CEIP GUILLEM DE MONTGRÍ CURS 2021-22

PROGRAMACIÓ GENERAL ANUAL DC050302

P.G.A.

Programació General Anual

Curs 2021 – 2022

Codi 07007061

C.P. GUILLEM DE MONTGRÍ

Aprovat:: Consell Escolar

Data: 20/10/2021
CEIP GUILLEM DE MONTGRÍ CURS 2021-22
PROGRAMACIÓ GENERAL ANUAL DC050302

Ctra. Sta. Agnès,s/n

Tl/Fax 971344818
07820 Sant Antoni de Portmany
Illes Balears

Aprovat:: Consell Escolar

Data: 20/10/2021
INDEX

1.- DIAGNÒSTIC INICIAL.

2.- OBJECTIUS I ACTUACIONS PER AL CURS
3.- ORGANITZACIÓ GENERAL DEL CENTRE.
4.- DESENVOLUPAMENT DELS PROJECTES INSTITUCIONALS I DELS PLANS DEL CENTRE.
5.- PLA PER L'AVALUACIÓ, EL SEGUIMENT I LA VALORACIÓ DELS RESULTATS ACADÈMICS.
6.- ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES
7.- EQUIPAMENTS I INSTAL·LACIONS

ANNEXOS:

PLA ANUAL DE TREBALL DE L’EOEP I EQUIP DE SUPORT

PLA LECTOR
PLA DE CONVIVÈNCIA
PLA DE MENJADOR ESCOLAR
PROJECTE LINGÜÍSTIC DE CENTRE (PLC)
PROGRAMA DE REUTILITZACIÓ DE LLIBRES
CONCRECCIÓ CURRICULAR 2021-22
PLA DE FORMACIÓ DEL PROFESSORAT
PROGRAMA MEDIAMBIENTAL/PLA D'HORT ESCOLAR
PROJECTE TAC
PROGRAMACIONS D’AULA (a disposició de tota la comunitat educativa als blocs d’aula)

DC080401
1.- DIAGNÒSTIC INICIAL

1.1.- Modificacions en el context general del centre.

El curs va començar l’1 de setembre. Quant al personal docent, hem de destacar que el dia 1 teníem a tot el professorat assignat al
centre, la qual cosa ha facilitat el traspàs d’informació, les reunions de coordinació inicials, etc.
Respecte al personal no docent, el curs ha començat amb la retallada d’una ATE que havíem tingut fins ara. Considerem molt injust
aquesta retallada donat l’alt nombre de casos que necessiten dl suport d’una ATE i el fet que per tenir escola matinera i menjador ens
fa impossible cobrir amb una ATE ambdos serveis.
L’especialista en fisioteràpia s’ha incorporat, el dia 01/09/2020, amb contracte de tot es curs.

Per instruccions de la Conselleria, el Centre ha creat una Comissió de Salut que s’encarregarà de coordinar les actuacions relatives
al Covid’19. La Comissió està formada per: Javier Rey (Director), José Torres (C.E.), Rosa Ingla (Equip deSuport), Mª José Avalos
(PND), Neus Prats (APIMA) i representant del CAP de Sant Antoni.

1.2.- Conclusions globals de la Memòria del curs anterior.

INFANTIL

- Fer la valoració de l’alumne que venia diagnosticat amb retard maduratiu des de l’escoleta per tal de revisar el seu
diagnòstic.
- Revisar els suports d’AL als alumnes amb problemes de llenguatge per decidir si continuen amb el suport o no i observar
a un altre alumne que, de moment no ha rebut aquest suport per veure la seva evolució durant l’estiu i donar-li suport si és
necessari.
- Fer més activitats tot el cicle conjuntament quan sigui possible, i aprofitar tots els espais de l’entrada, passadissos,
aules…

DC080401
 - Continuar amb la teràpia canina per als dos alumnes amb retard maduratiu i poder incloure puntualment a dos alumnes
que tenen més dificultat per expressar-se.
- Continuar amb la teràpia canina per als dos alumnes i si pot anar algun alumne més millor.
- Fer més activitats tot el cicle conjuntament quan sigui possible, i aprofitar tots els espais de l’entrada, passadissos, aules…
- Continuar amb els suports per aquells alumnes que ho necessiten.
- Treure de tant en tant algun tipus de material diferent a una zona determinada del pati: aros, matalassos...

- Observar i fer un seguiment de l’adaptació del grup a la nova etapa (primer de primària) i també al fet de reunir de nou els
grups A i B en un.
- Poder treballar més el pas a primària amb activitats com: visita de la nova tutora, anar a veure la futura classe… Enguany
a causa de la situació sanitària no s’han pogut fer algunes d’aquestes idees.
- Continuar amb els suports per aquells alumnes que ho necessiten.
- Continuar amb la teràpia canina.
- Fer (si la situació ho permet) activitats intracicle: 3, 4 i 5 anys mesclats i més tallers i i sortides.

- Preparar i tractar amb més cura el canvi i pas a primària: visita al pis de dalt, conèixer la nova persona de referència.
- Mantenir els suports a l’aula per tal que l’alumne amb necessitats puguin seguir sempre que sigui possible el ritme de
l’aula. A més, destacar a l’hora de llenguatge matemàtic la necessitat d’un suport, ja que a vegades resultava un poc
complicat explicar a la resta de l’aula l’activitat i poder prestar-li l’atenció requerida a l’infant amb necessitats.

1R CICLE

- Tal vegada dues hores seguides de l’àrea d’Anglès a nivell de 1r EP es fa massa llarg pels alumnes. Es proposa que pel curs vinent es
facin les dues hores separades.
- Continuar amb la biblioteca d'aula i la motivació i gust per la lectura.
- Tenir en compte els suports del alumnes NESE de tot el cicle pel proper curs, així com les diferents adaptacions curriculars i
metodològiques.
- Es recomana començar a 3r de Primària per les unitats 11 i 12 de les àrees de Català i Castellà que van quedar pendents a 2n de
Primària.

DC080401
- Comprar llibres de lectura col·lectiva de Castellà per a 2n de Primària i contes senzills i adequats per al nivell de 1r, tant de català com
de castellà.
- Treballar la psicomotricitat fina a l’àrea de Plàstica al grup que passarà a 4t de Primària.
- Fer buidatge d’objectius i continguts de primer cicle de Primària de l’àrea d’Anglès.
- Fer coincidir el color de les papereres del pati amb el corresponent color de reciclatge.
- Continuar treballant de manera activa les habilitats socials i la resolució de conflictes.
- Atendre les valoracions i derivacions pendents de l’EOEP.
- Demanar quadernets d’Anaya de matemàtiques per al nivell de 3r EP.
- Acabar de seqüenciar continguts de l’àrea de Ciències Socials.
- En cas de canvi de tutoria al curs vinent, tenir en compte la informació de l’alumnat de l’acta d’avaluació del tercer trimestre.
- Si les condicions sanitàries ho permeten, continuar amb els patis dinàmics, activitats multinivell i cooperatives.
- Tenir en compte els aspectes indicats als informes NESE de cada alumne/a.
- Posar zones d’ombra (tendals) al pati de Primària.

2N CICLE

- Acabar de revisar els continguts de les unitats de CCSS a tots els nivells de primària per a poder unificar i prioritzar. Iniciar
l’adequació del currículum a les nostres PPDD (ciències).
- Tornar a aplicar dinàmiques cooperatives a l’aula.
- Assenyalar al Gestib els alumnes NESE, els que tenen ACIs i reforç educatiu, i indicar en comentaris aquells aspectes importants
com ara blocs o matèries no superades.
- Augmentar les hores de suport a les àrees instrumentals.
- Millorar la implicació de les famílies en les activitats tant d’aula com de centre.
- Proposar activitats adients per la participació de les famílies a l’aula.
- Realitzar formació en competència lingüística catalana per millorar l’expressió escrita i oral de l’alumnat.
- Continuar treballant de manera activa les habilitats socials i la resolució de conflictes (sociograma i mediació)
- Continuar amb la dinamització de la bústia anònima.
- Que els d’hàbits i tècniques d’estudi a tot el cicle es realitzi des de les tutories.
- Organitzar els suport de manera que hi hagi una persona de suport per cicle.

DC080401
 - Tenir en compte que amb el curs de 5è que passarà a 6è no s’ha pogut treballar geometria, les operaciones amb fraccions i el
sistema mètric decimal.
- Tenir en compte que el curs de 5è que passi a 6è no ha pogut estudiar les etapes de la història (només la Prehistòria).
- Treballar el raonament lògic matemàtic
- Treballar habilitats específiques amb els alumnes NESE que ho necessiten.

UEECO

− Degut a la situació derivada de la COVID, l’alumnat no ha pogut realitzat activitats combinades amb el seu grup de referència,
aspecte que ha perjudicat la seva socialització.

− És imprescindible un bany a l'aula per poder treballar determinats objectius relacionats amb l'autonomia.
− Programar i coordinar les combinades.

− La relació amb les famílies, el contacte diari amb aquestes. Degut a la dificultat de comprensió el llenguatge i a la diferència
cultural, a vegades, es fa complicat que entenguin la importància de treballar de forma coherent i coordinada.

− Realitzar activitats més funcionals i significatives per als alumnes: relacionades amb la seva vida quotidiana.

EQ. SUPORT
- Posar altra mànega a l’hort
- Arreglar la zona de gespa artificial del pati
- Incorporar al pati alguna màquines de gimnàs a l’aire lliure, de les quals tot l’alumnat es podria beneficiar
- Fer una sortida mensual a un gimnàs d’exterior (UEEC).
- Tornar a fer dos sessions de piscina setmanals (UEEC).

DC080401
 - Si no es pot fer l’activitat d’educació física combinada amb el grup de referència, incloure una sessió de psicomotricitat a la
setmana (UEEC).
- Valorar si resulta funcional i significatiu continuar amb el suport de UVAI (AMADIBA).
- Canviar la ubicació del pati UEEC si tornem amb escenaris bombolla.
- Disposar d’un temps assignat per fer material als alumnes.
- Continuar amb la realització de Tallers de prevenció i estimulació del llenguatge oral a l’educació infantil.
- Continuar amb el projecte de patis dinàmics tractant d’implicar més al claustre i també a les famílies en moments puntuals.
- Seguir realitzant activitats d’intel·ligència emocional a les assemblees diàries.
- Acabar de redactar els objectius mínims per nivells d’acord a la nova llei educativa.
- Continuar el seguiment per part de la PTSC amb els alumnes que han rebut la seva intervenció.
- Coordinar a començament de curs els alumnes pendents de valoració per l’OC per ordre de prioritat conjuntament amb tot l’ES.
- Treballar la gestió de les emocions amb les alumnes ACI de 5è que passen a 6è.
- Estar pendents dels resultats dels serveis externs de l’alumna de 5è que passa a 6è.
- Treballar el curs que ve, i sempre que la disponibilitat horària ho permeti, habilitats específiques de PT amb els alumnes NESE
que ho necessitin.

2/3.- OBJECTIUS ESPECÍFICS I ACTUACIONS PEL CURS. PLA ANUAL.

DC080401
 RESPONSA VALOR RESPONS
OBJECTIU ACCIONS INDICADOR RECURSOS TEMP ABLE
BLE REFERÈNCIA CONTROL
A partir de la documentació existent, PEC
Revisar els Documents
actualitzar tota la documentació oficial. PLC
de Centre respectant Es fa la Tot el
E.D. SI/NO CONCRECCIÓ C. ED
els principis del nostre revisió curs
ROF
PEC.
......
Elaboració d’un projecte TAC en el
que s’actualitzin les objectius
anualment. Percentatg
Millorar la competència Tot el Realització de reunions de cicles per e Equipament TIC de Tot el
Mínim 80% C.E.
digital de l’alumnat. professorat actualitzar els objectius. d’objectius l’escola curs
Implementació l’ús del Classroom a la assolits
programació del segon cicle.
Formació del professorat.
Arribar a acords en
equips docents per
adaptar les C.E.
A partir de reunions periòdiques, el S’adapten
Programacions Mestres que PP.DD. de les Tot el
professorat arriba a acords per els SI/NO C.E.
Didàctiques de les imparteixen Ciències curs
optimitzar els continguts de les àrees. continguts
àrees de Ciències l’area
d’Educació Primària als
nous currículums.
Millorar la convivència E.D. - Realització d’una formació en Valoració Positiva/ Pla de Convivència Tot el E.D.
al centre entre els tècniques restauratives per part de positiva/neg Negativa curs
Patis dinàmics
membres de tota la mestres i famílies. ativa per
comunitat educativa. - Patis dinàmics. part del Comissió de
- Continuar utilitzant les tutories per Consell mediambient
fomentar la cultura de la convivència i Escolar
la pau.
- Formar una comissió d’alumnes de
Primària que recullin propostes de
millora pel centre i les transmetin a la
Direcció.
- Col·laboració de les famílies en el

DC080401
 RESPONSA VALOR RESPONS
OBJECTIU ACCIONS INDICADOR RECURSOS TEMP ABLE
BLE REFERÈNCIA CONTROL
disseny dels jocs de pati(pintar jocs
tradicional en terra)
Naturalització dels patis aprofitant els
espais naturals (p.ex. hort) per fer jocs
simbòlics.
Planificació dels horaris del
professorat de tal manera que Valoració Nou projecte de
Potenciar l’Educació l’especialista de Música imparteixi tota positiva del Música
Artística com a aspecte l’Educació Artística al centre. projecte per Material de l’escola
(>7) Tot el Especia
fonamental del Especialista Augment del nombre d’hores de part de i aportat per
sobre 10 curs lista EA
desenvolupament Música dins l’horari lectiu, per tal de l’especialist l’alumnat
integral dels infants. dur a terme un nou projecte de Música a i alumnat (instruments
que contempli la creació a llarg termini reciclats)
d’un cor musical i una banda.

La resta d’objectius del nostre SGQ queden especificats a continuació i controlats a la Revisió
del sistema i són els següents:

DC080401
CONTROL I CONFORMITAT DE CURSOS

Els criteris d’acceptació que determinen les conformitats de curs són les assenyalades a continuació

Alumnat amb 0-2 suspeses a final de

>90
curs
Qualitat dels cursos
PRIMÀRIA
Nº alumnes que no promocionen de
<3 per cicle
cicle

CURS CRITERI RESULTAT VALORACIÓ

1R PRIMÀRIA % alumnat am 0-2 suspeses

2N PRIMÀRIA % alumnat am 0-2 suspeses

3R PRIMÀRIA % alumnat am 0-2 suspeses

4T PRIMÀRIA % alumnat am 0-2 suspeses

5È A PRIMÀRIA % alumnat am 0-2 suspeses

6È PRIMÀRIA % alumnat am 0-2 suspeses

DC080401
 TOTAL

CONTROL I CONFORMITAT DEL PROCÉS

MP01: Oferta educativa, matriculació i planificació docent

CARACTERÍSTIQUES DE QUALITAT INDICADOR CRITERIS RESULTAT VALORACIÓ

D’ACCEPTACIÓ

Que es fa difusió de la oferta educativa Nº de accions >3

MP02_PROCÉS D'ENSENYAMENT I APRENENTATGE

ACOLLIDA PR0201 RESULTAT VALORACIÓ

≥70% Infantil
Que les famílies assisteixen a les % de famílies assisteixen a les
assemblees d'acollida reunions
≥50% EP

PROGRAMACIÓ PR0202 RESULTAT VALORACIÓ

Que les programacions es lliurin % de programacions lliurades en

≥90%
en termini la data indicada

Que les programacions s’ajustin % de les programacions

≥90%
al model ajustades al model

DC080401
Els Equips de Cicle programen Nombre de tasques
≥2(trimestre)
U.D.competencials programesdes

Els continguts es publiquen als % de mestres que publiquen

≥85%
blocs continguts

Els criteris de qualificació de % de mestres que publiquen els

≥90%
primària es publiquen als blocs criteris de qualificació als blocs
d'aula de cada aula de primària

Es programa i s’apliquen
dinàmiques dels tres àmbits per
Actualització de la metodologia mestre que fa la formació en
de centre en inclusió: treball centres al trimestre Els mestres ≥ 90 %
cooperatiu registren a l’acta d’avaluació
dinàmiques realitzades als tres
àmbits i la CPMC enregistra al
Projecte de Centre.

S'imparteixen les unitats

% d'unitats impartides ≥93%
didàctiques programades x àrea

Es fa el seguiment dels informes

% d'informes revistats 80%
individuals NESE

ACTIVITATS D’AULA PR0203 RESULTAT VALORACIÓ

Els mestres anoten l'avaluació % de mestres anoten l'avaluació

≥90%
continua al model continua al model

Els blocs d’aula s’actualitzen amb Nombre de publicacions ≥ 1,5

setmanals al bloc d’aula

DC080401
regularitat

AVALUACIÓ PR0204 RESULTAT VALORACIÓ

Alumnat amb 0-2 % d'alumnes aprovats amb 0-2

>90%
suspenses a EP a final de curs suspeses

Els mestres de primària apliquen

% mestres que l’apliquen > 80%
els criteris de qualificació.

TUTORÍA I SUPORT RESULTAT VALORACIÓ

93 % de les famílies
Es fan les entrevistes amb les
% famílies que assisteixen assisteixen a 3
famílies entrevistes per curs

Desenvolupament del Pla de

% d'accions registrades 90%
Treball de l'ES

Registre de les activitats del PAT % de mestres registren les

95%
cada trimestre activitats

Que les famílies participin de les Nre. de famílies al llarg del curs >2
activitats d’aula per aula

CONTROL I CONFORMITAT DE PROCÉS

MP05: Estratègia i Planificació
CARACTERÍSTICA DE INDICADOR OBJECTIU MESURA I CONTROL PR0502

DC080401
 (CRITERI
QUALITAT FREQÜÈNCIA RESPONSABLE RESULTAT VALORACIÓ
D’ACCEPTACIÓ)

Es relacionen els objectius

Estan
del pla estratègic amb els Sí Anual Director
relacionats.
de la PGA.

MP06: Gestió del personal

CONTROL I CONFORMITAT DE PROCÉS
C06: Gestió del personal

CARACTERÍSTIQUES DE
INDICADOR CRITERIS RESULTAT VALORACIÓ
QUALITAT
1R TRIMESTRE 1R TRIMESTRE

1R TRIM 2N TRIM 3R TRIM 1R TRIM 2N TRIM 3R TRIM

Que els mestres mostrin la seva

satisfacció referent a la Estructura Nº de queixes o reclamacions
<2
Organitzativa del centre:reunions, rebudes per part del professorat
durada, utilitat...

CONTROL I CONFORMITAT DE PROCESSOS

C07: Gestió de recursos,compres i proveïdors

CARACTERÍSTIQUES DE
INDICADOR CRITERIS RESULTAT VALORACIÓ
QUALITAT
2N TRIMESTRE 2N TRIMESTRE

Que la valoració del simulacre

Valoració del simulacre per part de Positiva/No
d’evacuació del centre sigui positiva
l’Equip d’Intervenció positiva
(temps tardat,compliment de normes)

DC080401
 1R 2N
3R TRIM 1R TRIM 2N TRIM 3R TRIM
TRIM TRIM

Que el nombre d'incidències sigui

<3 incidències
mínim respecte a les Nª incidències presentades a final de
diferents en tot el
actuacions,revisions realitzades al curs
curs
Pla de Manteniment general

Nº de reclamacions pel material rebut

Que els proveïdors compleixen els
al llibre de Registre d'entrades o Fulls <2
requisits marcats al procés
de comanda

CONTROL I CONFORMITAT DE PROCESSOS

C08: Activitats complementàries i extraescolars

CARACTERÍSTIQUES DE
INDICADOR CRITERIS RESULTAT VALORACIÓ
QUALITAT
1R 2N
3R TRIM 1R TRIM 2N TRIM 3R TRIM
TRIM TRIM

Nre. de famílies que participen

en:
Participació de les famílies en les - Sa Trencada
> 2 famílies per
activitats complementàries del - Festival de Nadal
centre - Taller d’estels al centre
activitat
- Dia de la ciència
- Altre a definir:

Grau de satisfacció de les Nº SQR rebudes al llarg de

<3
famílies per l'Escola Matinera l'any

Grau de satisfacció de les Mitjana de satisfacció de les

>8
famílies pel Menjador Escolar famílies

3 . ORGANITZACIÓ GENERAL DEL CENTRE.

DC080401
 Tota l’organització del Centre ve determinada pels processos del Sistema de Gestió de Qualitat .
3.1.- Calendari escolar

El calendari escolar del Centre s’ajusta a l’Ordre del Conseller d’Educació i Cultura , per la qual s’estableix el calendari escolar del
curs 2021/22, per als centres docents públics no universitaris.
Els mestres s’incorporen l’1 de setembre i finalitzen les tasques del curs el 30 de juny de 2022
Les activitats docents comencen el dia 10 de setembre de 2021 i finalitzaran el dia 23 de juny de 2022
Vacances i dies festius
1r Trimestre 2n Trimestre 3r Trimestre
11 octubre(lliure disposició) 17 de gener (Sant Antoni) Setmana Santa del 14 al 24 d’abril
12 octubre 25 de febrer(lliure disposició) Les activitats docents finalitzen el 23 de
1 de novembre 28 de febrer(festa escolar unificada) juny del 2022
6,7,8 de desembre-el7 és de lliure disposició 1 de març
Festes de Nadal:
23 de desembre al 9 de gener (ambdós inclosos)

La jornada serà continuada de 9 a 14 hores. El temps d’esplai serà d’11 a 11:30 hores i d’11:30 a 12hrs per Primària i UEECO, i d’11 a
11:50 per Infantil. L’hora complementària d’obligada permanència al Centre és de 8 a 9 hrs, excepte les guàrdies de tarda. El control es
portarà a terme per part del Cap d’Estudis a través dels documents aprovats a l’ SGQ.

3.2.- Criteris d’elaboració dels horaris (NM010301-Procés d’assignació de càrrecs i horaris).

3.2.1.- Del professorat
- La permanència d’un mestre/a amb el mateix grup d’alumnes durant el cicle.
- L’especialitat al lloc de feina on estan adscrits.
- Altres especialitats per a les què estiguin habilitats.
- No fer coincidir, en la mesura del possible, a dos especialistes diferents de la mateixa especialitat de l’ES en un cicle.
- Coordinacions: cicles, ES, SACE, mediambiental i hort escolar, Biblioteca-Pla Lector , CEP, menjador escolar, reutilització,TIC.

La composició aprovada en Claustre queda de la següent manera:

DC080401
Tutories i mestres de suport/especialistes:
EI4: Celia Colomar Suport Infantil: Margarita Ribas
EI5: Neus Costa Especialista Música: Alba Roselló
EI6: Noelia Ribas Especialists Ed.F.: Manuel Barrera i Sonia Serra
EP1:Bárbara Ribas Especialistes anglès: Javier Rey i Paula Guasch
EP2:Mª del Mar i María Torres Especialistes AL: Alba Serra, Rosa Ingla
EP3: Manuel Barrera Especialistes PT: Maria Pellicer,Nieves Torres
EP4- Mayte Andrés R. PT Tutoria UEECO: María Jaimez
EP5- Paula Guasch
EP6- Sonia Serra CCP:Javier, Pepe, Noelia, Bárbara, Mayte, Sonia S, Biel, Alba S
Coordinadors cicles: COMISSIÓ SALUT:Javier, Pepe, Rosa , Mª José ( ATE),Neus
Coordinador EI: Noelia Ribas (APIMA) i Elisa Sánchez (representant del CS Sant Antoni).
Coordinador 1r cicle: Bárbara Ribas
Coordinador 2n cicle: Mayte Andrés
Coordinador 2r cicle: Sonia Serra
Coordinador UEECO: María Jaimez
Coordinador/a ES: Gabriel Martí Serra
Altres coordinadors:
Coordinador TIC: José Torres i Mayte Andrés
Coordinador de Biblioteca/Pla Lector: Javier Rey
Coordinador Programa Reutilització: Neus Costa Torres
Coordinador Ambiental/Hort: Alba Serra
Coordinador SACE: Javier Rey
Coordinador de menjador: Javier Rey
Coordinador Lingüístic:Javier Rey

DC080401
 Reprenentant al CEP:José Torres
Comissió de Convivència: Javier, José T.,Alba R., representant EOEP,.Marta Barja.
Comissió Mediambiental: Alba Serra,Alba Roselló, Manolo Barrea, Paula Guasch,Celia, María T., Sonia G.
Equip d’Intervenció simulacre: Javier, José T., Marga

3.2.2.- De l’alumnat
Ed. Infantil
- Període d’adaptació per als infants de quart d’Infantil.
- Psicomotricitat impartida pel mestre d’Educació Física i una altra sessió per part de les tutores.
- Música impartida per l’especialista de música.
- Continuació del programa de llengua estrangera –anglès– als tres nivells del segon cicle d’Educació Infantil.
Ed. Primària
- Suports dins l’aula, principalment.
- Taller de llengües a tots els grups de primer cicle i 3r d’Educació Primària i als alumnats d’incorporació tardana.
3.3.- Horari per cicles. (Alumnat i professorat).
(Tots els horaris es recullen en el XESTIB)
3.4.- Optimització dels espais i recursos.
3.4.1.- Instal·lacions escolars en horari lectiu.
Independentment de les tutories, altres dependències són: taller d’Infantil , taller de música, sala d’audiovisuals, sala d’AD, sala
d’ordinadors, biblioteca, menjador escolar, gimnàs, sala de PT, sala d’AL, sala de fisioteràpia, aula d’estimulació multisensorial, direcció,
secretaria i prefectura d’estudis, sala de mestres i APIMA.
Per millorar l’ús hem establert uns horaris prioritzant en funció de les necessitats- desdoblaments, especialistes...
3.4.2 .- Instal·lacions escolars en horari no lectiu.
Les activitats extraescolars organitzades per l’APIMA es fan també al Centre. S’utilitzen algunes de les dependències escolars
abans assenyalades.
A més, segueix en marxa l’Escola Matinera en horari de 7:45 a 9 hrs a la sala de Biblioteca, sala d’ordinadors i el Menjador.
També continuem amb el servei de menjador escolar de 14 a 16 hores.
3.5.- Calendari de reunions i avaluacions
CCPs EQUIPS DOCENTS DE CICLE AVALUACIONS (lliurament d’informes)
1 reunió mensual Una reunió mensual, i la sessió d’Avaluació per 1r Avaluació: 22 de desembre

DC080401
 trimestre. 2n Avaluació: 13 abril
A més, els Equips de cicle es reuniran setmanalment 3r Avaluació: 24 de juny
per preparar Projectes interdisciplinars al llarg del Les sessions d’avaluació es faran en les dates
curs com a mínim una vegada setmanal. concretades al Pla d’Avaluació de 15 a 17 hores.
Formació del professorat en centres. Aquest curs es farà formació en centre a través del CEP sobre “Recursos motivadors per a
l’ensenyament i aprenentatge de la llengua catalana al CEIP Guillem de Montgrí.

4.- DESENVOLUPAMENT DELS PROJECTES INSTITUCIONALS I PLANS DEL CENTRE.

4.1.- Pla anual d’Acció Tutorial.

El pla d’Acció tutorial es portarà a terme segons les directrius d’aquest. Al PR0205 (Suport i Tutoria) s'especifica la utilització
d'uns models dels PATs de cada cicle per a què les tutores vagin enregistrant les activitats realitzades i que ens serviran posteriorment
per a la realització de la Memòria final de cada cicle.

4.2 .- Els documents del centre

El PEC, PLC i el ROF varen ser revisats el curs 2016-17. També han estat aprovats la Concrecció Curricular i el PAD.

DC080401
5.- PLA DE CONTROL, SEGUIMENT I VALORACIÓ DELS RESULTATS ACADÈMICS DEL CENTRE
Totes les accions per fer el control, seguiment i valoració dels resultats acadèmics dels infants queda explicat al procés
d'Avaluació PR0204 inserit en els nostre SGQ, Sistema de Gestió de Qualitat.
Bàsicament, els seguiment i control es farà a través de les sessions d'Avaluació trimestralment, on el primer punt de l'ordre
del dia es dedica a fer el seguiment dels resultats acadèmics de cada grup i acordar les posibles mesures de millora a
prendre.

REUNIÓ AVALUACIÓ DEL GRUP ORDRE DEL DIA TANCADA

NIVELL
DATA
LLOC .......TRIMESTRE
HORA
ASSISTENTS

NIVELL
1.Valoració del procés d’aprenentatge, resultats per àrea i anàlisi
Llengua Catalana:
Llengua Castellana:
Anglès:
Matemàtiques:
CC Naturals:
CC Socials:
Artística:
E. Física:

DC080401
Valors socials i cívics:
Religió catòlica:
2. Dinàmica del grup, casos particulars ressenyables i mesures adoptades (suports que rep el curs: AL, PT, ATE, fisio,
desdoblaments, suport d’un mestre...)

3. Activitats relacionades amb les TIC i avaluació (bloc, PDI, eines emprades, altres)

4. Relació i participació de les famílies.

5. Seguiment de la programació per àrea

Llengua Catalana:
Llengua Castellana:
Anglès:
Matemàtiques:
CC Naturals:
CC Socials:
Artística:
E. Física:
Valors socials i cívics:
Religió catòlica:

SIGNATURES
Ciències Naturals Ciències Socials Educació Física Llengua castellana i Llengua catalana i
literatura literatura

Nom cognoms Nom cognoms Nom cognoms Nom cognoms Nom cognoms
Matemàtiques Ed. Artística Religió catòlica Valors socials i cívics Llengua estrangera-
Anglès

Nom cognoms
Nom cognoms Nom cognoms Nom cognoms Nom cognoms Nom cognoms
Pedagogia terapèutica Audició i llenguatge Cap d’estudis El/la tutor/a

Nom cognoms Nom cognoms Nom cognoms Nom cognoms

DC080401
PROCÉS D'AVALUACIÓ PR0204
OBJECTE

Identificar i controlar el procés, l’avaluació de l'alumnat, atorgar les qualificacions trimestrals i registrar-les.

ÀMBIT D’APLICACIÓ

Totes les etapes, cicles i cursos, que inclouen, d’acord amb les activitats i objectius que afecten a la funcionalitat i nivell de qualitat del procés.

RESPONSABILITATS

Caps d’Estudis
- Fer una previsió del calendari d’avaluacions.
- Preparar el calendari de reunions de les sessions d’avaluació.
- Treure les estadístiques per a la sessió d’avaluació dels grups.
- Supervisar les reunions de les sessions d’avaluació i vetllar pel seu correcte desenvolupament.
- Recopilar les dades dels resultats de les avaluacions.
- Crear les avaluacions al Xestib i els períodes d'autorització d'introducció de qualificacions.
Tutor/a
- Preparar les reunions de la sessió d’avaluació.
- El coordinador/a del cicle realitza l’acta de la sessió d’avaluació.
- Lliurar les qualificacions a l'alumnat.
- Signar les actes d’avaluació.
Professorat
- Atorgar les qualificacions abans de la reunió de cada sessió d’avaluació i entrar les qualificacions al programa informàtic (XestIB) dins del
període d'autorització programat.

