Educaciongratuita - Es - Biología - PAU 2022 Comunidad Valenciana PDF

COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT
COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD
PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

CONVOCATÒRIA: JUNY 2022 CONVOCATORIA: JUNIO 2022
Assignatura: Biologia Asignatura: Biología
BAREM DE L’EXAMEN:
1. L’examen consta de vuit preguntes i cada pregunta conté diverses qüestions.
2. L’alumnat ha de respondre NOMÉS a QUATRE PREGUNTES COMPLETES (amb les qüestions
corresponents), que ha de triar entre les vuit proposades en l’examen. Posat cas que es responga a més de quatre
preguntes, només se n’avaluaran les quatre primeres, llevat que es desestime alguna d’aquestes quatre primeres
i estiga RATLLADA CLARAMENT. En aquest cas, es corregirà la pregunta següent.
PREGUNTA 1 (10 punts)
1.1. Respecte a la seqüència següent: Met-Ala-Lys-Gly-Ile-Pro-Ala-Leu (5 punts)

a) Quin tipus de molècules estan representades per les abreviatures de tres lletres en la seqüència anterior? b)
Descriviu i representeu l’estructura general d’aquestes molècules i expliqueu la formació i les propietats de
l’enllaç que les uneix entre si.
1.2. Imagineu que introduïm una alga marina en l’aigua dolça, què succeiria a les seues cèl·lules? Quin procés hi
està implicat, i en què consisteix? (2 punts)
1.3. Definiu els termes següents tot indicant-ne un exemple en cada cas (3 punts): a) bioelement primari; b)
oligoelement; c) dissolució tampó.
2.1. Una substància M s’aïlla de membranes cel·lulars, es tracta amb un enzim que trenca enllaços èster i dona
lloc a diversos productes: dues molècules, denominades A, que són amfipàtiques i formen micel·les; una altra
molècula de tres carbonis denominada B, que és polar; un àcid fosfòric i un alcohol amb càrrega positiva a pH 7.
Identifiqueu les molècules A, la molècula B i la molècula M, i feu un esquema de la molècula M (4 punts).
2.2. Indiqueu si les afirmacions respecte a glúcids següents són vertaderes o falses i raoneu per què (4 punts).
a) Tant cel·lulosa com amilosa són polisacàrids estructurals.
b) Els monosacàrids en dissolució aquosa adopten una configuració cíclica en la qual presenten un nou carboni
asimètric.
c) La forma cíclica de la glucosa és una furanosa.
d) El midó està format per dos tipus de molècules diferents.
e) L’amilopectina i el glucogen tenen estructures similars.
f) La glucosa és una cetohexosa i la fructosa una aldohexosa.
g) Les glucoproteïnes tenen units oligosacàrids implicats en el reconeixement cel·lular.
h) Tots els disacàrids tenen un caràcter reductor.
2.3. Els enzims tenen un paper crucial en el metabolisme cel·lular. Expliqueu breument què són i esmenteu,
almenys, dues de les seues característiques (2 punts).
1
3.1. Observeu la imatge de l’orgànul cel·lular, vist mitjançant el microscopi electrònic de transmissió (3 punts). a)
Indiqueu el nom de l’orgànul i la seua funció principal tot explicant la importància biològica d’aquesta funció. b)
Observeu els números i indiqueu a quines estructures o parts de l’orgànul corresponen, tot indicant quines
reaccions metabòliques tenen lloc en cadascuna.
3.2. Definiu el nuclèol, i expliqueu per què les cèl·lules fagocítiques presenten nuclèols molt actius (2 punts).
3.3. Dels 10 processos metabòlics següents, indiqueu per a cadascun (5 punts): a) l’orgànul on té lloc i b) almenys
un dels productes obtinguts. Procés: 1. Fotofosforilació; 2. Proteòlisi; 3. Fermentació alcohòlica; 4. Transcripció;
5. Glucòlisi; 6. Replicació del DNA; 7. Cicle de Calvin; 8. Fosforilació oxidativa; 9. Traducció; 10. Gluconeogènesi.
4.1. Què significa que les membranes biològiques són asimètriques? A què es deu? (2 punts).
4.2. El cianur és un ió que s’uneix al Fe2+ de la citocrom c oxidasa (complex IV) impedint que s’oxide. Quines
implicacions bioquímiques té l’exposició a aquest ió per a la cèl·lula aeròbia? Expliqueu la resposta (3 punts).
4.3. a) Observeu l’esquema següent i indiqueu el nom de l’orgànul que representa i les parts que estan marcades
amb números (2 punts).
b) Expliqueu tres funcions d’aquest orgànul (3 punts).
2
5.1. En una tomaca, el caràcter “tija alta” (A) és dominant sobre el de “tija xicoteta” (a), i el color del fruit “roig”
(B) és dominant sobre el color “groc” (b). Quan s’encreua una planta de tomaca homozigòtica de tija xicoteta i
color roig amb una altra planta de tomaca homozigòtica de tija alta i color groc: a) quins són els genotips dels
pares i de la generació F1? (2 punts); b) quins són els genotips de la generació F2? (3 punts).
5.2 Definiu els termes següents (5 punts): a) cariotip; b) recombinació gènica; c) codominància; d) al·lels
múltiples; e) mutació gènica.
6.1. La seqüència de DNA següent correspon a un fragment d’un gen:

5’ GGCAATATCCGA 3’
a) Indiqueu la seqüència de nucleòtids del seu mRNA i la polaritat de la seqüència (2 punts); b) Esmenteu el
nombre màxim d’aminoàcids que se sintetitzaran en el procés de traducció, i expliqueu per què (2 punts).
6.2. Definiu què és una mutació puntual gènica i indiqueu-ne les possibles conseqüències en la seqüència
d’aminoàcids de la proteïna (4 punts).
6.3. Els espermatozoides en l’espècie humana són cèl·lules haploides. Si s’analitza el seu contingut en DNA,
s’observa que, normalment, un 50% dels espermatozoides contenen una mica més de DNA que l’altre 50%. És
això possible? Justifiqueu la resposta (2 punts).
7.1. Definiu els termes següents (4 punts): a) Simbiosi; b) parasitisme; c) sapròfit; d) oportunista.
7.2. L’esquema següent representa la quantitat d’anticossos en la sang després de la injecció de dos antígens
diferents:
a) Expliqueu a què es deu la major resposta a l’antigen A, després de la segona injecció. Per què no s’observa la
mateixa resposta en el cas d’una primera injecció de l’antigen B? (2 punts).
b) Quines cèl·lules són les responsables de la producció d’anticossos? (1 punt)
c) Quin tractament mèdic es basa en la capacitat de resposta que s’observa en l’esquema adjunt? Expliqueu-ho
amb un exemple (1 punt).
7.3. Dibuixeu un bacteri i assenyaleu-ne les estructures principals (2 punts).
3
8.1. Observeu l’esquema i...

a) Indiqueu quin tipus d’estructura representa i la funció (2
punts).
b) Relacioneu els números de la imatge amb les parts
següents (2 punts):
a: Cadena lleugera
b: Lloc d’unió als antígens (paràtop)
c: Regió constant de la cadena pesada
d: Frontissa de ponts disulfur
e: Regió variable de la cadena pesada
f: Regió variable de la cadena lleugera
g: Cadena pesada
h: Regió constant de la cadena lleugera
8.2. En la producció de la majoria de les cerveses s’empren llevats dels gèneres Saccharomyces o Brettanomyces i
bacteris pertanyents al gènere Lactobacillus, entre d’altres.
a) Elaboreu una taula comparant el tipus de nutrició, l’organització cel·lular (unicel·lulars o pluricel·lulars;
eucariotes o procariotes) i la grandària dels ribosomes d’aquests llevats i bacteris (3 punts).
b) Els bacteris del gènere Lactobacillus s’inclouen dins del grup de bacteris làctics. Expliqueu les diferents
reaccions metabòliques que tenen lloc en els processos de producció de cervesa i iogurt (2 punts).
c) Esmenteu dues aplicacions dels microorganismes en la indústria farmacèutica (1 punt).
4

BAREMO DEL EXAMEN:

1. El examen consta de ocho preguntas y cada pregunta contiene diversas cuestiones.
2. El alumnado deberá responder ÚNICAMENTE a CUATRO PREGUNTAS COMPLETAS (con sus
cuestiones) a elegir entre las ocho propuestas en el examen. En el caso de que se responda a más de cuatro
preguntas, sólo serán evaluadas las cuatro primeras, a no ser que se desestime alguna de estas cuatro primeras y
esté CLARAMENTE TACHADA. En este caso se corregirá la siguiente pregunta.
PREGUNTA 1 (10 puntos)
1.1. Respecto a la siguiente secuencia: Met-Ala-Lys-Gly-Ile-Pro-Ala-Leu (5 puntos)

a) ¿Qué tipo de moléculas están representadas por las abreviaturas de tres letras en la secuencia anterior? b)
Describe y representa la estructura general de estas moléculas y explica la formación y las propiedades del enlace
que las une entre sí.
1.2. Imagina que introducimos un alga marina en agua dulce, ¿qué les sucedería a sus células? ¿Qué proceso está
implicado, y en qué consiste? (2 puntos)
1.3. Define los siguientes términos indicando un ejemplo en cada caso (3 puntos): a) bioelemento primario; b)
oligoelemento; c) disolución tampón.
2.1. Una sustancia M se aísla de membranas celulares, se trata con una enzima que rompe enlaces éster y da lugar
a varios productos: dos moléculas, denominadas A, que son anfipáticas y forman micelas; otra molécula de tres
carbonos denominada B que es polar; un ácido fosfórico y un alcohol con carga positiva a pH 7. Identifica las
moléculas A, la molécula B y la molécula M, y haz un esquema de la molécula M (4 puntos).
2.2. Indica si las siguientes afirmaciones respecto a glúcidos son verdaderas o falsas razonando por qué (4 puntos).
a) Tanto celulosa como amilosa son polisacáridos estructurales.
b) Los monosacáridos en disolución acuosa adoptan una configuración cíclica en la que presentan un nuevo
carbono asimétrico.
c) La forma cíclica de la glucosa es una furanosa.
d) El almidón está formado por dos tipos de moléculas distintas.
e) La amilopectina y el glucógeno tienen estructuras similares.
f) La glucosa es una cetohexosa y la fructosa una aldohexosa.
g) Las glucoproteínas tienen unidos oligosacáridos implicados en el reconocimiento celular.
h) Todos los disacáridos poseen carácter reductor.
2.3. Las enzimas juegan un papel crucial en el metabolismo celular. Explica brevemente qué son y cita, al menos,
dos de sus características (2 puntos).
5
3.1. Observa la imagen del orgánulo celular, visto mediante el microscopio electrónico de transmisión (3 puntos).
a) Indica el nombre del orgánulo y su función principal explicando la importancia biológica de ésta. b) Observa
los números e indica a qué estructuras o partes del orgánulo corresponden, indicando qué reacciones metabólicas
tienen lugar en cada una de ellas.
3.2. Define el nucléolo, y explica por qué las células fagocíticas presentan nucléolos muy activos (2 puntos).
3.3. De los 10 procesos metabólicos siguientes, indica para cada uno de ellos (5 puntos): a) el orgánulo donde se
realiza y b) al menos uno de los productos obtenidos. Procesos: 1. Fotofosforilación; 2. Proteólisis; 3.
Fermentación alcohólica; 4. Transcripción; 5. Glucólisis; 6. Replicación del DNA; 7. Ciclo de Calvin; 8.
Fosforilación oxidativa; 9. Traducción; 10. Gluconeogénesis.
4.1. ¿Qué significa que las membranas biológicas son asimétricas? ¿A qué se debe? (2 puntos).
4.2. El cianuro es un ion que se une al Fe2+ de la citocromo c oxidasa (complejo IV) impidiendo que se oxide. ¿Qué
implicaciones bioquímicas tiene la exposición al mismo para la célula aerobia? Explica tu respuesta (3 puntos).
4.3. a) Observa el siguiente esquema e indica el nombre del orgánulo que representa y las partes que están
marcadas con números (2 puntos). b) Explica tres funciones de este orgánulo (3 puntos).
6
5.1. En un tomate el carácter “tallo alto” (A) es dominante sobre el “tallo pequeño” (a), y el color del fruto “rojo”
(B) es dominante sobre el color “amarillo” (b). Cuando se cruza una planta de tomate homocigótica de tallo
pequeño y color rojo con otra planta de tomate homocigótica, de tallo alto y color amarillo: a) ¿Cuáles son los
genotipos de los padres y de la generación F1? (2 puntos). b) ¿Cuáles son los genotipos de la generación F2? (3
puntos).
5.2 Define los siguientes términos (5 puntos): a) Cariotipo; b) recombinación génica; c) codominancia; d) alelos
múltiples; e) mutación génica.
6.1. La siguiente secuencia de DNA corresponde a un fragmento de un gen:

5' GGCAATATCCGA 3'
a) Indica la secuencia de nucleótidos de su mRNA y la polaridad de la secuencia (2 puntos); b) Menciona el
número máximo de aminoácidos que se sintetizarán en el proceso de traducción, y explica por qué (2 puntos).
6.2. Define qué es una mutación puntual génica e indica sus posibles consecuencias en la secuencia de aminoácidos
de la proteína (4 puntos).
6.3. Los espermatozoides en la especie humana son células haploides. Si se analiza su contenido en DNA, se
observa que, normalmente, un 50% de los espermatozoides contienen un poco más de DNA que el otro 50%.
¿Puede ser esto posible? Justifica la respuesta (2 puntos).
7.1. Define los siguientes términos (4 puntos): a) Simbiosis; b) parasitismo; c) saprófito; d) oportunista.
7.2. El siguiente esquema representa la cantidad de anticuerpos en la sangre tras la inyección de dos antígenos
diferentes:
a) Explica a qué se debe la mayor respuesta frente al antígeno A, tras la segunda inyección. ¿Por qué no se
observa la misma respuesta en el caso de una primera inyección del antígeno B? (2 puntos).
b) ¿Qué células son las responsables de la producción de anticuerpos? (1 punto)
c) ¿Qué tratamiento médico se basa en la capacidad de respuesta que se observa en el esquema adjunto?
Explícalo con un ejemplo (1 punto).
7.3. Realiza un dibujo de una bacteria y señala sus principales estructuras (2 puntos).
7
8.1. Observa el esquema e…

a) Indica qué tipo de estructura representa e indica su
función (2 puntos).
b) Relaciona los números de la imagen con las siguientes
partes (2 puntos):
a: Cadena ligera
b: Lugar de unión a los antígenos (parátopo)
c: Región constante de la cadena pesada
d: Bisagra de puentes disulfuro
e: Región variable de la cadena pesada
f: Región variable de la cadena ligera
g: Cadena pesada
h: Región constante de la cadena ligera
8.2. En la producción de la mayoría de las cervezas se utilizan levaduras de los géneros Saccharomyces o
Brettanomyces y bacterias pertenecientes al género Lactobacillus, entre otros.
a) Elabora una tabla comparando el tipo de nutrición, la organización celular (unicelulares o pluricelulares;
eucariotas o procariotas) y el tamaño de los ribosomas de estas levaduras y bacterias (3 puntos).
b) A las bacterias del género Lactobacillus se las incluye dentro del grupo de bacterias lácticas. Explica las
diferentes reacciones metabólicas que tienen lugar en los procesos de producción de cerveza y yogur (2 puntos).
c) Cita dos aplicaciones de los microorganismos en la industria farmacéutica (1 punto).
8

