Estudi Capacitat Carrega Vall Bonabe Farias-et-Al

ESTUDI DE LA CAPACITAT DE CÀRREGA
TURÍSTICA DE LA VALL DE BONABÉ AL PARC

NATURAL DE L’ALT PIRINEU
ANY 2021
2010120
10
ESTUDI DE LA CAPACITAT DE LA CÀRREGA TURÍSTICA
DE LA VALL BONABÉ AL PARC NATURAL DE L’ALT
PIRINEU
_____________________________
Juliol 2021
Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya

PERSONES QUE HAN PARTICIPAT EN LA REALITZACIÓ D’AQUEST
ESTUDI
Coordinadora
- Dra. Estela Inés Torbidoni
Equip de Treball
- Víctor Dorado Martínez
- Dr. Serni Morera Carbonell
- Ricardo Manuel Nogueira Mendes
- Dr. Jordi Seguí Urbaneja
Equip tècnic Parc Natural de l’Alt Pirineu

- Marc Garriga Lujan (Direcció)
- Moisès Villanueva Coello (Àrea d'Ús Públic, Divulgació i Educació Ambiental)
Per citar aquest estudi: Farías-Torbidoni, E.I., Dorado, V., Morera-Carbonell, S., Nogueira
Mendes, R., Seguí-Urbaneja, J. (2021). Estudi de la capacitat de la càrrega turística de la
Vall Bonabé al Parc Natural de l’Alt Pirineu. Generalitat de Catalunya. Departament d’Acció
Climàtica, Alimentació i Agenda Rural. Parc Natural de l’Alt Pirineu.
Estudi de Capacitat de Càrrega Turística de la Vall de Bonabé al Parc Natural de l’Alt Pirineu
1
2
RESUM
L’ordenació de l’ús públic i la promoció del turisme sostenible en el territori és un
dels objectius principals de la gestió de l’ús públic de tot espai natural protegit.
Per una adequada consecució d’aquest objectiu resulta bàsic disposar de la
informació necessària que sustenti i ajudi a un gestió sostenible del territori.
L’any 2011 el Parc Natural de l’Alt Pirineu va encarregar un treball tècnic per
valorar l’afluència, la freqüentació i caracterització dels visitants que va permetre
establir un mètode de seguiment de l’afluència de visitants al territori en base a
la instal·lació d’un conjunt de comptadors. Sis anys després, l’any 2017, aquest
estudi es va actualitzar incloent un revisió de les dades de 6 dels 11 punts
d’accés considerats al primer estudi. L’accés de Fornet, corresponent a la Vall
de Bonabé va ser un d’ells.
Gràcies a aquest sistema de seguiment, ja l’any 2017 es va posar en evidència

la presència d’un increment de visitants constant, no només en el conjunt del
territori Parc, que va passar d’uns 215.000 visitants/visita l’any 2011 a 345.000 a
l’any 2019 (increment del 55%), sinó en la major part dels principals accessos,
dels quals Fornet (Vall de Bonabé) va ser el que va experimentar el major canvi
amb un increment del 102% entre el 2011 i el 2017. Situació, que lluny de canviar
o revertir-se en aquests darrers anys es va agreujar arran de la crisi sanitària
viscuda a nivell mundial arribant als 78.758 visitants l’any 2020.
I és, en aquest context, que el Parc Natural del l’Alt Pirineu prenent com a
experiència prèvia l’Estudi de Capacitat de Càrrega Turística a la Capçalera de
la Vall Ferrera, va decidir encarregar aquest estudi, que té per objectius, per una
banda, calcular la capacitat de càrrega turística de la Vall de Bonabé; i per l’altra,
proposar alternatives en la gestió de l’ús públic en aquesta àrea que promoguin
un ús i una mobilitat sostenible en el territori.
La metodologia emprada en aquest estudi es va basar en l’adaptació de la

metodologia de Capacitat de Càrrega Turística proposada per Cifuentes
(Coordinador Regional del WWF per Centre Amèrica) l’any 1992 i de treballs
previs desenvolupats per alguns dels autors d’aquest estudi (Farías et al. 2020).
En total, a diferència de la metodologia original, vuit foren els factors i 13 els
subfactors reductors considerats en aquest treball: climatologia de la zona
(precipitació, vent i innivació), característiques naturals i de gestió (flora, fauna i
hàbitats prioritaris), erosionabilitat del terreny, dificultat, opinió sobre la
massificació de la zona (visitants i població local), comportament en l’ús dels
senders, compatibilitat d’usos (en la visita a peu, BTT o en cotxe) i capacitat de
les infraestructures d’ús públic a la zona.
Entre els principals resultats obtinguts en la realització d’aquest estudi,

destaquen, per una banda, l’obtenció d’una capacitat de càrrega turística total
anual a la Vall de Bonabé d’uns 109.985 visitants/visites (tenint en compte les
diferents tipologies d’ús que hi ha a la zona (Taula 1), el que ve a representar
3
9.165 visitants al mes i 301 visitants/visites al dia, tot i que cal tindre en compte
que el nombre de visites mensuals i diàries varien al llarg de l’any. Per una altra
banda, i basat en la comparativa entre les dades d’afluència de la Vall de Bonabé
i la capacitat de càrrega turística identificada, els resultats mostren la presència
d’importants excedents de visitació durant els mesos de juliol i agost, amb un
excedent de 7.557 visitants al mes de juliol i 20.433 visitants al mes de agost,
que transformats al tipus d’ús (visita a peu, en BTT o en vehicle -valor mig de
2,41 persones per vehicle-) es correspon a un excedent de 279 vehicles el mes
de juliol i 2.676 vehicles el mes d’agost.
Com a principals recomanacions de gestió d’aquest estudi es proposa la

implementació de quatre grans blocs d’actuació: 1) ordenar l’ús públic, 2)
promocionar la identitat de visita Soft (noise pollution and carbon free -NPCF-),
3) regular l’accés motoritzat i 4) posar en marxa un seguiment de l’ús públic; amb
el següent desplegament d’accions que hauran de ser pactades i prioritzades
amb les parts implicades (EMD d’Isil i Alós, Parc Natural, població local, etc.).
Important tenir en compte en aquest sentit els resultats obtinguts de les opinions
obtingudes en els resultats de l’enquesta realitzada a la població local d’Isil i Alós
envers aquestes possibles mesures.
4
ÍNDEX
1. INTRODUCCIÓ ........................................................................................................ 9
1.1. Justificació ................................................................................................................. 9
1.2. Objectius de l’estudi ................................................................................................ 10
2. METODOLOGIA ..................................................................................................... 10
2.1. Àrea d’estudi – unitats de maneig ........................................................................... 10
2.2. Capacitat de Càrrega Turística ............................................................................... 12
2.2.1. Capacitat de càrrega física (CCF) ........................................................................ 13
2.2.2. Capacitat de càrrega real (CCR) .......................................................................... 14
2.2.3. Capacitat de càrrega efectiva (CCE) .................................................................... 28
3. RESULTATS .......................................................................................................... 29
3.1. Síntesi de resultats d’afluència i freqüentació 2011-2020 ....................................... 29
3.2. Resultats Capacitat de Càrrega Turística ............................................................... 33
3.2.1. Capacitat de Càrrega Física (CCF) ...................................................................... 33
3.2.2. Capacitat de Càrrega Real (CCR) ........................................................................ 34
3.2.2.1 Síntesi Capacitat de Càrrega Real ..................................................................... 44
4. CAPACITAT DE CÀRREGA TURÍSTICA VS AFLUÈNCIA ................................... 47
4.1. Dades globals .......................................................................................................... 47
5. RECOMANACIONS DE GESTIÓ ........................................................................... 51
6. CONCLUSIONS ..................................................................................................... 54
7. BIBLIOGRAFIA ...................................................................................................... 55
8. ANNEXES .............................................................................................................. 57
8.1. Extracte resultats Estudi de revisió Parc Natural Alt Pirineu 2017 .................. 57
8.2. Detalls mensuals de la CCF per senders ................................................................ 59
8.3. Detalls mensuals de la CCR- FCclima per senders ................................................ 60
8.4. Detalls mensuals de CCR-FCambiental per senders ............................................. 61
8.5. Detalls mensuals per senders de la CCR-FCerosionabilitat ................................... 63
8.6. Detalls mensuals per senders de la CCR-FCdificultat ............................................ 64
8.7. Detalls mensuals per senders del subfactor de la CCR-FCsocial .......................... 65
8.8. Detalls mensuals per senders de la CCR- FC.Comport. d’ús senders ................... 66
8.9. Detalls mensuals per senders de la CCR- FC.compatibilitat_d’usos ...................... 67
8.10. Detalls mensuals per senders de la CCR- FC.Inf. ús públic ................................. 68
8.11. Resultats estudi Població local EMD d’Isil i Alòs .................................................. 69
5
Índex de taules
Taula 1. Tipologia d’ús i senders identificats pel càlcul de la Capacitat de Càrrega Turística
(CCT). .......................................................................................................................................... 11
Taula 2. Resum consideracions de cada variable del càlcul de la CCT. .................................... 14
Taula 3. Dies de major sensibilitat ambiental (floració) de les diferents espècies de flora
identificades................................................................................................................................. 18
Taula 4. Dies de major sensibilitat ambiental (aparellament/cria) de les diferents espècies de
fauna identificades. ..................................................................................................................... 18
Taula 5. Informació dels hàbitats d'interès detectats a la Vall de Bonabé. ................................. 19
Taula 6. Grau de conservació dels diferents hàbitats d'interès. ................................................. 20
Taula 7. Relació del grau de conservació amb la ponderació per al càlcul del subfactor hàbitats
prioritaris. ..................................................................................................................................... 21
Taula 8. Relació del grau d’erosionabilitat amb la inclinació i la ponderació. ............................. 22
Taula 9. Relació del grau de dificultat amb la inclinació i la ponderació. .................................... 23
Taula 10. Opinió massificació de la zona per part de visitants i població local .......................... 25
Taula 11. Classificació de la tipologia d'itineraris: travessa, circular o lineal. ............................. 25
Taula 12. Principals dades considerades pel càlcul del factor compatibilitat entre usos. .......... 26
Taula 13. Resum capacitat d'aparcaments dels diferents sectors. ............................................. 27
Taula 14. Detall dels indicadors contemplats pel càlcul de la CCF. ........................................... 33
Taula 15. Detall per tipologia d’ús de la distribució mensual i anual de la CCF. ........................ 34
Taula 16. Detall mensual del factor reductor clima. .................................................................... 35
Taula 17. Detall per tipologia d’ús, les pistes on es desenvolupa i els dies de floració,
aparellament i cria. ...................................................................................................................... 36
Taula 18. Detall per tipologia d’ús de la presència d’hàbitats d'interès, segons el sender on es
practiquen. ................................................................................................................................... 38
Taula 19. Detall mensual per tipologia d’ús del factor reductor de flora. .................................... 40
Taula 20: Detall mensual per tipologia d’ús del factor reductor de fauna. .................................. 40
Taula 21. Detall per tipologia d’ús del factor reductor hàbitats d'interès. ................................... 40
Taula 22. Detall per tipologia d’ús del factor reductor d’erosionabilitat....................................... 41
Taula 23. Detall per tipologia d’ús del factor reductor de dificultat. ............................................ 41
Taula 24. Detall per mes del factor reductor social. .................................................................... 42
Taula 25. Detall per tipologia d’ús del factor reductor del comportament d'ús d'itineraris. ......... 43
Taula 26. Detall per tipologia d’ús del factor reductor de compatibilitat entre usos .................... 43
Taula 27. Detall per tipologia d’ús i mes del factor reductor d’infraestructures d’ús públic. ....... 44
Taula 28. Resum dels factors reductors de la capacitat de càrrega real per tipologia d’ús. ..... 45
Taula 29. Detall per tipologia d’ús de la distribució mensual i anual de la CCR. ........................ 45
Taula 30. Detall per tipologia d’ús de la distribució mensual i anual de la CCR. ........................ 46
Taula 31. Resum per tipologia d’ús de les dades de capacitat de càrrega turística total per la
Vall de Bonabé, dades del comptador i diferència entre la CCT total i la dada del comptador. . 50
Taula 32. Resum per tipologia d’ús de les dades de capacitat de càrrega turística total per la
Vall de Bonabé, dades del comptador i diferència entre la CCT total i la dada del comptador,
recalculat en vehicles .................................................................................................................. 50
Taula 33. Detall resultats estudi d’afluència, freqüentació i caracterització de visitants Parc
Natural de l’Alt Pirineu 2017 ........................................................................................................ 57
Taula 34. Detall mensual per tipologia d’ús i senders de la CCF. .............................................. 59
Taula 35. Detall mensual per tipologia d’ús i senders de la CCR-Subfactor precipitació. .......... 60
Taula 36. Detall mensual per tipologia d’ús i senders de la CCR- Subfactor vent. .................... 60
Taula 37. Detall mensual per tipologia d’ús i senders de la CCR- Subfactor neu. ..................... 61
Taula 38. Detall mensual per tipologia d’ús i senders de la CCR- Subfactor flora. .................... 61
Taula 39. Detall mensual per tipologia d’ús i senders de la CCR- Subfactor fauna. .................. 62
Taula 40: Detall mensual per tipologia d’ús i senders de la CCR- Subfactor hàbitats d’interès . 62
Taula 41. Detall mensual per tipologia d’ús i senders de la CCR- FCerosionabilitat. ................ 63
Taula 42. Detall mensual per tipologia d’ús i senders de la CCR- FCdificultat. ......................... 64
Taula 43. Detall mensual per tipologia d’ús i senders de la CCR- FCsocial_visitants ............... 65
Taula 44. Detall mensual per tipologia d’ús i senders de la CCR- FCsocial_població local....... 65
6
Taula 45. Detall mensual per tipologia d’ús i senders de la CCR- FCcomport.d'ús senders ..... 66
Taula 46. Detall mensual per tipologia d’ús i senders de la CCR- FCcompatibilitat_d’usos ...... 67
Taula 47. Detall mensual per tipologia d’ús i senders de la CCR- FCinf. ús públic .................... 68
Taula 48. Característiques socials de les persones enquestades .............................................. 69
Taula 49. Tipus i freqüència d’ús de la pista de Bonabé ............................................................ 70
Taula 50. Opinió sobre l’impacte del turisme a la zona .............................................................. 70
Taula 51. Percepció de les aglomeracions ................................................................................. 71
7
Índex de figures
Figura 1. Mapa unitats de maneig identificats a la Vall de Bonabé. Elaboració pròpia. ............. 11
Figura 2. Nivells per al càlcul de la Capacitat de Càrrega Turística (CCT). ............................... 12
Figura 3. Factors considerats en el càlcul de la CCR de la Vall de Bonabé. Entre parèntesi
s’especifica el nombre de subfactors contemplats en cada factor ¡Error! Marcador no definido.
Figura 4. Categorització dels graus dificultat dels itineraris. Font: IDAPA. ................................. 22
Figura 5. Evolució i CI de l’afluència visitants Parc Natural de l’Alt Pirineu pel període 2011-
2020. ............................................................................................................................................ 30
Figura 6. Evolució i CI de l’afluència de visitants a la Vall de Bonabé (comptador de Fornet) pel
període 2011-2020. ..................................................................................................................... 31
Figura 7. Detall de la distribució mensual de l’afluència anual de la Vall de Bonabé (comptador
Fornet) 2011-2020. ...................................................................................................................... 32
Figura 8. Mapa de distribució en l'àrea d'estudi de la flora i fauna. ............................................ 37
Figura 9. Mapa de distribució en l'àrea d'estudi dels hàbitats prioritaris..................................... 39
Figura 10. Resum Capacitat de Càrrega Física vs Capacitat de Càrrega Real. Font infografia:
Freepik......................................................................................................................................... 46
Figura 11. Comparativa global de la capacitat de càrrega enfront les dades d'afluència de
visitants de la totalitat de l’àrea d’estudi analitzat en nombre de visitants. ................................. 48
Figura 12. Comparativa global de la capacitat de càrrega enfront a les dades d'afluència de
visitants recalculat en nombre de vehicles. ................................................................................. 49
Figura 13. Canvis d’usos 2011-2017. Activitats realitzades durant la visita al Parc ................... 57
Figura 14. Canvis d’usos 2011-2017. Itineraris-zones freqüentades durant la visita al Parc ..... 58
Figura 15. Opinions població local envers possibilitats de regulació de l’ús públic al Parc.
Puntuació escala de Likert 1 -5. A major puntuació, major acord. .............................................. 72
8
1. INTRODUCCIÓ
1.1. Justificació
El Parc Natural de l’Alt Pirineu és l’espai natural protegit de major extensió en el