DC080401
- Signar les actes de la sessió d’avaluació.
Equip de cicle
- Atorgar les qualificacions definitives de l'alumnat.
- Proposar les mesures de reconeixement i/o correctores que consideri.
Responsable programa informàtic: secretaria
- S'encarrega de què el programa de gestió funcioni correctament i els comptes d'usuari estiguin operatius.
DESENVOLUPAMENT

 El procés es durà a terme d’acord amb l’indicat en el diagrama de flux i el quadre de característiques de qualitat del final del document.
 A principi de curs el/la cap d’Estudis fa una previsió del calendari d’avaluacions del curs juntament amb la resta de la planificació docent,
PR0103.
 Igualment, el CE elabora el Pla anual d’Avaluació DC020401 , en el qual hi ha l’horari de les sessions d’avaluació i el termini perquè el
professorat passi les qualificacions al programa informàtic.
 En el guió i model de la sessió d’avaluació s’expliquen les tasques que es desenvoluparan dins la sessió d’avaluació NM020401.
 En la sessió d’avaluació, el coordinador/a aixeca acta del que s’ha tractat en la reunió i les decisions preses per l'equip de cicle i ho
enregistra al Llibre d'Actes del cicle.. Dins aquestes reunions, s'analitzarà el desenvolupament de cada grup,casos individuals, els resultats
del trimestre ,les mesures correctores a prendre de cara al següent trimestre, compliment de la programació i altres aspectes ( MD020402-
08).
 Cada trimestre els mestres disposaran d'un termini estipulat pel CE en Claustre i especificat al pla anual d'avaluació, per passar els
resultats al programa Xestib. Els informes del Xestib seran impresos pels tutors/es des de l'aplicació informàtica, una vegada introduïts tots
el ítems a avaluar.
 El camí a seguir al Xestib per imprimir els documents d'avaluació que lliurem a les famílies a traves dels infants es el següent:
1.- Menú --> “Llistes”
2.- Llistes --> “Avaluació”
3.- Es tria la pestanya “Informes d'avaluació”. Hi ha tres tipus de llista. Podem triar l'idioma, que serà sempre en català mentre no ens
comuniquin que ho volen en castellà. Hem d'imprimir les següents llistes:
3.1.- Butlletí de qualificacions. Filtrar les dades de la tutoria corresponent: ensenyament, curs, grup i avaluació, i pitgem el boto “Cerca”. Ens
surt una llista amb tot l'alumnat i seleccionem tots. Es important NO imprimir a doble cara perquè el butlletí de cada alumne ocupa només
un full. S'hi veuen reflectides les dades identificatives del centre i de l'alumne/a, els resultats de l'avaluació global de cada àrea i les faltes
d'assistència i puntualitat. A mes a mes hi ha un rebut que les famílies han de signar, retallar i tornar al centre com a confirmació d'haver
estat lliurat per part dels seus fills/es.
3.2.- Avaluació d'aprenentatge. Filtrar les dades de la tutoria corresponent: ensenyament, curs, grup i avaluació, i pitgem el boto “Cerca”.
Ens surt una llista amb tot l'alumnat i seleccionem tots. Es important revisar si els informes ocupen una o mes pagines perquè a l'hora
d'imprimir-los surtin correctament.

DC080401
 3.3.- Només en el cas de Sisè de Primària, s'ha d'omplir també l'Informe d'aprenentatge, que s'haurà elaborat prèviament per tot l'equip del
nivell.
 A la primera CCP del segon i tercer trimestre, s'analitzaran els resultats generals de tots els cicles i les possibles mesures de millora a
prendre de cara al següent trimestre, que constaran a l'acta de la CCP. En acabar el curs es farà el control dels resultats acadèmics finals
per valorar el grau d'assoliment d'aquest objectiu.
 Els informes a les famílies es lliuren als alumnes segons el calendari Escolar aprovat a principi de curs. A final de curs, el centre dedicarà
una jornada no lectiva a recepcionar a les famílies per a comentar els resultats acadèmics dels infants.En alguns casos a determinar pel
tutor, s'aprofitarà aquest dia pel lliurament d'informes directament a la família.
 Els informes d'alumnat que porten ACIs, es faran de manera directa a les famílies. En aquesta reunió hi serà present el tutor/a i algun
membre de l'Equip de Suport per a comentar les particularitats d'aquests informes.
 Donat que els resultats acadèmics queden enregistrats al Xestib, els alumnes només han de tornar signat un “rebut” de confirmació de
recepció per part de la família.
 A E. Infantil, es lliuraran els Informes d'Avaluació MD020409-11, i es guardaran una vegada signats pels pares a les Carpetes d'informes
que romandran a la Direcció a final de curs i a l'expedient de l'alumne en acabar l'Etapa d'Infantil.
 En finalitzar el curs, l'equip docent de cada cicle han de signar les actes d'Avaluació impreses pel CE i tretes del xestib.
 El tutor/a d'EI6 haurà de fotocopiar els informes d'avaluació en acabar l'Etapa d'Educació Infantil, donat que aquests resultats no queden
enregistrats al Xestib.
 Al darrer trimestre, el tutor/a i l'equip docent de 6e d'Educació Primària haura d'emplenar l'avaluació d'aprenentatge del xestib, que es
especifica per l'alumnat que marxa als IES.
REGISTRE PERSONAL D'AVALUACIÓ CONTINUA
Cada mestre anirà registrant les seves valoracions/qualificacions al seu Quadern de Mestre, utilitzant el model
MD020304(Full_avaluació_continua). S'han de tenir en compte els criteris següents ( entre d'altres) a l'hora d'avaluar finalment cada trimestre a
l'Educació Primària:
 Els resultats de les proves.
 Els treballs,projectes, quaderns de classe.
 L'actitud i motivació de l'alumnat.
Aquests criteris han de ser essencials a l'hora d'avaluar als infants.
A l'hora de la promoció de curs o cicle, s'han de tenir en compte altres factors contemplats a les Instruccions sobre l'Avaluació lliurades per la
Conselleria d'Educació.
CUSTÒDIA DE PROVES,TREBALLS
Les proves d'avaluació (exàmens, treballs significatius...) dels infants han d'estar custodiats a les tutories durant la permanència de l'alumne/a en el
cicle. Cada tutoria disposarà d'un arxivador de carpetes on cada mestre podrà anar guardant les proves de cada àrea.
ADAPTACIONS CURRICULARS
L'avaluació de les ACI, dins les DIAC, estan a càrrec dels tutors/es. L'ES ajudarà en l'avaluació de l'adaptació i inclourà els informes específics si
escau (AL, Fisio).

DC080401
L'avaluació de les ACI ha de ser trimestral i ha de quedar registrada digitalment dins la DIAC. A final de cada curs s'imprimiran aquestos registres i
es guadarà la còpia a l'expedient de l'alumne/a.
COORDINACIÓ AMB IES
El tutor del grup de sisè, en acabar el curs escolar, haurà d'omplir al xestib l'Informe d'Avaluació d'Aprenentatge, informe que s'haurà d'enviar al
IES corresponent juntament amb la resta de documentació. S'ha d'entregar a l'alumnat del grup de sisè l'Historial Acadèmic(model del Xestib).
A més, juntament amb l'ES, es mantindrà una reunió amb Personal docent de l'Institut per transmetre tot tipus d'informació rellevant sobre
l'alumnat que passa a Ed. Secundària.

6.1. ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES (dins l’horari lectiu)

1r Trimestre
UEECO:
Grup de referència
ED. INFANTIL:
 Tallers Hort (5è i 6è)
 Voltants Centre
 Tallers Sa Trencada
 Activitat piscina ( 5è i 6è   Sortida Corona ( Ametllers)
 Activitat Viu la Cultura/ Crem.
EP. PRIMER I SEGON:
 Tallers Sa Trencada
 Tallers hort.
 Voltants centre
 Planificació sobre oferta
 Museu Puig des Molins.
2n Trimestre 3r trimestre
UEECO: UEECO
Grup de referència Grup de referència
ED. INFANTIL: ED. INFANTIL:
 Tallers Hort  Parc Bombers Sant Rafel
 Voltants Centre  Tallers Hort
 Activitat piscina (5è i 6è d´ infantil)  Voltants Centre
 Activitat piscina ( 5è i 6è d´infantil)
 Carnestoltes
EP. PRIMER I SEGON: EP. PRIMER I SEGON:
 Planificació sobre oferta  Planificació sobre oferta
 Sortida Sant Mateu i Santa Agnès  Tallers hort.
 Tallers hort.  Voltants centre
 Voltants centre  Visita biblioteca  i “Espai Jove”.
 Tallers Viu la Cultura.     

EP. TERCER I QUART: EP. TERCER I QUART: EP. TERCER I QUART:

 Voltants de centre.
 Tallers Sa Trencada
 Tallers hort i voltants
 Tallers Viu la Cultura.
 Tallers de compostatge
 Caminata/excursió Es Broll
 Planificació sobre oferta  Planificació sobre oferta
 Tallers hort.  Tallers hort.
 Voltants centre  Voltants centre
 Tallers Viu la Cultura.  Sortides culturals (necròpolis, Dalt Vila o poblat fenici “Sa
 Camp d’aprenentatge Sa Cala de Sant Caleta” (pendent)
Vicent  Excursió a Formentera (Can Marroig + Platja d’Illetes) 

DC080401
 EP. CINQUÈ I SISÈ:
 Tallers hort.
 Voltants centre
 Tallers Viu la Cultura.
 Tallers Policia Tutor.
 Sortida SEMILLA (5è)
 Planificació sobre ofert
EP. CINQUÈ I SISÈ:
 Setmana del Mar (5ÈP)
 Diada IES Quartó de Portmany (6è EP).
 Caminata/excursió Es Broll de Buscastell.
 Planificació sobre oferta
EP. CINQUÈ I SISÈ:
 Excursió a Formentera (Can Marroig + Platja d’Illetes) (5èP)
  Viatge Fi d’Etapa (6ÈP).
 Sortida a l’IES Sa Serra(6èEP)
 Planificació sobre oferta

ACTIVITATS DE TOT EL CENTRE:Sa Trencada, Nadal, Estels, Carnestoltes,Sant Jordi,Festival Fi de curs(depenent de normativa COVID)

6.2.- ACTIVITATS EXTRAESCOLARS (sempre depenent de l’evolució de la pandèmia i l’escenari)

a) APIMA. L’APIMA s’encarrega d’organitzar les activitats extraescolars que es faran de dilluns a dijous de 4 a 6 de la tarda.

*ADEMÁS DE LAS ESCUELAS MUNICIPALES DEPORTIVAS Y ESCUELAS DE INICIACIÓN DE LOS CLUBS DEL MUNICIPIO DE SANT ANTONI DE PORTMANY.

b) CENTRE
- Dins el programa de Festes de Sant Antoni, el Centre organitza el “FESTIVAL d’ESTELS” amb la col·laboració de l’Ajuntament,
APIMA i entitats privades. Aquesta activitat està prevista que es realitzi el darrer diumenge de gener de 2019(pendent pel COVID)
c) ESCOLA MATINERA.
El nostre centre està autoritzat a l’obertura en horari no lectiu dins el programa d’Escola matinera, que té lloc entre les 7:45 i les 9 hores
del matí. Cada trimestre, es reunirà el Director amb la responsable del programa per tal de fer una valoració quant a incidències,
material necessari pels tallers, mitjana d’usuaris... En finalitzar el curs es realitzarà una Memòria que es lliurarà a Conselleria.es tindran
en compte les mesures sanitàries pel Covid.
d) MENJADOR ESCOLAR
El servei de Menjador s’ofereix entre les 14 i les 16 hores. El coordinador del servei serà Fco. Javier Rey i el proveïdor dels menús és
l’empresa adjudicatària “Càtering s’Olivera”. El preu del menú és de 6,5€ i 6€ per a germans usuaris del servei, mesura aprovada en
Consell Escolar.

6.3.- Activitats complementàries amb altres institucions.

AJUNTAMENT
Està previst realitzar les següents activitats:
- Un programa d’EDUCACIÓ VIAL per 3r Cicle (6è) en col·laboració amb la Policia Local de l’Ajuntament de Sant Antoni (abril 2020).
- Trobada esportiva (pendent d’aprovació de les dates per l’Ajuntament i de la situació Covid).

DC080401
- Escola de pares CEPCA i educadores socials de SSCB (pendent de concretar) i Programa Controla’t.
- Col·laboració amb el Viatge de Fi de Curs.
- Setmana de la mar en cinquè de primària.
- Horts escolars: posada en marxa i manteniment.

ALTRES INSTITUCIONS
Està previst realitzar les següents activitats:
- Col·laboració amb el Fons Pitius de Cooperació com a soci col·laborador.
- Programa de col·laboració amb altres escoles o IES en la utilització de la nostra Aula d’estimulació Basal o associacions (oberta a demandes).
- En col·laboració amb el Consell Insular, els esports a determinar: lluita olímpica, tir amb arc, escacs...
- Conselleria de Medi Ambient. Xarxa de Centres ecoambientals.
- Amics de la Terra: col·laboració amb Càtering pels menjars ecològics i d’altres que es vagin oferint al llarg del curs.
- Coordinació mensual entre CEIP i IES públics del municipi.
- Col·laboració amb l’hort escolar de la Asociación de agricultores ecológicos
- Teràpia amb cans(Fundació Matutes)

7.- EQUIPAMENTS I INSTAL·LACIONS DEL CENTRE

1.- Equipament i obres.
En referència a les peticions fetes per part del Centre al mes de juny a l’Ajuntament, s’ha pintat l’edifici interior i els patis exteriors,
així com les portes dels banys exteriors i d’entrada. No s’ha instal·lat el toldo d’Infantil, tal i com s’havia compromés l’Ajuntament.Tamoc
s’han reparat els banys de Primària.
2.- Neteja i higiene.
Referent a la neteja del centre, s’ha realitzat la neteja durant l’estiu amb normalitat destacant que hem començat el curs molt
satisfets amb la neteja.
3.- Per últim, continuem a l’espera del pagament per part de l’Ajuntament de la subvenció al programa de reutulització de llibres
del curs 2020-21.

La PGA és d’obligat compliment per part de tota la Comunitat Educativa (Instruccions de la Conselleria curs 2021-22).

DC080401
 ANNEXOS

DC080401
 PLA EQUIP DE SUPORT
MEMBRES DE L’EQUIP DE SUPORT:  

Gabriel Martí Serra Cañellas(OC Orientador del centre,), Andrea Pons Van Walre (PTSC), Maria Isabel Pellicer Boned (Pedagogia
Terapèutica), Mª Nieves Torres Torres (Pedagogia Terapèutica), Maria Jaimez Solera (Pedagoga Terapèutica-Tutora aula UEECO),
Alba Serra Riera (Audició i Llenguatge), Rosa Ingla Pol (Audició i Llenguatge), Lucía Lluesma Salvador (Fisioterapeuta compartida amb
altres centres), Mª José Ávalos Cabello (ATE l’aula UEECO), i Pepe Torres  (cap d’Estudis).

COORDINACIONS DE L’EQUIP: 

- Coordinació de l’orientador, el cap d’estudis, PTSC amb SSCB, serà mensualment (segons les meus informacions una vegada al
trimestre, o quan sigui necessari),  dilluns de 10:00 a 11:00 hores. 
-    Coordinació dels membres de l’UOEP (PTSC i OC) i l’equip de suport serà els dilluns de 8:00 a 9:00 hores, setmanalment. L’OC
estarà al centre des de l’inici fins al final del curs escolar, dilluns, dijous i divendres (excepte el primer de cada mes) de 8:00   a 14:00
hores. L’atenció de la PTSC serà el 2n i el 4t dilluns de cada mes de 8:00 a 14:00 hores.
- Coordinacions amb l’equip docent: les establertes (penjades al taulell de la sala de mestres i algunes en horari lectiu coincidents
amb coordinacions de nivell). MD060303
-    Coordinacions de l’ES amb Serveis Externs: preferiblement els dilluns a la reunió de l’ES de 8:00 a 9:00 hores.
-    Coordinació de l’orientador amb la tutora de l’aula UEECO de 10:00 a 11:00 hores el dilluns

HORARIS: MD010302_Horaris_personal_mestres i MD010305_Horaris_personal_no_docent

* El pla d’actuació de l’UOEP està elaborat a un document a part i inclòs a la PGA 20-21 com annex, i a la carpeta de registres del SGQ

DC080401
del PR0205. 

OBJECTIUS PRIORITARIS DE L’EQUIP DE SUPORT

EN RELACIÓ AL PROFESSORAT EN GENERAL I ELS TUTORS/ES EN PARTICULAR

RECURSOS HUMANS I
OBJECTIUS ESTRATÈGIES D’ACTUACIÓ CRITERIS D’AVALUACIÓ
MATERIALS
- Col·laborar en la planificació, - Participar en sessions d’avaluació - Equip de suport. UOEP - Seguiment de l’alumnat mitjançant
l’elaboració, el seguiment i l’avaluació per a la presa de decisions. entrevistes amb els tutors.
de l’adaptació curricular individual de - Tutors/es.
l’alumnat amb NESE. - Adequar material, mobiliari de l’aula, - Coordinacions amb els tutors i
espais, temps, realitzar agrupaments - Equip docent. especialistes.
- Assessorar i orientar en relació a flexibles, desdoblaments i facilitar
estratègies organitzatives i recursos didàctics. - Coordinacions amb el professorat
- Membres de l’UOEP??
metodològiques que facilitin la resposta
EOEP (Orientadora i Professor implicat en la intervenció.
a la diversitat. - Col·laborar en l’elaboració de les Tècnic de Serveis a la
- Facilitar eines i estratègies útils per a adaptacions curriculars Comunitat). - Seguiment de les adaptacions
l’anàlisi de les programacions  individualitzades. individuals.
d’aula i aplicació d’activitats - Material curricular diversificat
dinamitzadores adequades a la - Realitzar coordinacions per cicles i adaptat. - Observacions de les modificacions
diversitat del grup. amb els tutors i altres professionals que van produint-se al llarg del curs.
que atenen a l’alumnat amb NESE per
- Orientar i facilitar la recerca i/o unificar criteris d’intervenció i establir
elaboració de materials curriculars una línia d’actuació consensuada.
adients per atendre la diversitat i
desenvolupar les capacitats de - Realitzar reunions amb les famílies,
l’alumnat. tutor/s, equip docent implicat, UOEP i
altres serveis.
- Assessorar i col·laborar en la relació
amb les famílies per tal de facilitar la - Activitats grupals dinamitzadores per
millora de la relació i la seva implicació a tot l’alumnat.
en el procés d’ensenyament i

DC080401
aprenentatge.

- Col·laborar en la prevenció, detecció i

l’anàlisi de les necessitats educatives de
l’alumnat, mitjançant l’observació dins
l’aula.

- Participar  en les mesures de

flexibilització, organització, metodologia,
criteris d’avaluació i la
promoció de l’alumnat amb necessitats
educatives especials i l’orientació en
relació a la sortida del centre (per
exemple, canvi de centre educatiu).

EN RELACIÓ AL CENTRE EDUCATIU

RECURSOS HUMANS I
OBJECTIUS ESTRATÈGIES D’ACTUACIÓ CRITERIS D’AVALUACIÓ
MATERIALS
- Elaborar un pla anual amb la proposta - Participació en reunions i aportar - Equip de suport. - Anàlisi de la memòria.
d’actuacions. objectius, estratègies sobre decisions
que fan referència a l’atenció a la - Coordinadors/es. - Avaluacions prèvies.
- Coordinar-se amb l’equip directiu per diversitat.
planificar, seguir i avaluar la tasca - Membre de l’UOEP PTSC - ACI realitzades.
desenvolupada per l’equip de suport, - Adequació d’objectius generals,
com també coordinar-hi les actuacions seqüenciació i organització de
- Especialistes. - Grau de consecució de les
del professorat que treballa amb continguts per atendre a l’alumnat
activitats desenvolupades.
l’alumnat amb NESE.  amb NESE.
- Serveis externs.
- Mantenir actualitzat l'inventari de les - Aportació de materials i recursos
aules de PT, FISIO i AL i, el material didàctics.
d'aquestes. 
- Col·laboració en les definicions de

DC080401
- Orientar per tal de facilitar la unificació pautes referents a criteris
de les pautes d’actuació família-centre metodològics i organitzatius.
que es puguin proposar en relació amb
les famílies.  - Adopció d’acords sobre les
modalitats del suport i sobre les àrees
- Mantenir la coordinació estable amb prioritàries.
l’UOEP i facilitar la relació amb el
professorat. - Col·laboració en l’elaboració de les
AC.
- Participar amb l’equip de cicle en
l’organització i el desenvolupament - Establiment de suports i reforços.
d’activitats que facilitin l’adequació de - Assessorament a les tutories en
l’oferta educativa a la diversitat de criteris de promoció de cicle i etapa.
l’alumnat.
- Recollida de la informació del
- Facilitar i coordinar la intervenció dels claustre referent a l’equip de suport.
serveis externs en els centre (serveis
- Aplicació de tècniques d’actuació al
socials, 9/6...). 
centre.
EN RELACIÓ A LES FAMÍLIES
RECURSOS HUMANS I
OBJECTIUS ESTRATÈGIES D’ACTUACIÓ CRITERIS D’AVALUACIÓ
MATERIALS
- Orientar i col·laborar amb les famílies - Adquisició d’informació familiar sobre - Equip de suport. - Revisió de les informacions
del l’alumnat amb NESE en el procés l’alumne mitjançant entrevistes obtingudes en les entrevistes
d’ensenyament-aprenentatge. personals. - Membres de l’UOEP??. realitzades (amb la família, personal
dels serveis externs, equip de
- Assessorar a les famílies per tal - Participació directa per part de - Tutors/es. suport i UOEP??)
d’establir una mateixa línea d’actuació i  l’equip de suport en les entrevistes.
continuar el treball realitzat a l’escola. - Mestres que participen en el
procés d’E-A dels alumnes - Acords obtinguts i grau de
- Informar a les famílies els diferents - Intercanvi d’informació i orientació a amb NESE.
consecució.
recursos socials, educatius i de temps les famílies juntament amb els tutors i
lliure de la zona que s’adapten a les l’UOEP??, de manera que s’impliquin
diferents necessitats de l’alumne/a. en el procés de desenvolupament dels
seus fills. - Serveis externs. - Evolució de l’alumnat amb
- Facilitar la realització del protocol NESE en els diferents àmbits

DC080401
d’absentisme.  - Atenció directa a les famílies al llarg personals i curriculars.
del curs, en col·laboració amb el tutor i
l’equip de suport per donar-los
informació en relació a les
intervencions que es realitzen amb els
seus fills.

- Informar a les famílies de

l’evolució de l’alumne/a en diferents
moments del curs.

- Prevenció i abordatge de les

situacions de risc socials. 

EN RELACIÓ A L’ALUMNAT

RECURSOS HUMANS I
OBJECTIUS ESTRATÈGIES D’ACTUACIÓ CRITERIS D’AVALUACIÓ
MATERIALS

- Realitzar una tasca preventiva el més - Assessorament i col·laboració amb el - Equip de suport.
àmplia possible. professorat en l’adaptació de
materials i recursos didàctics (mobiliari - EOEP.  Proves inicials.
- Potenciar el treball d’aquelles de l’aula i espais, estratègies

DC080401
capacitats necessàries pel organitzatives i metodològiques, - Tutors/es.
desenvolupament personal, establertes decisions d’avaluació).  Seguiment i avaluació de
com a prioritàries en l’adequació - Serveis externs. l’AC i de la resta de
curricular. - Realització d’activitats documentació NESE.
dinamitzadores que abastin a la - Especialistes.
- Fer una intervenció dins l’aula ordinària diversitat.
de forma coordinada amb el professorat
didàctics - Reunions setmanals amb tot  Realització de l’informe
i fora de l’aula segons els  casos i les - Ús de materials
activitats a realitzar. diversificats, plantejant una proposta l’equip de suport. trimestral (avaluació) de
d’activitats amb més d’una via de l’alumnat NESE.
- Concretar els alumnes que formen part desenvolupament; activitats obertes. - Arxivadors de material
del programa de suport a partir de les recopilat.
memòries, exploracions inicials i - Establiment de diferents formes  Realització, revisió i
seguiments individuals. d’agrupaments i relacions de - Material adaptat. avaluació de l’informe
comunicació. NESE.
- Actualitzar els expedients - Proves inicials.
corresponents a tots els infants que - Fomentar el treball autònom i
formaran part del programa. cooperatiu.
- Aules de suport..
- Reomplir els dossiers individuals dels - Modificació del tipus i grau
alumnes del programa. d’intervenció del professorat en el
procés d’ensenyament i aprenentatge.
- Elaborar els informes adaptats
juntament amb els tutors i  especialistes. - Priorització i selecció de continguts
funcionals.
- Realitzar i valorar les AC juntament
amb els tutors i especialistes, a partir de - Avaluació inicial, per part del tutor i
la valoració inicial del NCC, amb la equip docent, de l’alumnat per establir
finalitat d’adaptar-lo a les seves el NCC a fi d’ajustar el currículum a
necessitats. les necessitats de l’alumnat.

- Potenciar la relació entre els alumnes - Elaboració dels dossiers individuals.

d’Educació Especial i els alumnes de les
- Actualització dels expedients dels
aules ordinàries de referència.
nens del programa.

- Dins del marc de l’AC, l’equip de

suport intervindrà amb l’alumnat amb

DC080401
 NEE-NESE.

- L’equip de suport haurà de realitzar

l’atenció a l’alumnat NESE dins
l’ambient més normalitzat possible.

- El tipus d’atenció podrà ser directa o

indirecta segons les necessitats
avaluades.  

ÀMBIT ESPECÍFIC DE PEDAGOGIA TERAPÈUTICA

RECURSOS HUMANS I
OBJECTIUS ESTRATÈGIES D’ACTUACIÓ CRITERIS D’AVALUACIÓ
MATERIALS
- Ésser un recurs per a atendre les - Atenció directa i inclusiva amb tot - Equip docent implicat. - Avaluació de competència
necessitats educatives de tots els l’alumnat amb necessitats educatives curricular.
alumnes de l’aula a la que es faci un especials, DEA i Altes Capacitats, ja - Equip de suport. 
suport. sigui mitjançant intervencions - Seguiment i avaluació dels
individuals o recolzant al mestre dins - Material adaptat. informes que es realitzen cada
- Intervenir directament, individualment o l’aula al seu treball amb tot el grup- trimestre. 
en petit grup, amb una programació classe.
- Aula de suport.
específica en cada cas i dins l’aula - Sessions de coordinació.
sempre que sigui possible. - Temporalització i tipus de
- Aula específica (UEECO).
recolzament adequat, ajustant les
- Observar els progressos dels alumnes activitats a les necessitats individuals - Seguiment i avaluació de  les A.C
i l’avaluació sistemàtica en col·laboració dels alumnes i a les característiques i - Recursos informàtics i
- Seguiment individual.
amb els tutors/es. recursos dels que disposa cada grup- audiovisuals.
classe.
- Coordinar-se amb els diferents suports - Memòria anual.
que rep l’alumne (AL, FISIO, ATE altres - Ajust de la metodologia i els recursos
mestres del centre, professionals de a les necessitats individuals dels - Entrevistes.
l’UOEP i d’altres serveis si escau). alumnes mitjançant la realització
d’activitats diverses i diversificades - Sessions de coordinació
- Desenvolupar activitats escolars que
que afavoreixin la inclusió.  (tutors, cicles, equip de suport
facilitin la inclusió de l’alumnat.
i EOEP).
- Afavoriment d’un sistema de
- Realitzar una atenció directa amb els

DC080401
pares i mares de l’alumnat que rep comunicació favorable. - A.C
suport.
- Reforçament de les relacions dels - Col·laborar amb els  Informes
- Informar de les possibles ajudes que alumnes. d’avaluació psicopedagògica,
poden rebre les famílies amb fills/es d’intervenció i dictàmens.
amb alguna necessitat específica.  - Disseny d’activitats que afavoreixin
la motivació, autoestima i autonomia.
-Col·laborar en la detecció, l’anàlisi i la
prevenció de les necessitats educatives - Elaboració de material adaptat.
de l’alumnat.
- Traspàs d’informacions als alumnes,
famílies, tutors, especialistes...

- Realització d’entrevistes amb la

família i amb els diferents agents
externs que intervenen  en el procés
d’aprenentatge de l’alumnat. 

- Orientació a les famílies per a què

col·laborin amb els seus fills pen
algunes feines que han de realitzar a
casa.

- Treball en equip amb els diferents

professionals que intervenen amb els
alumnes amb necessitats educatives
especials, DEA i Altes Capacitats.

- Col·laboració amb els mestres tutors

en l’elaboració, revisió i avaluació de
les AC i informes NESE.

ÀMBIT ESPECÍFIC D’AUDICIÓ I LLENGUATGE

RECURSOS HUMANS I
OBJECTIUS ESTRATÈGIES D’ACTUACIÓ CRITERIS D’AVALUACIÓ
MATERIALS
- Col·laborar en la realització de les AC i - Valoració del nivell de l’alumnat. - Especialistes d’AL. - Seguiment del programa i

DC080401
informe NESE. - Intervenció directa, individualment o temporalització de les intervencions
- Assessorar sobre les activitats que en petit grup, amb una programació - Equip docent implicat. en l’aula.
potencien les habilitats lingüístiques i de específica en cada cas.
comunicació als pares i mares dels - Equip de suport - Utilització de proves
alumnes, així com en la metodologia a - Seguiment periòdic dels objectius estandarditzades i pròpies.
utilitzar pel desenvolupament i programats. - Material adaptat.
adquisició de la lectura i escriptura.  - Informes.
- Intervenció indirecta i directa (als - Aula de suport.
- Establir coordinacions amb els altres tutors, alumnes i família) en els
- Seguiment individual.
mestres de l’equip de suport. processos de prevenció, estimulació, - Aula específica (UEECO).
- Col·laborar en la detecció, prevenció i reeducació.  - Coordinació entre els diferents
valoració dels problemes del llenguatge - Aula d’estimulació basal. membres de l’equip de suport i amb
oral i escrit,  i audició, recollint les -Participació en l’avaluació els tutors.
demandes d’avaluació i retornant la psicopedagògica.  - Recursos informàtics i
informació. audiovisuals. - Seguiment i avaluació trimestral
-Participar, proposar i col·laborar en de les AC.
- Potenciar la intervenció dins l’aula per els diferents programes que el centre - Memòria anual.
treballar els aspectes funcionals del desenvolupi per a la millora de la
llenguatge segons les necessitats. comunicació i llenguatge tant oral com - Entrevistes amb la família.
escrit. 
- Desenvolupar els objectius en relació a
audició i llenguatge oral i escrit,  - Participar en els processos - Sessions de coordinació amb
inclosos en l’AC. l’equip docent implicat.
d’avaluació ordinària i seguiment del
- Establir relacions de coordinació per a procés d’aprenentatge dels alumnes. - Proves estandaritzades.
l’elaboració de programes i materials.
. 
- Coordinar-se amb els serveis externs.

