Unitat 1.

SUMARI
LA COMPOSICIÓ Composició dels
éssers vius

DELS ÉSSERS 1.- LA BIOLOGIA I LES CARACTERÍSTIQUES DELS ÉSSERS VIUS

VIUS 2.- ELS NIVELLS D’ORGANITZACIÓ DE LA MATÈRIA

3.- LA COMPOSICIÓ QUÍMICA DE LA MATÈRIA

UNITAT 1 4.- ELS BIOELEMENTS

5.- L’AIGUA

6.- LES SALS MINERALS

7.- LES DISSOLUCIONS I DISPERSIONS COL·LOIDALS

8.- PRINCIPALS TÈCNIQUES BIOQUÍMIQUES

9.- EL MÈTODE CIENTÍFIC

1. BIOLOGIA & CARACT. ÉSSERS VIUS Unitat 1. 1. CARACT. DELS ÉSSERS VIUS Unitat 1.
Composició dels Composició dels
éssers vius éssers vius

1.1. INTRODUCCIÓ

• La biologia  ciència que estudia la vida (bios, vida, i logos, estudi) i, per tant,
els éssers vius.

• Un ésser viu és un organisme que neix, creix, s'alimenta, es reprodueix i es

relaciona amb el seu entorn.

• Els éssers vius estan formats per matèria orgànica i inorgànica (biomolècules),
estan constituïts per cèl·lules i realitzen les tres funcions vitals.

• Les funcions vitals són les funcions bàsiques que caracteritzen un ésser viu:
nutrició, reproducció i relació.

• La cèl·lula és la unitat de vida més simple capaç de realitzar les funcions

pròpies dels éssers vius
1. CARACT. DELS ÉSSERS VIUS Unitat 1. 1. CARACT. DELS ÉSSERS VIUS Unitat 1.
Composició dels Composició dels
éssers vius éssers vius
Nutrició autòtrofa
1.2. FUNCIONS:
Nutrició heteròtrofa
1.2.1. Funció de nutrició: mitjançant l’aliment s’obté la matèria i
l’energia per viure.

Nutrició autòtrofa Nutrició heteròtrofa

Obtenen la matèria i l'energia a

Obtenen la matèria i l'energia a partir de la
partir de la matèria inorgànica.
matèria orgànica que prové d'altres
Fotosintètics: Matèria inorgànica
organismes
i llum solar.
Energia
Energia química subproducte
Ex 1. Plantes: nutrició autòtrofa física
que s'allibera
a l’atmosfera
CO2+ H2O + Sals minerals MO + 02

Ex 2. Animals: nutrició heteròtrofa Mat. inorgànica Sales

Mat. orgànica minerales
MO + O2 = Nutrients + MO + Energia Energia

1. CARACT. DELS ÉSSERS VIUS Unitat 1. 1. CARACT. DELS ÉSSERS VIUS Unitat 1.
Composició dels Composició dels
éssers vius éssers vius

1.2.2. Funció de relació: els éssers vius reben informació a partir del medi
extern.
Estímul Resposta
(informació externa) (moviment)

Els estímuls són qualsevol factor que

pot ser captat per un ésser viu,
qualsevol canvi, en el seu medi intern o
extern. Els estímuls poden ser químics
(olors, concentració d’oxigen en sang,
sabors,…) o físics (la temperatura, la
llum, la pressió, el so…). Acte reflex

• Les respostes poden ser moviments,

secrecions o simplement creixements
direccionals, com succeeix amb les
arrels de les plantes respecte a l’aigua
(quimiotropisme) o amb les branques Pi blanc ajagut per evitar
respecte a la llum (fototropisme). el vent. Massís del
Montgrí, Alt Empordà
 1. CARACT. DELS ÉSSERS VIUS Unitat 1. 1. CARACT. DELS ÉSSERS VIUS Unitat 1.
Composició dels Composició dels
éssers vius éssers vius

1.2.3. Funció de la reproducció: formació de nous éssers vius a partir d’un

Exemples de reproducció asexual
individu preexistent per tal de perpetuar l’espècie.
2 tipus de reproducció: asexual i sexual

1.2.3.1. La reproducció asexual:

 Molt senzilla
 1 sol progenitor origina un individu idèntic a ell mateix Nova maduixera per estolons

REPRODUCCIÓ ASEXUAL

Els nous individus es formen a

partir d'un únic progenitor Bacteris Fongs, Fongs,
briòfits briòfits,
Nova estrella per fragmentació falgueres…

1. CARACT. DELS ÉSSERS VIUS Unitat 1. 1. CARACT. DELS ÉSSERS VIUS Unitat 1.
Composició dels Composició dels
éssers vius éssers vius
1.2.3.2. La reproducció sexual

 Molt complexa

 Els nous individus es formen a partir de dues cèl·lules especialitzades:

gàmeta femení
gàmeta masculí

 Els nous individus tenen característiques dels progenitors (pares), però no

són del tot iguals.
Reproducció sexual

Els nous individus es formen a partir

de la unió de dues cèl·lules
especialitzades dels progenitors
1. CARACT. DELS ÉSSERS VIUS Unitat 1. 1. CARACT. DELS ÉSSERS VIUS Unitat 1.
Composició dels Composició dels
éssers vius éssers vius

1.4. ALTRES CARACTERÍSTIQUES

1.3. TIPUS D’ORGANISMES SEGON EL NÚM. DE CÈL.LULES

1) Metabolisme: conjunt de reaccions que permeten obtenir

1.3.1. Organismes unicel.lulars: una única cèl.lula energia o construir estructures moleculars pròpies.
Moneres (bacteris i cianobacteris)
Protoctists (algues i protozous)
2) La informació biològica es transmet de progenitors a
Fongs unicel.lulars descendents a través dels gens.

1.3.2. Organismes pluricel.lulars: moltes cèl.lules

3) El medi intern dels éssers vius es manté constant degut a la
Fongs pluricel.lulars homeòstasi, independentment del medi on es trobin.
Vegetals (briòfits, pteridòfits, espermatòfits “plantes que produeixen
llavors”)
Animals

2. NIVELLS D’ORGANITZACIÓ Unitat 1. 2. NIVELLS D’ORGANITZACIÓ Unitat 1.

DE LA MATÈRIA Composició dels DE LA MATÈRIA Composició dels
éssers vius éssers vius

Els nivells d’organització: són els diferents graus de complexitat en què

s’organitza la matèria

2.1.- ELS NIVELLS SUBATÒMIC, ATÒMIC I MOLECULAR (NIVELLS

ABIÒTICS)

2.1.1. Nivell subatòmic: partícules que constitueixen dels àtoms (protons,

neutrons i electrons).

2.1.2. Nivell atòmic: format per un àtom, la part més petita d’un element
químic. Els que es troben dins dels éssers vius s’anomenen
bioelements.

2.1.3. Nivell molecular: molècules (formades per l’únió de 2 o més àtoms).

Les que formen els éssers vius s'anomenen biomolècules.
8. Nivell de biosfera
2. NIVELLS D’ORGANITZACIÓ Unitat 1.
DE LA MATÈRIA Composició dels Els àtoms o elements químics s’ordenen en la taula
éssers vius
periòdica pel seu nombre atòmic (núm. protons = Z).

El nombre atòmic (Z),

és el nombre de
protons present en el
nucli atòmic

2. NIVELLS D’ORGANITZACIÓ Unitat 1. 2. NIVELLS D’ORGANITZACIÓ Unitat 1.

DE LA MATÈRIA Composició dels DE LA MATÈRIA Composició dels
éssers vius éssers vius

Bioelements – són els àtoms que es troben en els éssers vius. Dins del nivell molecular podem distingir per la seva mida:
 molècules
Classificació segons la proporció en que es troben en els organismes:  macromolècules
 complexos supramoleculars
 orgànuls cel·lulars
 Bioelements primaris – Són els més abundants un 96,2% del total de
la massa dels éssers vius: C, H, O, N, S i P.

 Biolements secundaris – proporció menor: Na, K, Ca, Mg i Cl.

