Garrotxa PDF

Els cursos naturalistes de la ICHN
CARTOGRAFIA I AVALUACIÓ DELS

HÀBITATS
EXERCICI PRÀCTIC A LA GARROTXA
Can Jordà (Santa Pau), 29 i 30 de juny de 2013

Andreu Salvat, Botànic, Aprèn, Serveis Ambientals SL
Organitza:
Col·labora:
Programa del curs
Dissabte, 29 de juny
10:00 Presentació del curs.
10:15-11:30 La vegetació i els hàbitats del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.
Característiques i mètode d’elaboració del mapa de vegetació del 1995.
11:30-12:45 Introducció al concepte d’hàbitat i als sistemes de classificació existents

(CORINE, HIC, EUNIS, etc.). Legislació. Fonts documentals i cartogràfiques de referència.
12:45-14:00 Metodologies d’identificació, caracterització i cartografia d’hàbitats.
14:00-15.00 Dinar a can Jordà.
15:00-19:00 Sortida de camp: Identificació dels hàbitats més característics del Parc Natural.
Pràctica de cartografia i actualització d’una àrea concreta del mapa de vegetació de 1995.
19:00-20:00 Posada en comú dels resultats i consideracions sobre l’evolució del paisatge
vegetal. Criteris per valorar els canvis en la coberta d’hàbitats: naturalitat versus diversitat.
Diumenge, 30 de juny
8:30-11:00 Protocols d’avaluació de l’estat de conservació dels hàbitats en funció de la seva

estructura i composició florística: diferències entre els hàbitats forestals i els hàbitats
d’espais oberts.
11:00-13:00 Sortida de camp: Aplicació dels protocols d’avaluació en dos hàbitats

característics del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.
13:00-13:30 Tractament de les dades obtingudes.
13.30-14.30 És possible donar un valor de conservació concret a un hàbitat? Discussió i

conclusions.
FITXA DE PROPOSTA - CURSOS NATURALISTES DE LA ICHN 2013
Títol del curs: CARTOGRAFIA I AVALUACIÓ DELS HÀBITATS. EXERCICI PRÀCTIC A LA GARROTXA
PROFESSORAT
Nom, cognoms i crèdits complets Adreça (carrer, població, codi Telèfon: 696634915 938429361
que vulguin al programa dels postal):
cursos:
Aprèn, Serveis Ambientals. Adreça electrònica: andreu@apren.cat
Andreu Salvat Saladrigas L’Estació, s/n
Biòleg especialista en botànica. 08590 El Figueró (Vallès Oriental)
Aprèn, Serveis Ambientals.
NIF: 46.674.415D
Honoraris del professor. Els honoraris són de 550 € bruts pel curs de cap de setmana (mínim 15h); 450 € per cursos d’un dia
i mig o de 3 tardes (3 hores/sessió); 300 € per mig curs (1 dia o 2 tardes de 3 hores). Aquests honoraris són fixos i no varien
encara que hi hagi més d’un professor. En els cursos de cap de setmana, la ICHN assumeix les despeses d’allotjament del
professor en el mateix lloc previst pels assistents al curs (generalment un alberg); si el professor prefereix un altre lloc, haurà
d’assumir la diferència de preu que hi pugui haver; en tots els casos cal que ho comuniqui prèviament al coordinador del
programa de cursos per tal de fer la corresponent reserva.
ORGANITZACIÓ
Material necessari (material o equipament que necessita el professor, tant per la part teòrica com per la pràctica):
Canó de projecció. Connexió a Internet.
Nombre d’assistents. Cada curs s’haurà de preparar pensant en que hi hagi un màxim de 20 inscrits. La ICHN pot anul·lar
aquells cursos que no comptin amb més de sis inscrits; en aquests casos ho comunicarà al professor una setmana abans de la
realització del curs.
Recomanacions prèvies per donar als assistents (material que cal portar, indumentària, condicions del treball de camp,
desplaçament durant el curs, etc.): Indumentària adequada per sortir al camp.
Dates de celebració del Lloc de celebració (si el curs Lloc de trobada per als assistents (indicar lloc i hora
curs: comporta la realització d’alguna exacta):
sessió teòrica, indicar on es farà
29 i 30 de juny de 2013 o, si no es disposa de cap lloc, Can Jordà. 17811. Santa Pau. La Garrotxa. Telf: 972264666
demanar que la ICHN en cerqui
un):
Can Jordà (Santa Pau). Seu del

Parc Natural de la Zona
Volcànica de la Garrotxa.
Dossier pels assistents. El professor elaborarà un dossier amb el programa del curs, el contingut de cada un dels punts del
programa, una descripció del treball de camp a realitzar i tot el material addicional que consideri d’interès per als assistents.
El dossier és molt valorat pels assistents als cursos i cal que sigui el més complet possible.
La ICHN farà les còpies necessàries per lliurar-les als assistents; cal tenir present que les còpies que es lliuraran seran
sempre en blanc i negre, de manera que quan hi hagi documentació en color es preparà també un arxiu en format pdf per
trametre als assistents.
Cal que el professor lliuri l’original del dossier en format electrònic a la Secretaria de la ICHN (ichn@iec.cat) una setmana
abans de la realització del curs.
Resum del curs. Un cop realitzat el curs, la Secretaria de la ICHN demanarà un resum del contingut i del desenvolupament
del curs, juntament amb alguna imatge, per publicar al Notícies de la Institució, el text del qual es procurarà que no excedeixi
de mitja pàgina.
PROGRAMA DEL CURS*
(Hora d’inici del curs, horari de cada activitat, breu descripció de l’activitat amb continguts, metodologia i localització, àpats al
camp o en un altre lloc, hora de finalització del curs).
Els hàbitats naturals són la clau de volta de la interpretació del medi i la conservació de la biodiversitat. El curs, eminentment
pràctic, pretén mostrar les eines i recursos bàsics per al seu estudi i avaluació tot prenent com exemple els treballs
desenvolupats al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. També es farà especial èmfasi en la valoració indivuduaql
dels hàbitats i la seva evolució, tant des del punt de vista individual com a escala de paisatge. Tots els treballs de camp es
realitzaran a l’entorn de can Jordà.
Dissabte
10 h. Presentació del curs.
10.15-11.30 h. La vegetació i els hàbitats del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Característiques i mètode
d’elaboració del mapa de vegetació del 1995.
11.30-12.45 h. Introducció al concepte d’hàbitat i als sistemes de classificació existents (CORINE, HIC, EUNIS, etc.).
Legislació. Fonts documentals i cartogràfiques de referència.
12.45-14 h. Metodologies d’identificació, caracterització i cartografia d’hàbitats.
14-15.00 h. Dinar a can Jordà.
15.00-19.00 h. Sortida de camp: Identificació dels hàbitats més característics del Parc Natural. Pràctica de cartografia i
actualització d’una àrea concreta del mapa de vegetació de 1995.
19:00-20:00 h. Posada en comú dels resultats i consideracions sobre l’evolució del paisatge vegetal. Criteris per valorar els
canvis en la coberta d’hàbitats: Naturalitat versus diversitat.
Diumenge
8.30-11.00 h. Protocols d’avaluació de l’estat de conservació dels hàbitats en funció de la seva estructura i composició
florística: diferències entre els hàbitats forestals i els hàbitats d’espais oberts.
11.00-13.00 h. Sortida de camp: Aplicació dels protocols d’avaluació en dos hàbitats característics del Parc Natural de la Zona
Volcànica de la Garrotxa.
13:00-13:30 h. Tractament de les dades obtingudes.
13.30-14.30 h. És possible donar un valor de conservació concret a un hàbitat? Discussió i conclusions.
Les sessions teòriques tindran lloc a can Jordà. Els curs contempla la realització de 15 hores lectives.
*Recordeu que per aconseguir el reconeixement del Departament d’Educació, els cursos de més d’un dia han de
tenir una durada mínima de 15 hores lectives.
ENTITATS COL·LABORADORES
Indiqueu aquelles entitats que col·laboren de manera específica en el desenvolupament del curs (cessió de locals,
material i equipament, etc.) i que considereu que han de figurar en el programa.
Cal facilitar l’anagrama de l’entitat al coordinador del programa de cursos juntament amb aquesta fitxa.
COORGANITZACIÓ (empleneu aquest apartat només en el cas de cursos coorganitzats amb alguna altra entitat)
Entitat coorganitzadora (nom amb el qual volen constar al programa dels cursos):
PARC NATURAL DE LA ZONA VOLCÀNICA DE LA GARROTXA

Web: www.parcsdecatalunya.net
Cal facilitar l’anagrama de l’entitat al coordinador del programa de cursos juntament amb aquesta fitxa.
Persona de contacte de l’entitat coorganitzadora (nom, telèfon, adreça electrònica, horari per localitzar-lo):
Emili Bassols i Isamat. Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Can Jordà. 17811. Santa Pau. La Garrotxa. Telf:
972.264666. c/e: webassol@gencat.cat Horari: 9:00 a 14:00 h.
Tasques que realitzarà l’entitat coorganitzadora:
Lloc d’inscripció/informació previst per l’entitat coorganitzadora (nom, adreça, CP, població, comarca, horari
d’atenció, nom i cognom de la persona que atén, telèfon, adreça electrònica):
Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Can Jordà. 17811. Santa Pau. La Garrotxa. Horari: 9:00 a 14:00 h.
Atenció: Eva Calm. Telf: 972.264666. Fax: 972.265567. c/e: eva.calmp@gencat.cat
CARTOGRAFIA I AVALUACIÓ DELS HÀBITATS. Exercici pràctic a la Garrotxa
ÍNDEX DE CONTINGUTS DEL DOSSIER
1. LA VEGETACIÓ I ELS HÀBITATS DEL PNZVG ................................................ 2
2. CONCEPTE D’HÀBITAT I SISTEMES DE CLASSIFICACIÓ .............................. 6
2.A. SISTEMES DE CLASSIFICACIÓ .................................................................................. 7
3. CARTOGRAFIA ............................................................................................... 9
3.A. REFERÈNCIES GENERALS ......................................................................................... 9

3.B. TREBALLS CARTOGRÀFICS AL PNZVG...................................................................... 12
4. AVALUACIÓ DELS HÀBITATS ...................................................................... 13
5. REFERÈNCIES DOCUMENTALS .................................................................... 15
RELACIÓ DE DOCUMENTACIÓ ANNEXA
DOCUMENTS PEL TREBALL DE CAMP: ORTOFOTOMAPA 1:5.000 DE LA VALL

DE SACOT I LLEGENDA DEL MAPA DE LA VEGETACIÓ DEL PNZVG Versió 3.
Actualització 2008 (Sector de Sacot – Santa Margarida)
1.1. FITXES D’ALGUNS HÀBITATS CORINE CATALUNYA SIGNIFICATIUS DEL

PNZVG
1.2. FITXES DELS HÀBITATS CORINE DE PASTURA DEL PNZVG
4.1. AVALUACIÓ D’HÀBITATS SEGONS CARRERAS & FERRÉ. 2012.
4.2. AVALUACIÓ DE L’HIC 9160 (BOSC MIXT AMB ROURE PÈNOL) SEGONS:
AUCT. Pl. 2009.
4.3. AVALUACIÓ DE LA VEGETACIÓ DE RIBERA SEGONS: AGÈNCIA

CATALANA DE L'AIGUA. 2006. HIDRI.
4.4. AVALUACIÓ D’HÀBITATS DE PASTURA SEGONS: SALVAT & CASAS.

2012.
1
1. LA VEGETACIÓ I ELS HÀBITATS DEL PNZVG
La flora, la vegetació i els hàbitats que configuren són un component fonamental de la

biodiversitat. El seu coneixement, avaluació i protecció és imprescindible per a una correcte
gestió del territori i, encara més, dels espais naturals protegits (ENP). En aquest sentit, la
tradició dels estudis botànics a Catalunya és important i proporciona un nivell d’informació
elevat, comparable al dels països europeus més avançats. La consulta de referències com la
Flora dels Països Catalans (Bolòs i Vigo, 1984-2001) o la Base de Dades de Biodiversitat,
BIOCAT, del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya
(DMAH) demostren aquest fet, i permeten afirmar que la flora del NE Ibèric és de les més
riques en un context mediterrani i europeu (Sàez, 1999).
El PNZVG és un espai natural protegit amb uns valors patrimonials molt destacats. El medi
geològic és l’element més singular que hi trobem i, de fet, la necessitat i urgència amb la
que calia evitar la seva destrucció va motivar la creació del Parc Natural l’any 1982.
A redós del vulcanisme, la flora, la vegetació, i el paisatge que configuren, destaquen com el
segon element amb major interès patrimonial del Parc, tal i com posen en evidència més de
quaranta publicacions científiques (Salvat, 2006). El paisatge vegetal del PNZVG és singular i
molt divers. En uns centenars de metres, i segons les diferents condicions microclimàtiques
creades pel relleu, la inversió tèrmica, la presència de boires o per la humitat edàfica, s’hi
troben formacions vegetals tan diferents com alzinars, rouredes, boscos caducifolis mixtos o
fagedes. Constitueix, doncs, una zona de transició entre comunitats mediterrànies i altres de
caire centreuropeu o, fins i tot, atlàntic. L’existència d’aquest tipus de vegetació al sud dels
Pirineus i a només 500 m sobre el nivell del mar és excepcional, i constitueix una de les
particularitats més sobresortints del Parc.
La legislació també recull aquest fet i l’article 1 de la Llei 2/1982, de protecció de la Zona
Volcànica de Garrotxa, cita textualment: “es declara Paratge Natural d’Interès Nacional la
zona volcànica de la Garrotxa, amb la finalitat d’atendre la conservació de la seva flora, de la
2
seva constitució geomorfològica i de la seva especial bellesa, i en atenció al caràcter singular

del territori determinat per la configuració del seu relleu i per la vegetació que el cobreix,...”.
D’aleshores ençà, nombroses elements de la flora i la vegetació del Parc Natural han rebut
protecció legal, com és el cas de la Roureda del Parc Nou, catalogada com arbreda
monumental per la Generalitat segons ordre del 8 de febrer de 1990, la qual afirma que
aquest bosc constitueix “un valuós reducte de la roureda de roure pènol, comunitat
extremadament rara a la Catalunya sudpirinenca”.
UNITATS PRINCIPALS DE VEGETACIÓ DEL PNZVG

(Mapa de vegetació del PNZVG, v3 2008)
Superf. %
(Ha)
1 Alzinars muntanyencs típics 358,18 2,34

2 Alzinars muntanyencs calcícoles 4.785,66 31,26
3 Alzinars litorals 663,70 4,34
4 Rouredes de roure martinenc amb boix 2.022,70 13,21
5 Rouredes de roure martinenc amb falguera 339,72 2,22
6 Rouredes de roure pènol 662,76 4,33
7 Fagedes 1.259,46 8,23
8 Avellanoses i tremoledes 335,37 2,19
9 Vegetació de ribera 214,50 1,40
10 Plantacions forestals 164,90 1,08
11 Landes de gòdua i brolles 113,65 0,74
12 Bardisses 497,61 3,25
13 Prats i pastures diversos 1.059,52 6,92
14 Conreus 2.442,64 15,96
15 Zones urbanes i sub-urbanes 339,01 2,21
16 Afloraments rocosos 23,52 0,15
17 Pedreres, extraccions d'àrids, talussos, etc. 20,68 0,14
18 Clarianes de bosc 5,86 0,04
TOTAL 15.309,43 100,00
Entre les diverses formacions vegetals les més esteses són els alzinars, que recobreixen el
37% de la superfície del parc, entre els que destaquen els alzinars muntanyencs calcícoles.
Pel que fa als boscos seguirien en importància quantitativa les rouredes de roure martinenc i
les fagedes. Les rouredes de roure pènol i els boscos de ribera prsenta una distribució menor
i més localitzada, en bona part a causa del fet que la seva àrea de distribució potencial s’ha
vist afectada des de temps immemorials per canvis en els usos del sòl.
3
ESPÈCIES DE FLORA MÉS ABUNDANTS A L’ISOPYRO-QUERCETUM (BDBC)
1.- Hedera helix 42 36.- Prunus spinosa 15

2.- Brachypodium sylvaticum 42 37.- Daphne laureola 15
3.- Acer campestre 39 38.- Geranium nodosum 15
4.- Fraxinus excelsior 39 39.- Ilex aquifolium 14
5.- Viola sylvestris 38 40.- Stellaria holostea 14
6.- Corylus avellana 34 41.- Glechoma hederacea 14
7.- Quercus robur 33 42.- Pteridium aquilinum 13
8.- Evonymus europaeus 32 43.- Polystichum setiferum 13
9.- Cornus sanguinea 31 44.- Helleborus viridis subsp. occidentalis 13
10.- Crataegus monogyna 30 45.- Aquilegia vulgaris 13
11.- Anemone hepatica 29 46.- Sanicula europaea 13
12.- Campanula trachelium 29 47.- Melica uniflora 13
13.- Geum urbanum 28 48.- Ranunculus serpens 12
14.- Euphorbia amygdaloides 28 49.- Stachys officinalis 12
15.- Ligustrum vulgare 28 50.- Dryopteris filix-mas 11
16.- Fragaria vesca 26 51.- Phyllitis scolopendrium 11
17.- Pulmonaria affinis 26 52.- Ranunculus ficaria 11
18.- Buxus sempervirens 25 53.- Rubus ulmifolius 11
19.- Ajuga reptans 25 54.- Geranium robertianum 11
20.- Vicia sepium 24 55.- Mercurialis perennis 11
21.- Lonicera xylosteum 23 56.- Veronica chamaedrys 11
22.- Clematis vitalba 22 57.- Anemone nemorosa 10
23.- Tilia cordata 21 58.- Oxalis acetosella 10
24.- Sambucus nigra 21 59.- Fagus sylvatica 10
25.- Viburnum lantana 21 60.- Primula veris subsp. columnae 10
26.- Carex sylvatica 21 61.- Carex digitata 10
27.- Ruscus aculeatus 20 62.- Populus tremula 9
28.- Poa nemoralis 20 63.- Festuca heterophylla 9
29.- Potentilla sterilis 19 64.- Daphne mezereum 8
30.- Rosa arvensis 18 65.- Astrantia major 8
31.- Tamus communis 17 66.- Lonicera periclymenum 8
32.- Ulmus minor 16 67.- Valeriana officinalis 8
33.- Urtica dioica 16 68.- Taraxacum officinale 8
34.- Lamium galeobdolon 16 69.- Oplismenus undulatifolius 8
35.- Prunus avium 15
4
Pel que fa als espais oberts al PNZVG fins a 40 hàbitats CORINE, els quals recobreixen una
superfície total de 3561,75 ha. Això representa el 23,26% de la superfície total del Parc Natural,
que és de 15309,40 ha. Aquesta llista comprèn de forma exhaustiva els hàbitats propis de
matollars, els de pastures i els d’herbassars, jonqueres i prats humits. Els més abundants, amb
molta diferència respecte de la resta, són els conreus extensius (CORINE: 82.31+), amb més
de 2000 ha, i els camps condicionats com a pastura intensiva (CORINE: 81.1), amb 496 ha. A
continuació hi hauria els conreus abandonats (CORINE: 87.1) i les comunitats ruderals de terra
baixa (CORINE: 87.21+), que plegats sumen més de 170 ha, els prats calcícoles i mesòfils
(CORINE: 34.32611+), amb gairebé 167 ha, i les bardisses mesòfiles (CORINE: 31.8122), amb
152 ha. Una importància menor tenen les joncedes (CORINE: 34.721), amb 83 ha, i els prats
dalladors (CORINE: 38.23), amb 77 ha. La resta d’hàbitats recobreixen superfície poc o molt
reduïdes, inferiors a l’1% de la superfície total d’espais oberts del Parc.
TAULA 1. LLISTA DELS HÀBITATS CORINE D’ESPAIS OBERTS DEL PNZVG I

SUPERFÍCIE RECOBERTA
CODI NOM ha
Bosquines i matollars de muntanya i d'ambients frescals de terra baixa

31.2262+ Landes de bruguerola (Calluna vulgaris) amb Chamaecytisus supinus, sobre
gresos calcaris, de la muntanya mitjana i de la terra baixa plujosa, als No
Prepirineus orientals i al territori olositànic cartografiat
31.8111 Bardisses amb esbarzers (Rubus spp.), aranyoners (Prunus spinosa)...,
mesòfiles, lligades a fagedes i a d'altres boscos mesohigròfils, de la
muntanya mitjana plujosa 28,94
31.8122 Bardisses amb esbarzer (Rubus ulmifolius), aranyoner (Prunus spinosa),
gavarreres (Rosa spp.)..., mesoxeròfiles, lligades a boscos més aviat secs,
de la muntanya mitjana poc plujosa 152,84
31.8414 Landes de gòdua (Sarothamnus scoparius), acidòfiles i mesòfiles, de la
muntanya mitjana plujosa (i de terra baixa) 18,52
31.861 Falgars (poblaments de Pteridium aquilinum), mesohigròfils i acidòfils, de la
muntanya mitjana (i de l'estatge subalpí) 2,09
31.863 Falgars (poblaments de Pteridium aquilinum), xeromesòfils, de la muntanya
mitjana (i de terra baixa) 17,82
31.881 Ginebredes de Juniperus communis, poc o molt denses, colonitzant pastures
de la muntanya mitjana 0,53
31.891 Bardisses amb roldor (Coriaria myrtifolia), esbarzer (Rubus ulmifolius)..., de
terra baixa (i de l'estatge montà) 16,04
1
Bosquines i matollars mediterranis i submediterranis

32.322+ Bruguerars dominats per bruc boal (Erica arborea), silicícoles, dels costers i
dels sòls secs de les contrades mediterrànies marítimes 25,72
32.4811+ Argelagars (matollars de Genista scorpius), calcícoles, de terra baixa i de la
muntanya mitjana 1,21
32.62 Matollars de Genista cinerea, calcícoles, de la muntanya mitjana poc plujosa 0,69
32.A Ginestars de ginesta vera (Spartium junceum), de les contrades
mediterrànies (sobretot les marítimes) 2,39
Prats seminaturals medioeuropeus

34.32611+ Prats calcícoles i mesòfils, amb Festuca nigrescens, Plantago media
(plantatge), Galium verum (espunyidella groga), Cirsium acaule..., de la
muntanya mitjana i de l'estatge subalpí dels Pirineus i de les terres properes 166,98
35.21 Pradells de teròfits (Aira caryophyllea, Vulpia myuros, Filago minima,
Trifolium arvense...), silicícoles i sovint de sòls arenosos, de la muntanya
mitjana 0,64
35.81+ Prats silicícoles i xeròfils, amb Agrostis capillaris, Seseli montanum, Festuca
ovina, Dichanthium ischaemum..., de la muntanya mitjana pirinenca i del
Montseny 3,92
38.23 Prats dalladors amb fromental (Arrhenatherum elatius) dels estatges
submontà i montà 77,05
Prats de terra baixa

34.36 Fenassars (prats de Brachypodium phoenicoides), amb Euphorbia serrata,
Galium lucidum (espunyidella blanca)..., xeromesòfils, de sòls profunds de
terra baixa i de la baixa muntanya mediterrània 36,85
34.634 Prats sabanoides d'albellatge (Hyparrhenia hirta), de vessants solells de les
contrades maritimes 0,02
34.721 Joncedes (prats, sovint emmatats, d'Aphyllanthes monspeliensis), calcícoles,
de les contrades mediterrànies i de la muntanya mitjana poc plujosa 83,72
Herbassars, jonqueres i prats humits

37.1 Herbassars amb ulmària (Filipendula ulmaria) higròfils, i comunitats No
anàlogues, dels estatges montà i submontà cartografiat
37.242 Prats i herbassars subnitròfils, de sòls calcigats i temporalment inundats, de No
la muntanya mitjana cartografiat
37.311 Herbassars graminoides amb alba roja (Molinia coerulea), higròfils i basòfils,
de la muntanya mitjana 0,16
37.4 Jonqueres de jonc boval (Scirpus holoschoenus) i herbassars graminoides,
higròfils, de terra baixa (i de la muntanya mitjana) 0,50
53.13 Poblaments de balques (Typha spp) 2,10
53.2192 Comunitats dominades per Carex cuprina, de vores d'aigua i llocs humits, de
la terra baixa i de la muntanya mitjana 0,86
53.213 Comunitats dominades per Carex riparia, d'aiguamolls i de prats llargament No
inundats, de terra baixa i de la muntanya mitjana cartografiat
2
Pedrusques i terrers
61.12 Pedrusques i clapers silicis, amb Epilobium collinum, Galeopsis spp...,
del_estatge montà 1,17
61.51+ Terrers (badlands) calcaris, generalment margosos o bé guixencs, amb
vegetació molt esparsa o quasi nus 16,42
Camps condicionats com a pastura intensiva

81.1 Camps condicionats com a pastura intensiva, secs o poc humits 496,11
Conreus
82.12 Conreus herbacis intensius (hortalisses, flors...) disposats en mosaic, sense
vegetació natural intercalada 33,00
82.2 Conreus herbacis intensius amb bandes de vegetació natural intercalades 22,95
82.31+ Conreus herbacis extensius de sòls humits (sovint de regadiu o de contrades
molt plujoses) 2161,16
83.15 Fruiterars alts, principalment de regadiu, sobretot conreus de pomeres (Pyrus
malus), de presseguers (Prunus persica), pereres (Pyrus communis) i d'altres
rosàcies 2,11
83.221+ Camps d'avellaners (Corylus avellana) 1,41
83.4+ Vivers de plantes llenyoses 2,69
Vegetació ruderal i de caire antròpic

34.6321+ Prats oberts amb dominància de ripoll (Oryzopsis miliacea), dels camps
abandonats, terres remogudes..., de terra baixa 0,85
85.12 Gespes dins de grans parcs o jardins 18,46
86.7+ Àrees revegetades: mines a cel obert, pistes d'esquí ... 4,54
87.1 Conreus abandonats 95,86
87.21+ Comunitats ruderals de terra baixa 65,44
Per poder analitzar les dades resulta útil agrupar els hàbitats elementals segons les diverses
tipologies (vegeu la taula 3 i la figura 1). Atès que l’objectiu principal des del punt de vista de la
gestió es poder avaluar la naturalitat dels espais oberts alguns hàbitats no s’han agrupat
segons el codi, sinó que s’ha considerat de forma prioritària la seva utilitat per avaluar
l’antropització del medi. En aquest sentit els prats dalladors (CORINE: 38.23) s’han considerat
conjuntament amb la resta de prats medioeuropeus, cosa força raonable si és té en compte
que, a més, a la zona d’estudi en molts casos no corresponen a prats de dall sinó a pastures
riques en espècies del Molinio-Arrhenatheretea. Pel que fa als prats amb dominància de ripoll
(CORINE: 34.6321+), s’han agrupat amb la vegetació ruderal i no amb els prats de terra baixa,
atès que és un hàbitat propi d’indrets alterats.
3
TAULA 2. HÀBITATS D’INTERÈS COMUNITARI (HIC) CORRESPONENTS ALS