CONVOCATÒRIA: JUNIO 2022 CONVOCATORIA: JUNY 2022
CRITERIS DE CORRECCIÓ / CRITERIOS DE CORRECCIÓN

preguntes, només se n’avaluaran les quatre primeres, llevat que es desestime alguna d’aquestes quatre primeres i
estiga RATLLADA CLARAMENT. En aquest cas, es corregirà la pregunta següent.
1.1. Respecte a la seqüència següent: Met-Ala-Lys-Gly-Ile-Pro-Ala-Leu (5 punts)

a) Quin tipus de molècules estan representades per les abreviatures de tres lletres en la seqüència anterior? b)
Descriviu i representeu l’estructura general d’aquestes molècules i expliqueu la formació i les propietats de
l’enllaç que les uneix entre si.
a) Aminoàcids; b) Formats per un àtom de C (Cα) al qual estan units un grup carboxil, un grup amino, un
àtom d’H i un radical o una cadena lateral diferent per a cadascun dels 20 aminoàcids.
L’enllaç peptídic es produeix per la condensació entre el grup carboxil d’un aminoàcid i l’amino del
següent, de manera que es forma un enllaç amida i es perd una molècula d’aigua. Té un caràcter parcial de
doble enllaç, la qual cosa determina que els àtoms al voltant de l’enllaç peptídic es troben en el mateix pla.
1.2. Imagineu que introduïm una alga marina en l’aigua dolça, què succeiria a les seues cèl·lules? Quin procés hi
està implicat, i en què consisteix? (2 punts)
En aquest cas, el medi extracel·lular és hipotònic respecte al medi intracel·lular. Per tant, l’aigua tendeix a entrar a
l’interior cel·lular i les cèl·lules s’unflen. Les cèl·lules no arriben a lisar-se perquè tenen paret cel·lular, atès que es tracta
de cèl·lules vegetals. El procés implicat és l’osmosi, que consisteix en el pas de l’aigua (difusió passiva) a través d’una
membrana semipermeable des de la solució més diluïda a la més concentrada.
1.3. Definiu els termes següents tot indicant-ne un exemple en cada cas (3 punts): a) bioelement primari; b)
oligoelement; c) dissolució tampó.
a) Bioelements primaris: elements químics que constitueixen, aproximadament, el 99% del total de la matèria viva i són
els components bàsics de les biomolècules. Exemples: C, H, O, N, P o S; b) Oligoelements: bioelements que es troben en
proporcions inferiors al 0,1% i exerceixen funcions essencials en diferents processos. La mancança d’aquests biolements
pot generar malalties. Exemples: Zn, Mn, I, Co, Cr, F, Cu…; c) Dissolució tampó: sistemes compostos per un àcid feble i
la base conjugada corresponent que compensen l’excés o dèficit d’H+ en el medi per a mantenir constant el pH.
Exemples: tampó fosfat, tampó bicarbonat.
2.1. Una substància M s’aïlla de membranes cel·lulars, es tracta amb un enzim que trenca enllaços èster i dona
lloc a diversos productes: dues molècules, denominades A, que són amfipàtiques i formen micel·les; una altra
molècula de tres carbonis denominada B, que és polar; un àcid fosfòric i un alcohol amb càrrega positiva a pH 7.
Identifiqueu les molècules A, la molècula B i la molècula M, i feu un esquema de la molècula M (4 punts).
1
La molècula M és un glicerofosfolípid (fosfoglicèrid o fosfolípid), ja que les molècules A, amfipàtiques i que formen
micel·les, són els àcids grassos; la molècula B amb 3 carbonis i polar és el
glicerol; l’àcid fosfòric està unit per enllaç èster al glicerol; i el cap polar
és un alcohol amb càrrega positiva (colina o etanolamina). S’adjunta la
imatge com a referència per a l’esquema.
2.2. Indiqueu si les afirmacions respecte a glúcids següents són vertaderes o falses i raoneu per què (4 punts).
a) Tant cel·lulosa com amilosa són polisacàrids estructurals.
b) Els monosacàrids en dissolució aquosa adopten una configuració cíclica en la qual presenten un nou
carboni asimètric.
c) La forma cíclica de la glucosa és una furanosa.
d) El midó està format per dos tipus de molècules diferents.
e) L’amilopectina i el glucogen tenen estructures similars.
f) La glucosa és una cetohexosa i la fructosa una aldohexosa.
g) Les glucoproteïnes tenen units oligosacàrids implicats en el reconeixement cel·lular.
h) Tots els disacàrids tenen un caràcter reductor.
a) Fals. L’amilosa forma part del midó i té una funció de reserva energètica en plantes.
b) Vertader. Presenten dues formes anomèriques, α i β.
c) Fals. És una piranosa.
d) Vertader. Està formada per l’amilosa constituïda per cadenes lineals de glucosa amb enllaços α(1→4) i
l’amilopectina constituïda per cadenes lineals de glucosa amb enllaços α(1→4) i ramificacions mitjançant enllaços
α(1→6).
e) Vertader. Ambdues estan constituïdes per cadenes lineals de glucosa amb enllaços α(1→4) i ramificacions
mitjançant enllaços α(1→6).
f) Fals. La glucosa té un grup aldehid, per la qual cosa és una aldohexosa, i la fructosa un grup cetònic, per la qual cosa
és una cetohexosa. Ambdues tenen 6 carbonis.
g) Vertader. L’oligosacàrid de la glucoproteïna participa en el reconeixement de la superfície cel·lular i la unió a altres
proteïnes.
h) Fals. Si en la unió dels dos monosacàrids estan implicats els dos carbonis anomèrics, el disacàrid no tindrà un
carboni anomèric lliure ni propietats reductores.
2.3. Els enzims tenen un paper crucial en el metabolisme cel·lular. Expliqueu breument què són i esmenteu,
almenys, dues de les seues característiques (2 punts).
Els enzims són proteïnes que acceleren reaccions químiques. Entre les seues característiques destaca l’alt grau
d’especificitat, és a dir, que els enzims només actuen sobre un substrat amb una estructura determinada o un petit nombre
de substrats estructuralment anàlegs. A més, l’activitat dels enzims és regulable per factors fisicoquímics, com ara la
temperatura o el pH, o la presència d’altres molècules. Els enzims no es consumeixen en el transcurs de les reaccions, de
manera que poden actuar repetidament. Els enzims estan presents en petites quantitats, i tenen un gran poder catalític.
3.1. Observeu la imatge de l’orgànul cel·lular, vist mitjançant el microscopi electrònic de transmissió (3 punts). a)
Indiqueu el nom de l’orgànul i la seua funció principal tot explicant la importància biològica d’aquesta funció. b)
Observeu els números i indiqueu a quines estructures o parts de l’orgànul corresponen, tot indicant quines
reaccions metabòliques tenen lloc en cadascuna.
a) L’orgànul és el mitocondri, la funció principal del

qual és dur a terme la respiració aeròbia. És una
funció important per a la vida perquè permet oxidar la
matèria orgànica i extraure amb eficiència l’energia
que conté.
b) 1: matriu mitocondrial, en la qual té lloc la
descarboxilació oxidativa, el cicle de Krebs, la β-
oxidació i la síntesi de proteïnes.
2: crestes mitocondrials o membrana interna mitocondrial, on es duu a terme la fosforilació oxidativa i on es troba la
cadena respiratòria.
2
3.2. Definiu el nuclèol, i expliqueu per què les cèl·lules fagocítiques presenten nuclèols molt actius (2 punts).
El nuclèol és una regió del nucli visible al microscopi format per DNA, rRNA i proteïnes. La seua funció és la de
biosíntesi i l’assemblatge de ribosomes. Els ribosomes estan implicats en la síntesi de proteïnes. Quan es produeix la
fagocitosi, la cèl·lula necessita enzims lítics per a poder digerir els components fagocitats, per la qual cosa la síntesi de
proteïnes en aquestes cèl·lules és molt activa i, per tant, el nuclèol també ho és, ja que es necessiten els ribosomes.
3.3. Dels 10 processos metabòlics següents, indiqueu per a cadascun (5 punts): a) l’orgànul on té lloc i b) almenys
un dels productes obtinguts. Procés: 1. Fotofosforilació; 2. Proteòlisi; 3. Fermentació alcohòlica; 4. Transcripció;
5. Glucòlisi; 6. Replicació del DNA; 7. Cicle de Calvin; 8. Fosforilació oxidativa; 9. Traducció; 10. Gluconeogènesi.
Procés Lloc Producte/s

1. Fotofofosforilació Membrana tilacoidal ATP
2. Proteòlisi Lisosomes/proteosomes Pèptids, aminoàcids
3. Fermentació alcohòlica Citosol Etanol, CO2, ATP
4. Transcripció Nucli RNA missatger
5. Glucòlisi Citosol Àcid pirúvic, ATP, NADH
6. Replicació del DNA Nucli 2 cadenes noves de DNA
7. Cicle de Calvin Estroma cloroplast Gliceraldehid 3-P, ADP+P, NADP+
8. Fosforilació oxidativa Membrana interna ATP
mitocondrial
9. Traducció Ribosomes Proteïna
10. Gluconeogènesi Citosol i matriu mitocondrial Glucosa, GDP, ADP+NADP+
4.1. Què significa que les membranes biològiques són asimètriques? A què es deu? (2 punts).
Significa que les dues hemimembranes són diferents. Es deu al fet que els lípids i les proteïnes es distribueixen de
diferent manera en cada hemimembrana i els glúcids només apareixen en una hemimembrana.
4.2. El cianur és un ió que s’uneix al Fe2+ de la citocrom c oxidasa (complex IV) impedint que s’oxide. Quines
implicacions bioquímiques té l’exposició a aquest ió per a la cèl·lula aeròbia? Expliqueu la resposta (3 punts).
La citocrom c oxidasa és l’últim complex de la cadena de transport respiratòria. Si se’n bloquejara l’oxidació es
bloquejarien les reaccions d’oxoreducció prèvies en la cadena i deixaria d’haver-hi gradient de protons entre tots dos
costats de la membrana mitocondrial interna, i per tant la fosforilació oxidativa es detindria.
4.3. a) Observeu l’esquema següent i indiqueu el nom de l’orgànul que representa i les parts que estan marcades
amb números (2 punts). b) Expliqueu tres funcions d’aquest orgànul (3 punts).
a) L’orgànul és l’aparell de Golgi. 1: cara cis o de formació, 2: cara trans o de maduració, 3: 3 1
sàculs del dictiosoma, 4: vesícula de secreció, de transport o lisosoma.
b) 1: L’aparell de Golgi participa en el procés de secreció de determinades molècules a
3
l’exterior de les cèl·lules (modificació de proteïnes, empaquetament de proteïnes, formació
2
de vesícules de secreció…); 2: Reciclatge dels components de la membrana plasmàtica, la 4
reparació, reposició o augment d’aquesta membrana, tot formant vesícules que s’hi uniran
per exocitosi; 3: Formació de lisosomes, vesícules que contenen enzims hidrolítics que duen
a terme la digestió cel·lular.
5.1. En una tomaca, el caràcter “tija alta” (A) és dominant sobre el de “tija xicoteta” (a), i el color del fruit “roig”
(B) és dominant sobre el color “groc” (b). Quan s’encreua una planta de tomaca homozigòtica de tija xicoteta i
color roig amb una altra planta de tomaca homozigòtica de tija alta i color groc: a) quins són els genotips dels
pares i de la generació F1? (2 punts); b) quins són els genotips de la generació F2? (3 punts).
3
a) Els progenitors són genotípicament aaBB i AAbb i la generació F1: AaBb.
b) Genotips F2:
F2 aB Ab AB Ab
aB aaBB aaBb AaBB AaBb
ab aaBb Aabb AaBb Aabb
AB AaBB AaBb AABB AABb
Ab AaBb Aabb AABb AAbb
5.2 Definiu els termes següents (5 punts): a) Cariotip; b) recombinació gènica; c) codominància; d) al·lels
múltiples; e) mutació gènica.
a) Cariotip: és el conjunt de cromosomes d’una espècie que descriu les característiques dels seus cromosomes (el
nombre, el tipus, etc.); b) recombinació genètica: és el procés d’intercanvi de fragments entre dues molècules de DNA;
c) codominància: és un model hereditari en el qual els heterozigots per a un gen determinat presenten un fenotip associat
a tots dos al·lels; d) al·lels múltiples: els al·lels són les diferents variacions que pot albergar un gen determinat. Es diu
que una espècie posseeix gens amb al·lels múltiples quan aquests presenten més de dues formes alternatives; e) mutació
gènica: Són les mutacions que provoquen canvis en la seqüència de nucleòtids d’un gen determinat.
6.1. La seqüència de DNA següent correspon a un fragment d’un gen:

5’ GGCAATATCCGA 3’
a) Indiqueu la seqüència de nucleòtids del seu mRNA i la polaritat de la seqüència (2 punts). b) Esmenteu el
nombre màxim d’aminoàcids que se sintetitzaran en el procés de traducció, i expliqueu per què (2 punts).
a) 3’ CCGUUAUAGGCU 5’; b) 4, perquè cada triplet de nucleòtids forma un aminoàcid.
6.2. Definiu què és una mutació puntual gènica i indiqueu-ne les possibles conseqüències en la seqüència
d’aminoàcids de la proteïna (4 punts).
La mutació gènica suposa el canvi d’un nucleòtid en una seqüència de DNA. Si es tracta d’una inserció pot ocórrer que
s’acurte la nova proteïna perquè es genera un codó de terminació, o bé que es canvien els aminoàcids a partir de la
inserció. Si en lloc d’una inserció és el canvi d’un nucleòtid per un altre, pot ser que la cadena polipeptídica no canvie,
o que canvie l’aminoàcid corresponent, o que s’acurte la cadena perquè el nou triplet indica la terminació. També la
mutació pot ser per deleció, i llavors la cadena polipeptídica tindria un aminoàcid menys i els aminoàcids a partir de la
deleció serien diferents. També el nou triplet pot significar terminació, i finalitzar la síntesi de la cadena polipeptídica.
6.3. Els espermatozoides en l’espècie humana són cèl·lules haploides. Si s’analitza el seu contingut en DNA,
s’observa que, normalment, un 50% dels espermatozoides contenen una mica més de DNA que l’altre 50%. És
això possible? Justifiqueu la resposta (2 punts).
Sí, els que tenen més DNA tenen el cromosoma sexual X i els que tenen menys DNA tenen el cromosoma sexual Y, que
és més curt.
7.1. Definiu els termes següents (4 punts): a) Simbiosi; b) parasitisme; c) sapròfit; d) oportunista.
a) Simbiosi: associació de dos organismes en la qual tots dos es beneficien; b) Parasitisme: associació de dos
organismes en la qual un es beneficia de l’altre; c) Sapròfit: organisme que viu sobre matèria morta i la descompon; d)
Oportunista: organisme l’acció patògena del qual es manifesta quan
les defenses de l’hoste estan afeblides.
7.2. L’esquema següent representa la quantitat d’anticossos en la

sang després de la injecció de dos antígens diferents:
a) Expliqueu a què es deu la major resposta a l’antigen A, després
de la segona injecció. Per què no s’observa la mateixa resposta en
el cas d’una primera injecció de l’antigen B? (2 punts).
b) Quines cèl·lules són les responsables de la producció
d’anticossos? (1 punt) c) Quin tractament mèdic es basa en la
capacitat de resposta que s’observa en l’esquema adjunt?
Expliqueu-ho amb un exemple (1 punt).
4
a) Hi ha major resposta després de la segona exposició de l’antigen A perquè es produeix una resposta immune
secundària (gràcies als limfòcits B de memòria). En el cas de l’antigen B, es tracta d’una resposta immune primària
perquè és la primera vegada que està en contacte amb l’antigen B.
b) Les cèl·lules responsables de la producció d’anticossos són els limfòcits B (cèl·lules plasmàtiques).
c) El tractament basat en la capacitat de resposta és la vacuna. La vacunació és un mètode d’immunitat artificial activa
que consisteix a injectar a una persona microorganismes atenuats o morts, o parts o productes del microorganisme, per a
activar el sistema immunitari i que es produïsquen anticossos específics. Ex.: vacunes de la pallola o la meningitis.
7.3. Dibuixeu un bacteri i assenyaleu-ne les estructures principals (2 punts).

S’ha de dibuixar l’esquema d’un bacteri que continga, almenys, les estructures següents: 1. Paret cel·lular, 2. Membrana,
3. Nucleoide o DNA bacterià, 4. Ribosomes bacterians (també poden contenir plasmidis, fímbries i flagels).
8.1. Observeu l’esquema i...

a) Indiqueu quin tipus d’estructura representa i la funció (2 punts).
b) Relacioneu els números de la imatge amb les parts següents (2 punts):
a: Cadena lleugera
b: Lloc d’unió als antígens (paràtop)
c: Regió constant de la cadena pesada
d: Frontissa de ponts disulfur
e: Regió variable de la cadena pesada
f: Regió variable de la cadena lleugera
g: Cadena pesada
h: Regió constant de la cadena lleugera
a) L’estructura correspon a un anticòs o immunoglobulina. La funció que té és reconèixer els antígens i unir-s’hi
específicament per a dur a terme la resposta immune específica o adaptativa humoral.
b) 1b; 2a; 3g; 4c; 5e; 6h; 7f; 8d
8.2. En la producció de la majoria de les cerveses s’empren llevats dels gèneres Saccharomyces o Brettanomyces i
bacteris pertanyents al gènere Lactobacillus, entre d’altres.
a) Elaboreu una taula comparant el tipus de nutrició, l’organització cel·lular (unicel·lulars o pluricel·lulars;
eucariotes o procariotes) i la grandària dels ribosomes d’aquests llevats i bacteris (3 punts).
b) Els bacteris del gènere Lactobacillus s’inclouen dins del grup de bacteris làctics. Expliqueu les diferents
reaccions metabòliques que tenen lloc en els processos de producció de cervesa i iogurt (2 punts).
c) Esmenteu dues aplicacions dels microorganismes en la indústria farmacèutica (1 punt).
a)
LLEVATS BACTERIS
Nutrició Heteròtrofs Heteròtrofs
Organització cel·lular Eucariota unicel·lular Procariota unicel·lular
Grandària ribosomes 80 S 70 S
b) La producció de cervesa té lloc a través de la fermentació alcohòlica, en la qual l’àcid pirúvic es transforma en CO 2 +
etanol + NAD+. En canvi, la producció de iogurt implica la fermentació làctica, en la qual l’àcid pirúvic es redueix a àcid
làctic + NAD+. En tots dos casos, la fermentació de la glucosa produeix dues molècules d’ATP.
c) Exemples d’ús de microorganismes en la indústria farmacèutica són la producció d’antibiòtics (fongs del gènere
Penicillium, Aspergillus o bacteris dels gèneres Bacillus, Streptomyces), la de vacunes, la d’hormones, etc.
5

1.- El examen consta de ocho preguntas y cada pregunta contiene diversas cuestiones.
2.- El alumnado deberá responder ÚNICAMENTE a CUATRO PREGUNTAS COMPLETAS (con sus
1.1. Respecto a la siguiente secuencia: Met-Ala-Lys-Gly-Ile-Pro-Ala-Leu (5 puntos)

a) ¿Qué tipo de moléculas están representadas por las abreviaturas de tres letras en la secuencia anterior? b)
Describe y representa la estructura general de estas moléculas y explica la formación y las propiedades del enlace
que las une entre sí.
a) Aminoácidos; b) Formados por un átomo de C (Cα) al que están unidos un grupo carboxilo, un grupo
amino, un átomo de H y un radical o cadena lateral diferente para cada uno de los 20 aminoácidos.
El enlace peptídico se produce por la condensación entre el grupo carboxilo de un aminoácido y el amino
del siguiente, formándose un enlace amida y perdiéndose una molécula de agua. Posee carácter parcial de
doble enlace, lo que determina que los átomos alrededor del enlace peptídico se encuentren en el mismo plano.
1.2. Imagina que introducimos un alga marina en agua dulce, ¿qué les sucedería a sus células? ¿Qué proceso está
implicado, y en qué consiste? (2 puntos)
En este caso el medio extracelular es hipotónico respecto al medio intracelular. Por tanto, el agua tiende a entrar al
interior celular y las células se hinchan. Las células no llegan a lisarse porque tienen pared celular al tratarse de células
vegetales. El proceso implicado es la ósmosis que consiste en el paso del agua (difusión pasiva) a través de una
membrana semipermeable desde la solución más diluida a la más concentrada.
1.3. Define los siguientes términos indicando un ejemplo en cada caso (3 puntos): a) bioelemento primario; b)
oligoelemento; c) disolución tampón.
a) Bioelementos primarios: elementos químicos que constituyen, aproximadamente, el 99% del total de la materia viva y
son los componentes básicos de las biomoléculas. Ejemplos: C, H, O, N, P o S; b) Oligoelementos: bioelementos que se
encuentran en proporciones inferiores al 0,1% y desempeñan funciones esenciales en diferentes procesos. Su carencia
puede generar enfermedades. Ejemplos: Zn, Mn, I, Co, Cr, F, Cu…; c) Disolución tampón: sistemas compuestos por un
ácido débil y su base conjugada que compensan el exceso o déficit de H+ en el medio para mantener constante el pH.
Ejemplos: tampón fosfato, tampón bicarbonato.
2.1. Una sustancia M se aísla de membranas celulares, se trata con una enzima que rompe enlaces éster y da lugar
a varios productos: dos moléculas, denominadas A, que son anfipáticas y forman micelas; otra molécula de tres
carbonos denominada B que es polar; un ácido fosfórico y un alcohol con carga positiva a pH 7. Identifica las
moléculas A, la molécula B, la molécula M, y haz un esquema de la molécula M (4 puntos).
6
La molécula M es un glicerofosfolípido (fosfoglicérido o fosfolípido), ya que las moléculas A, anfipáticas y que forman
micelas, son los ácidos grasos; la molécula B con 3 carbonos y polar es el
glicerol; el ácido fosfórico está unido por enlace éster al glicerol; y la
cabeza polar es un alcohol con carga positiva (colina o etanolamina). Se
adjunta la imagen como referencia para el esquema.
2.2. Indica si las siguientes afirmaciones respecto a glúcidos son verdaderas o falsas razonando por qué (4 puntos).
a) Tanto celulosa como amilosa son polisacáridos estructurales.
b) Los monosacáridos en disolución acuosa adoptan una configuración cíclica en la que presentan un nuevo
carbono asimétrico.
c) La forma cíclica de la glucosa es una furanosa.
d) El almidón está formado por dos tipos de moléculas distintas.
e) La amilopectina y el glucógeno tienen estructuras similares.
f) La glucosa es una cetohexosa y la fructosa una aldohexosa.
g) Las glucoproteínas tienen unidos oligosacáridos implicados en el reconocimiento celular.
h) Todos los disacáridos poseen carácter reductor.
a) Falso. La amilosa forma parte del almidón y posee función de reserva energética en plantas
b) Verdadero. Presentan dos formas anoméricas α y β
c) Falso. Es una piranosa
d) Verdadero. Está formada por la amilosa constituida por cadenas lineales de glucosa con enlaces α(1→4) y la
amilopectina constituida por cadenas lineales de glucosa con enlaces α(1→4) y ramificaciones mediante enlaces
α(1→6)
e) Verdadero. Ambas están constituidas por cadenas lineales de glucosa con enlaces α(1→4) y ramificaciones
mediante enlaces α(1→6)
f) Falso. La glucosa tiene un grupo aldehído por lo que es una aldohexosa y la fructosa un grupo cetónico por lo que es
una cetohexosa. Ambas tienen 6 carbonos
g) Verdadero. El oligosacárido de la glucoproteína participa en el reconocimiento de la superficie celular y la unión a
otras proteínas
h) Falso. Si en la unión de los dos monosacáridos están implicados los dos carbonos anoméricos, el disacárido no
poseerá un carbono anomérico libre y no tendrá propiedades reductoras
2.3. Las enzimas juegan un papel crucial en el metabolismo celular. Explica brevemente qué son y cita, al menos,
dos de sus características (2 puntos).
Las enzimas son proteínas que aceleran reacciones químicas. Entre sus características destaca su alto grado de
especificidad, es decir, las enzimas sólo actúan sobre un sustrato con una estructura determinada o un pequeño número
de sustratos estructuralmente análogos. Además, la actividad de las enzimas es regulable por factores físico-químicos,
como la temperatura o pH, o la presencia de otras moléculas. Las enzimas no se consumen en el transcurso de las
reacciones pudiendo actuar repetidamente. Las enzimas están presentes en pequeñas cantidades y tienen un gran poder
catalítico.
3.1. Observa la imagen del orgánulo celular, visto mediante el microscopio electrónico de transmisión (3 puntos).
a) Indica el nombre del orgánulo y su función principal explicando la importancia biológica de ésta. b) Observa
los números e indica a qué estructuras o partes del orgánulo corresponden, indicando qué reacciones metabólicas
tienen lugar en cada una de ellas.
a) El orgánulo es la mitocondria, la función principal es

llevar a cabo la respiración aerobia. Es una función
importante para la vida porque permite oxidar la materia
orgánica extrayendo con eficiencia la energía que contiene.
b) 1: matriz mitocondrial, en la que tiene lugar la
descarboxilación oxidativa, el ciclo de Krebs, la β-
oxidación y la síntesis de proteínas. 2: crestas
mitocondriales o membrana interna mitocondrial: donde se lleva a cabo la fosforilación oxidativa y donde se encuentra la
7
cadena respiratoria.
3.2. Define el nucléolo, y explica por qué las células fagocíticas presentan nucléolos muy activos (2 puntos).
El nucléolo es una región del núcleo visible al microscopio formado por DNA, rRNA y proteínas. Su función es la de
biosíntesis y ensamblaje de ribosomas. Los ribosomas están implicados en la síntesis de proteínas. Cuando se produce la
fagocitosis, la célula necesita enzimas líticos para poder digerir los componentes fagocitados, por lo que la síntesis de
proteínas en estas células es muy activa y, por tanto, el nucléolo también lo es, ya que se necesitan los ribosomas.
3.3. De los 10 procesos metabólicos siguientes, indica para cada uno de ellos (5 puntos): a) el orgánulo donde se
realiza y b) al menos uno de los productos obtenidos. Proceso: 1. Fotofosforilación; 2. Proteólisis; 3. Fermentación
alcohólica; 4. Transcripción; 5. Glucólisis; 6. Replicación del DNA; 7. Ciclo de Calvin; 8. Fosforilación oxidativa;
9. Traducción; 10. Gluconeogénesis.
Proceso Lugar Producto/s