 Oligoelements - (menor 0,01%) N’hi ha de variables i altres que són

impressindibles. Fe, Co, I, B, Cu… Molècules

Molècules d’aigua (unions petites

d’àtoms)
Macromolècula
Macromolècula dede
DNA 
DNA
unions de moltes molècules
 2. NIVELLS D’ORGANITZACIÓ Unitat 1. 2. NIVELLS D’ORGANITZACIÓ Unitat 1.
DE LA MATÈRIA Composició dels DE LA MATÈRIA Composició dels
éssers vius éssers vius

Complexos
supramacrom
2.2. ELS NIVELLS CEL·LULAR I PLURICEL·LULAR (NIVELLS BIÒTICS)
oleculars:
unió de 2.2.1. Nivell cel·lular: Unitat més simple de vida. Formada per moltes molècules.
macromolècul
es. Ex.: 2.2.2. Nivell tal·lus: estructura pluricel·lular amb cèl·lules equipotents. Ex: algues i
glicoproteïnes fongs.
de les Complexos supramacromoleculars
membranes 2.2.3. Nivell teixits: conjunt de cèl.lules especialitzades en una mateixa funció. Ex:
epitelial, muscular, ossi…
cel·lulars.
2.2.4. Nivell d’òrgans: conjunt de teixits que col.laboren en una mateixa funció. Ex:
Cor = epitelial, nerviós i muscular…

2.2.5. Nivell de sistemes i aparells: Conjunt d’òrgans que duen a terme una funció
determinada en una etapa del procés.
Orgànuls cel·lulars: unió de complexos Sistema = format per òrgans semblants.(Sist. nerviós)
supramacrromoleculars. Ex.: lisosomes, cloroplasts,
aparell de Golgi... Aparell = format per òrgans diferents (Ap. digestiu, Ap. respiratori).

2. NIVELLS D’ORGANITZACIÓ Unitat 1. 2. NIVELLS D’ORGANITZACIÓ Unitat 1.

DE LA MATÈRIA Composició dels DE LA MATÈRIA Composició dels
éssers vius éssers vius

2.2.6. Nivell de població: inclou els individus d'una mateixa espècie, que viuen en
una mateixa zona al mateix temps. Ex: població de conills que viuen al Montseny.

2.2.7. Nivell de comunitat: conjunt de poblacions que convuien en un mateix espai

(biocenosi).

2.2.8. Nivell d'ecosistema: inclou totes les poblacions que viuen en un lloc
determinat, i totes les relacions que estableixen entre elles i amb el seu entorn (amb
l'espai on viuen).
Espècies  biocenosi o comunitat.
Ambient  biòtop.

2.2.9. Nivell de biosfera: inclou tots els organismes de la Terra

3. LA COMPOSICIÓ QUÍMICA Unitat 1. 3. LA COMPOSICIÓ QUÍMICA Unitat 1.
DE LA MATÈRIA Composició dels DE LA MATÈRIA Composició dels
éssers vius éssers vius

3.1.- ELS ELEMENTS QUÍMICS, ELS ÀTOMS, LES MOLÈCULES I

SUBSTÀNCIES COMPOSTES
 Elements químics: substància pura que no es pot descompondre en
d’altres substàncies pures més senzilles mitjançant reaccions
químiques.

 Està integrat per un tipus d’àtom. Ex: carboni, (C), oxigen (O), …
115 elements, 92 naturals, la resta artificials.

 Poden ser: monoatòmics (1 àtom)  gasos nobles.

diatòmics (2 àtoms)  Cl2, F2, N2, O2

poliatòmics (>2 àtoms)  P4 (fòsfor), S8 (sofre)

La matèria és tot allò que té un lloc en l'espai, conté una certa quantitat  Àtom: part més petita d’un element químic. Format per un nucli amb
d'energia, i està subjecta a canvis en el temps i a interaccions amb aparells protons (+) i neutrons (=) i una escorça amb electrons (-).
de mesura.

3. LA COMPOSICIÓ QUÍMICA Unitat 1. 3. LA COMPOSICIÓ QUÍMICA Unitat 1.

DE LA MATÈRIA Composició dels DE LA MATÈRIA Composició dels
éssers vius éssers vius

 Àtom: part més petita d’un element químic. Format per un nucli
amb protons (+) i neutrons (=) i una escorça amb electrons (-).

RECORDEU

O  Àtom d’oxigen (nre. de protons concrets  8)

O2  Oxigen, és l’element d’oxigen (diatòmic) i alhora
també és una molècula d’oxigen (unió de 2 o més
àtoms)
H2O  Aigua: molècula i compost (unió de 2 o més
elements diferents)
 3. LA COMPOSICIÓ QUÍMICA Unitat 1. 3. LA COMPOSICIÓ QUÍMICA Unitat 1.
DE LA MATÈRIA Composició dels DE LA MATÈRIA Composició dels
éssers vius éssers vius

 Molècula: unió de dos o més àtoms. La formació de molècules, és  Substància simple: es la formada per un sol element químic. La seva
deguda gràcies als enllaços químics. part més petita és una molécula homogènia.

Ex: aigua (H20), Clorur sòdic (NaCl), metà (CH4). Ex: O2, molécula d’oxigen  dos àtoms d’oxigen

 Substància composta: es la formada per dos o més elements

químics.

Ex: aigua (H20), Clorur sòdic (NaCl), metà (CH4).

AIGUA CLORUR SÒDIC METÀ

3. LA COMPOSICIÓ QUÍMICA Unitat 1. 3. LA COMPOSICIÓ QUÍMICA Unitat 1.

DE LA MATÈRIA Composició dels DE LA MATÈRIA Composició dels
éssers vius éssers vius

3.2.- ELS ENLLAÇOS QUÍMICS La Regla de l’octet

L’enllaç químic és la unió entre àtoms, molècules o ions. Depenent de Els àtoms tenen tendència a tenir 8 e- en el seu últim orbital  LLEI DE
quins components formen l'enllaç trobem: L’OCTET.
3.2.1. Enllaç iònic: es dona quan un dels àtoms CAPTA e- de l'altre àtom.
Si àtom té < 4 e- a l’últim orbital, DÓNA e-  li queda la càrrega positiva 
D'aquesta forma un àtom es transforma en anió (ió negatiu) i l'altre en element electropositiu o metàl·lic.
catió (ió positiu), quedant els àtoms units per atracció electroestàtica.
Si àtom té > 4e- a l’últim orbital, CAPTA e-  li queda la càrrega negativa
Degut a la REGLA DE L'OCTET trobem àtoms electropositius o
 element electronegatiu o no metàl·lic
metàl·lics (tendeix a donar e-) i àtoms electronegatius o no metàl·lics
(tendeix a rebre e-). L'enllaç iònic es dóna entre aquests dos tipus d’àtoms. Recordeu

Ex: NaCl. Electro+ Electro- L’enllaç iònic es dóna entra àtoms d’electronegativitat molt diferent.

Hidrogen molecular (H2) té tendència a tenir 2 e- en l’últim orbital.

Perd e- guanya e-
 3. LA COMPOSICIÓ QUÍMICA Unitat 1. 3. LA COMPOSICIÓ QUÍMICA Unitat 1.
DE LA MATÈRIA Composició dels DE LA MATÈRIA Composició dels
éssers vius éssers vius

3.2.2. Enllaç covalent: es dóna quan els àtoms COMPARTEIXEN parells e- entre ells.

2 e- 4 e- 6 e-

Electronegativitat: força
d'atracció que exerceix
un àtom sobre
els electrons d'un altre
en un enllaç químic
Estructura molecular del clorur sòdic. [capcitat de captar e-]
Molècula constituïda per enllaços iònics

3. LA COMPOSICIÓ QUÍMICA Unitat 1. 3. LA COMPOSICIÓ QUÍMICA Unitat 1.

DE LA MATÈRIA Composició dels DE LA MATÈRIA Composició dels
éssers vius éssers vius

Els àtoms amb electronegativitats semblants donen lloc a MOLÈCULES Molècules dipolars
APOLARS (SENSE CÀRREGA). Ex: compostos formats per 2 àtoms Els enllaços en el qual un àtom atrau amb més força els e- que l’altre
iguals i compostos formats per C i H, com la majoria de hidrocarburs. àtom,
les molècules formen un DESPLAÇAMENT DE LA CÀRREGA en la molècula i donen com
apolars són a resultat MOLÈCULES DIPOLARS, amb un extrem positiu i un altre de
insolubles en negatiu.
l'aigua a Ex: aigua, amoníac.
temperatura
ambient
H2 O2

CH4 NH3 (amoníac)

Cl2 H2O
 3. LA COMPOSICIÓ QUÍMICA Unitat 1. 3. LA COMPOSICIÓ QUÍMICA Unitat 1.
DE LA MATÈRIA Composició dels DE LA MATÈRIA Composició dels
éssers vius éssers vius

Símbol

Nombre atòmic

Diagrama electrònic

Diagrama de les òrbites dels primers 18 elements químics

El nombre atòmic és el nombre de protons.