territori català, amb 79.317,21 ha. Aquest va ser creat l’any 2003 per mitjà del
Decret 194/2003, d’1 d’agost, de declaració del Parc Natural de l’Alt Pirineu,
realitzant-se al 2018 a través Decret 138/2018, de 3 de juliol, una extensió de les
delimitacions del Parc Natural de l'Alt Pirineu i de l'espai del PEIN Alt Pirineu.
L’Espai Natural Protegit (ENP) s’estén al nord-oest de Catalunya a la serralada

dels Pirineus, entre les comarques del Pallars Sobirà i l’Alt Urgell, concretament
en les Valls d’Àneu, Vall de Cardós, Vall Ferrera, Vall de Santa Magdalena i
Massís de l’Orri. Es troba inclòs dins dels municipis: Alins, Alt Àneu, Esterri
d’Àneu, Esterri de Cardós, Farrera, La Guingueta d’Àneu, Lladorre, Llavorsí,
Montferrer i Castellbó, Rialp, Soriguera, Sort, Tírvia, Vall de Cardós i Valls de
Valira.
L’òrgan gestor del Parc ha de garantir el desenvolupament sostenible del territori,

vetllant per l’equilibri entre la protecció dels valors ambientals, el creixement
econòmic de la zona d’influència, i l’ús públic present al Parc. Per tal d’anar cap
a aquests objectius, el Parc ha de comptar amb la informació necessària que
ajudi en la correcta presa de decisions.
En aquesta línia, l’any 2011 es va encarregar un primer estudi per determinar

l’afluència i la caracterització dels visitants al Parc Natural de l’Alt Pirineu, el qual
va permetre, no només identificar el perfil genèric dels visitants al Parc, sinó
també establir un mètode de seguiment objectiu i fiable basat en la instal·lació i
l’ús d’ecocomptadors (Farías-Torbidoni, 2011), que es va actualitzar
posteriorment l’any 2017 (Farías-Torbidoni i Morera, 2017). En aquest punt s’ha
de tenir en compte que dades extretes d’ambdós estudis, van permetre
confirmar la presència d’un increment de visitants interanual d’un 7% (215.000
visites l’any 2011 a unes 315.000 l’any 2017).
Tres anys després, les dades disponibles en el sistema de seguiment, lluny de

canviar o revertir-se en aquest darrer any, arran de la crisi sanitària viscuda a
nivell mundial, es van agreujar. Un primer període associat a una forta davallada
d’usuaris en el Parc, coincidint aquest amb els mesos de confinament, i un segon
període, post-confinament, on s’ha produït un increment exponencial de visitants
al Parc Natural de l’Alt Pirineu, respecte als mateixos períodes del l’any anterior.
Com a conseqüència d’aquests fets (increment constant i continu durant el

darrers anys), s’han posat en evidència situacions de massificació de visitants
en diferents indrets del Parc que no són del tot noves però que durant l’any 2020
es van mostrar d’una forma molt contundent amb el corresponent ressò en els
diferents mitjans de comunicació. Fruit d’aquesta situació, l’any 2020 l’òrgan
gestor del Parc Natural de l’Alt Pirineu ja va encarregar, aquell mateix any, un
9
estudi de Capacitat de Càrrega Turística a la Vall Ferrera que va servir per
establir les bases de la regulació que es posarà en marxa aquest any. I és en
aquest context, en base a la utilitat de l’estudi realitzat l’any 2020 a la Vall Ferrera
que aquest any 2021 l’òrgan gestor del Parc ha encarregat aquest nou estudi,
centrat, en aquest cas, en la segona vall més freqüentada del Parc, concretament
a la Vall de Bonabé.
En aquest punt val a dir que aquest informe només es correspon a un primer
exercici de càlcul que caldrà acabar de definir conforme es puguin portar a terme
alguns treball de camp de comprovació, com així també reunions amb els
diferents agents competents i implicats en les possibles accions de gestió que
es derivin d’aquest document de treball, especialment en el que fa referència als
factors ambientals i al càlcul de la capacitat de càrrega efectiva.
1.2. Objectius de l’estudi
Els objectius principals d’aquest estudi són:
1. Calcular la capacitat de càrrega turística de la Vall de Bonabé en funció de la

tipologia d’ús.
2. Proposar alternatives de gestió de l’ús públic a la capçalera de la Vall de

Bonabé que promoguin un ús sostenible del territori.
2. METODOLOGIA
2.1. Àrea d’estudi – unitats de maneig
Es tracta de la Vall de Bonabé la qual correspon als termes municipals d’Isil i

Alós, que pertanyen al municipi d’Alt Àneu (Pallars Sobirà). Figura 1.
1. Pista de Bonabé
2. Itineraris excursionistes
En aquest punt cal esmentar que la determinació d’aquestes unitats de maneig

han estat supeditades a la identificació dels següents elements claus: recursos
recreatius-esportiu-turístics i infraestructures d’ús públic disponibles (zones
d’aparcament, refugi, etc.).
10
Figura 1. Mapa unitats de maneig identificats a la Vall de Bonabé. Elaboració pròpia.
En la següent taula (taula 1) es pot consultar l’oferta d’itineraris existents a la

zona en base als itineraris que figuren al mapa-guia, als suggeriments de l’equip
gestor del Parc i als detectats als estudis de freqüentació (Farías-Torbidoni,
2011; Farías-Torbidoni i Morera, 2017).
Taula 1. Tipologia d’ús i senders identificats pel càlcul de la Capacitat de Càrrega Turística (CCT).
Tipologia d’ús Senders/Pista
S1: Pista de Bonabé
S2: Montgosso
S3: Port de Clavera – Pic Montvalier*
S4: Port d’Aulà*
1 A peu
S5: Port de Salau*
S6: Perosa – Port Salau*
S7: Pic Mont-roig (Comamala)*
S8: Montgarri – Port Barlonguera*
2 BTT S1: Pista de Bonabé*

3 Vehicle S1: Pista de Bonabé
* Senders/pista considerada d’anada i tornada
11
2.2. Capacitat de Càrrega Turística
L'Organització Mundial del Turisme (OMT) defineix el concepte de capacitat de

càrrega (CCT) turística com el número màxim de persones que poden visitar un
espai al mateix temps, sense malmetre el medi físic, econòmic o soci-cultural, ni
provocar una disminució inacceptable en la qualitat de satisfacció dels visitants.
A l’hora de calcular la capacitat de càrrega turística no existeix una metodologia

única per fer-ho, sinó que existeixen diferents perspectives pragmàtiques, ja que
aquest procés metodològic depèn dels objectius de la investigació, dels
indicadors (visitants, zones de protecció, etc.) que es tinguin presents i de l’ús
que es vulgui fer de l’espai natural en qüestió (Matos i Pérez, 2018).
En aquest sentit, el present projecte s’ha elaborat en base a la metodologia

proposada per Cifuentes (1992), que proposa la contemplació de tres nivells
d’anàlisi clarament diferenciats: Capacitat de Càrrega Física, Capacitat de
Càrrega Real i Capacitat de Càrrega Efectiva que en el nostre cas han estat
adaptats a les característiques i necessitats derivades de l’àrea d’estudi. Veure
Figura 2.
Figura 2. Nivells per al càlcul de la Capacitat de Càrrega Turística (CCT).
▪ Capacitat de Càrrega Física (CCF), correspon al límit màxim de visites

que pot assolir una zona determinada. Aquest nivell relaciona els factors
de visita (horari i temps de visita), l’espai disponible i la necessitat d’espai
per visitant.
▪ Capacitat de Càrrega Real (CCR), es determina aplicant a la CCF una

sèrie de factors de correcció que són específics de la zona i l’ús de l’espai,
provocant una reducció de la capacitat de càrrega física.
12
▪ Capacitat de Càrrega Efectiva (CCE), és el límit màxim de visitants que
es pot permetre, relacionat directament amb la capacitat de gestió de
l’administració de l’espai natural. Pel seu càlcul es consideren variables
com el personal, les infraestructures, etc.
En aquest sentit s’ha de tenir en compte que la proposta de factors finalment

proposada ha estat condicionada per la disponibilitat de determinades dades, la
major part de les quals han estat extretes dels estudis de freqüentació realitzats
per part d’alguns dels autors d’aquest treball (Farías-Torbidoni, 2011 i Farías-
Torbidoni i Morera, 2017) anteriorment esmentats.
2.2.1. Capacitat de càrrega física (CCF)
Pel càlcul d’aquesta capacitat es va considerar la següent equació (equació 1):
𝐿
𝐶𝐶𝐹 = 𝑥 𝑁𝐶 (𝐸𝑞. 1)
𝐿𝑝
On:
L= Longitud disponible del sender/itinerari/pista (recurs), expressada en metres

lineals.
Lp= Longitud utilitzada per persona o, en aquest cas, sistema de transport, la

qual varia en funció de la tipologia d’ús de l’itinerari o pista.
NC= Número de cops que l’espai pot ser visitat per una mateixa persona o
sistema de transport en un dia. Calculat tal com es descriu a l’equació 2.
𝐻𝑣
𝑁𝐶 = (𝐸𝑞. 2)
𝑇𝑣
On:
Hv= Hores de sol disponibles per realitzar la visita.
Tv= Temps necessari per visitar cada recurs.
A la taula 2, es mostren les consideracions que s’han establert per a cadascuna

de les variables de l’equació.
13
Taula 2. Resum consideracions de cada variable del càlcul de la CCT.
Variable Valor Criteri Font de consulta
Específic de cada Sistemas d’informació
Longitud (L) Metres lineals
sender/pista. geogràfica (SIG)
Itineraris de
5m dificultat exigent (IDAPA, 2018)
o molt exigent (Blocken et al., 2020;
Longitud per Itineraris de FEDME, 2020a)
persona (Lp) 2m dificultat molt (FEDME, 2020b)
fàcil a moderada.
Direcció General de
36 m Pista
Transit
Mitjana d’hores Institut Geogràfic
Hores de sol (Hv) 12,2 h
solars anuals Nacional (IGN)
Càlcul teòric del
Específic de cada temps de visita
Temps visita (Tv) INEFC
recurs (sender/pista) per a cadascun
dels itineraris.
S’ha de tenir en compte que la CCF varia en funció del mes de l’any ja que no
tots els mesos tenen els mateixos dies i també varia en funció de cada
sector/unitat de maneig ja que aquesta es relaciona directament amb l’oferta de
senders/àrees.
2.2.2. Capacitat de càrrega real (CCR)
Respecte al càlcul de la capacitat de càrrega real, han estat vuit els factors de
correcció considerats (figura 3):
- Factor clima (FCclima)

- Factor ambiental (FCamb)
- Factor erosionabilitat (FCero)
- Factor dificultat (FCdif)
- Factor social (FCsoc)
- Factor comportament d’ús recurs (FCcomp)
- Factor compatibilitat entre usos (FCus)
- Factor infraestructures d’ús públic (FCinf)
14
Figura 3. Factors considerats en el càlcul de la CCR de la Vall de Bonabé. Entre parèntesi s’especifica el
nombre de subfactors contemplats en cada factor
La fórmula base aplicada pels diferents càlculs ha estat basada en l’equació

proposada per Cifuentes et al. (1992), amb les adaptacions corresponents en
funció de cada factor (equació 3).
𝑀𝑙𝑥
𝐹𝐶𝑥 = 1 − (𝐸𝑞. 3)
𝑀𝑡𝑥
On:
FCx= Factor corrector del paràmetre “x”.
Mlx= Magnitud limitant pel paràmetre “x”.
Mtx= Magnitud total pel paràmetre “x”.
A continuació es mostra una descripció dels aspectes bàsics considerats en el

càlcul dels diferents factors i subfactors.
Factor Clima (FCclima)
Com a particularitat d’aquest factor s’ha de destacar la inclusió de tres

subfactors: precipitació, vent i neu. En aquest punt val a dir que les dades
utilitzades pel càlcul d’aquests tres subfactors han estat registrades per l’estació
automàtica de Port de la Bonaigua situada a Alt Àneu 2.266 m d’alçada (Servei
Meteorològic de Catalunya), corresponents al període de gener 2011 fins a l’abril
de 2021. Aquesta estació recull la informació relacionada amb la pluja, en mm
15
acumulats, la neu, en mm acumulats i el vent, en m/s. Aquest darrer en velocitat
mitjana, direcció i hora ratxa més forta.
Subfactor Precipitació
La inclusió d’aquest subfactor es té en compte per recollir la limitació que suposa

la pluja per a la pràctica del passeig, senderisme, muntanyisme i activitats de
recreació en l’espai natural, BTT i visites en vehicle. En aquest punt s’ha de tenir
en compte que per al càlcul del factor s’ha considerat com a condicionant els
dies del mes on ha plogut més de 10 mm acumulats en un dia.
El factor s’ha calculat aplicant la fórmula general per cada mes, per tant s’ha fet
la diferència entre 1 i el quocient que surt de la divisió entre els dies de pluja i el
total de dies del mes (equació 4).
𝐷𝑖𝑒𝑠𝑝𝑟𝑒𝑐.
𝐹𝐶𝑃𝑟𝑒𝑐𝑖𝑝𝑖𝑡𝑎𝑐𝑖ó = 1 − (𝐸𝑞. 4)
𝑀𝑒𝑠
On:
Diesprec.= Número total de dies del mes en que ha plogut 10mm o més.
Mes= Dies del mes (28, 30 o 31 en funció del mes).
Subfactor Vent
De la mateixa manera que la precipitació, aquest subfactor ha estat inclòs per

recollir la limitació que suposa el vent en la pràctica de les diferents activitats
físico-esportives i recreatives que s’acostumen a realitzar a la zona.
Basant-nos en la classificació que realitza Protecció Civil i Emergències en funció

de la velocitat del vent, s’ha establert com a dada limitant tots els dies on es
produeixen ratxes de vent superiors als 70 km/h.
De la mateixa manera que el subfactor anterior, aquest factor s’ha calculat

aplicant la fórmula general per cada mes, per tant s’ha fet la diferència entre 1 i
el quocient resultant de la divisió dels dies que a causa del vent no es poden
portar a terme pràctiques com el passeig, senderisme, muntanyisme, BTT, entre
d’altres, a l’espai natural i el total de dies del mes (equació 5).
𝐷𝑖𝑒𝑠𝑣𝑒𝑛𝑡
𝐹𝐶𝑉𝑒𝑛𝑡 = 1 − (𝐸𝑞. 5)
𝑀𝑒𝑠
On:
Diesvent= Número de dies amb ratxes de vent superior als 70 km/h.
16
Subfactor Neu
Finalment, aquest subfactor, igual que els anteriors, ha estat considerat per tal
de recollir la limitació que suposa la neu per a la realització d’activitats en l’espai
natural, sota aquestes condicions. En aquest punt val a dir que el càlcul d’aquest
factor ha tingut en compte l’ús real de la Pista de Bonabé segons l’ordenança del
BOP de la província de Lleida, butlletí 123 i número de registre 6053. En aquest
document es descriu que la pista roman tancada des de l’1 de desembre fins a
l’1 de maig com a prevenció de possibles problemes a la pista per inclemències
del temps. Aquest subfactor només ha estat aplicat per l’accés amb vehicle, no
així per l’accés a peu, BTT, raquetes o altres sistemes de transport o
desplaçament que no inclouen el vehicle.
Com en els factors anteriors, aquest s’ha calculat aplicant la fórmula general per
cada mes, es a dir diferència entre 1 i el quocient resultant de la divisió dels dies
que a causa de la neu no es pot accedir a la Pista de Bonabé (equació 6).
𝐷𝑖𝑒𝑠𝑛𝑒𝑢
𝐹𝐶𝑁𝑒𝑢 = 1 − (𝐸𝑞. 6)
𝑀𝑒𝑠
On:
Diesneu= Número de dies en que no es pot circular per la pista de Bonabé.
Factor Ambiental (FCamb)
En aquest cas, tres han estat els subfactors considerats en el càlcul: flora, fauna
i hàbitats d’interès natural:
Subfactor flora i fauna
La inclusió d’aquest subfactor ha estat considerat amb la clara intenció de

contemplar la susceptibilitat d’afecció ambiental que pot produir l’ús recreatiu,
esportiu i turístic a la zona sobre les diferents espècies de flora i fauna. Arabis
soyeri subsp. soyeri, Cerinthe glabra, Saponaria bellidifolia, pel que fa a la flora i
Gypaetus barbatus, Iberolacerta aranica, Lagopus muta, Tetrao urogallus i
Ursus arctos, pel que fa a la fauna.
Les dades corresponents a les capes ambientals de Sistemes d’Informació

