzae).
- Pinsos animals: llevats (ex.: Candida utilis, Saccharomycopsis lipolytica), bacteris (ex.:
Methylophilus methylotrophus) i algues (ex.: Spirulina sp.)
Biotecnologia microbiana
a) Definiu els conceptes de microorganisme i biotecnologia microbiana.
Microorganismes són tots aquells organismes que, per la seva mida reduïda, tan sols es poden veure
amb ajut d’un microscopi; s’entén com a biotecnologia microbiana el conjunt de processos industrials
que utilitzen els microorganismes com a base per a l’obtenció dels seus productes.
b) Quin és el principal procés metabòlic en què es basen les aplicacions de la microbiologia a la
producció d’aliments i begudes? Descriviu breument aquest procés.
La fermentació. Es tracta d’un procés catabòlic en què, a diferència de la respiració, no intervé la
cadena respiratòria, per la qual cosa no es fa servir l’oxigen de l’aire com a acceptor d’electrons, per
la qual cosa és un procés anaeròbic. L’acceptor final d’electrons i protons és una molècula orgànica, i
no hi ha síntesi de ATP a ATP-sintetases, només al nivell del substrat, per la qual cosa el rendiment
energètic és baix.
c) Anomenau alguns exemples de processos industrials de producció d’aliments i begudes basats
en els microorganismes.
Iogurt, formatge, vi, cervesa…
Immunitat
a) Definiu el concepte d’immunitat i digau quins tipus d’immunitat
coneixeu.
El concepte d’immunitat fa referència al fet de ser invulnerable a una determinada malaltia
infecciosa. És la resistència que presenten els organismes enfront de la infecció.
Pel que fa als tipus, es poden classificar de dues maneres:
- Immunitat natural (adquirtida com a conseqüència d’haver patit ja la malaltia i haver.ne
desenvolupat anticossos específics) i l’artificial (mitjançant la vaccinació).
- Immunitat conferida per respostes inespecífiques a través de barreres externes o primàries (pell,
mucoses) i secudàries o internes (macròfags, cèl·lules NK i sistema del complement) i respostes
específiques (limfòcits, sistema antigenanticòs).
El dibuix representa, de manera simplificada, la unitat estructural bàsica d’un anticòs. Especificau
com s’anomenen els segments polipeptídics A, B, C i D. Quin tipus d’unió hi ha entre els distints
polipèptids? A quina regió de l’anticòs s’uneix l’antigen?
A i B corresponen a les regions variables de cadenes lleugeres (L), C correspon a una regió constant
de cadena lleugera i D correspon a una cadena pesant (H). Les cadenes lleugeres s’uneixen entre si
mitjançant ponts disulfur i amb les cadenes pesants mitjançant enllaç peptídic. l’antigen s’uneix als
extrems de la Y (és a dir, als pèptids Ai B).
Immunitat
a) Definiu el concepte d’antigen.
Els antígens són aquelles molècules estranyes a un organisme que, quan s’hi introdueixen,
desencadenen una resposta immunitària específica dirigida a destruir-les.
b) Feu una classificació dels antígens segons l’estructura, i una altra segons l’origen.
Segons l’estructura:
- Particulars: formen part d’estructures biològiques, cobertes de cèl·lules, flagels, etc.

- Solubles: molècules lliures, com ara proteïnes, polisacàrids, etc.
- Haptens: antígens incomplets, que per si mateixos no tenen caràcter antigènic.
Segons l’origen:
- Heteroantígens: pertanyen a individus d’espècies diferents de la de l’individu receptor (virus,
bacteri, etc.).
- Isoantígens: pertanyen a individus de la mateixa espècie que la de l’individu receptor (p. e.
aglutinògens A i B de l’espècie humana).
- Autoantígens: molècules del propi organisme que, de forma anòmala, actuen antigènicament.
c) Quines molècules del cos s’uneixen als antígens?