- Portar a terme al 1r cicle d’EP el taller

de llengües per tal de treballar la
competència lingüística. 

ÀMBIT ESPECÍFIC DE FISIOTERÀPIA

DC080401
 RECURSOS HUMANS I
OBJECTIUS ESTRATÈGIES D’ACTUACIÓ CRITERIS D’AVALUACIÓ
MATERIALS
- Realitzar la valoració motriu de - Exploració motriu estàtica i dinàmica - Instruments d’observació, - Valoració motriu a principi de
l’alumnat amb NEE per tal d’establir el a principi de curs i sempre que sigui anàlisi i registre de les dades curs.
seu grau d’afectació i determinar els necessari. obtingudes, utilitzant els
recursos necessaris per facilitar-li mètodes específics de - Seguiment individual.
l’accés al currículum.  - Col·laboració en la confecció dels fisioteràpia.
ACIs, sobretot adaptacions “d’accés” - Escales de valoració: GMFM,
- Planificar i dur a terme el procés al currículum. - Fisioterapeuta.  Entrevista basada en rutines,
d’intervenció amb l’alumnat amb Oxford, Ashworth, índex de
- Plantejament i definició dels - Espais del centre: escales, Barthel i mesura de la
discapacitat motriu: definició dels
objectius a curt i llarg termini.  rampes, eliminació barreres... independència funcional. 
objectius, elaboració del programa de
recuperació i/o habilitació específica per - Programa de recuperació i/o - Material de joc, gimnàs i - Seguiment del procés
a cada alumne/a, planificació del control habilitació específica per a cada psicomotricitat. d’intervenció.
postural i disseny d’adaptacions...  alumne. 
- Plafons comunicatius,  - Temporalització de la
- Realitzar el seguiment de la intervenció - Implementació de la   programació commutadors, licorni... intervenció i de les
i a final de curs elaborar la memòria, on de treball amb l’alumnat amb coordinacions.  
constarà la previsió de continuar o no disminució motriu.  - Programes específics: 
per al proper curs. vestir-se/despullar-se, - Actes de coordinació.
- Disseny o tràmit d’obtenció de les desplaçament assistit i 
- Decidir si un usuari/a es pot donar adaptacions que requereixi l’alumnat alimentació (masticació, - Adaptacions i material adquirit. 
d’alta o continua rebent atenció.  per aconseguir la màxima deglució i utilització dels
funcionalitat.  estris).  - Coordinacions amb les
persones implicades.
- Si un alumne és donat d’alta, elaborar - Seguiment dels programes - Programa de reeducació del
un informe, informar l’equip de suport i específics.  control postural en totes les -Elaboració del PIF al setembre,
l’orientador, i incloure’l al seu  activitats que es desenvolupin actuacions durant el curs si són
l’expedient i donar una còpia a la - Assessorament sobre la manera de en el centre educatiu adaptat necessàries i emplenar la darrera
família.  realitzar els diferents canvis posturals i a les necessitats de l’alumnat. part al juny. Finalment, entregar
  sobre la periodicitat en què s’han de una còpia a direcció.
dur a terme, en cada cas concret. - Coordinacions amb l’equip
docent. 
- Col·laboració per a l’adaptació de
l’aula i de l’entorn familiar i social, on - Coordinacions amb Unitat
es desenvolupa l’alumne. volant

DC080401
 - Ajudar en la confecció i revisió de les  de suport a la integració
ACIs.  (UVAI).

- Coordinació amb altres professionals - Formularis-peticions

fora del centre educatiu (Programa material. 
Terapèutic, tractament específic...). 
- Caminadors, bastons,
- Intervenció en l’elaboració del cadires 
Documents del centre. 
de rodes, mobiliari adaptat,
- Elaboració d’informes i memòries.
- Material escolar adaptat

- Equip docent. 

- Personal no docent del

centre (ATE, bidell...).  

- Altres professionals
(pediatra, fisioterapeuta centre
salut, Serveis socials,
ortopeda...). 

- Pla d’actuació a principi de

curs

- Informes 

- Memòries anuals
- Col·laborar en el seguiment de
programes específics relacionats amb la
seva especialitat. 

- Col·laborar en la presa de decisions

sobre les ACIs. 

- Informar el tutor/equip educatiu dels

aspectes que es contemplen en la

DC080401
intervenció individual de reeducació i/o
habilitació física. 

- Assessorar sobre la manera de

realitzar els diferents canvis posturals  i
sobre la periodicitat en què s’han de dur
a terme. 

- Orientar i assessorar la família en el

seguiment de programes específics i
sobre la manera de realitzar els canvis
posturals. 

AMBIT ESPECÍFIC DE LES AUXILIARS TÈCNICS EDUCATIUS (ATE)

EN RELACIÓ AMB L’ALUMNAT AMB NEE
RECURSOS
OBJECTIUS ESTRATÈGIES D’ACTUACIÓ HUMANS I AVALUACIÓ
MATERIALS
- Conèixer i col·laborar en la consecució dels - Assistència i formació de l’alumnat en les - Memòries anuals a - Col·laborar en l’avaluació
objectius específics dels hàbits dels alumnes activitats de la vida diària que no puguin fer final de curs. de les activitats
d’UEECO i integració, donant importància i per ells mateixos com són: la higiene d’autonomia, d’alimentació 
afavorint l’autonomia personal. personal, vestir-se, l’alimentació, els - Pla d’actuació a i d’higiene personal.
desplaçaments... principi de curs
- Elaborar un PAI dels alumnes NEE que són - Col·laborar en l’avaluació
atesos. - Participació en el desenvolupament de l’AC. -Coordinacions amb dels objectius reflectits a
l’equip docent.  l’AC.
- Assistir i formar als alumnes en les activitats de la - Seguiment del PAI.
vida diària. - PAI de cada - La tutora, la PT,
- Col·laboració en el transport escolar, alumne. l’orientador i l’ATE elaboren
- Assistir a  l’alumnat fins a la ruta escolar i/o durant assistint  l’alumnat fins la ruta escolar.  el pla d’actuació individual
el menjador escolar.  - Material de
(PAI), en fan el seguiment i
- Ajuda als alumnes en l’adquisició dels hàbits recolzament.
l’avaluen.
- Guiar i/o ajudar l’alumne en la realització d’alimentació i, en els casos que ho
d’activitats dirigides a l’adquisició de tècniques requereixin facilitar la ingesta dels aliments.  - Espais emprats. - La tutora fa mínimament
d’orientació, mobilitat, autocontrol en els una reunió de coordinació
desplaçaments i habilitats de la vida diària, així - Col·laboració amb el professorat perquè al mes amb l’ATE,  i se

DC080401
com en l’assoliment d’habilitats de relació. l’alumnat identifiqui i expressi les seves n’aixeca acta.
necessitats bàsiques de salut i adquireixi els
- Col·laborar amb el professorat perquè l’alumnat hàbits i actituds d’higiene cura i alimentació
identifiqui i expressi les seves necessitats, i  que contribueixin a incrementar i millorar la
adquireixi els hàbits i actituds d’higiene cura i qualitat de vida. 
alimentació.  
- Ajuda als alumnes a adquirir el control del
- Ajudar als alumnes a adquirir el control del propi propi cos, descobrint les seves capacitats,
cos, descobrint les seves capacitats. perquè progressivament superin les seves
limitacions en la mesura possible. 
- Col·laborar amb el personal docent en la
vigilància dels moments d’esbarjo.  - Col·laboració amb el personal docent en la
vigilància dels moments d’esbarjo. 
- Col·laborar amb el personal docent en sortides o
activitats complementàries i extraescolars.  - Col·laboració  amb el personal docent en
sortides o activitats complementàries i
- Col·laborar en els programes de control
extraescolars per a l’atenció d’aquest
d’esfínters, tant en la seva elaboració com en la
alumnat. 
seva execució. 
- Col·laboració  en els programes de control
- Col·laborar amb l’equip docent en tasques
d’esfínters, tant en la seva elaboració com en
formatives d’entrenament d’habilitats socials, així
la seva execució. 
com per neutralitzar i evitar conductes disocials si
es produeixen.  - Col·laboració amb l’equip docent en tasques
formatives d’entrenament d’habilitats socials. 
- Col·laborar amb el professorat en l’atenció i cura
dels alumnes, dins l’aula, en els canvis d’aula o - Col·laboració  amb el professorat en
serveis. l’atenció i cura dels alumnes, dins l’aula, en
els canvis d’aula o serveis, sempre sota la
- Col·laborar, dins el marc de l’atenció a la diversitat
responsabilitat del personal docent. 
en aquelles activitats encaminades a promoure la
màxima autonomia personal i social dels alumnes.  - Col·laboració, dins el marc de l’atenció a la
diversitat en aquelles activitats encaminades
- Atendre les indicacions de la direcció del centre
a promoure la màxima autonomia personal i
per a la major atenció i cura d’aquest alumnat . 
social dels alumnes. 

DC080401
 - Atenció a les indicacions de la direcció del
centre per a la major atenció i cura d’aquest
alumnat . 

EN RELACIÓ AMB LA RESTA DE L’ALUMNAT DEL CENTRE

RECURSOS
OBJECTIUS ESTRATÈGIES D’ACTUACIÓ HUMANS I AVALUACIÓ
MATERIALS
- Quan els alumnes amb NEE estiguin atesos, - Sempre que els alumnes amb NEE estiguin - Horari d’atenció - Atenció a la resta
l’ATE desenvoluparà la seva tasca amb la resta de atesos, l’ATE podrà desenvolupar la seva dels alumnes amb d’alumnes seguint les
l’alumnat, sempre dins l’horari lectiu, i realitzarà tasca amb la resta d’alumnat.  NEE. instruccions de l’equip
aquelles funcions que la direcció del centre directiu. 
l’indiqui, de manera coherent amb les propostes - Acompanyar i tenir cura de l’alumnat, que ho - L’ equip directiu. 
d’intervenció assenyalades en aquestes necessiti, a l’hora del pati.
instruccions.

EN RELACIÓ AMB EL PERSONAL DOCENT EN GENERAL I ELS TUTORS EN PARTICULAR

RECURSOS
OBJECTIUS ESTRATÈGIES D’ACTUACIÓ HUMANS I AVALUACIÓ
MATERIALS
- Facilitar informació rellevant al tutor/a relacionada - Coordinació amb els tutors i feedback de la - Horari de - Participació en les
amb els aspectes que treballa des de la seva informació recollida.  coordinació amb coordinacions amb l’equip
competència professional. l’equip docent docent implicat. 
-  Coordinació amb l’equip de suport.  implicat. 
- Col·laborar amb el/la tutor/a, si li proposa, per tal
de facilitar la relació amb les famílies i la seva  - Seguiment de les indicacions del mestre.  - Disposició dels - Pertinència de les
implicació en el procés d’adquisició d’hàbits materials didàctics indicacions proposades
d’autonomia personal.  adaptats.  pels mestres cap a l’ATE.   

- Guiar o ajudar l’alumne, segons les indicacions - Compliment dels acords

del mestre,  en la realització d’activitats dirigides a presos. 
l’adquisició de tècniques d’orientació, mobilitat,
autocontrol en els desplaçaments i habilitats de la

DC080401
vida diària. 

- Participar de forma coordinada amb el personal

docent i professionals implicats, en el
desenvolupament de l’adaptació curricular
individualitzada dels alumnes que requereixin la
seva intervenció.

- Col·laborar en l’adaptació i preparació de

materials, seguint les orientacions del tutor. 

- Ajudar a l’alumne dins l’aula per facilitar-li l’accés

a les activitats seguint les indicacions del mestre.  

EN RELACIÓ AL CENTRE EDUCATIU

OBJECTIUS ESTRATÈGIES D’ACTUACIÓ RECURSOS AVALUACIÓ
MATERIALS I
HUMANS
- Participar en l’elaboració del pla d’actuació anual - Coordinar-se amb l’equip de suport.  - L’equip de suport.  - Coordinació amb l’equip
de l’equip de suport des de l’àmbit de les seves de suport i amb la resta del
competències.  - Participar en les diverses reunions on sigui - Personal docent personal docent implicat. 
convocat/ada.  implicat. 
- Mantenir una coordinació estable amb l’equip de - Participació en les
suport i el personal docent implicat en cada cas.  - Horari de reunions. 
reunions. 
- Participar en les reunions a les quals sigui - Compliment dels acords
convocat/ada.  presos. 

ANNEX I
HORARIS: MD010302

Hem de tenir en compte que aquests horaris poden anar canviant durant el curs, per atendre millor a les necessitats que van sorgint.
Tots els horaris de l’Equip de Suport s’han fet seguint les previsions fetes per l’equip a finals del curs 20/21.

DC080401
ORIENTADOR: tots els dilluns, dijous i divendres (excepte el primer divendres de cada mes) ,de 8 a 14 hores, .

PTSC: dilluns de 8 a 14 hores, excepte el tercer de cada mes??.  

ANNEX II

D’acord el  DECRET 39/2011, de 29 d'abril, pel qual es regula l'atenció a la diversitat i l'orientació educativa als centres
educatius no universitaris sostinguts amb fons públics (BOIB 05/05/2011 núm. 67) s’entén per alumnat NESE:

a) Necessitats educatives especials derivades d’una discapacitat, de trastorns greus de conducta o emocionals o de trastorns
generalitzats de desenvolupament que requereixen, durant un període d’escolarització o durant tota l’escolarització, determinats suports
i atencions educatives específiques.

b) Els alumnes amb dificultats específiques d’aprenentatge causades per trastorns de l’aprenentatge, trastorns per dèficit d’atenció amb
o sense hiperactivitat i trastorns greus del llenguatge oral. 

c) Els alumnes amb altes capacitats intel·lectuals. 

d) Els alumnes amb un desfasament curricular de dos o més cursos per condicions personals greus de salut o derivades de factors
socials, econòmics, culturals, geogràfics o ètnics. 
e) Els alumnes d’incorporació tardana al sistema educatius

DC080401
 PROGRAMA D’ACTUACIÓ DEL SERVEI D’ORIENTACIÓ EDUCATIVA,  SOCIAL I PROFESSIONAL

CENTRE EDUCATIU: CEIP Guillem de Montgrí

CODI DE CENTRE: 07007061 LÍNIES PER CURS ESCOLAR: 1

TELÈFON: 971344818

TOTAL ALUMNAT DEL CENTRE: 235 ALUMNAT NESE: 42

MEMBRES EQUIP DIRECTIU: Francisco Javier Rey (director), Pepe Torres (cap d’estudis), Marga Ribas  (secretària).

INSPECTOR ASSIGNAT: Juan José Rey Porca

ORIENTACIÓ: Gabriel Martí Serra Cañellas

Dies d’atenció: Dl, dj i dv (8h-14h)

PTSC: Andrea Pons Van Walre

Dies d’atenció: Atenció Quinzenal

DC080401
 PROGRAMA A DESENVOLUPAR 
TÍTOL: Programes d’enriquiment curricular i estimulació del talent

JUSTIFICACIÓ:  Si demanéssim a un docent «què és un estudiant d’ACI?», la majoria contestaria dient que és aquell la intel·ligència del qual és superior a la normal,
o a l’esperada per a la seva edat i característiques; potser fins i tot concretaria una mica més la definició afegint que té una capacitat superior en una o diverses
àrees intel·lectuals. Aquestes respostes, aparentment senzilles i clares, en realitat plantegen molts interrogants des del punt de vista educatiu: què és normal? A
quines àrees de la intel·ligència ens referim? Com ens podem adonar d’aquestes altes capacitats? Què hem de fer si tenim un alumne d’ACI dins l’aula? Els experts
en la matèria no estan d’acord sobre com definir les altes capacitats intel·lectuals, quina nomenclatura usar, sobre quina és la definició més adequada. Alguns fins i
tot afirmen que no existeix la superdotació (Pfeiffer, 2003). El fet que la majoria de definicions conceptuals de la superdotació inclogui alguna referència a la
intel·ligència, terme sobre el qual tampoc existeix acord i que es troba contínuament en revisió, no aporta claredat al tema.   Si els experts no acaben de posar-se
d’acord, han de ser les administracions les que prenguin la iniciativa d’alguna manera promovent trobades i punts de diàleg. Com a exemple tenim la definició
proposada pel Departament d’Educació dels EUA (US Department of Education, Office of Educational Research and Improvement, 1993:25): «Els nins i adolescents
amb altes capacitats són aquells que mostren respostes notablement elevades, o el potencial necessari per assolir-les, comparats amb els altres individus de la
seva mateixa edat, experiència o entorn. Posseeixen nivells alts de capacitat en les àrees cognitives, creatives i artístiques, demostren una capacitat excepcional de
lideratge o destaquen en assignatures acadèmiques específiques». Aquests alumnes necessiten serveis i activitats que l’escola ordinària no sol oferir. Les
capacitats superiors es donen en nins i adolescents de tots els grups culturals, en tots els estrats socials i en tots els camps de l’activitat humana.  

Legislació estatal sobre l’educació de l’alumnat amb altes capacitats intel·lectuals A Espanya, el marc legal que legisla la identificació i intervenció educativa amb
aquests alumnes és relativament recent i ha seguit el procés següent: La LOGSE. Llei orgànica 1/1990, de 3 d’octubre, d’Ordenació General del Sistema Educatiu Al
seu primer article ja advocava per «El pleno desarrollo de la personalidad del alumno». Ara bé, al capítol V de l’educació especial, articles 36 i 37, en cap moment
s’esmenten tipologies específiques. Per tant, aquest tipus d’alumnat queda inclòs, de manera implícita, en la categoria d’alumnes amb necessitats educatives
especials. Article 36 1. El sistema educatiu ha de disposar dels recursos necessaris perquè els alumnes amb necessitats educatives especials, temporals o
permanents, puguin aconseguir dins d’aquest sistema els objectius establerts amb caràcter general per a tots els alumnes. 2. La identificació i valoració de les
necessitats educatives especials han de ser dutes a terme per equips integrats per professionals de diferents qualificacions, que estableixin en cada cas plans
d’actuació en relació amb les necessitats educatives específiques dels alumnes. 3. L’atenció als alumnes amb necessitats educatives especials s’ha de regir pels
principis de normalització i d’integració escolar. 4. Al final de cada curs s’han d’avaluar els resultats aconseguits per cadascun dels alumnes amb necessitats
educatives especials, en funció dels objectius proposats a partir de la valoració inicial. Aquesta avaluació ha de permetre variar el pla d’actuació en funció dels seus
resultats. Article 37 

1. Per aconseguir els fins assenyalats en l’article anterior, el sistema educatiu ha de disposar de professors de les especialitats corresponents i de professionals
qualificats, així com dels mitjans i materials didàctics necessaris per a la participació dels alumnes en el procés d’aprenentatge. Els centres han de tenir

DC080401
l’organització escolar deguda i fer les adaptacions i diversificacions curriculars necessàries per facilitar als alumnes la consecució dels fins indicats. S’han d’adequar
les condicions físiques i materials dels centres a les necessitats d’aquests alumnes 

2. L’atenció als alumnes amb necessitats educatives especials s’ha d’iniciar en el moment en què es detectin. A tal fi, hi ha d’haver els serveis educatius necessaris
per estimular i afavorir el màxim desenvolupament d’aquests alumnes i les administracions educatives competents n’han de garantir l’escolarització.

3. L’escolarització en unitats o centres d’educació especial només s’han de dur a terme quan les necessitats de l’alumne no puguin ser ateses per un centre
ordinari. Aquesta situació ha de ser revisada periòdicament, de manera que pugui afavorir-se, sempre que sigui possible, l’accés dels alumnes a un règim
d’integració més gran.

4. Les administracions educatives han de regular i afavorir la participació dels pares o tutors en les decisions que afectin l’escolarització dels alumnes amb
necessitats educatives especials. Aquesta llei es deroga mitjançant la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació (ref. BOE-A-2006-7899). Reial decret 696/1995,
de 28 d’abril, d’ordenació de l’educació dels alumnes amb necessitats educatives especials Regula els aspectes relatius a l’ordenació, la planificació de recursos i
l’organització de l’atenció educativa als alumnes amb necessitats educatives especials, temporals o permanents, l’origen dels quals pot atribuir-se,
fonamentalment, a la història educativa i escolar dels alumnes, a condicions personals de superdotació o a condicions igualment personals de discapacitat
sensorial, motora o psíquica. Estableix les mesures necessàries per garantir una educació de qualitat determinant, per fer-ho, els recursos, mitjans i suports
necessaris i potenciant la participació dels pares en la presa de les decisions educatives que afecten els fills. És el primer text legal que fa referència a les
necessitats especials associades a condicions personals de superdotació intel·lectual i a la necessitat de donar-hi resposta amb mesures específiques, cosa que
recull el capítol II, que diu el següent: CAPÍTOL II De l’escolarització dels alumnes amb necessitats educatives especials associades a condicions personals de
superdotació intel·lectual. Article 10. Atenció educativa L’atenció educativa als alumnes amb necessitats especials associades a condicions personals de
superdotació intel·lectual ha de vetllar especialment per promoure un desenvolupament equilibrat dels diferents tipus de capacitats establertes en els objectius
generals de les diferents etapes educatives. Article 11. Avaluació i mesures 1. El Ministeri d’Educació i Ciència ha de determinar el procediment per avaluar les
necessitats educatives especials associades a condicions personals de superdotació intel·lectual, així com el tipus i l’abast de les mesures que s’han d’adoptar per
satisfer-les adequadament. 2. A tal fi, els equips d’orientació educativa i psicopedagògica i els departaments d’orientació dels instituts d’educació secundària que
escolaritzin alumnes amb necessitats educatives especials associades a condicions personals de superdotació intel·lectual han de comptar amb professionals amb
una formació especialitzada.

Aquesta llei es deroga de la manera indicada, mitjançant Reial decret 1635/2009, de 30 d’octubre (ref. BOE-A-2009-17431). L’ Ordre de 14 de febrer de 1996 sobre
avaluació d’alumnes amb necessitats educatives especials que cursen els ensenyaments de règim general establertes a la Llei orgànica 1/1990, de 3 d’octubre,
d’ordenació general del sistema educatiu Aquesta ordre està determinada per la necessitat de concretar alguns aspectes referits a l’escolarització i articular el
procés d’avaluació dels alumnes amb necessitats educatives especials que cursen determinades matèries amb adaptacions curriculars. Regula el procediment per
a la realització de l’avaluació psicopedagògica i el dictamen d’escolarització i estableix els criteris per a l’escolarització dels alumnes amb necessitats educatives
especials. Estableix que les adaptacions curriculars significatives que es duen a terme s’han d’incloure en un document individual, en el qual s’han d’indicar les
dades d’identificació de l’alumne; les propostes d’adaptació, tant les d’accés al currículum com les pròpiament curriculars; les modalitats de suport; la col·laboració

DC080401
amb la família; els criteris de promoció, i els acords presos en el moment de fer els seguiments oportuns. En la present ordre hi ha una disposició que fa esment
específicament dels alumnes amb necessitats educatives especials associades a la superdotació: Disposició addicional D’acord amb el que preveu l’article 11.1 i la
disposició addicional primera del Reial decret 696/1995, d’ordenació de l’educació dels alumnes amb necessitats educatives especials, el Ministeri d’Educació i
Ciència ha d’elaborar la normativa necessària per adequar el que preveu aquesta ordre als alumnes amb necessitats educatives especials associades a la
superdotació. Tot i que en el moment en què aparegué aquesta ordre les comunitats autònomes tenien transferides les competències en educació, la majoria
encara no disposaven d’una normativa pròpia i es regien per la del MEC (Ministeri d’Educació i Cultura). Aquesta ordre es deroga mitjançant l’Ordre
EDU/849/2010, de 18 de març (ref. BOE-A-2010-5493). L’Ordre de 14 de febrer de 1996 per la qual es regula el procediment per a la realització de l’avaluació
psicopedagògica i el dictamen d’escolarització i s’estableixen els criteris per a l’escolarització dels alumnes amb necessitats educatives especials Pretén regular el
procés de valoració psicopedagògica, establir els criteris d’escolarització i determinar els procediments tècnics i administratius adequats. Tot això amb la doble
voluntat d’assegurar als alumnes la resposta educativa que garanteixi més bé el seu progrés personal, acadèmic i social, i d’orientar els professionals implicats i
facilitar-los la seva tasca. 

Entén l’avaluació psicopedagògica com un procés de recollida, anàlisi i valoració de la informació rellevant sobre els diferents elements que intervenen en el
procés d’ensenyament i aprenentatge, per identificar les necessitats educatives de determinats alumnes que presenten o poden presentar desajusts en el
desenvolupament personal i acadèmic, i per fonamentar i concretar les decisions respecte de la proposta curricular i del tipus d’ajudes que poden necessitar per
progressar en el desenvolupament de les diferents capacitats. Així mateix, l’Ordre estableix que aquesta avaluació és competència exclusiva dels equips
psicopedagògics i dels departaments d’orientació psicopedagògica: respecte de l’alumne, respecte del context escolar i respecte del context familiar i social; a més
del que preveu l’apartat tercer de l’ordre de 14 de febrer de 1996. Altres aspectes que recull aquesta disposició són: les mesures curriculars (adaptació curricular
d’ampliació); l’anticipació de l’inici de l’escolarització obligatòria o la reducció del període d’escolarització; les particularitats per a l’educació primària i la
secundària obligatòria; les estratègies metodològiques; l’avaluació d’aprenentatges, i el procediment per sol·licitar la flexibilització. Tot i que aquesta normativa
abasta tant els alumnes superdotats com els que presenten qualsevol tipus de discapacitat, la disposició addicional fa referència a una normativa posterior que ha
de ser elaborada pel Ministeri d’Educació per adequar el procés d’avaluació psicopedagògica descrit en aquesta ordre a la situació específica dels alumnes amb
necessitats educatives especials associades a la superdotació. Disposició addicional En aplicació del que preveu l’article 11.1 del Reial decret 696/1995, de 28
d’abril, d’ordenació de l’educació dels alumnes amb necessitats educatives especials, el Ministeri d’Educació i Ciència ha d’elaborar la normativa necessària per
adequar el procés d’avaluació psicopedagògica descrit en aquesta ordre a la situació específica dels alumnes amb necessitats educatives especials associades a la
superdotació. Aquesta ordre es deroga mitjançant l’Ordre EDU/849/2010, de 18 de març (ref. BOE-A-2010-5493). Resolució de 29 d’abril de 1996, de la Secretaria
d’Estat d’Educació, per la qual es determinen els procediments que s’han de seguir per orientar la resposta educativa als alumnes amb necessitats educatives
especials associades a condicions personals de superdotació intel·lectual Té per objecte establir el procediment per sol·licitar la flexibilització del període
d’escolarització, adequar l’avaluació psicopedagògica, determinar el sistema de registre de les mesures curriculars excepcionals adoptades i orientar la resposta
educativa als alumnes amb necessitats educatives especials associades a superdotació intel·lectual. Com a criteris generals d’atenció educativa estableix que: 1. Els
alumnes amb necessitats educatives especials associades a la superdotació intel·lectual han de ser escolaritzats en centres ordinaris i que les decisions que es
prenguin respecte d’aquests alumnes en el projecte curricular d’etapa han de formar part de les mesures ordinàries d’atenció a la diversitat. 2. Les adaptacions
curriculars que es duguin a terme per a aquests alumnes han de promoure, en tot cas, el desenvolupament ple i equilibrat de les capacitats establertes en els

DC080401
objectius generals de l’educació obligatòria. 3. La resposta educativa als alumnes amb necessitats educatives especials associades a condicions de superdotació
intel·lectual pot suposar l’adaptació curricular d’ampliació o la flexibilització del període d’escolarització obligatòria amb la corresponent adaptació individual del
currículum. 4. Quan es prevegi l’adopció de qualsevol de les mesures curriculars extraordinàries esmentades s’han de mantenir informats els pares o tutors legals
de l’alumne, de qui s’ha de demanar el consentiment per escrit. De la mateixa manera, s’ha de proporcionar informació a l’alumne. L’àmbit d’aplicació de la
Resolució correspon als centres docents que imparteixin l’ensenyament bàsic obligatori situats en l’àmbit territorial de gestió del Ministeri d’Educació i Ciència. La
Resolució també determina quina informació ha de recollir l’avaluació psicopedagògica respecte de l’alumne, respecte del context escolar i respecte del context
familiar i social, a més del que preveu l’apartat tercer de l’Ordre de 14 de febrer de 1996. Altres aspectes que inclou aquesta disposició són: les mesures curriculars
(adaptació curricular d’ampliació); l’anticipació de l’inici de l’escolarització obligatòria o reducció del període d’escolarització; les particularitats per a l’educació
primària i la secundària obligatòria; les estratègies metodològiques; l’avaluació d’aprenentatges, i el procediment per sol·licitar la flexibilització. Resolució de 20 de
març de 1997, de la Secretaria General d’Educació i Formació Professional, per la qual es determinen els terminis de presentació i resolució dels expedients dels
alumnes amb necessitats educatives especials associades a condicions personals de superdotació intel·lectual L’objecte d’aquesta resolució és establir els terminis
de presentació de la documentació que s’especifica en la Resolució de 29 d’abril de 1996, per la qual es determinen els procediments que s’han de seguir per
orientar la resposta educativa als alumnes amb necessitats educatives especials associades a condicions personals de superdotació intel·lectual. La Resolució és
aplicable als centres docents que imparteixen les etapes d’escolarització obligatòria en l’àmbit territorial del MEC. El termini de presentació de la documentació
que constitueix l’expedient de superdotació d’un alumne serà el comprès entre l’1 de gener i el 31 de març de cada any. La LOCE, Llei orgànica 10/2002, de 23 de
desembre, de qualitat de l’educació Amb la denominació necessitats educatives específiques, la Llei se centra especialment en els alumnes estrangers, els alumnes
superdotats intel·lectualment i els alumnes amb necessitats educatives especials i estableix un marc general que permet que les administracions educatives
garanteixin, en tots els casos, una resposta educativa adequada a les circumstàncies i necessitats que concorren en aquests alumnes. El capítol VII està dedicat a
l’atenció als alumnes amb necessitats educatives específiques i dins d’aquest capítol la secció 3 esmenta explícitament els alumnes superdotats intel·lectualment i
estableix que requereixen atenció específica per part de les administracions educatives. Secció 3a. Dels alumnes superdotats intel·lectualment Article 43. Principis
1. Els alumnes superdotats intel·lectualment han de ser objecte d’una atenció específica per part de les administracions educatives. 