Geogràfica (SIG), que s’han utilitzat per fer l’anàlisi, van ser facilitades per l’òrgan
gestor del Parc Natural de l’Alt Pirineu.
17
L'anàlisi ambiental de flora i fauna es va dur a terme creuant les dades
disponibles, amb la capa de la xarxa principal d’itineraris. Els resultats es van
expressar en metres per als 8 senders (inclosa la pista). Un cop identificada la
presència d’espècies als senders, es va aplicar com a variable condicionant les
èpoques de major sensibilitat ambiental (època de floració, aparellament o cria)
(taules 3 i 4) que té cada espècie, ja que és en aquest període on les plantes són
més vulnerables.
Finalment, el factor reductor pel cas de la flora i fauna s’ha calculat aplicant la
fórmula general per cada mes. Per tant, s’ha fet la diferència entre 1 i el quocient
resultant de la divisió dels dies de floració/aparellament/cria i el total de dies del
mes (equació 7), multiplicat després pel factor d’amenaça de cada espècie.
𝐷𝑖𝑒𝑠𝑠𝑒𝑛𝑠𝑖𝑏𝑖𝑙𝑖𝑡𝑎𝑡 𝑎𝑚𝑏𝑖𝑒𝑛𝑡𝑎𝑙
𝐹𝐶𝐹𝑙𝑜𝑟𝑎 𝑜 𝑓𝑎𝑢𝑛𝑎 = 1 − 𝑥𝑓𝑎𝑐𝑡𝑜𝑟 𝑎𝑚𝑒𝑛𝑎ç𝑎 (𝐸𝑞. 7)
𝑀𝑒𝑠
On:
DiesSensibilitat_ambiental: Dies de floració/aparellament/cria de l’espècie, on la

vulnerabilitat d’aquesta és més elevada.
Factor amenaça= 0,25 a 1 segons el grau d’amenaça que pateix cada espècie.
Taula 3. Dies de major sensibilitat ambiental (floració) de les diferents espècies de flora identificades.
Mesos
Flora Gen. Febr. Març Abr. Maig Juny Jul. Ag. Set. Oct. Nov. Des.
Arabis soyeri
31 28 31 30 31 30 31 31 30 31 30 31
subsp. soyeri
Cerinthe
31 28 31 30 31 30 31* 31* 30 31 30 31
glabra
Saponaria
31 28 31 30 31 30 31 31* 30 31 30 31
bellidifolia
En taronja els mesos on les espècies es troben en floració.
*Aquests mesos la floració és de 16 dies al juliol i 15 a l’agost
Taula 4. Dies de major sensibilitat ambiental (aparellament/cria) de les diferents espècies de fauna
identificades.
Mesos
Fauna
Gypaetus
31 28 31 30 31 30 31* 31* 30 31* 30 31
barbatus
Iberolacerta
31 28 31 30 31* 30 31 31 30 31 30 31
aranica
Lagopus
31 28 31 30 31 30 31 31 30 31 30 31
muta
Tetrao
31 28 31 30 31 30 31 31 30 31 30 31
urogallus
Ursus arctos 31 28 31 30 31 30 31 31 30 31 30 31
18
Subfactor hàbitats d’interès
Igual que en la flora i fauna, aquest subfactor ha estat inclòs amb l’objectiu de
quantificar la possible afecció que produeix l’activitat turística de muntanya a la
Vall Bonabé en relació als hàbitats d’interès que hi ha a la zona. A la taula 5 es
pot consultar un detall dels hàbitats d’interès contemplades en aquest estudi
extretes de la pàgina web de la Generalitat de Catalunya. Departament de
Territori i Sostenibilitat. En aquest sentit s’ha de tenir en compte la inclusió
d’informació específica disponible tant a la pàgina web del Grup de Recerca de
Geobotànica i Cartografia de la Vegetació de la Universitat de Barcelona com
facilitada per l’òrgan gestor del Parc.
Taula 5. Informació dels hàbitats d'interès detectats a la Vall de Bonabé.

Hàbitats d’interès
Nomenclatura Informació
H_4030 Landes atlàntiques i subatlàntiques seques
H_4060 Matollars alpins i boreals
H_5120 Formacions muntanyenques de bàlec (Cytisus purgans)
H_6140 Gespets tancats, silicícoles, dels Pirineus
H_6170 Prats calcícoles alpins i subalpins
Prats i fàcies emmatades- medioeuropeus, seminaturals, sobre substrat calcari (Festuco-
H_6210
Brometea)
H_6230 Prats de pèl caní (Nardus stricta)
Herbassars de Molinia coerulea en sòls calcaris torbosos o argil·lollimosos (Molinion
H_6410
caeruleae)
H_8130 Tarteres de l'Europa meridional amb vegetació poc o molt termòfila
H_8220 Costers rocosos silicis amb vegetació rupícola
H_9180 Boscos de vessants rostos, tarteres o barrancs, del Tilio-Acerion
H_9430 Boscos de pi negre (Pinus uncinata) acidòfils
Font: Departament de Territori i Sostenibilitat – Generalitat de Catalunya
Com en el factor anterior, per a la identificació de la presència d’aquests hàbitats

d’interès en cadascun dels senders/pista considerats per a l’estudi, s’ha fet ús de
les capes en format SIG facilitades per l’òrgan gestor del Parc Natural de l’Alt
Pirineu.
L'anàlisi ambiental dels hàbitats d’interès es va dur a terme mitjançant SIG

calculant-se directament la intercepció de les diverses capes d'informació
ambiental amb la disposició de les rutes. Els resultats es van expressar en
metres per als 8 senders (inclosa la pista). A continuació, es va determinar el
grau de conservació (taula 6) que requereix cada un dels hàbitats d’interès
identificats, amb l’objectiu de donar-li un valor de ponderació per a la realització
del càlcul.
19
Taula 6. Grau de conservació dels diferents hàbitats d'interès.
Habitats d’interès
Nomenclatura Conservació Font
H_4030 Baixa Departament de Territori i Sostenibilitat

H_4060 Moderada Departament de Territori i Sostenibilitat
H_9180 Molt alta Departament de Territori i Sostenibilitat
Aquest factor s’ha considerat que no varia al llarg de l’any ja que la presència
d’hàbitats d’interès és la mateixa durant els 365 dies de l’any. Però s’ha de tenir
present que aquest pot variar segons les diferents zones que hi ha dins de la vall
a causa de la seva ubicació i la vinculació a l’oferta d’itineraris existents.
Per conèixer el percentatge del factor reductor, s’ha fet el càlcul d’1 menys el
quocient resultant de la suma dels metres de conservació pel valor de ponderació
corresponents (taula 7) entre la longitud total del sender (equació 8).
(𝑚𝑚𝑎 ∗ 1,5) + (𝑚𝑎 ∗ 1) + (𝑚𝑚 ∗ 0,5) + (𝑚𝑏 ∗ 0,25)

𝐹𝐶 𝐻𝐼 = 1 − (𝐸𝑞. 8)
𝐿𝑜𝑛𝑔𝑖𝑡𝑢𝑑 (𝑚) 𝑡𝑜𝑡𝑎𝑙
On:
mma= Metres de conservació molt alta.
ma= Metres de conservació alta.
mm= Metres de conservació moderada.
mb= Metres de conservació baixa.
20
Taula 7. Relació del grau de conservació amb la ponderació per al càlcul del subfactor hàbitats prioritaris.
Conservació Ponderació
Metres molt alta (mma) 1,5
Metres alta (ma) 1
Metres moderada (mm) 0,5
Metres Baixa (mb) 0,25
Factor Erosionabilitat (FCero)
Aquest factor ha estat considerat per recollir la vulnerabilitat del sòl a l’erosió en
funció del percentatge del pendent.
En primer lloc, es va realitzar la modelització dels talussos (equació 9) a través

de SIG, basant-se en el model digital del terreny de l’Institut Cartogràfic i
Geològic de Catalunya (ICGC - quadrícula regular de 2 x 2 m) que es va
homogeneïtzar per a una quadrícula de 10 x 10 m per tal de disminuir la
informació no rellevant o soroll.
𝑀𝑒𝑡𝑟𝑒𝑠 𝑎𝑐𝑢𝑚𝑢𝑙𝑎𝑡𝑠
% 𝑃𝑒𝑛𝑑𝑒𝑛𝑡 = (𝐸𝑞. 9)
100 𝑚 𝑑𝑒 𝑟𝑒𝑐𝑜𝑟𝑟𝑒𝑔𝑢𝑡
El càlcul del pendent de cada sender o pista es va calcular a partir de la

determinació de l’altitud de cada node de la xarxa d’itineraris proporcionada pel
Parc Natural de l’Alt Pirineu segons la següent fórmula (equació 10):
𝑧𝑁𝑖+1 − 𝑧𝑁𝑖
% 𝐷𝑒𝑐𝑙𝑖𝑣𝑒 𝑁 = (𝐸𝑞. 10)
∆(𝑁𝑖+1 − 𝑁𝑖 )
On:
z= Altitud (m)
N = Node (node de ruta)
∆ = Distància (m)
En base a l’anàlisi dels nodes es van calcular i classificar els diferents pendents
identificats per cadascun dels senders (= 0%; > 0 ~ 10%; >10 ~ 20%; > 20 ~ 30
%; > 30%). A partir d’aquestes dades es van crear tres grans grups en relació al
grau d’erosionabilitat: Baix (< 10%), mitjà ( ≥10 ~ 20%) i alt (> 20%), dels quals
el grup baix no va ser considerat com a valor reductor.
L’erosionabilitat dels senders és un factor que no varia al llarg de l’any. Però s’ha
de tenir en compte que pot variar segons les diferents zones de la vall.
En aquest cas el càlcul del factor és 1 menys el quocient resultant de la suma

dels metres d’inclinació pel valor de ponderació corresponent en base a la
21
classificació proposada per Cifuentes (1992) dividit entre la distància (m) de
l’itinerari total (taula 8, equació 11).
(𝑚𝑎 ∗ 1) + (𝑚𝑚 ∗ 0,5)

𝐹𝐶𝐸𝑟𝑜𝑠𝑖𝑜𝑛𝑎𝑏𝑖𝑙𝑖𝑡𝑎𝑡 = 1 − (𝐸𝑞. 11)
On:
ma= Metres de sender amb un grau d’erosionabilitat alt.
mm= Metres de sender amb un grau d’erosionabilitat mitjà.
Taula 8. Relació del grau d’erosionabilitat amb la inclinació i la ponderació.

Grau Erosionabilitat Inclinació Ponderació
Baix < 10% 0
Mitjà 10% ~ 20% 0,5
Alt > 20% 1
Factor Dificultat (FCdif)
L’objectiu d’aquest factor és mesurar la limitació que suposa pels visitants el grau
de dificultat dels itineraris.
La determinació dels metres d’inclinació que té cada recurs (sender o pista en

aquest cas), igual que en el factor d’erosionabilitat, han estat calculats en base
als SIG exportats a través de l’ICGC, aplicant-se la mateixa metodologia. Veure
equacions 9 i 10 detalles anteriorment.
Per fixar la categorització de la dificultat (figura 4) ens hem basat en el mètode

SENDIF elaborat per l’Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l’Alt
Pirineu i Aran (IDAPA, 2018), amb el que ja estava treballant el Parc Natural de
l’Alt Pirineu. Posteriorment, s’ha elaborat la classificació dels graus de dificultat
dels itineraris en correlació als percentatges d’inclinació: molt fàcil (0%), fàcil ( >
0% ~ 10%) moderada (>10% ~ 20%), exigent (>20% ~ 30%) i molt exigent (>
30%). Considerant-se com a limitant en l’ús de l’itinerari les categories de
dificultat exigent i molt exigent.
Figura 4. Categorització dels graus dificultat dels itineraris. Font: IDAPA.
22
La dificultat dels senders és un factor que no varia durant l’any, però que si que
varia entre els diferents senders de la vall.
En aquest cas el còmput del factor és d’1 menys el quocient resultant de la suma
dels metres d’inclinació pel valor de ponderació corresponent (taula 9) entre la
distància total (m) de l’itinerari (equació 12).
(𝑚𝑚𝑒 ∗ 1) + (𝑚𝑒 ∗ 0,5)

𝐹𝐶𝐷𝑖𝑓𝑖𝑐𝑢𝑙𝑡𝑎𝑡 = 1 − (𝐸𝑞. 12)
On:
mme= Metres de sender amb dificultat molt exigent.
me= Metres de sender amb dificultat exigent.
Taula 9. Relació del grau de dificultat amb la inclinació i la ponderació.

Grau de dificultat Inclinació Ponderació
Molt fàcil 0% 0
Fàcil > 0% ~ 10% 0
Moderada >10% ~ 20% 0
Exigent >20% ~ 30% 0,5
Molt exigent > 30% 1
Factor Social (FCsoc)
Com en el cas del factor clima, aquest factor també ha estat contemplat tenint en
compte la consideració de dos subfactors clarament diferenciats: social visitants
i social població local.
Subfactor social visitants
Aquest subfactor ha estat considerat amb la finalitat de contemplar la reducció

en la satisfacció del visitant que es produeix a partir de la percepció, per part
d’aquest, d’un alt grau de massificació, la qual cosa sol afectar negativament a
la qualitat de la visita. Val a dir, que les dades utilitzades pel càlcul d’aquest
subfactor han estat extretes de l’informe d’afluència i freqüentació realitzat el
2017 per alguns dels autors d’aquest informe (Farías-Torbidoni i Morera, 2017).
Concretament les respostes obtingudes en la pregunta relacionada amb la
percepció de nivell de massificació a la zona. En aquest punt s’ha de tenir en
compte la inclusió en aquest càlcul només del percentatge de respostes que
declararen trobar l’espai amb una quantitat de gent excessiva. Per a més
informació consultar la taula 10.
23
Tot i que aquest valor de percepció de la massificació varia al llarg de l’any, en
aquest cas només es va aplicar durant els mesos de juny, juliol i agost, per ser
aquests els únics mesos amb una percepció de sobrefreqüentació per part del
visitant.
El factor s’ha calculat seguint la fórmula general, per tant s’ha fet 1 menys el
quocient entre el percentatge de visitants que troben la zona massificada i el total
de visitants màxim establert en la capacitat de càrrega física. L’equació 13
mostra la fórmula utilitzada per al càlcul:
% 𝑝𝑒𝑟𝑐𝑒𝑝𝑐𝑖ó 𝑑𝑒 𝑙𝑎 𝑀𝑎𝑠𝑠𝑖𝑓𝑖𝑐𝑎𝑐𝑖ó ∗ 𝐶𝐶𝐹

𝐹𝐶𝑠𝑜𝑐𝑖𝑎𝑙_𝑣𝑖𝑠𝑖𝑡𝑎𝑛𝑡𝑠 = 1 − (𝐸𝑞. 13)
𝐶𝐶𝐹
On:
% percepció de la Massificació= Opinió dels visitants sobre percepció de

sobresaturació de l’espai.
CCF= Capacitat de càrrega física de l’itinerari.
Subfactor social població local
Com en el cas del subfactor anterior, aquest factor ha estat contemplat amb la
mateixa finalitat, copsar l’opinió de la població local envers el turisme i la seva
massificació que pot arribar a causar i totes les incomoditats que poden generar
això.
En aquest cas les dades utilitzades per càlcul d’aquest factor han estat extretes
del resultats obtinguts en l’enquesta ad-hoc realitzada a la població local dels
pobles de la Vall (residents permanents i de segona residència), durant el
desenvolupament d’aquet treball de forma conjunta amb la EMD d’Isil (per més
informació consultar l’annex 8.11). Concretament les respostes obtingudes en la
pregunta relacionada amb la percepció de nivell de massificació a la zona per
part de la població local. Taula 10.
Com en el cas del subfactor anterior, aquest factor varia al llarg de l’any, però no
pateix canvis en funció de la tipologia d’ús que es faci de la zona.
El factor s’ha calculat seguint la fórmula general, per tant, és 1 menys el quocient
entre el percentatge d’habitants que troben la zona massificada i el total de
visitants màxim establert en la capacitat de càrrega física. L’equació 14 mostra
la fórmula utilitzada per al càlcul:
% 𝑝𝑒𝑟𝑐𝑒𝑝𝑐𝑖ó 𝑑𝑒 𝑙𝑎 𝑀𝑎𝑠𝑠𝑖𝑓𝑖𝑐𝑎𝑐𝑖ó ∗ 𝐶𝐶𝐹