HÀBITATS CORINE D’ESPAIS OBERTS DEL PNZVG
HÀBITAT D’INTERÈS COMUNITARI CORINE
4030. Landes atlàntiques i subatlàntiques seques 31.2262+

5130. Formacions de Juniperus communis colonitzadores de landes o pastures
31.881
calcícoles
6210. Prats -i fàcies emmatades- medioeuropeus, seminaturals, sobre substrat
34.32611+
calcari (Festuco-Brometea)
6410. Herbassars de Molinia coerulea en sòls calcaris torbosos o argil·lollimosos
37.311
(Molinion caeruleae)
6420. Jonqueres i herbassars graminoides humits mediterranis del Molinio-
37.4
Holoschoenion
6510. Prats de dall de terra baixa i de la muntanya mitjana (Arrhenatherion) 38.23
8110. Tarteres silícies medioeuropees i dels indrets freds i humits de l'alta muntanya
61.12
(Galeopsietalia ladani i Androsacetalia alpinae)
TAULA 3. SUPERFÍCIE I % DE RECOBRIMENT DE LES DIVERSES TIPOLOGIES

D’HÀBITATS D’ESPAIS OBERTS PRESENTS AL PNZVG
NOM ha %
Bosquines i matollars de muntanya i d'ambients frescals de terra baixa 236,7 6,7
Bosquines i matollars mediterranis i submediterranis 30,0 0,8
Prats seminaturals medioeuropeus 248,6 7,0
Prats de terra baixa 120,6 3,4
Herbassars, jonqueres i prats humits 3,6 0,1
Pedrusques i terrers 17,6 0,5
Camps condicionats com a pastura intensiva 496,1 13,9
Conreus 2223,3 62,4
Vegetació ruderal i de caire antròpic 185,1 5,2
TOTAL HABÌTATS ESPAIS OBERTS PNZVG 3561,7 100
Segons aquestes dades els espais oberts del Parc Natural estan dominats per hàbitats
antròpics, amb un predomini molt important dels conreus i de les pastures intensives. Els prats
seminaturals, amb un interès de conservació molt elevat, tenen una importància relativa menor
en el paisatge, que correspon a un 10% dels espais oberts i només a un 2,4% de la superfície
total del parc. La vegetació ruderal i antròpica té una presència significativa, amb més de 185
4
hectàrees. En primer lloc això correspon a conreus abandonats, en segon lloc a vegetació
ruderal de terra baixa, en general associada a indrets on la pressió del bestiar és molt intensa i
a pastures molt degradades, i en tercer lloc a gespes ornamentals implantades a l’entorn
d’algunes vivendes, i que recobreixen més de 18 hectàrees.
FIGURA 1. DISTRIBUCIÓ PERCENTUAL DE LES DIVERSES TIPOLOGIES D’HÀBITATS CORINE

PRESENTS AL PNZVG.
64% Matollars de
muntanya
Prats m esòfils
Prats de terra
baixa
Pastures
intensives
5%
Conreus
7%
14%
3% 7%
Vegetació
ruderal
5
2. CONCEPTE D’HÀBITAT I SISTEMES DE CLASSIFICACIÓ
Un hàbitat es pot definir com una part del territori caracteritzada pels factors ambientals
(humitat, salinitat, substrat, tipus de sòl, etc.) i per les comunitats d’organismes vius que
conté, o com un fragment de la biosfera sotmès a un conjunt de factors ecològics; entesos
així, molts dels hàbitats poden ser definits mitjançant les biocenosis que hi estan implicades.
També es pot definir com un ambient que permet el desenvolupament de certes poblacions
d’éssers vius, format tant per elements físics com pels elements biològics que hi són
presents (web del Departament de Territori i Sostenibilitat).
Als hàbitats solen aparèixer unes espècies característiques que ens ajuden a reconèixer-los.
De vegades, aquestes espècies són les que predominen en l’hàbitat i les que el defineixen i li
donen nom. Així, entre els hàbitats de Catalunya trobem l’hàbitat de les fagedes subalpines,
o el dels alzinars amb pins de la terra baixa mediterrània.
No obstant això, tot i que sovint es fa referència a la vegetació per caracteritzar els hàbitats,
un hàbitat no és un tipus de vegetació, sinó un conjunt d’elements físics i biològics que
apareixen associats al territori, amb una certa regularitat. Aquests elements determinen el
funcionament ecològic de l’hàbitat. El concepte d’hàbitat és, per tant, un concepte ecològic.
L’estudi dels hàbitats és molt important per a la conservació de la biodiversitat, ja que s'ha
fet evident que qualsevol estratègia de conservació d’espècies requereix la conservació dels
hàbitats on aquestes espècies desenvolupen el cicle vital.
El concepte d’hàbitat és un concepte ecològic i es pot definir com "l’ambient que permet el
desenvolupament de certes poblacions d’éssers vius". Està format tant per elements físics
com per elements biològics.
6
2.A. SISTEMES DE CLASSIFICACIÓ
El sistema utilitzat a Catalunya per codificar i anomenar els hàbitats és el sistema de

codificació CORINE. Aquest sistema permet anomenar tots els hàbitats de Catalunya és
l'establert pel sistema de classificació CORINE. Aquesta codificació és del tipus nn.xxxx
(sempre dues xifres seguides d'un punt i un nombre variable de caràcters). S'afegeix al final
un signe + com a superíndex, per a referir-se als nous hàbitats definits a Catalunya que
inicialment no havien estat considerats en el projecte CORINE Biotopes.
Hi ha dos sistemes més que caracteritzen i agrupen els hàbitats per a uns objectius
específics, com pot ser facilitar-ne la gestió o la representació cartogràfica. Són la codificació
usada a la Directiva d'hàbitats i la codificació usada en els mapes a E 1:50.000. Aquestes
codificacions no poden considerar-se sistemes de classificació, ja que no classifiquen els
hàbitats des d'un punt de vista jeràrquic, i només permeten referir-se a alguns. A més, els
solen agrupar en grups relativament heterogenis, per facilitar-ne la gestió o la representació
cartogràfica.
• Hàbitats Corine Catalunya. Unitat bàsica d’interpretació i gestió dels hàbitats

naturals a Catalunya (i per extensió de tot el medi natural). Definit segons el Corine
Biotops Manual de la UE. Es disposa d’eines d’identificació i avaluació dels 637
hàbitats identificats.
• Unitats de la cartografia dels hàbitats de Catalunya. Llegenda derivada de la

llista catalana d’hàbitats Corine per tal de permetre la cartografia 1:50.000 de tot el
territori (aprox. 320 unitats). 70% unitats de llegenda tenen un sol hàbitat Corine.
30% hàbitats unitats politípiques i múltiples. 109 hàbitats Corine no son representats.
Es disposa d’eines d’identificació i avaluació i la seva cartografia a tot el territori
Català.
7
• Hàbitats d’Interès Comunitari. Aquells definits a la Directiva 97/62/UE amb la

finalitat d’establir i gestionar la xarxa europea d’espais naturals protegits: Xarxa
Natura 2000. Els HIC no es corresponen directament amb un hàbitats Corine però hi
estan directament relacionats.
• Associacions vegetals. Eina de classificació de la vegetació contrastada, amb un

volum d’informació enorme consultable (BIOCAT). Estratègia Catalana Biodiversitat
(AVRA). Relació amb hàbitats Corine no és directe, però sovint ajuda a tipificar-los i
avaluar el seu estat.
A nivell europeu també existeix la codificació EUNIS. (http://eunis.eea.europa.eu/habitats.jsp)
8
3. CARTOGRAFIA
3.A. REFERÈNCIES GENERALS
El principal grup de recerca en aquest camp a Catalunya és el Grup d’Investigació en

Geobotànica i Cartografia de la Vegetació de la Universitat de Barcelona:
• Servidor de mapes d’hàbitats i de vegetació (SEMHAVEG)
• Portal de la cartografia dels hàbitats dels espais protegits de Catalunya
LA CARTOGRAFIA DELS HÀBITATS A CATALUNYA
La cartografia dels hàbitats a Catalunya a escala 1:50.000 (CHC50) és una cartografia

temàtica digital en què els elements representats i digitalitzats georeferenciadament són els
hàbitats.
L'àrea mínima representada és de 2,25 ha (en casos excepcionals, s'ha arribat a 1 ha) i cada
polígon pot tenir assignats fins a 3 hàbitats amb el recobriment respectiu.
Cada element cartografiat o unitat s'identifica amb un codi, segons una llegenda creada
específicament per a la cartografia dels hàbitats de Catalunya a E 1:50.000. Cada unitat de
la llegenda de la Cartografia CHC50 pot correspondre a un sol hàbitat CORINE de la llista
dels hàbitats de Catalunya, o a un conjunt d'hàbitats molt similars o que apareixen associats.
A cada polígon de la cartografia s'assigna d'un a tres codis, en funció de si apareixen una
sola unitat de la llegenda, dues o tres. Al costat de cada codi s'indica amb un número el
percentatge d'ocupació que té aquell codi en el conjunt del polígon. Per exemple, un polígon
que té assignat el codi 42f736c3, conté la unitat de la llegenda 42f, que ocupa un 70% de la
superfície del polígon, així com la unitat de la llegenda 36c, que ocupa el 30% restant.
Lògicament, la suma dels números que indiquen el recobriment de cada unitat en el polígon
ha de sumar sempre 10 (és a dir, el 100% de la superfície del polígon).
9
El procediment seguit per elaborar aquesta cartografia ha estat el següent:
• Fotointerpretació: S'ha fet la interpretació, mitjançant estereoscopi, de fotografia

aèria IRC 1:60.000 de l'ICC, i la transcripció dels elements fotointerpretats (polígons i
línies) sobre ortofotomapes IRC 1:25.000, en paper, als quals prèviament se'ls ha
superposat les corbes de nivell i la xarxa hidrogràfica de la BCN 1:50.000. Si no es
disposa dels ortofotomapes IRC, aquesta transcripció s'ha fet sobre els
ortofotomapes color 1:25.000.
• Treball de camp: S'ha fet una prospecció de camp per identificar els hàbitats
existents a cada polígon identificat i comprovar la qualitat de la fotointerpretació,
introduint-hi les correccions adients, després de consultar també altra documentació i
la cartografia preexistent de la zona.
• Representació cartogràfica: La digitalització ha consistit en l'escaneig dels arcs dels

polígons i les línies i la posterior vectorització i transformació amb format de
cobertura SIG. Finalment, s'han introduït per teclat, a la taula corresponent de cada
cobertura, els atributs que identifiquen els hàbitats en cada polígon i el seu
recobriment relatiu en aquest (tant per deu).
• Controls de qualitat i enllestiment de la cobertura: A més d'altres controls de qualitat

(detecció de possibles errors, etc.), s'han comparat els marges del full de cada tall
geodèsic de la sèrie 1:50.000 amb els marges dels fulls veïns, per corregir possibles
discontinuïtats o manques de concordança, dels polígons i dels seus atributs (hàbitats
identificats i recobriment d'aquests).
10
LA CARTOGRAFIA DELS HÀBITATS CORINE DELS PARCS NATURALS DE CATALUNYA
La proposta metodològica per a la realització de la Cartografia digital dels Hàbitats CORINE

elementals i dels Hàbitats d'Interès Comunitari dels Parcs Naturals gestionats per la
Generalitat de Catalunya, a escala detallada 1:10.000 (Carreras i Ferrer, 2009) és la següent.
• Ús d'ortoimatges 1:5.000 (1:2.500?) COLOR, extretes de la web de l’ICC.
• Les unitats de la llegenda es corresponen amb els hàbitats CORINE de la llista

catalana d’hàbitats (LHC), confeccionada pel Departament de Medi Ambient i
Habitatge i el Grup de Geobotànica i Cartografia de la Vegetació de la Universitat de
Barcelona, a partir del CORINE Biotopes Manual.
• L'àrea mínima a cartografiar s'estableix en 2.000 m2 (0,2 ha), amb les excepcions que
calgui (les mínimes). En cap cas s’ha representat amb un polígon cap hàbitat que fes
menys de 1.000 m2 (0,1 ha). Els hàbitats d’aparició puntual, es a dir, amb
recobriment inferior a 0,2 ha es poden cartografiar com a punts en el cas de
detectar-ne mostres molt representatives o d’elevat interès de conservació
• Els elements linears s'han representat amb polígons més o menys estrets. Com a
norma s’han representat les entitats que feien més de 15 m d'amplada (1mm a
1:10.000), de forma més o menys sostinguda. De forma excepcional les que feien
entre 10 i 15 m i en cap cas les que feien menys de 10 m.
• Les carreteres, pistes forestals i vies de comunicació en general només s’han

considerat si feien més de 25 m d'amplada (talussos a part).
• La base de dades de la cobertura de polígons té els següents camps.

o U - Hàbitat Corine (p.ex. 41.1715 - Fagedes calcícoles,...)
o HIC - Hàbitat d'interès Comunitari (p.ex. 9130 - Fagedes neutròfiles)
o PRIORITARI - Indica si es tracta d'un HIC prioritari (SI) o no (NO).
11
3.B. TREBALLS CARTOGRÀFICS AL PNZVG
La relació de projectes de cartografia dels hàbitats desenvolupats al PNZVG és la següent:
• Mapa dels hàbitats de Catalunya 1:50.000 (1998-2002).
• Mapa de vegetació del PNZVG 1:8.000 (1994, actualitzat parcialment el 2008).
• Mapa dels hàbitats CORINE d’espais oberts del PNZVG 1:10.000 (2009).
• Mapa de les fagedes amb Joliu del PNZVG (integrat dins la cartografia del Pla
Especial).
• Mapa de les vernedes del PNZVG (integrat dins la cartografia del Pla Especial).
• Mapa dels boscos madurs del PNZVG (integrat dins la cartografia del Pla Especial).
• Mapa dels hàbitats CORINE dels aiguamoixos de can Jordà 1:1.000 (2009).
• Mapa dels hàbitats CORINE dels estanys d’en Broc 1:1.000 (2009).
12
4. AVALUACIÓ DELS HÀBITATS
La protecció i millora dels hàbitats i la flora suposa un imperatiu moral i també legal establert
per diverses normatives d’àmbit sectorial, nacional i internacional. Aquest objectiu no es pot
assolir sense disposar de la informació necessària per poder-los, conèixer, prioritzar i
avaluar.
L’aplicació del concepte de biodiversitat a la gestió i conservació obliga a identificar-ne els

components més rellevants per a l’objectiu i l’estratègia que perseguim en cada cas i a triar
les mesures que permetin valorar millor aquests components i el seu estat (EUROPARC-
España, 2005; MARULL et al, 2004; MARULL, J. 2005). Definim els indicadors com aquestes
mesures preses sobre els components i processos ecològics o de canvi ambiental triats.
Permeten, per tant, acostar-nos a una realitat complexa com la biodiversitat i la seva
conservació a través d’un nombre finit, i raonablement baix, de components més o menys
representatives d’aquesta.
Els indicadors de la biodiversitat i de processos ecològics rellevants han rebut una atenció
especial en treballs científics i fòrums durant els darrers anys (AUCT. pl., 2009; GERMAIN &
MALLARACH, 2010; MALLARACH & COMAS, 2008). Hi ha hagut una tendència a assignar
aquest paper d’indicadors a les espècies i a les comunitats, per bé que qualsevol mesura
física, química, o biològica sobre la composició, l’estructura i el funcionament de qualsevol
nivell d’organització pot ser un bon indicador de la biodiversitat. Tanmateix, la tria d’espècies
indicadores s’ha revelat altament dependent del context, i dels ecosistemes, i ha de basar-se
necessàriament en el coneixement expert. Una qüestió formulada de forma recurrent en el
món de la conservació és quines són les característiques que hauria de tenir un indicador
òptim. A continuació en presentem un recull (segons PINO et al, 2007):
• Han de cobrir en conjunt els tres components bàsics de la biodiversitat (composició,

estructura i funció) a un rang d’escales espacials i temporals prou ample.
• S’han de basar en el coneixement naturalista del territori: el "judici expert" és la base

del procés de selecció dels indicadors.
13
• Han de ser amplament distribuïts en el territori, i suficientment abundants.
• Han de cobrir raonablement els gradients ambientals clau del context ambiental pel
qual estan pensats
• Han de ser especialment sensibles pel que fa als fenòmens que indiquen, evitant fins
allà on sigui possible les correlacions espúries.
• La seva resposta als canvis en els fenòmens que indiquen ha de ser predictible,
mesurable i anticipada (early-warning)
• Les mesures sobre ells han de ser senzilles i repetibles en el temps.
• Han de ser útils no només per als científics sinó especialment per als gestors, i també
per al públic en general.
14
5. REFERÈNCIES DOCUMENTALS
DESCRIPCIÓ I CONEIXEMENT DELS HÀBITATS I LA VEGETACIÓ
AUCT. Pl. 2006. Cartografia dels Hàbitats de Catalunya. Manual d’interpretació. Departament
de Medi Ambient i Habitatge, Generalitat de Catalunya, Barcelona.
BOLÒS, O., VIGO, J., MASALLES, R.M. & NINOT, J.M. 2005. Flora Manual dels Països
Catalans. Ed. Pòrtic. (3 ed.) Barcelona.
BANC DE DADES DE BIODIVERSITAT DE CATALUNYA. Universitat de Barcelona. Generalitat

de Catalunya. Departament de Territori i Sostenibilitat.
http://biodiver.bio.ub.es/biocat/index.jsp
COSTA M., MORLA C. & SAINZ H. (eds.). 1997. Los bosques ibéricos. Una interpretación
geobotánica. Editorial Planeta. Barcelona.
DEPARTAMENT DE TERRITORI I SOSTENIBILITAT. Medi Ambient, Patrimoni Natural,

Hàbitats. Generalitat de Catalunya.
FOLCH, R. 1986 (2ona ed.). La vegetació dels Països Catalans. Memòries de la Institució
Catalana d’Història Natural, núm. 10. KETRES Editora, S.A. Barcelona.
RIVAS-MARTÍNEZ, S.; et al. 2005. Atlas y Manual de los Hábitats de España. Ministerio de
Medio Ambiente. Madrid.
VIGO, J., CARRERAS, J. & FERRÉ, A. (eds.). Manual dels habitats de Catalunya. Vols. I-VIII i
Suplement a la primera edició dels volums I i IV-VIII. Departament de Medi Ambient i
Habitatge.
15
INFORMACIÓ SOBRE ELS HÀBITATS I LA VEGETACIÓ DE LA GARROTXA
BOLÒS, O. & MASALLES, R.M. 1983. Memòria del Full núm. 33: Banyoles. Mapa de la
vegetació de Catalunya. Escala 1:50.000. Barcelona. Generalitat de Catalunya.
MERCADAL, G.; GESTI, J.; COROMINAS, M. & VILAR, L. 2003. Los prados de guadaña de la
región mediterránea de Catalunya. Pastos, XXXIII(2): 219-232. Consultable a:
http://nordestcientific.blogspot.com.es
OLIVER, X. 2005. Catàleg i valorització de les comunitats vegetals de la Garrotxa. Delegació

de la Garrotxa de la ICHN. Document inèdit consultable a:
http://130.206.88.24/ichngarrotxa/fotos/comvegintPNZVGfinalAP.pdf
OLIVER, X. & FONT, J. 2008. Catàleg de flora vascular de la Garrotxa. Catàlegs del Patrimoni
Natural: 1. Delegació de la Garrotxa de la ICHN. Document inèdit consultable a:
http://ichngarrotxa.iec.cat/ichngarrotxa/index.php
PERRAMON, B.; CALM, E.; PIJUAN, J.; BASSOLS, E.; FALGARONA, J.; PALOU, O.;
PUIGURIGUER, M.; ZAPATA, J. & MAZÓN, J. 2011. L’agricultura i la ramaderia del Parc
Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Olot: Generalitat de Catalunya. Parc Natural de
la Zona Volcànica de la Garrotxa. Document inèdit consultable a:
http://www.gencat.cat/parcs/garrotxa
PNZVG. 2010. Pla Especial de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Generalitat de Catalunya.

Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. <http://www.gencat.cat/parcs/garrotxa>
SALVAT, A. 2005. Estratègia per a la gestió de la flora i la vegetació al Parc Natural de la

Zona Volcànica de la Garrotxa. PNZVG. Document inèdit consultable a:
SALVAT, A.; MARCH, S. 2010. Caracterització de les pastures d’especial interès del Parc
Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Generalitat de Catalunya. Parc Natural de la
Zona Volcànica de la Garrotxa. Document inèdit. Document inèdit consultable a:
16
SALVAT, A., MARCH, S. & MONJE, X. 2009. Cartografia 1:10.000 dels hàbitats d’espais oberts
del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. PNZVG. Document inèdit consultable a:
VILLEGAS, N. 2010. La flora dels prats de la Garrotxa. Bases per a la seva conservació.
Annals de la Delegació de la Garrotxa de la Inst. Cat. Hist. Nat., 4: 25-30.
VIÑAS, X. 1993. Flora i vegetació de l'Alta Garrotxa. Universitat de Girona. Memòria de

doctorat. Document inèdit.
CARTOGRAFIA I ESTUDI DELS HÀBITATS I LA VEGETACIÓ
GRUP D’INVESTIGACIÓ EN GEOBOTÀNICA I CARTOGRAFIA DE LA VEGETACIÓ DE LA

UNIVERSITAT DE BARCELONA. <http://www.ub.edu/geoveg/index.php>
VIGO, J.; CARRERAS, J.; FERRÉ, A. (eds.) 2005. Manual dels hàbitats de Catalunya, vol. I,
Introducció. Generalitat de Catalunya, Dept. de Medi Ambient i Habitatge. Barcelona.
VIGO, J. 2005. Les comunitats vegetals. Descripció i classificació. Publicacions de la

Universitat de Barcelona.
AVALUACIÓ DELS HÀBITATS
AGÈNCIA CATALANA DE L'AIGUA. 2006. BIORI, Protocol d'avaluació de la qualitat ecològica

dels rius. Departament de Medi Ambient i Habitatge, Generalitat de Catalunya.
AGÈNCIA CATALANA DE L'AIGUA. 2006. ECOEM. Protocol d’avaluació del potencial ecològic
dels embassaments. Departament de Medi Ambient i Habitatge, Generalitat de Catalunya.
AGÈNCIA CATALANA DE L'AIGUA. 2006. ECOES. Protocol d’avaluació de l’estat ecològic dels
estanys. Departament de Medi Ambient i Habitatge, Generalitat de Catalunya.
17
AGÈNCIA CATALANA DE L'AIGUA. 2006. ECOZO. Protocol d’avaluació de l’estat ecològic de

les zones humides. Departament de Medi Ambient i Habitatge, Generalitat de Catalunya.
AGÈNCIA CATALANA DE L'AIGUA. 2006. HIDRI, Protocol d'avaluació de la qualitat

hidromorfològica dels rius. Departament de Medi Ambient i Habitatge, Generalitat de
Catalunya.
AUCT. Pl. 2009. Bases ecológicas preliminares para la conservación de los tipos de hábitat de
interés comunitario en España. Ministerio de Medio Ambiente, y Medio Rural y Marino.
CARRERAS, J.; FERRÉ, A. 2012. Informe sobre l’avaluació del grau d’amenaça i de l’interès
de conservació dels diferents tipus d’hàbitats de Catalunya. Departament de Territori i
Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya.
FERRÉ, A.; PÉREZ-HAASE, A.; NINOT, J.M.; CARRILLO, E. 2010. La vegetació de les Planes
de Son i la mata de València: cartografia d’hàbitats i valoració naturalística. In: J. Germain
(ed.), Els sistemes naturals de les Planes de Son i la mata de València: 327-378. Treballs de
la Institució Catalana d’Història Natural, 16. Barcelona.
EUROPARC-España. 2005. Diseño de planes de seguimiento en espacios naturales

protegidos. Manual para gestores y técnicos. Ed. Fundación Fernando González Bernáldez.
Madrid.
GERMAIN, J.; MALLARACH, J. M., coord. 2010. Informe sobre l’estat i les tendències del
medi natural a Catalunya 2010 [en línia]. Institució Catalana d’Història Natural. Barcelona.
<http://ichn.iec.cat/InfMN2010.pdf>
MALLARACH, J.M.; COMAS, E. 2008. Protegits, de fet o de dret: primera avaluació del
sistema d’espais naturals protegits de Catalunya. Treballs de la Institució Catalana d’Història
Natural. 15. [en línia]. Institució Catalana d’Història Natural. Barcelona.
<http://ichn.iec.cat/Avaluaci%C3%B3%20d'espais.htm>
MACIEJEWSKI L. 2012. État de conservation des habitats agropastoraux d’intérêt

communautaire, Méthode d’évaluation à l’échelle du site. Rapport d’étude. Version 1. Service
du Patrimoine Naturel, Muséum National d'Histoire Naturelle, Paris.
18
MESTELAN, P., SAINTE MARIE, C. & VANSTEELANT, J.Y. 2008. Guide pour la mise en oeuvre
de l’engagement unitaire agroenvironnemental “maintien de la richesse floristique d’une
prairie naturelle” (Herbe_07). Federation des Parcs Naturels Regionaux de France. Ministère
de l'Agriculture et de la Pêche, Ministère de l'Ecologie et du Développement Durable,
www.prairiesfleuries.fr
MARULL, J. 2005. Metodologías paramétricas para la evaluación ambiental estratégica.

