02 Diapositives Minerals I Roques 21 22

Departament de BioGeo IES PENYAGOLOSA 1
T2-1 MINERALS T2 MINREALS I ROQUES
Limonita
MINERAL Ópal
Sòlid, inorgànic (alguns orgànics)
D’origen natural
MINERAL MINERALOIDE
Composició química característica.
Àtoms
Estructura cristal·lina
ordenats
ÓPAL MERCURI (és l’únic mineral

QUARS (diferents colors) (estructura amorfa)
reconegut que es troba es estat
líquid)

Sense Matèria cristal·lina

manifestació
externa Compostos sòlids en els quals els enllaços
polièdrica (entre elements o molècules) es troben
La matèria mineral es pot trobar:
Amb ordenats en les 3D.

ordenament
intern
(Contrari de matèria amorfa)
Amb
manifestació Cristall
externa
polièdrica Porcions de matèria cristal·lina limitades
externament per cares planes.
Són substàncies d'origen natural o
artificial i de composició orgànica o
inorgànica.
Sense
ordenament Matèria amorfa
intern
Cristall de quars
Cristall d'insulina

Solidificació
Sublimació
PROCESSOS
Precipitació química
FORMACIÓ DE
Recristal·lització i
MINERALS reajustament
mineralògic
Magmàtic
CRISTAL·LITZACIÓ AMBIENT
PETROGENÈTIC Metamòrfic
Procés d'ordenació de
les partícules Sedimentari
materials d'un
mineral a partir del Espai
seu estat fluid. CONDICIONS
Temps
Repòs i ambient
químic
SOLIDIFICACIÓ
• Materials fosos (magma i

lava) canvien d'estat al
refredar-se.
• No sempre implica
cristal·lització (vidres
volcànics: obsidiana).
• Si el refredament és lent (R.

Plutòniques) es formen
cristalls més o menys grans.

SUBLIMACIÓ
• Pas directe de gas a sòlid

per disminució de la
temperatura.
• És el cas de les fumaroles

volcàniques on es
produeix una baixada
brusca de temperatura.
PRECIPITACIÓ QUÍMICA
Per evaporació: els àtoms de la dissolució s'aproximen conforme
va desapareixent el dissolvent en el qual estan immersos. Al final
les forces cohesives es fan més fortes que les que tendeixen a
tornar els àtoms al si de la dissolució, de manera que aquests
s'uneixen i formen un cristall.
Aigua de la Sal comuna

mar

RECRISTAL·LITZACIÓ I REAJUSTAMENT MINERALÒGIC

• La recristal·lització és l'augment de la mida
d'un cristall en estat sòlid, en afegir-se sobre
ell més elements químics.
• El reajustament mineralògic és la formació

d'un nou cristall en estat sòlid, per
reorganització interna dels components d'un
cristall preexistent.
o En variar les condicions de

pressió, temperatura o
composició del medi, un cristall
pot substituir uns àtoms per
altres semblants.
o Es dóna en ambients
metamòrfics, però també en la
meteorització i la diagènesi.

DOLOMITA
CALCITA
Àtoms de calci X
Àtoms de magnesi

ANHIDRITA
deshidratació
GUIX
CaSO4.2H2O –sulfat-
Monoclínic
CaSO4 –sulfat-
Rómbic

Acció de l'aigua, l'oxigen o el diòxid de carboni sobre els minerals a la intempèrie. GOETHITA
Oxidació
PIRITA
Hidratació
FeS2 HFeO2
HEMATITES
LIMONITA
OLIGIST
Fe2O3 Mineraloide: estructura amorfa

CONDICIONS NECESSÀRIES PER A LA GÈNESI CRISTAL·LINA

HÀBIT CRISTAL·LÍ: és l’aspecte macroscòpic que de forma preferent adopta una
espècie mineral a la natura, tant si correspon a cristalls individuals com en
conjunt.
Pot tenir poca relació amb la forma d'un únic cristall perfecte del mateix mineral, que es
classificaria segons el sistema cristal·lí. No obstant això, amb freqüència, en l’hàbit,
s'observen proves subtils de sistema cristal·lí a què pertany una espècie mineral, en eixos
casos s’observa com aquesta aparença externa correspon a l'expressió de la seva estructura
interna (forma polièdrica i irregularitats característiques).
Hi ha minerals que quasi sempre apareixen amb el mateix hàbit cristal·lí, i altres que
poden variar d’hàbit en funció del lloc i manera que es formen.
Exemples d’hàbits cristal·lins:
ACICULAR LAMINAR
Allargats, en Plans, en
forma forma de
d'agulla. fulles.
DENDRÍTIC MASSIU
Ramificats, Compactes, amb

en forma forma irregular,
arborescent. sense aparença
peculiar.