𝐹𝐶𝑠𝑜𝑐𝑖𝑎𝑙_𝑝𝑜𝑏𝑙𝑎𝑐𝑖ó_𝑙𝑜𝑐𝑎𝑙 = 1 − (𝐸𝑞. 14)
𝐶𝐶𝐹
24
On:
% percepció de la Massificació= Opinió dels visitants sobre percepció de

sobresaturació de l’espai.
CCF= Capacitat de càrrega física de l’itinerari.
Taula 10. Opinió massificació de la zona per part de visitants i població local
Opinió grau de massificació a la zona
Mesos
Gen. febr. Mar. Abr. Maig Juny Jul. Ag. Set. Oct. Nov. Des.
Visitants 0 0 0 0 0 18,2 8,3 25,0 0 0 0 0
Població
1,7 0,0 1,1 3,9 0,6 5,1 18,6 22,5 4,5 0,0 0,0 4,5
Local
Factor comportament d’ús itineraris (FCcomp)
Aquest factor ha estat inclòs amb la finalitat d’avaluar la limitació que suposa la
tipologia dels itineraris de tipus lineals (anada i tornada pel mateix recorregut) en
la capacitat de càrrega turística dels visitants, entenent que aquest fet comporta
un major impacte ambiental i una major erosionabilitat respecte als senders de
tipologia circular (anada i tornada per diferents recorreguts).
L’obtenció de les dades utilitzades per al càlcul d’aquest factor s’ha realitzat en
base a la xarxa d’itineraris proporcionada pel Parc Natural de l’Alt Pirineu tenint
en compte el sistema de recorregut més habitual utilitzat en la seva visita (taula
11).
Taula 11. Classificació de la tipologia d'itineraris: travessa, circular o lineal.
Tipologia d’ús Senders Tipologia itinerari
S1: Pista de Bonabé Travessa
S2: Montgosso Circular
S3: Port de Clavera – Pic Montvalier Anada i tornada
S4: Port d’Aulà Anada i tornada
1 A peu
S5: Port de Salau Anada i tornada
S6: Perosa – Port Salau Anada i tornada
S7: Pic Mont-roig (Comamala) Anada i tornada
S8: Montgarri – Port Barlonguera Anada i tornada
2 BTT S1: Pista de Bonabé Anada i tornada

3 Vehicle S1: Pista de Bonabé Travessa
El comportament d’ús dels itineraris es tracta d’un factor que no varia durant
l’any, però si entre tipus d’ús (a peu, vehicle o BTT).
25
Tal i com es mostra a l’equació 15, el càlcul en aquest cas és, 1 menys el
quocient resultant de la divisió dels metres d’anada i tornada entre la distància
(m) de l’itinerari.
𝑀𝑒𝑡𝑟𝑒𝑠 𝑑 ′ 𝑎𝑛𝑎𝑑𝑎 𝑖 𝑡𝑜𝑟𝑛𝑎𝑑𝑎

𝐹𝐶𝐶𝑜𝑚𝑝𝑜𝑟𝑡𝑎𝑚𝑒𝑛𝑡 𝑖𝑡𝑖𝑛𝑒𝑟𝑎𝑟𝑖𝑠 = 1 − (𝐸𝑞. 15)
Factor compatibilitat entre usos (FCus)
Aquest factor ha estat considerat amb la finalitat d’incloure la limitació que

suposa el fet d’un ús simultani del recurs per part de visitants que realitzen
diferents tipus d’activitats. La qual cosa acaba suposant la necessitat de més
temps per fer el mateix recorregut.
Aquest factor només es va aplicar a la pista de Bonabé pel fet que és l’únic recurs
recreatiu on coincideixen les 3 tipologies d’ús (excursionisme, BTT i travesses
en vehicle). En aquest sentit s’ha de tenir en compte, tal i com es detalla a la
següent taula (taula 12), que han estat dos els indicadors d’afectació considerats
per cada un dels diferents usos: temps de recorregut i distància entre visitants, i
tres els nivells d’afectació: Nul·la en el cas de la visita a peu per considerar que
aquesta ha de tenir prioritat sobre la resta; increment del 20% del temps de
recorregut tant en el cas de la visita en vehicle com en BTT i increment de la
distancia en un 300% (és a dir, valor utilitzat en el càlcul de la CCF multiplicat
per tres) en el cas de la visita en vehicle, que va passar de 36 a 108 m.
Taula 12. Principals dades considerades pel càlcul del factor compatibilitat entre usos.
Increment de Distància Temps de visita Nº de cops que es
Tipologia
temps d’itinerari entre considerant pot fer l’itinerari al
d’ús
(%) visitants (m) interacció (hores) dia
A Peu 0 5 6,9 1,8
BTT 20 10 4,4 2,8
Vehicle 20 108 2,2 5,5
Pel càlcul d’aquest factor s’ha considerat la fórmula general, per tant és 1 menys
el quocient del resultat de la diferència de la CCF inicial per cada tipologia d’ús
menys la CCF amb les dades de la taula 12 i la CCF calculada amb les
condicions inicials per cada tipologia d’ús tal com es pot veure a l’equació 16.
𝐶𝐶𝐹 − 𝐶𝐶𝐹𝑐𝑜𝑚𝑝.𝑢𝑠𝑜𝑠
𝐹𝐶𝐶𝑜𝑚𝑝𝑜𝑟𝑡𝑎𝑚𝑒𝑛𝑡 𝑖𝑡𝑖𝑛𝑒𝑟𝑎𝑟𝑖𝑠 = 1 − (𝐸𝑞. 16)
𝐶𝐶𝐹
On:
CCF = CCF calculada a l’inici de l’estudi per cada tipologia d’ús.
CCFcomp.usos = és la CCF recalculada amb les dades considerades a la taula 12,

per cada tipologia d’ús.
26
Factor d’Infraestructures d’ús públic – capacitat de pàrquing (FCinf)
Aquest factor ha estat inclòs amb la finalitat de determinar la limitació que suposa
la capacitat de places d’aparcament existents a la zona d’estudi sobre el nombre
de visitants a la Vall.
Les dades considerades en la realització d’aquest càlcul s’han basat, per una
banda, en la capacitat d’aparcaments existents a la zona, facilitada en aquest
cas per l’òrgan gestor del Parc Natural de l’Alt Pirineu, i per l’altra, en el nombre
mitjà de persones per vehicle i proporció d’usos segons tipologia d’ús (a peu, en
BTT i cotxe) tenint en compte els resultats obtinguts a la revisió de l’estudi
d’afluència, freqüentació i caracterització de visitants realitzat a l’any 2017
(Farías-Torbidoni i Morera, 2017). Cal/ dir que amb aquestes dues darreres
dades es va estimar la rotació de cotxes que es produeix en els diferents
aparcaments per finalment determinar el número de visitants al dia que pot acollir
cada pàrquing (taula 13).
En aquest punt val la pena apuntar que en el càlcul de capacitat d’aparcament a

la zona només s’han tingut en compte aquelles zones habilitades oficialment per
l’estacionament de vehicles, deixant així fora les zones d’aparcament informal
existents als costats de la pista de Bonabé.
Taula 13. Resum capacitat d'aparcaments dels diferents sectors.
Persones/vehicle Rotació Rotació Rotació
Zones Nº
pàrquing pàrquing pàrquing
d’aparcament d’aparcaments
act. a peu act. BTT act. cotxe
La serradora 5 2,41 2,7 3,3 No aplica
Pina 2 2,41 2,7 3,3 No aplica
Pont Nou 50 2,41 2,7 3,3 No aplica
Fornet 100 2,41 2,7 3,3 6,6
Perosa 15 2,41 2,7 3,3 6,6
Coma Perosa
3 2,41 2,7 3,3 6,6
(mirador)
Borda Ignasia
8 2,41 2,7 3,3 6,6
(restaurant)
Montgarri 25 2,41 No aplica No aplica 6,6
Aquest factor varia en funció de la tipologia d’ús, tot considerant l’ús indistint de
tots els aparcaments per part dels usuaris que visiten la zona a peu o en BTT i
pràcticament l’exclusivitat de l’aparcament de Montgarri per la visita en vehicle
(valor reductor de 4 punts en l’ús de la resta d’aparcament).
El factor infraestructures d’ús públic s’ha calculat aplicant la fórmula general, per
tant s’ha fet la diferència entre 1 i el quocient que surt de la divisió entre les
persones que no troben aparcament i la capacitat de càrrega física que s’ha
calculat per la vall de Bonabé (equació 15).
27
𝑁º 𝑝𝑒𝑟𝑠𝑜𝑛𝑒𝑠 𝑛𝑜 𝑝à𝑟𝑞𝑢𝑖𝑛𝑔
𝐹𝐶𝑖𝑛𝑓𝑟.ú𝑠 𝑝ú𝑏𝑙𝑖𝑐 = 1 − (𝐸𝑞. 15)
𝐶𝐶𝐹 𝑠𝑒𝑐𝑡𝑜𝑟
On:
Nº persones no pàrquing= Es tracta de la diferència entre la capacitat física de

la vall i la capacitat de pàrquing corresponent.
CCF sector = CCF calculada a l’inici de l’estudi per cada sector.
𝑁º𝑝𝑒𝑟𝑠𝑜𝑛𝑒𝑠 𝑛𝑜 𝑝à𝑟𝑞𝑢𝑖𝑛𝑔 = 𝐶𝐶𝐹 𝑟𝑒𝑐𝑢𝑟𝑠 − 𝐶𝑎𝑝𝑎𝑐𝑖𝑡𝑎𝑡 𝑑𝑒 𝑝à𝑟𝑞𝑢𝑖𝑛𝑔𝑆𝑒𝑐𝑡𝑜𝑟 (𝐸𝑞. 16)

On:
Capacitat de pàrquingsector= Acollida total de cotxes que pot rebre aquella zona
d’aparcament.
Persones
𝐶𝑎𝑝. 𝑝à𝑟𝑞𝑢𝑖𝑛𝑔 = 𝑁º 𝐴𝑝𝑎𝑟𝑐𝑎𝑚𝑒𝑛𝑡𝑠 ∗ ∗ 𝑅𝑜𝑡𝑎𝑐𝑖ó 𝑝à𝑟𝑞𝑢𝑖𝑛𝑔 ∗ 𝐷𝑖𝑒𝑠 𝑀𝑒𝑠 (𝐸𝑞. 17)
vehicle
2.2.3. Capacitat de càrrega efectiva (CCE)
Tal i com ha estat esmentat en la introducció d’aquest treball, per arribar a un

valor final de la capacitat de càrrega turística complert cal desenvolupar el càlcul
de la capacitat de càrrega efectiva. Val a dir que la fórmula a aplicar es la
corresponent a l’equació 18 i que depèn de la identificació i valoració d’aspectes
tan diversos com el personal encarregat de la gestió, la guarderia, etc.) i les
infraestructures (punts d’informació, refugis, ponts, passarel·les, etc.).
𝐶𝐶𝐸 = 𝐶𝐶𝑅 ∗ 𝐶𝑀 (𝐸𝑞. 18)
On=
CCR= Resultant de la capacitat de càrrega real.
CM= Capacitat de Maneig.
28
3. RESULTATS
3.1. Síntesi de resultats d’afluència i freqüentació 2011-2020
Durant el període comprès entre els anys 2011-2020 el Parc Natural de l’Alt
Pirineu va registrar una afluència global d’uns 2.769.180 visitants/visites, situant-
se el valor més baix d’afluència durant l’any 2011, amb 211.640 visitants/visites
i el més alt durant l’any 2019, amb 343.010 visitants/visites, amb una mitjana de
creixement interanual d’un 5% (afluència global visitant/nombre d’anys). Figura
5.
Pel que fa a l’afluència a la Vall de Bonabé (comptador de Fornet), les dades

disponibles en el sistema de seguiment implementat l’any 2017 mostren una
afluència global pel mateix període superior als 343.000 visitants/visites, el que
ve a representar el 16% de l’afluència global del Parc, amb un creixement
interanual mig superior en 8 punts a valor mig del creixement interanual del
conjunt del Parc. Concretament 13%. Especialment rellevants són els valors
registrats pels anys 2017 i 2020, amb un creixement interanual del 79% i 26%,
respectivament (Figura 6). Cal tindre en compte, en aquest sentit, que l’increment
corresponent a l’any 2017 també es va trobar vinculat amb una actualització del
filtre del comptador que pot haver absorbit els canvis de dinàmiques d’ús produït
a llarg del període 2011-2017. Per a més informació consultar l’annex 8.1. Dades
rellevants canvis d’usos 2011-2017.
A la Figura 7 es mostra la distribució mensual de l’afluència a la Vall de Bonabé

(comptador Fornet) pel període 2011 – 2020 en la qual es pot observar amb
claredat l’increment de visitació registrada durant els mesos de juliol i agost de
l’any 2020.
29
Figura 5. Evolució i CI de l’afluència visitants Parc Natural de l’Alt Pirineu pel període 2011-2020.
30
Figura 6. Evolució i CI de l’afluència de visitants a la Vall de Bonabé (comptador de Fornet) pel període 2011-2020.
31
Figura 7. Detall de la distribució mensual de l’afluència anual de la Vall de Bonabé (comptador Fornet) 2011-2020.
32
3.2. Resultats Capacitat de Càrrega Turística
En aquest apartat s’exposen, d’acord a l’ordre dels objectius proposats per al

present estudi, els resultats referents a: Capacitat de Càrrega Física (CCF) i
Capacitat de Càrrega Real (CCR).
3.2.1. Capacitat de Càrrega Física (CCF)
Tenint en compte els valors obtinguts per cadascun dels diferents indicadors que
es poden consultar a la Taula 14 i l’aplicació de l’equació 1 per cada un dels
diferents itineraris considerats, es va arribar a establir una capacitat teòrica pel
conjunt de la Vall de Bonabé de 27.351.035 de visitants/visites anuals, el que
ve a representar 2.279.253 i 74.934 de visitants/visites al mes i al dia,
respectivament.
Taula 14. Detall dels indicadors contemplats pel càlcul de la CCF.
Tipologia d’ús Senders L Lp Hv Tv NC
S1: Pista de Bonabé 22.860 5 12,2 6,9 1,77
S2: Montgosso 6.960 5 12,2 2,4 5,04
S3: Port de Clavera – Pic Montvalier 12.918 5 12,2 5,4 2,24
S4: Port d’Aulà 9.430 5 12,2 4,0 3,08
A peu
S5: Port de Salau 7.558 5 12,2 3,4 3,58
S6: Perosa – Port Salau 14.322 5 12,2 5,2 2,32
S7: Pic Mont-roig (Comamala) 14.846 5 12,2 6,9 1,77
S8: Montgarri – Port Barlonguera 14.262 5 12,2 5,9 2,06
BTT S1: Pista de Bonabé 45.720 10 12,2 3,7 3,34
Cotxe S1: Pista de Bonabé 22.045 36 12,2 1,8 6,61
Longitud total del sender en metres (L), longitud utilitzada per persona en metres (Lp), hores de visita (Hv),
temps de visita (Tv) i el número de cops visita (NC).
A mode d’exemple a continuació es pot observar el procés d’input (indicadors)

outputs (núm. de visites/visitants) en el cas de l’itinerari del Montgosso.
6960
𝐶𝐶𝐹 Montgosso = 𝑥 5,04 = 𝟕. 𝟎𝟏𝟎 𝒗𝒊𝒔𝒊𝒕𝒂𝒏𝒔/𝒗𝒊𝒔𝒊𝒕𝒆𝒔 𝒅𝒊𝒂
5
A la taula 15 es pot consultar la distribució de la capacitat de càrrega física de
manera mensual i anual per cada tipologia d’ús de la zona. Per major informació
del detall per itineraris es pot consultar l’annex 8.2.
33
Taula 15. Detall per tipologia d’ús de la distribució mensual i anual de la CCF.
Tipologia d’ús
A peu BTT Cotxe
Mes
Gener 1.547.707 472.750 302.507
Febrer 1.397.929 427.000 273.233
Març 1.547.707 472.750 302.507
Abril 1.497.781 457.500 292.749
Maig 1.547.707 472.750 302.507
Juny 1.497.781 457.500 292.749
Juliol 1.547.707 472.750 302.507
Agost 1.547.707 472.750 302.507
Setembre 1.497.781 457.500 292.749
Octubre 1.547.707 472.750 302.507
Novembre 1.497.781 457.500 292.749
Desembre 1.547.707 472.750 302.507
TOTAL 18.223.004 5.566.250 3.561.781
3.2.2. Capacitat de Càrrega Real (CCR)
Tal i com ha estat esmentat a l’apartat de metodologia, la capacitat de càrrega

real s’ha calculat tenint en compte vuit grans factors amb els seus corresponents
subfactors.
A continuació, es detalla una relació dels resultats obtinguts en base a la següent

seqüència lògica de presentació: dades de partida (inputs), fórmula considerada
amb l’exemplificació d’un itinerari i outputs obtinguts tant a nivell global com a
nivell de tipologia d’ús. Per a més informació en relació als valors resultants dels
diferents itineraris es pot consultar la informació dels annexos 8.3. a 8.10.
Factor Clima (FCclima)
Abans que res s’ha de tenir en compte que en el cas del Factor Clima es van
tenir en compte tres subfactors clarament diferenciats: precipitació, vent i neu.
Com a dades input per al conjunt de l’àrea d’estudi, es van considerar, en el cas
del càlcul del subfactor precipitació, la pèrdua d’un total de 40 dies (dies amb una
pluja superior als 10 mm), en el cas del factor vent, la pèrdua d’un total de 17
dies (vent superior a 71 km/h) i en el cas del subfactor neu, un total de 151 dies
(només es considera per vehicles i considera els dies en que la pista de Bonabé
està tancada).
A continuació, es detallen els valors obtinguts per a cadascun dels diferents

