Tema 1 - Biodiversitat, serveis ecosistèmics i conservació

1.1 Què és la biodiversitat?

La diversitat sempre està definida a una superfície concreta, es una proporció relativa. Quan parlem de
biodiversitat parlem d’espècies, també s’estudia a altres nivells com: l’hàbitat, ecosistemes, a nivell genètic.
La variabilitat es recull estudiant a través dels patrons d’abundància.

Els 3 components bàsics de la diversitat biològica són:

1. La diversitat genètica
La variació en la composició genè2ca dels individus dintre i entre poblacions de la mateixa espècie
Individus, cromosomes, nucleò1ds

2. La diversitat d’espècies (organismes)

La variació d’espècies que es troben en una zona o regió Phyla, Families, Generes, species, subespècies…

3. Diversitat d’ecosistemes
La variació dels ambients :sics i de les comunitats biò2ques en un paisatge o regió Biomes, ecoregions,
ecosistemes, habitats Exemples il·lustrats: (1) Variació genètica dintre d’una població de conills; (2) Variació
d’espècies trobades en un prat; (3) Variació de prats, aiguamolls, estanys, rius i boscos en una regió

Estem en la sisena extició massiva?

Hi ha hagut 5 extincions, la última fi del Cretàcic, 65 milions
d’anys.
Les taxes actulas d’extinció estan molt accelerades, perdem espècies
en dècades. Les causes no són naturals, són provocades pels homes.

Aquesta pèrdua es visualitza a través de:

- Canvis en la població.
- A causa de la sobreexplotació també hi ha hàbitats que han
canviat, i els ecosistemes es redueixen, com el gas de la Illa de
Borneo.

Manifestació de la crisi actual de la Biodiversitat

- Declivi de poblacions
- Desaparició de poblacions
- Reducció de l’àrea de distribució de les espècies
- Acceleració de la taxa d’extinció
- Reducció de la superfície d’ecosistemes naturals
- Dismiució dels serveis ecosistèmics
- Disminució de la resiliència o resistència dels ecosistemes.

Tenim molt poca informació de la biodiversitat. No sabem totes les espècies que hi ha, ens el falten moltes
per descobrir. Hi ha aproximadament unes 2.1 milions d’espècie descrites i es calcula que en total hi ha 10
milions d’espècies.

Cada any es descobreixen noves espècies, per exemple, en els derrers 30-40 anys s’han descobert 2 nous
fílums. Una espècie de mamífer cada any, de vertebrat marí cada 5 anys.

1
Com han canviat les taxes d’extinció

Eix de les X informació sobre els tipus d’espècies i

l’eix Y sobre les extincions a escala logarítmica. La
barra de la cada grup d’especies mostra la incertesa
segons les estimacions, els mamífers és més petita
ja que és un grup que es coneix més i fàcil de
observar. S’hauria de fer la mitjana ja que al ser una
barra llarga no és exacte.
Els ambifbis tenen una taxa d’entinció més elevada.

1.2 Perquè conservar la biodiversitat: Valors de la biodoversitat.

Valors d’ús, són materials.
- Valors directes: Béns: aigua, aliments, fibres, llenya, pastures, medicies…
- Valors indirectes: Són aquells que d’alguna forma mantenen i permeten l’ús d’aquells valors directes.
Serveis ecosistèmics de regulació
- Valors d’opció: Possibles usos futurs

Valors de no ús: Significació intrínseca: varietat, bellesa, valors culturals, religiosos… Buscar a nivell
cinetífic la funcionalitat de les espècies.
La biodivesitat és instrumentalment i intrínsicament valuosa.

1.3 La biodiversitat i el funcionament dels ecosistemes: paper funcional de la biodiversitat

Molts experiments que manipulen el nombre d’espècies en microcosmos o petites parcel·les han trobat que el
nombre d’espècies afecta al funcionament de l’ecosistema de forma que podem considerar positiva, com:
- Més producció
- Major retenció de nutrients en l’ecosistema
- Menor variabilitat temporal (= més estabilitat)

Un argument a favor de la biodiversitat és que s’ha determinat que la biodiversitat tenia un paper important
en la funcionalitat de l’ecosistema.