3. LA COMPOSICIÓ QUÍMICA Unitat 1. 3. LA COMPOSICIÓ QUÍMICA Unitat 1.

DE LA MATÈRIA Composició dels DE LA MATÈRIA Composició dels
éssers vius éssers vius

3.2.3. Enllaços intermoleculars: enllaços químics que es dona entre molècules. 3.2.3.1. Ponts d’hidrogen
es dona entre les molècules
 Ponts d’Hidrogen: entre molècules dipolars dipolars dels hidrurs,
gràcies a la mida petita de
 Forces de Van der Waals: entre molècules apolars originant un l’àtom d’hidrogen que fa
molècula dipolar que s’aproximi molt a l’altre
Pont d’H
tipus d’àtom de la molècula
 Interaccions hidrofòbiques: entre les molècules apolars que no contigua. L’exemple més clar
tenen àtoms carregats elèctricament i que no es poden dissoldre en és l’aigua.
aigua

 Ponts disulfur: reacció de 2 grups tiol (–SH), que contenen sofre. Els hidrurs són compostos
binaris constituïts per la Pont d’H
combinació de l'hidrogen amb
un altre element, que pot ser
metàl·lic o no metàl·lic: HCl,
H2S, NH3, CH4…
 3. LA COMPOSICIÓ QUÍMICA Unitat 1. 3. LA COMPOSICIÓ QUÍMICA Unitat 1.
DE LA MATÈRIA Composició dels DE LA MATÈRIA Composició dels
éssers vius éssers vius

3.2.3.2. Forces de Van der

Els ponts d’hidrogen permeten que es formi una xarxa d’unions febles però
Waals: es dona entre les
estables que expliquen el per què de l’estat líquid de l’aigua, tot i tenir un pes
molècules apolars degut a la
molecular tant baix.
distribució a l’atzar de les
càrregues de les molècules,
i així sorgeixen dos dipols
instantanis. Aquests
permeten l’atracció
intermolecular.
Com més gran és la
molècula més força
assoleix aquest.

3. LA COMPOSICIÓ QUÍMICA Unitat 1. 3. LA COMPOSICIÓ QUÍMICA Unitat 1.

DE LA MATÈRIA Composició dels DE LA MATÈRIA Composició dels
éssers vius éssers vius
Micel.la monocapa
Les forces de Van der Waals poden produir tan atracció com repulsió entre 3.2.3.3. Interaccions hidrofòbiques:
molècules i es poden donar en molècules polars, augmentant-ne així l’atracció entre es dona entre les molècules apolars
elles. Les forces transitòries fan que es produeixi una distribució aleatòria de càrregues que no tenen àtoms carregats
al llarg del temps: elèctricament i que no es poden
dissoldre en aigua. En el medi
aquós, tendeixen a agrupar-se entre
elles per evitar el contacte amb
l’aigua.

Les interaccions hidrofòbiques són

Micel.la bicapa
importants en la formació i
manteniment de les membranes.

Àcid gras

Cap hidròfil Cua hidrofòbica

 3. LA COMPOSICIÓ QUÍMICA Unitat 1. 4. ELS BIOELEMENTS Unitat 1.
DE LA MATÈRIA Composició dels Composició dels
éssers vius éssers vius

3.2.3.4. Ponts disulfur: es formen quan Un tiol és un compost que

reaccionen 2 grups tiol (–SH), que conté el grup funcional format
contenen sofre. per un àtom de sofre i un
És un fort enllaç covalent que té molta àtom d'hidrogen (-SH)
importància en l’estructura, el plegament
i la funció de les proteïnes. L'oxidació és el
procés electroquímic pel qual
un ió o àtom perd un o
diversos electrons

Grup tiol
Pont disulfur

Grup tiol

4. ELS BIOELEMENTS Unitat 1. 4. ELS BIOELEMENTS Unitat 1.

Composició dels Composició dels
éssers vius éssers vius

Els bioelement o elements biogènics són els elements químics presents als éssers
vius. GIR AL VOLTANT DELS ENLLAÇOS SIMPLES, DOBLES I TRIPLES.
4.1. ELS BIOELEMENTS PRIMARIS Cal destacar que al voltant d’un enllaç simple és permés el gir, cosa que no succeeix
 Són els més abundants del total de la massa dels éssers vius (96,2%): C, H, O, N, al voltant dels enllaços dobles o triples.
S, P…
 Massa atòmica petita que permet la formació d’enllaços covalents estables.
• Carboni (C) té 4 valències (4 e- a l’últim orbital) que li permet formar diferents
enllaços donant com a resultat llargues cadenes hidrocarbonades (apolars). Els
enllaços covalents possibles són:

Enllaç simple Enllaç doble o triple

GIR NO GIR

Enllaços covalents
possibles del C
 4. ELS BIOELEMENTS Unitat 1. 4. ELS BIOELEMENTS Unitat 1.
Composició dels Composició dels
éssers vius éssers vius

Hibridació tetraèdrica

4. ELS BIOELEMENTS Unitat 1. 5. ELS BIOELEMENTS Unitat 1.

Tipus d’esquelets de les molècules orgàniques
Composició dels Tipus d’esquelets de les molècules orgàniques
Composició dels
éssers vius éssers vius

• Hidrogen (H)  és l'altre element, juntament amb el carboni,

indispensable per la formació de la matèria orgànica. Forma
molècules covalents i apolars amb el C, i per tant, insolubles en aigua.

• Oxigen (O)  els radicals que forma són polars degut a la seva elevada
electronegativitat. Per tant, dóna molècules solubles en líquids polars
(Ex: aigua). Els radicals més comuns són: -OH, -CHO i -COOH.

• Nitrogen (N)  es troba en els grups amino (-NH2) dels aa i en les bases
nitrogenades dels àcids nucleics.

• Sofre (S)  els grups sulfhidrils (-SH) permeten que es mantingui

l'estructura de les proteïnes.

• Fòsfor (P)  té molta importància en l'obtenció d'energia per part de les

cèl·lules. Es presenta en forma de grups fosfats (PO4)3-.
4. ELS BIOELEMENTS Unitat 1. 4. ELS BIOELEMENTS Unitat 1.
Tipus d’esquelets de les molècules orgàniques
Composició dels Tipus d’esquelets de les molècules orgàniques
Composició dels
éssers vius éssers vius

4.2.- ELS BIOELEMENTS SECUNDARIS 4.2.1. Els bioelements secundaris variables

Els més abundants són: • Son els que poden faltar en algun organisme  Brom (Br), Zinc

• Sodi (Na+) i Potassi (K+)  bàsics en la transmissió de l'impuls (Zn) i Titani (Ti).

nerviós.
4.2.2. Els bioelements indispensables

• Magnesi (Mg+)  important en moltes reaccions i en la clorofil·la. • No poden faltar a cap organisme perquè són indispensables per
la vida de la cèl·lula. Es troben a tots els éssers vius.  Calci (Ca),
Sodi (Na), potassi (K), magnesi (Mg), Clor (Cl), ferro (Fe) i el Iode
• Calci  important en forma de ió en moltes reaccions químiques
(I).
+
(Ca ), i en la composició d'esquelets i closques en format de
carbonat de calci (CaCO3).