1. Fotofofosforilación Membrana tilacoidal ATP
2- Proteólisis Lisosomas/proteosomas Péptidos, aminoácidos
3. Fermentación alcohólica Citosol Etanol, CO2, ATP
4. Transcripción Núcleo RNA mensajero
5. Glucólisis Citosol Ácido pirúvico, ATP, NADH
6. Replicación del DNA Núcleo 2 hebras nuevas de DNA
7. Ciclo de Calvin Estroma cloroplasto Gliceraldehído 3-P, ADP+P, NADP+
8. Fosforilación oxidativa Membrana interna ATP
mitocondrial
9. Traducción Ribosomas Proteína
10. Gluconeogénesis Citosol y matriz mitocondrial Glucosa, GDP, ADP+NADP+
4.1 ¿Qué significa que las membranas biológicas son asimétricas? ¿A qué se debe? (2 puntos).
Significa que las dos hemimembranas son diferentes. Se debe a que los lípidos y las proteínas se distribuyen de diferente
manera en cada hemimembrana y los glúcidos sólo aparecen en una hemimembrana.
4.2. El cianuro es un ion que se une al Fe2+ de la citocromo c oxidasa (complejo IV) impidiendo que se oxide. ¿Qué
implicaciones bioquímicas tiene la exposición al mismo para la célula aerobia? Explica tu respuesta (3 puntos).
La citocromo c oxidasa es el último complejo de la cadena de transporte respiratoria. Al bloquear su oxidación se
bloquearían las reacciones de óxido-reducción previas en la cadena y dejaría de haber gradiente de protones entre ambos
lados de la membrana mitocondrial interna y, por tanto, la fosforilación oxidativa se detendría.
4.3. a) Observa el siguiente esquema e indica el nombre del orgánulo que representa y las partes que están
marcadas con números (2 puntos).
b) Explica tres funciones de este orgánulo (3 puntos).
a) El orgánulo es el aparato de Golgi. 1: cara cis o de formación, 2: cara trans o de 3 1
maduración, 3: sáculos del dictiosoma, 4: vesícula de secreción, de transporte o lisosoma.
b) 1: El aparato de Golgi participa en el proceso de secreción de determinadas moléculas al
3
exterior de las células (modificación de proteínas, empaquetado de proteínas, formación de 2
vesículas de secreción…), 2: Reciclado de los componentes de la membrana plasmática, la 4
reparación, reposición o aumento de la misma, al formar vesículas que se unirán por
exocitosis a ésta, 3: Formación de lisosomas, vesículas que contienen enzimas hidrolíticos
que llevan a cabo la digestión celular.
5.1. En un tomate el carácter “tallo alto” (A) es dominante sobre el “tallo pequeño” (a), y el color del fruto “rojo”
(B) es dominante sobre el color “amarillo” (b). Cuando se cruza una planta de tomate homocigótica de tallo
pequeño y color rojo con otra planta de tomate homocigótica, de tallo alto y color amarillo: a) ¿Cuáles son los
genotipos de los padres y de la generación F1? (2 puntos). b) ¿Cuáles son los genotipos de la generación F2? (3
puntos).
8
a) Los progenitores son genotípicamente aaBB y AAbb y la generación F1: AaBb.
b) Genotipos F2:
F2 aB Ab AB Ab
aB aaBB aaBb AaBB AaBb
ab aaBb Aabb AaBb Aabb
AB AaBB AaBb AABB AABb
Ab AaBb Aabb AABb AAbb
5.2 Define los siguientes términos (5 puntos): a) Cariotipo; b) recombinación génica; c) codominancia; d) alelos
múltiples; e) mutación génica.
a) Cariotipo: es el conjunto de cromosomas de una especie que describe las características de sus cromosomas (número,
tipo, etc); b) recombinación genética: es el proceso de intercambio de fragmentos entre dos moléculas de DNA; c)
codominancia: es un modelo hereditario en el que los heterocigotos para un gen determinado presentan un fenotipo
asociado a ambos alelos; d) alelos múltiples: Los alelos son las diferentes variaciones que puede albergar un gen
determinado. Se dice que una especie posee genes con alelos múltiples cuando éstos presentan más de dos formas
alternativas; e) mutación génica: Son las mutaciones que provocan cambios en la secuencia de nucleótidos de un gen
determinado.
6.1. La siguiente secuencia de DNA corresponde a un fragmento de un gen:

5' GGCAATATCCGA 3'
a) Indica la secuencia de nucleótidos de su mRNA y la polaridad de la secuencia (2 puntos). b) Menciona el
número máximo de aminoácidos que se sintetizarán en el proceso de traducción, y explica por qué (2 puntos).
a) 3´ CCGUUAUAGGCU 5´; b) 4, porque cada triplete de nucleótidos forma un aminoácido.
6.2. Define qué es una mutación puntual génica e indica sus posibles consecuencias en la secuencia de aminoácidos
de la proteína (4 puntos).
La mutación génica supone el cambio de un nucleótido en una secuencia de DNA. Si se trata de una inserción puede
ocurrir que se acorte la nueva proteína porque se genere un codón de stop, o que se cambien los aminoácidos a partir de
la inserción. Si en lugar de una inserción es el cambio de un nucleótido por otro, puede que la cadena polipeptídica no
cambie, o que cambie el aminoácido correspondiente, o que se acorte la cadena porque el nuevo triplete indique stop.
También la mutación puede ser por deleción, entonces la cadena polipeptídica tendría un aminoácido menos y los
aminoácidos a partir de la deleción serían distintos. También el nuevo triplete puede significar stop y finaliza la síntesis
de la cadena polipeptídica.
6.3. Los espermatozoides en la especie humana son células haploides. Si se analiza su contenido en DNA, se
observa que, normalmente, un 50% de los espermatozoides contienen un poco más de DNA que el otro 50%.
¿Puede ser esto posible? Justifica tu respuesta (2 puntos).
Sí, los que tienen más DNA tienen el cromosoma sexual X y los que tienen menos DNA tienen el cromosoma sexual Y,
que es más corto.
7.1. Define los siguientes términos (4 puntos): a) Simbiosis; b) parasitismo; c) saprófito; d) oportunista.
a) Simbiosis: asociación de dos organismos en la que ambos se benefician; b) Parasitismo: asociación de dos
organismos en la que uno se beneficia del otro; c) Saprófito: organismo que vive sobre materia muerta y la descompone;
d) Oportunista: organismo cuya acción patógena se manifiesta cuando las
defensas del huésped están debilitadas.
7.2. El siguiente esquema representa la cantidad de anticuerpos en la

sangre tras la inyección de dos antígenos diferentes:
a) Explica a qué se debe la mayor respuesta frente al antígeno A, tras
la segunda inyección. ¿Por qué no se observa la misma respuesta en
el caso de una primera inyección del antígeno B? (2 puntos).
9
b) ¿Qué células son las responsables de la producción de anticuerpos? (1 punto) c) ¿Qué tratamiento médico se
basa en la capacidad de respuesta que se observa en el esquema adjunto? Explícalo con un ejemplo (1 punto).
a) Hay mayor respuesta tras la segunda exposición del antígeno A porque se produce una respuesta inmune secundaria
(gracias a los linfocitos B de memoria). En el caso del antígeno B se trata de una respuesta inmune primaria porque es la
primera vez que está en contacto con el antígeno B.
b) Las células responsables de la producción de anticuerpos son los linfocitos B (células plasmáticas).
c) El tratamiento basado en la capacidad de respuesta es la vacuna. La vacunación es un método de inmunidad artificial
activa que consiste en inyectar a una persona microorganismos atenuados o muertos o partes o productos del
microorganismo para activar el sistema inmunitario y que se produzcan anticuerpos específicos. Ej: vacunas del
sarampión, meningitis.
7.3. Realiza un dibujo de una bacteria y señala sus principales estructuras (2 puntos).
Se ha de dibujar el esquema de una bacteria que contenga, al menos, las siguientes estructuras: 1. Pared celular, 2.
Membrana, 3. Nucleoide o DNA bacteriano, 4. Ribosomas bacterianos (también podrán contener plásmidos, fimbrias y
flagelos).
8.1. Observa el esquema e…

a) Indica qué tipo de estructura representa e indica su función (2 puntos).
b) Relaciona los números de la imagen con las siguientes partes (2 puntos):
a: Cadena ligera
b: Lugar de unión a los antígenos (parátopo)
c: Región constante de la cadena pesada
d: Bisagra de puentes disulfuro
e: Región variable de la cadena pesada
f: Región variable de la cadena ligera
g: Cadena pesada
h: Región constante de la cadena ligera
a) La estructura corresponde a un anticuerpo o inmunoglobulina. La función es la de reconocer y unirse a los antígenos
específicamente para llevar a cabo la respuesta inmune específica o adaptativa humoral.
b) 1b; 2a; 3g; 4c; 5e; 6h; 7f; 8d
8.2. En la producción de la mayoría de las cervezas se utilizan levaduras de los géneros Saccharomyces o
Brettanomyces y bacterias pertenecientes al género Lactobacillus, entre otros.
a) Elabora una tabla comparando el tipo de nutrición, la organización celular (unicelulares o pluricelulares;
eucariotas o procariotas) y el tamaño de los ribosomas de estas levaduras y bacterias (3 puntos).
b) A las bacterias del género Lactobacillus se las incluye dentro del grupo de bacterias lácticas. Explica las
diferentes reacciones metabólicas que tienen lugar en los procesos de producción de cerveza y yogur (2 puntos).
c) Cita dos aplicaciones de los microorganismos en la industria farmacéutica (1 punto).
a)
LEVADURAS BACTERIAS
Nutrición Heterótrofas Heterótrofas
Organización celular Eucariota unicelular Procariota unicelular
Tamaño ribosomas 80 S 70 S
b) La producción de cerveza tiene lugar a través de la fermentación alcohólica, en la que el ácido pirúvico se transforma
en CO2 + etanol + NAD+. En cambio, la producción de yogur implica la fermentación láctica, en la que el ácido pirúvico
se reduce a ácido láctico + NAD+. En ambos casos, la fermentación de la glucosa produce dos moléculas de ATP.
c) Ejemplos de utilización de microorganismos en la industria farmacéutica son la producción de antibióticos (hongos del
género Penicillium, Aspergillus o bacterias de los géneros Bacillus, Streptomyces), de vacunas, de hormonas, etc.
10

CONVOCATÒRIA: JULIOL 2022 CONVOCATORIA: JULIO 2022
BAREM DE L’EXAMEN:
preguntes, només se n’avaluaran les quatre primeres, llevat que es desestime alguna d’aquestes quatre primeres
i estiga RATLLADA CLARAMENT. En aquest cas, es corregirà la pregunta següent.
1.1. Es realitza un experiment amb dues poblacions de cèl·lules, eritròcits de conill i cèl·lules parenquimàtiques de
fulla de ceba, que consisteix a submergir cada població en un medi de concentració elevada de NaCl durant 10
minuts i transferir posteriorment les cèl·lules a un medi d’aigua destil·lada. Es registren els canvis de volum en
tots dos tipus de cèl·lules. La figura representa els canvis de volum mitjà de només una de les poblacions.
Expliqueu aquests canvis i deduïu raonadament de quina població es tracta (4 punts).
1.2. Relacioneu cada molècula amb un tipus d’enllaç (3 punts):

Molècula: 1. Aigua; 2. Galactosa; 3. Col·lagen; 4. RNA; 5. Tricilglicèrid; 6. Albúmina
Tipus d’enllaç: a. Èster; b. O-glucosídic; c. Fosfodièster; d. Enllaç peptídic; e. Ponts d’hidrogen.
1.3. Amb relació als lípids (3 punts):

a) Indiqueu la diferència entre un lípid saponificable i un lípid insaponificable.
b) Esmenteu dos exemples de cada tipus tot indicant-ne les funcions biològiques.
2.1. L’hemoglobina és una proteïna molt important en els éssers vius. Indiqueu:
a) La funció d’aquesta proteïna (0,5 punts).
b) Què és un grup prostètic? Què succeiria si l’hemoglobina perdera el seu grup prostètic? (1 punt).
c) Si una mostra d’hemoglobina humana s’incuba a 80 °C durant 30 min, què succeiria a la proteïna? Raoneu
aquesta resposta breument (1,5 punts).
2.2. Amb relació a la figura següent (2 punts):

a) Quina biomolècula representa?
b) Quins constituents té?
c) Quin tipus d’enllaç hi està implicat?
d) En la natura, on es pot trobar i quina característica té?
2.3. a) Esmenteu els components d’un nucleòtid de DNA (1 punt). b) Digueu els tipus d’enllaç químic que es
troben en una molècula de DNA de doble hèlice i indiqueu quins components uneixen (2 punts). c) Indiqueu quins
orgànuls de la cèl·lula vegetal contenen DNA, i si es tracta de molècules lineals o circulars (2 punts).
3.1. Relacioneu els processos següents amb la localització cel·lular corresponent (3 punts):
Procés Localització
a. Cicle de Krebs 1. Proteosomes
b. Glucòlisi 2. Ribosoma
c. Degradació de proteïnes 3. Vacúol
d. Regulació hídrica 4. Matriu mitocondrial
e. Síntesi de proteïnes 5. Citoplasma
f. Reconeixement cel·lular 6. Glicocàlix
3.2. En relació a la imatge (4 punts): a) Indiqueu quina molècula s’identifica en la imatge; b) Quina hipòtesi en
descriu el funcionament? Explica-la breument; c) Esmenteu les molècules que representen A i B.
3.3. a) Indiqueu les diferències entre lisosoma i peroxisoma (1,5 punts). b) Definiu heterofàgia i autofàgia (1,5
punts).
4.1. Indiqueu si les afirmacions següents respecte al metabolisme són certes o falses, i justifiqueu la resposta (5
punts):
a) La glucòlisi és un procés catabòlic que permet obtenir ATP.
b) L’NADH i l’FADH són dos coenzims necessaris per a les deshidrogenases.
c) La fermentació làctica no és un procés exclusiu dels microorganismes.
d) Tots els complexos que constitueixen la cadena de transport electrònic bomben protons.
e) L’acetil-CoA només s’obté a partir de la descarboxilació oxidativa del piruvat.
4.2. a) Descriviu l’estructura del reticle endoplasmàtic i de l’aparell de Golgi. b) Quin paper tenen tots dos en la
síntesi de proteïnes? Descriviu-ho breument (3 punts).
4.3. És indispensable el centrosoma en l’organització de microtúbuls durant la mitosi en cèl·lules animals i en

cèl·lules vegetals? Raoneu la resposta (2 punts).
5.1. L’hemofília és un caràcter lligat al sexe en l’espècie humana. En una parella, la dona i l’home són normals per
a aquest caràcter, mentre que els pares (homes) de tots dos eren hemofílics (3 punts).
a) Representeu quina descendència cal esperar d’aquesta parella per a aquest caràcter.
b) Expliqueu breument què s’entén per herència lligada al sexe.
5.2. Donat el següent fragment de DNA monocatenari: 5’ TAC GGA GAT TCA AGA GAG 3’
i el corresponent DNA mutant: 5’ TAC GGG ATT CAA GAG AG 3’ (4 punts)
a) Quin tipus de mutació s’hi ha produït?
b) La mutació inclosa en l’apartat a) pot comportar alteracions greus? Raoneu la resposta.
c) Definiu aneuploïdia i euploïdia.
d) Poseu dos exemples d’agents mutàgens exògens.
5.3. Sobre la divisió cel·lular (3 punts):

a) En quina fase del cicle cel·lular es produeix la replicació del DNA? b) Què és la citocinesi? c) Indiqueu les
diferències que hi ha entre la citocinesi en cèl·lules animals i vegetals.
6.1. Indiqueu si les afirmacions següents són vertaderes o falses i expliqueu per què (4 punts).
a) Que un al·lel siga dominant o recessiu depèn de si és heretat de la mare o del pare.
b) Un home amb grup sanguini B i una dona amb grup sanguini A poden tenir un fill amb grup sanguini O.
c) El color de les flors d’una angiosperma el determinen dos al·lels amb herència intermèdia. Això significa que
les plantes RR tenen flors roges, les plantes rr tenen flors blanques i les plantes heterozigotes, Rr, tenen flors
roges.
d) Gens lligats són els que es troben en el mateix parell de cromosomes homòlegs i l’un prop de l’altre.
6.2. Donades les seqüències de polinucleòtids següents (3 punts):