factors a partir de l’aplicació de la equació 3. Val a dir, que en aquest cas el factor
no varia en funció de la tipologia d’ús, però que si que varia depenent del mes.
34
40
𝐹𝐶𝑃𝑟𝑒𝑐𝑖𝑝𝑖𝑡𝑎𝑐𝑖ó = 1 − = 0,89
365
17
𝐹𝐶𝑉𝑒𝑛𝑡 = 1 − = 0,95
365
151
𝐹𝐶𝑁𝑒𝑢 = 1 − = 0,59
365
A la taula 16, es pot consultar la variació mensual del factor clima diferenciant
segons la tipologia d’ús considerant els tres subfactors junts. Per a una major
informació del detall del factor clima per mesos es pot consultar l’annex 8.3.
Taula 16. Detall mensual del factor reductor clima.
Mes A peu i BTT Vehicle
Gener 0,85 0,00
Febrer 0,80 0,00
Març 0,83 0,00
Abril 0,82 0,02
Maig 0,83 0,83
Juny 0,87 0,87
Juliol 0,87 0,87
Agost 0,91 0,91
Setembre 0,91 0,91
Octubre 0,83 0,83
Novembre 0,80 0,80
Desembre 0,88 0,01
Factor Ambiental (FCamb)
Com en el factor clima, en el càlcul d’aquest factor es van considerar tres

subfactors: flora, fauna i hàbitats d’interès.
Com a dades input per al conjunt de la Vall de Bonabé es van contemplar, en el

cas del càlcul del subfactor flora, la limitació d’entre 31 i 92 dies, depenent del
cas (dies de floració - taula 17 i figura 8), pel subfactor de fauna entre 91 i 365
dies segons l’espècie (dies d’aparellament i cria – taula 17 i figura 8), i pels
hàbitats d’interès llistats a la taula 18 i figura 9.
35
Taula 17. Detall per tipologia d’ús, les pistes on es desenvolupa i els dies de floració, aparellament i cria.
Dies de floració Dies d’aparellament i cria
Tipologia
Senders Arabis soyeri subsp. Cerinthe Saponaria Gypaetus Iberolacerta Lagopus Tetrao Ursus
d’ús
soyeri glabra bellidifolia barbatus aranica muta urogallus arctos
S1: Pista de Bonabé 31 0 0 288 0 0 0 0
S2: Montgosso 0 61 0 0 0 0 0 0
S3: Port de Clavera – Pic 0 0 0 91 0 0
0 0
Montvalier
S4: Port d’Aulà 0 0 92 0 0 0 0 0
A peu
S5: Port de Salau 0 0 0 0 0 0 123 0
S6: Perosa – Port Salau 0 0 0 0 0 0 0 0
S7: Pic Mont-roig (Comamala) 0 0 0 288 0 0 0 0
S8: Montgarri – Port
0 0 0 0 137 91 0 365
Barlonguera
BTT S1: Pista de Bonabé 31 0 0 288 0 0 0 0
Vehicle S1: Pista de Bonabé 31 0 0 288 0 0 0 0
36
Figura 8. Mapa de distribució en l'àrea d'estudi de la flora i fauna.
37
Taula 18. Detall per tipologia d’ús de la presència d’hàbitats d'interès, segons el sender on es practiquen.
Tipologia d’ús Senders H_4030 H_4060 H_5120 H_6140 H_6170 H_6210 H_6230 H_6410 H_8130 H_8220 H_9180 H_9430
S1: Pista de Bonabé 0 0 22 0 0 348 0 617 0 0 0 563
S2: Montgosso 0 0 242 0 0 0 0 0 0 0 252 356
S3: Port de Clavera – Pic Montvalier 0 1.144 40 3.138 0 0 0 0 156 0 504 208
S4: Port d’Aulà 462 0 2.276 742 0 0 336 0 0 0 0 0
A peu
S5: Port de Salau 0 0 0 728 352 3.462 0 1.000 0 0 0 0
S6: Perosa – Port Salau 0 616 4.834 568 0 0 686 0 0 0 0 0
S7: Pic Mont-roig (Comamala) 0 878 556 1.074 0 0 568 0 3.116 342 0 308
S8: Montgarri – Port Barlonguera 0 378 0 4.068 0 0 328 0 80 0 0 0
BTT S1: Pista de Bonabé 0 0 44 0 0 696 0 1.234 0 0 0 1.126
Vehicle S1: Pista de Bonabé 0 0 22 0 0 348 0 617 0 0 0 563
38
Figura 9. Mapa de distribució en l'àrea d'estudi dels hàbitats prioritaris.
A mode d’exemple, a continuació es presenta el procés d’input (indicadors

floració, aparellament i cria o presència d’hàbitat) i outputs (factor reductor) pel
conjunt de factors en el cas de l’itinerari de Port d’Aulà en base a l’aplicació de
l’equació 7 i 8 .
92
𝐹𝐶𝐹𝑙𝑜𝑟𝑎 𝑃𝑜𝑟𝑡 𝐴𝑢𝑙à = 1 − 𝑥 0,75 = 0,87
365
0
𝐹𝐶𝐹𝑎𝑢𝑛𝑎 𝑃𝑜𝑟𝑡 𝐴𝑢𝑙à = 1 − = 1,00
365
(3480 ∗ 0,25) + (336 ∗ 0,5)

𝐹𝐶 𝐻𝐼 = 1 − = 0,89
9430
A la taula 19, es pot consultar la variació mensual del subfactor flora per les
diferents tipologies d’ús i a la taula 20 es pot consultar la variació mensual del
subfactor fauna segons cada tipologia d’ús. D’altra banda, cal tenir present que
el subfactor d’hàbitats d’interès només varia per sectors/unitats de maneig (taula
21). Per obtenir més informació per senders es pot consultar l’annex 8.4.
39
Taula 19. Detall mensual per tipologia d’ús del factor reductor de flora.
Tip. d’ús A peu BTT Vehicle
Mes
Gener 1,00 1,00 1,00
Febrer 1,00 1,00 1,00
Març 1,00 1,00 1,00
Abril 1,00 1,00 1,00
Maig 1,00 1,00 1,00
Juny 0,84 1,00 1,00
Juliol 0,83 0,50 0,50
Agost 0,89 1,00 1,00
Setembre 1,00 1,00 1,00
Octubre 1,00 1,00 1,00
Novembre 1,00 1,00 1,00
Desembre 1,00 1,00 1,00
Taula 20. Detall mensual per tipologia d’ús del factor reductor de fauna.
Tip. d’ús A peu BTT Vehicle
Mes
Gener 0,63 0,25 0,25
Febrer 0,63 0,25 0,25
Març 0,63 0,25 0,25
Abril 0,59 0,25 0,25
Maig 0,50 0,25 0,25
Juny 0,50 0,25 0,25
Juliol 0,61 0,61 0,61
Agost 0,62 0,64 0,64
Setembre 0,80 1,00 1,00
Octubre 0,72 0,64 0,64
Novembre 0,63 0,25 0,25
Desembre 0,63 0,25 0,25
Taula 21. Detall per tipologia d’ús del factor reductor hàbitats d'interès.
Tipologia d’ús A peu BTT Vehicle
FCHI 0,89 0,98 0,98
Factor Erosionabilitat (FCero)
Respecte al càlcul del Factor Erosionabilitat es van contemplar com a dades

input per al conjunt de la Vall de Bonabé, les limitacions espacials de mitjana i
alta vulnerabilitat a l’erosió del sòl, corresponents a 32.159 metres i 26.880
metres respectivament.
40
A mode d’exemple, a continuació es pot observar el procés d’input (indicadors
grau d’erosionabilitat) i outputs (factor reductor) pel conjunt de factors en el cas
de l’itinerari de Montgosso en base a l’aplicació de l’equació 11.
(355 ∗ 1) + (1.317 ∗ 0,5)

𝐹𝐶𝐸𝑟𝑜𝑠𝑖𝑜𝑛𝑎𝑏𝑖𝑙𝑖𝑡𝑎𝑡 𝑀𝑜𝑛𝑡𝑔𝑜𝑠𝑠𝑜 = 1 − = 0,85
6.960
Cal recordar, que el Factor Erosionabilitat no varia al llarg de l’any, però cal afegir
que, si que varia segons la tipologia d’ús ja que utilitzen diferents itineraris. A la
taula 22, es pot consultar la variació del factor per les diferents tipologies d’ús.
Per obtenir informació més detallada per senders veure l’annex 8.5.
Taula 22. Detall per tipologia d’ús del factor reductor d’erosionabilitat.
FCErosionabilitat 0,64 0,91 0,92
Factor Dificultat (FCdif)
Referent al càlcul del Factor Dificultat es van considerar com a dades input per
al conjunt de la Vall de Bonabé, la limitació espacial d’un total de 12.650 metres
(grau de dificultat exigent) i de 14.229 metres (grau de dificultat molt exigent).

grau dificultat) i outputs (factor reductor) en el cas de l’itinerari Montgosso en
base a l’aplicació de l’equació 12.
(233 ∗ 1) + (123 ∗ 0,5)

𝐹𝐶𝐷𝑖𝑓𝑖𝑐𝑢𝑙𝑡𝑎𝑡 𝑃𝑖𝑐𝑎 𝑑′𝐸𝑠𝑡𝑎𝑡𝑠𝑀𝑜𝑛𝑡𝑔𝑜𝑠𝑠𝑜 = 1 − = 0,97
6.960
Cal tenir en compte, que el Factor Dificultat únicament varia segons la tipologia
d’ús. A la taula 23, es pot consultar la variació del factor per les diferents
tipologies d’ús. Per obtenir informació detallada per senders veure l’annex 8.6.
Taula 23. Detall per tipologia d’ús del factor reductor de dificultat.
FCDificultat 0,81 0,98 0,98
Factor Social (FCsoc)
Aquest factor també consta de dos subfactors diferents per poder copsar d’una
banda la percepció del grau de massificació dels visitants que freqüenten la zona
i, per l’altra, de la població local (residents permanents i de segona residencia).
Pel que fa al càlcul del subfactor social referit als visitants es van considerar com
a dades input per al conjunt de la Vall de Bonabé el valor resultant de la percepció
del grau de massificació sobre el total de visitants potencials a la zona (CCF)
41
27.351.035 visitants (dada que s’obté a través de la multiplicació del %
massificació excessiva amb la capacitat de càrrega física del conjunt de la Vall
de Bonabé) i població local.

percepció de la massificació) i outputs (factor reductor) pel mes de juliol tant pel
subfactor social dels visitants com de població local en base a l’aplicació de
l’equació 13.
192806
𝐹𝐶𝑠𝑜𝑐𝑖𝑎𝑙 𝑣𝑖𝑠𝑖𝑡𝑎𝑛𝑡𝑠_𝑗𝑢𝑙𝑖𝑜𝑙 = 1 − = 0,92
2322964
432071
𝐹𝐶𝑠𝑜𝑐𝑖𝑎𝑙 𝑙𝑜𝑐𝑎𝑙𝑠_𝑗𝑢𝑙𝑖𝑜𝑙 = 1 − = 0,81
2322964
Cal remarcar, que el Factor Social resultants surt com a resultat de la

multiplicació dels dos subfactors i que varia mes a mes, però no varia en funció
de la tipologia d’ús. A la taula 24 es pot consultar la variació del factor pels
diferents mesos de l’any. Per informació detallada per senders veure l’annex 8.7.
Taula 24. Detall per mes del factor reductor social.

Mes FCSocial
Gener 0,98
Febrer 1,00
Març 0,99
Abril 0,96
Maig 0,99
Juny 0,78
Juliol 0,75
Agost 0,58
Setembre 0,95
Octubre 1,00
Novembre 1,00
Desembre 0,95
Factor comportament d’ús itineraris (FCcomp)
En relació al càlcul del factor de comportament d’ús d’itineraris es van considerar

com a dades input pel conjunt de la Vall de Bonabé la reducció de 59.528 metres
de senders corresponents als metres de recorregut dels senders amb tipologia
d’ús d’anada i tornada.
Com a exemple, a continuació es pot observar el procés d’input (distància

tipologia amb anada-tornada pel mateix recorregut) i outputs (factor reductor) per
aquest factor en el cas de l’itinerari de Port d’Aulà en base a l’aplicació de
42
l’equació 14.
4715
𝐹𝐶𝐶𝑜𝑚𝑝𝑜𝑟𝑡𝑎𝑚𝑒𝑛𝑡 𝑖𝑡𝑖𝑛𝑒𝑟𝑎𝑟𝑖𝑠 = 1 − = 0,50
9430
Cal remarcar, que el Factor de comportament d’ús d’itineraris únicament varia

depenent de la tipologia d’ús. A la taula 25, es pot consultar la variació del factor
per les diferents tipologies d’ús. Veure l’annex 8.8. per obtenir més detall de la
informació per senders.
Taula 25. Detall per tipologia d’ús del factor reductor del comportament d'ús d'itineraris.
FCComp.ús itinerari 0,64 0,50 1,00
Factor compatibilitat entre usos (FCcompatibilitat d’usos)
Pel que fa al càlcul del Factor de compatibilitat d’usos pel conjunt de la Vall de
Bonabé, es van considerar com a dades input la pèrdua d’un total de 3.500.106
visitants/visites.
Com a exemple, es pot observar el procés d’input (persones que no poden

realitzar la seva activitat degut a que la via ja està ocupada) i outputs (factor
reductor) pel cas dels visitants que fan activitats en BTT el mes de juliol, en base
a l’aplicació de l’equació 16.
78792
𝐹𝐶𝐶𝑜𝑚𝑝𝑎𝑡𝑖𝑏𝑖𝑙𝑖𝑡𝑎𝑡 𝑒𝑛𝑡𝑟𝑒 𝑢𝑠𝑜𝑠 = 1 − = 0,84
472750
Cal tindre en compte que el Factor de compatibilitat entre usos varia segons la
tipologia d’ús que es faci de la zona, però no varia al llarg de l’any. A la taula 26
es pot observar la variació dels factors en funció de la tipologia d’ús que es fa de
la zona. També cal tindre en compte que per la tipologia d’ús a peu s’ha
considerat que aquest factor no té cap efecte reductor per ser prioritari. Per a
major informació del detall del factor per senders es pot consultar l’annex 8.9.
Taula 26. Detall per tipologia d’ús del factor reductor de compatibilitat entre usos
FCcompatibilitat_d’usos 1,00 0,83 0,28
Factor d’Infraestructures d’ús públic – capacitat de pàrquing (FCinf)
Referent al càlcul del Factor d’Infraestructures d’ús públic, es van considerar com
a dades input per al conjunt de la Vall de Bonabé la limitació d’un total de
25.309.668 visitants/visites (persones sense possibilitat d’aparcar).
43
Com a exemple, a continuació es pot observar el procés d’input (indicadors nº
persones no pàrquing) i outputs (factor reductor) pel cas dels visitants que fan
activitats a peu el mes de juliol, en base a l’aplicació de l’equació 15.
1.518.706
𝐹𝐶𝑖𝑛𝑓𝑟.ú𝑠 𝑝ú𝑏𝑙𝑖𝑐 𝑣𝑖𝑠𝑖𝑡𝑎𝑛𝑡𝑠 𝑎 𝑝𝑒𝑢_𝑗𝑢𝑙𝑖𝑜𝑙 = 1 − = 0,02
1.547.707
Cal remarcar, que el Factor d’infraestructures d’ús públic varia per tipologia d’ús
tenint en compte que a peu i BTT utilitzen el mateix pàrquing. A la taula 27, es
pot consultar la variació del factor pels diferents mesos i tipologia d’usos.
Com a nota aclaridora de la següent taula cal tindre en compte que pels mesos
de gener a abril i desembre el factor és 1 perquè no afecta al càlcul ja que la
pista està tancada i les escasses persones que hi accedeixen, normalment ho
fan per altres funcions que no pas la turística, tenen lloc per aparcar. Per a major
informació del detall del factor per senders es pot consultar l’annex 8.10.
Taula 27. Detall per tipologia d’ús i mes del factor reductor d’infraestructures d’ús públic.
Tip. ús A peu i BTT Vehicle
Mes
Gener 0,02 1,00*
Febrer 0,02 1,00
Març 0,02 1,00
Abril 0,02 1,00
Maig 0,02 0,30
Juny 0,02 0,30
Juliol 0,02 0,30
Agost 0,02 0,30
Setembre 0,02 0,30
Octubre 0,01 0,30
Novembre 0,02 0,30
Desembre 0,02 1,00
3.2.2.1 Síntesi Capacitat de Càrrega Real
A mode de síntesi a la taula 28 es pot consultar un detall dels valors obtinguts