4. ELS BIOELEMENTS Unitat 1. 4. ELS BIOELEMENTS Unitat 1.

Tipus d’esquelets de les molècules orgàniques
Composició dels Tipus d’esquelets de les molècules orgàniques
Composició dels
éssers vius éssers vius

4.2.1. Els bioelements plàstics

4.2.4. Els oligoelements són els bioelements poc abundants, però
Són els onze elements que constitueixen més del 99% del pes de la
tanmateix poden ser MOLT IMPORTANTS per les funcions dels
matèria viva:
carboni (C) éssers vius:
hidrogen (H) • Ferro (Fe)  necessari per sintetitzar hemoglobina.
oxigen (O)
nitrogen (N)
• Zinc (Zn)  associat a la insulina (hormona que regula el sucre de

fòsfor (P) la sang).

sofre (S) • Coure (Cu)  essencial per formar hemocianina, pigment de la
sodi (Na)
sang de molt invertebrats.
potassi (K)
calci (Ca) • Cobalt (Co)  essencial per sintetitzar la vitamina B12.
magnesi (Mg) • Mn, Li, Si, I, F....
clor (Cl)
5. FORMULACIÓ ORGÀNICA Unitat 1. 5. FORMULACIÓ ORGÀNICA Unitat 1.
Composició dels Composició dels
éssers vius éssers vius

5. FORMULACIÓ ORGÀNICA Unitat 1. 5. FORMULACIÓ ORGÀNICA Unitat 1.

Composició dels Composició dels
éssers vius éssers vius

Els hidrocarburs són les molècules formades per àtoms de C i de H.

Poden formar cadenes lineals, les anomenades cadenes alifàtiques

o EMPÍRICA

Butà
Poden formar cadenes tancades, les anomenades cadenes
cícliques, pròpies dels compostos aromàtics.

Benzè
5. FORMULACIÓ ORGÀNICA Unitat 1. 5. FORMULACIÓ ORGÀNICA Unitat 1.
Composició dels Composició dels
éssers vius éssers vius

ampliació ampliació
En les cadenes alifàtiques, si tan sols hi ha enllaços simples entre els
carbonis, s’anomenen segons el nombre de carbonis: Si un radical hidrogen (-H) és substituït per un grup amino (–NH2), la
terminació és –amina
metà (CH4), età (C2H6), propà (C3H8), butà (C4H10), pentà (C5H12), Per exemple  etilamina (CH3–CH2NH2)
hexà (C6H14), heptà (C7H16), octà o benzina (C8H18)...

Si un radical hidrogen (-H) és substituït per un grup metil (–CH3), etil

Si hi ha un doble enllaç, la terminació és en –è, i si és triple és en –í. (–CH2–CH3), etc., s’anteposa com a prefix
S’ha d’especificar amb un nombre el primer carboni de l’enllaç no Per exemple  2-metil-1 3-butadiè, també anomenat isoprè
simple, per exemple, 1-butè  (CH2=CH–CH2–CH3). (CH2=C(CH3)–CH=CH2).

Si un radical hidrogen (–H) és substituït per un radical alcohòlic o Si presenta un grup cetònic (–CO–), la terminació és en -ona
hidroxil (–OH), la terminació és en –ol o –ílic. Per exemple  propanona o acetona (CH3–CO–CH3).
Per exemple  etanol o alcohol etílic (CH3–CH2OH),
 propantriol o glicerina (CH2OH–CHOH–CH2OH)

5. FORMULACIÓ ORGÀNICA Unitat 1. 5. FORMULACIÓ ORGÀNICA Unitat 1.

Composició dels Composició dels
éssers vius éssers vius

ampliació LES CADENES CARBONADES

Si presenta un grup aldehid (–CHO), la terminació és –al o –aldehid Les diferents biomolècules estan constituïdes
Per exemple  propanal o gliceraldehid (CH3–CH2–CHO).
bàsicament per àtoms de carboni units entre si mitjançant
enllaços covalents. La resistència i versatilitat dels
Si presenta un grup àcid o carboxil (–COOH), la terminació és en –
oic
enllaços C-C i del carboni amb d’altres elements: H, O, N o
Per exemple  àcid etanoic o àcid acètic (CH3–COOH). S, permet que es puguin formar estructures que seran
l’esquelet de les principals molècules orgàniques.
5. FORMULACIÓ ORGÀNICA Unitat 1.
Tipus d’esquelets de les molècules orgàniques
Composició dels
éssers vius
5. FORMULACIÓ ORGÀNICA Unitat 1. 5. FORMULACIÓ ORGÀNICA Unitat 1.
Tipus d’esquelets de les molècules orgàniques
Composició dels Tipus d’esquelets de les molècules orgàniques
Composició dels
éssers vius éssers vius

Biomolècules (principis immediats)

Són les molècules que constitueixen els éssers vius.

 5. FORMULACIÓ ORGÀNICA Unitat 1. 6. L’AIGUA Unitat 1.
Tipus d’esquelets de les molècules orgàniques
Composició dels Tipus d’esquelets de les molècules orgàniques
Composició dels
éssers vius éssers vius

Biomolècules compostes orgàniques

6. L’AIGUA
6. L’aigua Unitat 1.
Tipus d’esquelets de les molècules orgàniques
Composició dels
6. L’AIGUA
6. L’aigua
Tipus d’esquelets de les molècules orgàniques
Composició dels
Unitat 1.

éssers vius éssers vius

6.1. IMPORTÀNCIA DE L’AIGUA EN ELS ÉSSERS VIUS

L’aigua és la 1.- Component més abundant en els éssers vius, aprox. un 70% és aigua (2/3
molècula més
abundant en els dins de les cèl·lules i 1/3 en el medi extracel·lular).
medis orgànics. 2.- Medi de dissolució i medi on es produeixen els processos químics.
3.- És el medi de vida, tant d’organismes unicel·lulars com aquàtics.
Un 70% del pes
cel·lular està 4.- És una substància molt reactiva en processos com la fotosíntesis, la
format per respiració cel·lular o les reaccions d’hidròlisis.
molècules
5.- Va fer possible l’origen dels éssers vius fa més de 3800 milions d’anys.
d’aigua.
6.- L’aigua es troba en tres formes en la matèria viva
 Aigua circulant: sang, saba,...
 Aigua intersticial: entre les cèl·lules
 Aigua intracel·lular: al citosol i a l’interior dels orgànuls.
 6. L’AIGUA
6. L’aigua
Tipus d’esquelets de les molècules orgàniques
Composició dels
Unitat 1.
6. L’AIGUA
6. L’aigua
Tipus d’esquelets de les molècules orgàniques
Composició dels
Unitat 1.

éssers vius éssers vius

L’aigua és dipolar, l’oxigen està carregat negativament i l’hidrogen

Estructura química de la positivament.
molècula d’aigua:

• Està formada per 2 àtoms

d’hidrogen i un d’oxigen (H2O) units
mitjançant enllaços covalents.

• Els enllaços entre l’oxigen i els 104,5º

hidrogens formen un angle de
104,5º.

• A l’aigua
existeixen també
productes resultants de la
DISSOCIACIÓ d’algunes de
les seves molècules: EL IÓ
H3O+ I EL OH-.

6. L’AIGUA
6. L’aigua
Tipus d’esquelets de les molècules orgàniques
Composició dels
Unitat 1.
6. L’AIGUA
6. L’aigua
Tipus d’esquelets de les molècules orgàniques
Composició dels
Unitat 1.

éssers vius éssers vius

Degut a la Enllaços d’hidrogen entre molècules d’aigua

DIPOLARITAT es
formen PONTS
D’HIDROGEN entre
les molècules d’aigua.
Gràcies a ells les
molècules es Pont
mantenen unides i Pont d’Hidrogen
l’aigua és LÍQUIDA a d’Hidrogen
temperatures a les Pont d’hidrogen
quals d’altres
substàncies són
gasoses.
6. L’AIGUA
6. L’aigua
Tipus d’esquelets de les molècules orgàniques
Composició dels
Unitat 1.
6. L’AIGUA
6. L’aigua
Tipus d’esquelets de les molècules orgàniques
Unitat 1.
Composició dels
éssers vius éssers vius

6.2 CARACTERÍSTIQUES DE L’AIGUA

L’aigua en estat líquid està formada
La COHESIVITAT, deguda als ponts d’hidrogen entre les molècules d’aigua, és
per MOLÈCULES que es responsable d’importants característiques de l’aigua i de moltes de les funcions
DESPLACEN CONTÍNUAMENT que l’aigua compleix en els éssers vius. Així, són deguts a la cohesivitat:
ENTRE ELLES.
1.- Fenòmens com el de la CAPIL·LARITAT, que permet l’ascensió de la saba a les
plantes.