Ecosistemas, 14 (2): 97-108.
MARULL, J.; PINO, J.; CARRERAS, J.; FERRÉ, A.; CORDOBILLA, M.J.; LLINÀS, J.; RODÀ, F.;
CARRILLO, E.; NINOT, J. M. 2004. Primera proposta d’índex del valor del patrimoni natural
de Catalunya (IVPN), una eina cartogràfica per a l’avaluació ambiental estratègica. Butll.
Inst. Cat. Hist. Nat., 72: 115-138.
PINO, J.; REAL, M.; ESTEBAN, P.; DE ROA, E. 2007. Sistema d’indicadors per al seguiment
de la biodiversitat al Prat de Llobregat. Resum executiu. [en línia]. Ajuntament del Prat de
Llobregat. <http://portadeldelta.cat/resum_executiu.pdf>
19
LLEGENDA DEL MAPA DE LA VEGETACIÓ DEL PNZVG Versió 3. Actualització 2008

(Sector de Sacot – Santa Margarida)
Id Unitat
Detallada Descripció
1 Alzinar muntanyenc típic (Asplenio-Quercetum ilicis typicum)
Alzinar muntanyenc típic + roureda de roure martinenc amb falguera (Asplenio-
Quercetum ilicis typicum + Buxo-Quercetum pubescentis pteridio-
2 scorodonietosum)
Alzinar muntanyenc típic + castanyers (Asplenio-Quercetum ilicis typicum +
3 Castanea sativa)
Alzinar muntanyenc calcícola (Asplenio-Quercetum ilicis ligustro-
10 torminalietosum)
Roureda de roure martinenc amb boix + tremoleda (Buxo-Quercetum
25 pubescentis + Fragario vescae- Populetum tremulae)
Roureda de roure martinenc amb boix + tremoleda + bardissa (Buxo-Quercetum
29 pubescentis + Fragario vescae-Populetum tremulae + Rubo-Coriaretum)
Roureda de roure martinenc amb falguera (Buxo-Quercetum pubescentis
35 pteridio-scorodonietosum)
Roureda de roure martinenc amb falguera + castanyers (Buxo-Quercetum
36 pubescentis pteridio-scorodonietosum + Castanea sativa)
Roureda de roure martinenc amb falguera + bardissa (Buxo-Quercetum
39 pubescentis pteridio-scorodonietosum + Rubo-Coriaretum)
40 Roureda de roure pènol (Isopyro thalictroidis-Quercetum roboris)
Bosc mixt amb domini de robínia (Isopyro thalictroidis-Quercetum roboris +
42 Robinia pseudoacacia)
Fageda amb boix + fageda amb buixol (Buxo-Fagetum sylvaticae + Helleboro-
48 Fagetum sylvaticae)
49 Fageda acidòfila (Luzulo-Fagetum sylvaticae)
50 Avellanosa (Polysticho-Coryletum avellanae)
53 Tremoleda (Fragario vescae-Populetum tremulae)
Tremoleda + castanyers (Fragario vescae-Populetum tremulae + Castanea
54 sativa)
Tremoleda + bardissa (Fragario vescae-Populetum tremulae + Rubo-
55 Coriaretum)
63 Plantacions de pollancres i/o plataners (Populus sp. i/o Platanus sp.)
68 Plantacions de Pinus sp.
70 Plantacions de Castanea sativa
72 Landa de gòdua (Prunello-Sarothamnetum scoparii)
79 Bardissa (Rubo-Coriaretum)
84 Bardissa + prats nitròfils diversos (Rubo-Coriaretum + prats)
91 Pastura mesòfila (Euphrasio-Plantaginetum mediae)
93 Prats acidòfils de l'Arrhenatherion (Arrhenatherion)
99 Prats intensament pasturats (Trifolio-Cynodontion)
101 Prats nitròfils diversos
102 Conreus
103 Xarxa viària
104 Urbà
108 Clariana de bosc
20
34.42
Sintàxons o altres unitats tipològiques que hi corresponen
Vorades herbàcies mesòfiles (lligades a les fagedes, freixenedes i
34.42 altres boscos humits), amb Trifolium medium, Trifolium ochroleucon,
Valeriano-Fragarietum vescae O. Bolòs 1977 Agrimonio-Trifolietum medii Th. Müller 1961
Valeriana officinalis (valeriana)..., de la muntanya mitjana
Distribució dins el territori català
Pirineus (incloent-hi els Prepirineus) i territori olositànic (i

catalanídic septentrional).
Gestió, usos i problemes de conservació
A part de la recol·lecció ocasional de maduixes, el principal

problema per a aquest hàbitat és la pastura de bestiar en zones
boscoses. Aquesta mena de ramaderia intensiva comporta la
desaparició de l’hàbitat, ja que les plantes que hi dominen no
estan gaire adaptades a ser menjades regularment.
Vorada amb valeriana a Sant Martí de Campmajor (Pla de l’Estany). J. Vigo i A. Ferré
Indicadors d’interès de conservació
Distribució general dins Europa 1 bona part d’Europa

Freqüència dins el territori català 2 rar
Forma d’implantació territorial 3 superfícies petites
Vorada amb Trifolium medium prop de Tredòs (Vall d’Aran). A. Ferré
Diversitat florística 2 mitjana
Grau de maduresa 2 poc madur
Aspecte Flora principal Amenaça 2 probablement amenaçat en un futur
dom. ab. sign. sec.

Franges herbàcies denses i sovint poc contínues, de fins a 60 cm
d’alçària, que ressegueixen les masses boscoses. Les espècies Fragaria vesca (maduxeira) • •
més abundants són totes perennes (hemicriptòfits i geòfits) i de Trifolium medium • •
fullatge relativament tendre. Vicia sepium •
Viola sylvestris (violeta) •
Brachypodium sylvaticum (fenàs de bosc) •
Ecologia Valeriana officinalis (valeriana) •
Trifolium ochroleucon •
Àrees biogeogràfiques – Muntanya mitjana. Agrimonia eupatoria (serverola) •
Ambients que ocupa – Marges de boscos caducifolis, sobretot Euphorbia flavicoma subsp. brittingeri
fagedes, freixenedes i avellanoses, en condicions de mitja (lleteresa) • n Tipus d’hàbitats d’interès comunitari (annex I de la Directiva 97/62/UE) corresponents
ombra. També clarianes i vores dels camins que travessen Veronica chamaedrys • Cap.
les boscúries. Primula veris subsp. columnae (cucut) •
Clima – Medioeuropeu subatlàntic. Satureja vulgaris (orenga borda) • n Unitats de la llegenda de la Cartografia dels hàbitats a Catalunya (1:50.000) que el representen
Substrat i sòl – Substrats diversos. Sòls forestals eutròfics i
Hepatica nobilis (herba fetgera) •
poc o molt humits. Cap.
Campanula trachelium (campaneta d’ortiga) •
[XF]
37.71
Herbassars i vels de plantes enfiladisses, subnitròfils, de les vores
37.71 d’aigua
Oenothero biennis-Helianthetum tuberosi O. Bolòs, J.M. Montserrrat et Romo 1988
Cirsio monspessulani-Epilobietum hirsuti O. Bolòs 1996
Oenothero glaziavionae-Asteretum pilosi O. Bolòs et Masalles 1983
Artemisio-Epilobietum hirsuti Vigo 1979
Pirineus i territoris catalanídic septentrional i central,

ausosegàrric i sicòric.
Les riuades i la neteja de les riberes eliminen temporalment

moltes de les plantes de l’hàbitat, que, no obstant això, es
recuperen en un temps relativament curt.
Matajaia. I. Soriano

Vels de llúpol a Butsènit (la Noguera). A. Ferré i J. Vigo
Distribució general dins Europa 1 bona part d’Europa

Aspecte Flora principal
Freqüència dins el territori català 3 bastant comú
dom. ab. sign. sec.
Forma d’implantació territorial 2 superfícies mitjanes
Herbassars que poden atènyer 2 o 3 m d’alçària, generalment
Epilobium hirsutum (matajaia) • • Diversitat florística 3 alta
densos i en molts casos de florida espectacular. Inclouen algunes
plantes enfiladisses i són refugi de moltes espècies al·lòctones. Solidago altissima • • Grau de maduresa 2 poc madur
L’hàbitat comprèn comunitats força diferents, cadascuna de les Aster pilosus • • Amenaça 1 no amenaçat
Helianthus tuberosus (nyàmera) • •
quals presenta una (o poques) espècies dominants (gairebé
Oenothera biennis • •
qualsevol de les espècies consignades a la llista adjunta). Artemisia vulgaris (altimira) • •
Calystegia sepium (corretjola gran) • •
Saponaria officinalis (sabonera) • •
Ecologia Humulus lupuls (llúpol) • •
n Tipus d’hàbitats d’interès comunitari (annex I de la Directiva 97/62/UE) corresponents
Àrees biogeogràfiques – Terra baixa i estatge montà inferior. 6430 Herbassars higròfils, tant de marges i vorades com de l’alta muntanya
n Unitats de la llegenda de la Cartografia dels hàbitats a Catalunya (1:50.000) que el representen

Ambients que ocupa – Vores de riu, fons de torrents.
Clima – Mediterrani marítim i medioeuropeu.
Substrat i sòl – Substrats diversos; sòls lleugers humits. Cap.
[RMM]
37.72
Herbassars subnitròfils de marges i clarianes forestals, en indrets
37.72 ombrejats i frescals de la muntanya mitjana
Melandrio-Eupatorietum O. Bolòs 1962 Dipsacetum pilosi R. Tx. in Oberd. 1957
Lithospermo-Saponarietum officinalis O. Bolòs et Masalles 1983 Lapsano-Sisonetum amomi O. Bolòs et Masalles 1983
Chaerophylletum aurei Oberd. 1957 Moehringio Geranietum lucidi Romo 1989
Chaerophyllo-Geranietum phaei Gil, Perdigó et Vigo in Font et al. Salvio-Euphorbietum villosae O. Bolòs 1956
1988 Sileno dioicae-Geranietum phaei Romo 1986
Urtico-Aegopodietum podagrarie (R. Tx.) Oberd. in Görs 1968 Urtico-Lamietum maculati O. Bolòs et Masalles 1983
Alliario-Chaerophylletum temulenti (Kreh) Lohm. 1949
Pirineus i territoris olositànic i catalanídic septentrional.
Poblament d’herba de l’all sobre Ribes de Freser (Ripollès). J. Vigo
Aspecte Ecologia
Vegetació en general alta i densa, dominada per herbes de fulla Àrees biogeogràfiques – Muntanya mitjana (i terra baixa, a les
ampla, amb el màxim de desenvolupament a l’estiu. Algunes de contrades marítimes subhumides). Algunes de les manifestacions de l’hàbitat (marges de camins i
les plantes fan florides espectaculars. Inclou comunitats força Ambients que ocupa – Marges i clarianes de boscos humits, de boscos, per exemple) tenen una certa dependència de la
diferents, cadascuna de les quals presenta una (o poques) vores de camins. freqüentació humana i dels animals. En el cas de fons de vall i
espècies dominants (quasi qualsevol de les espècies Clima – Medioeuropeu (o mediterrani subhumit). clarianes de bosc poc accessibles, són els processos naturals
consignades a la llista adjunta). Substrat i sòl – Sòls frescals i eutròfics, de vegades remoguts. d’envelliment del bosc els que n’asseguren la conservació.
Sabonera. M. Guardiola

Flora principal
Distribució general dins Europa 2 àrea europea extensa (Europa central i zones properes)
dom. ab. sign. sec.
Freqüència dins el territori català 3 bastant comú
Aegopodium podagraria • • Forma d’implantació territorial 3 superfícies petites
Chaerophyllum aureum (cominassa) • •
Eupatorium cannabinum (canabassa) • • Diversitat florística 3 alta
Saponaria officinalis (sabonera) • • Grau de maduresa 2 poc madur
Lapsana communis • • Amenaça 1 no amenaçat
Galium aparine (apegalós) • •
Urtica dioica (ortiga gran) • •
Sison amomum • •
Dipsacus pilosus • •
Lamium maculatum • •
n Tipus d’hàbitats d’interès comunitari (annex I de la Directiva 97/62/UE) corresponents
Alliaria petiolata (herba de l’all) • •
Geum urbanum (herba de Sant Benet) • •
Salvia glutinosa • • 6430 Herbassars higròfils, tant de marges i vorades com de l’alta muntanya
n Unitats de la llegenda de la Cartografia dels hàbitats a Catalunya (1:50.000) que el representen

Brachypodium sylvaticum (fenàs de bosc) • •
Geranium phaeum •
Lithospermum officinale (mill del sol) •
Cap.
Geranium lucidum •
Clariana forestal amb Euphorbia villosa vora Sant Joan de les Abadesses (Ripollès). [RMM]
A. Ferré i J. Vigo
A- 41.141/41.44 31/12/05 12:48 Página 26
41.291+
Boscos de roure pènol (Quercus robur), higròfils i eutròfics,
41.291+ pirenaicocantàbrics Isopyro thalictroidis-Quercetum roboris R. Tx. et Diem. 1936
Pirineus centrals (baixa Vall d’Aran), Prepirineus orientals (vall del Ter –entre Ripoll i Sant Pau de Segúries–, alta Garrotxa i, en una forma
més seca i pobra, vall de Ribes) i territori olositànic.
Bosc de roure pènol a Sant Joan de les Abadesses (Ripollès). A. Ferré i J. Vigo
Aspecte
Boscos densos, amb un estrat arbori alt dominat absolutament en els ambients més secs. L’estrat herbaci presenta un
pel roure pènol (Quercus robur), tot i que també pot haver-hi recobriment i una riquesa també notables, amb algunes espècies
exemplars aïllats d’altres caducifolis (freixes, tells, etc.). L’estrat de floració vernal.
Roureda de roure pènol vora Sant Joan de les Abadesses (Ripollès). A. Ferré i J. Vigo
arbustiu és força ric, sovint dominat pels avellaners, però també Hàbitat proper del 41.292+, que integra els boscos mixtos en
amb sanguinyol, roser repent, boneter, etc., i, fins i tot, amb boix què el roure pènol té un paper secundari.
Ecologia Flora principal
Aquests boscos es troben en indrets molt aptes per a l’agricultura, la ramaderia i els assentaments humans, i per això la seva àrea s’ha
Àrees biogeogràfiques – Muntanya mitjana: estatge submontà.
dom. ab. sign. sec. vist progressivament reduïda. La pressió humana és una de les principals amenaces que planen sobre seu. La fusta del roure pènol és
Ambients que ocupa – Fons de vall amples i plans i part baixa Estrat arbori força apreciada, i per això aquest bosc és sotmès a tales més o menys intenses.
dels vessants, sovint d’orientació obaga. Sota condicions Quercus robur (roure pènol) • •
molt favorables, aquest bosc pot aparèixer en qualsevol Fraxinus excelsior (freixe de fulla gran) •
orientació, tot i que defuig els vessants més secs i calents. Tilia cordata (tell de fulla petita) • Indicadors d’interès de conservació
Clima – Medioeuropeu subatlàntic.
Substrat i sòl – Tant substrats àcids com terrenys calcaris; sòls Estrat arbustiu Distribució general dins Europa 5 espai iberooccità, localitzat (Pirineus i serralada
sempre profunds i més aviat humits. Corylus avellana (avellaner) • •
Cantàbrica)
Cornus sanguinea (sanguinyol) •
Evonymous europaeus (boneter) • Freqüència dins el territori català 5 molt rar
Lonicera xylosteum (boix moll) • Forma d'implantació territorial 3 superfícies petites
Rosa arvensis (roser repent) • Diversitat florística 3 alta. El roure pènol és una espècie força rara a Catalunya
Viburnum opulus (aliguer) •
Grau de maduresa 3 madur
Estrat herbaci Amenaça 2 probablement amenaçat en un futur
Hedera helix (heura) •
Carex sylvatica •
■ Tipus d’hàbitats d’interès comunitari (annex I de la Directiva 97/62/UE) corresponents
Geranium nodosum •
Glechoma hederacea (heura de terra) • 9160 Rouredes de roure pènol i boscos mixtos del Carpinion betuli
Isopyrum thalictroides •
Oplismenus undulatifolius • ■ Unitats de la llegenda de la Cartografia dels hàbitats a Catalunya (1:50.000) que el representen
Potentilla sterilis • 41d Boscos caducifolis mixtos amb roure pènol (Quercus robur), o bé rouredes pures, higròfils i eutròfics,
Pulmonaria affinis (pulmonària) • pirenaicocantàbrics
Stellaria holostea (rèvola) •
Isopyrum thalictroides. X. Font [AF]
A- 41.141/41.44 31/12/05 12:48 Página 28
41.292+
Boscos mixtos de roure pènol (Quercus robur), freixe (Fraxinus excel-
41.292+ sior), tells (Tilia spp.)..., higròfils i eutròfics, pirenaicocantàbrics Isopyro thalictroidis-Quercetum roboris R. Tx. et Diem. 1936
Pirineus centrals (baixa Vall d’Aran), Prepirineus orientals (vall del Ter –entre Ripoll i Sant Pau de Segúries– i alta Garrotxa) i territori
olositànic.
Boscos caducifolis mixtos a la tardor (Vall d’Aran). A. Ferré
Aspecte
Boscos densos en què l’estrat arbori és format per una barreja d’arbres caducifolis, principalment roure pènol, freixe i tells, i on es fan Roure pènol. J. Vigo
també cirerers, omes, trèmols, aurons, etc. L’estrat arbustiu és força divers, sovint dominat pels avellaners, però també amb sanguinyol,
roser repent, boneter, etc. i, fins i tot, amb boix en els ambients més secs. L’estrat herbaci presenta un recobriment i una riquesa Gestió, usos i problemes de conservació
florística també notables, i inclou algunes espècies de floració vernal.
Aquests boscos es troben en indrets molt aptes per a l’agricultura, la ramaderia i els assentaments humans, i això explica que la seva
Flora principal superfície s’hagi anat reduint contínuament. La pressió humana és una de les principals amenaces a què estan sotmesos. Com que la
fusta del roure pènol és força apreciada, aquest arbre ha estat sovint explotat selectivament.
dom. ab. sign. sec.
Estrat arbori
Fraxinus excelsior (freixe de fulla gran) • • Indicadors d’interès de conservació
Quercus robur (roure pènol) • •
Tilia cordata (tell de fulla petita) • • Distribució general dins Europa 5 espai iberooccità, localitzat (Pirineus i serralada
Prunus avium (cirerer bord) • Cantàbrica)
Ulmus glabra (oma) • Freqüència dins el territori català 5 molt rar
Populus tremula (trèmol) •
Forma d'implantació territorial 3 superfícies petites (mitjanes a la baixa Vall d’Aran)
Estrat arbustiu Diversitat florística 3 alta. El roure pènol i el tell de fulla petita són espècies
Corylus avellana (avellaner) • • força rares en el territori català
Cornus sanguinea (sanguinyol) • Grau de maduresa 3 madur
Evonymous europaeus (boneter) •
Boscos caducifolis mixtos a la primavera (Vall d’Aran). E. Carrillo
Lonicera xylosteum (boix moll) • Amenaça 2 probablement amenaçat en un futur
Rosa arvensis (roser repent) •
Ecologia Viburnum opulus (aliguer) •
Estrat herbaci
Àrees biogeogràfiques – Muntanya mitjana: estatge submontà.
Ambients que ocupa – Fons de vall amples i plans i part baixa
dels vessants, sovint d’orientació obaga. Sota les ■ Tipus d’hàbitats d’interès comunitari (annex I de la Directiva 97/62/UE) corresponents
Carex sylvatica •
condicions més favorables, aquests boscos poden trobar-
Geranium nodosum • 9160 Rouredes de roure pènol i boscos mixtos del Carpinion betuli
se en qualsevol orientació, tot i que defugen els vessants
Glechoma hederacea (heura de terra) •
més secs i calents. ■ Unitats de la llegenda de la Cartografia dels hàbitats a Catalunya (1:50.000) que el representen
Isopyrum thalictroides •
Clima – Medioeuropeu subatlàntic.
Potentilla sterilis • 41d Boscos caducifolis mixtos amb roure pènol (Quercus robur), o bé rouredes pures, higròfils i eutròfics,
Substrat i sòl – Tant substrats àcids com roques calcàries,
Pulmonaria affinis (pulmonària) • pirenaicocantàbrics
però sempre sòls profunds i força humits.
Stellaria holostea (rèvola) •
[AF]
B- 41.47-41.9 31/12/05 12:57 Página 54
41.7131+
Boscos de roure martinenc (Quercus pubescens), calcícoles, de la
41.7131+ muntanya mitjana, i comunitats equivalents Buxo sempervirentis-Quercetum pubescentis Br. Bl. (1915) 1932
Pirineus, i territoris olositànic, ausosegàrric i catalanídic septentrional i central (Montsant). Àmpliament estès per l’estatge submontà de
caràcter submediterrani. En condicions naturals, encara ocuparia més superfície.
Tardor a les rouredes de Santa Maria de Besora (Osona). A. Ferré
Aspecte Ecologia
Boscos dominats pel roure martinenc, o bé, a les comarques de Àrees biogeogràfiques – Muntanya mitjana (típicament estatge
clima més continental, per híbrids en què intervé aquesta submontà), tot i que, en vessants calents, aquest hàbitat
espècie. L’aspecte més típic és el d’una roureda pura, bé que pot pujar més amunt dels 1.500 m d’altitud. Roureda vora el Sagnari (Ripollès). X. Font
algunes vegades s’hi barregen exemplars de pi roig o, més Ambients que ocupa – Es fa en orientacions diverses, però el
rarament, de faig, de roure sessiliflor o de tell. Sota els arbres hi seu màxim desenvolupament es troba en vessants
ha un estrat arbustiu ben desenvolupat i divers. En canvi, l’estrat assolellats. A les àrees més càlides es refugia en Gestió, usos i problemes de conservació
herbaci sol ser força esclarissat, i incorpora moltes plantes de fondalades i peus de cingle orientats al nord, i llavors acull
les clarianes, de les vorades i de les pastures adjacents. tells i blades. Aquests boscos han estat tradicionalment molt explotats, D’altra banda, sovint han estat substituïts per pinedes de pi roig
Clima – Medioeuropeu submediterrani o mediterrani pasturats o tallats per aconseguir terreny de pastura o de o, menys sovint, de pinassa, de creixement més ràpid i torns de
muntanyenc. conreu. Actualment encara es troben molt alterats per l’acció tallada més curts. La regeneració i el creixement d’aquestes
Substrat i sòl – Substrats calcaris o margosos; sòls bàsics o, humana i continuen essent explotats amb finalitats comercials. rouredes són processos lents que caldria no entorpir.
almenys, neutres i eutròfics.

Flora principal
Distribució general dins Europa 5 espai iberooccità, localitzat (Pirineus i territoris
dom. ab. sign. sec.
submediterranis propers)
Estrat arbori
Quercus pubescens (roure martinenc) • • Freqüència dins el territori català 3 bastant comú
Quercus x cerrioides (roure cerrioide) • • Forma d’implantació territorial 2 superfícies mitjanes
Quercus x subpyrenaica • • Diversitat florística 2 mitjana
Acer monspessulanum (auró negre) •
Tortellatge. J.M. Ninot Grau de maduresa 3 madur
Acer opalus subsp. opalus (blada) •
Amenaça 1 no amenaçat
Estrat arbustiu
Buxus sempervirens (boix) • •
Coronilla emerus (coronil·la boscana) • •
Amelanchier ovalis (corner) •
Colutea arborescens (espantallops) •
Cytisophyllum sessilifolium •
Viburnum lantana (tortellatge) • ■ Tipus d’hàbitats d’interès comunitari (annex I de la Directiva 97/62/UE) corresponents
Estrat herbaci Cap
Primula veris subsp. columnae (cucut) • •
Hepatica nobilis (herba fetgera) • ■ Unitats de la llegenda de la Cartografia dels hàbitats a Catalunya (1:50.000) que el representen
Brachypodium phoenicoides (fenàs) •
41k Rouredes de roure martinenc (Quercus pubescens), calcícoles, de la muntanya mitjana
Campanula persicifolia •
Coronil·la boscana. J. Vigo [AF]
B- 41.47-41.9 31/12/05 12:57 Página 56
41.7132+
Boscos de roures (Quercus pubescens o híbrids), silicícoles, de la
41.7132+ muntanya mitjana Pteridio-Quercetum pubescentis (Suspl.) O. Bolòs 1983
Querceto-Caricetum depauperatae Zeller 1959
Lonicero xylostei-Pinetum salzmannii Gamisans et Gruber 1988
Pirineus i territoris olositànic i catalanídic septentrional i central; localment al territori ausosegàrric.
Aspecte
Boscos normalment dominats pel roure martinenc, substituït a

les comarques més continentals i seques per formes
hibridogèniques en què intervé aquesta espècie. De vegades hi
poden créixer alguns exemplars de pi roig, de roure sessiliflor o
de bedoll. El seu aspecte és generalment el d’un bosc
esclarissat, per efecte d’una intensa explotació. L’estrat arbustiu
està força ben desenvolupat, i a l’estrat herbaci hi abunden les
plantes de les vorades i les pastures.
Aquests boscos són vicariants sobre substrat silici de les
rouredes calcícoles de roure martinenc (hàbitat 41.7131+).
Ecologia
Àrees biogeogràfiques – Muntanya mitjana, principalment

estatge submontà.
Ambients que ocupa – Hàbitat que apareix en vessants
d’orientacions diverses, habitualment amb bona insolació, Roureda prop de Martinet (Cerdanya). X. Font
però que defuig tant els costers extremadament secs i
càlids com les obagues molt fredes.
Clima – Medioeuropeu submediterrani o mediterrani marítim. Gestió, usos i problemes de conservació
Substrat i sòl – Sempre substrats silicis; sòls àcids o
acidificats. Tradicionalment, aquests boscos han estat fortament explotats per a l’extracció de fusta i de llenya, i sovint pasturats. Es troben, doncs,
molt alterats per l’acció humana, i encara ara s’exploten. La seva regeneració i el seu creixement són processos lents, que s’haurien
Rouredes a la vall de Manyanet. A. Ferré
d’afavorir. Moltes de les antigues rouredes s’han convertit en pastures o matollars, o bé han estat substituïdes per pinedes de pi roig i,
no tan sovint, per castanyedes, bedollars o pinedes de pinassa.
Flora principal
dom. ab. sign. sec.
Estrat arbori Distribució general dins Europa 5 espai iberooccità, localitzat (Pirineus i territoris
Quercus pubescens (roure martinenc) • •
submediterranis propers)
Quercus x cerrioides (roure cerrioide) • •
Quercus x subpyrenaica • • Freqüència dins el territori català 4 rar
Acer monspessulanum (auró negre) • Forma d’implantació territorial 2 superfícies mitjanes
Estrat arbustiu
Grau de maduresa 3 madur
Buxus sempervirens (boix) •
Calluna vulgaris (bruguerola) • Amenaça 1 no amenaçat
Cytisophyllum sessilifolium •
Daphne laureola (lloreret) •
Ilex aquifolium (grèvol) •
Estrat herbaci
Deschampsia flexuosa • •
Stellaria holostea (rèvola) • •
Teucrium scorodonia (escorodònia) • •
Carex depauperata • Cap
Hieracium sabaudum •
Pteridium aquilinum (falguera comuna) • ■ Unitats de la llegenda de la Cartografia dels hàbitats a Catalunya (1:50.000) que el representen
Solidago virgaurea (vara d’or) •
41l Rouredes (de Quercus pubescens o híbrids), silicícoles, de la muntanya mitjana
Stachys officinalis (betònica) •
Falguera comuna. X. Llimona [AF]
J- 44.811-45.3122 31/12/05 14:24 Página 260
45.3121+
45.3121+ Alzinars de terra baixa, catalanooccitans
Quercetum ilicis Br.-Bl. 1915