2. Amb la finalitat de donar una resposta educativa més adequada a aquests alumnes, les administracions educatives han d’adoptar les mesures necessàries per
identificar i avaluar ràpidament les seves necessitats. 3. El Govern, després de consultar les comunitats autònomes, ha d’establir les normes per flexibilitzar la
durada dels diversos nivells i etapes del sistema educatiu que establerts per aquesta Llei, independentment de l’edat d’aquests alumnes. 4. Les administracions
educatives han d’adoptar les mesures necessàries per facilitar l’escolarització d’aquests alumnes en centres que, per les seves condicions, puguin prestar-los una
atenció adequada a les seves característiques. 5. Correspon a les administracions educatives promoure la realització de cursos de formació específica relacionats
amb el tractament d’aquests alumnes per al professorat que els atén. També han d’adoptar les mesures oportunes perquè els pares d’aquests alumnes rebin
l’assessorament individualitzat adequat, així com la informació necessària que els ajudi en l’educació dels seus fills. Aquesta llei es deroga mitjançant la Llei
orgànica 2/2006, de 3 de maig (ref. BOE-A-2006-7899). Reial decret 943/2003, de 18 de juliol, pel qual es regulen les condicions per flexibilitzar la durada dels
diversos nivells i etapes del sistema educatiu per als alumnes superdotats intel·lectualment Regula, amb caràcter de norma bàsica, les condicions per flexibilitzar la
durada dels diversos nivells i etapes del sistema educatiu per als alumnes superdotats intel·lectualment; estableix les condicions per flexibilitzar la durada dels
diferents nivells i etapes del sistema educatiu per als alumnes superdotats intel·lectualment; determina el procediment de sol·licitud i d’acreditació administrativa

DC080401
en l’expedient acadèmic de l’alumne, que permet el trànsit de l’alumne dins dels diferents nivells i etapes del sistema educatiu i entre els centres escolars del
territori nacional en les condicions de continuïtat adients, i estableix els criteris per a la flexibilització dels diversos graus, cicles i nivells per als alumnes
superdotats intel·lectualment que cursen els ensenyaments de règim especial. CAPÍTOL II. Ensenyaments de règim general Article 7 Criteris generals per
flexibilitzar la durada dels diversos nivells, etapes i graus per als alumnes superdotats intel·lectualment 1. La flexibilització de la durada dels diversos nivells, etapes
i graus per als alumnes superdotats intel·lectualment consisteix en la incorporació de l’alumne a un curs més alt que el que li correspon per l’edat que té. Aquesta
mesura pot adoptar-se fins a un màxim de tres vegades en l’ensenyament bàsic i una sola vegada en els ensenyaments postobligatoris. No obstant això, en casos
excepcionals, les administracions educatives poden adoptar mesures de flexibilització sense aquestes limitacions. Aquesta flexibilització ha d’incloure mesures i
programes d’atenció específica. 2. La flexibilització ha de constar per escrit amb la conformitat dels pares. Article 9 Criteris generals per flexibilitzar la durada dels
diversos graus, cicles i nivells per als alumnes superdotats intel·lectualment, en els ensenyaments de règim especial.

En el cas dels ensenyaments de règim especial, la flexibilització de la durada dels diversos graus, cicles i nivells per als alumnes superdotats intel·lectualment
consisteix en la incorporació de l’alumne a un curs més alt que el que li correspon per l’edat que té, sempre que la reducció d’aquests períodes no superi la meitat
del temps establert amb caràcter general. No obstant això, en casos excepcionals, les administracions educatives poden adoptar mesures de flexibilització sense
aquesta limitació. Aquesta flexibilització ha d’incloure mesures i programes d’atenció específica. Article 4 Mesures d’atenció educativa 1. L’atenció educativa
específica a aquests alumnes s’ha d’iniciar en el moment de la identificació de les seves necessitats, independentment de l’edat que tinguin, i ha de tenir per
objecte el desenvolupament ple i equilibrat de les seves capacitats i de la seva personalitat. 2. Les administracions educatives han de determinar les condicions
que han de reunir els centres per prestar una atenció educativa adequada a aquests alumnes, així com els criteris perquè els centres elaborin programes específics
d’intensificació de l’aprenentatge. 3. Les administracions educatives han d’adoptar les mesures oportunes perquè els pares dels alumnes superdotats
intel·lectualment rebin l’assessorament continuat i individualitzat adequat, així com la informació necessària sobre l’atenció educativa que reben els seus fills i tota
la informació addicional que els ajudi a educar-los. Així mateix, s’ha d’informar els pares i els alumnes sobre les mesures ordinàries o excepcionals d’atenció que
s’adoptin. Per a l’aplicació d’aquestes mesures és necessari el consentiment dels pares. La LOE, Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació Per primera vegada,
en el capítol I, «Alumnat amb necessitat específica de suport educatiu», del títol II, «Equitat en l’educació», apareix el terme alumnes amb altes capacitats
intel·lectuals, en substitució dels termes que es feien servir anteriorment en les diferents normatives: superdotats intel·lectualment i alumnes amb necessitats
educatives personals de superdotació intel·lectual. El nou terme és un concepte més ampli que els anteriors, ja que també inclou l’atenció específica als alumnes
precoços i els talentosos. TÍTOL II. Equitat en l’educació CAPÍTOL I. Alumnat amb necessitat específica de suport educatiu Article 71. Principis 1. Les administracions
educatives disposaran els mitjans necessaris perquè tots els alumnes aconsegueixin el màxim desenvolupament personal, intel·lectual, social i emocional, així com
els objectius que estableix amb caràcter general aquesta Llei. 2. Correspon a les administracions educatives assegurar els recursos necessaris perquè els alumnes
que requereixin una atenció educativa diferent de l’ordinària, perquè presenten necessitats educatives especials, per dificultats específiques d’aprenentatge, per
les seves altes capacitats intel·lectuals, perquè s’han incorporat tard al sistema educatiu, o per condicions personals o d’història escolar, puguin assolir el màxim
desenvolupament possible de les seves capacitats personals i, en tot cas, els objectius establerts amb caràcter general per a tots els alumnes  

3. Les administracions educatives han d’establir els procediments i recursos necessaris per identificar aviat les necessitats educatives específiques dels alumnes a
les quals es refereix l’apartat anterior. L’atenció integral als alumnes amb necessitat específica de suport educatiu s’ha d’iniciar en el moment en què s’identifica
aquesta necessitat i s’ha de regir pels principis de normalització i inclusió. 4. Correspon a les administracions educatives garantir l’escolarització, regular i assegurar

DC080401
la participació dels pares o tutors en les decisions que afecten l’escolarització i els processos educatius d’aquest alumnat. Igualment els correspon adoptar les
mesures oportunes perquè els pares d’aquests alumnes rebin l’assessorament individualitzat adequat, així com la informació necessària que els ajudi a l’educació
dels seus fills. Article 72. Recursos 1. Per aconseguir els fins assenyalats en l’article anterior, les administracions educatives han de disposar del professorat de les
especialitats corresponents i de professionals qualificats, així com dels mitjans i materials necessaris per atendre de manera adequada aquest alumnat. 2.
Correspon a les administracions educatives dotar els centres dels recursos necessaris per atendre adequadament aquest alumnat. Els criteris per determinar
aquestes dotacions són els mateixos per als centres públics i privats concertats. 3. Els centres han de tenir la deguda organització escolar i fer les adaptacions i
diversificacions curriculars que calgui per facilitar a tots els alumnes la consecució dels fins establerts. 4. Les administracions educatives han de promoure la
formació del professorat i d’altres professionals relacionada amb el tractament dels alumnes amb necessitat específica de suport educatiu. 5. Les administracions
educatives podran col·laborar amb altres administracions o entitats públiques o privades sense ànim de lucre, institucions o associacions, per facilitar
l’escolarització i una incorporació més bona d’aquests alumnes al centre educatiu. [...] Article 76. Àmbit Correspon a les administracions educatives adoptar les
mesures necessàries per identificar els alumnes amb altes capacitats intel·lectuals i valorar com més aviat millor les seves necessitats. Així mateix, els correspon
adoptar plans d’actuació adequats a aquestes necessitats. En l’article 77 planteja la possibilitat de la flexibilització o acceleració de curs: Article 77. Escolarització El
Govern, després de consultar les comunitats autònomes, ha d’establir les normes per flexibilitzar la durada de cadascuna de les etapes del sistema educatiu per als
alumnes amb altes capacitats intel·lectuals, amb independència de l’edat que tinguin. La LOMCE, Llei orgànica 8/2013, de 9 de desembre, per a la millora de la
qualitat educativa (BOEA-2013-12886) En aquesta llei podem destacar els aspectes següents: ● Es manté el terme altes capacitats intel·lectuals, que ja apareixia a
la llei anterior. Estableix que les administracions educatives poden establir plans de centres prioritaris per donar suport especialment als centres que escolaritzin
alumnes en situació de desavantatge social. En el punt cinquanta-set, diu: Els apartats 1 i 2 de l’article 71 queden redactats de la manera següent: «1. Les
administracions educatives han de disposar dels mitjans necessaris perquè tots els alumnes assoleixin el màxim desenvolupament personal, intel·lectual, social i
emocional, així com els objectius establerts amb caràcter general en aquesta llei. Les administracions educatives poden establir plans de centres prioritaris per
donar suport especialment als centres que escolaritzin alumnes en situació de desavantatge social. 2. Correspon a les administracions educatives assegurar els
recursos necessaris perquè els alumnes que requereixin una atenció educativa diferent de l’ordinària, pel fet de tenir necessitats educatives especials, dificultats
específiques d’aprenentatge, TDAH, altes capacitats intel·lectuals, pel fet haver-se incorporat tard al sistema educatiu o per condicions personals o d’història
escolar, puguin assolir el màxim desenvolupament possible de les seves capacitats personals i, en tot cas, els objectius establerts amb caràcter general per a tots
els alumnes.» El punt cinquanta-vuit diu: L’article 76 queda redactat de la manera següent: «Article 76. Àmbit Correspon a les administracions educatives adoptar
les mesures necessàries per identificar l’alumnat amb altes capacitats intel·lectuals i valorar de manera primerenca les seves necessitats. Així mateix, els correspon
adoptar plans d’actuació, així com programes d’enriquiment curricular adequats a aquestes necessitats, que permetin a l’alumnat desenvolupar al màxim les seves
capacitats.» 

OBJECTIUS GENERALS I ESPECÍFICS

 ● Facilitar la intervenció adequada amb aquests alumnes en l’àmbit educatiu i familiar, partint de les seves necessitats i interessos, per estimular al màxim el seu

DC080401
potencial i prevenir tots els aspectes negatius que poden derivar-se de la no-identificació. 

● Elaborar uns qüestionaris de detecció d’alumnes amb ACI. 

● Planificar una proposta d’organització temporal, que permeti al centre educatiu organitzar d’acord amb la legislació educativa vigent, i dins del seu Pla d’Atenció
a la Diversitat (PAD), la detecció, l’avaluació i la intervenció dels estudiants amb ACI. 

● Detectar i identificar, a partir d’uns qüestionaris per a docents i famílies, tots els alumnes de tercer d’Educació Primària (EP) amb ACI. 

● Unificar criteris en l’avaluació i el  seguiment d’aquests alumnes.

● Elaborar una llista de proves objectives, recomanables en l’avaluació psicopedagògica d’aquests alumnes, passar-les i custodiar-les als expedients acadèmics.  

● Elaborar l’informe pedagògic si escau i planificar una resposta educativa coordinada i flexibilitzada d’acord amb les necessitats de l’alumnat.

● Donar d’alta a tot l’alumnat que es derivi del procés en butlleta i al gestib.

DESTINATARIS

Alumnat de 3r curs d’Educació Primària a CEIP Guillem de Montgrí.

ACTUACIONS

Informar a les famílies de les actuacions a dur a terme i assegurar-ne la signatura del seu consentiment d’acord amb la normativa vigent.

Screening: a 3r curs.

DIAC. Docents primària https://www.caib.es/sites/diversitat/ca/altes_capacitats_0/

DIAC famílies primària 

Amb l’alumnat detectat a l’screening que compleixi amb els indicadors marcats per l’administració per determinar si l’alumnat es considera ACI passam a la segona
fase de les proves cognitives 

WISC (majors de 6): test d’intel·ligència que ofereix un CI absolut.  El WISC evalúa la comprensió verbal, el raonament perceptiu, la memòria de treball i la

DC080401
velocitat de processament i elabora un CI total a partir d’aquestes dades.  

BADyG: seguint en la fonamentació de les IM de Gardner, avalua les aptituds diferencials i generals dels xiquets especialment dirigida a alumnes d’infantil i de
primària. Concretament avalua la intel·ligència general donant un CI del subjecte, la intel·ligència verbal i la lògica-numèrica-espacial.  

Tests de creativitat: Torrance Tests of Creative Thinking (TTCT, Torrance, 1988): tests de 

TEMPORALITZACIÓ

Screening a novembre, prova d’intel·ligència a gener, prova d’aptituds a març, possible alta nou alumnat NEE-NESE març, Adaptacions curriculars si escau i
coordinació de la resposta educativa.

RECURSOS

DIAC docents, DIAC famílies, WISC, BADyG, prova de creativitat

INDICADORS D’AVALUACIÓ

Compliment de la temporalització i dels objectius del programa.

Nombre de famílies que autoritzen la intervenció

Nombre d’informes psicopedagògics i d’alumnat detectat

Nombre d’adaptacions

Nombre de proves passades.

Grau de satisfacció del professorat i de les famílies

PROGRAMA A DESENVOLUPAR 
TÍTOL
Educació Emocional

DC080401
Justificació 
 Canvi en el paradigma de la intel·ligència es deu a la Teoria de les Intel·ligències Múltiples (H. Gardner). Diu que el desenvolupament de les competències
emocionals pot suposar fins a un 80% de l’èxit de les persones.

 Segons Goleman (1996) el baix nivell de competència emocional duu a comportaments desadaptatius ( Bisquerra, 2003) com bullying escolar, violència de
gènere, trastorns alimentaris,...

 Les darreres investigacions realitzades sobre el paper de les emocions en la presa de decisions en el camí cap a l’assoliment professional de les persones
(Fernàndez Berrocal i Extremera, 2002) emfatitza la importància del desenvolupament emocional com a complement indispensable des desenvolupament
cognitiu.

 Aquestes investigacions justifiquen la prevenció de les dificultats d’aprenentatge amb la intervenció socioemocional

 La situació generada per la covid-19 fa recomanable treballar els aspectes emocionals, ja que el context actual és molt excepcional i pot provocar
alteracions en la salut mental dels nens amb totes les restriccions i limitacions que hem de complir.

OBJECTIUS GENERALS

 D’una banda, afavorir el desenvolupament adequat de la personalitat i del  coneixement social per aconseguir el màxim benestar social de l’alumnat.

 Per l’altra, prevenir l’aparició de problemes o disfuncions en aquest desenvolupament que podrien desembocar en conductes desadaptades.

OBJECTIUS ESPECÍFICS

 Adquirir consciència de les emocions pròpies i dels altres.

 Afavorir el desenvolupament d’estratègies per la regulació emocional.

 Desenvolupar un coneixement ajustat d’un mateix i una autoestima positiva.

 Adquirir habilitats per comunicar-se de forma assertiva amb els altres i amb un mateix.

 Aprendre a ficar-se en el lloc de l’altre desenvolupant l’empatia.

 Identificar i interpretar el llenguatge no verbal.

DESTINATARIS

DC080401
Tot l’alumnat del centre.
ACTUACIONS 
Metodològiques

En el programa d’aquest curs escolar 21-22, en relació a l’educació emocional, es proposa fer almenys una intervenció cada mes mitjançant les tutores de
referència. També, s’aconsella aprofitar l’assignatura de valors i els objectius transversals del  currículum de la nostra comunitat autònoma i del PAT. 

*La selecció dels tallers depèn molt del nivell educatiu en que es desenvolupen. Es poden repetir i/o ampliar els tallers ja proposats en el programa, sempre i quan
coincideixin en objectius amb aquest.

1.- Cercles restauratius.

2.- Sociograma CESC (execució a càrrec de l’OC ) 

3.- Sociograma del vaixell

4.- Taller de resolució de conflictes. Aprofundir en els conceptes d’assertivitat, evitació-passivitat i agressivitat. Teatralizar en grups de 4-5 persones conflictes
propis del grup. Es fan les 3 respostes a davant cada situació i en acabar es fa una valoració grupal de la representació

5.- La redacció dels 3 jos. Autoconcepte i autoestima. (Es pot fer a llengua catalana o castellana) Important feedback amb la tutora o mestra.

6.- La comunicació no verbal. El telèfon romput en format mut. En silenci i en dos grans grups asseguts en filera l’alumnat s’envia missatges senzills (números,
lletres, etc.)… els alumnes han de fer el dibuix a l’esquena de la persona que tenen a davant. Es comenca des del final cap al principi.   Es destaca la importància
d’atendre i donar temps als companys per a poder entendre els missatges. Es fa reflexió al grup de la importància de controlar els elements no verbals de la
comunicació  i l’assertivitat.

7.- Contes d’educació emocional. Els monstre dels colors, el llop ferotge, el mosquit esquifit i el senyor jo, el inspector Drilo, Emocionario, etc.

8.- Emocions primàries i secundàries. Aprofundir i debatre sobre aquestes. Identificar -les.

9.- Estereotips. Es pot aprofundir sobre els estereotips de gènere. També , està molt bé incidir en els estereotips generals. Com classificam i fem diferències quan
etiquetam a les persones. Quins sentiments ens genera?  La dinàmica del “Búnker”

10.- Mediació escolar (SAD CAIB- Convivèxit)

11.- Taller específic per parlar d’una emoció en concret tipus: què podem fer quan tenim por? Què fem quan ens sentim tristos? Pautes

DC080401
12.- El joc social dramàtic. Les dramatitzacions.

13.- Jocs cooperatius de patis o “patis dinàmics”

14.- Acceptació de les diferències. Dinàmica dels “gomets”

15.- Dinàmica “paple” enviar missatges positius escrits als companys en “telèfons” de paper. S’ha de fer en positiu… Serveix en nivells més inicials per fomentar
l’escriptura i en nivells més alts per fomentar la comunicació entre companys i l’expressió de sentiments mutus i emocions.   

*  El desenvolupament de les dinàmiques va a càrrec de les tutores. Des de l’equip de suport i d’orientació vos podem ampliar el desenvolupament de les
dinàmiques si són del vostre interès i ho sol·liciteu. Vos proporcionarem materials per desenvolupar-les.

Estratègies per implantar el programa

 Explicació del programa a l’equip de suport i aquest posteriorment ho trasllada a la seva coordinadora de cicle i aquesta després a les tutores de cada grup
classe. 

 Explicació del programa als cicles.

 Preparar les sessions concretes que es realitzaran.

 Facilitar als tutors les activitats i l'estructura de les sessions que es duran a terme a l’aula.

TEMPORALITZACIÓ
3 sessions per trimestre (1 cada mes aproximadament)
RECURSOS
 Materials i activitats web de convivexit

 Equip de Suport

 Equip Docent

 Reunions de coordinació equip docent-equip de suport

 Reunions OC-tutores

DC080401
AVALUACIÓ /INDICADORS D’AVALUACIÓ 
Reunions amb els cicles tant pel seguiment com per fer una avaluació final on s’avaluarà:

 Satisfacció de l’alumnat (participaciò, aprenentatges)

 Satisfacció del professorat (cobreix una necessitat)

Determinar l’adequació del disseny del programa 

DC080401
 PLA LECTOR
CEIP GUILLEM DE
MONTGRÍ

CURS: 2021-2022

DC080401
 INDEX
1. OBJECTIUS GENERALS
2. PRINCIPIS METODOLÒGICS
3. COMPETÈNCIES BÀSIQUES TREBALLADES
4. ACTIVITATS A REALITZAR I TEMPORITZACIÓ
5. RECURSOS
6. AVALUACIÓ DEL PLA I PROPOSTES DE MILLORA

ALGUNES ACTIVITATS DEL PLA QUEDEN SUSPESES FINS QUE ES PUGUI

TORNAR A UN ESCENARI DE NORMALITAT

1. OBJECTIUS GENERALS

DC080401
1.Convertir l’expressió oral com a base del desenvolupament de les habilitats lingüístiques.

2.Convertir la lectura en un moment de plaer, lligat al procés educatiu

3.Fomentar la creativitat en els infants.

4.Facilitar i promoure el contacte amb els llibres(biblioteca escolar,biblioteca d’aula...).

5.Fomentar lectors i escriptors competents (lectura comprensiva).

6.Programar activitats d’animació lectora segons edat i nivell,que tinguin com a marc el Pla Lector.

7.Conèixer les normes d’ús de la bilioteca escolar i d’aula.

8.Organitzar espais i temps per crear ambients lectors.

9.Optimitzar tots els recursos que incideixen en el foment de la lectura(llibres, contes de companys, articles de premsa,recursos TIC...).

10. Coordinar el professorat en l’ensenyament de la lectura a través d’acords consensuats.

11.Fomentar l’ús de les tic per potenciar el desenvolupament de les habilitats lingüístiques.

12.Implicar les famílies per elevar l’interés per la lectura dels infants.

13.Respecte per les produccions alienes.

2. PRINCIPIS METODOLÒGICS

1. El llenguatge oral és la base per al desenvolupament de les habilitats lingüístiques. s’ha de fomentar el debat, les assemblees, la
discussió dialéctica...com a base per a l’estructuració del pensament dels infants

2. Tenir en compte l’edat dels nins i el seu nivell lector. Les activitats s’adaptaran als diferents nivells educatius i etapes.

DC080401
3. La temática de la lectura i producció escrita serà variada,interessant i significativa (l’alumne és el protagonista del seu propi
aprenentatge i per allò s’han de triar textos motivadors).

4. Es marcaran pautes a l’hora d’utilitzar els llibres i realitzar les activitats preparades.

5. Es temporitzarà flexiblement el temps i el moment que es dedicarà a cada activitat relacionada amb la lectura(presentació de
llibres,activitats previes,forums de debat...) no considerem la lectura com alternativa de quan “no hi ha altra cosa que fer”.

6. Es important informar i implicar a les famílies en el pla lector.la seva col·laboració és indispensable.

7. Convertir la biblioteca de centre com a eix central del pla lector.

8. Hi ha d’haver una comissió del pla lector que coordini la metodologia, les activitats, cerqui els recursos i dinamitzi les activitats de
Centre.

9. La teoria constructivista ha d’estar present en els procediments i la metodologia a emprar . els

infants aprenen “fent”.

3. COMPETÈNCIES BÀSIQUES
A) Competència Comunicativa
Suposa saber comunicar-se oralment (conversar, escolatr,expresar-se),per escrit i amb l’ús del llenguatge audiovisual, tot feint servir el
propi cos i les tecnologies de la comunicació El seu desenvolupament facilitarà poder assolir i valorar la diversitat cultural que fa
comprendre i expressar la seva percepció del món, dels altres i de la seva pròpia realitat.
- En comunicació lingüística:el llenguatge s’utilitzarà com a instrument de comunicació oral i escrit i representació de la realitat.
- Artística i cultural:com a forma d’expressió i com a font de coneixement
De manifestacions culturals i artístiques .
B) Aprendre a aprendre.
Es tracta, en essència, de competències per convertir la informació en coneixement eficaç per guiar les accions, per tant, amb el raonament i l’esperit
crític, amb la capacitat d’organitzar-se en les feines i també en determinades actituds com el sentit de la responsabilitat i la disciplina, la perseverança i

DC080401
el rigor en la realització dels treballs. Amb això es potència l’interès i el plaer pel treball realitzat, cosa que posa les bases per aconseguir l’objectiu
d’aprendre a aprendre al llarg de la vida.
- Tractament de la informació:cercar, obtenir,processar la informació, valorar de forma cr´tica allò après, ús de lesTIC en obtenció de la
informació.
- Aprendre a aprendre:tenir conciència de les seves pròpies capacitats i mancances,aprendre a cercar informació, a procesar-la, a formular hipòtesi,
a equivocar-se, a replantejar la situació...
C) Autonomia personal.
Responsabilitat, perseverança, autocrítica, capacitat d’elegir segons el seu propi criteri,organització del temps i tasques,assumpció de reptes, en
definitiva, usar la seva manera de ser per a desenvolupar en les situacions que se li plantejan.

D) Interacció amb el món físic i competència ciutadana.

Comprensió de succesos, predicció de conseqüències, esperit crític en l’observació de la realitat, respecte pel medi ambient, utilització del mètode
científic,comprendre la realitat social en que vivim,gestionar bé els conflictes,expressar les seves idees i respectar les dels altres.
E) Competència digital.

Üs de les TIC com a eina fonamental de motivació a la lectura:biblioteca digital, creació de contes per ordinador, lectura de contes digital...
4. DESRIPCIÓ DE LES ACTIVITATS

DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT FET

L’assemblea, el debat, les discussions dialèctiques...

Lectura de libres(Biblioteca de l’escola, aula, llibres de casa...).

Assistència a representacions teatrals o sessions de contacontes

Escolta de contes amb CDs, DVDs, projector...( recursos TIC)

Descripcións: d’un personatge, paissatges, situacions...

Fer un mural amb frases significatives abans de llegir un llibre, per cercar la seva motivació

Treballar estratègies de lectura i comprensió (formular hipòtesi i confirmar-les)

DC080401
Cercar informació prèvia sobre el protagonista,el lloc de la història..i fer un mural amb la informació obtinguda.

Fomentar la curiositat començant un capítol i deixant-lo en el punt més interessant.

Treballar l’entonació de la veu, pauses, ritme...

Treballar els textos informatius:notícies de diari, fulls informatius als pares,receptes de cuina, senyals de trànsit...
Treballar els textos narratius:contes, cartes, postals, e-mails, instruccions de jocs...Es pot realitzar una història col·lectiva(tot el
Centre).

Treballar els textos expositius: murals, propaganda publicitària, catàlegs...

Treballar els textos poètics: poemes, embarbussaments, cançons, dites...(Annex Recull i Taller de poesia)

Lectura en grup per a que els alumnes prestin atenció al que diuen els altres
Lectura diària per part del mestre d’un fragment d’un llibre( es pot deixar un capítol per la meitat en la part més interessant pel
següent dia).

Llegir contes canviant els personatges, situacions, llocs, el final...

Treballar la lectura silenciosa i interesar-nos pel que estan llegint per tal de motivar-los(què està passant, que fa el personatge...)

Exposició de contes que estan llegint a la seva casa per tal de fer-ne particips als companys.
Recerca d’informació sobre algun autor i si és possible, posar-se en contacte amb ell/a escrivint una carta/entrevista.

Fer un llistat de llibres recomanats pels alumnes i mantenir un registre dels mateixos
Omplir una fitxa personal sobre el llibre llegit i mantenir un registre
De fitxes(informàtic, targetes, carpeta...) personal i/o d’aula.

Realitzar proves de velocitat lectora i de comprensió lectora

Fer una visita a la Biblioteca municipal

Fomentar l’ús de la biblioteca d’aula i escola (lectura,fitxes,registre...)

DC080401
Realitzar intercanvi de correspondència amb altres centres de l’illa.
ACTIVITATS PER TREBALLAR EL LLENGUATGE CREATIU
El Binomi fantàstic:
a partir de dues paraules inconexes triades pels alumnes, crean una història.Els alumnes en petit grup han de cercar les posibles
conexions entre les 2 paraules i crear la seva història que després es llegirà en gran grup i es debatirà.
La hipòtesi fantàstica:
es comença preguntant:Què succeiria si...?Per formular la hipòtesi es trien a l’atzar un subjecte i un predicat i de la seva unió sortirà
la hipòtesi. Es realitzarà en petit grups fomentant el treball cooperatiu.
El prefix arbitrari:
es tracta de deformar les paraules per tornar a construir altres col·locant un prefix a l’anterior i estimulant la creativitat( de la paraula
navalla,cream des-navalla,objecte pacifista)
L’errada creativa.
per exemple, d’una errada en una paraula(he dit Manzania, en lloc de Tanzania, cream el pais de les pomes)
Jocs vells:
Es parteix d´ una sèrie de preguntes que ja configuren una narració en sèrie: Qui era?/On era?/ Què feia?/ Que va dir?/ Què va dir la
gent?/ Com va acabar tot? El primer membre del petit grup respon la primera pregunta i dobla el full perquè ningú pugui llegir la
seva resposta i el passa al segon membre del grup i així successivament. En acabar, es llegeix el resultat d´ aquesta petita narració que
en un principi provocarà rialles i s´ analitzarà la situació obtinguda per el·laborar amb ella una història.
Transformem històries:
hi havia una vegada una nina que es deia caputxeta blava...”Que no és blava, que és vermella”/Es va trobar un llop que duia un vestit
rosa...Es tracta de desdramatitzar els personatges malèvols dels contes
Caputxeta vermella en helicòpter
:construim una història a partir d’unes paraules que els hi donem, una de les quals no té relació amb la història.D’aquesta manera
avaluem la capacitat d’adaptar el conte davant una nova variable.
El conte al revés:
Caputxeta no és bona, és dolenta,els set enanitos no són petits, són gegants;Ventafocs és un “bon element” que no fa més que donar
disgusts a la madrastra...El resultat serà totalment inèdit i creatiu.
Amanida de contes:
Caputxeta es troba en el bosc amb Pulgarcito, qui el du a la seva casa on viuen set enanitos que no són mica bons sinò moilt
entremaliats...Valorem la capacitat d’abstracció dels nins per poder relacionar diferents contes a la vegada
Contes en clau “obligatòria”:
Es tracta de, a partir de una premissa obligatòria, construir un conte on els alumnes hauran d´ abstraure fets per traslladar-los per

DC080401
exemple a una altre època, lloc...Posem un exemple: conteu-me la història del Flautista de Hamelin ambientada en la Roma Imperial;
conteu-me el conte de La Caputxeta Vermella a l´ època actual.
Creacions sobre la base de llàmines:
presentem una llàmina amb un paisatge mariner,de camp...i els demanem que l’omplin amb personatges sorgits de la seva
imaginació.Els demanem que tanquin els ulls i s’imaginin les seves característiques, una conversa entre ells, algo que succeix...i se’ls
estimula a contar la seva història. Es pot fer en petit grup i presentar-lo en gran grup.
Metodologia Tonfoni:
es poden crear contes sobre suport tridimensional (cubs,piràmids,prismes...i fer exposicions de contes(Sant Jordi...).
Us recomanem...:
Els alumnes poden recomanar llibres que els han agradat.Es pot tenir un plafon en un lloc visible(Biblioteca,passadis...)on els
alumnes deixin constància de les seves recomanacions.Poden posar el títol i una frase al costat del que més li ha agradat i per què, o
una foto de l’alumne i del llibre recomanat.