I) 5’ AGGCTACCTAAG 3’
II) 5’AGCGAUCAUGACA 3’
III) 5’ CACCGACAAACGAA 3’
a) Indiqueu raonadament, en cada cas, si es tracta de DNA o RNA.
b) Són iguals les dues cadenes que componen la doble hèlice del DNA? Raoneu la resposta.
c) Donat el fragment següent de cadena motle de DNA 5’ CGATATAGCCGTTAA 3’, escriviu quin en serà
l’RNA missatger.
6.3. Compareu la meiosi i la mitosi pel que fa a (3 punts): a) Comportament dels cromosomes homòlegs. b)
Nombre de cromosomes en les cèl·lules filles. c) Són iguals les cèl·lules filles en cada procés? Justifiqueu la
resposta.
7.1. La varicel·la és una malaltia que es presenta normalment en xiquets xicotets, i una vegada que l’han patida no
tornen a patir-la. L’Organització Mundial de la Salut recomana que aquells que no l’han patida, siguen vacunats
amb dues dosis que s’han d’administrar amb un espai de diverses setmanes. Amb relació a això, responeu les
preguntes següents:
a) Per què les persones que han patit la malaltia en la infància no poden tornar a patir-la d’adults? Justifiqueu la
resposta (2 punts).
b) Quin tipus d’immunitat s’adquireix quan s’ha patit la malaltia de xiquet? (0,5 punts).
c) Quin tipus d’immunitat adquireixen els qui han rebut la vacuna? (0,5 punts).
d) Pot administrar-se seroteràpia a un xiquet per a prevenir la varicel·la la resta de la seua vida? Justifiqueu la
resposta (2 punts).
7.2. Amb relació a l’estructura d’organismes procariotes:

a) Esmenteu cinc estructures que pot presentar un bacteri i que es localitzen cap a l’exterior de la membrana
plasmàtica (1 punt).
b) Indiqueu una funció de cadascuna de les estructures (2 punts).
c) Definiu els termes següents: plasmidi, viroide, fag i prió (2 punts).
8.1. Un experiment per a comprovar l’habilitat de creixement de dues espècies bacterianes en un cultiu de cèl·lules
epitelials va donar com a resultat les corbes de creixement que es presenten a continuació:
a) Amb l’ajuda de la figura, expliqueu el comportament de cadascun dels bacteris (ateses les fases de la corba de
creixement) (2 punts).
b) Feu un dibuix d’un bacteri i assenyaleu-ne les estructures (2 punts).
c) Poseu un exemple de bacteri patogen i un altre de simbiòtic, i raoneu la resposta (1 punt).
8.2 Relacioneu cadascun dels microorganismes següents amb els processos en els quals està involucrat (3 punts).
Microorganismes Processos
a. Saccharomyces 1. Són capaços de sintetitzar antibiòtics
b. Lactobacillus 2. Formen part del cicle del sofre
c. Penicillum 3. Produeixen la fermentació alcohòlica a través de la qual s’obtenen la cervesa o el pa
d. Sulfobacteris 4. Formen part del fitoplàncton i fixen el N en les mars
e. Plasmodium 5. Produeixen fermentació làctica, que permet l’obtenció de iogurts
f. Cianofícies 6. Poden provocar la malària
8.3. a) Definiu què és un trasplantament (1 punt). b) Expliqueu per què es pot produir el rebuig d’un òrgan
trasplantat (1 punt).

BAREMO DEL EXAMEN:

1. El examen consta de ocho preguntas y cada pregunta contiene diversas cuestiones.
2. El alumnado deberá responder ÚNICAMENTE a CUATRO PREGUNTAS COMPLETAS (con sus
1.1. Se realiza un experimento con dos poblaciones de células, eritrocitos de conejo y células parenquimáticas de
hoja de cebolla, que consiste en sumergir cada población en un medio de concentración elevada de NaCl durante
10 minutos y transferir posteriormente las células a un medio de agua destilada. Se registran los cambios de
volumen en ambos tipos de células. La figura representa los cambios de volumen medio de sólo una de las
poblaciones. Explica estos cambios y deduce razonadamente de qué población se trata (4 puntos).
1.2. Relaciona cada molécula con un tipo de enlace (3 puntos):

Molécula: 1. Agua; 2. Galactosa; 3. Colágeno; 4. RNA; 5. Tricilglicérido; 6. Albúmina
Tipo de enlace: a. Éster; b. O-glucosídico; c. Fosfodiéster; d. Enlace peptídico; e. Puentes de hidrógeno.
1.3. En relación a los lípidos (3 puntos):

a) Indica la diferencia entre un lípido saponificable y un lípido insaponificable.
b) Cita dos ejemplos de cada tipo indicando sus funciones biológicas.
2.1. La hemoglobina es una proteína muy importante en los seres vivos. Indica:
a) Función de esta proteína (0,5 puntos).
b) ¿Qué es un grupo prostético? ¿Qué sucedería si la hemoglobina pierde su grupo prostético? (1 punto).
c) Si una muestra de hemoglobina humana se incuba a 80ºC durante 30 min, ¿qué le sucedería a la proteína?
Razona brevemente esta respuesta (1,5 puntos).
2.2. En relación a la siguiente figura (2 puntos):

a) ¿Qué biomolécula representa?
b) ¿Cuáles son sus constituyentes?
c) ¿Qué tipo de enlace está implicado?
d) En la naturaleza ¿dónde se puede encontrar y qué característica tiene?
2.3. a) Nombra los componentes de un nucleótido de DNA (1 punto). b) Cita los tipos de enlace químico que se
encuentran en una molécula de DNA de doble hélice e indica qué componentes unen (2 puntos). c) Indica qué
orgánulos de la célula vegetal contienen DNA y si se trata de moléculas lineales o circulares (2 puntos).
3.1. Relaciona los siguientes procesos con su localización celular (3 puntos):
Proceso Localización
a. Ciclo de Krebs 1. Proteosomas
b. Glucolisis 2. Ribosoma
c. Degradación de proteínas 3. Vacuola
d. Regulación hídrica 4. Matriz mitocondrial
e. Síntesis de proteínas 5. Citoplasma
f. Reconocimiento celular 6. Glucocálix
3.2. En relación a la imagen (4 puntos): a) Indica qué molécula se identifica en la imagen; b) ¿Qué hipótesis
describe su funcionamiento? Explícala brevemente; c) Nombra las moléculas que representan A y B.
3.3. a) Indica las diferencias entre lisosoma y peroxisoma (1,5 puntos). b) Define heterofagia y autofagia (1,5
puntos).
4.1. Indica si las afirmaciones siguientes con respecto al metabolismo son ciertas o falsas y justifica la respuesta (5
puntos):
a) La glucólisis es un proceso catabólico que permite obtener ATP.
b) El NADH y el FADH son dos coenzimas necesarias para las deshidrogenasas.
c) La fermentación láctica no es un proceso exclusivo de los microorganismos.
d) Todos los complejos que constituyen la cadena de transporte electrónico bombean protones.
e) El acetil-CoA sólo se obtiene a partir de la descarboxilación oxidativa del piruvato.
4.2. a) Describe la estructura del retículo endoplasmático y del aparato de Golgi. b) ¿Qué papel tienen ambos en la
síntesis de proteínas? Descríbelo brevemente (3 puntos).
4.3. ¿Es indispensable el centrosoma en la organización de microtúbulos durante la mitosis en células animales y
en células vegetales? Razona la respuesta (2 puntos).
5.1. La hemofilia es un carácter ligado al sexo en la especie humana. En una pareja, la mujer y el varón son
normales para este carácter, mientras que los padres (varones) de ambos eran hemofílicos (3 puntos).
a) Representa qué descendencia cabe esperar de esa pareja para dicho carácter.
b) Explica brevemente qué se entiende por herencia ligada al sexo.
5.2. Dado el siguiente fragmento de DNA monocatenario: 5’ TAC GGA GAT TCA AGA GAG 3’
y el correspondiente DNA mutante: 5’ TAC GGG ATT CAA GAG AG 3’ (4 puntos)
a) ¿Qué tipo de mutación se ha producido?
b) ¿La mutación incluida en el apartado a) puede conllevar alteraciones graves? Razona la respuesta
c) Define aneuploidía y euploidía
d) Pon dos ejemplos de agentes mutágenos exógenos.
5.3. Sobre la división celular (3 puntos):

a) ¿En qué fase del ciclo celular se produce la replicación del DNA? b) ¿Qué es la citocinesis? c) Indica las
diferencias que existen entre la citocinesis en células animales y vegetales.
6.1. Indica si las siguientes afirmaciones son verdaderas o falsas y explica por qué (4 puntos).
a) Que un alelo sea dominante o recesivo depende de si es heredado de la madre o del padre.
b) Un hombre cuyo grupo sanguíneo sea B y una mujer con grupo sanguíneo A pueden tener un hijo con grupo
sanguíneo O.
c) El color de las flores de una angiosperma está determinado por dos alelos con herencia intermedia. Esto
significa que las plantas RR tienen flores rojas, las plantas rr tienen flores blancas y las plantas heterocigotas, Rr
tienen flores rojas.
d) Genes ligados son aquellos que se encuentran en el mismo par de cromosomas homólogos y cerca uno del otro.
6.2. Dadas las secuencias de polinucleótidos siguientes (3 puntos):

a) Indica razonadamente, en cada caso, si se trata de DNA o RNA.
b) ¿Son iguales las dos cadenas que componen la doble hélice del DNA? Razona la respuesta.
c) Dado el siguiente fragmento de hebra molde de DNA 5’ CGATATAGCCGTTAA 3’, escribe cuál será su RNA
mensajero.
6.3. Compara la meiosis y la mitosis en lo que se refiere a (3 puntos): a) Comportamiento de los cromosomas
homólogos. b) Número de cromosomas en las células hijas. c) ¿Son iguales las células hijas en cada proceso?
Justifica la respuesta.
7.1. La varicela es una enfermedad que se presenta normalmente en niños pequeños, y una vez que la han
padecido no volverán a sufrirla. La Organización Mundial de la Salud recomienda que, aquellos que no la han
padecido, sean vacunados con dos dosis que se administrarán espaciadas varias semanas. En relación a esto,
responde a las siguientes preguntas:
a) ¿Por qué las personas que han padecido la enfermedad en la infancia no pueden volver a padecerla de adultos?
Justifica la respuesta (2 puntos).
b) ¿Qué tipo de inmunidad se adquiere cuando se ha padecido la enfermedad de niño? (0,5 puntos).
c) ¿Qué tipo de inmunidad adquieren los que han recibido la vacuna? (0,5 puntos).
d) ¿Puede administrarse sueroterapia a un niño para prevenir la varicela el resto de su vida? Justifica la
respuesta (2 puntos).
7.2. En relación a la estructura de organismos procariotas:

a) Cita cinco estructuras que puede presentar una bacteria y que se localizan hacia el exterior de la membrana
plasmática (1 punto). b) Indica una función de cada una de las estructuras (2 puntos). c) Define los siguientes
términos: plásmido, viroide, fago y prión (2 puntos).
8.1. Un experimento para comprobar la habilidad de crecimiento de dos especies bacterianas en un cultivo de
células epiteliales dio como resultado las curvas de crecimiento que se presentan a continuación:
a) Ayudándote de la figura explica el comportamiento de cada una de las bacterias (atendiendo a las fases de la
curva de crecimiento) (2 puntos).
b) Haz un dibujo de una bacteria y señala sus estructuras (2 puntos).
c) Pon un ejemplo de bacteria patógena y otro de simbiótica y razona tu respuesta (1 punto).
8.2 Relaciona cada uno de los siguientes microorganismos con los procesos en los que está involucrado (3 puntos).
Microorganismos Procesos
a. Saccharomyces 1. Son capaces de sintetizar antibióticos
b. Lactobacillus 2. Forman parte del ciclo del azufre
c. Penicillum 3. Producen la fermentación alcohólica a través de la cual se obtiene la cerveza o el pan
d. Sulfobacterias 4. Forman parte del fitoplancton y fijan el N en los mares
e. Plasmodium 5. Producen fermentación láctica que permite la obtención de yogures
f. Cianofíceas 6. Pueden provocar la malaria
8.3. a) Define qué es un trasplante (1 punto). b) Explica por qué se puede producir el rechazo de un órgano
trasplantado (1 punto).

1.-L’examen consta de vuit preguntes i cada pregunta conté diverses qüestions.

2.-L’alumnat ha de respondre NOMÉS a QUATRE PREGUNTES COMPLETES (amb les qüestions
preguntes, només se n’avaluaran les quatre primeres, llevat que es desestime alguna d’aquestes quatre primeres i
estiga RATLLADA CLARAMENT. En aquest cas, es corregirà la pregunta següent.