Aspecte
Pirineus orientals i territoris ruscínic, olositànic i catalanídic
(i localment l’ausosegàrric). També, excepcionalment, als
Bosc d’alzines, dens i ombrívol, Prepirineus centrals (Pallars Jussà i la Noguera), en indrets
amb un sotabosc divers, i sovint arrecerats i frescals, com ara congostos i zones basals de
ben desenvolupat, en què vessants obacs.
predominen els esclerofil·les. No
rarament s’hi pot distingir un estrat
arbustiu alt, que acull alguns
laurifolis, i un de baix. A més, hi
són especialment freqüents les
lianes que, per mitjans diversos
(tiges volubles, circells, agullons...),
s’enfilen sobre els arbustos o sobre
Englantiner. M.A. Cardona
les mateixes alzines en cerca de la
llum del sol. L’estrat herbaci és
molt dispers, constituït per plantes
que aguanten bé la penombra.
L’alzinar presenta força variabilitat
segons el territori on es fa; pot ser
que hi penetrin alguns arbres
caducifolis, com és ara el server o
alguns roures, o diverses plantes
d’ambients més secs, com són el
càdec o la savina.
Alzinars de Montpalau (Maresme). A. Ferré
Ecologia
Àrees biogeogràfiques – Terra baixa: contrades marítimes Gestió, usos i problemes de conservació
subhumides (i muntanya mediterrània marítima).
Ambients que ocupa – Vessants de puigs i serres, però també Fins fa poc aquests boscos s’havien aprofitat per carbonejar o
algunes planes.
per fer-hi pasturar el bestiar. L’abandó d’aquestes pràctiques
Clima – Mediterrani marítim (o mediterrani muntanyenc)
n’ha propiciat la recuperació, especialment en els vessants més
subhumit.
rostos (sempre menys alterats), a les obagues (on la regeneració
Substrat i sòl – Substrats diversos. Sòls profunds i madurs,
és relativament ràpida) i àdhuc en alguns solells de les àrees
amb un horitzó orgànic superficial ben desenvolupat; més
muntanyoses. Pocs alzinars hi ha a les terres planes,
rarament, sòls relativament esquelètics i pedregosos.
transformades per l’agricultura o pel desenvolupament urbà; per
això, els que encara es conserven caldria preservar-los i
Flora principal procurar que evolucionin de manera natural, per tal de tenir-ne
alguna mostra ben madura.
Alzinar a la serra de Collserola. X. Font
dom. ab. sign. sec.
Estrat arbori
Quercus ilex (alzina) • •
Estrat arbustiu Distribució general dins Europa 4 espai iberooccità, extens (terres catalanoprovençals)
Viburnum tinus (marfull) • • Freqüència dins el territori català 3 bastant comú
Arbutus unedo (arboç) • • Forma d’implantació territorial 1 superfícies grans
Rosa sempervirens (englantiner) •
Phillyrea latifolia (aladern fals) •
Rhamnus alaternus (aladern) • Grau de maduresa 3 madur
Pistacia lentiscus (llentiscle) • Amenaça 1 no amenaçat
Estrat herbaci i lianoide

Rubia peregrina (rogeta) • • ■ Tipus d’hàbitats d’interès comunitari (annex I de la Directiva 97/62/UE) corresponents
Lonicera implexa (lligabosc) • 9340 Alzinars i carrascars
Smilax aspera (arítjol) •
Viola alba (violeta de bosc) • ■ Unitats de la llegenda de la Cartografia dels hàbitats a Catalunya (1:50.000) que el representen
Ruscus aculeatus (galzeran) •
45c Alzinars (boscos o màquies de Quercus ilex) de terra baixa
Asplenium onopteris (falzia negra) •
Arítjol. V. Canalís [EC]
K- 45.3123-45.8 31/12/05 14:38 Página 266
45.3131+
45.3131+ Alzinars muntanyencs en terreny silici, catalanooccitans
Asplenio-Quercetum ilicis Br. Bl. 1936 em. nom. Rivas Mart. 1975

Pirineus i Prepirineus orientals i territoris olositànic, ausosegàrric
i catalanídic.
El carboneig i l’explotació del sotabosc va propiciar, en altre

temps, que molts alzinars muntanyencs esdevinguessin clars o
es veiessin reduïts a l’estadi de màquia. Després, l’abandó
d’aquestes pràctiques forestals els ha permès evolucionar cap a
formacions més madures. Tot i això, el creixement lent, tant de
l’alzina com de les altres plantes llenyoses que l’acompanyen, fa
que actualment encara conservin l’estructura heretada de
l’explotació.
Alzinars del Montseny, des de Sant Miquel dels Barretons. A. Ferré

Moixera de pastor. R. Folch Falzia de bosc. A. Ferré
Aspecte Flora principal Indicadors d’interès de conservació
dom. ab. sign. sec. Distribució general dins Europa 4 espai iberooccità, extens (terres catalanoprovençals)
Bosc d’alzines dens i ombrívol, amb algun arbre muntanyenc.
L’estrat arbustiu és poc important, constituït per perennifolis i Estrat arbori Freqüència dins el territori català 3 bastant comú
caducifolis i sovint dominat pel bruc boal. L’estrat herbaci és Quercus ilex (alzina) • •
Sorbus torminalis (moixera de pastor) • Forma d'implantació territorial 1 superfícies grans
més ric que el de l’alzinar de terra baixa i comprèn diverses
herbes més pròpies de les rouredes. La presència de lianes és Sorbus aria (moixera) • Diversitat florística 2 mitjana
força significativa. Ilex aquifolium (grèvol) • Grau de maduresa 3 madur
Castanea sativa (castanyer) • Amenaça 1 no amenaçat
Estrat arbustiu
Erica arborea (bruc boal) • •
Phillyrea latifolia (aladern fals) •
Buxus sempervirens (boix) •
Lonicera xylosteum (boix moll) •
Genista triflora •
Estrat herbaci
Lonicera implexa (lligabosc) •
Ecologia Lonicera periclymenum (lligabosc) •
Rubia peregrina (rogeta) •
Àrees biogeogràfiques – Muntanya mediterrània marítima. Asplenium onopteris (falzia de bosc) •
Ambients que ocupa – Vessants poc o molt pendents. Viola alba (violeta de bosc) • 9340 Alzinars i carrascars
Clima – Mediterrani muntanyenc subhumit. Daphne laureola (lloreret) •
Fragaria vesca (maduixera) • ■ Unitats de la llegenda de la Cartografia dels hàbitats a Catalunya (1:50.000) que el representen
Substrat i sòl – Substrats diversos, sovint esquistos i granits.
Sòl relativament profund i humífer. Poa nemoralis • 45e Alzinars (boscos o màquies de Quercus ilex) muntanyencs
Brachypodium sylvaticum (fenàs de bosc) •
[EC]
K- 45.3123-45.8 31/12/05 14:38 Página 268
45.3132+
Alzinars muntanyencs en terreny calcari, dels Pirineus orientals i
45.3132+ dels territoris ruscínic, olositànic i catalanídic Quercetum ilicis Br.-Bl. 1915 subass. viburnetosum lantanae, quercetosum valentinae...
Asplenio-Quercetum ilicis Br. Bl. 1936 em. nom. Rivas Mart. 1975 subass. ligustretosum-torminalis, hylocomio-buxetosum...
Pirineus i Prepirineus orientals, i territoris olositànic i catalanídic

(i ausosegàrric). Excepcionalment, algun clap als Prepirineus
centrals (Montsec).
Com tots els boscos d’alzina, aquest hàbitat ha estat fins fa poc
explotat per a obtenir-ne carbó vegetal. Si bé aquesta pràctica
no impedia la regeneració de l’arbre dominant i de bona part de
les espècies forestals associades, alterava profundament
l’estructura del bosc. Només en alguns barrancs de difícil accés
hi ha mostres que semblen no haver estat tocades i que es
podrien considerar totalment naturals; la resta està en procés de
recuperació, ja que actualment els usos tradicionals, com és ara
l’extracció de llenya, tenen solament caràcter local.
Alzinars a les Agulles de Montserrat. I. Soriano

Olivereta. X. Llimona
Aspecte Ecologia
Àrees biogeogràfiques – Muntanya mediterrània marítima. Indicadors d’interès de conservació

Ambients que ocupa – Vessants poc o molt pendents.
Clima – Mediterrani muntanyenc subhumit. Distribució general dins Europa 4 espai iberooccità, extens (terres catalanoprovençals)
Substrat i sòl – Substrats carbonàtics. Sòl relativament profund Freqüència dins el territori català 3 bastant comú
i humífer.
Forma d'implantació territorial 1 superfícies grans
Flora principal Grau de maduresa 3 madur
Amenaça 1 no amenaçat
dom. ab. sign. sec.
Estrat arbori
Quercus ilex (alzina) • •
Quercus pubescens (roure) •
Estrat arbustiu
Buxus sempervirens (boix) • •
Rhamnus alaternus (aladern) •
Viburnum lantana (tortellatge) •
Coronilla emerus (coronil·la boscana) •
Alzinars vora Sant Aniol (la Garrotxa). A. Ferré Ligustrum vulgare (olivereta) •
Bosc d’alzines ombrívol, amb barreja d’algun arbre de fulla Estrat herbaci i lianoide
Ruscus aculeatus (galzeran) • ■ Tipus d’hàbitats d’interès comunitari (annex I de la Directiva 97/62/UE) corresponents
caduca. L’estrat arbustiu, poc dens, és dominat per arbustos
esclerofil·les mediterranis, però també se n’hi fan alguns de Hedera helix (heura) • 9340 Alzinars i carrascars
submediterranis, entre els quals el boix i diversos caducifolis. Rubia peregrina (rogeta) •
Viola alba (violeta de bosc) • ■ Unitats de la llegenda de la Cartografia dels hàbitats a Catalunya (1:50.000) que el representen
L’estrat herbaci està constituït per herbes vivaces nemorals. Les
lianes hi són menys abundants que a l’alzinar de terra baixa i Hepatica nobilis (herba fetgera) •
45e Alzinars (boscos o màquies de Quercus ilex) muntanyencs
que a l’alzinar muntanyenc acidòfil. Euphorbia amygdaloides (lleteresa de bosc) •
[EC]
Caracterització de les pastures d’especial interès del PNZVG
ANNEX III. FITXA DESCRIPTIVA DELS HÀBITATS CORINE DE PASTURA DEL PNZVG
Flora principal
Codi CORINE de
Nom de l’hàbitat Tàxon dom. ab. sign. sec. observacions
l’hàbitat
Plantago media X X
Prats calcícoles i mesòfils, amb Festuca nigrescens,
Carex caryophyllea X X
Plantago media (plantatge), Galium verum (espunyidella
34.32611+ groga), Cirsium acaule..., de la muntanya mitjana i de
Prunella laciniata X X
Galium verum X X Diferencial respecte les joncedes
l’estatge subalpí dels Pirineus i de les terres properes Thymus serpyllum subsp. chamaedrys X X
Ranunculus bulbosus X X
Bromus erectus X X
Estatus legal Amenaça a Catalunya
Veronica austriaca X
Directiva Hàbitats Annex I (no prioritari) No amenaçat Polygala calcarea X
Pla Especial del PNZVG. Article 30: Punt 1 (Hàbitat de baixa representació Helianthemum nummularium X
superficial); Punt 2 (Hàbitats d’Interès Comunitari). Lotus corniculatus subsp. corniculatus X Diferencial respecte les joncedes
Centaurea jacea X Diferencial respecte les joncedes
Prunella grandiflora subsp. pyrenaica X
1. DADES GENERALS Carex flacca X
Eryngium campestre X
Correspondència amb Hàbitats Catalunya Ononis spinosa X
Potentilla neumanniana X
34b, Prats calcícoles i mesòfils, amb Festuca nigrescens, Plantago media (plantatge), Galium verum (espunyidella groga), Cirsium
acaule..., de la muntanya mitjana i de l’estatge subalpí dels Pirineus i de les terres properes Salvia pratensis subsp. pratensis X
Festuca rubra X
Correspondència amb Hàbitats d’Interès Comunitari
Brachypodium phoenicoides X Indicadora de la subas. festuco-brachypodietosum phoenicoides
6210 Prats -i fàcies emmatades- medioeuropeus, seminaturals, sobre substrat calcari (Festuco-Brometea)
Agrostis capillaris X Indicadora de la subas. gentianelletosum campestris
Correspondència amb comunitats vegetals presents al PNZVG Anthoxanthum odoratum X Indicadora de la subas. gentianelletosum campestris
Luzula campestris X Indicadora de la subas. gentianelletosum campestris
Euphrasio-Plantaginetum mediae (subas. típica, subas. festuco-brachypodietosum phoenicoides i subas. gentianelletosum
campestris) Stachys officinalis X Indicadora de la subas. gentianelletosum campestris
Imatges
Distribució a Europa Freqüència a Catalunya Forma d’implantació territorial
Espai iberooccità localitzat (Pirineus i terres properes) Rar Superfícies grans
Descripció de l’hàbitat
És un prat dens i ric, de pocs centímetres d’alçada, en el que la vegetació recobreix completament el sòl. Les espècies graminoides
i no graminoides hi presenten un recobriment equilibrat. Es caracteritza per la presència tant d’espècies dels prats mesòfils com
d’altres resistents al pasturatge, les quals es fan més abundants en funció de la pressió ramadera.
Ambients que ocupa: Fons de vall i sòls planers dins el domini dels boscos caducifolis. En zones de l’alzinar muntanyenc només
apareix a fondalades i a la base de vessants obacs. En situacions d’eixutesa es fa la subas. festuco-brachypodietosum
phoenicoides, transició vers els fenassars mediterranis.
Substrat i sòl: Terrenys calcaris sobre sòls profunds i de bona qualitat, sovint sotmesos a processos de descarbonatació. La
presència d’espècies acidòfiles, molt abundants sobre substrat volcànic, caracteritza la subas. gentianelletosum campestris.
Prats calcícoles i mesòfils: Pastura en bon estat al coll de Vivers (esquerre) i parcel·la que pateix sobrepastura per manca de rotació a
Biodiversitat Maduresa Ventolà, muntanya de Sant Valentí (dreta).
Alta Poc madur, però sota pressió pastoral es manté indefinidament.
2
Caracterització de les pastures d’especial interès del PNZVG Caracterització de les pastures d’especial interès del PNZVG
Objectius específics de gestió segons el Pla Especial
Article 30, de Protecció dels hàbitats

1. Hàbitats de baixa representació superficial.
2. AVALUACIÓ I GESTIÓ AL PNZVG • No s’admetran actuacions que comportin recessions o degradacions.
2. Hàbitats d’interès comunitari.
Data d’avaluació Responsables de l’avaluació • S’han de mantenir globalment en un estat de conservació favorable.
31/12/2010 Andreu Salvat Saladrigas ANNEX 4 HÀBITATS D’INTERÈS COMUNITARI. NORMES PARTICULARS I CRITERIS D’ACTUACIÓ.
3. 2. Prats calcícoles i mesòfils, amb Festuca nigrescens, Plantago media (plantatge), Galium verum (espunyidella groga),
Cirsium acaule,... de la muntanya mitjana i de l’estatge subalpí dels Pirineus i de les terres properes (6210).
• No es considera necessari establir una continuïtat territorial d’hàbitats d’aquest tipus.
Distribució general al PNZVG
• Es pot considerar la seva formació en espais amb presència d’espècies que li són pròpies i/o per tal de reduir la
Les pastures mesòfiles es troben majoritàriament a les obagues i sectors culminants de les zones de muntanya del Parc. A les distància entre clapes a fi i efecte d’afavorir possibles intercanvis de diversitat biològica, sense prejudici de les
planes i fons de les valls principals són molt escasses perquè predominen els conreus i les pastures intensives. La subassociació característiques dels hàbitats existents.
acidòfila gentianelletosum campestris és relativament freqüent en sòls volcànics de la cubeta olotina, però gairebé sempre en • Preservar aquests espais d’activitats que puguin ocasionar-ne una degradació, especialment la sobrepastura i la
parcel·les marginals de dimensions reduïdes. fertilització excessiva.
• Promoure la rotació en l’aprofitament ramader de cada prat com a mesura bàsica de millora de la diversitat biològica.
Superfície cartografiada (2009) Nombre de polígons i/o localitats (2009)
Localitats rellevants per a la seva conservació
166,98 ha 87
• Finestres i sectors adjacents (Ventós, les Medes,...), on la superfície de pastures s’ha reduït i la seva qualitat ha
empitjorat significativament en quinze anys.
• Vivers (Sant Joan les Fonts) amb alguns prats en molt bon estat de conservació i on es manté la transhumància estival.
INDICADORS D’ESTAT (mitjana per parcel·la de 25m2) • Volcà d’en Simon (Santa Pau), on el propietari manté un interessant mètode de rotació setmanal.
% Recobriment sp. pròpies de % Recobriment sp. pratenses % Recobriment sp. exòtiques
Nombre de mostres
prats seminaturals sovint ressembrades i/o ruderals
R6 68 18 54
Nombre total d’espècies

Nombre d’sp. exòtiques i/o Diversitat sp. no exòtiques i/o Diversitat sp. no exòtiques i/o 3. OBSERVACIONS
ruderals ruderals (Simpson) ruderals (Shanon)
R 28 6 0,84 3,15
Per a la conservació i millora de les pastures mesòfiles, i en aplicació d’allò establert al Pla Especial del PNZVG, caldria corregir els
impactes que pateixen. A Finestres i sectors adjacents s’ha pogut constatar que de forma paral·lela a la disminució de la
Tendència al PNZVG (1995-2009) Estat de conservació / amenaça
superfície recoberta ha augmentat la pressió sobre les pastures que es mantenen, i que per assolir un equilibri adequat entre
En expansió La superfície recoberta per pastures mesòfiles ha augmentat en els darrers quinze anys com a càrrega ramadera i manteniment de l’espai obert és necessari una desbrossada mecànica ocasional. En aquest sentit, manca
resultat de l’expansió de la ramaderia bovina extensiva i en general són prats amb una informació sobre quina és la metodologia més adequada per limitar la colonització de la pastura per bardisses i/o falgueres, i
diversitat florística notable. No obstant, es constata una pèrdua significativa de qualitat de les també per minimitzar la proliferació d’espècies exòtiques invasores.
mateixes, amb un increment substancial del nombre i recobriment de les espècies exòtiques i/o
ruderals, indicadores d’antropització.
Impactes i amenaces
4. DOCUMENTS DE REFERÈNCIA
• Sobrepastura, tant per excés de caps de bestiar com per manca de rotació d’aquest.
• Aplicacions d’adobs, especialment de purins, amb un efecte molt greu sobre les espècies més sensibles, com ara les
orquídies, i una pèrdua de qualitat farratgera per la disminució de lleguminoses. • BOLÒS, O. & MASALLES, R.M. 1983. Memoria del Full núm. 33: Banyoles. Mapa de la vegetació de Catalunya. Escala 1:50.000.
• Proliferació d’espècies exòtiques invasores. Barcelona. Generalitat de Catalunya.
• Conversió de la pastura seminatural en pastura intensiva mitjançant la sembra d’unes poques espècies farratgeres. • DAR. 2011. Fitxa Interpretativa núm. 8: CGE abreujat. Mesura Agroambiental: Millora i foment de prats i pastures
• Pèrdua de superfície per embardissament i/o proliferació de Pteridium aquilinum. naturals en zones de muntanya. DAR. Consultable a:
http://www20.gencat.cat/docs/DAR/DR_Desenvolupament_rural/DR01_CGE/Documents/Fitxes_interpretatives/Fitxers_estatics/fitxa_interpretativa_abreujat_08.pd
fDARP.
• OLIVER, X. 2004a. Flora i vegetació de la vall del Bac. Document inèdit.
Requeriments genèrics de gestió • SALVAT, A. & MARCH, S. 2010. Caracterització de les pastures d’especial interès del Parc Natural de la Zona Volcànica de la
• Mantenir una càrrega ramadera adequada. Garrotxa. PNZVG. Document inèdit.
• Establir períodes de repòs de diversos mesos a l’any. • SALVAT, A., MARCH, S. & MONJE, X. 2009. Cartografia 1:10.000 dels hàbitats d’espais oberts del Parc Natural de la Zona
• Minimitzar les aplicacions de fertilitzants, atès que allà on no es practiquen dallades els requeriments són molt baixos. Volcànica de la Garrotxa. PNZVG. Document inèdit.
• Controlar la propagació de vegetació llenyosa dins el prat mitjançant treballs mecànics. • VIGO, J., CARRERAS, J. & FERRÉ, A. 2006. Manual dels habitats de Catalunya. Vol. V: Vegetació arbustiva i herbàcia (prats i
pastures). Departament de Medi Ambient i Habitatge.
3 4
Codi CORINE de Flora principal

Nom de l’hàbitat
l’hàbitat
Tàxon Dom. ab. sign. sec. observacions
Fenassars (prats de Brachypodium phoenicoides), amb Brachypodium phoenicoides X X
Euphorbia serrata, Galium lucidum (espunyidella
34.36 blanca)..., xeromesòfils, de sòls profunds de terra baixa i
Echium vulgare X
Galium lucidum X
de la baixa muntanya mediterrània Psoralea bituminosa X
Hypericum perforatum X
Urospermum dalechampii X
Estatus legal Amenaça a Catalunya Pallenis spinosa X Indicadora de la subas. hyparrhenietosum.
Hyparrhenia hirta X Indicadora de la subas. hyparrhenietosum.
No protegit No amenaçat
Dactylis glomerata X
Origanum vulgare X
Plantago lanceolata X
1. DADES GENERALS Pircis hieracioides X
Galium pumilum X
Correspondència amb Hàbitats Catalunya Arrhenatherum elatius X Indicadora de la subas. arrhenatheretosum.
Poa pratensis X Indicadora de la subas. arrhenatheretosum.
34g Fenassars (prats de Brachypodium phoenicoides), amb Euphorbia serrata, Galium lucidum (espunyidella blanca)...,
xeromesòfils, de sòls profunds de terra baixa i de la baixa muntanya mediterrània Lathyrus pratensis X Indicadora de la subas. arrhenatheretosum.
Correspondència amb Hàbitats d’Interès Comunitari Medicago lupulina X Indicadora de la subas. arrhenatheretosum.
Centaurium erythraea X Indicadora de la subas. arrhenatheretosum.
Cap
Correspondència amb comunitats vegetals presents al PNZVG Imatges

Brachypodietum phoenicoidis (subas. dactylidetosum, subas. arrhenatheretosum i subas. hyparrhenietosum
Regió mediterrània Comú Superfícies petites
Prat dens de 40 a 80 cm d’alçada, més o menys verd tot l’any, dominat pel fenàs de marge. A la cubeta olotina i en indrets frescals
predomina la subas. arrhenatheretosum, rica en espècies higròfiles que també es fan als prats de dall, mentre que al sud de
Finestres és més abundant la subas. dactylidetosum, la més comuna al conjunt del territori català.
Ambients que ocupa: Camps abandonats i marges agrícoles dins el domini de l’alzinar i de les rouredes seques. En solells
càlids es fa, molt puntualment, la subas. hyparrhenietosum. Fenassars: subas. arrhenatheretosum als Estaldats de Sant Feliu de Pallerols (esquerre) i formació típica a la Codina (dreta).
Substrat i sòl: Sòls profunds amb un cert grau d’humitat, sovint bàsics i relativament permeables.
Biodiversitat Maduresa
Mitjana Poc madur
5 6
florística.
2. AVALUACIÓ I GESTIÓ AL PNZVG • Volcà d’en Simó (Santa Pau), on és sotmès a pastura en rotació.
Data d’avaluació Responsables de l’avaluació
31/12/2010 Andreu Salvat Saladrigas 3. OBSERVACIONS
Els fenassars són hàbitats que normalment es consideren de baix interès de conservació pel fet de ser característics dels marges
Distribució general agrícoles i camps abandonats. No obstant, a determinats indrets del Parc sotmesos a la influència mediterrània i on els sòls són
Present de forma esparsa per tot el Parc Natural, tot defugint obagues i fons de vall de la cubeta olotina i les zones enterament profunds constitueixen la pastura seminatural que s’instaura quan la pressió ramadera no és excessiva. En aquest sentit el seu
cobertes de bosc de les serres del Corb, Finestres i Sant Julià del Mont. interès naturalístic i productiu és molt més elevat.
Superfície cartografiada al PNZVG Nombre de polígons i/o localitats (2009)
36,85 ha 26
INDICADORS D’ESTAT (mitjana per parcel·la de 25m2) • BOLÒS, O. & MASALLES, R.M. 1983. Memoria del Full núm. 33: Banyoles. Mapa de la vegetació de Catalunya. Escala 1:50.000.
Nombre de mostres
% Recobriment sp. pròpies de % Recobriment sp. pratenses % Recobriment sp. exòtiques Barcelona. Generalitat de Catalunya.
R3 111 14 3 • SALVAT, A. & MARCH, S. 2010. Caracterització de les pastures d’especial interès del Parc Natural de la Zona Volcànica de la
Garrotxa. PNZVG. Document inèdit.
Nombre d’sp. exòtiques i/o Diversitat sp. no exòtiques i/o Diversitat sp. no exòtiques i/o
• SALVAT, A., MARCH, S. & MONJE, X. 2009. Cartografia 1:10.000 dels hàbitats d’espais oberts del Parc Natural de la Zona
Volcànica de la Garrotxa. PNZVG. Document inèdit.
R 29 7 0,76 2,97 • VIGO, J., CARRERAS, J. & FERRÉ, A. 2006. Manual dels habitats de Catalunya. Vol. V: Vegetació arbustiva i herbàcia (prats i
Estable Els fenassars presenten una notable estabilitat tant pel que fa a la superfície total recoberta
com a les localitats on són presents. Són hàbitats amb una presència reduïda d’espècies
indicadores de pertorbació que presenten, però, una diversitat florística relativament baixa a
causa del predomini del fenàs.
Impactes i amenaces
• Roturació i conversió en conreus.
• Sobrepastura.
• Embardissament per manca de pressió ramadera i/o aprofitaments, si bé és un hàbitat força estable que evoluciona
lentament.
Requeriments genèrics de gestió

• Mantenir els aprofitament periòdics, sigui mitjançant pastura i/o dallades.

• No contemplats.