2.- És també responsable de què l’aigua sigui un líquid pràcticament

INCOMPRESSIBLE capaç de donar volum i turgència a molts éssers vius (ex: cucs)
i per exemple, és la responsable de l’esquelet hidrostàtic de les plantes.

3.- També és responsable de l’elevada TENSIÓ SUPERFICIAL de l’aigua; propietat

que permet les deformacions del citoplasma cel·lular i els moviments interns de la
cèl·lula.

6. L’AIGUA
6. L’aigua
Tipus d’esquelets de les molècules orgàniques
Composició dels
Unitat 1.
6. L’AIGUA
6. L’aigua
Tipus d’esquelets de les molècules orgàniques
Composició dels
Unitat 1.

éssers vius éssers vius

4.- Responsable dels ELEVATS PUNTS DE FUSIÓ I EBULLICIÓ DE L’AIGUA. El fet

de què l’aigua sigui LÍQUIDA en la major part de les TEMPERATURES que es donen
a la TERRA ha POSSIBILITAT EL DESENVOLUPAMENT DE LA VIDA AL NOSTRE
PLANETA.

5.- De la seva ELEVADA CALOR ESPECÍFICA: l’aigua emmagatzema o allibera

una gran quantitat de calor quan s’escalfa o es refreda, cosa que permet que
l’aigua actuï com a AMORTIDOR TÈRMIC, evitant brusques alteracions de la
temperatura i evitant d’aquesta manera que, per exemple, algunes molècules com les
proteïnes, molt sensibles als canvis tèrmics, s’alterin.

6.- La seva elevada calor de vaporització: quantitat de calor necessària per

evaporar un gram d’aigua, és també deguda a la cohesivitat, ja que per passar de
l’estat líquid al gasós és necessari TRENCAR ELS PONTS D’HIDROGEN entre
les molècules d’aigua. La cohesivitat de l’aigua, és com a conseqüència dels ponts
d’hidrogen establerts entre les molècules d’aigua
6. L’AIGUA
6. L’aigua Unitat 1.
Tipus d’esquelets de les molècules orgàniques
Composició dels
6. L’AIGUA
6. L’aigua
Tipus d’esquelets de les molècules orgàniques
Composició dels
Unitat 1.

éssers vius éssers vius

L’aigua metabòlica La densitat de

l’aigua
Aigua resultant dels processos catabòlics.
La densista de l’aigua varia
En alguns animals (insectes principalment) d’hàbits secs, segons la temperatura.
que no disposen d’aigua en el medi ambient, és utilitzada
per tal de resoldre parcialment el problema del proveïment
El gel és menys dens, ja
d’aigua.
Oxidació de la glucosa
que les molècules d’aigua
s’allunyen entre si, i per
C6H12O6 + 6O2 6CO2 + 6H2O tant augmenta el seu volum
però no la seva massa  la
densitat disminueix.

6. L’AIGUA
6. L’aigua Unitat 1.
Tipus d’esquelets de les molècules orgàniques
Composició dels
6. L’AIGUA
6. L’aigua
Tipus d’esquelets de les molècules orgàniques
Composició dels
Unitat 1.

éssers vius éssers vius

Disposició de les molècules d’aigua segons el seu estat

SEPARADES JUNTES MOLT SEPARADES

sòlida líquida gas

Tº= -30 ºC Tº= 4 ºC Tº= 100 ºC

D= 983,85 kg/m3 D= 999,97 kg/m3 D= 958,40 kg/m3
6. LES
7. L’aigua
SALS MINERALS
Tipus d’esquelets de les molècules orgàniques
Composició dels
Unitat 1.
6. LES
7. L’aigua
SALS MINERALS
Tipus d’esquelets de les molècules orgàniques
Composició dels
Unitat 1.

éssers vius éssers vius

Les sals minerals es troben als éssers vius en 3 formes:

1.- Sals minerals precipitades: constitueixen estructures sòlides, insolubles amb

funció esquelètica. Ex.:
Carbonat de calci (CaCO3)  closques de mol·luscs.
Fosfat càlcic (Ca3PO4)2 + Carbonat de Calci (CaCO3)  dels ossos
Diòxid de silici (SiO2)  dels exoesquelets de les diatomees

6. LES
7. L’aigua
SALS MINERALS
Tipus d’esquelets de les molècules orgàniques
Composició dels
Unitat 1.
6. LES
7. L’aigua
SALS MINERALS
Tipus d’esquelets de les molècules orgàniques
Composició dels
Unitat 1.

éssers vius éssers vius

2.- Sals minerals dissoltes: donen lloc a anions i cations, com ara: 3.- Sals minerals associades a substàncies orgàniques: es solen trobar
Cations: Na+, K+, Ca2+ i Mg2+. conjuntament a:
Anions: Cl-, SO42-, PO43-, CO32-, HCO3-, i NO3-.
Proteïnes  ex., fosfoproteïnes
Les seves funcions són:
 Mantenir el GRAU DE SALINITAT constant dins de l’organisme. Lípids  ex., fosfolípids

 Mantenir constant el GRAU D’ACIDESA (pH) dels líquids interns de Glúcids  ex., agar.
l’organisme. Les sals minerals es poden ionitzar en + grau i donar lloc a ions H+ .
i ions OH- , fet que contraresta l’acció d’àcids i bases afegits als líquids interns.
Aquest fenomen s’anomena EFECTE TAMPÓ, i les dissolucions s’anomenen
dissolucions tampó o amortidores.
6.Tipus
8. L’aigua
LES DISSOLUCIONS I
d’esquelets de les
Unitat 1.
molècules orgàniques
Composició dels
6.Tipus
8. L’aigua
LES DISSOLUCIONS I
d’esquelets de les
Unitat 1.
molècules orgàniques
Composició dels
DISPERSIONS COL·LOIDALS DISPERSIONS COL·LOIDALS
éssers vius éssers vius
8.1. LA SOLUBILITAT

La solubilitat és la capacitat d'una determinada substància (solut) de

dissoldre's en una altra (dissolvent).

 Solut: substància minoritària en un barreja de substancies. També s'anomena

fase dispersa.

 Dissolvent: substància majoritària en un barreja de substàncies. També

s'anomena fase dispersant.

 No és necessari que siguin líquides.

 Poden estar en qualsevol dels estats de la matèria. P. ex., el tabac és sòlid i

absorbeix líquids.

 Se sol mesurar en mols per litre (mol/l), en grams per litre (g/L), o en
percentatge de solut/dissolvent.

 També és possible estendre el concepte a solubilitat en sòlids com ara

el vidre o els metalls.

6.Tipus
8. L’aigua
LES DISSOLUCIONS I
d’esquelets de les
Unitat 1.
molècules orgàniques
Composició dels
6.Tipus
8. L’aigua
LES DISSOLUCIONS I
d’esquelets de les
Unitat 1.
molècules orgàniques
Composició dels
DISPERSIONS COL·LOIDALS DISPERSIONS COL·LOIDALS
éssers vius éssers vius

 Els soluts de PES MOLECULAR (PM) baix  CRISTAL·LOIDES (Clorur sòdic

[PM= 58,5], glucosa [PM= 180].

 Els soluts de PES MOLECULAR ALT  COL·LOIDES. Poden ser

macromolècules com la proteïna albúmina [PM= 30.000 a 100.000] o micel.les
(agrupació de moltes molècules petites, com ara unió de fosfolípids dins de
l’aigua).

 Les dispersions de soluts de PM BAIX  DISSOLUCIONS

 Les dispersions de soluts de PM ALT  DISPERSIONS COL·LOÏDALS

Així, una substància pot ser insoluble en aigua però pot ser dispersable
en aigua, com ara els fosfolípids.
 6.Tipus
8. L’aigua
LES DISSOLUCIONS I
d’esquelets de les
Unitat 1.
molècules orgàniques
Composició dels
6.Tipus
8. L’aigua
LES DISSOLUCIONS I
d’esquelets de les molècules orgàniques
Unitat 1.
Composició dels
DISPERSIONS COL·LOIDALS DISPERSIONS COL·LOIDALS
éssers vius éssers vius

8.2. LA SOLUBILITAT EN BIOMOLÈCULES

Són solubles:
 Els ions inorgànics i orgànics (grups àcids i aminos).
 Les molècules polars (alcohols, tiols).