En sistemes naturals quan perdem elements, nombre d’espècies (les altres també), perdem la funcionalitat.
Apareix el terme d’espècie redundant,

Una visió econòmica de la biodiversitat com a augument per a major conservació. Hi ha 3 definicions clau
segons el TEEB

2
Capital natural: Una metàfora econòmica per referir-se a les quantitats limitades de recursos físics i
biològics del planeta.

Funcions dels ecosistemes: Un subconjunt de les interaccions entre els estruftres i els processos dels
ecosistemes que subjeuen a la capacitat d’un ecosistema de submintrar béns i serveis.

Serveis dels ecosistemes: Contribucions directes i indirectes dels ecosistemes al benestar humà.

1.4 El conveni sobre la Diversitat Biològica (CBD)

Instrument jurídicament vinculant i mpulsat per les Nacions Unides, dins del seu programa sobre Medi
Ambient (PNUMA = UNEP). Signat a la Cimera de la Terra (Rio de Janeiro, 1992), va ser signat per 194
parts en el conveni (193 països+Unió Europea). Òrgan de govern de Conveni: Conferència de les Parts:
- COP en les seves sigles angleses
- Es reuneix cada 2 anys.
- Comitè científic assessor: SBSTTA

1.5 Biologia de la conservació

Disciplina que tracta l’estudi, la conservació i la gestió de la biodiversitatDisciplina que tracta l’estudi, la
conservació i la gestió de la biodiversitat.

Tres principis ecològics bàsics per orientar la pràctica de la conservació.

1. L’evolució és el procés que connecta totes les unitats biològiques.
2. El món ecològic és dinàmic i bàsicament fora d’equilibri.
3. Cal incloure la presència humana en la planificació i la pràctica de la conservació.
Hi ha 4 postula ssegons Soulé (1985)
1. La diversitat d’organismes és bona.
2. La complexitat ecològica és bona.
3. L’evolució és bona.
4. La diversitat biològica té valor intrínsec.

Algunes de les característiques de la biologia de la conservació com a ciència

- Una ciència interdisciplinària.
- Una ciència inexacta cal aplicar el principi de precaució.
- Una ciència amb valors el seu objectiu és conservar els ecosistemes naturals i els seus processos biològics.
- Una ciència amb una escala de temps evolutiu, tenim series de pocs anys, és molt difícil poder seguit tota
la serie evolutiva.
- Una ciència de crisis, eternament vigilant. ha aapegut per a soluconar un problema.

Característiques com a ciència interdesciplinària

- Tracta de la interacció de l’home amb els recursos naturals.
- El paper de l’ecologia (i de la biologia) és limitat: la major part dels problemes de conservació tenen un
fort component socioeconòmic.
- Va més enllà de l’escenari científic.
- Fort component social, polític, cultural, tecnològic i econòmic.
- Fort component d’educació ambiental B

Característiques com a ciència en crisi

- Sovint s’exigeixen solucions ràpides.
- Poques vegades es té tota la informació necessària.
- No existeixen les solucioms fàcils i ni úniques.
3
1.6 Conservació d’ecosistemes, d’espais naturals i d’espècies

4
Tema 2 - Com mesurem la biodiversitat
2.1 Perquè ens importa
En ciència bàsica
Un dels objectius bàsics de l’ecologia és saber què és el que determina les variacions en el número
d’espècies d’ un ecosistema, i quines conseqüències tenen aquestes variacions en l’estabilitat i les propietats
funcionals dels ecosistemes.
Necessitem, per tant, saber quantes espècies hi ha en un lloc, i com aquest número varia en l’espai i en el
temps. Afirmacions relacionades es poden fer per a la diversitat genètica i la d’ecosistemes (cobertes,
regions, hàbittas).

En conservació:
Necessitem mesurar components rellevants de la biodiversitat per saber si la situació millora o empitjora.
I per saber si les nostres polítiques són eficaces; en particular, per a avaluar el progrés cap a objectius de
conservació à indicadors de biodiversitat (tema 3).

No es pot mesurar la biodoversitat, sinó els seus components. Com ja hem vist la biodiversitat és un concepte
molt ample, inclou molts aspectes. No es poden estudiar tots ja què els mètodes i les escales d’espai són molt
diferents. Si escollim estudiar uns pot ser que els altres ens donguin resultats i conclusions diferents.

2.2 Tipus de mesures de la biodiversitat

1. Biodiversitat genètica
Intrapoblacional
- Riquesa al·lèlica
- Nombre d’al·lels rars*
- Nombre d’al·lels exclusius de la població, aquelles espècies que es poden trobar només en un territori.
- Diversitat gènica.