• Als Estaldats (Sant Feliu de Pallerols) recobreixen un superfície notable, i presenten una gran diversitat florística i una
composició propera a la dels prats de dall (subas. arrhenatheretosum ). L’existència d’un ramat d’ovelles i la realització
de dalls periòdics en algunes de les parcel·les permeten la seva conservació.
• Capçalera de la vall de Bastons (Les Planes d’Hostoles), on forma part del mosaic d’hàbitats d’espais oberts.
• Costa d’en Puig (Olot), una de les zones de pastura més interessants del Parc des del punt de vista de la diversitat
7 8

Nom de l’hàbitat
l’hàbitat
Tàxon dom. ab. sign. sec. observacions
Joncedes (prats, sovint emmatats, d’Aphyllanthes Aphyllanthes monspeliensis X X
34.721 monspeliensis), calcícoles, de les contrades mediterrànies Onobrychis supina X X
i de la muntanya mitjana poc plujosa Avenula pratensis subsp. iberica X X
Coronilla minima subsp. minima X
Euphorbia nicaeensis X
Astragalus monspessulanus X
Pla Especial del PNZVG. Article 30: Punt 1 (Hàbitat de baixa representació No amenaçat Linum suffruticosum subsp. salsoloides X
superficial). Argyrolobium zanonii X
Satureja montana X
Plantago media X Planta mesòfila característica del Plantagini-Aphyllantetum
1. DADES GENERALS Polygala calcarea X Planta mesòfila característica del Plantagini-Aphyllantetum
Teucrium pyrenaicum X Planta mesòfila característica del Plantagini-Aphyllantetum
Correspondència amb Hàbitats Catalunya Scabiosa columbaria X Planta mesòfila característica del Plantagini-Aphyllantetum
34n Joncedes i prats, sovint emmatats, d’Aphyllanthes monspeliensis - i timonedes associades-, calcícoles, de la muntanya Salvia pratensis subsp. pratensis X Planta mesòfila característica del Plantagini-Aphyllantetum
mitjana poc plujosa i de terra baixa Brachypodium phoenicoides X
Correspondència amb Hàbitats d’Interès Comunitari Bromus erectus X

Genista scorpius X
Cap
Thymus vulgaris X
Correspondència amb comunitats vegetals presents al PNZVG Festuca gr.ovina X
Plantagini-Aphyllanthetum (subas. plantagini-aphyllanthetum i subas. diplachnetosum) i Brachypodio- Aphyllanthetum. Eryngium campestre X

Hieracium pilosella X
Potentilla neumanniana X
Distribució a Europa Freqüència a Catalunya Forma d’implantació territorial Helianthemum oelandicum subsp. italicum X
Espai iberooccità extens Comú Superfícies mitjanes Genista cinerea X

Dorycnium pentaphyllum X
Anacamptis pyramidalis X
Prats dominats per espècies graminoides o junciformes, especialment la jonça (Aphyllanthes monspeliensis), sovint amb un estrat Imatges
arbustiu baix dominat per espècies mediterrànies. Les joncedes del Plantagini-Aphyllanthetum, majoritàries al PNZVG, es
caracteritzen per la presència important d’espècies dels prats mesòfils.
Ambients que ocupa: Solells i carenes, especialment dins els domini de l’alzinar muntanyenc però també el de les rouredes
seques. En condicions xèriques augmenta el percentatge de recobriment de les espècies pròpies de brolles calcícoles
mediterrànies i disminueix el de plantes característiques dels prats mesòfils, cosa que dona lloc a la subas. diplachnetosum, molt
rara al PNZVG. Aquesta subas. presenta moltes similituds amb el Brachypodio-Aphyllanthetum, citat de la vall del Bac i dels solells
del Puigsacalm i Milany i molt probablement present a les valls meridionals del Parc. Manquen inventaris per concretar aquest
aspecte.
Substrat i sòl: Terrenys calcaris i margosos.
Mitjana Poc madur
Joncedes: Plantagini-Aphyllantetum a la Costa del Puig, Olot, (esquerre) i Brachypodio-Aphyllanthetum a Sant Feliu de Pallerols (dreta).
9 10
3. OBSERVACIONS
2. AVALUACIÓ I GESTIÓ AL PNZVG
Les joncedes són, per un costat, l’hàbitat de pastura amb una major diversitat i qualitat florística del PNZVG i, per l’altre, aquell
Data d’avaluació Responsables de l’avaluació que ha experimentat una major regressió en els darrers quinze anys. Aquestes dades són rellevants des del punt de vista de la
31/12/2010 Andreu Salvat Saladrigas conservació global de la biodiversitat en aquest espai natural protegit i haurien de ser tingudes en compte en l’Estratègia Agrària
del PNZVG i en futures revisions del Pla Especial.
Als sectors culminants del Parc aquest hàbitat es veu enriquit per la presència de les catifes de Globularia cordifolia, que
caracteritzen el Thymo-Globularietum (hàbitat CORINE: 34.7133), les quals colonitzen terraprims i sòls erosionats.
Distribució general
Presents de forma esparsa als solells de les serres principals del Parc, on sovint es veuen relegades a carenes i terraprims. Les
joncedes només tenen una certa significació en el paisatge a Sant Feliu de Pallerols i a la Costa del Puig.
83,72 ha 60
• BOLÒS, O. & MASALLES, R.M. 1983. Memoria del Full núm. 33: Banyoles. Mapa de la vegetació de Catalunya. Escala 1:50.000.
Barcelona. Generalitat de Catalunya.
INDICADORS D’ESTAT (mitjana per parcel·la de 25m2) • OLIVER, X. 2004a. Flora i vegetació de la vall del Bac. Document inèdit.
Nombre de mostres
% Recobriment sp. pròpies de % Recobriment sp. pratenses % Recobriment sp. exòtiques • SALVAT, A. & MARCH, S. 2010. Caracterització de les pastures d’especial interès del Parc Natural de la Zona Volcànica de la
prats seminaturals sovint ressembrades i/o ruderals Garrotxa. PNZVG. Document inèdit.
R3 150 0,1 0,3 • SALVAT, A., MARCH, S. & MONJE, X. 2009. Cartografia 1:10.000 dels hàbitats d’espais oberts del Parc Natural de la Zona
Nombre d’sp. exòtiques i/o Diversitat sp. no exòtiques i/o Diversitat sp. no exòtiques i/o • VIGO, J., CARRERAS, J. & FERRÉ, A. 2006. Manual dels habitats de Catalunya. Vol. V: Vegetació arbustiva i herbàcia (prats i
ruderals ruderals (Simpson) ruderals (Shanon) pastures). Departament de Medi Ambient i Habitatge.
R 34 0,6 0,83 3,30
En regressió Entre 1995 i 2009 la superfície de joncedes s’ha reduït en un 40% a causa de l’abandonament
de l’activitat ramadera extensiva, principalment ovina, a les zones de muntanya del Parc. En
contraposició a aquest fet, les joncedes que es mantenen presenten els màxims valors de
qualitat i diversitat florística de tots els hàbitats de pastura estudiats el 2010.
Impactes i amenaces
• Desaparició de l’hàbitat per disminució de l’activitat ramadera.
• Manteniment de la ramaderia extensiva en zones de muntanya.

Article 30, de Protecció dels hàbitats

• No s’admetran actuacions que comportin recessions o degradacions.
• Costa d’en Puig (Olot), una de les zones de pastura més interessants del Parc des del punt de vista de la diversitat
florística.
11 12

Nom de l’hàbitat
l’hàbitat
Prats silicícoles i xeròfils, amb Agrostis capillaris, Seseli Festuca gr. ovina X X
35.81+ montanum, Festuca ovina, Dichanthium ischaemum..., de Agrostis capillaris X X
la muntanya mitjana pirinenca i del Montseny Phleum phleoides X X
Potentilla neumanniana X X
Thymus serpyllum subsp. chamaedrys X X
Dichantium ischaemum X X
Pla Especial del PNZVG. Article 28: Punt 3 i Annex 3 (Comunitat vegetal d’alt No amenaçat Carex caryophyllea X X
interès). Prunella laciniata X X
Dianthus seguieri X
Jasione montana X
1. DADES GENERALS Eryngium campestre X
Helianthemum nummularium subsp.
X
tomentosum
Correspondència amb Hàbitats Catalunya
Daucus carota X
35h Prats silicícoles i xeròfils, amb Agrostis capillaris, Seseli montanum, Festuca ovina, Dichanthium ischaemum..., de la
Achillea millefolium X
muntanya mitjana pirinenca i del Montseny
Sporobolus indicus X Espècie exòtica invasora que sembla en expansió.
Rumex scutatus X Sobre gredes poc estables.
Cap Galeopsis ladanum X Sobre gredes poc estables.
Correspondència amb comunitats vegetals presents al PNZVG

Ononis spinosa X
Helianthemo-Festucetum ovinae
Imatges
Espai iberooccità localitzat (Pirineus i Montseny) Bastant comú Superfícies mitjanes
És un prat ras i poc dens al que l’abundància de Festuca gr. ovina confereix un aspecte apagat, poc vistós, que només es veu
alterat a la primavera. Presenta un segon període de floració després de les pluges de tardor.
Ambients que ocupa: Vessants assolellats o més o menys planers, en el domini de l’alzinar muntanyenc i de les rouredes
seques acidòfiles.
Substrat i sòl: Sòls volcànics permeables. Sobre gredes inestables pot presentar una composició florística molt singular perquè
s’enriqueix en espècies pròpies de tarteres i pedregars com Galeopsis ladanum o Rumex scutatus, corresponents al Galeopsio-
Ptychotidetum saxifragae subas. epilobietosum collini. Prats silicícoles i xeròfils: Volcans del Traiter (esquerre) i de l’Estany (dreta).
Alta Poc madur.
13 14
• Volcà de l’Estany (Begudà, Sant Joan les Fonts), la localitat on aquest hàbitat està més ben constituït.
2. AVALUACIÓ I GESTIÓ AL PNZVG • Volcà del Traiter (Les Planes d’Hostoles), on forma part del mosaic d’espais oberts de la capçalera de la vall de Bastons.
• Volcà de Montsacopa (Olot), on es combina amb la vegetació de pedrusques silícies i on la recuperació i millora d’aquest
Data d’avaluació Responsables de l’avaluació hàbitat hauria de ser una prioritat de gestió.
• Volcà d’Aiguanegra (Sant Joan les Fonts), una de les úniques quatre localitats del Parc on aquest hàbitat és present.
31/12/2010 Andreu Salvat Saladrigas
Distribució general
3. OBSERVACIONS
La distribució d’aquest hàbitat és molt reduïda i només recobreix superfícies d’una certa extensió als volcans d’Aiguanegra,
l’Estany, Traiter i Montsacopa.
Les pastures xeròfiles silicícoles tenen un gran interès de conservació perquè són un hàbitat característic dels edificis volcànics.
Superfície cartografiada al PNZVG Nombre de polígons i/o localitats (2009) No obstant, actualment només recobreixen una certa extensió a quatre localitats del Parc després que durant la segona meitat del
segle XX el bosc i els matollar dens ha colonitzat bona part dels volcans de la Garrotxa. El manteniment de la pastura madurada és
3,92 ha 4 imprescindible per a la seva conservació. El valor ecològic d’aquestes pastures es veu incrementat quan es combina amb la
vegetació de pedregars volcànics i dóna lloc a combinacions florístiques singulars, especialment evidents al Montsacopa.
INDICADORS D’ESTAT (mitjana per parcel·la de 25m2)

% Recobriment sp. pròpies de % Recobriment sp. pratenses % Recobriment sp. exòtiques
Nombre de mostres
R3 110 0 4
Nombre d’sp. exòtiques i/o Diversitat sp. no exòtiques i/o Diversitat sp. no exòtiques i/o
R 2828 2 0,70 2,57 Barcelona. Generalitat de Catalunya.
Tendència al PNZVG (1995-2009) Estat de conservació / amenaça • SALVAT, A. & MARCH, S. 2010. Caracterització de les pastures d’especial interès del Parc Natural de la Zona Volcànica de la
Estable Aquest hàbitat s’ha mantingut molt estable en els darrers quinze anys i a les localitats • SALVAT, A., MARCH, S. & MONJE, X. 2009. Cartografia 1:10.000 dels hàbitats d’espais oberts del Parc Natural de la Zona
estudiades els indicadors d’estat són positius. Només indicar que la diversitat florística es Volcànica de la Garrotxa. PNZVG. Document inèdit.
baixa per la preponderància de Festuca ovina. No obstant, cal tenir en compte que es troba
amenaçat pel fet ser present a molt poques localitats i ser molt vulnerable a canvis en la • VIGO, J., CARRERAS, J. & FERRÉ, A. 2006. Manual dels habitats de Catalunya. Vol. V: Vegetació arbustiva i herbàcia (prats i
gestió ramadera. pastures). Departament de Medi Ambient i Habitatge.
Impactes i amenaces
• Abandonament de l’activitat ramadera.

• Sobrepastura.
• Manteniment d’una pressió ramadera moderada.

• Realització ocasional de treballs mecànics de control de la vegetació arbustiva que envaeix el prat.
Article 28, de Protecció de la flora i la vegetació.

3. Comunitats vegetals d’alt interès.
• Evitar la desaparició de cap rodal.
• Mantenir la connectivitat.
• Millorar la composició florística.
15 16
Flora principal
Codi CORINE de
Nom de l’hàbitat Tàxon dom. ab. sign. sec. observacions
l’hàbitat
Dactylis glomerata X X Sovint ressembrat
Prats dalladors amb fromental (Arrhenatherum elatius)
38.23 dels estatges submontà i montà
Poa pratensis X X
Trifolium pratense X X Sovint ressembrat
Trifolium repens X X Sovint ressembrat
Estatus legal Amenaça a Catalunya Festuca pratensis X X

Festuca arundinacea X X? Sovint ressembrat
Directiva Hàbitats Annex I (no prioritari) Probablement amenaçat en un futur
Medicago lupulina X X
Pla Especial del PNZVG. Article 28: Punt 3 i Annex 3 (Comunitat vegetal de molt alt Rhinanthus mediterraneus X
interès). Article 30: Punt 1 (Hàbitat de baixa representació superficial); Punt 2
(Hàbitats d’Interès Comunitari). Linum usitatissimum X
Vicia cracca X
Lathyrus pratensis X
1. DADES GENERALS Lychnis flos-cuculi X

Arrhenatherum elatius X
Leucanthemum vulgare X
Tragopogon pratensis X
38b Prats dalladors amb fromental (Arrhenatherum elatius) dels estatges submontà i montà, principalment dels Pirineus
Centaurea jacea X
Correspondència amb Hàbitats d’Interès Comunitari Holcus lanatus X
6510 Prats de dall de terra baixa i de la muntanya mitjana (Arrhenatherion) Lotus corniculatus subsp. corniculatus X
Daucus carota X
Correspondència amb comunitats vegetals presents al PNZVG
Achillea millefolium X
Odontito-Trifolietum pratensis (subas. típica i subas. arrhenatheretosum). Sovint no caracteritzable a causa de l’heterogeneïtat del Plantago lanceolata X
poblament florístic.
Agrostis capillaris X
Vicia sativa X Sovint ressembrat
Bromus hordeaceus X
Potentilla reptans X
Bona part d’Europa Bastant comú Superfícies grans
Erigeron annus X Espècie invasora en expansió
Bromus catharticus X Espècies invasora farratgera sembrada a molts indrets
Imatges
És un prat dens i ric amb un aspecte exuberant. Hi abunden les espècies graminoides, les quals solen fer diversos estrats. Si la
gestió agronòmica és correcte les lleguminoses també són abundants. El seu aspecte és molt canviant al llarg de l’any, en funció
del maneig, el qual també condiciona enormement la composició florística. A la Garrotxa se solen dallar al mes de juny i
posteriorment són pasturats. La manca de reg fa que rarament es pugui realitzar una segona dallada (redall). En molts casos són
ressembrats periòdicament.
Ambients que ocupa: Fons de vall i terrenys planers en el domini de boscos caducifolis humits. Dins el domini de l’alzinar
muntanyenc i de les rouredes seques la poca extensió del regadiu limita la seva presència i en condiciona la productivitat allà on
es fa. Tot defugint dels espais sotmesos a una major intensificació agrícola sovint les millors mostres de l’hàbitat es troben a
marges de camps i vorades.
Substrat i sòl: Sòls profunds, humits i eutròfics.
que Maduresa
Alta Poc madur, només estable si es manté l’acció humana .

tradicional.
Prats dalladors: Parcel·la de referència a les Preses (esquerre) i aspecte estival dels prats de dall de la Teuleria (dreta).
17 18

Article 28, de Protecció de la flora i la vegetació.
3. Comunitats vegetals de molt alt interès.
Data d’avaluació Responsables de l’avaluació • Evitar la desaparició de rodals.
31/12/2010 Andreu Salvat Saladrigas • Augmentar la superfície global recoberta.
• Augmentar la superfície de cada rodal.
• Millorar la composició florística.
Distribució general Article 30, de Protecció dels hàbitats
Els prats de dall es concentren a l’entorn de la ciutat d’Olot, entre el bosc de Tosca, la serra del Corb, el Croscat i el bac de les
Tries. Hi ha localitats isolades a Begudà, Verlets, Santa Pau i a la falda del volcà de Sant Marc. • No s’admetran actuacions que comportin recessions o degradacions.
2. Hàbitats d’interès comunitari.
Superfície cartografiada al PNZVG Nombre de polígons i/o localitats (2009) • S’han de mantenir globalment en un estat de conservació favorable.
77,05 ha 37 ANNEX 4 HÀBITATS D’INTERÈS COMUNITARI. NORMES PARTICULARS I CRITERIS D’ACTUACIÓ.
3. Prats dalladors amb fromental (Arrhenatherum elatius) dels estatges submontà i montà, principalment dels Pirineus
(6510).
INDICADORS D’ESTAT (mitjana per parcel·la de 25m2)
• Mantenir els usos agrícoles i ramaders tradicionals per tal de conservar l’estructura i la composició que li són pròpies.
% Recobriment sp. pròpies de % Recobriment sp. pratenses % Recobriment sp. exòtiques • Preservar-los de l’abandonament i d’activitats que en puguin ocasionar degradació, com per exemple, el pasturatge
Nombre de mostres intensiu.
R 14 66 48 45 • Afavorir el manteniment d’espais biodiversos associats a aquest hàbitat mitjançant el tractament adequat dels marges
i separacions i mantenir els usos agrícoles i ramaders tradicionals per tal de conservar l’estructura i la composició que
Nombre d’sp. exòtiques i/o Diversitat sp. no exòtiques i/o Diversitat sp. no exòtiques i/o li són pròpies.
R 28 9 0,80 2,79
• El conjunt de prats de dall de l’eix la Moixina - el Triai - Sant Cristòfol - fageda d’en Jordà, els quals si bé no són molt
Tendència al PNZVG (1995-2009) Estat de conservació / amenaça característics presenten una flora molt diversa.
• Bellaire (Santa Pau), un dels millors exemples de prat de dall de la Baixa Garrotxa ubicat, però, a uns pocs centenars de
Estable Els prats de dall s’han mantingut en una situació estable entre 1995 i 2010, especialment pel metres del límit del Parc.
que fa a la superfície total recoberta. El seu estat de conservació és força dolent atès que en
molts casos són el resultat de pràctiques agrícoles intensives que impedeixen l’establiment • Can Jordà (Santa Pau), on pel fet ser terrenys de titularitat pública caldria afavorir la conversió de les pastures
d’una comunitat vegetal diversa i ben estructurada. L’elevat recobriment de les espècies intensives en prats de dall seminaturals.
farratgeres que normalment són sembrades és indicadora en aquest sentit, així com el fet • Les Tries (Olot), on l’any 2010 el SIGMA i el PNZVG han executat un projecte per recuperar prats de dall del que
que el nombre i diversitat d’espècies sigui força baix. Val a dir, però, que existeixen grans convindria fer-ne el seguiment.
diferències entre parcel·les. • La Pedra Dreta (Santa Pau), pel fet de ser una localitat extrema en la distribució d’aquest hàbitat al PNZVG.
• Sant Marc (Sant Feliu de Pallerols), pel fet de ser una localitat extrema en la distribució d’aquest hàbitat al PNZVG.
Impactes i amenaces
• Banalització de la composició florística com a resultat de la realització de ressembres amb unes poques espècies i/o
varietats comercials.
• Nitrificació del sòl a causa d’unes excessives aplicacions de fertilitzants.
3. OBSERVACIONS
• Abandonament de les pràctiques agrícoles que permeten el manteniment del prat de dall com a tal.
• Sobrepastura, especialment intensa al bosc de Tosca i altres localitats properes a Olot on en els darrers anys han En relació a la poca extensió recoberta pels prats de dall, Bolòs i Masalles (1983) afirmen que “entre les causes que poden haver
proliferat els tancats amb burros i/o cavalls. contribuït a fer que els pagesos olotins no s’hagin ocupat dels prats de dall cal comptar el fet que el país té bones condicions per a
• Invasió per espècies exòtiques invasores, entre les que destaquen Bromus catharticus i Erigeron annus. l’agricultura i es poden obtenir dues collites l’any. També hi deu haver influït la poca extensió dels riberals amb sòl profund i
humit, així com el desenvolupament tradicional de la ramaderia extensiva, que aprofita les terres de pastura. La poca pràctica
dels pagesos olotins en les tècniques de regadiu és un altre factor que caldria tenir en compte: al país el prats de dall es fa sense
Requeriments genèrics de gestió que el reguin, però el regadiu seria necessari per a una productivitat òptima.” Segons aquests autors els prats de dall a la
Garrotxa són representats per retalls sense valor econòmic, que ocupen moltes vegades antics camps abandonats. Aquest
• Efectuar, com a mínim, una dallada a l’any (si bé es pot mantenir una composició florística i estructura similar en prats comentari sembla indicar que fa unes dècades els prats de dall encara eren més escassos i corrobora la hipòtesi que molts dels
de pastura que durant els mesos d’hivern i primavera gaudeixin de repòs i on el bestiar no pugui entrar fins al juny). prats de dall actuals són el resultat de sembres mes o menys recents, cosa que explicaria la poca diversitat florística que
• Ajustar les aplicacions de fertilitzants a una dosi subòptima per limitar la proliferació d’espècies nitròfiles i ruderals. presenten.
• Instaurar sistemes de reg per millorar-ne la productivitat i la presència d’espècies higròfiles. L’ampliació i millora de la qualitat florística dels prats de dall és un objectiu definit al Pla Especial i en aquest sentit existeix un
19 20
document que ja defineix les actuacions més importants (Salvat & March, 2010). Tot plegat ha de ser considerat dins l’Estratègia
Agrària del PNZVG i haurà de comptar amb la complicitat del sector agrícola i ramader.
Per a la recuperació i millora de prats de dall manca informació sobre els costos i efectivitat de les diverses tècniques que es
poden dur a terme (ressembres, translocació de pans de terra o material vegetal procedent de pastures de referència, etc.).
Barcelona. Generalitat de Catalunya.
• DARP. 2007. Fitxa Interpretativa: Mesura Agroambiental B8, Manteniment de prats de dall dins Pla pilot del Contracte
Global d’Explotació. DARP. Consultable a:
http://www20.gencat.cat/docs/DAR/Documents/Arxius/www.gencat.net_darp_c_serveis_contract_ccontr80.htm%20-%20pratsda.pdf
• MERCADAL, G., GESTI, J., COROMINAS, M. & VILAR, L. 2003. Los prados de guadaña de la región mediterránea de Catalunya.
Pastos, XXXIII(2): 219-232.
• SALVAT, A. & MARCH, S. 2010. Propostes per a la conservació i millora dels prats de dall del PNZVG. Dins: Assessorament a
la gestió de la flora i la vegetació del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa 2009. PNZVG. Document inèdit.
• SALVAT, A. & MARCH, S. 2010. Caracterització de les pastures d’especial interès del Parc Natural de la Zona Volcànica de la
• VIGO, J., CARRERAS, J. & FERRÉ, A. 2006. Manual dels habitats de Catalunya. Vol. V: Vegetació arbustiva i herbàcia (prats i
21 22

Nom de l’hàbitat
l’hàbitat
Camps condicionats com a pastura intensiva, secs o poc
81.1 humits.
Cynodon dactylon X X Característica del Cichorio-Sporoboletum poiretii.
Sporobolus indicus X X Característica del Cichorio-Sporoboletum poiretii.
Lolium perenne X X Característica del Cichorio-Sporoboletum poiretii.
Trifolium fragiferum X X Característica del Cichorio-Sporoboletum poiretii.
Cichorium intybus X Característica del Cichorio-Sporoboletum poiretii.
No protegit No amenaçat Verbena officinalis X Característica del Cichorio-Sporoboletum poiretii.
Centaurea calcitrapa X Més o menys freqüent dins el Cichorio-Sporoboletum poiretii.
Bellis perennis X Més o menys freqüent dins el Cichorio-Sporoboletum poiretii.
Trifolium nigrescens X Més o menys freqüent dins el Cichorio-Sporoboletum poiretii.
1. DADES GENERALS Prunella laciniata X Més o menys freqüent dins el Cichorio-Sporoboletum poiretii.
Plantago media X Més o menys freqüent dins el Cichorio-Sporoboletum poiretii.
Eryngium campestre X Més o menys freqüent dins el Cichorio-Sporoboletum poiretii.
81a Camps condicionats com a pastura intensiva Bromus catharticus X Espècies invasora farratgera sembrada a molts indrets
Lolium multiflorum X Sovint sembrat
Dactylis glomerata X Sovint ressembrat
Cap
Trifolium pratense X Sovint ressembrat
Correspondència amb comunitats vegetals presents al PNZVG Trifolium repens X Sovint ressembrat
Cichorio-Sporoboletum poiretii. Sovint no caracteritzable a causa de l’heterogeneïtat del poblament florístic. Festuca arundinacea X Sovint ressembrat
Potentilla reptans X
Plantago lanceolata X
Distribució a Europa Freqüència a Catalunya Forma d’implantació territorial Convolvulus arvensis X
Taraxacum officinale X
Bona part d’Europa Bastant comú Superfície mitjanes
Bromus hordeaceus X
Rumex crispus X
Descripció de l’hàbitat Malva sylvestris X
Aquest hàbitat és molt heterogeni atès que és el resultat d’una gestió intensiva del medi. En funció de la càrrega ramadera i la
distribució d’aquesta en el temps, la realització o no de dallades ocasionals, la periodicitat de les ressembres i l’aplicació d’adob, Imatges
tant pot presentar l’aspecte d’un prat ras, fins i tot amb claps de sòl nu amb vegetació terofítica, com el d’un herbassar exuberant.
En tot cas, la presència d’espècies nitròfiles i ruderals sempre és molt elevada, entre les que hi ha aquelles que tenen espines o
altres adaptacions que les fan poc atractives per al bestiar. Aquestes poden ser abundants als prats sobrepasturats, sovint
corresponents al Cichorio-sporoboletum poiretii.
Ambients que ocupa: Feixes i fons de vall.
Substrat i sòl: Sòls més o menys profunds.
Baixa Inestable, condicionat per l’activitat humana.
Pastures intensives: Camps sembrats i pasturats en rotació a Cuní (esquerre) i Trifolio-Cydontion a Sant Marc (dreta).
23 24
3. OBSERVACIONS
Els camps condicionats com a pastura intensiva són hàbitats antròpics amb un interès ecològic baix, a mig camí entre un prat i un
Data d’avaluació Responsables de l’avaluació conreu. Cal tenir en compte, però, que al PNZVG ocupen una superfície superior a la de la resta de pastures plegades. Des del punt
31/12/2010 Andreu Salvat Saladrigas de vista de la conservació biològica és important, doncs, que es promogui la conversió d’aquestes pastures en pastures
seminaturals. En el cas dels prats sobrepasturats aquesta mesura també suposa un benefici directe per al ramader i la
productivitat de la parcel·la, mentre que pel que fa als prats sembrats manquen dades sobre les diferències en productivitat entre
aquests i els prats de dall. Sigui com sigui caldrà comptar amb la complicitat de pagesos i ramaders i les mesures hauran de ser
Distribució general contemplades dins l’Estratègia Agrària del PNZVG.
Les pastures intensives són presents a molts indrets del Parc però es concentren a les parts baixes de les obagues de la serra de Per tal de minimitzar l’impacte de l’eutrofització del sòl i les aigües fa anys que el Parc desenvolupa un pla de fertilització.
Finestres i de Begudà i a l’entorn del Volcà de Sant Marc.
496,11 ha 157 4. DOCUMENTS DE REFERÈNCIA
INDICADORS D’ESTAT (mitjana per parcel·la de 25m2) • BOLÒS, O. & MASALLES, R.M. 1983. Memoria del Full núm. 33: Banyoles. Mapa de la vegetació de Catalunya. Escala 1:50.000.
% Recobriment sp. pròpies de % Recobriment sp. pratenses % Recobriment sp. exòtiques Barcelona. Generalitat de Catalunya.
Nombre de mostres
prats seminaturals sovint ressembrades i/o ruderals • SALVAT, A. & MARCH, S. 2010. Caracterització de les pastures d’especial interès del Parc Natural de la Zona Volcànica de la
R8 12 32 77 Garrotxa. PNZVG. Document inèdit.
Nombre d’sp. exòtiques i/o Diversitat sp. no exòtiques i/o Diversitat sp. no exòtiques i/o Volcànica de la Garrotxa. PNZVG. Document inèdit.
ruderals ruderals (Simpson) ruderals (Shanon) • VIGO, J., CARRERAS, J. & FERRÉ, A. 2006. Manual dels habitats de Catalunya. Vol. VII: Terres agrícoles i àrees antròpiques.
R 21 11 0,55 1,76 Departament de Medi Ambient i Habitatge.
Estable La superfície recoberta per aquest hàbitat al PNZVG és manté més menys estable d’ençà
1995. Com a hàbitat antròpic que són les pastures intensives estan dominades per espècies
exòtiques i/o ruderals i, en segon lloc, per espècies sembrades com a farratgeres. La
intensificació agrícola que pateixen explica el fet que siguin els hàbitats de pastura amb una
menor diversitat florística.
Impactes i amenaces
• Sobrepastura (evident en el cas de totes les pastures del Cichorio-sporoboletum poiretii.).