per cadascun dels diferents factors considerats en el càlcul de la capacitat de
càrrega real al mateix temps que a la taula 29 s’exposen les dades obtingudes
en el càlcul final de la CCR pel conjunt de la Vall de Bonabé.
44
Taula 28. Resum dels factors reductors de la capacitat de càrrega real per tipologia d’ús.
FCClima- Precipitació 0,89 0,89 0,89
FCClima- Vent 0,95 0,95 0,95
FCClima- Neu 1,00 1,00 0,59
FCFauna 0,62 0,41 0,41
FCFlora 0,96 0,96 0,96
FCHabitats 0,89 0,98 0,98
FCErosionabilitat 0,64 0,91 0,92
FCDificultat 0,81 0,98 0,98
FCSocial visitants 0,96 0,96 0,96
FCSocial locals 0,95 0,95 0,95
FCComp.ús itinerari 0,64 0,50 1,00
FCCompatibiltzació usos 1,00 0,83 0,28
FCInf.d’ús públic 0,02 0,02 0,04
En aquest sentit cal remarcar la identificació d’una CCR total d’uns 109.985
visitants/visites corresponent a una distribució de capacitat de càrrega segons
tipologia d’ús dominada per la visita en vehicle amb 56.009 visitants/visites
anuals concentrades majoritàriament a l’estiu, seguida de la visita a peu, amb
una capacitat de 44.390 visitants/visites anuals i la visita en BTT, en aquest cas
minoritària, amb una capacitat total de 9.586 visitants/visites anuals, amb una
distribució variable segons s’observin els diferents mesos de l’any.
Taula 29. Detall per tipologia d’ús de la distribució mensual i anual de la CCR.
Tip. ús A peu BTT Vehicle Total
Mes
Gener 4.063 559 62 4.684
Febrer 3.517 484 16 4.017
Març 3.993 549 61 4.604
Abril 3.515 509 290 4.314
Maig 3.582 618 4.657 8.858
Juny 2.379 489 3.680 6.547
Juliol 2.872 596 4.490 7.958
Agost 2.532 1.003 7.549 11.083
Setembre 5.850 2.501 18.828 27.179
Octubre 3.697 1.123 11.832 16.652
Novembre 4.327 595 4.353 9.275
Desembre 4.062 559 193 4.814
TOTAL 44.390 9.586 56.009 109.985
Ara bé, tenint en compte que l’accés a la zona, independentment de la tipologia

d’ús que es faci de la mateixa Vall acostuma a ser majoritàriament en vehicle, a
45
la taula 30 s’exposen aquestes mateixes dades però transformades en nombre
de vehicles. Valor de referència: 2,41 persones per vehicle. Dada extreta de
l’estudi d’afluència i freqüentació realitzat a l’any 2017 (Farías & Morera, 2017).
Taula 30. Detall per tipologia d’ús de la distribució mensual i anual de la CCR.
Tip. ús A peu BTT Vehicle Total
Mes
Gener 1.686 232 26 1.943
Febrer 1.460 201 7 1.667
Març 1.657 228 25 1.910
Abril 1.459 211 120 1.790
Maig 1.486 257 1.932 3.675
Juny 987 203 1.527 2.717
Juliol 1.192 247 1.863 3.302
Agost 1.050 416 3.132 4.599
Setembre 2.427 1.038 7.812 11.277
Octubre 1.534 466 4.909 6.909
Novembre 1.796 247 1.806 3.849
Desembre 1.685 232 80 1.997
TOTAL 18.496 3.994 23.337 45.827
Finalment, i a mode de resum, a la següent figura (figura 10) es pot consultar un

detall de les dades obtingudes en la CCF i en la CCR de la Vall de Bonabé
expressat en vehicles.
Figura 10. Resum Capacitat de Càrrega Física vs Capacitat de Càrrega Real. Font infografia: Freepik.
46
4. CAPACITAT DE CÀRREGA TURÍSTICA VS AFLUÈNCIA
A continuació, s’exposen els resultats de la capacitat de càrrega turística de la

Vall de Bonabé enfront a la mitjana de visitants/visites d’aquesta pel període
comprès entre el 2017 i 2020 calculada a través del sistema de seguiment
vinculat al comptador de Fornet. Val a dir que les dades corresponents als
darrers mesos de 2020 han estat ponderades ja que el comptador no va
funcionar correctament.
4.1. Dades globals
En termes generals, contemplant la totalitat de la capacitat de càrrega obtinguda

pel conjunt de la Vall de Bonabé, a la figura 11 es pot consultar una primera
comparativa entre els valors d’afluència històrics a la zona i la capacitat de
càrrega global, expressada en visitants/visites, que ens mostra una situació força
equilibrada al llarg de l’any amb excepció dels mesos de juliol i agost. Mesos,
que en aquest cas, son els que registren els valors més alts d’afluència, 15.515
i 31.516 visitants/visites, que superen en pràcticament 29.000 visitants/visites la
capacitat de càrrega turística d’aquest dos mesos (7.557 en juliol i 20.443 en
agost).
A la figura 12 es poden consultar les mateixes dades expressades en vehicles,

que es corresponen a les dades detallades en el paràgraf anterior però dividides
per 2,41, que es correspon a la mitjana de persones per vehicle identificades a
l’estudi d’afluència de l’any 2017. Concretament, se supera la capacitat de
càrrega turística pels mesos de juliol i agost de 2.952 cotxes (279 en juliol i 2.676
en agost). I a les taules 31 i 32 es poden consultar les diferències per cadascun
dels diferents mesos de l’any, tan pel que fa al nombre de persones com vehicles.
El valors negatius representen la superació de la capacitat de càrrega.
47
Figura 11. Comparativa global de la capacitat de càrrega enfront les dades d'afluència de visitants de la totalitat de l’àrea d’estudi analitzat en nombre de visitants.
48
Figura 12. Comparativa global de la capacitat de càrrega enfront a les dades d'afluència de visitants recalculat en nombre de vehicles.
49
Taula 31. Resum per tipologia d’ús de les dades de capacitat de càrrega turística total per la Vall de Bonabé, dades del comptador i diferència entre la CCT total i la dada del
comptador.
Tipologia d’ús Gen. Febr. Març Abr. Maig Juny Jul. Ag. Set. Oct. Nov. Des. Total
A peu 4.063 3.517 3.993 3.515 3.582 2.379 2.872 2.532 5.850 3.697 4.327 4.062 44.390
BTT 559 484 549 509 618 489 596 1.003 2.501 1.123 595 559 9.586
Vehicle 62 16 61 290 4.657 3.680 4.490 7.549 18.828 11.832 4.353 193 56.009
Total CCT 4.684 4.017 4.604 4.314 8.858 6.547 7.958 11.083 27.179 16.652 9.275 4.814 109.985
Dada comptador 98 44 85 475 1.114 3.204 15.515 31.516 6.079 4.738 1.422 266 64.553
Diferència CCT i comptador 4.586 3.973 4.519 3.839 7.744 3.344 -7.556 -20.432 21.100 11.914 7.854 4.548 45.431
Taula 32. Resum per tipologia d’ús de les dades de capacitat de càrrega turística total per la Vall de Bonabé, dades del comptador i diferència entre la CCT total i la dada del
comptador, recalculat en vehicles
Tipologia d’ús Gen. Febr. Març Abr. Maig Juny Jul. Ag. Set. Oct. Nov. Des. Total
A peu 1.686 1.460 1.657 1.459 1.486 987 1.192 1.050 2.427 1.534 1.796 1.685 18.496
BTT 232 201 228 211 257 203 247 416 1.038 466 247 232 3.994
Vehicle 26 7 25 120 1.932 1.527 1.863 3.132 7.812 4.909 1.806 80 23.337
Total CCT 1.943 1.667 1.910 1.790 3.675 2.717 3.302 4.599 11.277 6.909 3.849 1.997 45.827
Dada comptador 92 42 80 337 791 2.274 3.581 7.275 2.828 2.205 662 250 20.414
Diferència CCT i comptador 1.852 1.625 1.831 1.453 2.885 443 -279 -2.676 8.449 4.705 3.187 1.748 25.413
50
5. RECOMANACIONS DE GESTIÓ
Com en d’altres estudis (Farías-Torbidoni et al. 2020), abans d’entrar en la

proposta d’alternatives de gestió envers la reducció de la massificació sobre la
visitació de la Vall de Bonabé, objecte d’estudi d’aquest treball, val a dir, que són
bàsicament dos els grups d’alternatives a considerar en la gestió de l’ús públic
en aquest tipus d’espais: directes, més conegudes com estratègies hard, que es
caracteritzen per restringir, d’una forma més directa, la llibertat del visitant a
l’hora de concórrer a l’espai en qüestió, i indirectes, més conegudes com a soft,
que més que restringir o limitar el comportament del visitant, recondueixen el
comportament del visitant cap a un ús diferent de l’espai. Accions o estratègies
de gestió corresponents al primer grup podrien ser: limitar la mida del grup, el
temps de visita, el tipus d’ús, la visita a una determinada zona o en una època
de l’any. Mentre que exemples de mesures de gestió soft podrien ser: l’educació
al mínim impacte, la implementació de permisos, el condicionament de
determinats recursos (senyalització, accessos, infraestructures específiques d’ús
públic) que afavoreixen la reducció d’impactes o la canalització de visitants cap
a determinats recursos o zones. Així mateix, i com a norma general, quan la
situació ho permeti, sempre s’ha de prioritzar la implementació de mesures soft
sobre la implementació de mesures hard i, en el cas d’aplicar mesures hard,
aquestes han d’anar reforçades al màxim per mesures soft, que, sens dubte, són
un element clau per aconseguir una major comprensió i acceptació de les
mesures o canvis implementats per part dels principals receptors: els visitants
(Manning, 2007).
Dins de la filosofia inclosa en els comentaris anteriorment exposats, les

recomanacions de gestió que es podrien derivar dels resultats obtinguts en
aquest estudi, com a punt de partida en un procés que sens dubte requerirà d’una
valoració al detall amb tots els agents implicats (òrgan gestor del Parc,
Ajuntaments d’Isil i Alòs, Associacions vinculades, etc.) i que hauria d’anar
encaminada a la implementació de tot tipus de mesures que promoguin una
millor distribució dels visitants a la Vall, especialment pel que fa a la dimensió
temporal (al llarg de l’any).
Les dades obtingudes a nivell global mostren que el problema no rau en el

nombre total de visitants a la Vall, sinó en una distribució desequilibrada al llarg
de l’any. D’aquí que les propostes no es centren en una necessitat clara o
direcció d’acció, sinó en el següent conjunt de propostes (organitzades en quatre
grans blocs d’accions), amb totes les variants que es puguin desprendre de la
valoració posterior d’aquestes amb totes les parts implicades (equip gestor del
Parc, Ajuntaments, Associacions, etc.):
Acció 1 - Ordenació de l’ús públic a la zona.
Bàsicament centrades en fer més visibles les “regles de joc” existents, al mateix
temps que valorar-ne la implementació de noves si cal.
51
Serien accions especifiques a implementar:
✓ Millorar la delimitació i senyalització de les zones d’aparcament a la Vall

de Bonabé valorant l’orientació d’alguns aparcaments a determinades
tipologies d’ús. Per exemple, aparcaments de la Perosa o Fornet a
activitats d’excursionisme i muntanyisme i aparcament de Montgarri a
rutes 4x4.
✓ Dissenyar i posar en marxa una campanya de sensibilització – informació
sobre el bon comportament en la visita al Parc mitjançant l’edició de
fulletons informatius específics i la vigilància activa.
✓ Articular campanyes de manteniment amb el suport de grups de voluntaris
(manteniment de senders, senyalització de senders) que ajuden a
conscienciar al visitant sobre el bon ús del territori.
✓ Implementar mesures de control en el compliment de la normativa existent
en relació amb les principals problemàtiques existents a la zona com ara
la circulació amb vehicle motoritzat fora de pista o pistes secundàries;
pernoctació dins del territori Parc en formats no permesos o
abandonament de residus.
Acció 2 - Creació i implementació de la identitat de visita SOFT: Noise

Pollution & Carbon Free.
Això és, treballar envers la construcció d’una identitat pròpia d’acord a les noves
tendències i a algunes de les idees ja plantejades en el Pla de desenvolupament
sostenible de la Vall.
Serien accions especifiques a implementar:
✓ Promocionar la visita de baix impacte (Soft – Slow) amb la posada en valor

de la xarxa principal d’itineraris i patrimoni històric vinculat. En aquest punt
resultaria oportú donar veu a membres de la Comissió Científica del Parc
per tal de valorar alternatives i prioritzar accions.
✓ Reeditar el mapa guia de les Valls d’Anèu tot incloent el conjunt d’itineraris
identificat en aquest estudi. Anar més enllà de les rutes clàssiques.
✓ Reforçar la senyalització del conjunt de la Vall d’acord amb l’oferta
promoguda en el nou mapa guia (si fos el cas).
✓ Incentivar la contractació de guies interpretes del Parc en la visita a la
zona. En aquest punt val la pena implicar a les iniciatives ja existents a la
zona i donar suport a la integració d’aquestes.
✓ Posar en marxa una campanya d’educació del mínim impacte, sobretot
per l’activitat de 4x4 (velocitat de circulació, no aparcament fora de llocs
delimitats per tal ús, contaminació acústica, etc.).
✓ Potenciar un canal de comunicació oficial vinculable a les principals
plataformes de difusió, especialment aplicacions mòbils, pàgines web,
mapa guia, etc. que d’alguna forma potencia la difusió d’aquesta nova
identitat.
52
Acció 3 - Control de l’aforament i regulació de l’accés motoritzat.
Partint de la premissa de la consideració de les tres tipologies d’usuaris

existent a la Vall: locals (empadronats a la vall), turistes i persones que
desenvolupen activitats professionals a la Vall, valorar la implementació de
possibles sistemes de control d’aforament sobretot en èpoques de major
afluència on es supera la capacitat d’acollida turística de la Vall.
Serien recomanacions proposades en aquest sentit, derivades en part dels

resultats obtinguts en l’enquesta realitzada a la població local (per major
informació consultar annex 8.11), les que es detallen a continuació:
✓ Regular l’accés de quads i motos a la Vall, ja sigui mitjançant la

implementació d’un límit diari o d’una prohibició total d’accés en aquest
sistema de transport a la Vall. Aquesta darrera proposta hauria d’anar
acompanyada amb la declaració de la Vall com a zona d’especial
protecció de la qualitat acústica. En aquest sentit, si es tanqués totalment
la visita a aquest mitjà de transport, s’hauria d’intentar de donar opcions
en altres zones fora Parc a aquest tipus d’ús.
✓ Implementar un sistema de control d’aforament amb la identificació de
temporades: alta, mitja o baixa que articuli propostes de gestió
específiques tals com: ús lliure durant el mesos de poc ús (temporada
baixa); pagament mitjançant reserva en base a l’activitat a realitzar
(temporada mitja o alta) i implementació d’un sistema de transport públic
durant el/els mesos de màxima afluència (temporada alta). En aquest punt
val la pena tenir en compte els resultats obtinguts en relació al nou servei
de vigilància i control implementat a la Vall aquest estiu.
✓ Incentivar la visita a la Vall en vehicle elèctric (en el cas de la
implementació d’una taxa, que l’entrada amb vehicle elèctric sigui
gratuïta).
✓ Contemplar l’emissió de permisos permanents a habitants dels municipis
de la zona (població local) o prestadors de serveis (guies locals, etc.).
Acció 4 - Seguiment de l’ús públic.
En la línia del seguiment actual del conjunt del Parc.
Serien accions específiques a implementar:
✓ Traslladar el comptador de vehicles ubicat a l’aparcament de Fornet més

cap a l’inici de la pista per aconseguir un registre més fiable (reducció de
moviment no comptador)
✓ Actualitzar el sistema de filtratge del comptador de Fornet per tal de
contemplar el moviment comptador – comptador de la seva nova ubicació
(si fos el cas).
✓ Aprofitant el nou servei de vigilància i control dissenyar i implementar un
sistema de seguiment més acurat envers la tipologia d’usos i registres
53
d’incidències a la zona per tal de copsar canvis de comportament en base
a la implementació de les noves accions/mesures de gestió de l’ús públic
a la Vall. Per aquesta acció es recomana la plataforma Kobotoolbox, que
possibilita la georeferenciació de la incidència a nivell territorial.
6. CONCLUSIONS
A nivell general, la metodologia d’estudi implementada en aquest estudi, com en