1.1. Es realitza un experiment amb dues poblacions de cèl·lules, eritròcits de conill i cèl·lules parenquimàtiques de
fulla de ceba, que consisteix a submergir cada població en un medi de concentració elevada de NaCl durant 10
minuts i transferir posteriorment les cèl·lules a un medi d’aigua destil·lada. Es registren els canvis de volum en
tots dos tipus de cèl·lules. La figura representa els canvis de volum mitjà de només una de les poblacions.
Expliqueu aquests canvis i deduïu raonadament de quina població es tracta (4 punts).
Durant els primers 10 minuts, les cèl·lules estan exposades a un medi hipertònic, que fa
que n’isca aigua i que perden volum. Posteriorment, quan les transferim a l’aigua
destil·lada, el nou medi és hipotònic, i les cèl·lules s’unflen i augmenten de volum. La
figura representa la població de cèl·lules parenquimàtiques perquè els eritròcits en
aquest medi de màxima hipotonicitat s’haurien lisat.
1.2. Relacioneu cada molècula amb un tipus d’enllaç (3 punts):

Molècula: 1. Aigua; 2. Galactosa; 3. Col·lagen; 4. RNA; 5. Tricilglicèrid; 6. Albúmina
Tipus d’enllaç: a. Èster; b. O-glucosídic; c. Fosfodièster; d. Enllaç peptídic; e. Ponts d’hidrogen.
1e; 2b; 3d; 4c; 5a; 6d
1.3. Amb relació als lípids (3 punts):

a) Indiqueu la diferència entre un lípid saponificable i un lípid insaponificable. b) Esmenteu dos exemples de cada
tipus tot indicant-ne les funcions biològiques.
a) Els lípids saponificables són èsters formats per la unió d’àcids grassos i un alcohol, mentre que els lípids
insaponificables no contenen àcids grassos en la seua estructura i no duen a terme la reacció de saponificació; b) Lípids
saponificables: ceres, funció de protecció; glicerofosfolípids, components de membranes biològiques; triacilglicèrids,
reserva energètica; esfingolípids, components de membranes biològiques, etc. Lípids insaponificables: carotens,
pigments que participen en la fotosíntesi; colesterol, component de membranes biològiques; hormones sexuals,
desenvolupament sexual d’éssers vius; vitamines liposolubles, funcionament correcte de l’organisme, etc.

2.1. L’hemoglobina és una proteïna molt important en els éssers vius. Indiqueu:
a) La funció d’aquesta proteïna (0,5 punts).
b) Què és un grup prostètic? Què succeiria si l’hemoglobina perdera el seu grup prostètic? (1 punt).
c) Si una mostra d’hemoglobina humana s’incuba a 80 °C durant 30 min, què succeiria a la proteïna? Raoneu
aquesta resposta breument (1,5 punts).
1
a) L’hemoglobina està implicada en el transport d’oxigen; b) Un grup prostètic és una part no proteica que tenen algunes
proteïnes i permet que siguen biològicament actives, i que s’uneix mitjançant interaccions fortes. Si l’hemoglobina
perdera el seu grup prostètic deixaria de ser funcional, és a dir, no podria transportar oxigen; c) Si l’hemoglobina humana
s’incubara a temperatures elevades es desnaturalitzaria, és a dir, es trencarien els enllaços no covalents que n’estabilitzen
l’estructura. Per tant, aquesta estructura es perdria (excepte l’estructura primària) i, en conseqüència, se’n perdria també
la funció.
2.2. Amb relació a la figura següent (2 punts):

a) Quina biomolècula representa? b) Quins constituents té? c) Quin tipus d’enllaç hi està implicat? d) En la
natura, on es pot trobar i quina característica té?
a) La molècula és el disacàrid sacarosa; b) Està constituïda per glucosa i fructosa; c)
L’enllaç és O-glucosídic dicarbonílic; d) La sacarosa és el sucre de consum habitual,
que es troba tant en la canya de sucre com en la remolatxa sucrera. Com que els dos
carbonis anomèrics, l’un de la glucosa i l’altre de la fructosa, estan implicats en la
formació de l’enllaç O-glucosídic, la sacarosa manca de poder reductor.
2.3. a) Esmenteu els components d’un nucleòtid de DNA (1 punt). b) Digueu els tipus d’enllaç químic que es
troben en una molècula de DNA de doble hèlice i indiqueu quins components uneixen (2 punts). c) Indiqueu quins
orgànuls de la cèl·lula vegetal contenen DNA, i si es tracta de molècules lineals o circulars (2 punts).
a) Els components són la desoxiribosa, una base nitrogenada (adenina, guanina, citosina o timina) i la molècula d’àcid
fosfòric. b) Els enllaços que es troben en una molècula de DNA són èster, fosfodièster, N-glucosídic i ponts d’hidrogen.
L’èster uneix el grup fosfat i el carboni 5 de la pentosa; el fosfodièster uneix dos nucleòtids; l’N-glucosídic, la
desoxiribosa i una base nitrogenada; i els enllaços d’hidrogen uneixen les bases nitrogenades (A-T i G-C). c) El nucli
conté DNA lineal, els mitocondris DNA circular i els cloroplastos DNA circular.

3.1. Relacioneu els processos següents amb la localització cel·lular corresponent (3 punts):
Procés Localització
a. Cicle de Krebs 1. Proteosomes
b. Glucòlisi 2. Ribosoma
c. Degradació de proteïnes 3. Vacúol
d. Regulació hídrica 4. Matriu mitocondrial
e. Síntesi de proteïnes 5. Citoplasma
f. Reconeixement cel·lular 6. Glicocàlix
a4; b5; c1; d3; e2; f6
3.2. En relació a la imatge (4 punts): a) Indiqueu quina molècula s’identifica en la imatge; b) Quina hipòtesi en
descriu el funcionament? Explica-la breument; c) Esmenteu les molècules que representen A i B.
a) La molècula és l’ATP sintasa; b) La hipòtesi quimiosmòtica, que estableix que el flux de

protons des de l’espai tilacoidal fins a l’estroma en el cloroplast i des de l’espai
intermembranós fins a la matriu en el mitocondri a favor de gradient electroquímic activa la
síntesi d’ATP a partir d’ADP i fosfat en el complex proteic ATP sintasa; c) A: ADP i B: ATP.
3.3. a) Indiqueu les diferències entre lisosoma i peroxisoma (1,5 punts). b) Definiu
heterofàgia i autofàgia (1,5 punts).
a) Tots dos orgànuls són vesícules membranoses que contenen enzims. La diferència
fonamental és que el lisosoma conté enzims hidrolítics que s’empren per a la digestió
intracel·lular, mentre que el peroxisoma conté oxidases que usen l’oxigen molecular per a
oxidar diversos substrats orgànics i així produeixen peròxid d’hidrogen; b) L’heterofàgia i
l’autofàgia són processos digestius propis dels lisosomes que es distingeixen per la procedència
del material a digerir. En l’heterofàgia, la digestió és de productes externs que entren a la cèl·lula per pinocitosi o
endocitosi dependent de clatrina. Mitjançant l’autofàgia es digereixen estructures intracel·lulars.
2
4.1. Indiqueu si les afirmacions següents respecte al metabolisme són certes o falses, i justifiqueu la resposta (5
punts):
a) La glucòlisi és un procés catabòlic que permet obtenir ATP.
b) L’NADH i l’FADH són dos coenzims necessaris per a les deshidrogenases.
c) La fermentació làctica no és un procés exclusiu dels microorganismes.
d) Tots els complexos que constitueixen la cadena de transport electrònic bomben protons.
e) L’acetil-CoA només s’obté a partir de la descarboxilació oxidativa del piruvat.
a) Vertader, és un procés en el qual s’oxida la glucosa i s’obté energia; b) Fals, les deshidrogenases necessiten de NAD + i
FAD+ per a poder obtenir NADH i FADH; c) Vertader, és un procés que també poden realitzar les cèl·lules musculars; d)
Fals, el complex II només transporta electrons, no bomba protons; e) Fals, la β-oxidació d’àcids grassos també pot
proporcionar acetil-CoA.
4.2. a) Descriviu l’estructura del reticle endoplasmàtic i de l’aparell de Golgi. b) Quin paper tenen tots dos en la
síntesi de proteïnes? Descriviu-ho breument (3 punts).
a) L’RE és un sistema de membranes que s’estén per tot el citoplasma en forma de xarxa de sàculs aplanats i túbuls
ramificats interconnectats entre si, i l’aparell de Golgi és un sistema de membranes constituït per un nombre variable
d’apilaments de cinc a vuit sàculs aplanats (dictiosomes) i de vesícules que els envolten; b) L’RE rugós s’encarrega en
primer lloc de sintetitzar les proteïnes, a continuació les glicosila, afegint-hi els primers sucres, i posteriorment ajuda a
plegar-les. L’aparell de Golgi s’encarrega de finalitzar la glicosilació i dirigir la distribució i l’exportació d’aquestes
proteïnes.
4.3. És indispensable el centrosoma en l’organització de microtúbuls durant la mitosi en cèl·lules animals i en

cèl·lules vegetals? Raoneu la resposta (2 punts).
És indispensable en cèl·lules eucariotes animals, però no en vegetals. Les cèl·lules vegetals manquen de centrosoma i
formen el fus mitòtic a partir d’una regió difusa organitzadora de microtúbuls.

5.1. L’hemofília és un caràcter lligat al sexe en l’espècie humana. En una parella, la dona i l’home són normals per
a aquest caràcter, mentre que els pares (homes) de tots dos eren hemofílics (3 punts). a) Representeu quina
descendència cal esperar d’aquesta parella per a aquest caràcter. b) Expliqueu breument què s’entén per herència
lligada al sexe.
a) En la descendència, el 50% de les filles seran portadores d’aquest caràcter i el 50% dels homes seran hemofílics (XX,
XhX, XY, XhY). b) L’herència lligada al sexe es correspon amb la forma de transmissió dels gens que es troben en els
cromosomes sexuals, en la part diferencial o no complementària d’aquests cromosomes.
5.2. Donat el següent fragment de DNA monocatenari: 5’ TAC GGA GAT TCA AGA GAG 3’
i el corresponent DNA mutant: 5’ TAC GGG ATT CAA GAG AG 3’ (4 punts)
a) Quin tipus de mutació s’hi ha produït? b) La mutació inclosa en l’apartat a) pot comportar alteracions greus?
Raoneu la resposta. c) Definiu aneuploïdia i euploïdia. d) Poseu dos exemples d’agents mutàgens exògens.
a i b) L’estudiant ha d’indicar que en el DNA mutat s’ha produït la pèrdua d’un nucleòtid (deleció) i això es
correspondria amb una mutació greu, ja que es produeix un desplaçament en l’ordre de lectura i, per tant, s’alteren tots
els triplets següents; c) Aneuploïdia: tipus de mutació que afecta el nombre de cromosomes (superior o inferior)
pertanyents a un o més jocs de cromosomes homòlegs. Euploïdia: Tipus de mutació que afecta el nombre de jocs
complets de cromosomes (superior o inferior) que presenta un individu; d) Com a exemples d’agents mutàgens exògens
tenim: físics (raigs ultraviolats, raigs X…) i químics (anàlegs de bases nitrogenades, alquilants, desaminants…).
5.3. Sobre la divisió cel·lular (3 punts):

a) En quina fase del cicle cel·lular es produeix la replicació del DNA? b) Què és la citocinesi? c) Indiqueu les
diferències que hi ha entre la citocinesi en cèl·lules animals i vegetals.
a) Fase S; b) És el procés de separació o fragmentació del citoplasma de les dues cèl·lules filles que sorgeixen després de
la mitosi; c) En les cèl·lules animals se separen completament les dues cèl·lules filles i el procés ocorre mitjançant la
formació d’un anell contràctil d’actina i miosina i l’aparició d’una estrangulació del citoplasma a nivell del pla
equatorial. En les cèl·lules vegetals no ocorre separació completa de les dues cèl·lules filles ja que comparteixen paret
cel·lular. Durant aquest procés es forma el fragmoplast mitjançant la fusió de vesícules del Golgi, i restes de cisternes del
reticle donen origen als plasmodesmes.
3
6.1. Indiqueu si les afirmacions següents són vertaderes o falses i expliqueu per què (4 punts).
a) Que un al·lel siga dominant o recessiu depèn de si és heretat de la mare o del pare.
b) Un home amb grup sanguini B i una dona amb grup sanguini A poden tenir un fill amb grup sanguini O.
c) El color de les flors d’una angiosperma el determinen dos al·lels amb herència intermèdia. Això significa que
les plantes RR tenen flors roges, les plantes rr tenen flors blanques i les plantes heterozigotes, Rr, tenen flors
roges.
d) Gens lligats són els que es troben en el mateix parell de cromosomes homòlegs i l’un prop de l’altre.
a) Fals. Depèn del fenotip que es genera en individus heterozigots (amb independència de l’origen, patern o matern, de
cada al·lel); b) Vertader. Pot donar-se el cas si tots dos pares són heterozigots (BO i AO respectivament); c) Fals. Si hi ha
herència intermèdia, els dos al·lels afecten el fenotip final i els heterozigots mostren un fenotip intermedi (flors rosa); d)
Vertader. S’anomenen lligats perquè hi ha més probabilitat que es transmeten junts a la descendència.
6.2. Donades les seqüències de polinucleòtids següents (3 punts):

a) Indiqueu raonadament, en cada cas, si es tracta de DNA o RNA. b) Són iguals les dues cadenes que componen
la doble hèlice del DNA? Raoneu la resposta. c) Donat el fragment següent de cadena motle de DNA 5’
CGATATAGCCGTTAA 3’, escriviu quin en serà l’RNA missatger.
a) La presència de T és determinant per a DNA i la d’U per a RNA; l’absència d’ambdues no permet deduir el tipus
d’àcid nucleic al qual es refereix, per tant: I) DNA, II) RNA, III) poden ser tots dos; b) No, les cadenes del DNA són
antiparal·leles i complementàries; c) l’mRNA és: 3´ GCUAUAUCGGCAAUU 5´.
6.3. Compareu la meiosi i la mitosi pel que fa a (3 punts): a) Comportament dels cromosomes homòlegs. b)
Nombre de cromosomes en les cèl·lules filles. c) Són iguals les cèl·lules filles en cada procés? Justifiqueu la
resposta.
a) Mitosi: cromosomes homòlegs independents, mentre que en la meiosi cromosomes homòlegs s’emparellen formant
bivalents fins a l’anafase; b) Mitosi: cèl·lules filles diploides, i meiosi: cèl·lules filles haploides: c) Mitosi: cèl·lules filles
idèntiques, i meiosi: les cèl·lules filles tenen una nova varietat de cromosomes paterns per intercanvi de segments
cromosòmics.