• Nitrificació del sòl (i de les aigües) per aplicacions excessives de fertilitzants.
• Aplicació de bones pràctiques agrícoles.

• No contemplats.
• Can Jordà, atès que pel fet ser una finca pública seria recomanable propiciar la seva conversió en prats de dall.
25 26
INFORME SOBRE L'AVALUACIÓ
DEL GRAU D'AMENAÇA
I DE L'INTERÈS DE CONSERVACIÓ
DELS DIFERENTS TIPUS D'HÀBITATS
DE CATALUNYA
Proposta metodològica i avaluacions
Conveni de col·laboració entre el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat

de Catalunya i la Universitat de Barcelona
Autors: Jordi Carreras i Albert Ferré. Grup de Geobotànica i Cartografia de la Vegetació,

Universitat de Barcelona (GEOVEG)
Data d'elaboració: 2008 (revisat el 2012)

TAULA DE CONTINGUTS
1. Introducció
2. L'estat de conservació (EC)

2.1 Consideracions generals
2.2 Proposta metodològica per a la valoració de l'estat de conservació

dels hàbitats en un indret determinat
3. Interès de conservació (IC)

3.1 Consideracions generals
3.2 Antecedents
3.3 Paràmetres de valoració de l’interès de conservació
3.3.1 Riquesa florística (biodiversitat)
3.3.2 Raresa florística
3.3.3 Forma d’implantació territorial
3.3.4 Estadi successional (grau de maduresa)
3.3.5 Valor biogeogràfic (endemicitat)
3.3.6 Extensió territorial (freqüència dins el territori català)
4. Grau d'amenaça
5. Cap a un valor global d’interès de conservació
6. Interès de conservació dels hàbitats marins
7. Bibliografia
Annex 1. Interès de conservació (IC)
Annex 2. Grau d'amenaça
Annex 3. Categories UICN (espècies)
Annex 4. Estat de conservació (EC)

1. INTRODUCCIÓ
Per a la planificació territorial i en l'àmbit de la valoració del patrimoni natural és

important conèixer determinades característiques dels hàbitats que aportin informació
sobre el seu estat de conservació, el grau d'amenaça a què estan sotmesos o sobre el seu
interès natural. Aquesta caracterització es pot abordar prenent en consideració un hàbitat
de forma general en el conjunt del territori, o bé es pot considerar aquest mateix hàbitat
en cadascun dels indrets on apareix.
L'interès de conservació és el concepte que més interessa en el supòsit que es volgués

dedicar, de forma òptima, recursos a la conservació. Aquest interès de conservació depèn
de molts factors. Per una banda de tota una sèrie de paràmetres que ens donen indicació
del valor de l'hàbitat segons les seves característiques intrínseques (biodiversitat, raresa,
maduresa...) o geobotàniques (distribució a Europa, forma d'implantació en el territori...).
Per altra banda caldria considerar el seu estat de conservació actual (particular i general) i,
finalment, el grau d'amenaça que suporten.
Aquest document ofereix:
● una metodologia per avaluar l'estat de conservació dels hàbitats en

un indret determinat (apartat 2 i annex 4)
● una valoració de l'interès de conservació dels hàbitats CORINE de

Catalunya a partir d'una proposta metodològica que té en compte
diversos paràmetres qualificadors (apartat 3 i annex 1)
● una estimació del grau d'amenaça a què estan sotmesos els hàbitats
en el conjunt del territori (apartat 4 i annex 2)
● una primera aproximació a l'avaluació de l'interès de conservació dels

hàbitats marins (apartat 6)
2. L'ESTAT DE CONSERVACIÓ
2.1. Consideracions generals
L'estat de conservació (EC) és la situació en què es troba un hàbitat respecte allò que es
considera el seu estat natural òptim. La valoració s'ha de fer comparant-lo amb l'estat que
mostraria en una suposada situació teòrica (ideal) en què aquell hàbitat fos natural, no
hagués estat influït per l'actuació directa de l'home o per altres pertorbacions i, per tant, la
successió vegetal l'hagués fet evolucionar cap a un estat de màxima maduresa. La situació
actual dels nostres hàbitats és, però, molt diferent a aquest estat de maduresa perquè, al
nostre territori, l'actuació de l'home s'ha deixat sentir pràcticament a tot arreu i durant
molts segles. Per això, actualment els hàbitats se'ns mostren com un mosaic de peces en un
estadi evolutiu divers sotmeses a unes condicions ambientals probablement diferents de les
teòricament primigènies i amb una pressió variable determinada, però mantinguda. Aquesta
situació intermèdia en la successió no indica pas que el seu estat de conservació no pugui
ser òptim.
Atès que la major part dels hàbitats CORINE han estat definits i acotats a partir de les
comunitats vegetals, de l'observació de les taules d'inventaris de les associacions vegetals
se'n pot arribar a deduir quina és la seva composició florística estàndard, i les principals
condicions ambientals en què es fan. En tots els casos, però especialment en aquells
hàbitats que no constitueixin comunitats vegetals madures, una bona aproximació per
valorar el seu estat de conservació consistiria en la comparació amb aquest referent.
En un territori extens, l'estat de conservació que presenta un determinat hàbitat és molt

difícil de generalitzar, ja que cal prendre en consideració la seva situació en cadascun dels
indrets que ocupa. L'esforç que representa aquesta mesura és molt gran (personal, treball
de camp, pressupost elevat...). Així, aconseguir una valoració de l'estat de conservació de
tots els hàbitats en tot el territori pot ser un objectiu inassolible a curt termini, però cal
establir una metodologia aplicable i valorar-ne el cost per unitat de territori per, d'aquesta
manera, poder decidir amb criteri on, quan i en quins hàbitats es pot aplicar. A continuació
presentem una proposta metodològica en aquesta direcció.
2.2. Proposta metodològica per a la valoració de l'estat de conservació
(EC) dels hàbitats en un indret determinat
L'avaluació de l'estat de conservació en cada una de les localitats que ocupa un hàbitat es
pot fer a partir d'uns criteris establerts a priori, que siguin tan objectius com sigui possible.
Per a aquesta tasca proposem una metodologia que es detalla a l'annex 4, i que es basa en
altres treballs que han abordat la mateixa qüestió i que han estat desenvolupats
principalment pel GAVRN de Navarra (García-Mijangos et al., 2004; Olano et al., 2003).
Aquesta metodologia va ser posada en pràctica pel nostre equip de treball al projecte de
cartografia a escala 1:25.000 dels L.I.C. Forêt d’Iraty i Montagnes de Saint Jean Pied de
Port (Pirineus Atlàntics, França) (Carreras et al., 2006).
Alguns aspectes per dur a terme aquesta valoració són directament observables a les
ortoimatges (densitat de les capçades, presència de pistes i camins, clarianes...). De tota
manera, el treball de camp s'ha d'utilitzar en molts altres casos.
Segons aquest mètode, l'índex d'estat de conservació proposat pot prendre 4 valors:
3 ben conservat
2 mitjanament conservat
1 mal conservat
0 no procedeix l'avaluació
La validesa d'aquest índex queda restringida a la comparació entre diferents localitats del
mateix hàbitat en un determinat territori. L'adjudicació d'un d'aquests quatre valors d'estat
de conservació d'un hàbitat en un indret es basa en una sèrie de criteris objectius que
s'exposen a l'annex 4. Per obtenir valors objectius de l'estat de conservació de l'hàbitat en
el conjunt del territori hauria de calcular-se a partir d'un nombre de dades locals
estadísticament robusta. D'altra banda, seria interessant comparar les valoracions
subjectives fetes a partir de criteri expert, i que abasten tot el territori, amb aquests
mètodes objectius.
Aquest índex respon exclusivament a la necessitat de jerarquitzar entre els diferents

polígons ocupats per un hàbitat en una àrea determinada, però no avalua l'estat dels
processos ni de les estructures que en determinen el seu funcionament, elements aquests
també molt importants per a la seva correcta gestió.
És important remarcar que estat de conservació i interès de conservació
són conceptes diferents. L'estat de conservació és un dels elements que
caldrien per obtenir l'interès de conservació dels hàbitats, a més d'altres
(grau d'amenaça, interès natural...). A falta d'estudis més aprofundits (i
més costosos), en aquest informe es proposa el càlcul de l'interès de
conservació (IC) general dels hàbitats sense tenir en compte el seu l'estat
de conservació (EC) general.
45.2162+ Suredes amb sotabosc de brolla acidòfila, de l’extrem oriental dels Pirineus i dels territoris ruscínic i catalanídic septentrional [Montsoriu]
4. GRAU D'AMENAÇA
El grau d'amenaça és un dels elements que ha d'intervenir en l'avaluació de l'interès de

conservació dels hàbitats. Valora quina probabilitat té un hàbitat de patir pertorbacions
(sovint d'origen antròpic, però també pertorbacions naturals) que posen en perill la seva
estructura, la composició, l'equilibri i, en definitiva, la pervivència, actualment o en un
futur proper. És un concepte fortament relacionat amb el de fragilitat (Mallarach, 1999).
És independent de l'estat de conservació i té les seves pròpies singularitats, tot i que també
pot referir-se a un hàbitat en general o bé a un hàbitat en un indret concret. En aquest
segon cas la valoració pot ser objectiva i els resultats d'indrets diferents fàcilment
comparables. Cal, però, treball de camp, coneixement del territori i de les activitats
econòmiques que s'hi fan, per poder valorar l'afectació que tenen sobre els hàbitats. Si ens
referim a l'hàbitat en tot el territori, la valoració passa a ser subjectiva. Al Manual dels
Hàbitats de Catalunya (Vigo et al., 2005) es va fer una primera aproximació del valor
d'amenaça mitjançant criteri expert dels seus autors.
A continuació passem a desenvolupar una proposta a aquest concepte més objectiva que la
que conté l'esmentat Manual.
Pel que fa als tàxons, la Unió Internacional per la Conservació de la Natura (IUCN) fa una
classificació dels graus d'amenaça a què estan sotmesos i crea unes categories. Aquestes
categories estan basades en el compliment d'uns criteris molt concrets. A l'annex 3, a la
figura 1 s'hi detallen les categories i, a la taula 1, les condicions que s'han de complir per
fer part de cadascuna de les categories. Aquestes condicions van al voltant de diverses
qüestions:
● reducció del nombre total d'individus madurs amb el pas del temps
● distribució geogràfica reduïda
● fragmentació de l'àrea de distribució
● anàlisi de viabilitat de poblacions
La possible aplicació d'aquestes categories i d'aquests criteris als hàbitats topa amb la
realitat, ja que en els hàbitats no s'hi poden definir individus ni tampoc tenen un
component genètic comparable al dels tàxons. Així, des de fa temps, la IUCN treballa en
l'establiment de categories d'amenaça i de criteris per assignar-les als hàbitats, però encara
no disposem de cap proposta definitiva (Rodríguez et al, 2011).
Amb la informació de què disposem, però, es pot bastir una metodologia que ens apropi a la
definició d'unes categories i d'uns criteris que siguin el màxim possible d'objectivables i que
permetin fer comparacions entre hàbitats. En qualsevol cas, per a l'objectiu que ens ocupa,
entenem que el més important és delimitar de la manera més precisa possible els hàbitats
que tinguin el valor màxim de grau d'amenaça, sense menystenir les altres categories.
Així, proposem establir 4 categories per avaluar el grau d'amenaça dels hàbitats (a banda
del valor 0: no procedeix l'estimació):
Valor 4 (màxim). El tenen els hàbitats que compleixin al

4 menys una de les següents condicions:
● Hàbitats definits per la dominància d'un tàxon que estigui

inclòs al Llibre Vermell de les plantes vasculars endèmiques
i amenaçades de Catalunya (Sáez et al, 2010), en qualsevol
categoria. Per exemple, com que Cistus populifolius té una
categoria de VU a la llista vermella catalana, a l'hàbitat
32.343 ("Estepars dominats per Cistus populifolius,
silicícoles, de terra baixa al territori catalanídic central"),
en tant que dominat per Cistus populifolius, li correspon el
valor màxim d'amenaça.
● Hàbitats que contenen una sola associació fitocenològica,

i aquesta ha estat qualificada com a molt rara o vulnerable
a l'Estratègia catalana per a la conservació de la
biodiversitat (ICHN, 1999). En uns pocs casos en contenen
més d'una, però llavors totes són molt rares o vulnerables.
● Hàbitats forestals que tinguin una superfície total a

Catalunya inferior a 500 ha (grup que correspon a una
quarta part dels boscos). El procediment de càlcul ha
consistit en calcular la superfície total dels hàbitats
forestals a partir de la CHC50, tenint en compte la relació
d'aquestes unitats amb els hàbitats elementals de la Llista.
● Hàbitats de la cartografia complementària que tinguin un

nombre baix de localitats (< 20).
● Hàbitats higròfils no inclosos a cap apartat precedent,

però molt rars a Catalunya (poques localitats).
34.61 Espartars de Stipa tenacissima, de la terra baixa àrida, al territori catalanídic meridional [Plana de Sant Jordi, l'Ametlla de Mar]
Valor 3. El tenen els hàbitats que compleixin al menys una
3 de les següents condicions:
● Hàbitats molt dependents de les condicions del medi on

es fan (qualitat de l'aigua, salinitat, proximitat a la línia
litoral, molleres, presència de guix al sòl, etc.) i que es
troben globalment amenaçats, però que no facin part del
grup 4 (en cas que ocupin poca superfície, passen a valor 4).

Catalunya entre 500 i 4.000 ha.
● Hàbitats arbustius i pradencs, no catalogats amb valor 4,

que tinguin una superfície a Catalunya de menys de 500 ha.
● Hàbitats de la cartografia complementària que tinguin un

nombre baix de localitats (entre 20 i 100).
● Hàbitats molt rars (i amb poca superfície) a Catalunya,

no inclosos al grup 4.

2 de les següents condicions i que per altres raons no tinguin
un valor de grau d'amenaça més gran:

Catalunya entre 4.000 i 14.000 ha.
● Hàbitats arbustius (principalment secundaris) i pradencs

que ocupin entre 500 i 4.000 ha a Catalunya

1 de les següents condicions:
● Hàbitats sense amenaces evidents (vegetació de roques i

tarteres sense tàxons amenaçats...), o bé de caràcter
antropogènic que es podrien establir de nou sense
problemes (repoblacions forestals, per exemple).
● Hàbitats forestals que tinguin una superfície a Catalunya

de més de 14.000 ha.
● Matollars de caràcter secundari (eventualment primaris),

com ara avellanoses, bardisses, matollars de bàlec, gódua,
bruguerola, i hàbitats pradencs que no tenen cap amenaça
concreta i que no estan molt localitzats al territori
(superfícies de més de 4.000 ha).
Valor 0 (no constatat). En fan part tots els hàbitats dels

0 epígrafs 8 (terres agrícoles i àrees antròpiques) i 9 (àrees
talades i afectades per incendis forestals)
Finalment, s'ha adjudicat el valor d'amenaça mitjançant judici expert als pocs hàbitats que
no queden recollits en els apartats precedents:
● Als prats de dall i comunitats relacionades se'ls ha adjudicat valors de 3 o 4

ja que són habitats amenaçats o fortament amenaçats en tots els casos.
● Als herbassars humits i jonqueres que no compleixin alguna de les

condicions per tenir valor 4, se'ls ha atorgat un 1 o un 2, depenent de la raresa
que tinguin al territori. En qualsevol cas sempre estan poc amenaçats.
A l'annex 2 hi ha dues taules amb la relació completa dels habitats CORINE, ordenats pel
codi a la primera i pel valor de grau d'amenaça a la segona (valor 4 —color rosat—, valor 3 —
color carabassa—, valor 2 —color groc— i valor 1 —color verd clar).
38.23 Prats dalladors amb fromental (Arrhenatherum elatius) dels estatges submontà i montà [Esterri d'Àneu]
Taula 2 (annex 1) Valors d'interès de conservació (IC) i grau d'amenaça (A) dels hàbitats
terrestres naturals i seminaturals de Catalunya, ordenats per l'interès de conservació (IC).
Contingut de la taula:
IC1 riquesa florística (biodiversitat)
IC2 raresa florística
IC3 forma d'implantació territorial
IC4 estadi successional (grau de maduresa)
IC5 valor biogeogràfic (endemicitat)
IC6 extensió territorial (freqüència dins el territori català)
IC interès de conservació
A grau d'amenaça
Hàbitat IC1 IC2 IC3 IC4 IC5 IC6 IC A
31.744 Matollars xeroacàntics d'eriçó (Erinacea anthyllis), calcícoles,

de carenes i vessants ventosos, amb sòl esquelètic, dels
3 4 3 4 3 4 21 2
Prepirineus i de les muntanyes catalanídiques centrals i
meridionals
34.7135+ Prats de Festuca gautieri, calcícoles, dels relleixos i peus de

cingle més o menys ombrívols, de les muntanyes catalanídiques 3 3 4 3 4 4 21 4
meridionals
37.83 Herbassars megafòrbics de l'estatge subalpí dels Pirineus i del

3 4 4 4 3 3 21 2
Montseny
41.47+ Boscos caducifolis mixtos, sovint amb erable (Acer

platanoides), dels vessants pedregosos i ombrívols dels estatges 4 2 3 4 4 4 21 4
altimontà i subalpí dels Pirineus centrals
41.291+ Boscos de roure pènol (Quercus robur), higròfils i eutròfics,

4 2 3 4 3 4 20 4
pirenaicocantàbrics
41.292+ Boscos mixtos de roure pènol (Quercus robur), freixe

(Fraxinus excelsior), tells (Tilia spp.)..., higròfils i eutròfics, 4 2 3 4 3 4 20 4
pirenaicocantàbrics
41.33 Freixenedes dels Pirineus i de les muntanyes catalanídiques

4 2 3 4 3 4 20 2
septentrionals
41.4148+ Boscos mixtos amb abundància d'auró blanc (Acer

4 1 3 4 4 4 20 4
campestre), mesòfils i eutròfics, de la Catalunya central
41.63 Rebollars (boscos de Quercus pyrenaica), silicícoles,

3 2 3 4 4 4 20 4
catalanovalencians
Annex 4. ESTAT DE CONSERVACIÓ (EC)
Metodologia proposada per avaluar l'estat de conservació dels hàbitats (EC), basada en
altres treballs que han abordat la mateixa qüestió i que han estat desenvolupats
principalment pel GAVRN de Navarra (García-Mijangos et al., 2004; Olano et al., 2003).
Alguns aspectes per dur a terme aquesta valoració són directament observables a les
ortoimatges (densitat de les capçades, presència de pistes i camins, clarianes...). De tota
manera, el treball de camp s'ha d'utilitzar en molts altres casos.
Els criteris per a valorar l'estat de conservació s'han establert considerant 4 grans tipus
d'hàbitats (als hàbitats en què hi domini la vegetació nitròfila o les construccions humanes
es qualificaran amb un 0 —no procedeix l'avaluació—):
● A. Boscos
● B. Matollars
● C. Pastures
● D. Altres tipus d'hàbitats
Criteris per a adjudicar un valor d'estat de conservació (EC) a un hàbitat concret en un

indret determinat:
A. BOSCOS
Es consideren boscos les formacions forestals en què el recobriment de l'estrat

arbori (fracció de cabuda coberta —Fcc—) és superior al 20% (Fcc > 20%).
EC = 3 quan s'acompleixin tots els criteris següents:
● Criteris verificables a partir de la cartografia:
1 - Fcc superior al 60%, excepte quan el bosc es desenvolupi sobre afloraments

rocosos o altres condicions naturals que impliquin Fcc més petites.
2 - Recobriment de les espècies arbòries principals de l'hàbitat superior al 75%.
3 - Absència d'indicis d'explotació intensa en més del 75% del polígon.
4 - Recobriment d'espècies forestals exòtiques inferior al 10%.

● Altres criteris a considerar si hi ha informació
5 - Classes d'edat: existència evident de diferents classes d'edat ben representades.
6 - Presència de fusta morta.
7 - Presència d'arbres vells o d'arbres aptes per a refugi de fauna.
8 - Estructura i composició florística del sotabosc pròpia de l'hàbitat
EC < 3 (Boscos amb signes evidents d'alteracions antròpiques)
1 - Camins forestals, vies per treure fusta.
2 - Aclarides (Fcc < 60%, sempre que no sigui propi de l'hàbitat).
3 - Estat del bosc en boscos joves i densos.
4 - Erosió del sòl a causa del bestiar.
● Altres criteris a considerar si hi ha informació:
5 - Absència de regeneració per pastura de fulles i brots tendres.
6 - Corriols generats per la pastura (en boscos densos).
7 - Presència d'arbres podats.
8 - Matollar arbrat (explotació per llenya i carbó).
9 - Rels dels arbres al descobert per erosió antròpica.
10 - Troncs i rels cremades, cendres al sòl.
11 - Estructura (mida i recobriment) i composició florística del sotabosc diferent a

l'òptima, segons les condicions ecològiques.
12 - Classes d'edat homogènies.
13 - Absència de fusta morta, arbres vells o arbres aptes per a refugi de fauna.
EC = 2 — Si es dóna un criteri amb intensitat mitjana (entre el 25 y el 50 % del bosc)

EC = 1 — Si es dóna un sol criteri amb intensitat alta (> 50% del polígon cartografiat)
EC = 1 — Si es donen dos o més criteris amb intensitat mitjana o alta
EC = 2 — Recobriment d'espècies forestals exòtiques entre el 10% i el 30%
EC = 2 — Recobriment d'espècies forestals exòtiques superior al 30%
Exemples:
- Polígon amb espècies exòtiques >10% y < 30%: EC = 2
- Polígon amb espècies exòtiques >10% y < 30% en bosc jove: EC = 1
- Polígon amb camins forestals en el 30% de la superfície i clarianes en el 60%: EC = 1
B. MATOLLARS
Es consideren matollars les formacions arbustives en què el

recobriment d'espècies llenyoses és superior al 20%
1 - Matollar dens (recobriment superior al 60%, excepte quan es desenvolupi sobre

afloraments rocosos o altres condicions naturals que impliquin densitats menors).
3 - Estructura i composició florística pròpia de l'hàbitat.
EC < 3 (matollars amb signes evidents d'alteracions antròpiques)
1 - Sòl erosionat a causa de la sobrepastura o a altres factors.
2 - Evidències d'incendis.
3 - Desbrossades no recents.
4 - Pastura de branques i fulles excessiva.
5 - Presència d'arbres disseminats.
6 - Estructura (talla i recobriment) i composició florística diferent a l' òptima

segons les condicions ecològiques.
7 - Altres evidències de cremes (branques inferiors cremades, cendres al sòl...).

