Professional Documents
Culture Documents
Blocs Temes
Tema 4. MÈTODES D’ESTUDI DE LES CÈLꞏLULES (I). MICROSCÒPIA ÒPTICA i
ELECTRÒNICA. Introducció històrica a l’estudi de les cèlꞏlules. Tipus de microscopis i les
seves aplicacions. Tècniques de preparació del material biològic.
Tema 5. MÈTODES D’ESTUDI DE LES CÈLꞏLULES (II). Fraccionament celꞏlular. Cultius
celꞏlulars. Tècniques de localització microscòpica de molècules específiques:
Citoquímica, immunocitoquímica i autoradiografia.
Tema 6. MATRIU EXTRACELꞏLULAR I ELS SEUS RECEPTORS. La matriu a les
cèlꞏlules animals: components i organització. La matriu a les cèlꞏlules vegetals: la paret.
Tema 7. MEMBRANA PLASMÀTICA. Estructura. Composició química i organització
molecular. Activitat fisiològica: permeabilitat. Especialitzacions de la superfície celꞏlular.
Biogènesi.
Tema 8. MATRIU CITOPLASMÀTICA. Estructura. Composició química. Activitat
fisiològica.
Tema 9. CITOSQUELET. Organització general i elements constituents. Microtúbuls:
organització i dinàmica. Centres organitzadors de microtúbuls: centriols, corpuscles
basals i centròmers. Estructures microtubulars: fus acromàtic, cilis i flagels.
Bloc 2 Microfilaments: organització i dinàmica. Filaments intermedis: diversitat i organització.
BIOLOGIA Interaccions entre els diferents components del citosquelet. Fonaments del moviment
CELꞏLULAR celꞏlular.
Tema 10. RETICLE ENDOPLASMÀTIC. Estructura. Composició química. Activitat
fisiològica. Biogènesi.
Tema 11. COMPLEX DE GOLGI. Estructura. Composició química. Activitat fisiològica.
Biogènesi.
Tema 12. LISOSOMES I ENDOSOMES. Tipus. Estructura. Composició química. Activitat
fisiològica. Biogènesi.
Tema 13. PEROXISOMES. Tipus. Estructura. Composició química. Activitat fisiològica.
Biogènesi.
Tema 14. MITOCONDRIS. Estructura. Composició química. Activitat fisiològica.
Biogènesi
Tema 15. PLASTIDIS: CLOROPLASTS. Estructura. Composició química. Activitat
fisiològica. Biogènesi.
Tema 16. NUCLI INTERFÀSIC: EMBOLCALL i MATRIU NUCLEAR. Estructura.
Composició i organització del material genètic. Nuclèol.
Tema 17. RIBOSOMES. Estructura. Composició química. Paper a la biosíntesi de
proteïnes. Biogènesi.
DEFINICIÓ
OBJECTIUS
Bloc 2:
Quan esBIOLOGIA CELꞏLULAR
demana definir un concepte, s’espera que es responguin
Definir els
4 punts bàsics:conceptes bàsics vers l’estructura, la composició química i funcions
de cadascun dels components celꞏlulars per tal de reconèixer i saber diferenciar
a.el De quideés
paper característic?
cadascun d’ells. (tipus de cèlꞏlules)
b. Entendre
On es localitza? (segons l’estructura o del procés).
la integració dels processos biològics que esdevenen a la cèlꞏlula pel
c.seu
Quèbonelfuncionament.
caracteritza? (propietats específiques del component,
etapa o procés)
Identificar, comprendre i saber explicar el funcionament d’aquells components
d.més
Perdirectament
a què serveix? (funció específica del component, etapa o
relacionats amb la nutrició.
procés).
Temes 6 i 7
MEMBRANA PLASMÀTICA
(membrana citoplasmàtica, membrana celꞏlular, plasmalꞏlema)
proteïnes
bicapa de lípids
Definició:
Component universal. Conglomerat
molecular actiu, de lípids i proteïnes,
que limita el contingut de totes les
cèlꞏlules i facilita l'intercanvi de
materials i permet la comunicació
entre el medi extra-celꞏlular i el
citoplasma
fluida
MEMBRANA PLASMÀTICA (MP)
ULTRASTRUCTURA
electrontransparent
cara
extracelꞏlular
electrondensa
cara
intracelꞏlular
citoplasma
70-120 Å
(1 Å = 10-10 m)
COMPOSICIÓ QUÍMICA
LÍPIDS (40%)
PROTEÏNES (60%)
SUCRES (variable)
Exemple: al glòbul vermell humà
40 % lípids, 52 % proteïnes, 8 % sucres
LÍPIDS
TIPUS: fosfolípids (fosfatidilcolina, fosfatidiletanolamina...)
esterols (colesterol, fitoesterol, ...)