Són insolubles:
 Les molècules apolars (molècules amb molts C i H).

6.Tipus
8. L’aigua
LES DISSOLUCIONS I
d’esquelets de les
Unitat 1.
molècules orgàniques 6.
8. L’aigua
LES DISSOLUCIONS
Els compostos polars com l’etanolIsón molt solubles en aigua. Unitat 1.
DISPERSIONS COL·LOIDALS Composició dels LaTipus
DISPERSIONS d’esquelets
seva solubilitat ésCOL·LOIDALS dealcohol.
deguda al grup les molècules orgàniques
Composició dels
éssers vius éssers vius

Els compostos polars com l’etanol són molt solubles en aigua. Els compostos polars com la glucosa són molt solubles en aigua.
La seva solubilitat és deguda al grup alcohol. La seva solubilitat és deguda als nombrosos grups alcohol.

Etanol
Glucosa

Carboni Hidrogen Oxigen

Carboni Hidrogen Oxigen

 6.Tipus
8. L’aigua
LES DISSOLUCIONS I
d’esquelets de les
Unitat 1.
molècules orgàniques
Composició dels
Àcid gras insaturat: ja que té una llarga cadena hidrocarbonada serà
DISPERSIONS COL·LOIDALS apolar i insoluble en aigua...
éssers vius

Els àcids grassos tenen llargues cadenes hidrocarbonades i per això

Àcid gras
són apolars i insolubles en aigua.
insaturat

Àcid gras saturat

Insoluble
en aigua
Insoluble El grup àcid ( ) és polar però el conjunt de la molècula no ho
en aigua és.

6.Tipus
8. L’aigua
LES DISSOLUCIONS I
d’esquelets de les
Unitat 1.
molècules orgàniques
Composició dels
6.Tipus
8. L’aigua
LES DISSOLUCIONS I
d’esquelets de les
Unitat 1.
molècules orgàniques
Composició dels
DISPERSIONS COL·LOIDALS DISPERSIONS COL·LOIDALS
éssers vius éssers vius

Els triacilglicèrids
(grasses neutres)
són fortament  Les grans molècules com
apolars i insolubles les PROTEÏNES formen
en aigua, ja que
presenta llargues
Insoluble DISSOLUCIONS
COL·LOÏDALS.

cadenes en aigua  Aquestes dissolucions

hidrocarbonades. poden estar en estat de SOL
o de GEL.

 El pas de sol a gel és

REVERSIBLE i depèn de la
variació de factors físics o
químics: pH, temperatura,
triacilglicèrid etc...
 6.Tipus
8. L’aigua
LES DISSOLUCIONS I
d’esquelets de les molècules orgàniques
Unitat 1.
Composició dels
6.Tipus
8. L’aigua
LES DISSOLUCIONS I
d’esquelets de les
Unitat 1.
molècules orgàniques
Composició dels
DISPERSIONS COL·LOIDALS DISPERSIONS COL·LOIDALS
éssers vius éssers vius

Estats de sol i de gel d'una dissolució col·loïdal. EL CARÀCTER AMFIPÀTIC

sol gel Una molècula amfipàtica o amfifílica és aquella molècula que en la
seva estructura molecular té un extrem hidròfil -que és soluble en aigua- i un
altre d'hidròfob -que rebutja l'aigua.

Els fosfoglicèrids són amfipàtics, tenen una part polar, soluble en aigua, i una
altre d'apolar, insoluble.
Solut

En l'estat de sol predomina la
fase dispersant (DISSOLVENT),
l'aigua, sobre la fase dispersa, la
macromolècula. Degut a això la
dissolució col·loïdal ÉS MÉS
FLUIDA.
Dissolvent > solut
dissolvent
En l'estat de gel predomina la
fase dispersa (solut), la
macromolècula, sobre la fase
dispersant, l'aigua. Degut a això la
dissolució col·loïdal ÉS MÉS
VISCOSA.
Solut > dissolvent

6.Tipus
8. L’aigua
LES DISSOLUCIONS I
d’esquelets de les molècules orgàniques
Unitat 1.
Composició dels
6.Tipus
8. L’aigua
LES DISSOLUCIONS I
d’esquelets de les
Unitat 1.
molècules orgàniques
Composició dels
DISPERSIONS COL·LOIDALS DISPERSIONS COL·LOIDALS
éssers vius éssers vius
Les Lectines són proteï
nes que s'uneixen
Els lípids amfipàtics formen monocapes en un medi aquós, quan
a sucres amb una s'introdueix a l'aigua la part polar o hidròfila del lípid, mentre que
elevada especificitat l'apolar o hidròfoba, no soluble, queda a l'exterior.
per cada tipus.
6.Tipus
8. L’aigua
LES DISSOLUCIONS I
d’esquelets de les
Unitat 1.
molècules orgàniques
Composició dels
6.Tipus
8. L’aigua
LES DISSOLUCIONS I
d’esquelets de les
Unitat 1.
molècules orgàniques
Composició dels
DISPERSIONS COL·LOIDALS DISPERSIONS COL·LOIDALS
éssers vius éssers vius

Els lípids amfipàtics poden formar bicapes entre dos medis aquosos.
Es disposen amb els grups apolars enfrontats entre ells i els grups
polars cap al medi aquós.

Diferents tipus de micel·les

formades per un lípid
amfipàtic.

6.Tipus
8. L’aigua
LES DISSOLUCIONS I
d’esquelets de les
Unitat 1.
molècules orgàniques
Composició dels
6.Tipus
8. L’aigua
LES DISSOLUCIONS I
d’esquelets de les
Unitat 1.
molècules orgàniques
Composició dels
DISPERSIONS COL·LOIDALS DISPERSIONS COL·LOIDALS
éssers vius éssers vius

Els liposomes
són dobles capes
lipídiques
tancades, que
contenen un
contingut aquós.
 6.Tipus
8. L’aigua
LES DISSOLUCIONS I
d’esquelets de les
Unitat 1.
molècules orgàniques
Composició dels
6.Tipus
8. L’aigua
LES DISSOLUCIONS I
d’esquelets de les molècules orgàniques
Unitat 1.
Composició dels
DISPERSIONS COL·LOIDALS DISPERSIONS COL·LOIDALS
éssers vius éssers vius

8.3. IONITZACIÓ I pH
A l'aigua UNA PETITA QUANTITAT DE MOLÈCULES ES TROBEN IONITZADES
Esquema d’una membrana plasmàtica
segons l'equació següent:

H2O + H2O H3O+ + OH-

+ + + -

En 1 mol d’aigua hi ha 10-7 mols de molècules ionitzades [MOLT

POC]. El pH es defineix com el logaritme amb signe negatiu de la
concentració de ions H3O+ .
pH= -log [H3O+]
H3O+  ió hidroni El pH de l’aigua serà per tant de 7 OH-  ió hidroxil
o oxoni pH= -log [10-7]= 7

H2O + H2O H3O+ + OH-

Els àcids disminueixen el pH de l'aigua ja que aporten ions [H3O+].

+ + + -
Les bases augmenten el pH de l'aigua ja que capten ions [HO-].

+ Si el pH < 7, la dissolució serà àcida;

Si el pH = 7, la dissolució serà neutre;
- Ió hidroxil
Si el pH > 7, la dissolució serà bàsica.

El pH és important en els processos d'obtenció d'energia: fotosíntesis i

Ió hidroni
respiració cel·lular.
 6.Tipus
8. L’aigua
LES DISSOLUCIONS I
d’esquelets de les molècules orgàniques
Unitat 1.
Composició dels
Els àcids disminueixen el valor del pH de l'aigua ja que aporten ions [H3O+]. DISPERSIONS COL·LOIDALS
éssers vius

H2O + HA H3O+ + A- ACIDIFICACACIÓ (S’INTRODUEIX H3O+)

+
-

AIGUA ÀCID-H IÓ HIDRONI ÀCID-

Las bases aumentan el valor del pH del agua pues captan iones [H3O+].