EC = 2 — Si es dóna un sol criteri, amb intensitat mitjana (menys del 50% del polígon)
EC = 1 — Si es dóna un sol criteri, amb intensitat alta (més del 50% del polígon)
EC = 1 — Si es donen dos o més criteris, amb intensitat mitjana o alta
EC = 2 — Polígon amb un 50% - 75% de recobriment de matollar en un estat òptim
EC = 1 — Polígon amb un 25% - 50% de recobriment de matollar en un estat òptim
C. PASTURES
Es consideren pastures les formacions herbàcies on el recobriment

de plantes llenyoses és inferior al 20%. Els prats de dall i altres
hàbitats afins del grup de codi 38 no s'inclouen en aquest apartat
2 - Estructura i composició florística pròpia de l'hàbitat.
EC < 3 (pastures amb signes evidents d'alteracions antròpiques)
1 - Roderes de cotxes.
2 - Proliferació de camins produïts pel bestiar.
3 - Punts d'acumulació de bestiar (vora basses, fonts, cledes...).
4 - Sòls erosionats.
5 - Presència d'espècies indicadores de sobrepastura.
6 - Disminució del recobriment d'espècies característiques de l'hàbitat.
7 - Adobats i ressembres freqüents.
8 - Cremes reiterades.
EC = 2 — Si es dóna un sol criteri, amb intensitat mitjana (menys del 50% del polígon)
EC = 1 — Si es dóna un sol criteri, amb intensitat alta (més del 50% del polígon)
EC = 1 — Si es donen dos o més criteris, amb intensitat mitjana o alta
D. ALTRES TIPUS D'HÀBITATS
SALZEDES
L'estat de conservació s'avalua a partir del recobriment (C) i la densitat (D) de l'estrat
superior. Pel que fa a la densitat, està directament relacionada amb l'edat dels salzes; així,
de manera general, les salzedes constituïdes per exemplars joves són més denses que les
formacions madures.
valor recobriment (C) densitat (D)
Densitat alta, exemplars molt joves i molt

1 < 60%
junts, tots de la mateixa edat
Densitat mitjana, exemplars de diferents
2 entre 60% i 75%
edats, amb més distància entre ells
Densitat baixa, exemplars madurs amb
3 > 75%
individus relativament separats
L'Estat de Conservació (EC) s'obté de la següent manera:
EC = 1 — C + D  2
EC = 2 — 3 < C + D < 4
EC = 3 — C + D  5
41.124 Sargars i gatelledes muntanyencs [la Guingueta d'Àneu]

BARDISSES
L'estat de conservació s'avalua a partir del recobriment (C) de l'estrat arbustiu i de

l'estructura (E) de l'hàbitat. Pel que fa a l'estructura, es té en compte el desenvolupament
dels diferents arbustos, la presència de lianes i la seva impenetrabilitat.
valor recobriment (C) estructura (E)
< 60% o arbustos aïllats Estructura simple: arbusts joves, absència de

1
dispersos lianes
entre 60% i 75% o arbustos fent Estructura de complexitat mitjana: arbusts més
2
grups més o menys dispersos desenvolupats barrejats, presència de lianes
> 75% o arbustos fent grups amb
3 Estructura complexa
continuïtat entre ells
L'Estat de Conservació (EC) s'obté de la següent manera:
EC = 1 — C + E  2
EC = 2 — 3 < C + E < 4
EC = 3 — C + E  5
MOLLERES
Es prendran en consideració especialment els següents factors:
1 - Sobrepastura (plantes menjades, presència d'espècies nitròfiles i de les pastures

circumdants, alta presència de defecacions)
2 - Presència de camins o corriols
3 - Trepig excessiu per part del bestiar
4 - Àrees erosionades
Amb presència d'algun d'aquests factors, EC < 3. Segons la intensitat, EC = 2 o EC = 1
HÀBITATS RUPÍCOLES O GLAREÍCOLES
En condicions normals, EC = 3, excepte si hi ha senyals de sobrepastura (plantes

menjades, nitrificació...) que llavors el valor serà EC = 2.
PRATS DE DALL I HÀBITATS AFINS
Es tindran en compte els següents factors:
1 - Superfície ben definida (marges) y homogènia
2 - Presència d'espècies pròpies i amb presència escassa d'espècies banals
3 - Recobriment del sòl completa (sense àrees amb sòl exposat)
4 - Evidència de que estiguin en actiu (adobats, dallats...)
Si es donen totes aquestes condicions, EC = 3
FALGUERARS
Es tindran en compte els següents factors:
1 - Superfície ben definida i aspecte homogeni
2 - Continuïtat espacial. Poca presència d'arbusts o fragments de pastura (<25%)
3 - Sense evidències de cremes recents
4 - Sense evidència de pastura
Amb totes aquestes condicions, EC = 3. Amb una o dues condicions sense complir,
EC = 2. Amb més de dues condicions sense complir, EC = 1.
31.861 Falgars (poblaments de Pteridium aquilinum), mesohigròfils i acidòfils, de la muntanya mitjana (i de l'estatge subalpí) [Fageda d'en Jordà]
1
presentación
9160
Bosques pirenaico-cantábricos
de roble y fresno
Autor
Vicente Rozas
2. CARACTERIZACIÓN ecológica
2.1. Regiones naturales condicionan un desarrollo edáfico diferencial, de-

terminante para la distribución de los tipos de há-
Tipo de hábitat no cartografiado. bitat terrestres. Las litologías básicas favorecen el
desarrollo de un complejo de cambio edáfico más
eficiente en la retención e intercambio de nutrien-
2.2. Factores biofísicos tes, con abundantes arcillas que se acomplejan con
de control la materia orgánica, formado un complejo arcillo-
húmico bien desarrollado. La presencia de este tipo
No existe información referente a los factores biofí- de suelos más ricos y con mayor capacidad de reten-
sicos que condicionan la distribución de este tipo de ción del agua y los nutrientes, favorece la presencia
hábitat, así como su estructura y dinámica. Su área de los bosques mixtos. Sobre los suelos derivados de
de distribución ocupa predominantemente los pisos litologías ácidas, por el contrario, es habitual la exis-
bioclimáticos colino y montano, y pueden alcanzar tencia de bosques menos ricos en especies indife-
el piso altimontano en los Pirineos (asociación Bra- rentes edáficas o más generalistas (robles y hayas),
chypodio sylvatici-Fraxinetum excelsioris), por lo que capaces de crecer sobre suelos con un complejo ar-
la altitud no parece ser un factor de control determi- cillo-húmico menos desarrollado.
nante para su distribución. Sin embargo, en las áreas
de contacto entre el bosque pirenaico-cantábrico La predominancia de bosques mixtos sobre sustra-
con roble y fresno, con otros tipos forestales domi- tos calcáreos es patente en las laderas de cañones y
nantes menos diversos (robledales, hayedos), el desfiladeros, tan frecuentes en el área pirenaico-
componente edáfico parece ser determinante para la cantábrica a lo largo de los cursos de ríos y arroyos.
distribución de este tipo de hábitat. El componente En estas zonas escarpadas y sobre litosuelos poco
edáfico ha sido también la causa de que este tipo de desarrollados, se encuentran bosques mixtos, en los
bosque mixto, por desarrollarse sobre sustratos más que los robles son poco abundantes, dominados
ricos y productivos que otros tipos forestales, haya por especies de arces, tilos y olmos (tipo de hábitat
sido deforestado en mayor medida que otros tipos 9180: bosques de laderas, desprendimientos y ba-
de hábitat, para su utilización agrícola o transforma- rrancos del Tilio-Acerion). En áreas de fondo de
ción en praderas productoras de forraje. En cuanto valle más o menos extensas, y en los suelos ricos
al aspecto dinámico, el manejo por parte de las po- desarrollados sobre aluviones fluviales cuaternarios,
blaciones locales parece haber tenido un papel muy se encuentran restos de los bosques mixtos con ro-
relevante en la distribución y dinámica de este hábi- bles y otras especies de árboles, en especial fresnos,
tat forestal, condicionando en gran medida la es- arces y olmos.
tructura actual de gran parte de las representaciones
que se conservan de este bosque mixto. Sin embargo, a diferencia de los bosques de desfila-
dero, la gran productividad de los suelos llanos de
Los principales factores biofísicos de control de la aluvión ha condicionado la casi total desaparición
distribución, estructura y dinámica de los bosques de estos bosques de fondo de valle, que han sido
pirenaico-cantábricos de roble y fresno son: sustituidos por praderías, áreas de cultivo y asenta-
mientos humanos.
Características edáficas
Régimen de manejo
En la cornisa pirenaico-cantábrica es común el con-
tacto entre litologías básicas (calizas, margas, limos) El manejo por parte de las poblaciones humanas ha
y litologías ácidas (cuarcitas, areniscas, pizarras) que condicionado históricamente, tanto el área de dis-
14 Bosques / 9160 Bosques pirenaico-cantábricos de roble y fresno
tribución de los bosques mixtos pirenaico-cantábri- de distribución específicas. Sin embargo, la unidad
cos como su estructura y dinámica. Los terrenos considerada como un todo responde a unos factores
más adecuados para el cultivo y la creación de pra- ecológicos comunes, muestra unas características es-
derías fueron deforestados a lo largo de la historia, tructurales y dinámicas particulares, y presenta una
y los retazos de bosques mixtos que aún se conser- problemática común para su conservación, determi-
van suelen estar sometidos a un intenso manejo nada sobre todo por las técnicas de manejo y el régi-
mediante talas y desmoches. Este régimen de mane- men de perturbación impuestos por las poblaciones
jo tradicional condiciona la dinámica de la regene- humanas. Estos factores ecológicos de control, carac-
ración de las diferentes especies, y por tanto, la terísticas estructurales y dinámicas son prácticamente
composición del dosel arbóreo. La vegetación del los mismos, a lo largo de toda su área de distribu-
sotobosque se encuentra también habitualmente ción, en la franja pirenaico-cantábrica. Por tanto,
sometida a un intenso aprovechamiento ganadero, desde el punto de vista ecológico, no es necesario
por lo que es habitual la presencia de especies her- diferenciar entre diferentes subtipos de la unidad
báceas pratenses en el cortejo florístico de los bos- “Bosques pirenaico-cantábricos de roble y fresno”
ques mixtos. La estructura del bosque mixto habi- para realizar una adecuada caracterización ecológica,
tualmente indica un intenso manejo en el pasado. evaluación del estado de conservación y recomendar
Son muy frecuentes los ejemplos de bosques secun- medidas concretas para su conservación.
darios compuesto por doseles coetáneos con escasa
regeneración y abundantes individuos multifustales Sin embargo, al igual que para muchos otros tipos
resultantes de rebrotes de cepa. de hábitat forestales, sí que existen diferentes tipos
culturales, derivados de técnicas de manejo particu-
Raramente se encuentran ejemplos de bosques mix- lares practicadas por la población humana. Es muy
tos formados por distintas generaciones de árboles, común, por ejemplo, que la mayor parte de la su-
con árboles maduros de un solo fuste y una vegeta- perficie ocupada por “Bosques pirenaico-cantábri-
ción en el sotobosque compuesta por plantas nemo- cos de roble y fresno” en una comarca, sea bosque
rales (Ver fotografías 1, 2 y 3). En este sentido cabe secundario o derivado de rebrotes de cepa, tras talas
plantearse en qué medida los bosques mixtos, tal a matarrasa o más o menos selectivas. La existencia
como hoy se conocen, pueden considerarse tipos de de individuos multifustales de diversas especies
hábitat naturales, o bien se trata de bosques cultu- como robles, fresnos, tilos o arces, nos informan
rales o post-culturales derivados de la actividad hu- sobre este posible origen (ver fotografía 4). En otras
mana. Al igual que sucede con muchos otros tipos ocasiones, en especial en situaciones próximas a los
de hábitat que precisan de la perturbación humana núcleos rurales, es habitual un tratamiento como
para su perpetuación, probablemente el manteni- bosque abierto adehesado, con un uso ganadero del
miento del régimen de manejo tradicional sea nece- subvuelo más o menos intenso, y el desmochado de
sario para la conservación de los bosques mixtos y los árboles, en especial de los robles y fresnos, para
su actual composición y estructura. Sin embargo, obtención de leñas o ramón para alimentar al gana-
antes de proponer medidas concretas para el mane- do (ver fotografía 6). En cualquier caso, estos tipos
jo de cara a la conservación del tipo de hábitat, ba- culturales son fácilmente reconocibles y pueden en-
sadas en la intuición o en principios especulativos, trar a formar parte de los criterios de valoración y
es necesario investigar este punto para conocer cuál recomendaciones para la gestión, por lo que no es
es el impacto real del manejo sobre la estructura y necesario diferenciarlos a priori como subtipos de
dinámica de este tipo de bosques mixtos (ver el este tipo de hábitat.
apartado 5.2. Líneas prioritarias de investigación).
2.4. Especies de los anexos

2.3. Subtipos II, IV y V
La división, previamente aportada por la clasificación No existen especies recogidas en los anexos II, IV y
fitosociológica de este tipo de hábitat en forma de V de la Directiva de Hábitats exclusivamente liga-
cinco asociaciones vegetales particulares (ver el apar- das a los bosques pirenaico-cantábricos de roble y
tado 1.5. Esquema sintaxonómico), está basada en la fresno. Sí existen especies presentes en este tipo de
presencia de especies vegetales diferenciales con áreas hábitat, compartidas con otros tipos de hábitat.
15
Caracterización ecológica
En la tabla 2.1 se citan especies incluidas en los anexos CEE) que, según la información disponible, se en-
II, IV y V de la Directiva de Hábitats (92/43/CEE) y cuentran común o localmente presentes en el tipo
en el anexo I, II y III de la Directiva de Aves (79/409/ de hábitat de interés comunitario 9160.
Taxón Anexos Directiva Afinidad* hábitat Afinidad* subtipo Comentarios

Invertebrados
Cerambyx cerdo II, IV No preferencial —
Lucanus cervus II No preferencial —
Anfibios y reptiles
Rana temporaria V No preferencial —
Rana iberica IV No preferencial —
Mamíferos
Genetta genetta V No preferencial —
Martes martes V No preferencial —
Felis silvestris IV No preferencial —
Aves
Dendrocopos medius Anexo I Directiva de Aves No preferencial —
Columba palumbus Anexos II, III Directiva de No preferencial
—
Aves
Streptopelia decaocto Anexo II Directiva de Aves No preferencial —
Streptopelia turtur Anexo II Directiva de Aves No preferencial —
Scolopax rusticola Anexos II, III Directiva de No preferencial
—
Aves
Turdus merula Anexo II Directiva de Aves No preferencial —
Turdus philomelos Anexo II Directiva de Aves No preferencial —
Turdus viscivorus Anexo II Directiva de Aves No preferencial —
Garrulus glandarius Anexo II Directiva de Aves No preferencial —
Plantas
Culcita macrocarpa II, IV No preferencial —
Ruscus aculeatus V No preferencial —
Woodwardia radicans II, IV No preferencial —
* Afinidad: Obligatoria: taxón que se encuentra prácticamente en el 100% de sus localizaciones en el tipo de hábitat considerado; Especialista: taxón que se
encuentra en más del 75% de sus localizaciones en el tipo de hábitat considerado; Preferencial: taxón que se encuentra en más del 50% de sus
localizaciones en el tipo de hábitat considerado; No preferencial: taxón que se encuentra en menos del 50% de sus localizaciones en el tipo de hábitat
considerado.
Tabla 2.1
Taxones incluidos en los anexos II, IV y V de la Directiva de Hábitats (92/43/CEE) y en el anexo I de la
Directiva de Aves (79/409/CEE) que se encuentran común o localmente presentes en el tipo de hábitat 9160.
En el anexo 1 de la presente ficha se incluye un listado adicional de las especies incluidas en los anexos II,
IV y V de la Directiva de Hábitats (92/43/CEE) y en el anexo I de la Directiva de Aves (79/409/CEE),
aportado por la Asociación Herpetológica Española (AHE), la Sociedad Española de Ornitología (SEO/
Birdlife) y la Sociedad Española para la Conservación y Estudio de los Mamíferos (SECEM).
2.5. Exigencias ecológicas no de la Biodiversidad (CIBIO, Instituto Universi-

tario de Investigación, Universidad de Alicante), la
No existe información exhaustiva sobre la caracteri- Asociación Herpetológica Española (AHE), la So-
zación ecológica de los bosques pirenaico-cantábri- ciedad Española de Ornitología (SEO/Birdlife) y la
cos de roble y fresno. A partir de información refe- Sociedad Española de Biología de la Conservación
rente a su distribución y observaciones personales, de Plantas (SEBCP).
se proponen las siguientes premisas sobre las exi-
gencias ecológicas de este tipo de hábitat.
■ Dinámica de poblaciones y dinámica
del sistema
■ Climatología
Total desconocimiento en cuanto a la estructura y
Asociado a los pisos bioclimáticos colino y monta- dinámica de las poblaciones arbóreas, así como a los
no de la región Eurosiberiana de la Península Ibéri- factores que condicionan la dinámica del sistema.
ca. Temperatura media anual entre 8 y 15 °C, tem- Debido a la gran diversidad de especies que consti-
peratura media de las mínimas del mes más frío tuyen el dosel principal de estos bosques, es de su-
entre -3 y 7 °C, temperatura media de las máximas poner la existencia de diversas estrategias de regene-
del mes más frío entre 3,5 y 12,5 °C, precipitación ración. Algunas especies muestran cierta tolerancia
total anual entre 940 y 1.800 mm. a la sombra (Tilia spp., Acer spp.), las cuales supues-
tamente dominarían en estados sucesionales más
avanzados, mientras que otras son más intolerantes
(Quercus spp., Fraxinus excelsior) y con un carácter
■ Factores topográficos, geomorfología
más netamente colonizador de espacios abiertos y
y edafología
huecos del dosel (Rozas, 2003). Sin embargo, la di-
námica natural de este tipo de formaciones es muy
Asociados a fondos de valle con suelos profundos difícil de discernir, ya que las actividades humanas
bien desarrollados, a veces sobre coluviones fluviales han condicionado históricamente la estructura y
y con nivel freático elevado. Sin embargo, la distri- dinámica del sistema.
bución de este tipo de bosques debió ser mucho
más amplia, ya que la mayor parte de la superficie
potencial ha sido deforestada y transformada en ■ Variación estacional
praderías.
Similar a otros tipos de bosque caducifolio, con una
marcada alternancia anual entre una estación de
■ Especies características y diagnósticas crecimiento activo en que el follaje está desarrollado
y determina la cantidad de luz que alcanza el soto-
Árboles: Acer campestre, A. pseudoplatanus, A. opa- bosque, y una fase de reposo fisiológico en que el
lus, Fraxinus excelsior, Prunus avium, Tilia cordata, dosel está desprovisto de hojas y los procesos de fo-
T. plathyphyllos, Ulmus glabra. Arbustos: Cornus tosíntesis y transpiración se detienen. Una excep-
sanguinea, Crataegus laevigata, Euonymus europaeus, ción la constituyen algunas especies perennifolias
Ligustrum vulgare, Prunus spinosa, Rhamnus cathar- de carácter lauroide, que pueden encontrarse en el
tica, Viburnum lantana. Trepadoras: Clematis vital- sotobosque de este tipo de hábitat (Ilex aquifolium,
ba, Hedera helix, Lonicera periclymenum, Smilax as- Laurus nobilis; ver fotografía 5).
pera. Herbáceas: Arum italicum, Galeobdolon
luteum, Hypericum androsaemum, Lysimachia nemo-
rum, Phyllitis scolopendrium, Polystichum setiferum, ■ Ecología del paisaje
Primula vulgaris, Pulmonaria longifolia, Rosa arven-
sis, Veronica montana. No existe información sobre la ecología, a escala de
paisaje, referente al área completa de este tipo de
En el anexo 1 de la presente ficha se incluye un hábitat. Existe un trabajo, reciente realizado en As-
listado adicional de las especies características y turias, en que se estudian los patrones de fragmen-
diagnósticas, aportado por el Centro Iberoamerica- tación de diversos tipos de bosques montanos
17
Caracterización ecológica
(García et al., 2005). Se concluye que la fragmen- pérdida de biodiversidad, es de suponer que las es-
tación, la irregularidad de los fragmentos y la dis- pecies más sensibles a la fragmentación del tipo de
tancia entre fragmentos, es mayor en los tipos de hábitat serán las más amenazadas. La ausencia de
bosques desarrollados en áreas potencialmente especies estrechamente ligadas a este tipo de hábi-
aprovechables para usos agrícolas y ganaderos (fon- tat y la elevada proporción de especies generalistas,
dos de valle y laderas sur), entre ellos los bosques pueden estar relacionadas con su alto grado de
mixtos con fresno y arce, y los robledales. Dada la fragmentación, determinado por los sistemas histó-
relación existente entre grado de fragmentación y ricos de manejo.
3. EVALUACIÓN DEL ESTADO
DE CONSERVACIÓN
3.1. Determinación y
seguimiento de la
superficie ocupada
Tabla 3.1
Datos correspondientes a las superficies de distribución y ocupación del tipo de hábitat de interés comunitario 9160.
Región biogeográfica ALP

2
Superficie en km Desconocido (tipo de hábitat no cartografiado)
Fecha de determinación —
Calidad de los datos: 3, buena; 2, mediana; 1, pobre 1, pobre
Tendencia: 0, estable; + xx %; - xx % Desconocido
Área de distribución Período evaluado —
Razones que explican la tendencia indicada: 0, desco-

nocidas; 1, mejora del conocimiento/datos más preci-
sos; 2, cambio climático; 3, influencia humana directa
0
(restauración, deterioro, destrucción); 4, influencia
antropogénica/zoogénica indirecta; 5, procesos natura-
les; 6, otras (especificar)
Superficie en km2 Desconocido (tipo de hábitat no cartografiado)
Método utilizado: 3, estudio sobre el terreno; 2, basado

en datos de sensores remotos; 1, sólo o principalmente 1
basado en el criterio de expertos
Calidad de los datos: 3, buena; 2, mediana; 1, pobre 1

Superficie abarcada
dentro del área de Período evaluado —
distribución
0
Principales presiones Manejo tradicional. Fragmentación
Cambios de uso del territorio. Cese del manejo

Amenazas
tradicional
Área de distribución de referencia favorable en km2 Desconocido (tipo de hábitat no cartografiado)

Información
complementaria Superficie de referencia favorable en km2 Desconocido (tipo de hábitat no cartografiado)
Sigue
Continuación Tabla 3.1
Región biogeográfica ATL

2
Superficie en km Desconocido (tipo de hábitat no cartografiado)
Calidad de los datos: 3, buena; 2, mediana; 1, pobre 1, pobre
Área de distribución Período evaluado —

0
Superficie en km2 Desconocido (tipo de hábitat no cartografiado)
Método utilizado: 3, estudio sobre el terreno; 2, basado

en datos de sensores remotos; 1, sólo o principalmente 1
basado en el criterio de expertos
Calidad de los datos: 3, buena; 2, mediana; 1, pobre 1

Superficie abarcada
dentro del área de Período evaluado —
distribución
0
Principales presiones Manejo tradicional. Fragmentación
Cambios de uso del territorio. Cese del manejo

Amenazas
tradicional
Área de distribución de referencia favorable en km2 Desconocido (tipo de hábitat no cartografiado)

Información
complementaria Superficie de referencia favorable en km2 Desconocido (tipo de hábitat no cartografiado)
Valoración Valoración
Región biogeográfica alpina Región biogeográfica atlántica
Área de distribución XX Área de distribución XX
Superficie ocupada dentro del Superficie ocupada dentro del

XX XX
área de distribución área de distribución
Favorable (FV); Inadecuada (U1); Mala (U2); Desconocida (XX).
Tabla 3.2
Valoración de las superficies de distribución y ocupación del tipo de hábitat 9160 en las
regiones biogeográficas Alpina y Atlántica.
Hidri_cat_A4.qxd 11/4/06 16:31 Página 119
Índex QBR (rius mediterranis no efímers) - Full de camp A 1/2
Aquesta qualificació ha de ser aplicada en tota la zona de ribera dels rius (riba i
ribera pròpiament dita): zones inundades periòdicament per les avingudes
ordinàries i les màximes.
Els càlculs es realitzaran sobre l’àrea que presenta una potencialitat de suportar Ri bera
una massa vegetal a la ribera. No es contemplen les zones amb substrat dur on
no pot arrelar una massa vegetal permanent.
Ri ba
L’índex no és aplicable a les zones més altes de les conques on no existeix, de L l i t del ri u
forma natural, vegetació arbòria. En rius efímers, utilitzeu el full de camp B.
Punt de mostreig:
Data: Hora:
La puntuació de cada un dels 4 apartats no pot ser negativa ni excedir de 25 Operador/a:
Grau de cobertura de la zona de ribera (les plantes anuals no es compten) Puntuació entre 0 i 25
Puntuació
1a 25 > 80 % de cobertura vegetal de la zona de ribera
1b 10 50-80 % de cobertura vegetal de la zona de ribera
1c 5 10-50 % de cobertura vegetal de la zona de ribera
1d 0 < 10 % de cobertura vegetal de la zona de ribera
1i + 10 si la connectivitat entre el bosc de ribera i l’ecosistema forestal adjacent és total
1ii +5 si la connectivitat entre el bosc de ribera i l’ecosistema forestal adjacent és superior al 50%
1iii -5 si la connectivitat entre el bosc de ribera i l’ecosistema forestal adjacent és entre el 25 i 50%
1iv -10 si la connectiviat entre el bosc de ribera i l’ecosistema forestal adjacent és inferior al 25%
Estructura de la coberta (es considera únicament la zona de ribera amb cobertura) Puntuació entre 0 i 25
Puntuació (depèn del grau de cobertura de la ribera)
1a 1b 1c 1d
2a 25 10 5 0 cobertura d’arbres superior al 75 %
2b 10 5 0 0 cobertura d’arbres entre el 50 i 75 % o cobertura d’arbres entre el 25 i 50 % i en la
resta de la cobertura els arbustos superen el 25 %
2c 5 0 0 0 cobertura d’arbres inferior al 50 % i la resta de la cobertura amb arbustos entre 10 i 25 %
2d 0 0 0 0 sense arbres
2i + 10 si a la riba la concentració d’helòfits, arbustos o herbassar megafòrbic* és superior al 50 %
2ii +5 si a la riba la concentració d’helòfits, arbustos o herbassar megafòrbic* és entre el 25 i 50 %
2iii +5 si els arbres tenen un sotabosc arbustiu
2iv -5 si hi ha una distribució regular (linealitat) als peus dels arbres i el sotabosc és > 50 %
2v -5 si els arbres i arbustos es distribueixen en taques, sense continuïtat
2vi -5 si no existeix un sotabosc consolidat (exceptuant les zones amb una elevada pedregositat)*
2vii - 10 si hi ha una distribució regular (linealitat) als peus dels arbres i el sotabosc és < 50 %
Qualitat de la coberta (depèn del tipus geomorfològic de la zona de ribera**) Puntuació entre 0 i 25
Puntuació Tipus Tipus Tipus
1 2 3
3a 25 nombre d’espècies d’arbres autòctons >1 >2 >3
3b 10 nombre d’espècies d’arbres autòctons 1 2 3
3c 5 nombre d’espècies d’arbres autòctons - 1 1-2
3d 0 sense arbres autòctons
3i + 10 si la comunitat forma una franja longitudinal contínua adjacent
al canal fluvial en més del 75% de la longitud del tram
3ii +5 si la comunitat forma una franja longitudinal contínua adjacent
al canal fluvial entre el 50 i el 75% de la longitud del tram
3iii +5 si les diferents espècies es disposen en bandes paral·leles al riu
3iv +5 si el nombre d’espècies d’arbustos autòctons és: >2 >3 >4
3v -5 si hi ha estructures construïdes per l’home
3vi -5 si hi ha alguna espècie perenne al·lòctona*** aïllada
3vii - 10 si hi ha espècies perennes al·lòctones*** formant
comunitats
3viii - 10 si hi ha abocaments de deixalles
Grau de naturalitat del canal fluvial Puntuació entre 0 i 25
Puntuació
4a 25 el canal del riu no ha estat modificat
4b 10 modificacions de les terrasses adjacents a la llera del riu amb reducció del canal
4c 5 signes d’alteració i estructures rígides intermitents que modifiquen el canal del riu
4d 0 riu canalitzat en la totalitat del tram
4i - 10 si hi ha alguna estructura sòlida dins del llit del riu
4ii - 10 si hi ha alguna presa o altra infrastructura transversal al llit del riu
Puntuació final (suma de les puntuacions anteriors)
Fulls de camp i laboratori 119

Índex QBR (rius mediterranis no efímers) - Full de camp A 2/2
* D’aplicació només en trams situats a més de 800 metres d’altitud
** Determinació del tipus geomorfològic de la zona de ribera (apartat 3, qualitat de la coberta)

Sumeu el tipus de desnivell de la dreta i de l’esquerra de la riba, i sumeu o resteu segons els altres dos apartats.
Puntuació
Tipus de desnivell de la zona ripària Esquerra Dreta
Vertical/còncau (pendent > 75º), amb una alçada no
superable per les màximes avingudes Màx. crescudes Màx. crescudes
6 6
Crescudes ordi nàri es Crescudes ordi nàri es
Igual però amb un petit talús o riba inundable

periòdicament (avingudes ordinàries) Màx. crescudes Màx. crescudes
5 5
Pendent entre el 45 i 75º, esglaonat o no. El pendent es

comptabilitza amb l’angle entre l’horitzontal i la recta M àx. crescudes
b
Màx. crescudes 3 3
entre la llera i el darrer punt de la ribera. Crescudes ordi nàri es
a
Crescudes ordi nàri es
a> b
Pendent entre el 20 i 45º, esglaonat o no.

b Màx. crescudes
a< b Màx. crescudes
a
2 2
Pendent < 20º, ribera uniforme i plana.