7.1. La varicel·la és una malaltia que es presenta normalment en xiquets xicotets, i una vegada que l’han patida no
tornen a patir-la. L’Organització Mundial de la Salut recomana que aquells que no l’han patida, siguen vacunats
amb dues dosis que s’han d’administrar amb un espai de diverses setmanes. Amb relació a això, responeu les
preguntes següents:
a) Per què les persones que han patit la malaltia en la infància no poden tornar a patir-la d’adults? Justifiqueu la
resposta (2 punts).
b) Quin tipus d’immunitat s’adquireix quan s’ha patit la malaltia de xiquet? (0,5 punts).
c) Quin tipus d’immunitat adquireixen els qui han rebut la vacuna? (0,5 punts).
d) Pot administrar-se seroteràpia a un xiquet per a prevenir la varicel·la la resta de la seua vida? Justifiqueu la
resposta (2 punts).
a) Quan es pateix en la infància s’adquireix la memòria immunològica gràcies a la proliferació dels limfòcits amb
memòria. Si l’individu entra de nou en contacte amb l’agent patogen, els limfòcits el reconeixen ràpidament, generen la
resposta immune secundària i produeixen una gran quantitat d’anticossos específics contra el patogen; b) S’adquireix
immunitat activa natural; c) S’adquireix immunitat activa artificial; d) No es pot. En la seroteràpia s’administren
directament els anticossos específics contra el patogen ja present en l’organisme. Els anticossos administrats actuen de
forma immediata contra el patogen, i posteriorment es degraden. No es generen cèl·lules amb memòria, de manera que
l’individu perd la protecció. Té un caràcter curatiu, no preventiu.
7.2. Amb relació a l’estructura d’organismes procariotes:

a) Esmenteu cinc estructures que pot presentar un bacteri i que es localitzen cap a l’exterior de la membrana
plasmàtica (1 punt). b) Indiqueu una funció de cadascuna de les estructures (2 punts). c) Definiu els termes
següents: plasmidi, viroide, fag i prió (2 punts).
4
a) Estructures que es poden esmentar: paret cel·lular, càpsula, flagel, pili, fímbries; b) Paret cel·lular: protecció, forma
del bacteri; Càpsula: protecció (contra la fagocitosi o la dessecació), adherència; Flagel: mobilitat; Pili: conjugació
bacteriana (transferència i intercanvi de material genètic); Fímbries: adherència; c) Plasmidi: en bacteris, molècula de
DNA circular extracromosòmica independent del cromosoma bacterià, tant pel que fa a la seua duplicació com a la seua
informació genètica; Viroide: molècula d’RNA que provoca infeccions en plantes; Fag: virus que infecta bacteris; es
denomina també bacteriòfag; Prió: proteïna alterada, infecciosa i que causa malalties neurodegeneratives.

8.1. Un experiment per a comprovar l’habilitat de creixement de dues espècies bacterianes en un cultiu de cèl·lules
epitelials va donar com a resultat les corbes de creixement que es presenten a continuació:
a) Amb l’ajuda de la figura, expliqueu el comportament de cadascun dels bacteris (ateses les fases de la corba de
creixement) (2 punts).
b) Feu un dibuix d’un bacteri i assenyaleu-ne les estructures (2
punts).
c) Poseu un exemple de bacteri patogen i un altre de simbiòtic, i
raoneu la resposta (1 punt).
a) El bacteri A creixeria més ràpidament que el B en el cultiu ja que
entraria abans en la fase exponencial, però aconseguiria nivells de
creixement menors, ja que entra en fase estacionària molt abans que
el B; b) Cal dibuixar un bacteri i assenyalar-ne la paret cel·lular, la
membrana plasmàtica, el cromosoma bacterià, els ribosomes 70S i els flagels; c) Entre els exemples es poden esmentar:
Salmonella és un bacteri que estableix una relació parasitària patògena amb altres éssers vius, ja que pot provocar la
salmonel·losi, malaltia que es transmet pel consum d’aliments contaminats i que afecta l’intestí; Rhizobium és un bacteri
que viu en el sòl i que pot establir relacions simbiòtiques mutualistes amb la planta fixant nitrogen lliure i formant
nitrogen assimilable per la planta.
8.2 Relacioneu cadascun dels microorganismes següents amb els processos en els quals està involucrat (3 punts).
Microorganismes Processos
a. Saccharomyces 1. Són capaços de sintetitzar antibiòtics
b. Lactobacillus 2. Formen part del cicle del sofre
c. Penicillum 3. Produeixen la fermentació alcohòlica a través de la qual s’obtenen la cervesa o el pa
d. Sulfobacteris 4. Formen part del fitoplàncton i fixen el N en les mars
e. Plasmodium 5. Produeixen fermentació làctica, que permet l’obtenció de iogurts
f. Cianofícies 6. Poden provocar la malària
a3; b5; c1; d2; e6; f4
8.3. a) Definiu què és un trasplantament (1 punt). b) Expliqueu per què es pot produir el rebuig d’un òrgan
trasplantat (1 punt).
a) Un trasplantament és una tècnica quirúrgica en la qual s’implanta un teixit o un òrgan procedent d’un donant a un
receptor amb la finalitat de curar una malaltia greu o substituir-ne un que ha deixat de ser funcional; b) El rebuig del
trasplantament es deu al fet que el sistema immune receptor genera una resposta immunitària cel·lular específica
produïda pels limfòcits T que no reconeixen l’MHC tipus I com a propi i intenten eliminar les cèl·lules estranyes.
5

1.- El examen consta de ocho preguntas y cada pregunta contiene diversas cuestiones.
2.- El alumnado deberá responder ÚNICAMENTE a CUATRO PREGUNTAS COMPLETAS (con sus cuestiones)
a elegir entre las ocho propuestas en el examen. En el caso de que se responda a más de cuatro preguntas, sólo
serán evaluadas las cuatro primeras, a no ser que se desestime alguna de estas cuatro primeras y esté
CLARAMENTE TACHADA. En este caso se corregirá la siguiente pregunta.

1.1. Se realiza un experimento con dos poblaciones de células, eritrocitos de conejo y células parenquimáticas de
hoja de cebolla, que consiste en sumergir cada población en un medio de concentración elevada de NaCl durante
10 minutos y transferir posteriormente las células a un medio de agua destilada. Se registran los cambios de
volumen en ambos tipos de células. La figura representa los cambios de volumen medio de sólo una de las
poblaciones. Explica estos cambios y deduce razonadamente de qué población se trata (4 puntos).
Durante los primeros 10 minutos las células están expuestas a un medio hipertónico, que
hace que salga agua de las mismas y que pierdan volumen. Posteriormente, al
transferirlas a agua destilada, el nuevo medio es hipotónico y las células se hinchan
aumentando de volumen. La figura representa a la población de células parenquimáticas
porque los eritrocitos en este medio de máxima hipotonicidad se habrían lisado.
1.2. Relaciona cada molécula con un tipo de enlace (3 puntos):

Molécula: 1. Agua; 2. Galactosa; 3. Colágeno; 4. RNA; 5. Tricilglicérido; 6. Albúmina
Tipo de enlace: a. Éster; b. O-glucosídico; c. Fosfodiéster; d. Enlace peptídico; e. Puentes de hidrógeno.
1e; 2b; 3d; 4c; 5a; 6d
1.3. En relación a los lípidos (3 puntos):

a) Indica la diferencia entre un lípido saponificable y un lípido insaponificable. b) Cita dos ejemplos de cada tipo
indicando sus funciones biológicas.
a) Los lípidos saponificables son ésteres formados por la unión de ácidos grasos y un alcohol mientras que los lípidos
insaponificables no contienen ácidos grasos en su estructura y no llevan a cabo la reacción de saponificación; b) Lípidos
saponificables: ceras, función de protección; glicerofosfolípidos, componentes de membranas biológicas;
triacilglicéridos, reserva energética; esfingolípidos, componentes de membranas biológicas, etc. Lípidos
insaponificables: carotenos, pigmentos que participan en fotosíntesis; colesterol, componente de membranas biológicas;
hormonas sexuales, desarrollo sexual de seres vivos; vitaminas liposolubles, funcionamiento correcto del organismo, etc.

2.1. La hemoglobina es una proteína muy importante en los seres vivos. Indica:
a) Función de esta proteína (0,5 puntos).
b) ¿Qué es un grupo prostético? ¿Qué sucedería si la hemoglobina pierde su grupo prostético? (1 punto).
c) Si una muestra de hemoglobina humana se incuba a 80ºC durante 30 min, ¿qué le sucedería a la proteína?
Razona brevemente esta respuesta (1,5 puntos).
6
a) La hemoglobina está implicada en el transporte de oxígeno; b) Un grupo prostético es una parte no proteica que
poseen algunas proteínas para ser biológicamente activas y que se une mediante interacciones fuertes. Si la hemoglobina
perdiera su grupo prostético dejaría de ser funcional, es decir, no podría transportar oxígeno; c) Si la hemoglobina
humana se incuba a elevadas temperaturas se desnaturalizaría, es decir, se romperían los enlaces no covalentes que
estabilizan su estructura. Por tanto, se perdería su estructura (excepto la estructura primaria) y, en consecuencia, su
función.
2.2. En relación a la siguiente figura (2 puntos):

a) ¿Qué biomolécula representa? b) ¿Cuáles son sus constituyentes? c) ¿Qué tipo de enlace está implicado? d) En
la naturaleza ¿dónde se puede encontrar y qué característica tiene?
a) La molécula es el disacárido sacarosa; b) Está constituida por glucosa y fructosa; c)
El enlace es O-glucosídico dicarbonílico; d) La sacarosa es el azúcar de consumo
habitual, se encuentra tanto en la caña de azúcar como en la remolacha azucarera.
Puesto que los dos carbonos anoméricos, uno de la glucosa y el otro de la fructosa,
están implicados en la formación del enlace O-glucosídico, la sacarosa carece de
poder reductor.
2.3. a) Nombra los componentes de un nucleótido de DNA (1 punto). b) Cita los tipos de enlace químico que se
encuentran en una molécula de DNA de doble hélice e indica qué componentes unen (2 puntos). c) Indica qué
orgánulos de la célula vegetal contienen DNA y si se trata de moléculas lineales o circulares (2 puntos).
a) Los componentes son la desoxirribosa, una base nitrogenada (adenina, guanina, citosina o timina) y la molécula de
ácido fosfórico; b) Los enlaces que se encuentran en una molécula de DNA son éster, fosfodiéster, N-glucosídico y
puentes de hidrógeno. El éster une el grupo fosfato y el carbono 5 de la pentosa, el fosfodiéster une dos nucleótidos, el N-
glucosídico la desoxirribosa y una base nitrogenada y los enlaces de hidrógeno unen las bases nitrogenadas (A-T y G-C);
c) El núcleo contiene DNA lineal, las mitocondrias DNA circular y los cloroplastos DNA circular.

3.1. Relaciona los siguientes procesos con su localización celular (3 puntos):
Proceso Localización
a. Ciclo de Krebs 1. Proteosomas
b. Glucolisis 2. Ribosoma
c. Degradación de proteínas 3. Vacuola
d. Regulación hídrica 4. Matriz mitocondrial
e. Síntesis de proteínas 5. Citoplasma
f. Reconocimiento celular 6. Glucocálix
a4; b5; c1; d3; e2; f6
3.2. En relación a la imagen (4 puntos): a) Indica qué molécula se identifica en la imagen; b) ¿Qué hipótesis
describe su funcionamiento? Explícala brevemente; c) Nombra las moléculas que representan A y B.
a) La molécula es la ATP sintasa; b) La hipótesis quimiosmótica, que establece que el flujo de

protones desde el espacio tilacoidal hasta el estroma en el cloroplasto y desde el espacio
intermembranoso hasta la matriz en la mitocondria a favor de gradiente electroquímico activa la
síntesis de ATP a partir de ADP y fosfato en el complejo proteico ATP-sintasa; c) A: ADP y B:
ATP.
3.3. a) Indica las diferencias entre lisosoma y peroxisoma (1,5 puntos). b) Define heterofagia
y autofagia (1,5 puntos).
a) Ambos orgánulos son vesículas membranosas que contienen enzimas. La diferencia
fundamental es que el lisosoma contiene enzimas hidrolíticas que se emplean para la digestión
intracelular mientras que el peroxisoma contiene oxidasas que usan el oxígeno molecular para oxidar diversos sustratos
orgánicos produciendo peróxido de hidrógeno; b) La heterofagia y autofagia son procesos digestivos propios de los
lisosomas que se distinguen por la procedencia del material a digerir. En la heterofagia la digestión es de productos
7
externos que entran a la célula por pinocitosis o endocitosis dependiente de clatrina. Mediante autofagia se digieren
estructuras intracelulares.

4.1. Indica si las afirmaciones siguientes con respecto al metabolismo son ciertas o falsas y justifica la respuesta (5
puntos):
a) La glucólisis es un proceso catabólico que permite obtener ATP.
b) El NADH y el FADH son dos coenzimas necesarias para las deshidrogenasas.
c) La fermentación láctica no es un proceso exclusivo de los microorganismos.
d) Todos los complejos que constituyen la cadena de transporte electrónico bombean protones.
e) El acetil-CoA sólo se obtiene a partir de la descarboxilación oxidativa del piruvato.
a) Verdadero, es un proceso en el que se oxida la glucosa y se obtiene energía; b) Falso, las deshidrogenasas necesitan de
NAD+ y FAD+ para poder obtener NADH y FADH; c) Verdadero, es un proceso que también pueden realizar las células
musculares; d) Falso, el complejo II sólo trasporta electrones, no bombea protones; e) Falso, la β-oxidación de ácidos
grasos también puede proporcionar acetil-CoA.
4.2. a) Describe la estructura del retículo endoplasmático y del aparato de Golgi. b) ¿Qué papel tienen ambos en la
síntesis de proteínas? Descríbelo brevemente (3 puntos).
a) El RE es un sistema de membranas que se extiende por todo el citoplasma en forma de red de sáculos aplanados y
túbulos ramificados interconectados entre sí y el Aparato de Golgi es un sistema de membranas constituido por un
número variable de apilamientos de cinco a ocho sáculos aplanados (dictiosomas) y de vesículas que los rodean; b) El RE
rugoso se encarga en primer lugar de sintetizar las proteínas, a continuación las glucosila, añadiendo los primeros
azúcares y posteriormente ayuda a su plegamiento. El Aparato de Golgi se encarga de finalizar la glucosilación y dirigir
la distribución y exportación de dichas proteínas.
4.3. ¿Es indispensable el centrosoma en la organización de microtúbulos durante la mitosis en células animales y
en células vegetales? Razona la respuesta (2 puntos).
Es indispensable en células eucariotas animales, pero no en vegetales. Las células vegetales carecen de centrosoma y
forman el huso mitótico a partir de una región difusa organizadora de microtúbulos.