l’estudi previ desenvolupat a la Vall Ferrera s’ha confirmat com adequada,
inclosa, en aquest cas, la consideració de nous factors de càlcul tals com:
compatibilitat d’usos o percepció de la massificació per part de la població local.
A nivell específic, i respecte al primer objectiu d’aquest estudi que era calcular la
capacitat de càrrega turística de les diferents tipologies d’usos existents a la Vall,
els resultats obtinguts han permès determinar pel conjunt de la Vall de Bonabé
una capacitat de càrrega turística anual, expressada en visitants/visita de
109.985, el que ve a representar una capacitat mensual mitjana de 9.165
visitants/visites i una capacitat diària mitjana de 301 de visitants/visites. Dades,
que en aquest cas expressades en nombre de vehicles, sistema d’accés més
utilitzat a la zona, calculat en base a la divisió del nombre total de visitants/visites
per 2,41 (mitjana del nombre de persones per vehicle identificat a la zona), es
correspon a una capacitat de càrrega anual de 45.827 vehicles, una capacitat de
càrrega mensual de 3.818 vehicles i una capacitat de càrrega diària de 125
vehicles.
Respecte a la comparativa per mesos entre la capacitat de càrrega turística i les

dades d’afluència de la Vall de Bonabé (dades del comptador de Fornet), en
dades generals, el conjunt de la Vall encara pot admetre més visitants/visites, tot
i que presenta una superació d’aquesta durant els mesos de juliol i agost.
Concretament, superació de la capacitat de càrrega turística en 279 durant el
mes de juliol i 2.676 vehicles durant el mes d’agost.
Per altra banda, i en compliment del segon objectiu que era proposar alternatives
de gestió de l’ús públic a la Vall de Bonabé que promoguin un ús sostenible del
territori, cal destacar la proposta de quatre grans blocs d’accions: ordenació de
l’ús públic a la zona; creació i implementació de la identitat de visita SOFT; Acció
3: Control de l’aforament i regulació de l’accés motoritzat i seguiment de l’ús
públic a la zona.
Finalment, s’ha de tenir present que aquest estudi es inicial i limitat, que ha estat
realitzat contemplant dades disponibles i aspectes teòrics. La capacitat de
càrrega d'aquests territoris sempre depèn dels objectius de gestió i no es pot
entendre com un número màgic. És necessari prestar atenció als indicadors
ambientals o socioeconòmics (així com el comportament dels propis visitants) i
no tenir reticències de reajustar-la si cal.
54
Com a recomanacions de futur, es proposa ratificar la diferència detectada
(desfàs) entre la capacitat de càrrega turística i l’afluència al Parc, a l’hora
d’avançar en el càlcul de la capacitat de càrrega efectiva. Així mateix, cal valorar
la implementació d’un sistema de seguiment en la implementació de les diferents
mesures que es vagin aplicant, mitjançant una gestió activa i adaptativa. En
aquest punt cal remarcar la importància de fer un seguiment al detall de les
reaccions que la implementació de les diferents accions pugui provocar en els
visitants, a l’ús de la zona i a la pròpia capacitat de càrrega social tenint en
compte el comportament, preferències i expectatives dels visitants, especialment
en la implementació de restriccions.
7. BIBLIOGRAFIA
Blocken, B., Malizia, F., van Druenen, T., & Marchal, T. (2020). Towards aerodynamically
equivalent COVID19 1.5 m social distancing for walking and running. Urban Physics, 11.
http://www.urbanphysics.net/Social Distancing v20_White_Paper.pdf
Cifuentes, M. (1992). Determinación de capacidad de carga turística en áreas protegidas.
Cifuentes, M., Mesquita, C. A., Méndez, J., Eugenia, M., Aguilar, N., Cancino, D., Gallo, M., Jolón,
M., Ramírez, C., Ribeiro, N., Sandoval, E., & Turcios, M. (1999). Capacidad de Carga
Turística de las Áreas de Uso Público del Monumento Nacional Guayabo, Costa Rica.
Da Silva, C. P. (2002). Beach Carrying Capacity Assessment: How important is it? Journal of
Coastal Research, 36, 190-197. https://doi.org/10.2112/1551-5036-36.sp1.190
Departament de Territori i Sostenibilitat. (s. f.). Servidor d’informació: Zones d’especial
conservació. Recuperado 7 de noviembre de 2020, de http://zec2.ctfc.cat/alpina/index.php
Decret 194/2003, d’1 d’agost, de declaració del Parc Natural de l’Alt Pirineu, DOGC (2003).
http://cido.diba.cat/legislacio/373121/decret-1942003-d1-dagost-de-declaracio-del-parc-
natural-de-lalt-pirineu-departament-de-medi-ambient
Decret 138/2018, de 3 de juliol, pel qual es modifiquen les delimitacions del Parc Natural de l’Alt
Pirineu i de l’espai del PEIN Alt Pirineu, previstes en el Decret 194/2003, d’1 d’agost, de
declaració del Parc Natural de l’Alt Pirineu, DOGC (2018).
http://cido.diba.cat/legislacio/7948186/decret-1382018-de-3-de-juliol-pel-qual-es-
modifiquen-les-delimitacions-del-parc-natural-de-lalt-pirineu-i-de-lespai-del-pein-alt-
pirineu-previstes-en-el-decret-1942003-d1-dagost-de-declaracio-del-parc-natural-de-lal
DGPCE. (2020). Dirección General de Protección Civil y Emergencias. Medidas de Proteccion.
http://www.proteccioncivil.es/riesgos/vientos-fuertes/presentacion
Dorado, V. (s. f.). Cims emblemàtics d’Espanya: canvis d’usos, massificació i gestió sostenible.
INEFC Lleida (UdL).
Farías-Torbidoni, E. I. (2011). Estudi sobre l’afluència i la caracterització dels visitants al Parc
Natural de l’Alt Pirineu.
https://www.researchgate.net/publication/313877260_Estudi_sobre_l’afluencia_i_caracteri
tzacio_dels_visitants_del_Parc_Natural_de_l’Alt_Pirineu_Catalunya_-_Espana/citations
Farías-Torbidoni, E. I., & Morera, S. (2017). Revisió dades d’afluència, freqüentació i
caracterització dels visitants al Parc Natural del L’Alt Pirineu 2011-2017. Desembre, 149.
FEDME. (2020a). Carreras por montaña CXM TRAIL FEDME. Guía de medidas particulares,
Covid-19. https://www.carreraspormontana.com/images/sites/2/2020/07/guia-covid19-cxm-
versioxxn-3.pdf
55
FEDME. (2020b). Recomendaciones Post COVID19, Deportes de Montaña.
Generalitat de Catalunya. Departament de Territori i Sostenibilitat. Manuals i documents sobre
els habitats (HC). Consultat:
http://mediambient.gencat.cat/ca/05_ambits_dactuacio/patrimoni_natural/sistemes_dinfor
macio/habitats/habitats_terrestres/documents_complementaris/docs_hc/
Grup de Recerca de Geobotànica i Cartografia de la Vegetació
(http://www.ub.edu/geoveg/cast/cartohabitats.php)
ICGC. (s. f.). Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. Recuperado 2 de enero de 2019, de
https://www.icgc.cat/
IDAPA. (2018). EL MÈTODE SENDIF Criteris per determinar el grau de dificultat dels itineraris a
peu. www.designisnatural.com
IGN. (s. f.). Instituto Geográfico Nacional. Recuperado 2 de enero de 2019, de
https://www.ign.es/web/ign/portal/inicio
Manning, R. (2007). Parks and Carrying Capacity: Commons without Tragedy. Washington:
Island Press.
Matos, L. A., & Pérez, S. del V. (2018). Revisión sobre capacidad de carga turística y la
prevención de problemas ambientales en destinos emergentes. Turismo y Sociedad, 24,
77-100. https://doi.org/10.18601/01207555.n24.04
Natura Musia (2020). Pla de regulació de l’ús públic en zones sensibles per a la conservació del
gall fer i la perdiu blanca al parc natural de l’Alt Pirineu. Inèdit.
OMT. (s. f.). OMT. Recuperado 26 de octubre de 2020, de https://www.unwto.org/es
Ribeiro, M. (2011). Gestão e Ordenamento de Praias - Capacidade de Carga e Certificação para
a Sustentabilidade [Universidade Nova de Lisboa].
https://run.unl.pt/bitstream/10362/6004/1/Ribeiro_2011.pdf
Servei Meteorològic de Catalunya. (s. f.). El temps a Catalunya | Servei Meteorològic de
Catalunya. Recuperado 6 de noviembre de 2020, de https://www.meteo.cat/
UICN. (s. f.). IUCN Red List of Threatened Species. Recuperado 7 de noviembre de 2020, de
https://www.iucnredlist.org/
56
8. ANNEXES
8.1. Extracte resultats Estudi de revisió Parc Natural Alt Pirineu 2017
Taula 33. Detall resultats estudi d’afluència, freqüentació i caracterització de visitants Parc Natural de l’Alt
Pirineu 2017
Resultats Estudi PNAP 2017
Freqüència de visita (vegades darrers dos anys) 3,08

Tipologia itinerari (clàssic) 70,4%
Travessa 15,7%
Durada de visita (hores) 3,94
Nombre persones per grup 2,97
Opinió massificació (excessiva) 13%
Decisió (abans) 80,9%
Coneixements status protecció 91,3%
Coneixement zona (tota la vida/altres pers) 76,6%
Mitjans (guies/mapes/pag web) 32,2%
Conflictes 4,30%
Figura 13. Canvis d’usos 2011-2017. Activitats realitzades durant la visita al Parc
57
Figura 14. Canvis d’usos 2011-2017. Itineraris-zones freqüentades durant la visita al Parc
58
8.2. Detalls mensuals de la CCF per senders
Taula 34. Detall mensual per tipologia d’ús i senders de la CCF.

Tipologia d’ús Senders Gen. Febr. Març Abr. Maig Juny Jul. Ag. Set. Oct. Nov. Des.
S1: Pista de Bonabé 250.647 226.391 250.647 242.562 250.647 242.562 250.647 250.647 242.562 250.647 242.562 250.647
S2: Montgosso 217.304 196.274 217.304 210.294 217.304 210.294 217.304 217.304 210.294 217.304 210.294 217.304
S3: Port de Clavera – Pic Montvalier 179.725 162.332 179.725 173.928 179.725 173.928 179.725 179.725 173.928 179.725 173.928 179.725
S4: Port d’Aulà 180.259 162.815 180.259 174.444 180.259 174.444 180.259 180.259 174.444 180.259 174.444 180.259
A peu
S5: Port de Salau 167.647 151.423 167.647 162.239 167.647 162.239 167.647 167.647 162.239 167.647 162.239 167.647
S6: Perosa – Port Salau 206.401 186.427 206.401 199.743 206.401 199.743 206.401 206.401 199.743 206.401 199.743 206.401
S7: Pic Mont-roig (Comamala) 163.209 147.414 163.209 157.944 163.209 157.944 163.209 163.209 157.944 163.209 157.944 163.209
S8: Montgarri – Port Barlonguera 182.516 164.853 182.516 176.628 182.516 176.628 182.516 182.516 176.628 182.516 176.628 182.516
BTT S1: Pista de Bonabé 472.750 427.000 472.750 457.500 472.750 457.500 472.750 472.750 457.500 472.750 457.500 472.750
Vehicle S1: Pista de Bonabé 302.507 273.233 302.507 292.749 302.507 292.749 302.507 302.507 292.749 302.507 292.749 302.507
59
8.3. Detalls mensuals de la CCR- FCclima per senders
Taula 35. Detall mensual per tipologia d’ús i senders de la CCR-Subfactor precipitació.
S1: Pista de Bonabé 0,90 0,88 0,88 0,86 0,87 0,89 0,90 0,93 0,91 0,89 0,84 0,93
S2: Montgosso 0,90 0,88 0,88 0,86 0,87 0,89 0,90 0,93 0,91 0,89 0,84 0,93
S3: Port de Clavera – Pic Montvalier 0,90 0,88 0,88 0,86 0,87 0,89 0,90 0,93 0,91 0,89 0,84 0,93
S4: Port d’Aulà 0,90 0,88 0,88 0,86 0,87 0,89 0,90 0,93 0,91 0,89 0,84 0,93
A peu
S5: Port de Salau 0,90 0,88 0,88 0,86 0,87 0,89 0,90 0,93 0,91 0,89 0,84 0,93
S6: Perosa – Port Salau 0,90 0,88 0,88 0,86 0,87 0,89 0,90 0,93 0,91 0,89 0,84 0,93
S7: Pic Mont-roig (Comamala) 0,90 0,88 0,88 0,86 0,87 0,89 0,90 0,93 0,91 0,89 0,84 0,93
S8: Montgarri – Port Barlonguera 0,90 0,88 0,88 0,86 0,87 0,89 0,90 0,93 0,91 0,89 0,84 0,93
BTT S1: Pista de Bonabé 0,90 0,88 0,88 0,86 0,87 0,89 0,90 0,93 0,91 0,89 0,84 0,93
Vehicle S1: Pista de Bonabé 0,90 0,88 0,88 0,86 0,87 0,89 0,90 0,93 0,91 0,89 0,84 0,93
Taula 36. Detall mensual per tipologia d’ús i senders de la CCR- Subfactor vent.
S1: Pista de Bonabé 0,94 0,91 0,94 0,95 0,96 0,98 0,97 0,98 0,99 0,93 0,95 0,94
S2: Montgosso 0,94 0,91 0,94 0,95 0,96 0,98 0,97 0,98 0,99 0,93 0,95 0,94
S4: Port d’Aulà 0,94 0,91 0,94 0,95 0,96 0,98 0,97 0,98 0,99 0,93 0,95 0,94
A peu
S5: Port de Salau 0,94 0,91 0,94 0,95 0,96 0,98 0,97 0,98 0,99 0,93 0,95 0,94
60
Taula 37. Detall mensual per tipologia d’ús i senders de la CCR- Subfactor neu.
S1: Pista de Bonabé 1,00 1,00 1,00 1,00 1,00 1,00 1,00 1,00 1,00 1,00 1,00 1,00
S2: Montgosso 1,00 1,00 1,00 1,00 1,00 1,00 1,00 1,00 1,00 1,00 1,00 1,00
S4: Port d’Aulà 1,00 1,00 1,00 1,00 1,00 1,00 1,00 1,00 1,00 1,00 1,00 1,00
A peu
S5: Port de Salau 1,00 1,00 1,00 1,00 1,00 1,00 1,00 1,00 1,00 1,00 1,00 1,00
8.4. Detalls mensuals de CCR-FCambiental per senders
Taula 38. Detall mensual per tipologia d’ús i senders de la CCR- Subfactor flora.
S1: Pista de Bonabé 1,00 1,00 1,00 1,00 1,00 1,00 0,50 1,00 1,00 1,00 1,00 1,00
S2: Montgosso 1,00 1,00 1,00 1,00 1,00 0,25 0,61 0,64 1,00 1,00 1,00 1,00
S4: Port d’Aulà 1,00 1,00 1,00 1,00 1,00 0,50 0,50 0,50 1,00 1,00 1,00 1,00
A peu
S5: Port de Salau 1,00 1,00 1,00 1,00 1,00 1,00 1,00 1,00 1,00 1,00 1,00 1,00
61
Taula 39. Detall mensual per tipologia d’ús i senders de la CCR- Subfactor fauna.
S1: Pista de Bonabé 0,25 0,25 0,25 0,25 0,25 0,25 0,61 0,64 1,00 0,64 0,25 0,25
S2: Montgosso 1,00 1,00 1,00 1,00 1,00 1,00 1,00 1,00 1,00 1,00 1,00 1,00
S4: Port d’Aulà 1,00 1,00 1,00 1,00 1,00 1,00 1,00 1,00 1,00 1,00 1,00 1,00
A peu
S5: Port de Salau 1,00 1,00 1,00 1,00 0,25 0,25 0,25 0,25 1,00 1,00 1,00 1,00
Taula 40. Detall mensual per tipologia d’ús i senders de la CCR- Subfactor hàbitats d’interès
S1: Pista de Bonabé 0,98 0,98 0,98 0,98 0,98 0,98 0,98 0,98 0,98 0,98 0,98 0,98
S2: Montgosso 0,91 0,91 0,91 0,91 0,91 0,91 0,91 0,91 0,91 0,91 0,91 0,91
S4: Port d’Aulà 0,89 0,89 0,89 0,89 0,89 0,89 0,89 0,89 0,89 0,89 0,89 0,89
A peu
S5: Port de Salau 0,82 0,82 0,82 0,82 0,82 0,82 0,82 0,82 0,82 0,82 0,82 0,82
62
8.5. Detalls mensuals per senders de la CCR-FCerosionabilitat
Taula 41. Detall mensual per tipologia d’ús i senders de la CCR- FCerosionabilitat.
S1: Pista de Bonabé 0,91 0,91 0,91 0,91 0,91 0,91 0,91 0,91 0,91 0,91 0,91 0,91
S2: Montgosso 0,85 0,85 0,85 0,85 0,85 0,85 0,85 0,85 0,85 0,85 0,85 0,85
S4: Port d’Aulà 0,50 0,50 0,50 0,50 0,50 0,50 0,50 0,50 0,50 0,50 0,50 0,50
A peu
S5: Port de Salau 0,43 0,43 0,43 0,43 0,43 0,43 0,43 0,43 0,43 0,43 0,43 0,43
63
8.6. Detalls mensuals per senders de la CCR-FCdificultat
Taula 42. Detall mensual per tipologia d’ús i senders de la CCR- FCdificultat.
S1: Pista de Bonabé 0,98 0,98 0,98 0,98 0,98 0,98 0,98 0,98 0,98 0,98 0,98 0,98
S2: Montgosso 0,97 0,97 0,97 0,97 0,97 0,97 0,97 0,97 0,97 0,97 0,97 0,97
S4: Port d’Aulà 0,75 0,75 0,75 0,75 0,75 0,75 0,75 0,75 0,75 0,75 0,75 0,75
A peu
S5: Port de Salau 0,62 0,62 0,62 0,62 0,62 0,62 0,62 0,62 0,62 0,62 0,62 0,62
64
8.7. Detalls mensuals per senders del subfactor de la CCR-FCsocial
Taula 43. Detall mensual per tipologia d’ús i senders de la CCR- FCsocial_visitants
S1: Pista de Bonabé 1,00 1,00 1,00 1,00 1,00 0,82 0,92 0,75 1,00 1,00 1,00 1,00
S2: Montgosso 1,00 1,00 1,00 1,00 1,00 0,82 0,92 0,75 1,00 1,00 1,00 1,00
S4: Port d’Aulà 1,00 1,00 1,00 1,00 1,00 0,82 0,92 0,75 1,00 1,00 1,00 1,00
A peu
S5: Port de Salau 1,00 1,00 1,00 1,00 1,00 0,82 0,92 0,75 1,00 1,00 1,00 1,00
Taula 44. Detall mensual per tipologia d’ús i senders de la CCR- FCsocial_població local
S1: Pista de Bonabé 0,98 1,00 0,99 0,96 0,99 0,95 0,81 0,77 0,95 1,00 1,00 0,95
S2: Montgosso 0,98 1,00 0,99 0,96 0,99 0,95 0,81 0,77 0,95 1,00 1,00 0,95
S4: Port d’Aulà 0,98 1,00 0,99 0,96 0,99 0,95 0,81 0,77 0,95 1,00 1,00 0,95
A peu
S5: Port de Salau 0,98 1,00 0,99 0,96 0,99 0,95 0,81 0,77 0,95 1,00 1,00 0,95
65
8.8. Detalls mensuals per senders de la CCR- FC.Comport. d’ús senders
Taula 45. Detall mensual per tipologia d’ús i senders de la CCR- FCcomport.d'ús senders
S1: Pista de Bonabé 1,00 1,00 1,00 1,00 1,00 1,00 1,00 1,00 1,00 1,00 1,00 1,00
S2: Montgosso 1,00 1,00 1,00 1,00 1,00 1,00 1,00 1,00 1,00 1,00 1,00 1,00
S4: Port d’Aulà 0,50 0,50 0,50 0,50 0,50 0,50 0,50 0,50 0,50 0,50 0,50 0,50
A peu
S5: Port de Salau 0,50 0,50 0,50 0,50 0,50 0,50 0,50 0,50 0,50 0,50 0,50 0,50
66
8.9. Detalls mensuals per senders de la CCR- FC.compatibilitat_d’usos
Taula 46. Detall mensual per tipologia d’ús i senders de la CCR- FCcompatibilitat_d’usos
S1: Pista de Bonabé 1,00 1,00 1,00 1,00 1,00 1,00 1,00 1,00 1,00 1,00 1,00 1,00
S2: Montgosso 1,00 1,00 1,00 1,00 1,00 1,00 1,00 1,00 1,00 1,00 1,00 1,00
S4: Port d’Aulà 1,00 1,00 1,00 1,00 1,00 1,00 1,00 1,00 1,00 1,00 1,00 1,00
A peu
S5: Port de Salau 1,00 1,00 1,00 1,00 1,00 1,00 1,00 1,00 1,00 1,00 1,00 1,00
67
8.10. Detalls mensuals per senders de la CCR- FC.Inf. ús públic
Taula 47. Detall mensual per tipologia d’ús i senders de la CCR- FCinf. ús públic
S1: Pista de Bonabé 0,02 0,02 0,02 0,02 0,02 0,02 0,02 0,02 0,02 0,02 0,02 0,02
S2: Montgosso 0,02 0,02 0,02 0,02 0,02 0,02 0,02 0,02 0,02 0,02 0,02 0,02
S4: Port d’Aulà 0,02 0,02 0,02 0,02 0,02 0,02 0,02 0,02 0,02 0,02 0,02 0,02
A peu
S5: Port de Salau 0,02 0,02 0,02 0,02 0,02 0,02 0,02 0,02 0,02 0,02 0,02 0,02
68
8.11. Resultats estudi Població local EMD d’Isil i Alòs
A continuació es mostra un detall dels resultats obtinguts a l’estudi de la població