Interpoblacional
- Divergència genètica entre poblacions,

De la comunitat
- Diversitat metagenòmica.

*Al·lels rars: es presenten amb uan freqüència inferior al 5 %. Moltes vegades no són vistes en el fenoti, quant estan en
èpoques d’extinció aquests gens comenceen a ser visibles. Aquesta informació pot ser possitiva i negativa.

Sabent que, la diversitat genètica és la variació d’al·lels i genotips presents en el grup estudiat (població,
espècie, grup d’spp.) Cinc processos que afecten la distribució i la quantitat de variabilitat genètica en
poblacions: 1. Mutació, 2. Selecció natural, 3. Flux gènic (migració, dispersió, pol·len), 4. Deriva genètica
aleatòria ( i 5. Aparellament no aleatori

Procés metagenòmic

5
2. Biodiversitat d’espècies
Riquesa d’espècies (= número d’espècies)
Compte: per si sola, no diu res de quines spp. hi ha, ni sobre les seves abundàncies relatives.

Abundàncies relatives de les espècies: equitativitat.

Índexs de diversitat que combinen les dues anteriors:

- Índex de Shannon: H’ = - S pi log2 pi
- Índex de Simpson: D = - S pi 2 on pi és la proporció de la sp. i a la mostra.

Singularitat taxonòmica de la biota. Descriure la riquesa d’espècies acotada a un o dos tàxos concrets, no a
nivell general sinó a aquelles anb una representivitat en aquella zona concreta.

Diversitat estructural o funcional:

- Nombre (i proporcions) de formes vitals, per exemple planta, arbust i arbre.
- Número (i proporcions) de grups funcionals, per exemple la que son captadores de nitrogen, com capten
diversos nutrients.

Riquesa d’espècies (o qualsevol variable)

1. Cal definir l’àmbit geogràfic i l’hàbitat o hàbitats a considerar
2. Cal seleccionar un o més grups taxonòmics o ecològics.
3. Molt dependent de l’esforç de mostreig: nombre de mostres, temps dedicat al mostreig, nombre de
persones que mostregen, experiència dels mostrejadors.
4. Per comparar riqueses específiques obtingudes amb diferent esforç de mostreig cal utilitzar mètodes de
rarificació (rarefaction).
5. Mostreig basat en: individus o en unitats de mostreig (quadrats, transsectes,…).

Es van mirar 252 parcel·les diferents, on es van trobar un total de 241

espècies difernets. La diversitat no està distribuida homogeniament,
sinó que en algunes zones en tenen més que d’altres. Com podem veure
en la imatge, en una única parcel·la s’han trobar 78 espècies, mentre
que s’han trobat 90 entre unes quantes.

A mesura que augmento l’àrea trobare més nombre d’espècies, fins

arribar a un punt on tot i que augmenti l’àrea no trobare moltes noves
espècies, es va estabilitzant.

6
Diversitat alfa, beta i gamma
Diversitat alfa: diversitat mitjana dins d’un hàbitat determinat. Sovint s’utilitza el número mig d’espècies per
unitat mostral (per exemple parcel·la) o un conjunt local d’unitats mostrals.

Diversitat beta : heterogeneïtat de la composició d’espècies dins d’un hàbitta o entre hàbitats. Es relaciona a
la diversitta alfa amb la gamma. Sovint, s’utilitza algun índex (n’hi ha molts) que mesura l’heterogeneïtat de
la composició específica entre les unitats mostrals estudiades.
- Partició multiplicativa: ñIndex de Whittaker β = γ /α
- Partició additiva: β = γ − α

Diversitat gamma: diversitat total de l’àmbit geogràfic estudiat. Sovint s’utlitza en númeor total d’espècies
trobades en tota l’àrea d’estudi.

Perquè ens interessa

La diversitat alfa i gamma ens donen la riquesa d’espèices a dues escales d’espai:
- Diversitat alfa: unitat mostral (o conjunt local d’unitats mostrals)
- Diversitat gamma: conjunt de totes les unitats mostrals, estima quantes espècies hi ha en l’àmbit
d’estudi.

La diversitat beta ens diu com de diferents són entre elles les unitats mostrals, en termes de composició
específica.