5.1. La hemofilia es un carácter ligado al sexo en la especie humana. En una pareja, la mujer y el varón son
normales para este carácter, mientras que los padres (varones) de ambos eran hemofílicos (3 puntos). a)
Representa qué descendencia cabe esperar de esa pareja para dicho carácter. b) Explica brevemente qué se
entiende por herencia ligada al sexo.
a) En la descendencia, el 50% de las hijas será portadora de dicho carácter y el 50% de los varones será hemofílico (XX,
XhX, XY, XhY). b) La herencia ligada al sexo, se corresponde con la forma de transmisión de los genes que se
encuentran en los cromosomas sexuales, en la parte diferencial o no complementaria de los mismos.
5.2. Dado el siguiente fragmento de DNA monocatenario: 5’ TAC GGA GAT TCA AGA GAG 3’
y el correspondiente DNA mutante: 5’ TAC GGG ATT CAA GAG AG 3’ (4 puntos)
a) ¿Qué tipo de mutación se ha producido? b) ¿La mutación incluida en el apartado a) puede conllevar
alteraciones graves? Razona la respuesta c) Define aneuploidía y euploidía d) Pon dos ejemplos de agentes
mutágenos exógenos.
a y b) El alumno indicará que en el DNA mutado se ha producido una pérdida de un nucleótido (deleción) y se
correspondería con una mutación grave, ya que se produce un desplazamiento en el orden de lectura y, por tanto, se
alteran todos los tripletes siguientes; c) Aneuploidía: Tipo de mutación que afecta al número de cromosomas (superior o
inferior) pertenecientes a uno o varios juegos de cromosomas homólogos. Euploidía: Tipo de mutación que afecta al
número de juegos completos de cromosomas (superior o inferior) que presenta un individuo; d) Como ejemplos de
agentes mutágenos exógenos pueden ser: físicos (rayos ultravioleta, rayos X…) y químicos (análogos de bases
nitrogenadas, alquilantes, desaminantes…).
5.3. Sobre la división celular (3 puntos):

a) ¿En qué fase del ciclo celular se produce la replicación del DNA? b) ¿Qué es la citocinesis? c) Indica las
diferencias que existen entre la citocinesis en células animales y vegetales.
8
a) Fase S; b) Es el proceso de separación o fragmentación del citoplasma de las dos células hijas que surgen tras la
mitosis; c) En las células animales se separan completamente las dos células hijas y el proceso ocurre mediante la
formación de un anillo contráctil de actina y miosina y la aparición de un estrangulamiento del citoplasma por el plano
ecuatorial del mismo. En las células vegetales no ocurre separación completa de las dos células hijas ya que comparten
pared celular. Durante este proceso se forma el fragmoplasto mediante la fusión de vesículas del Golgi y restos de
cisternas del retículo dan origen a los plasmodesmos.

6.1. Indica si las siguientes afirmaciones son verdaderas o falsas y explica por qué (4 puntos).
a) Que un alelo sea dominante o recesivo depende de si es heredado de la madre o del padre.
b) Un hombre cuyo grupo sanguíneo sea B y una mujer con grupo sanguíneo A pueden tener un hijo con grupo
sanguíneo O.
c) El color de las flores de una angiosperma está determinado por dos alelos con herencia intermedia. Esto
significa que las plantas RR tienen flores rojas, las plantas rr tienen flores blancas y las plantas heterocigotas, Rr
tienen flores rojas.
d) Genes ligados son aquellos que se encuentran en el mismo par de cromosomas homólogos y cerca uno del otro.
a) Falso. Depende del fenotipo que se genera en individuos heterocigotos (independientemente del origen, paterno o
materno, de cada alelo); b) Verdadero. Puede darse el caso si ambos padres son heterocigotos (BO y AO
respectivamente); c) Falso. Si hay herencia intermedia, los dos alelos afectan al fenotipo final y los heterocigotos
muestran un fenotipo intermedio (flores rosas); d) Verdadero. Se llaman ligados porque hay más probabilidad de que se
transmitan juntos a la descendencia.
6.2. Dadas las secuencias de polinucleótidos siguientes (3 puntos):

a) Indica razonadamente, en cada caso, si se trata de DNA o RNA. b) ¿Son iguales las dos cadenas que componen
la doble hélice del DNA? Razona la respuesta. c) Dado el siguiente fragmento de hebra molde de DNA 5’
CGATATAGCCGTTAA 3’, escribe cuál será su RNA mensajero.
a) La presencia de T es determinante para DNA y la de U para RNA, la ausencia de ambas no permite deducir el tipo de
ácido nucleico al que se refiere, por tanto: I) DNA, II) RNA, III) pueden ser los dos; b) No, las hebras del DNA son
antiparalelas y complementarias; c) el mRNA es: 3´ GCUAUAUCGGCAAUU 5´.
6.3. Compara la meiosis y la mitosis en lo que se refiere a (3 puntos): a) Comportamiento de los cromosomas
homólogos. b) Número de cromosomas en las células hijas. c) ¿Son iguales las células hijas en cada proceso?
Justifica la respuesta.
a) Mitosis: cromosomas homólogos independientes, mientras que en la meiosis: cromosomas homólogos se aparean
formando bivalentes hasta anafase; b) Mitosis: células hijas diploides, Meiosis: células hijas haploides: c) Mitosis:
células hijas idénticas y Meiosis: las células hijas tienen una nueva variedad de cromosomas paternos por intercambio de
segmentos cromosómicos.

7.1. La varicela es una enfermedad que se presenta normalmente en niños pequeños, y una vez que la han
padecido no volverán a sufrirla. La Organización Mundial de la Salud recomienda que, aquellos que no la han
padecido, sean vacunados con dos dosis que se administrarán espaciadas varias semanas. En relación a esto,
responde a las siguientes preguntas:
a) ¿Por qué las personas que han padecido la enfermedad en la infancia no pueden volver a padecerla de adultos?
Justifica la respuesta (2 puntos).
b) ¿Qué tipo de inmunidad se adquiere cuando se ha padecido la enfermedad de niño? (0,5 puntos).
c) ¿Qué tipo de inmunidad adquieren los que han recibido la vacuna? (0,5 puntos).
d) ¿Puede administrarse sueroterapia a un niño para prevenir la varicela el resto de su vida? Justifica la
respuesta (2 puntos).
a) Cuando se padece en la infancia se adquiere la memoria inmunológica gracias a la proliferación de los linfocitos con
memoria. Si el individuo entra de nuevo en contacto con el agente patógeno los linfocitos lo reconocen rápidamente
generando la respuesta inmune secundaria y produciendo gran cantidad de anticuerpos específicos contra el patógeno;
b) Se adquiere Inmunidad activa natural; c) Se adquiere Inmunidad activa artificial; d) No se puede. En la
9
sueroterapia se administran directamente los anticuerpos específicos contra el patógeno ya presente en el organismo.
Los anticuerpos administrados actúan de forma inmediata contra el patógeno y posteriormente se degradan. No se
generan células con memoria por tanto el individuo pierde la protección. Tiene carácter curativo, no preventivo.
7.2. En relación a la estructura de organismos procariotas:

a) Cita cinco estructuras que puede presentar una bacteria y que se localizan hacia el exterior de la membrana
plasmática (1 punto). b) Indica una función de cada una de las estructuras (2 puntos). c) Define los siguientes
términos: plásmido, viroide, fago y prión (2 puntos).
a) Estructuras que pueden citarse: pared celular, cápsula, flagelo, pili, fimbrias; b) Pared celular: protección, forma de la
bacteria; Cápsula: protección (frente a fagocitosis, desecación), adherencia; Flagelo: movilidad; Pili: conjugación
bacteriana (transferencia e intercambio de material genético); Fimbrias: adherencia; c) Plásmido: en bacterias, molécula
de DNA circular extracromosómica independiente del cromosoma bacteriano, tanto en lo que se refiere a su duplicación
como a su información genética; Viroide: molécula de RNA que provoca infecciones en plantas; Fago: virus que infecta
bacterias, se denomina también bacteriófago; Prión: proteína alterada, infecciosa y que causa enfermedades
neurodegenerativas.

8.1. Un experimento para comprobar la habilidad de crecimiento de dos especies bacterianas en un cultivo de
células epiteliales dio como resultado las curvas de crecimiento que se presentan a continuación:
a) Ayudándote de la figura explica el comportamiento de cada una de las bacterias (atendiendo a las fases de la
curva de crecimiento) (2 puntos).
b) Haz un dibujo de una bacteria y señala sus estructuras (2
puntos).
c) Pon un ejemplo de bacteria patógena y otro de simbiótica y
razona tu respuesta (1 punto).
a) La bacteria A crecería más rápidamente que la B en el cultivo ya
que entraría antes en la fase exponencial, pero alcanzaría niveles de
crecimiento menores, ya que entra en fase estacionaria mucho antes
que la B; b) Dibujar una bacteria y señalar la pared celular, la
membrana plasmática, el cromosoma bacteriano, los ribosomas 70S y los flagelos; c) Entre los ejemplos se puede citar:
Salmonella es una bacteria que establece una relación parasitaria patógena con otros seres vivos ya que puede provocar la
salmonelosis, enfermedad que se transmite por el consumo de alimentos contaminados y que afecta al intestino,
Rhizobium es una bacteria que vive en el suelo y puede establecer relaciones simbióticas mutualistas con la planta fijando
nitrógeno libre y formando nitrógeno asimilable por la planta.
8.2 Relaciona cada uno de los siguientes microorganismos con los procesos en los que está involucrado (3 puntos).
Microorganismos Procesos
a. Saccharomyces 1. Son capaces de sintetizar antibióticos
b. Lactobacillus 2. Forman parte del ciclo del azufre
c. Penicillum 3. Producen la fermentación alcohólica a través de la cual se obtiene la cerveza o el pan
d. Sulfobacterias 4. Forman parte del fitoplancton y fijan el N en los mares
e. Plasmodium 5. Producen fermentación láctica que permite la obtención de yogures
f. Cianofíceas 6. Pueden provocar la malaria
a3; b5; c1; d2; e6; f4
8.3. a) Define qué es un trasplante (1 punto). b) Explica por qué se puede producir el rechazo de un órgano
trasplantado (1 punto).
a) Un trasplante es una técnica quirúrgica en la que se implanta un tejido u órgano procedente de un donante a un
receptor con el fin de curar una enfermedad grave o sustituir el propio que ha dejado de ser funcional; b) El rechazo del
trasplante se debe a que el sistema inmune receptor genera una respuesta inmunitaria celular específica producida por los
linfocitos T que no reconocen el MHC tipo I como propio e intentan eliminar las células extrañas.
10

Educaciongratuita - Es - Biología - PAU 2022 Comunidad Valenciana PDF

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Educaciongratuita - Es - Biología - PAU 2022 Comunidad Valenciana PDF

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT

COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

Assignatura: Biologia Asignatura: Biología

PREGUNTA 1 (10 punts)

1.1. Respecte a la seqüència següent: Met-Ala-Lys-Gly-Ile-Pro-Ala-Leu (5 punts)

PREGUNTA 2 (10 punts)

PREGUNTA 4 (10 punts)

PREGUNTA 6 (10 punts)

6.1. La seqüència de DNA següent correspon a un fragment d’un gen:

PREGUNTA 7 (10 punts)

7.3. Dibuixeu un bacteri i assenyaleu-ne les estructures principals (2 punts).

8.1. Observeu l’esquema i...

PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

Assignatura: Biologia Asignatura: Biología

BAREMO DEL EXAMEN:

PREGUNTA 1 (10 puntos)

1.1. Respecto a la siguiente secuencia: Met-Ala-Lys-Gly-Ile-Pro-Ala-Leu (5 puntos)

PREGUNTA 2 (10 puntos)

PREGUNTA 4 (10 puntos)

PREGUNTA 6 (10 puntos)

6.1. La siguiente secuencia de DNA corresponde a un fragmento de un gen:

PREGUNTA 7 (10 puntos)

8.1. Observa el esquema e…

PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

Assignatura: Biologia Asignatura: Biología

CRITERIS DE CORRECCIÓ / CRITERIOS DE CORRECCIÓN

1. L’examen consta de vuit preguntes i cada pregunta conté diverses qüestions.

PREGUNTA 1 (10 punts)

1.1. Respecte a la seqüència següent: Met-Ala-Lys-Gly-Ile-Pro-Ala-Leu (5 punts)

PREGUNTA 2 (10 punts)

PREGUNTA 3 (10 punts)

a) L’orgànul és el mitocondri, la funció principal del

Procés Lloc Producte/s

PREGUNTA 4 (10 punts)

PREGUNTA 5 (10 punts)

PREGUNTA 6 (10 punts)

6.1. La seqüència de DNA següent correspon a un fragment d’un gen:

PREGUNTA 7 (10 punts)

7.2. L’esquema següent representa la quantitat d’anticossos en la

7.3. Dibuixeu un bacteri i assenyaleu-ne les estructures principals (2 punts).

PREGUNTA 8 (10 punts)

8.1. Observeu l’esquema i...

PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

Assignatura: Biologia Asignatura: Biología

CRITERIS DE CORRECCIÓ / CRITERIOS DE CORRECCIÓN

PREGUNTA 1 (10 puntos)

1.1. Respecto a la siguiente secuencia: Met-Ala-Lys-Gly-Ile-Pro-Ala-Leu (5 puntos)

PREGUNTA 2 (10 puntos)

PREGUNTA 3 (10 puntos)

a) El orgánulo es la mitocondria, la función principal es

Proceso Lugar Producto/s

PREGUNTA 4 (10 puntos)

PREGUNTA 5 (10 puntos)

PREGUNTA 6 (10 puntos)

6.1. La siguiente secuencia de DNA corresponde a un fragmento de un gen:

PREGUNTA 7 (10 puntos)

7.2. El siguiente esquema representa la cantidad de anticuerpos en la

PREGUNTA 8 (10 puntos)

8.1. Observa el esquema e…

PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

Assignatura: Biologia Asignatura: Biología

PREGUNTA 1 (10 punts)