Selecció d'alguns hàbits de la calcita

Calcita escalenoedro sobre dolomita de segons Goldschmidt (1913)
la mina Elmwood en Tennessee
Foto: Alex Crystallize
Cristalls de calcita amb hàbit tabular.

Calcita en forma de romboedre,

En definitiva:
Un mineral no sempre ha de donar una forma geomètrica definida. Potser les
condicions de creixement no hagin estat les ideals, llavors direm que aquest
mineral és massiu.
Recordem que en alguns casos com l’òpal (mineraloide) , no tenen una

estructura cristal·lina definida, es diu que té estructura amorfa, en aquest cas
els elements que la componen es situen en l'espai de forma molt desordenada.
Els minerals que sí tenen estructura cristal·lina definida i formen cristalls se'ls
agrupa per hàbits.

Perquè l'hàbit mineral sigui perfecte, s'han de donar les

condicions de cristal·lització adequades:
ESPAI  Falta d'espai implica forma irregular.
TEMPS Com més lentament es realitzi el procés, més gran

serà la mida dels cristalls.
REPÒS I AMBIENT QUÍMIC Hi ha d'haver poca agitació i

trobar-se els compostos químics necessaris.
Cova de cristalls gegants

Mina Naica de Chihuahua, Mèxic
Cristalls de selenita (guix)
La Mina Naica de Chihuahua, Mèxic, és una mina de treball que és coneguda

pels seus extraordinaris cristalls. Naica és una mina de plom, zinc i plata.
El 1910 es va descobrir La Cova dels Gegants (foto) amb cristalls de guix de

fins a 2 m de longitud.
L'any 2000 es van trobar unes altres 3 coves a la mateixa mina, una amb
cristalls de fins a 14 m, probablement els més grans del món.
L'exploració d'aquestes coves requereix d'equips especials per les seves

condicions extremes (46ºC i 100% d'humitat).
Des de 2006 està en funcionament un projecte que ha permès nombroses
expedicions.
Els cristalls van ser formats per fluids hidrotermals emanant de les càmeres
de magma que estan a sota.
Les coves són com enormes geodes.
AGREGATS CRISTAL·LINS
La tendència durant el creixement d’un cristall és iniciar el
procés a partir d’un nucli ( partícula amb les propietats d’un
cristall) i completar cares.
D’aquesta manera, la forma final amb la qual apareix un

cristall (sempre que no tingui limitació d'espai) és un fidel
reflex de la seva estructura interna.

La realitat és que la formació d'un únic nucli i un únic cristall
aïllat és molt complicada.
És freqüent que en el procés de creixement es creen agregats

cristal·lins, unió de cristalls formats a partir de diferents
nuclis. Segons es disposin els cristalls, els agregats reben el
nom d'irregulars, paral·lels, radials, etc.
Cristall real No sempre coincideix amb el model
teòric, a causa de les impureses i de les
condicions de cristal·lització
AGREGATS Unió de diversos cristalls formats a

CRISTAL·LINS partir de la unió de diferents nuclis.
GEODA
Exemples DRUSA
MACLA
DENDRITES
Geoda
Una geoda és una cavitat rocosa,

normalment tancada, en la qual
han cristal·litzat minerals que han
estat conduïts fins a ella dissolts
en aigua subterrània i els cristalls
són de grans dimensions a causa
de la poca pressió a la qual s'han
produït.
El procés de cristal·lització es
produeix en capes en les parets
de la cavitat, de manera que es
poden trobar geodes buides.
Macla
Agregat format per dos o més cristalls de la mateixa espècie.
Macla de
compenetració de la
pirita
(FeS2 -sulfur- cúbic)

Macla
L’aragonita cristal·litza en el sistema ròmbic. El seu hàbit és un

hexàgon que correspon a una macla formada per 3 rombes.
Aragonita
(CaCO3 Rómbic)
Macla
Guix en punta de fletxa

(CaSO4.2H2O -sulfat- monoclínic)
Macla de contacte, els

cristalls estan separats per
una superfície anomenada
CARA DE COMBINACIÓ.
Rosa del desert
Varietat de guix, es forma en ambients

evaporítics (desert) i també a partir
d'aigües sulfuroses en àrees
volcàniques.