local de la EMD d’Isil i Alòs.
Com a nota introductòria s’ha de tenir en compte que l’enquesta va ser realitzada
en coordinació a la EMD Isil i Alòs i amb la clara intenció de contribuir al
coneixement de les característiques, usos, preferències i opinions d’aquest
col·lectiu sobre l’ús recreatiu, esportiu i turístic de la Vall de Bonabé.
El qüestionari va considerar quatre dimensions: 1) perfil sociodemogràfic; 2) ús

de la pista de Bonabé; 3) opinió sobre l’impacte del turisme a la zona i 4) opinió
de diferents mesures de gestió, i va ser implementada online durant la primera
quinzena de juny de l’any 2021. En total es va obtenir la resposta d’un total de
67 persones, 3 de les quals no van acceptar la política de privacitat.
A nivell de resultats, i pel que fa al perfil socioeconòmic, els resultats obtinguts

mostren un resident local caracteritzat per ser home (56,3%), major de 46 anys
(62,5%) i resident a la població d’Isil, (26,6%), empleat per compte aliè (43,8%),
sense vinculació laboral a la localitat (82,8%) i amb propietats a la Vall: urbanes
(46,9%) i urbanes i rústiques (25%). Taula 48.
Taula 48. Característiques socials de les persones enquestades

Variables Indicadors Percentatge (%)
16-25 anys 3,1
26-35 anys 17,2
36-45 anys 17,2
Edat
46-55 anys 18,8
56-65 anys 23,4
Més de 65 anys 20,3
Femení 43,8
Gènere
Masculí 56,3
Resideix a Isil 26,6
Resideix a Alós d’Isil 4,7
Residència
Resideix a Borén 1,6
No resideix a la Vall 67,2
Aturat/da- desocupat/da 1,6
Estudiant 4,7
Funcionari/a 6,3
Situació ocupacional Empresari/a 9,4
Autònom/a 12,5
Jubilat/ada 21,9
Empleat/da per compte aliè 43,8
Si, turisme i restauració 6,3
Treballa a la localitat Si, altres 10,9
No 82,8
Si, rústica 7,8
Sí, rústica i urbana 25,1
Disposa de propietats
Si, urbana 46,9
No 20,3
69
De les dades anteriors es pot destacar, la forma de piràmide invertida que
dibuixen els diferents percentatges de grups de població, el que denota que les
persones que van respondre el qüestionari formen part d’una població envellida
sense recanvi generacional. Per una altra banda, destaca que la majoria no
resideixen a la Vall, tot i que el 79,7% són propietaris de finques, la majoria de
les quals són segones residències. Un altre element interessant a destacar, i que
pot recolzar la interpretació anterior, és que la majoria no treballen a la localitat.
En relació a l’ús de la pista de Bonabé, els resultats obtinguts ens mostren un

ús eminentment turístic-recreatiu (33,8%) i esportiu (39,8%), essent minoritari
l’ús professional (5,3%). Si ens fixem en l’ús, la majoria en fa un ús mensual amb
una mitjana de quasi 3 vegades al mes (39,8%), tot prioritzant l’accés a la Vall
en vehicle (38,9%) o bicicleta (24,3%). Taula 49.
Taula 49. Tipus i freqüència d’ús de la pista de Bonabé

Professional: ramaderia 2,3
Professional: activitats de muntanya 3
Caça i pesca 6
Tipus d’ús
Via d’accés i mobilitat entre valls 15
Turístic-recreatiu: usuari/a 33,8
Esportiu 39,8
Setmanalment (1,38 vegades per set) 9,4
Freqüència d’ús Anualment (8,18 vegades per any) 29,7
Mensualment (2,91 vegades per mes) 37,5
En camió/remolc 1,4
En moto, quad o similar 2,1
Mitjà de transport En bicicleta 24,3
A peu 32,6
En cotxe 38,9
Pel que fa a l’opinió de l’impacte i els efectes del turisme a la zona, a la

següent taula es mostren els resultats obtinguts (taula 50), els quals han de ser
interpretats, a major acord, major puntuació. Destaquen, en aquest sentit, les
elevades puntuacions recollides envers l’opinió que el turisme provoca danys
mediambientals (3,80) a l’hora que és una oportunitat per a la població local
(3,41) i envers que aquests darrers són més elevats en relació a l’economia
(3,23) i la qualitat de vida (3,00).
Taula 50. Opinió sobre l’impacte del turisme a la zona

Variable Indicadors Likert (1-5)
Opinió Provoca danys mediambientals (n=64) 3,80
És una oportunitat per a la població local (n=64) 3,41
Genera beneficis econòmics per a la localitat (n=64) 3,38
Incrementa la despesa pública (n=60) 3,25
Atrau inversió a la localitat (n=63) 3,22
Causa alteracions negatives en la vida diària residents (n=63) 3,22
És una oportunitat pels negocis locals (n=61) 3,15
És una oportunitat per conèixer noves persones (n=61) 2,85
Ajuda millorar instal·lacions i infraestructures zona (n=63) 2,79
70
Efectes Positiva per a l’economia de la localitat (n=60) 3,23
Positiva per a la qualitat de vida (n=59) 3,00
Positiva per a la localitat (n=58) 2,98
Positiva per a la seva llar (n=56) 2,80
Puntuació escala de Likert 1 -5. A major puntuació, major acord.
De l’anàlisi de les respostes obtingudes, es pot despendre que les persones que
han participat en el qüestionari són conscients que el turisme genera un impacte
mediambiental, i que la mateixa activitat implica un increment de la despesa
pública, tot i que per una altra banda entenen que suposa una oportunitat pels
negocis locals generant beneficis econòmics per a la localitat. Així es una
població conscient entre la dicotomia de desenvolupament territorial amb
afectacions sobre el territori. Si es té en compte l’anàlisi dels efectes del turisme,
clarament, s’observa que la població superposa els beneficis socials per sobre
dels individuals.
Respecte a la percepció de la massificació, les persones enquestades

opinaren, en un 62,5%, que hi ha massificació a la zona, especialment durant els
mesos d’estiu i primavera (56,9%). Així mateix, si s’analitzen les respostes
obtingudes respecte a les valoracions de les estratègies a seguir pel parc natural
per controlar aquesta massificació, la majoria està d’acord en la necessitat de
restringir el turisme a la zona (76,6%). Taula 51.
Taula 51. Percepció de les aglomeracions

No 37,5
Si, estiu i ponts 35,9
Massificació
Si, agost 21,1
Si, primavera 5,6
S’ha de protegir i limitar l’accés (restringir el turisme) 76,6
S’ha de mantenir 18,8
Estratègies
No s’ha de fer res 3,1
Promocionar i fomentar (facilitar l’augment turístic) 1,6
Finalment, pel que fa a la valoració de les diferents propostes de gestió, en

total 16, els resultats obtinguts mostren una clara preferència per la regulació de
la circulació de quads, karts, buggies i motocicletes en la pista (4,69); la circulació
de vehicle en pistes de més de 2 m d’amplada (4,63); l’aparcament fora de zona
habilitada (4,34) i la pernoctació en format d’acampada (4,27). Figura 15
71
Figura 15. Opinions població local envers possibilitats de regulació de l’ús públic al Parc. Puntuació escala de Likert 1 -5. A major puntuació, major acord.
72
73

Estudi Capacitat Carrega Vall Bonabe Farias-et-Al

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Estudi Capacitat Carrega Vall Bonabe Farias-et-Al

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

ESTUDI DE LA CAPACITAT DE CÀRREGA

TURÍSTICA DE LA VALL DE BONABÉ AL PARC

Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya

Equip tècnic Parc Natural de l’Alt Pirineu

Gràcies a aquest sistema de seguiment, ja l’any 2017 es va posar en evidència

La metodologia emprada en aquest estudi es va basar en l’adaptació de la

Entre els principals resultats obtinguts en la realització d’aquest estudi,

Com a principals recomanacions de gestió d’aquest estudi es proposa la

El Parc Natural de l’Alt Pirineu és l’espai natural protegit de major extensió en el

L’Espai Natural Protegit (ENP) s’estén al nord-oest de Catalunya a la serralada

L’òrgan gestor del Parc ha de garantir el desenvolupament sostenible del territori,

En aquesta línia, l’any 2011 es va encarregar un primer estudi per determinar

Tres anys després, les dades disponibles en el sistema de seguiment, lluny de

Com a conseqüència d’aquests fets (increment constant i continu durant el

1.2. Objectius de l’estudi

Els objectius principals d’aquest estudi són:

1. Calcular la capacitat de càrrega turística de la Vall de Bonabé en funció de la

2. Proposar alternatives de gestió de l’ús públic a la capçalera de la Vall de

2.1. Àrea d’estudi – unitats de maneig

Es tracta de la Vall de Bonabé la qual correspon als termes municipals d’Isil i

En aquest punt cal esmentar que la determinació d’aquestes unitats de maneig

En la següent taula (taula 1) es pot consultar l’oferta d’itineraris existents a la

2 BTT S1: Pista de Bonabé*

L'Organització Mundial del Turisme (OMT) defineix el concepte de capacitat de

A l’hora de calcular la capacitat de càrrega turística no existeix una metodologia

En aquest sentit, el present projecte s’ha elaborat en base a la metodologia

Figura 2. Nivells per al càlcul de la Capacitat de Càrrega Turística (CCT).

▪ Capacitat de Càrrega Física (CCF), correspon al límit màxim de visites

▪ Capacitat de Càrrega Real (CCR), es determina aplicant a la CCF una

En aquest sentit s’ha de tenir en compte que la proposta de factors finalment

2.2.1. Capacitat de càrrega física (CCF)

Pel càlcul d’aquesta capacitat es va considerar la següent equació (equació 1):

L= Longitud disponible del sender/itinerari/pista (recurs), expressada en metres

Lp= Longitud utilitzada per persona o, en aquest cas, sistema de transport, la

Hv= Hores de sol disponibles per realitzar la visita.

Tv= Temps necessari per visitar cada recurs.

A la taula 2, es mostren les consideracions que s’han establert per a cadascuna

2.2.2. Capacitat de càrrega real (CCR)

- Factor clima (FCclima)

La fórmula base aplicada pels diferents càlculs ha estat basada en l’equació

FCx= Factor corrector del paràmetre “x”.

Mlx= Magnitud limitant pel paràmetre “x”.

Mtx= Magnitud total pel paràmetre “x”.

A continuació es mostra una descripció dels aspectes bàsics considerats en el

Factor Clima (FCclima)

Com a particularitat d’aquest factor s’ha de destacar la inclusió de tres

La inclusió d’aquest subfactor es té en compte per recollir la limitació que suposa

Mes= Dies del mes (28, 30 o 31 en funció del mes).

De la mateixa manera que la precipitació, aquest subfactor ha estat inclòs per

Basant-nos en la classificació que realitza Protecció Civil i Emergències en funció

De la mateixa manera que el subfactor anterior, aquest factor s’ha calculat

Diesvent= Número de dies amb ratxes de vent superior als 70 km/h.

Diesneu= Número de dies en que no es pot circular per la pista de Bonabé.

Mes= Dies del mes (28, 30 o 31 en funció del mes).

Factor Ambiental (FCamb)

Subfactor flora i fauna

La inclusió d’aquest subfactor ha estat considerat amb la clara intenció de

Les dades corresponents a les capes ambientals de Sistemes d’Informació

DiesSensibilitat_ambiental: Dies de floració/aparellament/cria de l’espècie, on la

Mes= Dies del mes (28, 30 o 31 en funció del mes).

Taula 5. Informació dels hàbitats d'interès detectats a la Vall de Bonabé.

Com en el factor anterior, per a la identificació de la presència d’aquests hàbitats

L'anàlisi ambiental dels hàbitats d’interès es va dur a terme mitjançant SIG

Nomenclatura Conservació Font