Àrees entre les quals la diversitat beta és alta són complementàries entre elles des del punt de vista de la
consevació, en lloc de ser redundants, perquè contenen biotes de composició diferents.

3. Biodiversitat d’ecosistemes
Nombre (i proporcions) de: (fàcilment utilitzables a partir de cartografia temàtica)
- Cobertes i usos del sòl
- Tipus de vegetació
- TIPus d’hàbitats
7
- Classes ecològiques del territori (ecological land classes)

Variabilitat espacial o temporal de característiques estructurals o funcionals: relleu, patrons de drenatge,

règims d’inundació/assecat (zones humides), règims de pertorbació, producció primària, transpiració,
composició química de la biomassa, índexs de vegetació basats en la radiació emesa o reflectida (NDVI,
EVI).

Exemple diversitat de Shannon de grans tipus

d’hàbitats
brolles, prats, conreus, forestal ( pinedes amb
alzinar, rouredes, etc). No s’han considerat els
espais artificials (urbà, infraestructures).

Els colors alts represneten ats índex de

biodiversitat. Crida l’àtenció que les zones
urbanes tenen més diversitat, degut a que
combinen habitats de bosc, forestal, part
desforestada, brolles prats, en aquestes zones
doncs hi ha més habitat, zones urbanes a prop.
En canvi, al mig hi ha el bosc, on la diversitat d’habitats amb només una coberta.

Té un component positiu: hi ha diversitat d’ecosistemes, heterogeneïtat espacial. També hi ha un component

negatiu, hi ha fragmentació antròpica, hi ha trinxament dle territori. Aquest aspecte negatiu es redueix (però
no s’elimina) restringint el càlcul de la diversitat de cobertes a les cobertes naturals o semi-naturals.

Quantifiquem la diversitat dels ecosistemes, ho

podem mesurar amb una variable a nivell de
pissatge, estudi de índex de Shannon, també,
contar el nombre de usos, la riquesa dels usos.

Hem de mirar les espècies diana, les que

puguin ser, per exemple, pol·linitzades o
espècies pol·linitzadores.

La diferència entre les gràfiques, és que les

columnes és en un moment (dia), i les altres és
amb el pas del temps. La línia discontínua
mostra una perturbació i com s’adapten a
aquesta.

En sistema complex la beta varia molt entre els

diversos sistemes, en canvi l’alfa varia molt poc. Té un sistema de pol·lintzadors més complementari, això
impacte amb la recuperació enfront una perturbació. El complex té una resistencia superior al simple, a més
de ser més resilient.

8
Tema 3 - Estat de la biodiversitat.
Fer una avaluació de forma quantitativa, si es pot, de:
- Quines són les tendències temporals de la bodiversitat.
- Quin és el seu estat de conservació
Ho podem fer a nivell local, regional o global. No és suficient saber quanta i quina biodiversitat hi ha: volem
saber si la biodiversitat està “bé” o no, i si millora o empitjora.

3.1 Mètodes d’avaluació: indicadors de biodiversitat

Diferència entre indicadors de biodiversitat vs. biològics

Biodiversitat
Com més informació tenim millor, com més extensiu, més espècies. Informen del “estat” de la biodiversitat.
Responen a tots els factors que afecten a la biodiversitat. Aplicats a territoris més o menys extensos. Basats
en un o molts grups taxonòmics o en altres aspectes de la biodiversitat (p.ex. extensió d’ecosistemes)

Biològic
Serveix de forma local per quantificar un estrés concret, un únic paràmetre (p.ex. contaminació). Aplicables a
llocs concrets. Quan s’apliquen a territoris extensos, l’èmfasi sol estar en els patrons espacials de variació del
factor que es vol indicar. Basats en una sp., o poques spp., o en grups taxonòmics o ecològics que responen al
factor indicat.

3.1.2 Living Planet Index

Indicador de les tendències de la biodiversitat del planeta. S’elabora cada 2 anys per la WWF i la Zoological
Society of London. Es basa en les taxes de creixement de milers de poblacions de vertebrats de tot el món,
són els que més es coneix. L’índex és el promig de totes aquestes taxes de creixement.
L’índex utilitza la taxa finita de creixement (lambda, Ȝ) de cada població. Aquest és un paràmetre que veureu
abundantment als problemes, a pràctiques i al Tema sobre viabilitat de poblacions Hi ha una pèrdua constant
d’individus, un 58% amb 40 anys.