Sessions de contacontes:
es pot dedicar una hora setmanal a realitzar una sessió de contacontes;un alumne/es poden fer una lectura dramatizada pels més
petits,es pot demanar la col·laboració dels pares.Es important preparar als nins en la lectura de contes i anunciar bé l’activitat
prèviament(cartells, blocs )Aquesta activitat s’ha de preparar bé per part de la Comissió del Pla Lector.
Tinc un llibre especial:
el mestre porta un llibre a classe, amb la portada oculta. Es tracta de crear la expectativa sobre aquell llibre especial que tant li agrada
al mestre i que comparteix amb els seus alumnes.El mestre es pot dedicar una estona al matí a llegir un capítol i deixar-lo a mitges
per crear la sensació de què passarà i continuar llegint al dia següent.
Els padrinets de lectura:
es tracta que els alumnes del tercer Cicle “apadrinin” un nin del Primer cicle (trimestalment / anualment).es dedica una sessió
setmanal on coincideixen l’alumnat del 1r i 3r cicle a les aules del Primer cicle. Els “padrins” ajuden en la lectura de contes als més
petits donant-li suport i guia en la lectura.
El llibre del mes/setmana:
es col·loca en un lloc destacat(biblioteca,passadís...)el llibre recomanat del mes/setmana.El llibre estarà allí pel que el vulgui
llegir,fullejar...Al seu costat es pot deixar un llibre de visites on els alumnes que l’han mirat poden deixar una frase, la seva opinió...
Exposicions de contes:
s’anima als alumnes a crear les seves històries en diferents formats( paper / cartolina, digital, tridimensional) que posteriorment
exposaran i llegiran als seus companys de l’aula i de les altres classes.
Üs dels Blocs:
es poden crear les històries i publicar-les a través dels blocs, llegir-les en gran grup i debatre-les, els alumnes de les altres classes

DC080401
poden entrar al bloc i compartir-les.
Taller de poesia:
reflexió sobre les produccions poètiques,recitar poemes propers als seus interessos, creació i exposició dels seus
Poemes,identificar els recursos poètics,comentari d’un poema...

Lectura Biblioteca d’aula i Centre per Cicles (Primària)

Partint de que la lectura és un acte que s’ha de motivar des de tots els membres de la comunitat Educativa, mestres, famílies..., hem de
cercar estratègies individuals i col·lectives per a tal finalitat. Les mateixes activitats proposades al Pla Lector ens serveixen per a tal
efecte(el meu llibre recomanat, visites a la Biblioteca municipal, contacontes,creació de contes individuals o col·lectius...) A més a més,
el Manual “La biblioteca i l’animació a la lectura” editat per la conselleria d’Educació (2003) que es troba a la sala de mestres, també
ens dona pautes per a motivar a l’exercici de la lectura. El bloc d’aula és una altra eina de motivació a la lectura, així com els ebooks.

La Comissió del Pla Lector va arribar a l’acord de consensuar uns mínims quant a la lectura de llibres a nivell de Primària.L’acord va
estar el següent:

A Primer i Segon, es procurarà fomentar la biblioteca d’aula i s’anotarà en un llistat els llibres que van llegint per dur un control i
premiar a final de curs al”nin lector” al que hagi llegit més llibres. Es va acordar al cicle que els nins hauríen de llegir mínimament un
llibre de la biblioteca d’aula al trimestre i dos llibres de lectura col·lectiva al llarg del curs.També es va acordar la lectura de almenys un
llibre digital al curs(tablets de la Sala de Biblioteca).

A Tercer i Quart, es mantindran les estratègies de motivació a la lectura. Es va acordar en Cicle la lectura d’almenys 2 llibres de lectura
col·lectiva al curs i 1 llibre per trimestre de la Biblioteca d’aula o la biblioteca digital(ebooks).

A Cinquè i Sisè, es llegiran almenys 3 llibres de lectura col·lectiva al llarg del curs.A més a més, es llegirà un llibre per trimestre de la
Biblioteca d’aula, en paper o digital(ebooks).es suggereix que després s’elaborin treballs

A més, es varen consensuar uns models de fitxa de lectura per a cada Cicle per tal d’unificar aquests models.L’acord queda reflectit en
els models que hi ha a la carpeta Pla Lector

Apadrinament lector

DC080401
Aquest curs continuarem amb els apadrinaments lectors que vàrem començar fa quatre cursos, amb dues novedats sorgides de les
conclusions de les memòries dels cicles:
- Realitzar algunes activitats de preparació prèvies als alumnes “padrins” per tal de preparar les tasques millor.
- L’activitat padrins-fillos es realitzarà de manera quinzenal, no setmanal com el curs passat.
Els agrupaments seran els següents:
- El grup de sisè de Primària apadrinarà al grup de 2n de Primària
- El grup de Cinquè de Primària apadrinarà al grup de 6è Infantil A
- El grup de Quart de Primària apadrinarà a l’alumnat de 1r de Primària
- El grup de Tercer de Primària apadrinarà als alumnes de 6è Infantil B

5. RECURSOS

Utilització i préstec de llibres de la biblioteca d’aula.

Utilització de l’espai i del material (llibres i recursos multimèdia) de la biblioteca de l’escola.
Visites guiades per tal de conèixer el funcionament d’una biblioteca de barri.
Organització de paradetes mitjançant la “Fira del llibre” en el mateix col.legi.
Lectures en les tres llengües treballades a l’escola.
Lectures per part de professors i alumnes de cursos superiors per tal de motivar l’hàbit lector.
Animacions lectores per part de personal de les diferents editorials, fòrums amb autors o il·lustradors dels diferents llibres.
Lectures dramatitzades per part dels alumnes de l’escola a la resta de companys.
Llistats de llibres recomanats pel claustre de professors per tal d’implicar a les famílies.
Proves de comprensió i velocitat lectora.
Metodologia Tonfoni
Recursos TIC(CDs, DVDs, PDIs, blocs...)
Blocs d’aula.
Premsa, articles de diaris, de radio, TV...per comentar-los, debatre’ls a l’aula.

6. AVALUACIÓ PLA LECTOR I PROPOSTES DE MILLORA

DC080401
Nivell: Grup: Any :

Competències bàsiques treballades:

Comunicativa lingüística i audiovisual Artística i cultural

Tractament de la informació i competència Matemàtica

Digital.
Aprendre a aprendre Autonomia i iniciativa personal

Coneixement interacció amb el món físic Social i ciutadana

Avaluació de les activitats i propostes de millora: (Final de curs)

Infantil

Primer cicle EP:

Segon Cicle EP:

Propostes de millora:

DC080401
 GOVERN DE LES ILLES BALEARS
Conselleria d’Educació i Cultura
C.E.I.P. Guillem de Montgrí
Codi del Centre 07007061

CURS 2021-22

DC080401
 ÍNDEX
1. INTRODUCCIÓ. Justificació del Pla de Convivència...........................................................................................................................3

2. CARACTERÍSTIQUES I ENTORN DEL CENTRE………………………………....................................................................................3

a) Descripció de les característiques i entorn del centre...............................................................................................................3
b) Diagnòstic actual de la convivència..........................................................................................................................................4
c) Respostes que el centre dóna...................................................................................................................................................5
d) Relació amb les famílies, serveis i recursos de l’entorn i la comunitat.....................................................................................5

3. OBJECTIUS……………………………………………………………….....................................................................................………….7
a) Aconseguir la integració efectiva de tot l’alumnat......................................................................................................................7
b) Promoure la implicació de les famílies.......................................................................................................................................8
c) Impulsar les relacions entre tots els membres de la comunitat escolar.....................................................................................9
d) Prevenir els conflictes i la seva gestió positiva........................................................................................................................13

4. ACCIONS PREVISTES PER A LA CONSECUCIÓ D’OBJECTIUS…..............................….....................................................……...15

a) Persones responsables............................................................................................................................................................15
b) Línies d’actuació i metodologia.................................................................................................................................................15
c) Desenvolupament d’activitats....................................................................................................................................................17
d) Temporalització, mitjans i materials..........................................................................................................................................19

5. PROPOSTES DE FORMACIÓ I OPTIMITZACIÓ DE RECURSOS………....................................................................................…...20

6. PROCEDIMENTS ESPECÍFICS D’ACTUACIÓ PER PREVENIR CASOS DE VIOLÈNCIA I ASSETJAMENT ESCOLAR I INCORPORACIÓ
DE MESURES ORGANITZATIVES………………................................................................................................…27

7. CRITERIS PER AL SEGUIMENT I ’AVALUACIÓ D’APLICACIÓ DEL PLA DE CONVIVÈNCIA (PLA D’ACCIÓ)................................27

8. DOCUMENTACIÓ. BIBLIOGRAFIA......................................................................................................................................................39

9. MEMORANDUM .................................................................................................................................................................................. 31

1. INTRODUCCIÓ

DC080401
L’Equip Directiu del CEIP Guillem de Montgrí, conforme a l’establert al Projecte Educatiu de Centre es va posar en marxa l’any 1986
com a Centre d’Educació Infantil i Primària.

2. CARACTERÍSTIQUES I ENTORN DEL CENTRE

Descripció de les característiques i entorn del centre

El CEIP Guillem de Montgrí es va posar en marxa l’any 1986 com a Centre d’Educació Infantil i Primària. El curs 88/89 l’escola
va iniciar un projecte nou i molt interessant: convertir-se en Centre d’Integració amb aules específiques d’Educació Especial, l’únic que
hi ha al municipi, acollint alumnes amb diferents discapacitats, tant del nivell d’Infantil com de Primària. L’any 1998 el Centre va haver
d’acollir per diferents motius un aula ASCE amb alumnes de Secundària, fet que des de l’escola sempre hem tractat de reclamar, donat
que pensem que aquests alumnes haurien d’estar a un IES per fer efectiva la seva integració, objectiu primordial de l’educació amb
alumnes discapacitats.
El centre es troba als afores del municipi de Sant Antoni de Portmany, la qual cosa fa que disposem de servei de transport
escolar per traslladar molts dels nostres alumnes a l’escola, així com per realitzar les activitats extraescolars. Tanmateix trobem
insuficient aquest servei per dos motius: la mancança de vigilant en el transport , la qual cosa fa que molts dels incidents que viu el
centre estiguin relacionats amb aquest tema, i la no disponibilitat d’aquest servei per als infants d’Educació Infantil, fet que obliga a
moltes famílies sense recursos a desplaçar als seus infants caminant fins al centre escolar.
També estam acollits al Programa d’Escola Matinera, fet que fa que el Centre obri les seves portes a les 8 hores del matí, acollint
nins/es de l’escola per part d’un monitor seguint un programa establert d’activitats.
Cal destacar també que des de l’any 2005, el Centre disposa d’un Aula d’Estimulació Basal, construïda amb la col·laboració
directa de l’Ajuntament de Sant Antoni i en la que participen altres Centres d’Eivissa i diferents Associacions de Discapacitats de l’illa.
En quant al tipus de famílies que trobem a la nostra escola, podem dir que la majoria d’infants són de nacionalitat espanyola,
més de la Península que de l’illa, encara que cada vegada més trobem alumnes d’altres nacionalitats d’arreu del món, sud-americans,

DC080401
magrebins, centreeuropeus i fins i tot asiàtics. Aquest fet suposa dues realitats de diferent caire: un enriquiment producte d’aquesta
realitat multicultural i, d’una altre banda, una dificultat per integrar i donar resposta a les necessitats d’aquests nous alumnes que en
molts de casos no tenen coneixement de cap de les tres llengües que es donen al centre: català, castellà i anglès.

Diagnòstic actual de la convivència

El fet de ser un centre d’Educació Infantil i Primària, fa que l’escola no arribi a tenir els problemes de convivència que es pot
trobar en qualsevol centre de secundària. Tanmateix, això no implica que des de les escoles no es pugui prevenir i detectar possibles
situacions de conflicte que degudament tractades poden ajudar, en l’actualitat i sobretot en un futur, a resoldre problemes que en
l’etapa de secundària es manifesten d’una manera més accentuada.
Actualment al nostre col·legi, no es troben situacions que podríem catalogar com a especialment greus per a la convivència,
encara que no hem d’amagar tampoc conflictes que es produeixen en el dia a dia de l’escola que, si no són degudament tractats,
podrien arribar a ocasionar conseqüències més greus que les que afortunadament han produït.
En realitat, la majoria d’aquests conflictes es produeixen a la sortida de l’escola i durant el trajecte del transport escolar, tant dins
l’autobús com a la parada, on desgraciadament i per falta de vigilància, es perden molts dels esforços que des del centre es fan en
favor de la convivència.

Respostes que el centre dóna

El tractament que donem en aquests conflictes està regulat a l’apartat cinc del nostre Reglament d’Organització i Funcionament i
bàsicament es basa en tres estratègies:
- Entrevistes personals amb l’alumne.
- Recollida d’informació dels companys, família, professorat...

DC080401
 - Establiment d’estratègies d’acord amb les dades recollides tenint en compte tres aspectes fonamentals: recorre a la reflexió a fi
d’evitar el càstig, estimular l’autoestima i evitar tot tipus d’humiliacions.
Aquestes estratègies estan després seqüenciades per cicles a fi d’ajustar la intervenció a les edats dels infants. A més, pensem que
la col·laboració amb la família és fonamental per a dur a terme aquestes estratègies.
Tanmateix, el nostre Reglament també contempla una sèrie de mesures de caràcter corrector o fins i tot sancionador en aquells
casos que considerem importants o greus i que han estat aprovades per consens pel Consell escolar del Centre.

Relació amb les famílies, serveis i recursos de l’entorn i la comunitat

Com ja hem esmentat abans, les estratègies d’actuació per part del col·legi han de venir acompanyades pel coneixement i
col·laboració de les famílies per que tinguin un resultat real i durador en el temps. S’ha de mantenir aquesta font de comunicació entre
centre - famílies i actuar de manera conjunta i consensuada per obtenir resultats òptims.
D’altra banda, l’escola disposa d’un Departament D’orientació disposat per la Conselleria que ens ajuda en la resolució i
elaboració d’estratègies en aquells casos que els ha set sol·licitat. També el centre rep el suport dels Serveis Socials Municipals per a
casos en que la seva intervenció s’ha considerat necessària.

OBJECTIUS I ACCIONS PREVISTES PER A LA CONSECUCIÓ D’OBJECTIUS:

* Persones responsables
Totes les persones que integren la Comunitat Educativa seran responsables de què es duguin a terme els objectius proposats en
aquest pla per aconseguir el seu assoliment, tot i què cada objectiu ha d’ésser coordinat per algunes persones responsables que es
determinin per a tal efecte.

DC080401
Com a MEMBRES DE LA COMUNITAT EDUCATIVA entenem: professorat, alumnat, famílies i personal no docent (administració,
serveis de neteja i manteniment). Com a administració, també necessitem la implicació tant per part de la Conselleria com de
l’Ajuntament.

OBJECTIU 1: ACONSEGUIR LA INTEGRACIÓ EFECTIVA DE TOT L’ALUMNAT

LINIES D’ACTUACIÓ I METODOLOGIA
- Participar activament en les activitats d´organització de l´aula (PAT)
- Participar en el document de normes d´aula.
- Participar en els processos de resolució de conflictes.
- Participar en la decisió i organització d´activitats extraescolars i complementàries.
(aquestes activitats estiran orientades cap a l’assoliment d’objectius de convivència de la comunitat educativa).
- Participació en les activitats d’acollida a nivell d’escola, grup i individual.

DESENVOLUPAMENT DE LES ACTIVITATS

- seqüència d´ aquestes
* Establir protocol d’organització d´ aula (seqüència per cicles)
* Organització d´ assembles.
* Previsió de la gestió d´ un temps setmanal per aula.
* Presa de decisions per part de l’alumnat en tasques.
* En temps lectius (patis, activ. complementàries, extraescolars, activ. lectives)
* Decoració, utilització i distribució dels espais.

DC080401
- A nivell individual i grupal. Modificant com a extensió del ROF aquest concepte i introduint el concepte de manifest AULA
PACIFICA (cooperació, comunicació, respecte, tolerància, expressió emotiva i positiva).

OBJECTIU 2: PROMOURE LA IMPLICACIÓ DE LES FAMÍLIES

LINIES D’ACTUACIÓ I METODOLOGIA
Les línies d’actuació aniran sempre encaminades partint d’un punt de vista col·lectiu.
Tant en gran, com en petit grup, es proposaran les tasques a seguir i es seguiran plans d’actuació coordinats per representats de les
famílies i el personal del centre.
Des del Consell Escolar, com a òrgan representatiu de tota la Comunitat Escolar, s’exposarà la documentació necessària per a
l’assoliment de les activitats.
La implicació de l’APIMA haurà de ser fonamental, ja què permet la participació directa de les famílies. S’hauran de promoure
assemblees generals o específiques d’aula o cicle per a facilitar-ne la participació i l’arribada d’informació.

DESENVOLUPAMENT DE LES ACTIVITATS

- Elaboració d’un pla d’actuació dirigit des de les tutories que potenciï el seguiment escolar com a reforç i relació (agrupaments ,
coordinador/a d’un grup de pares/mares...).
- Facilitar espais de trobada i relació.
- Publicació i divulgació de les normes de convivència. (PEC). (agenda escolar).
- Elaboració i difusió d’unes pautes d’intervenció preventiva de conductes conflictives.
- Definició d’una metodologia d’actuació consensuada davant els conflictes.
- Promoure la realització d’activitats formatives adreçades a les famílies com, per exemple, una escola de pares/mares, amb
col·laboracions externes (CEPCA, EOEP, Oficina del Menor...).

DC080401
- Definir un Pla d’acollida de les famílies nouvingudes per a la seva efectiva integració en les activitats del centre per a la incorporació
immediata en la vida escolar dels seus fills/es.
- Recolzament de la dinamització de les funcions de l’APIMA del Centre seguint els estatuts establerts.
- Realització d’assemblees informatives, tant per part del Centre com de l’associació de pares i mares.
- Organització d’activitats de convivència (trobades, festes, cursos...) a on la protagonista sigui la família i, la seva implicació, l’eix
fonamental.
- Creació d’un fòrum/apartat específic al web del Centre on les famílies hi puguin participar de manera activa.

TEMPORALITZACIÓ, MITJANS I MATERIALS

Les activitats poden programar-se anualment, però el més important és que tinguin una continuïtat en el temps de manera que
s’incorporin com a dinàmica del centre.
Hem de tenir present que s’ha de comptar amb la disponibilitat de les persones. Per això és fonamental que estiguem coordinats per tal
de poder beneficiar-nos de la feina que pugui fer cada persona en un moment determinat.

OBJECTIU 3: IMPULSAR LES RELACIONS ENTRE TOTS ELS MEMBRES DE LA COMUNITAT

EDUCATIVA
LINIES D’ACTUACIÓ I METODOLOGIA
- Millorar la comunicació (gestual, oral i escrita) de tot el personal del centre afavorint les relacions entre els alumnes, famílies i demés
personal del centre, reforçant i educant el sabre escoltar, comprendre i posar-se en el lloc de l’altre persona.
- Facilitar el coneixement d’informació entre les persones i crear conductes i camins de comunicació i col·laboració.
- Impulsar i facilitar la participació d’activitats socials.
- Humanitzar espais per a adequar-los a una comunicació més propera adaptant els espais a les nostres necessitats.

DC080401
DESENVOLUPAMENT DE LES ACTIVITATS
- Educant l’amabilitat i cortesia, l’afectivitat, el sentit de l’humor.
- Potenciar conductes apropiades.
- Crear un ambient de cooperativitat en el treball, d’empatia, d’escolta activa i disposició a resolució de problemes.
- Creant un ambient tolerant, plural, lliure i just. Creant situacions en les que participin els diferents membres de la comunitat educativa i
afavorint les relacions interpersonals mitjançant treball en grup, assemblees, treball en forma de joc, relacionar-se amb els altres
companys de pati i en altres festes o actes socials.
- Posar en pràctica canals de comunicació per millorar les relacions de la Comunitat Educativa: activitats socials, participació activitats
del centre, reunions programades facilitant les normes de convivència, entrevistes, panell informatiu, butlleta de suggeriments, pla
d’acolliment a principis de curs.
- Mantenir informat a l’alumnat per a que integrin en seu centre escolar i el reconeguin com a propi mitjançant panells d’informació
dintre de l’aula, murals, dibuixos, pàgina web del centre, creació de una revista pròpia, fotocòpies. Facilitar la informació de manera
comprensiva mitjançant exemples, paràboles, comtes, històries. Crear conductes i camins de comunicació i col·laboració.
- Facilitar l’adquisició i recomanació de material didàctic
- Facilitar informació d’ajuda en la problemàtica que pugui tenir l’alumne
- Destacar la importància de l’equip d’orientació psicopedagògica.
- Desenvolupar programes i cursos d’educació i formació als professionals del centre.
- Facilitar informació a tota la comunitat escolar. Facilitar l’adquisició de material de treball. Desenvolupar treballs cooperatius per a
compartir i comprendre millor la informació.
- Facilitant l’adquisició de llibres per a la biblioteca o altres materials que treballin els valors de convivència.
- Mantenir informat a la família, alumnat i personal treballador del centre mitjançant tots els canals dels quals disposa el centre: notes
informatives, còpia de normes de convivència i funcionament del col·legi. (juny o setembre i octubre), panells d’informació a l’escola,

DC080401
pàgina web del centre, creació de una revista pròpia, tauló d’anuncis o panell informatiu, informes d’avaluació, diapositives, vídeo,
documentació de l’alumnat, tecnologies de la comunicació i informació, consell escolar, claustres, coordinacions, reunions.
- Posar en pràctica programes d’educació a les famílies
- Fer arribar a la família notes informatives de les activitats socials, extraescolars, situació de l’escola, còpia del pla de convivència, i la
seva composició, enquestes per sabre les preferències i conèixer els seus gustos, entrega del butlletí informatiu.
- Crear situacions de convivència. Conscienciar la societat democràtica de l’escola i el sentit de comunitat. Facilitar l’apropament entre
pares, alumnes i professorat del centre creant situacions de benestar en les que no s’imposi el treball, sinó la lliure col·laboració amb els
alumnes, família i demés personal del centre.
- Desenvolupament d’activitats: viatge final de curs (segon trimestre), festivals (durant tot el curs) dinars o menjars dintre i fora de
l’escola (finals de cada trimestre), excursions, festes de Nadal ,setmana santa, final de curs, teatres, tallers, activitats extraescolars.
- Introduir un enfoc intercultural dintre de les aules i a l’escola. Educar el coneixement dels drets humans. Educar la pau. Setmana
intercultural amb tallers culturals i ètnics.
- Millorar les condicions físiques dels espais de forma que facilitin la comunicació.
- Aconseguir que les famílies vegin el centre com a proper i agradable mitjançant visites al centre
- Aconseguir que les aules siguin espais més humanitzats.
- Reservar espais per a activitats concretes.
- Disposar d’unes bones i correctes instal·lacions al centre en les que no hi hagin barreres arquitectòniques (rampes, ascensor, baranes
als passadissos i escales, portes amples a les aules).
- Aconseguir el material adequat i necessari que requereix el centre i els seus professionals.
- Posar en marxa projectes i campanyes d’ambientació en les que pugui participar tota la comunitat escolar i que millorin el aspecte
extern del centre.

OBJECTIU 4: PREVENIR ELS CONFLICTES I LA SEVA GESTIÓ POSITIVA

DC080401
Definim el CONFLICTE com «aquella situació de disputa o divergència en què hi ha una contraposició d’interessos o necessitats
antagòniques entre dues o més parts».
El conflicte és natural en les persones i si es gestiona de manera positiva i creativa, tal com es porta a terme en els programes de
mediació escolar, incita al canvi i capacita per a la convivència.
Sovint es té una visió negativa del conflicte 1:
- Perquè identifiquem el conflicte amb la forma en què habitualment hem vist que es resol: amb la violència.
- Perquè tenim una gran resistència al canvi i sabem que entrar en conflicte significa cremar moltes energies i passar per una situació
no gaire agradable.
- Perquè en molt de casos no hem estat educats per encarar els conflictes de forma positiva i que ens falten eines i recursos.

Hem de fer que el conflicte sigui positiu:

- Perquè, tot i que la diferència comporta contrastos i, per tant, disputes i conflictes, considerem la diversitat i la diferència un valor
positiu i d’enriquiment mutu.
- Perquè considerem que només entrant en conflicte amb les estructures injustes o les persones que les mantenen es podrà millorar
la societat. El conflicte pot ser una palanca de transformació social.
- El conflicte també pot ser una oportunitat d’aprendre. Si el conflicte és connatural a les relacions humanes, serà fonamental
aprendre a intervenir-hi.
Actituds que podem prendre davant d’un conflicte:

1
Marina Caireta Sampere, Cécile Barbeito Thonon. Introducció de conceptes: pau, violència, conflicte. QUADERNS D’EDUCACIÓ PER A LA PAU. Escola de Cultura de Pau. (Universitat Autònoma
de Barcelona)
http://www.pangea.org/unescopau/img/programas/educacion/publicacion002c.pdf

DC080401
a) La competició (guanyo/perds): ens trobem en una situació en la qual aconseguir el que jo vull —fer valer els meus objectius— és
el més important, no m’importa que per a això hagi de passar per sobre de qui sigui. La relació amb l’altra part en conflicte no em
preocupa. En el model de competició, el més l’important és que jo guanyi i per a això el més fàcil és que els altres perdin. En el terreny
pedagògic, busquem l’eliminació de l’altra part a través de l’exclusió, la discriminació, el menyspreu o l’expulsió.
b) L’acomodació (perdo/guanyes): per tal de no confrontar-me amb l’altra part, ni plantejo ni faig valer els meus objectius, i deixo a
l’altra part que faci la seva. Sovint confonem el respecte, la bona educació, amb no fer valer els postres interessos perquè això pot
provocar tensió o malestar. Així, anem aguantant-nos fins que ja n’estem farts i aleshores o bé ens destruïm o bé destruïm l’altra part.
c) L’evasió (perdo/perds): ni els objectius ni la relació en surten ben parats. Quan ens evadim no afrontem els conflictes i amaguem el
cap sota l’ala, sigui per por d’afrontar un problema complicat o per pensar que es resoldrà per si sol. Però, com ja hem apuntat, els
conflictes tenen la seva pròpia dinàmica i, una vegada iniciada, no s’atura per si sola.
d) La cooperació (guanyo/guanyes): en aquest model, aconseguir els propis objectius és molt important, però també ho és la relació
amb les persones amb qui tenim el conflicte. La cooperació intenta que tant el fi com els mitjans siguin coherents i busca solucions en
què tots hi guanyem. Cal indicar que cooperar no és acomodar-se i que, per tant, no podem renunciar al que ens és fonamental.
e) La negociació: arribar a la cooperació plena és molt difícil; per això, plantegem un cinquè model en el qual es tracta que totes les
parts guanyin en el que és fonamental, ja que no poden arribar a una sortida al 100 % satisfactòria. Tot i que algunes persones els
confonen voluntàriament, cal deixar ben clar que la negociació no és una variant del model competitiu.
PERSONES RESPONSABLES:
- Comissió del Pla de Convivència
- Comissió del Projecte de Mediació
LINIES D’ACTUACIÓ I METODOLOGIA

DC080401
• La mediació contribueix a regular la convivència en el centre desenvolupant actituds i habilitats relacionals positives, prevenint la
violència, intervenint constructivament enfront dels conflictes i propiciant la reparació responsable i la reconciliació entre persones
que passen molt de temps juntes 2.
• Observació i reforç, mitjançant el reconeixement explícit, les conductes de cooperació, solidaritat, col·laboració, respecte,...
que es donen entre els alumnes i entre els alumnes i els mestres. Els alumnes han de saber el que han de fer, el que s’espera d’ells;
no sols el que no han de fer.
• Manteniment d’un espai permanent de diàleg, on l’alumnat pugui expressar les seves inquietuds, resoldre conflictes,... d’una
manera ordenada i dirigida i de la que es pugui aprendre.
• Utilització de les tutories per a dur a terme activitats específiques d’habilitats socials: expressió de sentiments, solució de
problemes, diàleg, assertivitat, comportaments de cooperació, autocontrol i regulació de la conducta
• Resolució de conflictes seguint aquests punts3:
 
1.   Dedicar temps a conèixer-nos.
A l’hora de prevenir els conflictes (els components negatius i destructius), és molt important que tots ens coneguem bé. No hem
d’esperar a actuar quan sorgeix un conflicte.
2.   Escoltar per a que ens parlin
Renyar, criticar, aconsellar, jutjar, treure importància o monopolitzar la paraula fan que l’altra persona prefereixi callar.
Posar-se al lloc de l’altre, fer preguntes obertes, repetir part de la conversa, mantenir contacte visual, escoltar per comprendre i mostrar
interès conviden l’altra persona a compartir els seus pensaments i sentiments.
2
M. Carme Boqué i Torremorell. Mediació escolar.

3
Adaptats de: RESOLUCIÓ DE CONFLICTES A CASA, A L’ESCOLA I AL MÓN. Maria Carme Boqué i Torremorell

DC080401
3.   Parlar per a que ens escoltin
A l’hora d’expressar el nostre punt de vista hem de procurar fer-ho assertivament. Això significa que hem d’utilitzar un llenguatge positiu
(evitar ofendre i faltar al respecte) i parlar en primera persona. 
4.   Establir normes senzilles i clares
En qualsevol grup humà es necessiten normes que facilitin la convivència.
5.   Inculcar el respecte cap a totes les persones
Sempre i en totes les circumstàncies hem de mostrar respecte cap a les persones, encara que no hem de tolerar qualsevol mena
d’opinió o conducta.
Davant d’un conflicte no hem rebutjar la persona, sinó rebutjar el seu comportament.
6.   Educar en el conflicte
Contribuir a que els boixos i boixes comprenguin que els conflictes no són ni positius, ni negatius. Els conflictes formen part natural de
la vida i són oportunitats per aprendre i madurar. Eludir els conflictes o reaccionar violentament són respostes negatives.
 Dialogar cara a cara amb la persona amb qui vivim el conflicte i buscar conjuntament solucions noves és una resposta constructiva als
conflictes.
 7.   Obrir espais de reflexió
Quan es produeix un conflicte podem reaccionar immediatament i irreflexivament, o bé podem escollir un bon moment per parlar amb
calma i crear diverses solucions al conflicte que resultin acceptable per tots.
8.    Fer allò que prediquem
Un element clau per crear i mantenir un clima positiu és predicar amb el nostre exemple, no exigir als boixos i boixes allò que nosaltres
som incapaços de complir (doble moral).
9.   Reaccionar davant de les injustícies. Per desgràcia la cultura dominant és força individualista i insolidària. No creuar els braços
davant les injustícies que viuen les altres persones és una manera de cultivar la pau.