(glicoesfingolípids, esfingomielines)
esfingolípids (glícoesfingolípids,
Exemple: al glòbul vermell humà
55 % fosfolípids, 25 % colesterol, 18 % esfingolípids
Molècules amfipàtiques
fosfolípids i
esterols
esfingolípids
cua
Cara extracelꞏlular
Fosfatidilcolina
(Esfingolípids)
Fosfolípid + Aigua = Bicapa
ASIMETRIA
Fosfatidiletanolamina
(Fosfatidilserina, --inositol)
Cara intracelꞏlular
MEMBRANA PLASMÀTICA
Colesterol
Organització molecular
Propietats:
impedeix la fusió dels àcids grassos
disminueix la permeabilitat de membrana
augmenta l’estabilitat mecànica i la
flexibilitat de la bicapa
IMPRESCINDIBLE PER A LA MP DE
QUALSEVOL CÈLꞏLULA ANIMAL
MEMBRANA PLASMÀTICA
Anclatge
Receptors
Enzims
Transportadors
Receptors
Enzims
• Majoria glicoproteïnes
MEMBRANA PLASMÀTICA
Espai extracelꞏlular
GLICOCALIX
Espai intracelꞏlular
ASIMETRIA
MEMBRANA PLASMÀTICA
proteïnes
bicapa de lípids
dinàmica i fluida
Importància
Temperatura
1) permet que les proteïnes es difonguin amb rapidesa en el pla de la
bicapa i que interactuïn entre sí, condició rellevant per a la senyalització
Naturalesa dels lípids
celꞏlular.
2) • permet
Longitud dels
que elsàcids
lípidsgrassos
i les proteïnes difonguin des del lloc d’inserció a la
• bicapa,
Grau d’insaturació
desprès de dels àcids
la seva grassosfins al lloc on són funcionals a
síntesis,
• altres llocs de
Quantitat de colesterol
la cèlꞏlula
Cèlꞏlula
3) fa possible la fusió/separació entre membranes, uneucariòtica
procés important
no solament per a la formació i fusió de vesícules pel transport de
substàncies, si no també per a la distribució equitativa dels seus
components durant la formació de noves cèlꞏlules (divisió celꞏlular).
MEMBRANA PLASMÀTICA
PAPERS FISIOLÒGICS
Barrera selectiva
Centre receptor d’estímuls i
de reconeixement celꞏlular
Adhesivitat celꞏlular
MEMBRANA PLASMÀTICA
Molècula a transportar
energia
Transport INDIVIDUAL
transport per vesícules (endocitosi / exocitosi)
Endocitosi
Exocitosi
Transport EN MASSA
MEMBRANA PLASMÀTICA
DIFUSIÓ SIMPLE
DIFUSIÓ
SIMPLE
H 20 Aquaporines
T. ACTIU SECUNDARI
T. ACTIU SECUNDARI
CÈLꞏLULA ANIMAL
T. ACTIU PRIMARI
Bomba de H+
T. ACTIU SECUNDARI
T. ACTIU SECUNDARI
CÈLꞏLULA VEGETAL
MEMBRANA PLASMÀTICA :
TRANSPORT ACTIU
T. ACTIU PRIMARI
T. ACTIU SECUNDARI
T. ACTIU SECUNDARI
CÈLꞏLULA ANIMAL
T. ACTIU PRIMARI
Bomba de Na+/ K+
Equilibri osmòtic i volum celꞏlular
Transport de nutrients
Potencial de membrana
Transmissió de senyals intracelꞏlulars
Transmissió d’impulsos nerviosos
T. ACTIU SECUNDARI
T. ACTIU SECUNDARI
CÈLꞏLULA VEGETAL
MEMBRANA PLASMÀTICA
microvellositats
fetge
vesícula estómac
biliar enteròcit
intestí intestí
gros prim
Vellositats intestinals
Teixit connectiu Capilꞏlar sanguini
enteròcit
Concentración
de glucosa
SGLUT-1 BAJA
ELEVADA
Bomba
BAJA
Na+/K+
Transport INDIVIDUAL
Molècula a transportar
energia
Transport EN MASSA
Endocitosi
Exocitosi
MEMBRANA PLASMÀTICA
ENDOCITOSI
membrana
plasmàtica
citoplasma
vesícula
endocítica
(endosoma)
TIPUS:
núcleo
Vacúols ≥ 0.025 µm
pseudòpodes (fagosomes)
PINOCITOSI (en la majoria de les cèlꞏlules animals i vegetals)
CLATRINA
Vesícula revestida
amb clatrina
MEMBRANA PLASMÀTICA
EXOCITOSI
membrana
plasmàtica citoplasma
vesícula
citoplamàtica
TIPUS:
Grànuls de zimògen =
(proenzims)
TRANSCITOSI
ENDOCITOSI EXOCITOSI
citoplasma
cèlꞏlula endotelial
vesícula de transcitosi
exocitosi
Medi tissular
TRANSCITOSI
LÀMINA
BASAL
PAPERS FISIOLÒGICS
Barrera selectiva
Centre receptor d’estímuls i
de reconeixement celꞏlular
Adhesivitat celꞏlular
MEMBRANA PLASMÀTICA
bacteri
Cèlꞏlula
virus eucariòtica
toxina
GLICOCALIX
membrana
plasmàtica
citoplasma
TRANSDUCCIÓN DE SEÑALES
MENSAJEROS SECUNDARIOS
Regulación de la
expresión génica
Regulación vias
metabólicas Cambios de
organización del
citoesqueleto
MEMBRANA PLASMÀTICA
PAPERS FISIOLÒGICS
Barrera selectiva
Centre receptor d’estímuls i
de reconeixement celꞏlular
Adhesivitat celꞏlular
MEMBRANA PLASMÀTICA
ocludines
cadherines i
claudines
Unió en fenedura
Desmosoma
Làmina basal
RE (REL) LÍPIDS DE
MEMBRANA
proteïnes perifèriques
Ribosomes del externes
PROTEÏNES
RE (RER)
proteïnes integrals
(glicoproteïnes)
EXOCITOSIS
Polisomas
Aparato de
Golgi
Retículo
endoplasmático