HOB + H3O+ 2H2O + B+

+
+
6.Tipus
8. L’aigua
LES DISSOLUCIONS I
d’esquelets de les
Unitat 1.
molècules orgàniques
Composició dels
DISPERSIONS COL·LOIDALS
éssers vius

BASIFICA (ES TREU H3O+)

BASE-OH IÓ HIDRONI AIGUA AIGUA BASE+

6.Tipus
8. L’aigua
LES DISSOLUCIONS I
d’esquelets de les
Unitat 1.
molècules orgàniques
Composició dels
DISPERSIONS COL·LOIDALS
éssers vius

8.4. PROPIETATS DE LES DISSOLUCIONS

8.4.1. Difusió
És el procés en el qual es produeix una BARREJA DE PARTÍCULES D'UN
FLUID EN L'INTERIOR D'UN ALTRE.
És un procés que NO
REQUEREIX
ENERGIA ja que
sempre es dóna a
favor de gradient.
Ex: difusió simple en
les membranes
cel·lulars.
Les molècules d'un solut es comporten com les d'un gas, quan una substància es La difusió és la responsable de què els soluts es distribueixin uniformement en
dissol es difonen lliurement per tota la disolució. una dissolució.

Distribució uniforme del solut

Les molècules d'un solut es comporten com les d'un gas, es difonen lliurement per
tota la dissolució. 6.Tipus
8. L’aigua
LES DISSOLUCIONS I
d’esquelets de les
Unitat 1.
molècules orgàniques
Composició dels
DISPERSIONS COL·LOIDALS
éssers vius

DIFUSIÓ
La difusió es dóna a favor de gradient

EL SOLUT ES DIFON LLIURAMENT PER

TOTA LA DISSOLUCIÓ
 6.Tipus
8. L’aigua
LES DISSOLUCIONS I
d’esquelets de les
Unitat 1.
molècules orgàniques
Composició dels
DISPERSIONS COL·LOIDALS
éssers vius

8.4.2. Osmosi

Pas del dissolvent (aigua) a través d’una membrana

semipermeable (natural o artificial) del costat més diluït al
més concentrat.
permeable impermeable semipermeable
La membrana semipermeable impedeix el pas del solut
del medi més concentrat al del medi menys concentrat,
però no del dissolvent.

Si es tracta d’un compartiment tancat, l’augment de

dissolvent a un costat de la membrana fa augmentar la
pressió, la qual s’anomena pressió osmòtica.

6.Tipus
8. L’aigua
LES DISSOLUCIONS I
d’esquelets de les
Unitat 1.
molècules orgàniques
Composició dels
6.Tipus
8. L’aigua
LES DISSOLUCIONS I
d’esquelets de les
Unitat 1.
molècules orgàniques
Composició dels
DISPERSIONS COL·LOIDALS DISPERSIONS COL·LOIDALS
éssers vius éssers vius

solut

osmosi

Medi MENYS Medi de Medi MÉS

concentrat de concentració concentrat de
soluts IGUAL de soluts
soluts
6.Tipus
8. L’aigua
LES DISSOLUCIONS I
d’esquelets de les
Unitat 1.
molècules orgàniques
Composició dels
6.Tipus
8. L’aigua
LES DISSOLUCIONS I
d’esquelets de les
Unitat 1.
molècules orgàniques
Composició dels
DISPERSIONS COL·LOIDALS DISPERSIONS COL·LOIDALS
éssers vius éssers vius

hipertònic hipotònic

6.Tipus
8. L’aigua
LES DISSOLUCIONS I
d’esquelets de les
Unitat 1.
molècules orgàniques
Composició dels
6.Tipus
8. L’aigua
LES DISSOLUCIONS I
d’esquelets de les
Unitat 1.
molècules orgàniques
Composició dels
DISPERSIONS COL·LOIDALS DISPERSIONS COL·LOIDALS
éssers vius éssers vius

+ PRESSIÓ - PRESSIÓ
6.Tipus
8. L’aigua
LES DISSOLUCIONS I
d’esquelets de les
Unitat 1.
molècules orgàniques
Composició dels
6.Tipus
8. L’aigua
LES DISSOLUCIONS I
d’esquelets de les
Unitat 1.
molècules orgàniques
Composició dels
DISPERSIONS COL·LOIDALS DISPERSIONS COL·LOIDALS
éssers vius éssers vius

Comportament de les cèl·lules en medis salins

La membrana de la cèl·lula es comporta com una membrana semipermeable

Medi hipertònic: la cèl·lula perdrà aigua i es produirà  PLASMOLISI

Medi hipotònic: la cèl.lula guanyarà aigua i s’inflarà  TURGÈNCIA

Medi isotònic: entrarà i sortirà la mateixa quantitat d’aigua  ESTABLE

6.Tipus
8. L’aigua
LES DISSOLUCIONS I
d’esquelets de les
Unitat 1.
molècules orgàniques
Composició dels
DISPERSIONS COL·LOIDALS
éssers vius

Diferents respostes
MEDI HIPOTÒNIC
davant la pressió
osmòtica al medi
extern d’una
cèl·lula

Sortida d’aigua

Entrada d’aigua

MEDI HIPERTÒNIC
 6.Tipus
8. L’aigua
LES DISSOLUCIONS I Unitat 1. 8.1.3-
8. Estabilitat
6. LES
L’aigua del pH. I
DISSOLUCIONS Unitat 1.
d’esquelets
DISPERSIONS de les
COL·LOIDALS molècules orgàniques
Composició dels Tipus d’esquelets
DISPERSIONS de les molècules orgàniques
COL·LOIDALS Composició dels
éssers vius éssers vius

Diferents respostes 8.4.3. Estabilitat del grau d’acidesa i del pH

davant la pressió
Les DISSOLUCIONS TAMPÓ contenen sals dissoltes que permeten als
osmòtica al medi
éssers vius mantenir un pH CONSTANT en el seu medi intern.
extern d’una
Les cèl·lules tenen diferents sistemes de tampons com el SISTEMA TAMPÓ
cèl·lula
FOSFAT o el SISTEMA TAMPÓ BICARBONAT:

acidifica

neutralitza

neutralitza

H3O+ + HCO3- <====> H2CO3 <====> 2H20 + CO2

acidifica

8.1.3-
8. Estabilitat
6. LES
L’aigua del pH. I
DISSOLUCIONS Unitat 1. 8.1.3- Estabilitat
6. LES
8. L’aigua del pH. I
DISSOLUCIONS Unitat 1.
Tipus d’esquelets
DISPERSIONS de les molècules orgàniques
COL·LOIDALS Composició dels Tipus d’esquelets
DISPERSIONS de les molècules orgàniques
COL·LOIDALS Composició dels
éssers vius éssers vius

L’escala del pH
8.4.4.- Propietats de les dispersions col·loïdals

8.4.4.1. Formació de gel

Estat de sol (estat líquid)
fase dispersa (solut) = sòlid
(col·loide)
fase dispersant (dissolvent)
= líquid

Gelificació

Estat de gel (estat semisòlid)

fase dispersa = líquid
pH= -log [H+] = -log [H3O+] fase dispersant = conjunt de
fibres (col.loides)
Formes de sol i de gel d’una dispersió col·loïdal Les fibres retenen l’aigua i prenen una textura gelatinosa
8.1.3-
8. Estabilitat
6. LES
L’aigua del pH. I
DISSOLUCIONS Unitat 1. 8.1.3- Estabilitat
6. LES
8. L’aigua del pH. I
DISSOLUCIONS Unitat 1.
Tipus d’esquelets
DISPERSIONS de les molècules orgàniques
COL·LOIDALS Composició dels Tipus d’esquelets
DISPERSIONS de les molècules orgàniques
COL·LOIDALS Composició dels
éssers vius éssers vius
Avantatges de l'estat de gel:
2.- Permet mantenir estructures humides en medi aeri.
1.- El pas de sol a gel permet el moviment ameboide i la
fagocitosi, degut a l'estat de gel de l'ectoplasma (citosol
exterior) i l'estat de sol de l'endoplasma (citosol interior).