Drusa
Conjunt de cristalls que

cobreixen la superfície d'una
roca.
(Per a alguns autors és

sinònim de geoda, els que
estan en desacord
consideren que la drusa no
es pot separar fàcilment de Drusa de calcita
la roca encaixant)
(dents de gos)
(CaCO3 –romboèdric-)
Dendrites
Branques de cristalls unides entre si.
Pirolusita
(MnO2 òxid de manganès- tetragonal)

VARIACIONS EN LA CRISTAL·LITZACIÓ: ISOMORFISME I POLIMORFISME
Els minerals isomorfs són minerals amb una mateixa estructura

cristal·lina però amb diferent composició química.
Es produeix quan dos ions de ràdi semblant, poden ocupar

indistintament la mateixa posició en la xarxa cristal·lina sense
modificar-la.
Calcita Dolomita Magnesita Siderita

Carbonat Carbonat de Carbonat de Mg Carbonat de
de Ca Ca i Mg Fe
VARIACIONS EN LA CRISTAL·LITZACIÓ: ISOMORFISME I POLIMORFISME
Els minerals polimorfs són minerals amb la mateixa

composició química i diferent estructura interna cristal·lina.
S. cúbic S. hexagonal
diamant
Carboni
(C)
grafit
aragonita
Carbonat
de Calci
calcita
S. rómbic
Diamant: macla de dos tetraedres que semblen un octàedre. S. romboèdric
Aragonita: macla de tres rombes que formen un hexàgon.

DIAMANTE GRAFITO
En el diamante, cada átomo de carbono está unido a otros cuatro en forma

de una red tridimensional muy compacta (cristales covalentes), de ahí su
extrema dureza y su carácter aislante. Sin embargo, en el grafito los átomos
de carbono están distribuidos en forma de capas paralelas separadas entre
sí mucho más de lo que se separan entre sí los átomos de una misma capa.
Debido a esta unión tan débil entre las capas atómicas del grafito, los
deslizamientos de unas frente a otras ocurre sin gran esfuerzo, y de ahí su
capacidad lubricante, su uso en lapiceros y su utilidad como conductor.
CLASSIFICACIÓ DELS MINERALS PER LA SEUA COMPOSICIÓ

CLASSIFICACIÓ DELS MINERALS PER LA SEUA COMPOSICIÓ
La sílice cristal·lina és el quars (SiO2).
La sílice combinada amb ions metàl·lics (Al, Fe, Mg, K, etc.) forma els SILICATS.
Els silicats representen més del 92% del volum de l'escorça.
Formen les roques ígnies i metamòrfiques i per alteració donen lloc a nous
silicats (minerals de les argiles) que, juntament amb el quars (que no s'altera),
són també els més abundants a les roques sedimentàries.
MINERALS SILICATS

MINERALS SILICATS
MINERALS SILICATS

MINERALS SILICATS
MINERALS NO SILICATS
Hi ha 6 grups de minerals no silicats:
1. ELEMENTS NATIUS
2. HALURS
3. SÚLFIDS
4. CARBONATS
5. OXISALS NO CARBÒNIQUES
6. ÒXIDS I HIDRÒXIDS

ELEMENTS NATIUS
Bismut (Bi)
Es troba en vetes hidrotermals
associades a menes
de cobalt, níquel, argent i esta
ny en pegmatites i filons de
quars amb minerals d'estany
i wolframi associats.
HALURS

SÚLFIDS
CARBONATS

OXISALS NO CARBÒNIQUES
ÒXIDS I HIDRÒXIDS

CLASSIFICACIÓ DELS MINERALS SEGONS L’ÚS

plom
T2-2 ROQUES T2 MINREALS I ROQUES
ROQUES
AGREGATS NATURALS DE MINERALS
(Poden contenir mineraloides o mat. Orgànica)
Sòlides o líquides
ROQUES
Formades per un sol mineral (monominerals) o per
diversos minerals (poliminerals).
Heterogènies (sense composició fixa)
MONOMINERAL POLIMINERAL

TIPUS DE ROQUES EN FUNCIÓ DEL SEU ORIGEN

R. ÍGNIES R. METAMÒRFIQUES R . SEDIMENTÀRIES
Refredament del magma. Transformació d'altres Formades a partir de

roques per augment sediments
de la pressió i / o procedents d'altres
VOLCÀNIQUES: temperatura, sense roques o de restes
Refredament ràpid en arribar a la fusió. d'organismes, en
la superfície. zones superficials
de l'escorça.
PLUTÒNIQUES:
Refredament lent a
l'interior de l'escorça.
FILONIANES:
Refredament a
l'interior d'esquerdes.
Es presenten a la natura Solen disposar-se a la natura formant capes o estrats.

formant grans masses.
R. ÍGNIES: volcàniques
Com el
basalt...
En volcans
… o la
pumita.

R. ÍGNIES: plutòniques
En grans blocs
arredonits
Com el
granit
R. SEDIMENTÀRIES
ESTRATS: capes horitzontals, inclinades,

doblegades...
Com la calcària... … o el conglomerat.
…el
gres…

R. METAMÒRFIQUES
En capes
xafades, amb
aspecte de
pasta fullada.
Com la
pissarra...
… o el gneis.
CICLE DE LES ROQUES (J. Hutton s. XVIII)
Litificació: Compactació
cimentació i diagènesi.
Terme en desús
GYPTOGÈNESI
(destrucció del
relleu)
Fusió
parcial.
Fusió total.