M àx . crescudes
Cr escudes or di nàri es 1 1
Existència d’una illa o illes al mig del llit del riu
Amplada conjunta “a” > 5 m. -2

a
Amplada conjunta “a” entre 1 i 5 m. -1

a
Percentatge de substrat dur amb incapacitat perquè hi arreli una massa vegetal permanent
> 80 % No es pot mesurar
60 - 80 % +6
30 - 60 % +4
20 - 30 % +2
Puntuació total
Tipus geomorfològic segons la puntuació

> 8 Tipus 1 Riberes tancades, normalment de capçalera, amb baixa potencialitat de tenir un bosc extens
entre 5 i 8 Tipus 2 Riberes amb una potencialitat intermèdia de suportar una zona vegetada, trams mitjans dels rius
< 5 Tipus 3 Riberes extenses, amb elevada potencialitat de tenir un bosc extens, trams baixos dels rius
*** Espècies freqüents i considerades al·lòctones
Ailanthus altissima Cortaderia selloana Phyllostachys sp. Salix babylonica

Acacia sp. Helianthus tuberosus Phytolacca americana Ulmus pumila
Acer negundo Lonicera japonica Platanus x hispanica
Arundo donax Nicotianasp. Populus deltoides Fruiters
Buddleja davidii Partenocissus sp. Robinia pseudoacacia
120 Protocol d’avaluació de la qualitat HIDromorfològica dels RIus

Índex QBR (rius efímers) – Full de camp B 1/2
Aquesta qualificació ha de ser aplicada en tota la zona de ribera dels rius (riba i
ribera pròpiament dita): zones inundades periòdicament per les avingudes
ordinàries i les màximes.
Els càlculs es realitzaran sobre l’àrea que presenta una potencialitat de suportar Ri bera
una massa vegetal a la ribera. No es contemplen les zones amb substrat dur on
no pot arrelar una massa vegetal permanent.
Ri ba
L’índex no és aplicable a les zones més altes de les conques on no existeix, Ll i t del ri u
de forma natural, vegetació arbòria. En rius no efímers, utilitzeu el full de camp A.
Punt de mostreig:
Data: Hora:
La puntuació de cada un dels 4 apartats no pot ser negativa ni excedir de 25 Operador/a:
Grau de cobertura de la zona de ribera (les plantes anuals no es compten) Puntuació entre 0 i 25
Puntuació
1a 25 > 50 % de cobertura vegetal de la zona de ribera
1b 10 30-50 % de cobertura vegetal de la zona de ribera
1c 5 10-30 % de cobertura vegetal de la zona de ribera
1d 0 < 10 % de cobertura vegetal de la zona de ribera
1i + 10 si la connectivitat entre el bosc de ribera i l’ecosistema forestal adjacent és total
1ii +5 si la connectivitat entre el bosc de ribera i l’ecosistema forestal adjacent és superior al 50%
1iii -5 si la connectivitat entre el bosc de ribera i l’ecosistema forestal adjacent és entre el 25 i 50%
1iv -10 si la connectiviat entre el bosc de ribera i l’ecosistema forestal adjacent és inferior al 25%
Estructura de la coberta (es considera únicament la zona de ribera amb cobertura) Puntuació entre 0 i 25
Puntuació (depèn del grau de cobertura de la ribera)
1a 1b 1c 1d
2a 25 10 5 0 cobertura d’arbres* superior al 75 %
2b 10 5 0 0 cobertura d’arbres* entre el 50 i 75 % o cobertura d’arbres* entre el 25 i 50 % i en la
resta de la cobertura els arbustos superen el 25 %
2c 5 0 0 0 cobertura d’arbres* inferior al 50 % i la resta de la cobertura amb arbustos entre 10 i 25 %
2d 0 0 0 0 sense arbres*
2i + 10 si a la riba la concentració d’helòfits o arbustos és superior al 50 %
2ii +5 si a la riba la concentració d’helòfits o arbustos és d’entre el 25 i el 50 %
2iii +5 si els arbres tenen un sotabosc arbustiu
2iv -5 si hi ha una distribució regular (linealitat) als peus dels arbres i el sotabosc és > 50 %
2v -5 si els arbres i arbustos es distribueixen en taques, sense continuïtat
2vii - 10 si hi ha una distribució regular (linealitat) als peus dels arbres i el sotabosc és < 50 %
Qualitat de la coberta (depèn del tipus geomorfològic de la zona de ribera**) Puntuació entre 0 i 25
Puntuació Tipus Tipus Tipus
1 2 3
3a 25 nombre d’espècies d’arbres* autòctons >1 >2 >3
3b 10 nombre d’espècies d’arbres* autòctons 1 2 3
3c 5 nombre d’espècies d’arbres* autòctons - 1 1-2
3d 0 sense arbres* autòctons
3i + 10 si la comunitat forma una franja longitudinal contínua adjacent
al canal fluvial en més del 75% de la longitud del tram
3ii +5 si la comunitat forma una franja longitudinal contínua adjacent
al canal fluvial entre el 50 i el 75% de la longitud del tram
3iii +5 si les diferents espècies es disposen en bandes paral·leles al riu
3iv +5 si el nombre d’espècies d’arbustos autòctons és: >2 >3 >4
3v -5 si hi ha estructures construïdes per l’home
3vi -5 si hi ha alguna espècie perenne al·lòctona*** aïllada
3vii - 10 si hi ha espècies perennes al·lòctones*** formant
comunitats
3viii - 10 si hi ha abocaments de deixalles
Grau de naturalitat del canal fluvial Puntuació entre 0 i 25
Puntuació
4a 25 el canal del riu no ha estat modificat
4b 10 modificacions de les terrasses adjacents a la llera del riu amb reducció del canal
4c 5 signes d’alteració i estructures rígides intermitents que modifiquen el canal del riu
4d 0 riu canalitzat en la totalitat del tram
4i - 10 si hi ha alguna estructura sòlida dins del llit del riu
4ii - 10 si hi ha alguna presa o altra infrastructura transversal al llit del riu
Puntuació final (suma de les puntuacions anteriors)

Índex QBR (rius efímers) – Full de camp B 2/2
* Es consideren els arbres amb port arbustiu i també els arbustos de port arbori (alçada superior a 1,5 m)
** Determinació del tipus geomorfològic de la zona de ribera (apartat 3, qualitat de la coberta)

Sumeu el tipus de desnivell de la dreta i de l’esquerra de la riba, i sumeu o resteu segons els altres dos apartats.
Puntuació
Tipus de desnivell de la zona ripària Esquerra Dreta
Vertical/còncau (pendent > 75º), amb una alçada no
superable per les màximes avingudes Màx. crescudes M àx. crescudes
6 6
Igual però amb un petit talús o riba inundable

periòdicament (avingudes ordinàries) Màx. crescudes Màx. crescudes
5 5
Pendent entre el 45 i 75º, esglaonat o no. El pendent

es comptabilitza amb l’angle entre l’horitzontal i la recta M àx. crescudes
b
Màx. crescudes 3 3
entre la llera i el darrer punt de la ribera. Crescudes ordi nàri es
a
a> b
Pendent entre el 20 i 45º, esglaonat o no.

b Màx. crescudes
a< b Màx. crescudes
a
2 2
Pendent < 20º, ribera uniforme i plana.

M àx . crescudes
Cr escudes or di nàri es 1 1
Existència d’una illa o illes al mig del llit del riu
Amplada conjunta “a” > 5 m. -2

a
Amplada conjunta “a” entre 1 i 5 m. -1

a
Percentatge de substrat dur amb incapacitat perquè hi arreli una massa vegetal permanent
> 80 % No es pot mesurar
60 - 80 % +6
30 - 60 % +4
20 - 30 % +2
Puntuació total
Tipus geomorfològic segons la puntuació

> 8 Tipus 1 Riberes tancades, normalment de capçalera, amb baixa potencialitat de tenir un bosc extens
entre 5 i 8 Tipus 2 Riberes amb una potencialitat intermèdia de suportar una zona vegetada, trams mitjans dels rius
< 5 Tipus 3 Riberes extenses, amb elevada potencialitat de tenir un bosc extens, trams baixos dels rius
*** Espècies freqüents i considerades al·lòctones
Ailanthus altissima Cortaderia selloana Phyllostachys sp. Salix babylonica

Acacia sp. Helianthus tuberosus Phytolacca americana Ulmus pumila
Acer negundo Lonicera japonica Platanus x hispanica
Arundo donax Nicotianasp. Populus deltoides Fruiters
Buddleja davidii Partenocissus sp. Robinia pseudoacacia

IVF · Fitxa descriptiva de la localitat 1/2

Data Autor/a Codi localitat
/ /
1. Dades generals
1.1. Riu 1.2. Conca
1.3. Localitat 1.4. Munic ipi 1.5. UTM del punt més alt
1.6. Delimitac ió de l’àrea d’estudi
1.7. Usos del sòl i vegetació circumdant a l’àrea d’estudi
Marge dret:
Marge esquerre:
2. Dades del curs d’aigua i les riberes

2.1. Amplada mullada mitjana 2.2. Amplada mitjana dels sorrals/codolars
2.3. Pendent de les ribes

Marge dret:
suau < 22,5º 22,5º < moderat < 45º 45º < rost vertical
Marge esquerre:
suau < 22,5º 22,5º < moderat < 45º 45º < rost vertical
2.4. Nombre de bandes de vegetació de ribera llenyosa autòctona (llevat de Rubus sp) amb recobriment
superior al 15 %
Marge dret: Marge esquerre:
2.5. Amplada mitjana de la zona ripària estudiada
0-5 m 5-10 m 10-20 m 20-40 m > 40 m

Marge dret:
Marge esquerre:
2.6. Canalització
Grau de canalització Tipus de canalització
<25% 25- 50- >75% mota de escullera mur delimita
No
canalitzat
50% 75% terra l’espai
fluvial
Marge dret sí no
Marge esq. sí no

IVF · Fitxa descriptiva de la localitat 2/2
3. Esquema general del tram estudiat. Altres observacions d’interès.

IVF · Fitxa d’inventaris

Codi localitat: Data: Unitat de Vegetació:
/ /
Recobrim.
Espècie Inventaris mitjà
Sòl nu per trepig, camins o moviments de terra
Codi localitat: Data: Unitat de Vegetació:

/ /
Recobrim.
Espècie Inventaris mitjà
Sòl nu per trepig, camins o moviments de terra

IVF · Fitxa de puntuacions

Codi localitat Data Tipologia del curs d’aigua
/ / Permanent/semipermanent
Localitat Operador/a Torrencial
Efímer
1. Puntuació dels inventaris

Codi Unitats de vegetació % Puntuació
Puntuació IVF (0-10)
2. Correccions per a les riberes

Per a qualsevol tipus de riu
marge dret
- Existència d’escullera, mur o mota de terra que restringeix l’espai fluvial.
marge esq.
Per a rius de tipus permanent / semipermanent

marge dret
- Existència de 2 o més bandes de vegetació de ribera llenyosa autòctona.
marge esq.
marge dret
- L’espai que ocuparia la 2a o següents bandes de vegetació de ribera llenyosa autòctona ha
estat ocupat per usos antròpics.
marge esq.
Per a rius de tipus torrencial o efímer

marge dret
- Existència de 2 o més bandes de vegetació de ribera llenyosa autòctona o de vegetació
llenyosa climàcica en contacte amb la ribera.
marge esq.
- L’espai que ocuparia la 2a o següents bandes de vegetació de ribera llenyosa autòctona o la marge dret
franja de contacte amb el bosc climàcic adjacent a la ribera ha estat ocupat per usos
antròpics. marge esq.
Total correcció per a les riberes (valors entre -1 i +1)
3. Correccions per a la vegetació aquàtica

Espècies Estimació recobriment
Absència de vegetació aquàtica amb símptomes evidents de contaminació
Correcció per macròfits
Puntuació integrada IVF

Protocol d’avaluació de pastures v3
PROPOSTA METODOLÒGICA PER A L’AVALUACIÓ DEL MANTENIMENT DEL

BON ESTAT ECOLÒGIC DELS PRATS SEMINATURALS (a partir de Mestelan,
Sainte Marie i Vansteelant, 2007)
Una de les dificultats més importants per poder efectuar una gestió correcte de les pastures
seminaturals és la manca de metodologies d’avaluació del seu estat de conservació com a
hàbitats naturals. Si bé és obvi que amb la realització d’inventaris i transectes florístics es pot
conèixer de forma detallada la coberta vegetal d’una parcel·la, la seva realització requereix un
esforç i un nivell de formació que no permeten la seva aplicació generalitzada al conjunt de
parcel·les d’un territori extens. D’altra banda, no existeix un protocol concret que a partir de la
informació que es pugui obtenir amb aquests inventaris permeti establir un nivell de qualitat o el
compliment de determinats requeriments ecològics. Existeix la necessitat, doncs, de disposar
de metodologies estàndard que permetin assolir aquests objectius i, a ser possible, que puguin
ser aplicades per persones amb una mínima formació en botànica, fins i tot els mateixos
ramaders.
En aquest document es descriu una metodologia que ha estat assajada amb èxit a parcs
naturals del nord de França i d’Alemanya (Mestelan, Sainte Marie i Vansteelant, 2007) i que
permet avaluar de forma senzilla el manteniment de la riquesa florística d’una praderia
seminatural. D’altra banda, es proposa la llista d'espècies de flora indicadora que poden ser
utilitzades a les comarques de la Garrotxa i Osona amb aquesta finalitat.
PROTOCOL DE MOSTREIG
La metodologia és molt simple, consisteix a efectuar un transecte seguint la diagonal més llarga
de la parcel·la a mostrejar, dividida en tres trams de longitud igual. En una amplada d’un metre
a banda i banda de l’eix de mostreig (més o menys l’amplada dels braços estesos) es prendrà
nota de totes les espècies de flora indicadores de pastures seminaturals en bon estat. Resten
exclosos del mostreig els 3 metres més propers als marges del prat i també, dins el transecte,
les zones ecològicament no representatives del prat (marges de talussos, fragments de
matollar, terraprims,...). Cal tenir en compte que en aquestes zones sovint la diversitat florística
és superior per l’efecte vora, cosa que podria alterar els resultats. S’ha establert una longitud
mínima del transecte de 40 metres, per sota de la qual es considera que la mida mostral no
permet aplicar l’índex. En el cas de parcel·les de prat molt extenses en comptes de la diagonal
més llarga es proposa fer un transecte de entre 200 i 300 metres de longitud que passi pel
centre de la parcel·la.
1
Per a l’aplicació generalitzada del protocol convindria disposar de forma prèvia d’una guia
fotogràfica de les espècies indicadores i d’un formulari de recollida de dades. D’altra banda, és
important localitzar el transecte mitjançant GPS o ubicació del mateix en una ortofotomapa.
RESULTAT DE L’AVALUACIÓ
Es considera que la pastura seminatural presenta un bon estat ecològic quan es detecti un
mínim de sis espècies indicadores a cada un dels tres trams del transecte. Les espècies
observades a cada tram no tenen perquè ser les mateixes.
Quan als tres trams es localitzen quatre o més espècies indicadores però algun d’ells es troba
per sota de les sis es considera que correspon a una pastura seminatural amb símptomes
d’alteració (sobrepastura, resembres, nitrificació del sòl,....).
Quan algun dels tres trams presenta menys de quatre espècies indicadores es considera que o
bé el prat no correspon a una pastura seminatural o bé aquesta presenta un estat ecològic
deficient.
S'estableixen doncs tres nivells de qualitat:

1. Bo
2. Mediocre
3. Dolent
SELECCIÓ DE LES ESPÈCIES LOCALS A CONSIDERAR

La llista que es presenta a continuació ha de ser considerada com a provisional, atès que
abans de la seva validació el seu ús ha de ser assajat als prats d’Osona i de la Garrotxa i els
resultats consensuats amb pagesos, tècnics agrònoms i gestors del medi natural. És molt
important que aquests col·lectius puguin participar en el procés selecció definitiva de les
espècies de manera que es garanteixi que la metodologia considera aspectes agronòmics i
productius i pugui ser assumida per tots els agents que intervenen en la gestió de les pastures.
El llistat d'espècies indicadores s'ha establert a partir de dades dels mateixos autors i de les
obres botàniques de referència per al territori d’estudi i per al conjunt de Catalunya (Bolòs et
al, 2005; Bolòs i Masalles, 1983; Oliver i Font, 2008). Es recomanable que la llista comprengui
entre 20 i 30 tàxons perquè un nombre més gran complicaria en excés la seva aplicació. D’altra
banda, calia garantir que les espècies seleccionades complissin diversos requisits (Mestelan,
Sainte Marie i Vansteelant, 2007):
2
1. Contemplar espècies característiques de les diverses tipologies de prats seminaturals

existents a la zona d’aplicació del protocol (per a la Garrotxa i Osona serien prats de
dall i pastures humides -Molinio-Arrhenatheretea-, pastures mesòfiles -Mesobromion i
puntualment Xerobromion-, i prats mediterranis -Aphyllantion i Brachypodion
phoenicoidis-).
2. Les espècies han de tenir sensibilitat ecològica als canvis en el medi com a resultat de
la intensificació agrícola. Aquells tàxons que són tolerants a la sobrepastura i/o trepig
intens o a la nitrificació del sòl no resulten adequats.
3. Han de ser espècies de fàcil detecció i identificació (excloure gramínies i ciperàcies) i

preferentment amb un període llarg de floració. Tot plegat ha de permetre aplicar l’índex
amb major facilitat i evitar la confusió amb espècies amb requeriments ecològics
contraposats. En aquest sentit, si el valor indicador de les diferents espècies del mateix
gènere és similar es pot emprar aquest com indicador.
4. Han de tenir una distribució més o menys àmplia al territori d’aplicació del protocol.
5. El llistat ha de contemplar l’equilibri agro-ecològic, atès que els objectius de gestió han
de ser tant ecològics com productius.
Per allò exposat en el punt 2 no s’han afegit a la llista d’indicadores algunes espècies
abundants als prats de la Garrotxa i Osona, com ara Trifolium pratense i Trifolium repens,
l’abundància de les quals sovint és el resultat de la sembra de varietats cultivars, ni tampoc
Agrimonia eupatoria, Prunella grandiflora, Prunella laciniata, Prunella vulgaris i Ranunculus
bulbosus, plantes que també es fan a prats sobrepasturats.
També s’han deixat de banda tàxons que poden resultar molt útils en l’aplicació de l’índex a
comarques veïnes però que a la Garrotxa i Osona són poc presents, com és el cas de
Chamaespartium sagittale al Ripollès o Lathyrus hirsutus i Oenanthe sp. pel que fa a prats de
dall de l’Empordà.
3
LLISTA DE PLANTES INDICADORES PER A L’AVALUACIÓ DEL

MANTENIMENT DEL BON ESTAT ECOLÒGIC DELS PRATS SEMINATURALS
DE LA GARROTXA I OSONA
mediterranis
Prats de dall
i pastures
mesòfiles
Pastures
humides
NOM CIENTÍFIC NOM POPULAR
Prats
Anacamptis pyramidalis Flor caputxina X X
Anthyllis vulneraria s.l.* Vulnerària X X
Aphyllanthes monspeliensis jonça X
Briza media Belluguets X
Campanula sp.* Campaneta X X X
Catananche caerulea Cerverina X
Centaurea jacea* Centàurea, safranó X X
Dianthus sp.* Clavell silvestre X X
Galium verum Espunyidella groga X X
Helianthemum nummularium X X
Hypericum sp. Pericó X
Knautia sp.* Escabiosa (negra) X X X
Lathyrus pratensis* Guixó de prat X
Leucanthemum vulgare* Margarida X X
Linum usitatissimum Lli de prat X
Lotus corniculatus* Lot corniculat X X
Lychnis flos-cuculi* Flor de cucut X
Onobrychis supina Trepadella borda X
Ononis spinosa Ungla de gat X X
Ophrys sp. Abellera (X) X
Orchis sp.* Orquídia X X X
Polygala sp. Herba blava X X
Ranunculus acris Botó d’or X
Rhinanthus sp.* Esquellada X X
Salvia pratensis* Sàlvia de prat X X
Sanguisorba sp.* Pimpinella X X
Scabiosa sp* Escabiosa X X
Stachys officinalis Betònica X X
Teucrium pyrenaicum Angelins X X
Thymus serpyllum* s.l. Serpoll X X
Tragopogon sp. (T. pratensis*) Salsifí de prat X X X
Vicia cracca s.l. Garlanda X
*Tàxons emprats com indicadors al nord de França i a Alemanya (Mestelan, Sainte Marie i Vansteelant, 2007)
4
FITXA D’AVALUACIÓ DE PASTURES SEMINATURALS MITJANÇANT
UN TRANSSECTE FLORÍSTIC
FITXA PER A LA REALITZACIÓ DEL TRANSSECTE
Localitat NOM CIENTÍFIC NOM POPULAR 1- Tram 2- Tram 3- Tram
Anacamptis pyramidalis Flor caputxina

Municipi Anthyllis vulneraria s.l.* Vulnerària
UTM X/Y inici Aphyllanthes monspeliensis jonça

Briza media Belluguets
UTM X/Y fi
Campanula sp.* Campaneta
Catananche caerulea Cerverina
Observacions sobre la
Centaurea jacea* Centàurea, safranó
ubicació del transsecte
Dianthus sp.* Clavell silvestre
Galium verum Espunyidella groga
Longitud: % recobriment arbustiu: % sòl nu:
Helianthemum nummularium
Espècies indicadores Tram 1: Tram 2: Tram 3: Hypericum sp. Pericó
Knautia sp.* Escabiosa (negra)
Lathyrus pratensis* Guixó de prat
Leucanthemum vulgare* Margarida
Comentaris
Linum usitatissimum Lli de prat
Lotus corniculatus* Lot corniculat
Lychnis flos-cuculi* Flor de cucut
Onobrychis supina Trepadella borda
Ononis spinosa Ungla de gat
Ophrys sp. Abellera
Orchis sp.* Orquídia
Polygala sp. Herba blava
Ranunculus acris Botó d’or
Esquema
Rhinanthus sp.* Esquellada
Salvia pratensis* Sàlvia de prat
Sanguisorba sp.* Pimpinella
Scabiosa sp* Escabiosa
Stachys officinalis Betònica
Teucrium pyrenaicum Angelins
Thymus serpyllum* s.l. Serpoll
NIVELL DE QUALITAT (bo / mediocre / dolent): Tragopogon sp. (T. pratensis*) Salsifí de prat
Vicia cracca s.l. Garlanda

Garrotxa PDF

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Garrotxa PDF

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Els cursos naturalistes de la ICHN

CARTOGRAFIA I AVALUACIÓ DELS

EXERCICI PRÀCTIC A LA GARROTXA

Can Jordà (Santa Pau), 29 i 30 de juny de 2013

10:00 Presentació del curs.

11:30-12:45 Introducció al concepte d’hàbitat i als sistemes de classificació existents

12:45-14:00 Metodologies d’identificació, caracterització i cartografia d’hàbitats.

14:00-15.00 Dinar a can Jordà.

8:30-11:00 Protocols d’avaluació de l’estat de conservació dels hàbitats en funció de la seva

11:00-13:00 Sortida de camp: Aplicació dels protocols d’avaluació en dos hàbitats

13:00-13:30 Tractament de les dades obtingudes.

13.30-14.30 És possible donar un valor de conservació concret a un hàbitat? Discussió i

Canó de projecció. Connexió a Internet.

Can Jordà (Santa Pau). Seu del

10 h. Presentació del curs.

12.45-14 h. Metodologies d’identificació, caracterització i cartografia d’hàbitats.

14-15.00 h. Dinar a can Jordà.

13:00-13:30 h. Tractament de les dades obtingudes.

13.30-14.30 h. És possible donar un valor de conservació concret a un hàbitat? Discussió i conclusions.

PARC NATURAL DE LA ZONA VOLCÀNICA DE LA GARROTXA

ÍNDEX DE CONTINGUTS DEL DOSSIER

1. LA VEGETACIÓ I ELS HÀBITATS DEL PNZVG ................................................ 2

2. CONCEPTE D’HÀBITAT I SISTEMES DE CLASSIFICACIÓ .............................. 6

2.A. SISTEMES DE CLASSIFICACIÓ .................................................................................. 7

3.A. REFERÈNCIES GENERALS ......................................................................................... 9

4. AVALUACIÓ DELS HÀBITATS ...................................................................... 13

5. REFERÈNCIES DOCUMENTALS .................................................................... 15

RELACIÓ DE DOCUMENTACIÓ ANNEXA

DOCUMENTS PEL TREBALL DE CAMP: ORTOFOTOMAPA 1:5.000 DE LA VALL

1.1. FITXES D’ALGUNS HÀBITATS CORINE CATALUNYA SIGNIFICATIUS DEL

1.2. FITXES DELS HÀBITATS CORINE DE PASTURA DEL PNZVG

4.1. AVALUACIÓ D’HÀBITATS SEGONS CARRERAS & FERRÉ. 2012.

4.3. AVALUACIÓ DE LA VEGETACIÓ DE RIBERA SEGONS: AGÈNCIA

4.4. AVALUACIÓ D’HÀBITATS DE PASTURA SEGONS: SALVAT & CASAS.

1. LA VEGETACIÓ I ELS HÀBITATS DEL PNZVG

La flora, la vegetació i els hàbitats que configuren són un component fonamental de la

seva constitució geomorfològica i de la seva especial bellesa, i en atenció al caràcter singular

UNITATS PRINCIPALS DE VEGETACIÓ DEL PNZVG

1 Alzinars muntanyencs típics 358,18 2,34

ESPÈCIES DE FLORA MÉS ABUNDANTS A L’ISOPYRO-QUERCETUM (BDBC)

1.- Hedera helix 42 36.- Prunus spinosa 15

TAULA 1. LLISTA DELS HÀBITATS CORINE D’ESPAIS OBERTS DEL PNZVG I

Bosquines i matollars de muntanya i d'ambients frescals de terra baixa

Bosquines i matollars mediterranis i submediterranis

Prats seminaturals medioeuropeus

Prats de terra baixa

Herbassars, jonqueres i prats humits

Camps condicionats com a pastura intensiva

Vegetació ruderal i de caire antròpic

TAULA 2. HÀBITATS D’INTERÈS COMUNITARI (HIC) CORRESPONENTS ALS

HÀBITAT D’INTERÈS COMUNITARI CORINE

4030. Landes atlàntiques i subatlàntiques seques 31.2262+

TAULA 3. SUPERFÍCIE I % DE RECOBRIMENT DE LES DIVERSES TIPOLOGIES

FIGURA 1. DISTRIBUCIÓ PERCENTUAL DE LES DIVERSES TIPOLOGIES D’HÀBITATS CORINE

2. CONCEPTE D’HÀBITAT I SISTEMES DE CLASSIFICACIÓ

2.A. SISTEMES DE CLASSIFICACIÓ

El sistema utilitzat a Catalunya per codificar i anomenar els hàbitats és el sistema de

• Hàbitats Corine Catalunya. Unitat bàsica d’interpretació i gestió dels hàbitats

• Unitats de la cartografia dels hàbitats de Catalunya. Llegenda derivada de la

• Hàbitats d’Interès Comunitari. Aquells definits a la Directiva 97/62/UE amb la

• Associacions vegetals. Eina de classificació de la vegetació contrastada, amb un

A nivell europeu també existeix la codificació EUNIS. (http://eunis.eea.europa.eu/habitats.jsp)

3.A. REFERÈNCIES GENERALS