SEMI SÒLID

LÍQUID

SEMI SÒLID

8.1.3- Estabilitat
6. LES
8. L’aigua del pH. I
DISSOLUCIONS Unitat 1. 8.1.3-
8. Estabilitat
6. LES
L’aigua del pH. I
DISSOLUCIONS Unitat 1.
Tipus d’esquelets
DISPERSIONS de les molècules orgàniques
COL·LOIDALS Composició dels Tipus d’esquelets
DISPERSIONS de les molècules orgàniques
COL·LOIDALS Composició dels
éssers vius éssers vius

8.4.4.2. Elevada viscositat 8.4.4.3.- Elevada adsorció

És la capacitat D'ATRACCIÓ D'UN SÒLID sobre molècules d'un líquid o
El fet de contenir molècules grans fa un gas.
que el MOVIMENT RELATIU entre El poder adsorbent de les partícules d'una dispersió
col·loïdal facilita les reaccions químiques
elles tingui una RESISTÈNCIA
ELEVADA.

Ex: complex enzim-substrat o complex antigen-anticós

8.1.3-
8. Estabilitat
6. LES
L’aigua del pH. I
DISSOLUCIONS Unitat 1. 8.1.3- Estabilitat
6. LES
8. L’aigua del pH. I
DISSOLUCIONS Unitat 1.
Tipus d’esquelets
DISPERSIONS de les molècules orgàniques
COL·LOIDALS Composició dels Tipus d’esquelets
DISPERSIONS de les molècules orgàniques
COL·LOIDALS Composició dels
éssers vius éssers vius

8.4.4.4.- Efecte Tyndall 8.4.4.5.- Sedimentació

És la propietat que permet diferenciar una dissolució d'una dispersió col·loïdal.
Les dispersions col·loïdals són estables en condicions normals; però si se
Quan una dispersió és atravessada per un feix de llum, les partícules de la sotmeten a forts camps gravitatoris, es pot aconseguir que les seves
partícules sedimentin. Ex. centrifugació.
dispersió seran visibles degut a la seva mida, donant un canvi en el feix de llum
que arriba a l'altre costat.

Les dispersions
col·loidals són
transparents i clares
però es tornen
opalescents
(terboles) si
s'il·luminen
Sedimentació dels
lateralment sobre un components sanguinis
fons fosc per centrifugació

8.1.3-
9. Estabilitat del
6. PRINCIPALS
L’aigua pH.
TÈCNIQUES Unitat 1. 8.1.3- Estabilitat del
6. PRINCIPALS
9. L’aigua pH.
TÈCNIQUES Unitat 1.
Tipus d’esquelets de les molècules orgàniques
BIOQUÍMIQUES Composició dels Tipus d’esquelets de les molècules orgàniques
BIOQUÍMIQUES Composició dels
éssers vius éssers vius

9.1. Centrifugació

Una força centrífuga permet SEPARAR LES PARTÍCULES DE LES

DISPERSIONS COL·LOÏDALS.
8.1.3-
9. Estabilitat del
6. PRINCIPALS
L’aigua pH.
TÈCNIQUES Unitat 1. 8.1.3- Estabilitat del
6. PRINCIPALS
9. L’aigua pH.
TÈCNIQUES Unitat 1.
Tipus d’esquelets de les molècules orgàniques
BIOQUÍMIQUES Composició dels Tipus d’esquelets de les molècules orgàniques
BIOQUÍMIQUES Composició dels
éssers vius éssers vius

9.2. Diàlisi Una aplicació molt comuna d’aquesta

propietat és l’HEMODIÀLISI, on es filtren
És la separació de partícules amb un elevat
de la sang productes de rebuig del cos
pes molecular (col·loides) respecte de
com creatinina i urea, així com un excés
partícules amb un pes molecular menor
d’aigua. Es realitza en els casos en què el
(cristal·loides) gràcies a una membrana
funcionament incorrecte dels ronyons no
semipermeable.
permeten l’eliminació d’aquestes
substàncies.

Sang i Memb. productes de

productes de Semi P. rebuig
rebuig

Hemodiàlisi
Procés de la diàlisi

8.1.3-
9. Estabilitat del
6. PRINCIPALS
L’aigua pH.
TÈCNIQUES Unitat 1. 8.1.3- Estabilitat del
6. PRINCIPALS
9. L’aigua pH.
TÈCNIQUES Unitat 1.
Tipus d’esquelets de les molècules orgàniques
BIOQUÍMIQUES Composició dels Tipus d’esquelets de les molècules orgàniques
BIOQUÍMIQUES Composició dels
éssers vius éssers vius
Exemple d’un gel d’electroforesi
9.3. Electroforesi

És la capacitat de transportar partícules col·loidals a través d’un gel gràcies a

l’acció d’un camp elèctric. La velocitat de les partícules és MÉS GRAN com més
GRAN ÉS LA CÀRREGA ELÈCTRICA i com MÉS PETITA LA SEVA GRANDÀRIA.
8.1.3-
9. Estabilitat del
6. PRINCIPALS
L’aigua pH.
TÈCNIQUES Unitat 1. 8.1.3- Estabilitat del
6. PRINCIPALS
9. L’aigua pH.
TÈCNIQUES Unitat 1.
Tipus d’esquelets de les molècules orgàniques
BIOQUÍMIQUES Composició dels Tipus d’esquelets de les molècules orgàniques
BIOQUÍMIQUES Composició dels
éssers vius éssers vius

9.4. Cromatografia
Separació de diferents substàncies químiques que estan barrejades sobre la
base del DIFERENT GRAU DE RETENCIÓ que exerceix un medi fix sobre seu. Fase estacionària

Passos Menys
retingut
1.- Es dissol la barreja d’un fluid (líquid o gas).
Més retingut
2.- El fluid (anomenat fase mòbil) es fa passar a través d’un medi fix immiscible
(fase estacionària). El medi pot ser sòlid com un paper (cromatografia en capa
fina), o una substància continguda en una columna (cromatografia de Fase mòbil
columna).
Resultats (es separen substàncies i es poden analitzar quantitativament i
qualitativament)
Les substàncies retingudes en MENYS FORÇA  AVANCEN MÉS
Les substàncies retingudes en MÉS FORÇA  AVANCEN MENYS

8.1.3- Estabilitat del

6. PRINCIPALS
9. L’aigua pH.
TÈCNIQUES Unitat 1. 8.1.3-
9. Estabilitat del
6. PRINCIPALS
L’aigua pH.
TÈCNIQUES Unitat 1.
Tipus d’esquelets de les molècules orgàniques
BIOQUÍMIQUES Composició dels Tipus d’esquelets de les molècules orgàniques
BIOQUÍMIQUES Composició dels
éssers vius éssers vius

9.5. Espectrofotometria 9.6. Marcadors radioactius

Tècnica d’anàlisi òptica que permet comparar la RADIACIÓ ABSORBIDA per una Tècnica que consisteix en introduir isòtops radioactius en determinades molècules
solució que conté una concentració DESCONEGUDA de solut amb una altra que per fer-ne un seguiment i així esbrinar, per exemple, en quines molècules es
conté una concertació CONEGUDA del mateix solut. transformen o en quins llocs s'acumulen.

Fonament
 Cada substància presenta un grau d’absorció diferent segons la longitud
d’ona utilitzada (ESPECTRE D’ABSORCIÓ), i això permet reconèixer-la.
 Per esbrinar la concentració d’una substància s’utilitza la longitud d’ona en
què presenta la màxima absorbància.

Exemple vídeo Limfografia: tècnica radiogràfica per detectar l’abast

del càncer
8.1.3-
10. ELEstabilitat
MÈTODE del
6. L’aigua pH.
CIENTÍFIC Unitat 1. 8.1.3- Estabilitat
MÈTODE del
6. L’aigua
10. EL pH.
CIENTÍFIC Unitat 1.
Tipus d’esquelets de les molècules orgàniques
Composició dels Tipus d’esquelets de les molècules orgàniques
Composició dels
éssers vius éssers vius

Aquítenim
Aquí tenimlaels resultats
conclusió,
experimentals,
quins quina
resultats podem
conclusió
trobar en podem
per corroborar-la?
deduir?

8.1.3- Estabilitat
MÈTODE del
6. L’aigua
10. EL pH.
CIENTÍFIC Unitat 1.
Tipus d’esquelets de les molècules orgàniques
Composició dels
éssers vius

Esquematització del mètode científic

Nombroses verificacions