DIAGÉNESIS Conjunt de canvis químic-físics que

experimenten els sediments des que es
dipositen fins que formen una roca
coherent, per efecte de la pressió, la
compactació, pèrdua d'aigua, la
cimentació, l'escalfament geotèrmic i la
reordenació de les partícules.
El límit inferior de la diagènesi és

imprecís i progressiu, s'estableix quan
es presenta la recristal·lització i altres
indicadors metamòrfics.
Diccionari de geologia
Enciclopèdia Catalana

02 Diapositives Minerals I Roques 21 22

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

02 Diapositives Minerals I Roques 21 22

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Departament de BioGeo IES PENYAGOLOSA 1

T2-1 MINERALS T2 MINREALS I ROQUES

Sòlid, inorgànic (alguns orgànics)

ÓPAL MERCURI (és l’únic mineral

Departament de BioGeo IES PENYAGOLOSA 2

Sense Matèria cristal·lina

Amb ordenats en les 3D.

Departament de BioGeo IES PENYAGOLOSA 3

T2-1 MINERALS T2 MINREALS I ROQUES

Departament de BioGeo IES PENYAGOLOSA 4

T2-1 MINERALS T2 MINREALS I ROQUES

• Materials fosos (magma i

• Si el refredament és lent (R.

Departament de BioGeo IES PENYAGOLOSA 6

• Pas directe de gas a sòlid

• És el cas de les fumaroles

Departament de BioGeo IES PENYAGOLOSA 7

T2-1 MINERALS T2 MINREALS I ROQUES

Aigua de la Sal comuna

Departament de BioGeo IES PENYAGOLOSA 8

RECRISTAL·LITZACIÓ I REAJUSTAMENT MINERALÒGIC

• El reajustament mineralògic és la formació

o En variar les condicions de

Departament de BioGeo IES PENYAGOLOSA 9

T2-1 MINERALS T2 MINREALS I ROQUES

RECRISTAL·LITZACIÓ I REAJUSTAMENT MINERALÒGIC

Departament de BioGeo IES PENYAGOLOSA 10

RECRISTAL·LITZACIÓ I REAJUSTAMENT MINERALÒGIC

Departament de BioGeo IES PENYAGOLOSA 11

T2-1 MINERALS T2 MINREALS I ROQUES

RECRISTAL·LITZACIÓ I REAJUSTAMENT MINERALÒGIC

Fe2O3 Mineraloide: estructura amorfa

Departament de BioGeo IES PENYAGOLOSA 12

CONDICIONS NECESSÀRIES PER A LA GÈNESI CRISTAL·LINA

Departament de BioGeo IES PENYAGOLOSA 13

T2-1 MINERALS T2 MINREALS I ROQUES

CONDICIONS NECESSÀRIES PER A LA GÈNESI CRISTAL·LINA

Exemples d’hàbits cristal·lins:

Ramificats, Compactes, amb

Departament de BioGeo IES PENYAGOLOSA 14

Selecció d'alguns hàbits de la calcita

Cristalls de calcita amb hàbit tabular.

Departament de BioGeo IES PENYAGOLOSA 15

T2-1 MINERALS T2 MINREALS I ROQUES

CONDICIONS NECESSÀRIES PER A LA GÈNESI CRISTAL·LINA

Recordem que en alguns casos com l’òpal (mineraloide) , no tenen una

Departament de BioGeo IES PENYAGOLOSA 16

CONDICIONS NECESSÀRIES PER A LA GÈNESI CRISTAL·LINA

Perquè l'hàbit mineral sigui perfecte, s'han de donar les

ESPAI  Falta d'espai implica forma irregular.

TEMPS Com més lentament es realitzi el procés, més gran

REPÒS I AMBIENT QUÍMIC Hi ha d'haver poca agitació i

Departament de BioGeo IES PENYAGOLOSA 17

T2-1 MINERALS T2 MINREALS I ROQUES

Cova de cristalls gegants

La Mina Naica de Chihuahua, Mèxic, és una mina de treball que és coneguda

El 1910 es va descobrir La Cova dels Gegants (foto) amb cristalls de guix de

L'exploració d'aquestes coves requereix d'equips especials per les seves

Les coves són com enormes geodes.

Departament de BioGeo IES PENYAGOLOSA 19

T2-1 MINERALS T2 MINREALS I ROQUES

D’aquesta manera, la forma final amb la qual apareix un

Departament de BioGeo IES PENYAGOLOSA 20