DC080401
DESENVOLUPAMENT DE LES ACTIVITATS
Desenvolupament concret del Pla de Convivència
Recull de propostes i activitats concretes per a realitzar amb els alumnes a les tutories i transversalment a totes les àrees: Aquestes
activitats aniran dirigides a que els alumnes assoleixin els següents objectius:
• Prendre consciència dels seus sentiments, valors, emocions, desitjos i ser capaç de comunicar-los.
• Tenir confiança en les pròpies habilitats, confiar en si mateix.
• Clarificar els valors.
• Desenvolupar habilitats per a comprendre millor als altres.
• Desenvolupar respecte envers els altres i per un mateix.
• Millorar les comunicacions interpersonals i el clima de classe.
• Millorar les habilitats socials i interpersonals mitjançant l’entrenament en la solució de problemes entre companys.
Elaboració d’un Projecte de Mediació.
TEMPORALITZACIÓ, MITJANS I MATERIALS
- Primer trimestre, desenvolupament del Pla de Convivència, concretant les propostes ja fetes en el present document.
- Al llarg de tot el curs s’aniran recollint propostes d’activitats que s’aplicaran, seguint una programació elaborada a principi de curs,
per la comissió del pla de convivència.
- Referent al Projecte de Mediació:
1. Primer trimestre:
1. Constitució de la comissió de mediació
2. Formació dels mediadors
3. Documentació
4. Disseny del Projecte de Mediació

DC080401
 2. Segon trimestre:
1. Elaboració del Projecte de Mediació
2. Difusió del Projecte de Mediació
3. Presentació del Projecte
3. Tercer trimestre:
1. Implementació del Projecte de Mediació.
2. Avaluació
PROPOSTES DE FORMACIÓ I OPTIMITZACIÓ DE RECURSOS
Des de l’escola demanem formació permanent per al professorat per part de l’administració, donat que per a que un pla
d’aquestes característiques sigui realment efectiu, es requereix la implicació no només del Centre sinó també per part de la Conselleria
d’Educació, en forma de seminaris, cursos, personal orientador o coordinador del Pla de Convivència, la qual cosa faria que es pogués
fer un seguiment real i efectiu de totes les actuacions que es poden dur a terme al llarg d’un curs escolar en matèria de convivència i
prevenció de possibles conflictes.
Per això pensem que és important per un costat dotar d’aquesta formació al Centre i per un altre, d’un orientador que funcionaria
com a coordinador del Pla de Convivència que volem posar en marxa.

PROCEDIMENTS ESPECÍFICS D’ACTUACIÓ PER PREVENIR CASOS DE VIOLÈNCIA I ASSETJAMENT

ESCOLAR I INCORPORACIÓ DE MESURES ORGANITZATIVES
Què ha de fer el professorat enfront el maltractament entre alumnes?
Estar informat sobre el fenomen del maltractament i saber que...

DC080401
o La millor actuació és la prevenció; per tant, el centre ha de preveure actuacions preventives en els espais (patis, vestidors, lavabos,
passadissos...) I en els períodes de temps (esbarjo, canvis de classe, entrades i sortides...) O en situacions on l’experiència ens
indica que és freqüent que es puguin donar els maltractaments.
o s’ha de parar especial atenció als casos de maltractament més difícils de descobrir perquè són més subtils (intimidació, escarni,
exclusió del grup...).
o Hi ha d’haver línies d’actuació, de comunicació i de suport tant amb les famílies dels alumnes que han patit maltractament, com,
també, amb les famílies dels alumnes que maltracten. La millor prevenció és l’actuació coordinada de tots els membres del centre i,
en especial, dels adults. El professorat ha d’actuar de forma immediata en cas de maltractament, posteriorment derivarà el conflicte
al tutor/a i a l’equip docent. Tots els alumnes del centre són “els nostres alumnes”.
Tenir l’hàbit de...
Comentar amb l’alumne com es troba a l’escola, com es troba amb els seus companys/es o amics/igues.
Interessar-se per saber què fa en el seu temps lliure, qui són les seves amistats.
Tenir present que en algun moment del desenvolupament els nois/es es veuen implicats en fets relacionats amb el maltractament a
d’altres. Moltes vegades:
- els nois/es actuen seguint l’impuls d’altres alumnes, o dels germans, o no saben el mal que estan fent o se senten atrets per
aquestes actuacions,
- és el “peatge” que han de pagar per poder relacionar-se amb determinats amics que ells admiren,
- estan passant un moment difícil i reaccionen actuant amb agressivitat.
Reconèixer el maltractament quan algun alumne/a pateix una d’aquestes accions de forma sistemàtica
 Violència i atacs físics
 Amenaces i intimidació
 Burles, mofes i escarnis verbals i/o físics (a vegades relacionats amb les característiques físiques, ètniques o sexuals)

DC080401
  l’extorsió o els robatoris
 l’exclusió del grup i la marginació
Detectar un possible maltractament a partir dels indicadors següents
• Canvis sobtats en un alumne/a determinat/ada:
- mals de cap freqüents, mal d’estómac, ansietat, irritabilitat
- si comença a tenir dificultats al centre (acadèmiques o de relació...)
- si canvia de caràcter (esquerp o introvertit) o de costums
Abordar el fenomen del maltractament de forma preventiva des de l’acció tutorial
Difondre recomanacions per orientar un possible alumne/a maltractat/ada
- Ha de mantenir la calma i procurar mostrar-se serè davant les provocacions.
- No ha d’entrar en el joc del company/a que agredeix (tenir un domini madur sobre la situació).
- Amb serenitat ha de procurar allunyar-se del lloc tan aviat com pugui (no és una fugida, sinó una actuació intel·ligent).
- Al més aviat possible, ha d’informar un professor/a o persona adulta (amb qui tingui confiança), del que li ha passat.
- Si no s’atreveix a parlar amb persones adultes, ha de demanar a un amic o amiga que l’acompanyi.
- Ha de parlar amb algun mediador/a del centre.
- Ha d’utilitzar el sistema d’emergència que tingui el centre (bústia, telèfon, correu electrònic...). Sobretot, que no es quedi en
silenci.
Actuar immediatament enfront un maltractament
Amb l’alumne/a que pateix maltractament
- Buscar un lloc discret i tranquil per parlar amb aquest alumne/a.
- Procurar tranquil·litzar-lo/la i que se senti recolzat.
- Sobretot esbrinar:

DC080401
 1. què ha passat,
2. com ha passat i si ha passat altres vegades,
3. qui hi ha estat implicat/ada,
4. on ha succeït,
5. què ha fet ell/a a continuació.
- Transmetre a l’alumne/a la seguretat necessària que estarà protegit de possibles represàlies.
- Tan aviat com es pugui, parlar amb el tutor/a i passar-li tota la informació recollida. Si el fet és de gran importancia s’ha de posar
en coneixement de la direcció del centre i actuar segons el que estableixi el reglament de règim interior en aquests casos.
- Convocar una entrevista amb la família.
Amb l’alumne/a que maltracta
- Deixar-li clar que està incomplint de forma greu el reglament intern del centre i que les seves actuacions són inacceptables per al
centre i motiu de sanció disciplinària.
- Fer-li entendre que fa patir l’altre.
- Intentar aportar arguments perquè rebutgi la seva actuació i se’n penedeixi.
- Posar-se en contacte amb urgència amb el tutor/a o amb el responsable de l’equip directiu i transmetre-li tota la
- Informació recollida.
- Convocar una entrevista amb la família.

En aquest centre En aquest centre

DC080401
 Jo tinc DRET a ser ben tractat/ada. Jo tinc el DEURE de tractar bé totes les
Això significa que... persones.
• NINGÚ no m’ha d’amenaçar ni intimidar. Això significa que...
• NINGÚ no m’ha d’insultar, burlar-se ni riure’s de • JO no he d’amenaçar ni intimidar ningú.
mi. • JO no he d’insultar, burlar-me, ni riure’m de
• NINGÚ no m’ha de prendre ni fer malbé les ningú.
meves propietats. • JO no he de prendre ni fer malbé les propietats
• NINGÚ no m’ha de pegar, colpejar ni maltractar de les altres persones.
físicament. • JO no he de pegar, colpejar ni maltractar
• NINGÚ no m’ha d’excloure ni marginar del grup. físicament ningú.
• JO no he d’excloure ni marginar ningú del grup.

PENSA QUE…
• La violència NO és una manera intel·ligent de resoldre els problemes.
• Les persones que utilitzen la violència NO són valentes.
• Les persones valentes NO es deixen dominar per les provocacions.
• Cap persona NO mereix ser maltractada.
• Quan responem a les provocacions de manera digna i intel·ligent demostrem la nostra maduresa i
manera de ser.

QUÈ HAS DE FER EN CAS QUE ALGUN COMPANY/A INTENTI MALTRACTAR-TE?

• Mantingues la calma i procura mostrar serenitat davant de la persona que provoca.

DC080401
• No deixis de mirar-lo o mirar-la serenament i amb fermesa, demana-li que s’aturi.
• No entris en el seu joc. Aquesta és la millor manera de mostrar el teu domini de la situació.
• Amb serenitat, procura allunyar-te del lloc tan aviat com puguis. No estaràs fugint, sinó que estaràs actuant intel·ligentment.
• Al més aviat possible, procura informar un professor/a o persona adulta del que t’ha passat. No estaràs delatant, sinó que estaràs
evitant que altres persones siguin maltractades.
• Si et costa parlar amb les persones adultes:
- demana a un amic o amiga que t’acompanyi,
- parla amb els mediadors/es del centre,
- utilitza el sistema d’emergència del centre (bústia, telèfon de la infància...).
• NO callis!!! Explica-li a l’adult el fet d’una manera clara i procura dir-li:
- què ha passat,
- com ha passat i si ha passat altres vegades,
- qui hi ha estat implicat,
- qui ha vist el que ha passat,
- on ha passat,
- què has fet tu a continuació.
I, sobretot...
NO et sentis culpable ni acomplexat/ada

CRITERIS PER A L’AVALUACIÓ D’APLICACIÓ DEL PLA DE CONVIVÈNCIA...

DC080401
  A les reunions de cicle, CCP, Claustres i al Consell Escolar es valoraran els punts del Pla: registre de les actuacions dutes a
terme per a millorar la Convivència.
 Reunions de la Comissió de Convivència per a valorar l’aplicació del Pla i completar-lo.
 Registre dels conflictes per part de les tutories i la Direcció del Centre.
 Sessions de tutoria.
1ª reunió de la comissió: 07/10/2019 de 8 a 9 hores a la biblioteca del centre. En aquesta reunió es llegeix la darrera
acta i s’elabora el pla d’acció per aquest curs tenint en compte les propostes del curs anterior i les noves. Es tracten
una sèrie de temes que queden registrats a l’acta per part de la secretària.
Membres de la comissió:
Javier Rey (director)
José Torres (cap d’estudis)
Biel (orientador de l’EOEP)
Alba Roselló (representant dels mestres i secretària de la comissió)
Marta Barja (representant de famílies)

DEFINICIÓ D’OBJECTIUS PER AL CURS 21/22 I PLA D’ACCIÓ

DC080401
 OBJECTIU
RESPON- CONTROL VALORACIÓ
GENERAL DE ACCIONS INDICADOR SABLES TEMPORALITZACIÓ (en finalitzar el curs)
REFERÈNCIA
1. Aconseguir Seguiment
la integració PAT Es fa un seguiment i registre dels
Tutors Trimestral pel CE
efectiva de tot (Pla d’Acció objectius i activitats del PAT
l’alumnat Tutorial)

Organitzar Previssió
Realització de la reunió i
assembleesl APIMA 1r trimestre 2020
assistència
APIMA.
Formació SSCB
Participació i satisfacció dels
CEPCA i/o St Antoni Al llarg del curs
assistents
SSCB CE
2. Promoure
la implicació PR0201
Assistència a les assemblees Tutors
de les Acollida de Setembre
d’acollida i satisfacció CE
famílies les famílies
Famílies 2n trim
Dia de Participació/
6è EP Depenent de l’evolució
Convivència assistència
APIMA pandèmia
Incrementar
 Castanyada,Nadal,Estels Tutors
participació

Tot el curs
famílies
Festival fi de curs. ED
3. Impulsar les SQR Resposta per part de l’ED ED Tot el curs
relacions entre Participació - Donar a conèixer el contingut de Presiden Tot el curs
tots membres al Consell les reunions i recollir propostes. ta
de la comunitat Escolar APIMA
escolar Municipal

DC080401
 OBJECTIU
RESPON- CONTROL VALORACIÓ
GENERAL DE ACCIONS INDICADOR SABLES TEMPORALITZACIÓ (en finalitzar el curs)
REFERÈNCIA
Seguiment del calendari de
Reunions reunions
entre tots els Primer dijous de cada mes.
directors ED Seguir el calendari
dels centres
Coordinació per l’elaboració de
establert a principi de curs.
educatius documents, acords i compartir
experiències
Implicació i participació de l’APIMA APIMA i :
Viatge fi de
i famílies de 6è de les activitats famílies D’octubre a maig
curs
portades a terme de 6è.
Programar Es lliura la circular amb les
extraescolars APIMA Setembre
proper curs extraescolars programades
Donar compliment a la normativa
ROF ED Tot el curs
del ROF respecte a conflictes.
Acords edu Nombre d’acords educatius Director Tot el curs
Reforç
Seguiment del PAT tutors Tot el curs
4. Prevenir els positiu
conflictes i la Pràctiques CE i
Reunions Eq. Docents Tot el curs
seva gestió restauratives tutors
positiva Protocol
Aplicar el protocol d’absentisme CE Tot el curs
absentisme
Cyberbullin
CE i
g, violència Registre de dades Tot el curs
tutors
de gènere
Bústia
Inici del seu funcionament CE Tot el curs
anònima
Protocol de
prevenció i
intervenció en S’aprova a nivell municipal PASRA --
maltractament
entre iguals

DC080401
DOCUMENTACIÓ. BIBLIOGRAFIA
Esborrany de treball per a l’Elaboració del Pla de Convivència. DGOI (2003).
ROF CEIP Guillem de Montgrí (2007).
Boqué i Torremorell, C. (2002) Guia de mediació escolar, Dossiers Rosasensat 60. (2005) Manual abreujat. Mediació en acció.
Boqué i Torremorell, C. (2005)Temps de mediació: taller de formació de mediadors i mediadores en l’àmbit educatiu. CEAC
Cascón Soriano, P. (1998) Educar en y para el conflicto, Barcelona, Facultad de ciencias de la Educación.
Cornelius, H. y Faire, S. (1.998) Tú ganas, yo gano, Cómo resolver conflictos creativamente y disfrutar con las soluciones, Madrid, ed.
Gaia.
Dantí Vilalta, Fina (1999-2000) Educar en el conflicte i en la mediació, Llicència d’estudi.
Fernández, I. (1.998) Prevención de la violencia y resolución de conflictos. El
clima escolar como factor de calidad, Madrid, ed. Narcea.
Girard, K. i Koch, S. (1.997) Resolución de conflictos en las
escuelas: Manual
para educadores, Buenos Aires, Ed. Granica.
Porro, B. (1999) La resolución de conflictos en el aula,
Buenos Aires, ed. Piados.
Suares, Marinés (1996) Mediación. Conducción de
disputas, comunicación y técnicas. Barcelona, ed. Paidós.
Torrego, J. C. (2.000) Resolución de conflictos en
instituciones educativas. Manual para la formación de
mediadores, Madrid, ed. Narcea.

DC080401
Uranga, M. (1.997) Experiencias de mediación escolar en Gernika, “Aula de
Innovación Educativa”, núm. 65.
VV.AA. (2003) La convivencia democrática y la disciplina escolar, Madrid, ed. Proyeto Atlántida

INSTITUT PER LA CONVIVÈNCIA I L’ÈXIT ESCOLAR (CAIB) normativa actualitzada en la següent imatge:

WEBS de CONSULTA i PROTOCOLS

http://www.caib.es/sites/convivexit/ca/mena_presentaciaa2/?campa=yes
http://www.gencat.net/educacio/depart/pdf/convivencia/inter.pdf
http://www.xtec.es/crp-baixllobregat6/biblioweb/educacio.htm
http://conflictologia.net/
http://www.grecmail.org/pagines/indexcatala.html
http://www.mediacio-escolar.org/
http://www.pangea.org/edualter
http://www.fuhem.es/CIP/EDUCA
http://www.pangea.org/iearn
http://www.inter-mediacion.com/
http://www.peretarres.org
http://www.proyecto-atlantida.org
http://www.solomediacion.com/
http://www.bellera.org

DC080401
Marina Caireta Sampere, Cécile Barbeito Thonon: Introducció de conceptes: pau, violència, conflicte. QUADERNS D’EDUCACIÓ PER A
LA PAU. Escola de Cultura de Pau. (Universitat Autònoma de Barcelona).
http://www.pangea.org/unescopau/img/programas/educacion/publicacion002c.pdf
NOVETAT
Protocol d’actuació transsexualitat i transgènere
Normativa i protocols de Convivència (Conselleria)
https://one-tech.es/2017/09/10/900116117-menor-riesgos-internet/ (xarxes i internet)
https://www.is4k.es/ (xarxes i internet)

DC080401
 PLA DE MENJADOR ESCOLAR

PLA DE FUNCIONAMENT DEL MENJADOR ESCOLAR

ÍNDEX

PLA DE FUNCIONAMENT DEL MENJADOR ESCOLAR………………..........……..1

1- INTRODUCCIÓ………………………………………………………………..............2
2- CARACTERÍSTIQUES ORGANITZATIVES DEL SERVEI………………........….2
2.1 Gestió ……………………………………………………………….......…….2
2.2 Usuaris …………………………………………………………………..…….2
2.3 Sol·licitud ………………………………………………………………………2
2.4 Preus …………………………………… ……………………………....…….2
2.5 Menús…………………………………………………………………………..3
2.6 Absències………………………………………………………………………3
2.7 Control d’usuaris………………………………………………………………3
2.8 Pagaments……………………………………………………………………..3
2.9 Vigència del pla………………………………………………………....…….2
3- INSTAL·LACIONS, ESPAIS I MATERIALS……………………………..........…….4
4- ÚS DEL MENJADOR………………………………………………..........…………..4
5- CAPACITAT………………………………………………………….........….………..4

DC080401
6- PREVISIÓ D’USUARIS……………………………………………........….…………4
7- HORARI……………………………………………………………........…….……….4
8- PERSONAL……………………………………………………….......…….…………5
9- ASPECTES EDUCATIUS EN EL MENJADOR. OBJECTIU……..........…………5
10- AVALUACIÓ …………………………………………………………….......………6
11- REGLAMENT DE RÈGIM INTERN …………………………………........………6
12- INFORMACIÓ A LES FAMÍLIES…………………………………….......………..6

1. INTRODUCCIÓ

El centre ofereix aquest curs un servei extraescolar per l’alumnat i les seves famílies. La gestió corre a càrrec de l’escola i la
contractació del servei ve donada per la Conselleria.

El servei de menjador s’inicia el primer dia de classe, el dia 12 de setembre i estarà a disposició de tot l’alumnat i el personal del centre.

2. CARACTERÍSTIQUES ORGANITZATIVES DEL SERVEI

2.1 Gestió
La gestió corre per part del centre educatiu. Es seguirà les instruccions del PR0804_Menjador.

L’empresa de catering és contractada per la Conselleria d’Educació i Cultura: Catering S’Olivera.

2.2 Usuaris
Podran sol·licitar el servei de menjador tot l’alumnat del centre, el professorat i el personal no docent.

El servei es podrà sol·licitar de forma:

 Fixa: tots els dies de la setmana (per mesos)
 Eventual: dies puntuals o dies concrets de la setmana

DC080401
2.3 Sol·licitud
Per gaudir del servei de menjador, l’alumnat omplirà un full de sol·licitud i autorització que facilitarà el centre. La coordinadora té un
horari d’atenció de 9 a 10 hores els dilluns o els dijous.

Els usuaris poden fer un ingrés en el compte bancari del centre que consta a la informació que se’ls lliura. Igualment poden pagar en
efectiu a la secretaria.
L’alumnat que usa de forma esporàdica el menjador podrà d’adquirir els tiquets al centre de 9 a 9:30 hores del mateix dia, o qualsevol
dia de 9 a 10 hores.

Per sol·licitar menús especials per prescripció facultativa com al·lèrgies, diabetis, intolerància a la lactosa, al gluten, s’haurà de
presentar prèviament un certificat mèdic.
Per indisposicions esporàdiques caldrà notificar-ho a la secretaria al matí.

2.4 Preus
Hem establert les següents modalitats segons la freqüència de l’ús del menjador del centre. El preu del servei del menjador pel curs
2021-22 serà igual tant per alumnes fixes (A) com per eventuals (B). El preu del present curs és de 6,5€. Es farà un descompte pels
germans(6€)
A) Alumnat fixe per mesos (mes, trimestre, curs): 6,5 € al dia.
B) Alumnat eventual (amb dies fixes o esporàdics): 6,5 € al dia.
- Professorat i personal no docent: 5 € al dia.
- El coordinador encarregat dels infants del menjador i el monitor del catering que romanen al menjador estan exemptes de pagar el
menjar.

Aquest preu inclou tots els conceptes referits al servei de menjador (menjar, monitors, custòdia i neteja).

2.5 Menús
La confecció i el control dels menús es realitzarà per part d’una professional de la nutrició i la dietètica, d’acord amb les recomanacions
nutricionals que es donaran des dels organismes oficials de salut pública, tenint en compte les necessitats energètiques pròpies
de l’edat.
Els menús constaran d’un primer plat, segon plat, postres, pa i aigua.

DC080401
Els menús estaran en el plafó informatiu del menjador, al suro informatiu de la porxada del pati de primària, a la planta d’educació
infantil i a la secretaria del centre. A l’alumnat se’ls facilitarà un full amb el menú mensual. Igualment, el menú estarà penjat al bloc del
centre per què pugui ser consultat des de casa.

2.6 Absències
Les baixes definitives s’han de confirmar a la secretaria del centre. No es faran efectives en el cas contrari i l’alumne/a es tindrà en
compte a l’hora de donar el part diari a l’empresa.
Les absències de dies de lliure disposició, de festes nacionals i de festa local seran considerades justificades i per a tant no es
cobraran.
Si un alumne/a no assisteix se li reembossarà el preu pagat per dia sempre que hagi avisat a Secretaria abans de les 9:15 del matí i
sigui per un motiu justificat (malaltia o viatge). La Secretaria es posarà en contacte amb la família per fer efectiu el reembossament o es
descomptarà de futures assistències al menjador de l’escola.

2.7 Control d’usuaris

A l’inici del servei de menjador, la coordinadora de menjador elaborarà un llistat (LL080401) a on han de constar tots els usuaris
autoritzats a utilitzar el servei de menjador durant el curs escolar. Aquests llistats es podran anar modificant el llarg del curs, depenent
de les altes i baixes del servei.
La secretària del centre manté els usuaris registrats a l’aplicació de gestió “Gestib”.
La coordinadora informarà els tutors/es dels usuaris del seu grup i els registraran a la carpeta de tutoria dins del llistat de dades
generals.
Cada matí, un membre de l’Equip Directiu omplirà una llista amb els usuaris fixes del dia i revisarà la bústia del menjador (fins les 9:15)
per tal de controlar si hi ha alumnat eventual que ha deixat un tiquet. La coordinadora penjarà la llista al panell informatiu del menjador
per tal que la monitora el reculli i prepari el menjador segons el número d’usuaris.
El personal del centre que utilitzi el servei avisarà a la secretaria abans de les 9:15 del mateix dia. Es registrarà també al llistat del
menjador.

2.8 Pagaments
Alumnes fixes (A): El cobrament del servei del menjador s’efectuarà preferentment al compte corrent del centre abans del dia 5 del
mes. Poden pagar en efectiu a la secretaria.
Alumnes eventuals (B): Poden comprar els tiquets al centre al matí, sempre abans de les 9:15. Poden consultar l’horari de secretaria
per tal de comprar tiquets.

DC080401
Si la família d’un alumne/a no paga en les dades acordades rebrà notificació escrita de la direcció del centre per posar-se al dia en
els pagaments i si no es fa efectiu en el període de 3 dies se li retirarà el dret al Menjador escolar del centre.

2.9 Vigència del pla

El present Pla de Funcionament regirà per a cada curs escolar complet, renovant-se la seva vigència mitjançant la seva aprovació pel
consells escolars del centre.
3. INSTAL·LACIONS, ESPAIS I MATERIAL

El servei de menjador disposa al CEIP Guillem de Montgrí:

 Sala d’uns 45 metres quadrats de superfície.
 Mobiliari de menjador.
 Petit “office” amb piques, rentaplats, un microones, nevera de fred i nevera de calor i prestatges per guardar el parament.
 El parament de taula pròpia d’un menjador.
 Els serveis i estris per netejar.
 17 cadires grans, 4 cadires petites, 17 taules de 1r cicle i 2 taules d’educació infantil (la majoria proporcionades pel centre, manca la
dotació de mobiliari del menjador).

El CEIP Guillem de Montgrí disposa dels següents espais a disposició del menjador:
 Pati d’esbarjo (Infantil, Primària).
 Taller d’Infantil.
 Sala de psicomotricitat/gimnàs.
 Aula de biblioteca i ordinadors.
 Aules d’UEECO i de primària (sempre amb el permís dels tutors)

Les normes d’utilització seran les mateixes que en l’horari habitual del centre. Si no es respecten les normes d’ús, es pot limitar l’ús de
sales comunes com el gimnàs, el taller d’infantil, biblioteca i ordinadors.

4. ÚS DEL MENJADOR
El menjador escolar s’utilitzarà pels dinars.
Com a excepció i degut als desdoblaments que hem hagut de fer, aquest l’aula serà utilitzada també per a un grup de
Primària.

DC080401
5. CAPACITAT
La capacitat del menjador és de 14 comensals, per la limitació provocada pel Covid.
En el cas que haguessin més usuaris, s’organitzarien dos torns d’utilització.

6. PREVISIÓ D’USUARIS
Els usuaris poden variar d’entre 8 a 15 usuaris al dia.

7. HORARI

L’horari del menjador serà des de les 14 a les 16h. Durant aquest espai de temps l’alumnat estaran sota la responsabilitat del monitor/a
que s’encarrega del menjador i d’una ATE.
Dins d’aquest horari, hi haurà una mestra permanent al centre, que s’encarrega dels infants en cas d’haver-hi algun problema (accident
o malaltia, comportament, retard dels pares...) per telefonar a casa, a l’equip directiu o a una ambulància.

8. PERSONAL

Hi haurà una monitora contractada i una auxiliar tècnica educativa encarregades dels alumnes, i de les funcions de preparatius, neteja i
cura dels infants. Les tasques a realitzar seran les següents:

 Prendre la temperatura del menjar i guardar les mostres corresponents.

 Parar taula.
 Servir i preparar el menjar. Si hi ha menjar que s’hagi de tallar, el tallarà per l’alumnat més petit abans de servir-lo. La fruita es
pelarà abans de servir (pomes, peres, préssecs...).
 Recollir i netejar el menjador. Anotar el registre de neteja al panell informatiu.
 S’encarrega també de vetllar que l’alumnat mengi adequadament. A més a més, s’encarregarà de la guarda dels infants fins a les 16
hores en què vinguin a cercar-los per les seves famílies o s’incorporin a una activitat extraescolar del centre, així com d’informar a
les famílies de com han menjat els seus fills/es.
 Acompanyar l’alumnat a rentar-se les mans en ordre. Vetllar perquè l’alumnat es renti les mans abans de dinar, i les dents després
de l’àpat.
 Vetllar per què es respectin les normes de les sales d’ús durant l’àpat i el temps d’esbarjo. Tenir cura de l’espai, joguines, contes...
que l’escola i l’empresa posi a disposició del servei de menjador. Tenir cura del material del pati i controlar la recollida d’aquest.

DC080401
 Si no es pot parlar directament amb la família a les 16 hores per assistència a activitats extraescolars, es posarà a disposició una
llista amb la informació de com ha menjat l’alumne.
 Donar el dinar a l’alumnat d’educació especial que ho necessiti.
 Totes aquelles funcions de cura i guarda dels infants, així com d’hàbits d’higiene i neteja, compartides amb la monitora de menjador
que siguin necessàries.

Sempre romandrà un/a mestre/a en el centre per normativa.

 Ajudarà a l’organització i el desenvolupament de la tasca de menjador escolar.
 Si un infant no és recollit el mestre serà el responsable final si un infant no és recollit per la família fins contactar amb ella o
posar-se en contacte amb els serveis socials municipals o policia.

9. ASPECTES EDUCATIUS EN EL MENJADOR

 Entrar i sortir del menjador de forma ordenada i correcta.

 Rentar-se les mans abans i després de dinar.
 Asseure, menjar i parlar correctament a taula.
 Saber utilitzar els estris i tenir cura d’ells.
 Mantenir net el seu lloc i la resta de la taula.
 A mesura que els nens/es es facin més grans ajudaran en les tasques de neteja,
parar taula... sempre segons les seves possibilitats i sota vigilància d’un adult.
 Demanar permís per aixecar-se de la taula.

DC080401
 Menjar correctament.
 Romandre sempre sota la vigilància d’un adult.
 Menjar un mínim de tot.
 Participar en les activitats proposades relacionades amb el menjador.
 Els alumnes fixos se’ls hi assignarà un lloc.
 Evitar anar al bany durant els àpats, es farà abans de rentar-se les mans quan
s’arriba al menjador.
OBJECTIU GENERAL:

Fer del menjador escolar un espai on l’infant aprengui i interioritzi unes determinades pautes socioeducatives, les integri en l’estructura
de la seva personalitat i les utilitzi per desenvolupar-se idòniament en l’entorn social en què ha de viure.