Anticossos, immunoglobulines i receptors a antígens de les cèl·lules T.
Immunologia
a) Definiu els conceptes d’antigen i anticòs.
Els antígens són aquelles molècules alienes a l’organisme, capaç de desencadenar una resposta
inmune. Els anticossos són molècules produïdes pels limfòcits B com a resposta a la presència d’un
antígen.
c) Poc abans de l’actual pandèmia, els sis primers mesos de 2018, es registraren més de 41.000
casos d’infecció pel virus del xarampió i 37 morts a Europa. Les principals causes d’aquest brot
foren la ineficiència dels programes de vacunació i la mobilitat estival de la població. Segons
l’OMS, la vacunació ha de cobrir almenys el 95 per cent de la població, i calen dues dosis de
vacuna per a la màxima eficàcia.
i) Explicau la relació entre la resposta immunitària i la vacunació.
Les vacunes són preparats antigènics que no tenen patogenicitat però sí capacitat immunògena. En
administrar-les produeixen en l’individu una resposta immunitària primària sense produir-li la
malaltia. L’individu queda protegit contra futurs contactes amb el germen gràcies a la formació de
limfòcits de memòria com a resposta immunitària secundària.
ii) Anomenau dues diferències entre les vacunes i els sèrums.
Les vacunes proporcionen immunitat adquirida activa, i els sèrums, passiva; amb les vacunes
l’individu produeix anticossos i amb els sèrums no; les vacunes indueixen l’aparició de cèl·lules de
memòria i els sèrums no; per tant, les vacunes produeixen immunitat de llarga durada i els sèrums
sols immediata; les vacunes tenen caràcter preventiu i els sèrums curatiu.
Immunitat
a) Definiu els conceptes immunitat i immunologia.
El concepte d’immunitat fa referència al fet de ser invulnerable a una determinada malaltia
infecciosa. La immunologia és la ciència que estudia tot el que està relacionat amb la immunitat i el
sistema immunitari.
b) Definiu els limfòcits i descriviu-ne breument els diferents tipus
Els limfòcits són les cèl·lules específiques del sistema immunitari que es troben a la sang i a la
limfa,tenen un gran nucli envoltat per un citoplasma escàs. Els limfòcits B, s'originen i maduren en la
medul·la òssia. Són els responsables de la resposta immunitària humoral.Produeixen anticossos. Els
limfòcits T, es generen en la medul·la òssia, però maduren en el tim. No produeixen anticossos.
Intervenen en la resposta immunitària cel·lular, en la qual, amb els seus receptors de membrana
detecten antígens situats en la superfície d'altres cèl·lules.



Wuolah Free Biologia PBAU 2023

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Wuolah Free Biologia PBAU 2023

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Biologia-PBAU-2023.

1º Prueba de Acceso a la Universidad

PBAU Islas Baleares

Reservados todos los derechos.

Les sals minerals i els organismes

si lees esto me debes un besito

Factors que influencien la cinètica enzimàtica:

Les biomolècules orgàniques

si lees esto me debes un besito

c) L’esquema adjunt representa una molècula que pertany a un d’aquests grups.

si lees esto me debes un besito

si lees esto me debes un besito

b) Quines són les principals funcions de les proteïnes?

si lees esto me debes un besito

La següent molècula forma part de les cèl·lules.

si lees esto me debes un besito

ADN lineal ADN circular

No té paret cel·lular Té paret cel·lular

Més complexa/molts orgànuls/ribosomes 80S Més senzilla/sense orgànuls/ribosomes 70S

ADN lineal ADN circular

No té paret cel·lular Té paret cel·lular

Més complexa/molts orgànuls/ribosomes 80S Més senzilla/sense orgànuls/ribosomes 70S

si lees esto me debes un besito

si lees esto me debes un besito

b) Anomenau totes les seves estructures i els seus orgànuls i explicau-ne la

si lees esto me debes un besito

b) Aquest dibuix representa l’esquema d’una cèl·lula eucariota.

Els cloroplasts i els mitocondris.

si lees esto me debes un besito

Els límits de les cèl·lules

si lees esto me debes un besito

si lees esto me debes un besito

Les vesícules i els vacúols.

si lees esto me debes un besito

si lees esto me debes un besito

i) Podria seguir existint vida al planeta?

Metabolisme: transportadors d’energia i d’electrons

a) Definiu el concepte de metabolisme i descriviu-ne els tipus.

si lees esto me debes un besito

si lees esto me debes un besito

si lees esto me debes un besito

Metabolisme de les plantes

si lees esto me debes un besito

a) Definiu què s’entén per divisió cel·lular.

si lees esto me debes un besito

b) L’esquema mostra un d’aquests dos processos.

si lees esto me debes un besito

b)Qui va encunyar el terme «selecció natural»?

c) De quins diferents tipus de prova o demostració de l’evolució es disposa?

Les lleis de Mendel

si lees esto me debes un besito

c) Si a continuació encreuam dues flors blanques de les obtingudes en l’encreuament anterior,

b) Indicau els genotips dels progenitors.

c) Si encreuam a l’atzar un individu negre de la descendència amb un de blanc, quina proporció

si lees esto me debes un besito

b) En un DNA bicatenari s’ha trobat que en el total de bases nitrogenades hi ha un 23%

Definiu el concepte de mutació, esmentau alguns exemples d’agents mutàgens, i explicau

Exemples d’agents mutàgens: fluctuacions de T, radiacions no ionitzants (UV), radiacions ionitzants

si lees esto me debes un besito

b) Què vol dir que les cèl·lules humanes són diploides?

c) El cariotip de la figura correspon a una persona:

iii) De quin sexe és la persona a qui pertany aquest cariotip?

si lees esto me debes un besito

a) Definiu el concepte de microorganisme. Feu una llista dels diferents grups de