3.1.3 Red List Index

Indicador del grau d’amenaça de la biota
Basat en les categories d’amenaça de cada espècie definides per la UICN. Aplicat a grups amples d’espècies,
p.ex., a totes les spp. d’ocells o d’amfibis del món. L’índex pren el valor 1 (el màxim) quan totes les espècies
considerades estan en la categoria de “preocupació menor” (= no amenaçades). L’índex prendria el valor 0
(el mínim) quan totes les espècies considerades estiguessin extingides. Inclou més nivells taxonòmics, no
només els vertebrats.

9
Els ambifis es van incorporar més tard perquè ren més desconeguts. Els coralls són els més amenaçats degut
al mar.
Els ocells han disminuit poc ja que la normativa aus es va crear ha servit.

Altres indicadors de biodiversitat

Poden basar-se en diversos aspectes com: la riquesa d’espècies, extensió dels tipus d’hàbitats i
d’ecosistemes, serveis ecosistèmics i resiliència dels ecosistemes, amb l’emergència climàtica estan sotmesos
a estrés, els estem perturbant i fins a quin punt poden recuperar-se.
El CBD ha a identificat 21 indicadors principals (headline indicators) agrupats en 7 àrees focals (Æ diapo
14). El Procés SEBI 2010 (Streamlining European Biodiversity Indicators) ha proposat 26 indicadors (Æ
diapo 15). Les diverses administracions defineixen els seus propis indicadors. A Catalunya, la ICHN utilitza
indicadors sobre ecosistemes i espècies.

(Saber alguns indicadors) Diversitat genètica en ramaderia, càrregues crítiques de disposició de nitrogen
(SEBI)

En l’Estat i tendències del medi natural a Catalunya la ICHN (2010) utilitza els següents indicadors, a més
d’altres sobre usos del sòl, fragmentació, connectivitat, qualitat físico-química…

3.2 Principals avaluacions de l’estat de la biodivrsitat

L’estat de la biodiversitat: causes del deteriorament

10
3.3 Causes de la pèrdua de biodiversitat
A banda de quines són les principals causes de pèrdua de biodiversitat en el conjunt del món. Tenir una
noció, almenys aproximada, de quines d’aquestes causes tenen major importància en diferents contexts com:
- Illes versus continents.
- Sistemes marins versus sistemes terrestres.
- Sistemes marins pelàgics versus litorals marins.
- Sistemes tropicals versus sistemes temperats.

De les causes anomenades (pèrdua d’hàbitat, fragmentació de l’hàbitat, sobreexplotació, canvi climàtic i
introducció d’spp. exòtiques) saber de quina manera actuen aquestes causes per a produir la pèrdua de
biodiversitat. Reflexioneu: en un cas concret, com ho faríeu per saber quina o quines causes de pèrdua de
biodiversitat estan actuant amb major pes?

11
Efectes sinèrgics de les causes del deteriorament

Vehicults per canvis en les comunitats

12
 Preguntes Tema 1:
1. En la crisi actual de la biodiversitat, quins canvis en la biodiversitat ens haurien d’importar, a
més de l’extinció mundial de les espècies?

2. De nició i aspectes de la biodiversitat

3. Quins tipus de valors pots reconèixer en la biodiversitat? Explica per què són importants i
quines són les diferències entre ells.

4. Quins són els principals serveis ecosistèmics?

5. Com es relacionen els serveis ecosistèmics amb la biodiversitat?

6. Què és el Conveni sobre la Diversitat Biològica i quins objectius té?

7. De nició i característiques de la biologia de la conservació?

9. L’objectiu es el mateix, conservar la biodiversitat?

13
fi
fi
Tema 2: Mesura de la biodiversitat

1. Perquè no es pot mesurar “la” biodiversitat?

2. Quins són els avantatges i les limitacions d’utilitzar la riquesa d’espècies com a mesura o índex
de la biodiversitat d’espècies?

3. Perquè la desigual abundància de les espècies en un territori ens complica la determinació de la

riquesa específica?

4. Com avaluaries el grau de singularitat taxonòmica de la biota d’un territori?

5. Aplicades a la diversitat d’espècies, quines diferències hi ha entre les informacions que ens
aporten les diversitats alfa, beta i gamma?

6. T’encarreguen que quantifiquis la diversitat d’ecosistemes d’un parc natural. Com ho faries?

14