OBJECTIUS GENERALS PELS EDUCADORS:

HÀBITS D’HIGIENE:
· Adonar-se que cal rentar-se les mans abans i després de menjar i després d’anar al wàter.
· Ensenyar-los a ser autònoms per anar al lavabo.
· Fer-los adonar que van bruts de mans i cara o que tenen mocs en temps de refredats i puguin fer ús de mocadors.

HÀBITS D'AUTONOMIA:
· Ensenyar-los a menjar sols/es.
· Ensenyar-los a seure bé a les cadires a les hores de l’àpat.
· Reconèixer els seus utensilis de taula (coberts, gots, tovalló, plat …) i aprendre a utilitzar-los.
· Ensenyar-los a ser nets menjant, ja sigui a nivell físic personal de cada nen/a, com a dins l’espai que té a taula.
· Ensenyar-los a recollir un cop acabat i a desar-lo al lloc corresponent.

DC080401
· Iniciar-se en l’hàbit que s’ha de menjar de tot i en el cas que no hi hagi contraindicacions mèdiques que s’hauran comunicat
prèviament, és obligatori menjar una part raonable de tots els aliments de menú.

HÀBITS EN EL JOC:
· Col·laborar en la recollida de joguines utilitzades.
· Ensenyar-los a entrar i sortir adequadament de cada espai on es troben.
· Ensenyar-los a fer un bon ús de cada joguina.
· Fer que es respectin els espais de joc.
HÀBITS DE COMPORTAMENT:
· Els alumnes es mantindran asseguts sense sortir del menjador tret de casos imprescindibles, durant tota l’estona que duri el dinar.
· Cal ensenyar que hi ha d’haver un respecte pels aliments que hi ha a taula i que no es poden llençar ni utilitzar com a joguines.
· Evitar que els nens/es facin ús d’expressions inadequades en les comunicacions i actituds negatives
· Els alumnes han de llançar les deixalles a les papereres.

A l'hora de menjador potenciem actituds i valors de:

· Responsabilitat personal.
· Respecte als altres, ja siguin adults com els mateixos companys.
· Aprendre a tenir iniciativa.
· D'esforç a fer les coses ben fetes.
· Participació i col·laboració.

10. AVALUACIÓ DEL SERVEI DE MENJADOR

A final de curs la coordinadora del menjador presentarà al Consell Escolar els resultats sobre el servei de menjador on s’inclouran: els
comptes i així com la valoració i les propostes de millora pel curs següent sorgits de les enquestes de satisfacció.

11. REGLAMENT DE FUNCIONAMENT INTERN.

EDUCADORS (monitora, ATE, mestra). Correspon als educadors:

􀂃 La vigilància i cura de l’alumnat durant el temps anterior i posterior a les menjades.
􀂃 Controlar l'assistència mitjançant els llistats de registre facilitat per la professora encarregada del menjador.
􀂃 Realitzar activitats de temps lliure, jocs dirigits, activitats d’animació, jocs esportius en petit grup ...

DC080401
􀂃 Supervisar i controlar les activitats d'higiene (rentat de mans i cara previ als àpats i de dents i mans després dels àpats).
􀂃 Durant els àpats tindran cura preferentment dels més petits i dels alumnes d’educació especial a fi de facilitar al màxim el menjar,
exercint una tasca educadora.
􀂃 Procurar que tot l’alumnat mengi de tot, fomentar hàbits alimentaris.
􀂃 Advertir a la professora encarregada i registrar les dificultats que alguns
alumnes plantegen de forma constant davant la seva alimentació.
􀂃 Establir torns de control dels alumnes en el temps després dels àpats.
􀂃 No acceptar cap ofensa o falta de respecte a la persona de l’educacora per part dels alumnes o les famílies.  Aplicant el compliment
del reglament davant la comissió de menjador.

PARES/MARES O TUTORS/ES Correspon a les famílies:

􀂃 Assistir a la reunió d'inici de curs on rebrà complerta informació del Pla de Menjador per a aquest curs concret.
􀂃 Rebre informació del Menú Mensual amb antelació al seu inici.
􀂃 Estar informats de qualsevol incident que fa a l'alimentació o comportament dels seus fills/es.
􀂃 Efectuar el pagament de la minuta en els primers 5 dies del mes
corresponent. Si l'alumne/a estigués malalt se li descomptaria els dies en la mensualitat corresponent.
􀂃 Notificar la necessitat d'absentar-se, de manera ocasional, durant el temps de menjador.
􀂃 Informar l’encarregada de Menjador, amb justificant metge, sobre la
necessitat de menú de règim per al seu fill/a, o de qualsevol altra indicació que hagi de tenir en consideració.
􀂃 Atendre a la convocatòria d'entrevista que li hagi enviat l’encarregada del Menjador.

ALUMNAT Correspon als alumnes i les alumnes:

􀂃 Cuidar la seva higiene personal. Assistirà al menjador degudament polit.
􀂃 Utilitzar els lavabos de forma correcta, respectant les instal·lacions.
􀂃 Evitar anar al lavabo durant els àpats, ja que podrà fer-ho abans de rentar-se les mans.
􀂃 Procurar tenir cura de les formes en el menjar, intentant utilitzar correctament
els coberts i estris, mastegar amb la boca tancada, menjar pa amb moderació, utilitzar el tovalló...
􀂃 Menjar de tots els plats del menú del dia, en la mesura de les seves possibilitats.
􀂃 Respectar els horaris i temps establerts per a cada activitat.
􀂃 Col·laborar en la cura del material de Menjador i del material de jocs facilitat pels educadors.
􀂃 Respectar les instal·lacions posades a la seva disposició i seran responsables dels danys que directament causin.
􀂃 Participar de forma responsable en la recollida d'estris de taula, compartint-la amb la resta dels seus companys i companyes.

DC080401
􀂃 Evitar els jocs violents, les agressions, insults, ... Respectaran les pertinences dels altres.
􀂃 Han assumir el diàleg com a mitjà fonamental per resoldre els conflictes.
􀂃 En els dies de pluja estar dins l'edifici, en les zones disposades per a ells, respectant i atenent a les possibilitats que els ofereixin els
educadors.
􀂃 Manifestar un comportament correcte. Davant la falta de respecte al anteriorment exposat, els educadors els advertiran i reclamaran
la seva rectificació.
􀂃 En cas de comportament incorrecte de l'alumne/a se li aplicarà per l'organisme corresponent el ROF del centre sobre drets i deures
de l’alumnat, seguint el protocol indicat en el mateix sobre sanció a faltes lleus, greus o molt greus.

12. INFORMACIÓ A LES FAMÍLIES

A començament de curs un membre de l’equip directiu o el responsable del servei de menjador informarà a les famílies durant les
assemblees de principi de curs, del funcionament del menjador, dels preus i de la normativa.
Tota la informació relativa al menjador i d’interès per les famílies romandrà penjada al bloc del centre i al panell informatiu del menjador.
Les dades més significatives es lliuraran a les famílies mitjançant un full informatiu.

DC080401
 CEIP GUILLEM DE MONTGRÍ CURS 2021-22
PROGRAMACIÓ GENERAL ANUAL DC050302

PROJECTE LINGÜÍSTIC DE CENTRE (PLC)

INDEX

1. FONAMENTS JURÍDICS.

2. CONCRECCIÓ DE LES ÀREES IMPARTIDES EN CADA UNA DE LES LLENGÜES.

3. CRITERIS PER A L’ATENCIÓ ESPECÍFICA DELS ALUMNES D’INCORPORACIÓ TARDANA AMB DÉFICIT DE
CONEIXEMENT EN ALGUNA O AMBDUES DE LES DUES LLENGÜES OFICIALS.

4. CRITERIS DE COORDINACIÓ ENTRE LES ÀREES.

5. MECANISMES DE SEGUIMENT I AVALUACIÓ DELS RESULTATS EN COMPETÈNCIES LINGÜÍSTIQUES.

6. RELACIÓ DELS PROFESSORS AMB LA SEVA TITULACIÓ I COMPETÈNCIA QUANT A LLENGÜES.

7. IMPLANTACIÓ DEL PROJECTE AL CENTRE.

Aprovat:: Consell Escolar

Data: 19/10/2017
 CEIP GUILLEM DE MONTGRÍ CURS 2021-22
PROGRAMACIÓ GENERAL ANUAL DC050302

1. FONAMENTS JURÍDICS
Aquest PLC està fonamentat bàsicament en dos Decrets aprovats per la Conselleria d’Educació: el Decret de Mínims i el decret
45/2016 de 22 de juny. També s’ha tingut en compta l’apartat 7 dels principis generals del nostre PEC.
El Decret de Mínims estableix als següents articles:
Article 16
L'ús de la llengua catalana, pròpia de les illes Balears, com a llengua d'ensenyament en l'educació infantil, es regularà de la manera següent:  
a) Atès el caràcter globalitzador de l'educació infantil, no s'especifica per a les diferents àrees la distribució horària quant a l'ensenyament en cada
una de les dues llengües oficials. En tot cas, però, igualment que en les etapes posteriors, en l'educació infantil, l'ús de la llengua catalana, pròpia
de les illes Balears, com a llengua de comunicació i d'ensenyament, serà com a mínim igual al de la llengua castellana, amb la finalitat que, en
acabar aquesta etapa, l'alumnat tengui una competència en llengua catalana que li permeti comunicar-se normalment en aquesta llengua amb els
altres alumnes i amb el professorat, en les comunicacions pròpies d'aquesta etapa en el marc escolar, i ha d'estar preparat perquè, en iniciar
l'educació primària, independentment de quina sigui la llengua familiar, pugui seguir les matèries de l'educació primària en llengua catalana o en
llengua castellana. 
b) Fins arribar a la meitat del còmput horari, en el projecte lingüístic de centre, que ha de ser aprovat per la majoria qualificada del consell escolar,
s'ha de descriure la planificació prevista amb relació a l'ús de la llengua catalana i de la llengua castellana en els diferents nivells de l'educació
infantil. 
c) En l'educació infantil s'usarà preferentment la varietat dialectal pròpia de l'entorn d'aprenentatge.

Article 17
L'ús de la llengua catalana, pròpia de les illes Balears, com a llengua d'ensenyament en l'educació primària, es regularà de la manera següent:
a) En l'educació primària, l'ús de la llengua catalana, pròpia de les illes Balears, com a llengua d'ensenyament de les diferents àrees, serà com a
mínim igual al de la llengua castellana. 
b) En tot cas, els alumnes, en acabar aquesta etapa, han de tenir una competència en llengua catalana i en llengua castellana que els permeti
comunicar-se normalment en cada una d'aquestes llengües amb els altres alumnes i amb el professorat, en les comunicacions pròpies d'aquesta
etapa en el marc escolar.
c) En l'educació primària s'impartirà l'àrea del coneixement del medi natural, social i cultural en llengua catalana. D'entre les altres àrees, i fins a
arribar a la meitat del còmput horari, es concretaran en el Projecte lingüístic, que haurà de ser aprovat per majoria qualificada del consell escolar
del centre, quines àrees s'ensenyaran en la llengua catalana, pròpia de les illes Balears, i quines en la llengua castellana. 
Aprovat:: Consell Escolar
Data: 19/10/2017
 CEIP GUILLEM DE MONTGRÍ CURS 2021-22
PROGRAMACIÓ GENERAL ANUAL DC050302

d) En l'educació primària s'utilitzarà preferentment la llengua catalana oral pròpia de l'entorn d'aprenentatge i s'introduirà l'alumne de forma
progressiva, i sobretot en el llenguatge escrit, en el coneixement de la varietat estàndard pròpia de l'àmbit de les illes Balears. Així, s'ha de garantir
que al final d'aquesta etapa l'alumnat tingui un coneixement global i harmònic de la llengua catalana i de la castellana.

El Decret 45/2016 estableix el següent:

Artículo 3
Enseñanza de lenguas extranjeras
1. La lengua vehicular que se debe utilizar en la enseñanza de lenguas extranjeras será la misma lengua objeto de enseñanza.
2. Los centros, de acuerdo con su autonomía pedagógica, incluirán en la programación general anual situaciones de aprendizaje y actividades en
lenguas extranjeras con la finalidad de potenciar la competencia lingüística del alumnado. Asimismo, utilizarán estrategias organizativas y
metodológicas para promover el desarrollo de la competencia comunicativa en lenguas extranjeras. Una resolución de la directora general de
Formación Profesional y Formación del Profesorado establecerá los criterios y las condiciones que deben incluir estas estrategias organizativas y
metodológicas.
3. El Gobierno de las Illes Balears, de acuerdo con las disponibilidades presupuestarias, garantizará la dotación de recursos que permitan
desarrollar los proyectos lingüísticos de cada centro.
Artículo 4
Enseñanza de asignaturas o módulos no lingüísticos en lenguas extranjeras
1. La enseñanza de asignaturas o módulos no lingüísticos en una lengua extranjera es de carácter voluntario. Cada centro, de acuerdo con las
competencias del claustro del profesorado, de los órganos de gobierno y participación de la comunidad educativa y, si procede, el titular, decidirá
sobre la docencia en lenguas extranjeras. El proyecto lingüístico motivará la decisión de incorporación, o no, de la enseñanza en una lengua
extranjera teniendo en cuenta la realidad del centro, con el fin de dar cumplimiento a los principios establecidos en el artículo 5 de este decreto.
2. El principal objetivo de esta práctica será mejorar la competencia comunicativa del alumnado mediante el aumento del tiempo de exposición y
uso de la lengua extranjera. Así, con el fin de mejorar la competencia lingüística del alumnado, se usarán estrategias organizativas, metodológicas
y criterios de evaluación fundamentados en el trabajo de las destrezas comunicativas orales y escritas en el marco de un aprendizaje funcional de
las lenguas, así como fomentar una actitud positiva del alumnado hacia la convivencia en un entorno multicultural.
3. La enseñanza en una lengua extranjera se puede aplicar totalmente o parcialmente a una asignatura en la educación primaria, la educación
secundaria obligatoria y el bachillerato y en un módulo de la formación profesional. En caso de que se trabaje por proyectos o mediante otra
organización curricular, se puede impartir en la lengua extranjera la parte proporcional correspondiente a lo que se indica en este mismo punto 3.
En cualquier caso, la introducción de la enseñanza en lenguas extranjeras en los primeros cursos de la educación primaria se debe hacer sin
perjuicio de la adquisición de las competencias específicas de lectoescritura en la lengua vehicular, con la implementación de metodologías que
promuevan la expresión oral y sin afectar a las asignaturas instrumentales.
4. La enseñanza de asignaturas o módulos no lingüísticos en lenguas extranjeras se debe planificar a partir de los recursos y de la plantilla
de docentes que disponga el centro educativo.
Aprovat:: Consell Escolar
Data: 19/10/2017
 CEIP GUILLEM DE MONTGRÍ CURS 2021-22
PROGRAMACIÓ GENERAL ANUAL DC050302

5. Los centros educativos públicos pueden solicitar a la directora general de Formación Profesional y Formación del Profesorado la ampliación de
la enseñanza en lenguas extranjeras a una segunda asignatura o módulo no lingüístico del currículum a partir del cuarto curso de la educación
primaria. En este caso, deben presentar un informe pedagógico justificativo adaptado al contexto y a los recursos del centro. La directora general
de Formación Profesional y Formación del Profesorado resolverá la solicitud. En el caso de los centros concertados, el titular debe comunicar a la
Dirección General de Formación Profesional y Formación del Profesorado la decisión de ampliar la enseñanza en una lengua extranjera a otra
asignatura o módulo no lingüístico del currículum. A esta comunicación, que requiere un informe preceptivo del Departamento de Inspección
Educativa, se adjuntará el informe pedagógico justificativo.
6. En las programaciones didácticas de las asignaturas o módulos no lingüísticos que se impartan en una lengua extranjera se deben incluir las
competencias, los objetivos, los contenidos, los estándares de aprendizaje evaluables y los criterios de evaluación, sin que ello suponga la
modificación de los elementos básicos del currículum vigente de cada asignatura o módulo.
2. CONCRECCIÓ DE LES ÀREES IMPARTIDES EN CADA UNA DE LES LLENGÜES
El nostre Centre, i aprovat pel nostre Consell Escolar en el mes de juny de 2016, organitza el Currículum de les diferents àrees i etapes
educatives i tenint en compta els fonaments bàsics d’aquests Decrets, de la següent manera:

EDUCACIÓ INFANTIL
L’Etapa d’Educació Infantil és una etapa globalitzadora quant a la metodologia a impartir i els continguts a treballar pels infants. No
obstant, en decisió adoptada en Claustre i parovada pel Consell Escolar, els blocs de continguts es repartiran de la següent manera:
 Coneixement de sí mateix,Llenguatges(comunicació i representació) , Autonomia personal, Coneixement de l'entorn i Música, en
Llengua Catalana.
 Matemàtiques i en Llengua Castellana
La introducció de l'àrea de Llengua Anglesa a Educació Infantil es va implantar al Centre el curs escolar 2007-08. Atenent a la
Normativa i a la pressa de decisions per part del Claustre i Consell Escolar, l’ensenyament de la llengua Anglesa a Educació Infantil
queda de la següent manera:
- S’impartirà en llengua catalana els blocs de Coneixement de sí mateix i autonomia personal, llenguatges de comunicació, Música
i Psicomotricidad.
- S’impartirà en llengua castellana el bloc de Matemàtiques.
- S’impartirà en llengua anglesa l’àrea de llengua estrangera.

Aprovat:: Consell Escolar

Data: 19/10/2017
 CEIP GUILLEM DE MONTGRÍ CURS 2021-22
PROGRAMACIÓ GENERAL ANUAL DC050302

EDUCACIÓ PRIMÀRIA
Tenint en compte tots aquests fonaments legals, el nostre centre organitzarà l’Etapa de Primària de la següent manera:
- S’impartiran en Llengua Catalana les àrees de Català, Ciències Naturals, Ciències Socials, Música, Educació Física i Religio o
Valors Cívics.
- S’impartiran en llengua castellana les àrees de Castellà , Matemàtiques I Plàstica.
- S’impartiran en llengua anglesa l’àrea d’anglés.

3. CRITERIS PER A L’ATENCIÓ ESPECÍFICA DELS ALUMNES D’INCORPORACIÓ TARDANA AMB DÉFICIT DE
CONEIXEMENT EN ALGUNA O AMBDUES DE LES DUES LLENGÜES OFICIALS.
Tenint en compta la disposició d’aquests articles, els prendran les següents mesures:
E. Infantil: material adaptat i atenció individualitzada per part de la tutora i mestra de suport a l’Educació Infantil.
E. Primària: material adaptat, atenció individualitzada per part dels mestres i suport per part de l’AD.
Els mestres amb hores de suport de centre i els especialistes de l'equip de suport (AD) s'encarregaran d'impartir tallers de suport a les
llengües (catalana i castellana) així com de donar suport dins les aules.
4. CRITERIS DE COORDINACIÓ ENTRE LES ÀREES EN LLENGUA ESTRANGERA.
Entre els especialistes de llengua estrangera, la coordinació entre les diferents àrees es farà a través de les reunions dels Equips
Docents de cada Cicle per tal de consensuar estratègies i metodologies a emprar per part dels diferents mestres que imparteixen la
llengua estrangera, així com per seqüenciar els continguts a treballar. En aquestes reunions s’hauran d’acordar objectius mínims a
assolir quant a l’àrea no lingüística que s’impartirà en Anglès. Igualment es tendrà present que la llengua Anglesa a l’àrea de Plàstica es
plantejarà metodològicament des del punt de vista només de l’expressió i comprensió oral i no es contemplaran proves de caire escrit.
Un any més, tindrem un auxiliar de conversa natiu per col·laborar amb l’especialista d’anglès.
5. MECANISMES DE SEGUIMENT I AVALUACIÓ DELS RESULTATS EN COMPETÈNCIES LINGÜÍSTIQUES
El nostre col·legi és un centre certificat en Qualitat des de l’any 2012. Per tal motiu, l’avaluació dels resultats forma una part molt
important dins el nostre Sistema de Gestió de Qualitat(SGQ) així com el control de tots els processos que envolten l’organització del
Centre, especialment el procés d’Avaluació PR0204.

Aprovat:: Consell Escolar

Data: 19/10/2017
 CEIP GUILLEM DE MONTGRÍ CURS 2021-22
PROGRAMACIÓ GENERAL ANUAL DC050302

Dins aquest procés, s’especifiquen els mecanismes de control de l’avaluació de l’alumnat en totes les àrees i en especial en les
considerades àrees instrumentals : les tres llengües i Matemàtiques. També es concreten uns objectius acadèmics mesurables que el
Centre pretén assolir cada curs escolar. Dins aquests objectius, els resultats en les diferents llengües és una part molt important.
A més a més, el nostre centre realitza les Proves de l’Avaluació de Diagnòstic cada curs escolar. Els resultats d’aquestes proves són
analitzades per part de la CCP i l’Equip Directiu per tal de prendre les mesures correctores pertinents si escau.
6. RELACIÓ DELS PROFESSORS AMB LA SEVA TITULACIÓ I COMPETÈNCIA QUANT A LLENGÜES
Fonament legal: Article 6 del Decret 45/2016
Profesorado que imparte enseñanza en lenguas extranjeras
1. Los centros que quieran impartir materias no lingüísticas en lenguas extranjeras contarán con profesores que acrediten el nivel
requerido de la lengua extranjera correspondiente, según los niveles que establece el Marco común europeo de referencia para las
lenguas (MCER). Una orden del consejero de Educación y Universidad determinará los certificados acreditativos de conocimientos de
lenguas extranjeras que se consideren equivalentes a los diferentes niveles del MCER.
2. El personal docente que imparta enseñanzas en una lengua extranjera en la educación primaria deberá acreditar estar en posesión
del nivel B2 o superior del MCER de esta lengua, o estar habilitado.
3. El profesorado que imparta enseñanzas en una lengua extranjera en la educación secundaria obligatoria y en el bachillerato deberá
acreditar estar en posesión del nivel C1 o superior del MCER de esta lengua, o estar habilitado.
4. El profesorado que imparta enseñanzas en lenguas extranjeras en Formación Profesional deberá acreditar estar en posesión del
nivel B2 o superior del MCER o estar habilitado, teniendo en cuenta las disposiciones que determinan el desarrollo curricular en el caso
de los ciclos formativos de grado superior.
7. IMPLANTACIÓ DEL PROJECTE AL CENTRE
Aquest Projecte Lingüístic estarà vigent des del començament del curs 2016-17. Qualsevol modificació haurà de ser
aprovada pel Claustre i Consell Escolar del Centre.
MEMORANDUM
Aquest projecte va estar redactat per la CCP i presentat i aprovat en Claustre i Consell Escolar en data juny de
2016.
Aprovat:: Consell Escolar
Data: 19/10/2017
 CEIP GUILLEM DE MONTGRÍ CURS 2021-22
PROGRAMACIÓ GENERAL ANUAL DC050302

La Comunitat Educativa va estar informada a través del mateix Consell Escolar i de la pàgina web del centre.
En setembre 2018 s’ha modificat i aprovat en Consell Escolar l’apartat referent a l’area de Plàstica que es feia en
llengua anglesa i el curs 2018-19 passa a realitzar-se en llengua castellana.

PROGRAMA DE REUTILITZACIÓ DE LLIBRES DE TEXT

DIAGRAMA DE FLUX DESENVOLUPAMENT

En el mes de maig, s'envia una circular informativa MD080501-02 on s'explica la possibilitat d'adherir-se al programa de
INICI Re utilització organitzat per la Conselleria d'Educació. L'adhesió és voluntària i les famílies han d'aportar una quota
anual aprovada pel Consell Escolar.
INFORMACIÓ FAMÍLIES Es dóna un termini per poder fer l'ingrés al Banc i lliurar el rebut al tutor/a, dins el mes de juny. Els rebuts de cada any
es guarden a la Carpeta Re utilització de llibres que es troba a Direcció.
Una vegada acabat el termini, s'elaboren les llistes d'adherits al Programa, LL080501, i es fa la comanda a l'editorial,
COMANDA EDITORIALS
per poder tenir el material a punt pel començament del nou curs (llistat LL080502).
En començar el nou curs escolar, es treuen i es fa el repartiment entre l'alumnat adherit al programa. El centre lliura els
LLIURAMENT LLIBRES A nous folres i les noves etiquetes identificatives i es col·loquen als llibres per part del mateix alumnat. Al mateix temps es
TUTORIES lliura les normes en quant a l'ús dels llibres i la duració d'aquests (NM080501).
A final de curs, els tutors recullen els llibres que estan dins del programa, els revisen i comuniquen al Coordinador/a
qualsevol incidència en quant al seu estat. Els llibres que estan en bon estat es guarden a cada tutoria dins armaris o
REVISÓ DELS LLIBRES ben tapats. El coordinador/a intervindrà si i ha cap reclamació o incidència ressenyable.
Hem de destacar un aspecte important: els llibres de primer cicle, encara que formen part del programa, es canviaran
cada any, per les seves característiques. Els llibres de 2n i 3r cicles, sí que són re utilitzables. Està previst que els
llibres tinguin una duració de quatre anys com a part del fons de llibres de re utilització, encara que s'ha de preveure
AVALUACIÓ una partida econòmica del pressupost per a la reposició d'aquells llibres que estiguin en estat inservible.
En acabar el curs, mes de juny, s'elaborarà una memòria amb model oficial que s'ha de lliurar a Conselleria d'Educació,
D.G. Innovació, memòria que elabora el Director, i una memòria a nivell intern feta pel Coordinador que formarà part de
la Memòria Final del centre.
El control de la Biblioteca de Reutilització es farà cada any a través del documents DC080501 i es registrarà
anualment.

Aprovat:: Consell Escolar

Data: 19/10/2017
 CEIP GUILLEM DE MONTGRÍ CURS 2021-22
PROGRAMACIÓ GENERAL ANUAL DC050302

* Totes les instruccions enviades per Conselleria es guardaran a una Carpeta digital al SGQ Registres.
OBJECTE Conèixer el funcionament del Programa de Reutilització de llibres de text ofert per la Conselleria d'Educació.
ÀMBIT D’APLICACIÓ Alumnat de Primària que voluntàriament s'adhereix al Programa.

COORDINADOR/A PROGRAMA DE REUTILITZACIÓ

 Informar a la Comunitat educativa sobre la possibilitat d'adherir-se voluntàriament al Programa mitjançant
una circular i la publicació al web del centre.
 Recollir i arxivar les sol·licituds d'adhesió al Programa a la Carpeta Reutilització de llibres
 Donar segell d'entrada als nous llibres de reutilització que arriben al Centre cada curs i repartir-los a les
tutories juntament amb els folres i etiquetes identificatives.
 Elaborar les llistes dels alumnes adherits cada curs i col·laborar amb les comandes de nous llibres a les
editorials amb la Secretaria.
 Revisar l'estat dels llibres a final de cada curs escolar, juntament amb els tutors, decidint sobre la
necessitat de donar de baixa determinats llibres depenent del seu estat.
 Col·laborar amb l'ED per elaborar la memòria final que s'inclou dins la memòria general.
RESPONSABILITATS
EQUIP DIRECTIU
 Col·laborar amb el Coordinador/a del Programa en tot allò relatiu amb el seguiment del procés: lliurament
de folres, etiquetes, comandes a Editorials...
 Tractar amb la Conselleria i l'Ajuntament l'aportació econòmica per membre adherit.
 Enviament a la Conselleria dels annexes pertinents pel següent curs.
PROFESSORAT
 Col·laborar amb el coordinador de Reutilització en allò relatiu al seu àmbit: seguiment de l'estat del
material, revisió d'aquest en acabar el curs escolar, lliurament, recollida i emmagatzament dels llibres a les
tutories.
CONSELL ESCOLAR
 Aprovar la quota a pagar per les famílies que s'adhereixen al Programa.
 Col·laborar en possibles incidències.
INDICADORS La valoració queda feta a la memòria de la PGA.
MD080501 Circular Informativa i compromís d'adhesió 1r cicle
DOCUMENTACIÓ
MD080502 Circular informativa i compromís d'adhesió 2n i 3r cicles.
ASSOCIADA
NM080501 Normes d'utilització
Aprovat:: Consell Escolar
Data: 19/10/2017
 CEIP GUILLEM DE MONTGRÍ CURS 2021-22
PROGRAMACIÓ GENERAL ANUAL DC050302

LL080501 Llistat alumnat adherit al programa

LL080502 Llistat llibres de text
DC080501 Control Llibres Reutilització
Carpeta Re utilització de llibres (Direcció)
Carpeta digital Instruccions Conselleria (SGQ Registres)
Documentació externa: annexes Conselleria

CONCRECIÓ CURRICULAR (CC)

CEIP GUILLEM DE MONTGRÍ
CURS 2021-22
INDEX
Degut a la situació extraordinària provocada per la pandèmia,
aquesta Concrecció Curricular queda supeditada al nostre Pla de
Contingència. Tan prompte com la situació ho permeti, aplicarem
aquest document tal i com està redactat.

1. Adequació dels objectius d’etapa i integració de les CCBB.

2. Relació entre les àrees o matèries i les CCBB.
3. Acords de centre sobre el tractament de les CCBB.
4. Concreció de la metodologia del centre.
5. Avaluació: Criteris generals de promoció.
6. Mecanismes de coordinació entre els cicles.
7. Criteris per elaborar mesures que contribueixin a millorar l’èxit escolar.
8. Tractament de les TIC.
9. Programacions didàctiques.
10. Programacions d’aula.
Aprovat:: Consell Escolar
Data: 19/10/2017
 CEIP GUILLEM DE MONTGRÍ CURS 2021-22
PROGRAMACIÓ GENERAL ANUAL DC050302

1. ADEQUACIÓ DELS OBJECTIUS D’ETAPA I INTEGRACIÓ DE LES CCBBs .

Els objectius de cada Etapa venen fonamentalment marcats per la Normativa dels Decrets 67 i 72/2008 pels quals s’estableixen
l’ordenació dels ensenyaments de la segona etapa d’Educació Infantil i Primària a la nostra comunitat.
Tots els objectius de les dues Etapes, Infantil (2n cicle) i Primària han estat elaborats pels diferents Equis Docents de cicle al llarg dels
darrers 3 cursos escolars i en les Programacions Didàctiques queda reflectit la relació de les diferents àrees amb les diferents
Competències Bàsiques, sempre prenent aquests decrets com a documents base a partir del qual s’han elaborat.

2. RELACIÓ ENTRE LES ÀREES O MATÈRIES I LES CCBB.

Les àrees o matèries curriculars tenen un paper essencial en el desenvolupament de les competències bàsiques. Cada disciplina
contribueix al desenvolupament de diverses competències i, a la vegada les competències s’adquireixen com a resultat del treball de
diverses disciplines. Als currículums de cada àrea o matèria (annex dels Decrets 72/2008 i 73/2008, de 27 de juny), s’indica la
seva contribució de manera general a l’adquisició de les competències bàsiques. (Font: http://cbib.caib.es ).
Quadre de relació de totes les àrees amb les CCBB al nostre centre:
culturalC. del medi natural, social i

Educació per la ciutadania

Llengua estrangera
Llengua castellana
Educació artística

Llengua catalana
Educació física

Matemàtiques

 1. Competència en comunicació X X X X X X X X

Aprovat:: Consell Escolar
Data: 19/10/2017
 CEIP GUILLEM DE MONTGRÍ CURS 2021-22
PROGRAMACIÓ GENERAL ANUAL DC050302

lingüística
2. Competència matemàtica X X X X X X X
3. Competència en el coneixement i la
X X X X X X X X
interacció amb el món físic
4. Tractament de la informació i
X X X X X X X X
competència digital
5. Competència social i ciutadana X X X X X X X X

6. Competència cultural i artística X X X X X X X X

7. Competència per aprendre a
X X X X X X X X
aprendre
8. Autonomia i iniciativa personal
X X X X X X X X

3. ACORDS DE CENTRE SOBRE EL TRACTAMENT DE LES CCBB.

La metodología, criteris d’avaluació, recursos, organització dels horaris de les àrees i organització de les reunions a nivels de professorat de cada cicle, tindrà en compte
l’objectiu principal de que l’alumnat assoleixi les competències bàsiques al llarg de les dues etapes, Infantil i Primària.
- Metodologia: implantar gradualment les Unitats Didàctiques de cicle, tasques, projectes a la programació anual del les
àrees.
- Criteris d’avaluació: utilització de diversos instruments d’avaluació que mesuren des de diferents àmbits el grau
d’assoliment de les CCBBs (rúbriques, autoavaluació, co-avaluació...).
- Recursos: utilització de diferents recursos que facilitin l’exploració, recerca d’informació, experimentació...(TIC,
Biblioteques de centre i aula...).
- Organització dels horaris de les àrees: juntant sessións de les àrees instrumentals setmanalment per a la realització de
les Unitats Didàctiques de cicle, tasques…
- Organitzacío de les reunions del professorat: dedicar mínimament una sessió setmanal per coordinar-se els Equips de
Cicle per a la preparació d’Unitats Didàctiques de cicle tractant d’interrelacionar les diferents àrees.

Des de la reflexió del claustre i la CCP, s’acorden les pautes a seguir sobre:
Aprovat:: Consell Escolar
Data: 19/10/2017
 CEIP GUILLEM DE MONTGRÍ CURS 2021-22
PROGRAMACIÓ GENERAL ANUAL DC050302

- Els diferents projectes del centre: medi ambient, hort escolar, biblioteca, pla TIC, els Estels (Posa un estel al cel), la formació del professorat (PIP de CCBB i
de Qualitat), etc.
- Les activitats complementàries: les decideix el claustre seguint el nostre pla d’activitats i pretenen completar i contribuir als continguts del currículum, com ara
les sortides, els diferents festivals del centre, tallers i activitats d’altres institucions (Amics de la Terra, Fons Pitiús, Ajuntament, Consell...).
- Les activitats extraescolars: es discuteixen amb l’APIMA del centre a inici de curs per tal d’arribar a acords sobre les activitats a realitzar. Hem de procurar que
aquestes activitats siguin un complement per arribar al currículum.
- L’ús i la gestió dels espais i dels recursos: sempre es prioritza la gestió al màxim dels recursos perquè tots els espais puguin ser adequats per a l’ús habitual
de l’alumnat del centre. Tanmateix, la cooperativa de material del centre gestionada entre l’ED i l’APIMA afavoreixen l’ús adequat dels recursos de manera
cooperativa i és un dels nostres punts forts respecte a les ccbb 5 i 8.
- Les formes de relació entre els integrants de la comunitat educativa: totes venen donades seguint el nostre ROF i estan encaminades a afavorir la relació
entre tots els estaments que en formen part. Igualment es reuneix periòdicament la comissió de convivència a on els representats de la comunitat educativa
participen.
- Les relacions amb l’entorn: la ubicació de la nostra escola permet tenir una relació molt directa amb l’entorn físic proper (zona esportiva de Can Coix, Sa
Talaia, Barranc d’en Frare, Cova de Santa Agnès...). També tenim una relació habitual amb l’Ajuntament i altres institucions (ONG, Fons Pitiús, Consell...) per al
desenvolupament d’activitats del currículum i sempre estem oberts a l’oferta d’aquestes activitats per poder aprofitar-les. Ha de servir a la Comunitat Educativa
per treballar molts aspectes del currículum partint de la nostra realitat més propera, tal i com es contempla al nostre PEC.

4. CONCRECCIÓ DE LA METODOLOGÍA DEL CENTRE

Principis metodològics

1 4.1. En aquesta etapa s’ha de posar especial èmfasi a l’atenció a la diversitat de l’alumnat, a l’atenció individualitzada
orientada a aconseguir el màxim desenvolupament de cada un dels alumnes i a la prevenció i resposta a les dificultats
d’aprenentatge identificades prèviament o a aquelles que sorgeixin al llarg de l’etapa.
2 Al nostre centre existeix diferent documentació amb la què es pretén pautar aquesta Atenció a la Diversitat:
3 - PAD: en constant revisió per part de l’Equip de Suport i l’EOEP i presentat a la CCP i al claustre. L’Atenció a la
Diversitat del centre es desenvolupa seguint diferents estratègies metodològiques dins de les aules i des de l’ED en quant a
l’organització dels recursos humans, materials i d’espai: suports individualitzats, desdoblaments, tallers d’instrumentals, unitats
de cicle programades conjuntament, tasques, unitats de cicle i projectes que afavoreixen els diferents ritmes d’aprenentatge,
suport intracicle, suport dels especialistes (AL, AD, PT, ATE, fisioterapeuta)...
0 - PAT: a on fa un registre i seguiment exhaustiu de les activitats dutes a terme al llarg del curs en referència al
compliment dels objectius del pla d’acció tutorial.

Aprovat:: Consell Escolar

Data: 19/10/2017
 CEIP GUILLEM DE MONTGRÍ CURS 2021-22
PROGRAMACIÓ GENERAL ANUAL DC050302

4 - Taller de llengües: desenvolupat per l’especialista en AD, seguint una programació de partida, però ajustant sempre el
contingut a les necessitats del grup. Tenim un protocol d’acollida per l’alumnat nouvingut, que està en revisió contínua.
5 - Aula d’Educació Especial: des del començament d’aquest centre, comptem amb aules d’educació especial amb
currículum propi, és a dir, cada infant té una programació ajustada a les seves necessitats. Aquest alumnat rep els suports
pertinents segons l’organització de centre, a més a més, prioritzem la seva escolarització combinada per tal de treballar
aspectes de socialització i integració en la vida del centre, que ha de ser extensiva fora de l’escola. Tenim també un aula
d’estimulació multi sensorial construïda per tal d’afavorir l’estimulació de l’alumnat d’EE que ho necessita.
6 - Integració: a les aules ordinàries hi ha alumnat d’integració al qual se li ajusta la programació a la vegada que es
treballen altres aspectes en relació al currículum més proper al dels seus companys. Els suports extraordinaris s’ajusten a
l’organització de centre.

1 4.2. Sense perjudici del seu tractament específic en algunes de les àrees de l’etapa, s’han de treballar a totes les
àrees la comprensió lectora, l’expressió oral i escrita, la comunicació audiovisual i l’educació en valors.
2

3 El nostre centre compta amb uns Programes de Biblioteca d’aula i de centre, on s’especifiquen les linees organitzatives
de la Biblioteca. A més a més, a partir del Pla Estratègic i com a compliment d’un dels objectius més importants, hem elaborat
un Pla Lector per potenciar els aspectes de la lectura i expressió escrita i que ha de contemplar tots els aspectes organitzatius
del tractament de la lectura i expressió creativa al nostre Centre.
4 Els horaris de les àrees de llengües permeten que es treballi la lectura i comprensió de texts d’una manera sistemática
per tractar de fomentar l’hàbit lector en els infants.
5 D’una altra banda, i com a base per a assolir una bona lectura comprensiva i una bona expressió escrita, es potenciaran
els debats orals, la crítica, les assemblees, creació d’hipòtesis, exposicions de les feines... per tal d’estructurar el pensament
dels infants, fet que els facilitarà la seva expressió i comprensió oral i escrita.
6
1 4.3. La metodologia didàctica ha de ser fonamentalment comunicativa, activa i participativa, adreçada a
l’assoliment dels objectius i, especialment, a aquells aspectes més directament relacionats amb les competències bàsiques.
2 El treball cooperatiu, les activitats, les tasques, els projectes i les Unidats Didàctiques de Cicle on el professorat que
imparteix una o varies àrees dins un cicle interrelacionen aspectes del curriculum, han de ser la base metodològica de la tasca
Aprovat:: Consell Escolar
Data: 19/10/2017
 CEIP GUILLEM DE MONTGRÍ CURS 2021-22
PROGRAMACIÓ GENERAL ANUAL DC050302

diària dels docents com a eina fonamental per a que l’alumnat pugui assolir les CCBBs i donar resposta a les necessitats i
particularitats de l’alumnat. Els exercisis repetitius han de ser una mínima part de les activitats de l’alumnat. L’ED organitzarà
les reunions del professorat i els espais per tal d’afavorir aquesta metodologia.
L’acció educativa ha de procurar la integració dels aprenentatges posant de manifest les relacions entre les àrees i la
seva vinculació amb la realitat més propera. És necessari vincular l’entorn pròxim als aprenentatges perquè siguin més
significatius i el treball sigui competencial. També s’ha de promoure el treball en equip i afavorir una progressiva autonomia
dels alumnes que contribueixi a desenvolupar la capacitat d’aprendre per si mateixos.

4.4 El treball cooperatiu al nostre centre es ve potenciant de manera indirecta des dels inicis d’obertura del centre
mitjançant el document de COMASA on ja es preveu una organització d’aula (espais, mobiliari, encarregats...) que afavoreix la
tasca en grup.
Des del curs 16/17 es va iniciar una formació en centres dirigida pel CEP i la Universitat de Vic a on ens han facilitat
formació (dossier de dinàmiques, materials, eines, instruments, espais de reflexió, documentació...) per tal de desenvolupar
una feina cooperativa amb l’alumnat d’una manera més coordinada a nivell de centre. Aquesta formació ens permet assegurar
que la feina en equip es garanteix a totes les aules del centre i es preveu una formació o apadrinament a aquell professorat
que no en tingui coneixements vers aquesta metodologia.

4.5 Les matemàtiques es treballen d’una manera el més significativa possible. Fa uns cursos que, partint dels resultats
acadèmics i de la manca de motivació general de l’alumnat en relació a aquesta àrea, es va decidir realitzar una sèrie
d’accions amb l’objectiu de millora dels resultats. Dins d’aquestes accions es desenvolupen diferents concursos matemàtics
(enigmes, diada matemàtica...), compra i actualització de materials didàctics i manipulatius, supermercat de matemàtiques al
pati, treball significatiu dels continguts de l’àrea, creació i ús de material competencial, formació del professorat... Tot el
material ha d’estar a l’abast del professorat i de l’alumnat. Hem de tractar de manera positiva i motivadora aquesta àrea, fent
estimar l’alumnat aquest contingut i aplicant la metodologia de centre (unitats didàctiques de cicle, projectes, ús de les TIC,
dinàmiques cooperatives...).

5. AVALUACIÓ: CRITERIS GENERALS DE PROMOCIÓ

Aprovat:: Consell Escolar

Data: 19/10/2017
 CEIP GUILLEM DE MONTGRÍ CURS 2021-22
PROGRAMACIÓ GENERAL ANUAL DC050302

L’article 13 del nostre PEC defineix el tipus d’avaluació que vol el nostre centre, que ha de ser contínua i formativa.
Considerem que l’avaluació té per funció ajustar l’ajuda pedagògica i les accions didàctiques-educatives necessàries a les
característiques individuals de l’alumnat, comprovant el grau de consecució de: Objectius proposats, criteris emprats,
metodologia utilitzada i forma en què l’alumnat participa i aprén.

Els objectius fonamentals de l’avaluació, tal i com indica el nostre PEC, són:
A) Dur a terme una avaluació formativa contínua de la formació integral de l’alumnat.
B) Donar a conèixer a l’alumnat els objectius que es volen assolir.
C) Utilitzar l’avaluació com instrument de revisió i investigació didàctica-pedagògica.
D) Utilitzar diferents instruments d’avaluació dissenyats pel treball realitzat en equip docent.
E) Definir mecanismes facilitadors que permetin la revisió dels resultats escolars i que permetin propostes alternatives encaminades a
millorar el procés d’ensenyança-aprenentatge de l’alumnat.

Mecanismes de promoció:

- Etapa Ed. Infantil : el Decret 71/2008, de 27 de juny, pel qual s'estableix el currículum de l'educació infantil a les Illes Balears (BOIB
núm. 92, de 2 de juliol de 2008) ens marca les competències mínimes que l’alumnat d’Ed. Infantil ha d’assolir en acabar l’etapa.
En aquesta etapa no es contempla la promoció de l’alumnat, excepte en els casos d’ANEE. La seva repetició dependerà de la decisió l’equip de cicle,

juntament amb l’EOEP del centre i sempre que comporti un benefici per l’infant.

- Etapa d’Educació Primària: a l’Ordre de 6 de març de 2015 , s’especifiquen els criteris de promoció al curs o etapa següent:

ARTICLE 11:

1.- Els alumnes accedeixen al curs o etapa següent si han assolit el desenvolupament corresponent de les competències i el grau de
maduresa adequat. També hi accedeixen sempre que els aprenentatges no assolits no impedeixen seguir amb aprofitament el nou
curs.
Els articles 2 i 3 han estat modificats per l’Ordre de 23 de maig de 2016 i queden de la següent manera:

Aprovat:: Consell Escolar

Data: 19/10/2017
 CEIP GUILLEM DE MONTGRÍ CURS 2021-22
PROGRAMACIÓ GENERAL ANUAL DC050302

2.- En finalitzar cadascun dels cursos, i com a conseqüència del procés d’avaluació, l’equip docent de grup ha de prendre de forma
col·legiada i per consens, les decisions corresponents sobre la promoció dels alumnes. En el cas que no hi hagi consens, les decisions
s’han d’adoptar d’acord amb els mecanismes establerts a aquest efecte en la Concrecció Curricular del centre.
3.- Per permetre una aplicació equitativa del que s’assenyala en els apartats anteriors, el Claustre ha d’establir en la concrecció
Curricular els criteris generals de promoció i els mecanismes de decisió a les sessions d’avaluació.

ARTICLE 12:

1.- Quan un alumne no hagi assolit les condicions de promoció assenyalades, ha de romandre un any més en el curs. L’equip docent
de grup ha de prendre aquesta decisió després de valorar l’assoliment dels objectius proposats i de valorar les possibles repercussions
positives o negatives que la decisió pugui tenir respecte del procés global d’aprenentatge de l’alumne.
Seguint la normativa, el claustre del centre acorda el següent:
En el cas que no hi hagi consens dins l’equip docent d’un grup sobre la promoció d’un determinat alumne, serà el tutor qui
prengui la decisió final sobre la seva promoció atenent que és la persona que més coneix el seu procés d’aprenentatge.

Degut a la situació provocada pel COVID’19, hem de tenir en compte les resolucions publicades o per publicar per Conselleria al
respecte.

- AULA D’EDUCACIÓ ESPECIAL: al nostre centre tenim un Aula d’Educació Especial d’Infantil i Primària. Aquests alumnes no se’ls
contempla, per part de l’administració, com alumnes amb un grup de referència ordinari, tot i poder gaudir d’una modalitat d’escolarització
amb combinada. És a dir, no hi ha un pas de curs , cicle o etapa reglat. L’equip pedagògic del centre és qui decideix amb quins grups fan
les àrees de combinada segons diferents criteris: edat cronològica, número d’ANESE a l’aula, suport del grup de referència, recursos
humans i organitzatius...
Aquest alumnat pot romandre al nostre centre fins als 14 anys, és a dir, en ser ANEE poden repetir dos cursos al CEIP. La seva
escolarització continuarà a l’aula específica de l’IES corresponent amb el traspràs d’informació pertinent, donades les seves competències i
habilitats específiques per les seves dificultats d’aprenentage individuals.
El PR0204 del nostre SQG desenvolupa el procés d’avaluació que s’ha de seguir al centre, on també es reflecteix la nostra avaluació de
la tasca docent com a professionals.
6. MECANISMES DE COORDINACIÓ ENTRE ELS CICLES
1 S’ha de fomentar el treball en equip dels mestres, afavorint la coordinació dels integrants dels equips docents.

Aprovat:: Consell Escolar

Data: 19/10/2017
 CEIP GUILLEM DE MONTGRÍ CURS 2021-22
PROGRAMACIÓ GENERAL ANUAL DC050302

2 Al nostre centre estan establertes les reunions de coordinació del professorat, les qual permeten en treball en equip. Les
coordinacions es penjen en paper i en digital i seran un espai de comunicació i treball en equip. Hi ha les reunions establertes
per llei (Claustres, CCP, equips docents de cicle), però també comptem amb les pròpies del centre:
3 - Coordinacions de l’equip de suport amb l’EOEP.
4 - Coordinacions de l’EOEP amb l’aula d’EE.
0 - Coordinacions de tutors/es del cicle: dins horari lectiu per tal d’unificar criteris envers el cicle i el tractament de les
llengües.
1 - Coordinacions d’equip de cicle. Amb els tutors del cicle, especialista assignat al cicle i altres que poden variar segons
la tasca a realitzar. El contingut d’aquestes reunions són bàsicament consensuar criteris del cicle, metodologia comuna i
programar les unitats o tasques de cicle competencials. Existeix un model d’acta i un guió dels temes a tractar en el nostre
sistema de gestió.
2 - Horari d’obligada permanència. Al nostre centre es manté una coordinació de dues hores a la tarda quinzenalment
durant el període d’activitats extraescolars. Aquestes coordinacions s’aprofitaran per seguir un pla de treball envers les
competències bàsiques i la programació, disseny i avaluació de les unitats de cicle de manera guiada per l’ED.
3 - A més a més, al llarg del curs es plantegen altres coordinacions de les quals es mantenen les reunions necessàries:
 Comissió de convivència.
 Comissió de medi ambient.
 Equip de millora.
 Comissió d’activitats complementàries al centre 1r, 2n i 3r trimestre.
 Comissió d’estels.
 Traspràs d’informació entre etapa i cicles.
 Sessió inicial de formació al Sistema de Gestió de Qualitat (SGQ).

7. CRITERIS QUE CONTRIBUIEXIN A MILLORAR L’ÈXIT ESCOLAR.

El nostre centre està immers dins el projecte de Gestió de Qualitat. Allò implica la preparació de diferents Plans d’actuació amb els
consegüents Criteris de Qualitat mesurables.
Els sitema obliga a realitzar un seguiment exhaustiu trimestralment de tots els processos, especialment del d’Ensenyament-
Aprenentatge, que fa que continuament s’estiguin revisant les actuacions, avaluant-les i proposant constants actuacions de millora per
tal d’aconseguir els objectius marcats.
Aprovat:: Consell Escolar
Data: 19/10/2017
 CEIP GUILLEM DE MONTGRÍ CURS 2021-22
PROGRAMACIÓ GENERAL ANUAL DC050302

Totes les propostes de millora són tractades pels Equips Docents, mestres responsables i Equip Directiu per asegurar-se de que les
propostes s’han tractat, experimentat i, si no han assolit els seus objectius, replantejar noves propostes. D’allo queda constancia en les
diferents actes de Coordinació.
Tanmateix,els principis del nostre PEC contemplen l’educació dels infants des de diferents punts de vista i no només des del punt de
vista acadèmic. Es per allò que des de tot l’equip docent es contribueix a l’assoliment d’aquests principis que el Centre considera
fonamentals en l’educació dels infants. Principis del PEC com la Interculturalitat, valors democràtics, escola oberta, atenció a la
diversitat, temes transversals i sobretot el principi 6 del nostre PEC, formación integral, recullen el que el nostre Centre entén com a
“éxit escolar”.

8. TRACTAMENT DE LES TIC

7
Infraestructura material i humana
El nostre centre forma part del programa Educ@ib des del l’any 2006 (servidor) i Xarxipelag 2.0 (servidor wifi) des del curs 10/11. A
més a més, el centre ha adquirit diferent material TIC per les aules: disposem de dues PDI i dues aules TIC, una per EI i una altra per
EP per treballar amb el grup classe o en desdoblaments. En totes les tutories de primària disposem d’aules TIC amb ordinadors i PDI.
Igualment, disposem d’un programa TIC elaborat i implementat pel coordinador/a TIC del centre, que és qui mantindrà el contacte amb
la Conselleria en els aspectes tècnics de les TIC.
Infrastructura virtual
Documentació al centre del professorat en digital, la qual cosa afavoreix l’enregistrament de les tasques fetes. Carpetes en xarxa del
professorat, alumnat i equip directiu.
Blogosfera de centre. És el conjunt de blocs del centre a partir dels quals es manté una relació propera i interactiva amb la comunitat
educativa del centre. Hi ha el bloc d’informació general del centre, equip de suport, medi ambient, i els blocs de totes les tutories.
Igualment, el professorat disposa de llocs web per desar i consultar informació: munt de recursos i calaixos web, a més d’altres llocs
d’elaboració pròpia.
Metodologia
L’eix principal de la metodologia de les TIC al nostre centre parteix dels blocs d’aula, de l’ús dels ordinadors i internet per tal d’adquirir i
completar les CCBB en les diferents àrees.

Aprovat:: Consell Escolar

Data: 19/10/2017
 CEIP GUILLEM DE MONTGRÍ CURS 2021-22
PROGRAMACIÓ GENERAL ANUAL DC050302

Ja sigui dins l’aula, o en desdoblaments, s’intenta optimitzar l’ús de les tecnologies per facilitar l’ensenyament i aprenentatges dels
continguts. L’ordinador d’aula i la PDI és una eina fonamental que ens apropa i agilita l’accés a la informació d’una manera immediata i
més significativa a l’infant.
Els blocs són les extensions digitals de les nostres aules. Ens permeten interactuar amb els infants i les seves famílies dins i fora de
l’escola. Ens facilita presentar les tasques a treballar d’una manera molt més motivant, interactiva i permet compartir les nostres
experiències a l’aula.

 Tenir en compte allò reflectit al nostre Pla de Contingència referent a Pla TIC.

Data de la darrera actualització 18/10/2021 11:19:59

PLA DE FORMACIÓ DEL PROFESSORAT

Data o dates
Nom del curs Ponent o
de Mesura de Valor Responsable Data de la
o activitat de persona Adreçat a Resultat
desenvolup l’eficàcia eficaç de la mesura mesura
formació responsable
ament
Tutors apliquen
Coordinadora
les mesures
Formació Monica Yern Programa
07/09/2021 Claustre explicades en Si / No Trimestral
Alerta Infermeres Alerta Escolar
cas de
Escolar i CE
necessitar-ho.
Aplicació a l’aula
Recursos per
Octubre 21- de les
l’aprenentatge Cristina Tirvió Claustre Si / No Cap d’estudis Final de curs
de la LLC
Març 22 estratègies
treballades

Aprovat:: Consell Escolar

Data: 19/10/2017
 CEIP GUILLEM DE MONTGRÍ CURS 2021-22
PROGRAMACIÓ GENERAL ANUAL DC050302

PROGRAMA MEDIAMBIENTAL

Annex 1
Projecte Centres Ecoambientals A  2021-2022

TÍTOL DEL PROGRAMA I CURS ESCOLAR PROGRAMA CENTRES ECOAMBIENTALS 2021-2022

1. Resum de la metodologia del centre 

Resum sobre la metodologia de treball del centre educatiu: metodologies innovadores d’aprenentatge que facilitin la feina per
competències, la feina per projectes, l’aprenentatge cooperatiu, l’aprenentatge experimental, l’aprenentatge basat en problemes, etc.
Es tracta d’un centre on treballem mitjançant treball cooperatiu des d’Educació Infantil fins 6è d’Educació Primària (tot el centre) en totes les àrees. A Educació
infantil fan petits projectes, tallers i racons. A Educació Primària utilitzem unitats competencials de cicle, alguns projectes i utilitzem els llibres com a recurs. A més
a més, des del curs 2019-20 hem posat en marxa el projecte TAC des de 3 anys fins a 6è de Primària.

2. Transferència del projecte en la documentació del

centre

Aquest projecte ha estat aprovat pel Claustre i figura dins la

PGA.

Aprovat:: Consell Escolar

Data: 19/10/2017
 CEIP GUILLEM DE MONTGRÍ CURS 2021-22
PROGRAMACIÓ GENERAL ANUAL DC050302

3. Justificació del projecte: Origen de la necessitat, fets rellevants, capacitat de produir millores 

 Donat que l’escola es troba en un entorn natural envoltat de boscos i que disposam d’un espai d’hort, consideram que és important que tota la comunitat
educativa s’involucri i poder aprofitar l’oportunitat de treballar aspectes del currículum de forma transversal. 
 De la mateixa manera els alumnes tenen l’oportunitat de conèixer la fauna i la flora del seu municipi i de l’illa en general.
 Dóna peu a fer activitats on s’utilitzin material reciclat i donar-li una segona vida. 
 Comptem amb una zona d’hort que s’està treballant durant tot el curs així com una compostera on es porten els residus orgànics, fent partícips als
alumnes de tot aquest procés. 
 També perquè creiem en la importància de treballar per la sostenibilitat de l’illa i garantir la seva biodiversitat.

4. Objectius concrets, avaluables i assolibles que es pretenen assolir amb el programa

Hort i jardí: 
 Fomentar el respecte a les activitats agràries.
 Crear, mantenir i estudiar un petit jardí o hort sostenible, ecològic i profitós.
 Donar a conèixer i sensibilitzar els alumnes sobre els beneficis dels aliments de temporada i locals.
 Fomentar que es valorin els aliments, que no es tudin, i l’esforç que comporta produir-los.
 Proporcionar un recurs educatiu innovador que serveixi per estudiar aspectes de coneixement del medi, i per estar en contacte amb la natura
 Elaborar compost amb restes d'aliments i fullaca, a fi d'obtenir adob orgànic per a l'hort o el jardí.
 Fer modificacions a l’hort per crear-lo com a espai obert durant el temps de pati (projecte de naturalització)
Biodiversitat:
 Afavorir que l’alumnat conegui, valori i respecti la fauna i la flora de les Illes Balears.
 Conèixer els ecosistemes de les Illes Balears, i la seva importància i fragilitat (boscos, zones humides, platges i dunes, praderies submarines, etc.)
 Aprendre a valorar el paisatge natural i tradicional de les Illes Balears. Estudiar l'entorn proper al centre, i fomentar-ne el coneixement i el respecte.
 Sensibilitzar sobre l’impacte que determinades accions humanes poden provocar en la natura.
 Sensibilitzar sobre la importància de no llençar residus al medi natural.
 Donar a conèixer els riscos dels incendis forestals, i què es pot fer per evitar-los.
 Fomentar actituds de respecte envers els animals: fer veure la responsabilitat que tenim sobre els animals domèstics, la importància de no abandonar-los
Aprovat:: Consell Escolar
Data: 19/10/2017
 CEIP GUILLEM DE MONTGRÍ CURS 2021-22
PROGRAMACIÓ GENERAL ANUAL DC050302

o maltractar-los, el mal que es fa tenint un animal salvatge en captivitat i el mal que es pot fer si s’allibera un animal exòtic al medi natural.
 Fomentar una actitud positiva envers les normes de protecció d’espècies i espais naturals, i el treball científic previ que els dona suport.

Comissió ambiental formada pels alumnes:

  Fer reunions amb e el grup d’alumnes encarregats per tal d’informar del desenvolupament del projecte.
 Revisar els ítems de bones pràctiques ambientals a l’aula i indicar-lo a la graella de seguiment.
 Fer partícips als alumnes de les propostes i accions de la Comissió Ambiental de Centre.

Auditoria residus: 
 Dur a terme una auditoria de residus al centre educatiu.
 Millorar la gestió dels residus al centre  i implicar-hi tota la comunitat educativa.
 Integrar en el currículum coneixements sobre la gestió dels residus que capacitin per a l’acció responsable. 
 Reduir la generació de residus 
 Reutilitzar la fracció orgànica de residus (fer compost).
 Aconseguir espais de trobada i instruments que possibilitin la participació de tota la comunitat educativa, especialment de l’alumnat, en la presa de
decisions.
 Fer una bona comunicació de les actuacions que es duen a terme relacionades amb els residus.
 Implicar-se en projectes de recollida selectiva del municipi, donant exemple al poble.

5. Pla d’acció per a la implantació i el desenvolupament del projecte

Les accions i actuacions que es desenvoluparan tenint en compte els objectius proposats, la temporalització, el seguiment del projecte, la
valoració, etc.
Hort i jardí: 

 Fer una planificació de l’hort i el jardí escolar a principi de curs, tenint en compte tots els aspectes (la llum, la fertilitat del sòl, l’aigua necessària, la
temporada òptima per a cada espècie, l’origen de les llavors i els planters, el nombre d’exemplars i el marc de plantació, les substàncies necessàries, les
persones implicades, els torns d’alumnes, etc.)
 Estudiar els noms de les plantes i les eines, i les feines per cultivar-les, com també la relació que tenen amb la nostra cultura.
Aprovat:: Consell Escolar
Data: 19/10/2017
 CEIP GUILLEM DE MONTGRÍ CURS 2021-22
PROGRAMACIÓ GENERAL ANUAL DC050302

 Utilitzar els productes de l’hort al menjador, o repartir-los als alumnes, de manera que valorin els aliments.
 Organitzar sortides a un camp d’aprenentatge o a una zona rural, on s’aprenguin algunes feines del camp o de producció tradicional d’aliments.
 Fer activitats de comprensió del funcionament i aprofitament de l’hort. ( tasques a realitzar a l’hort, les parts de les plantes, fotosíntesi, el paper dels
pol·linitzadors...)
 Aprofitar les restes de fruita per fer compost i incorporar-lo a l’hort.
 Donar a conèixer activitats que poden realitzar a l’hort durant el temps d’esbarjo, convertint-lo en una àrea d’oci. 

Biodiversitat:

 Identificar i conèixer les espècies de flora i fauna presents al centre. Revisar la cartelleria devora les plantes amb el seu nom.
 Fer un concurs de lemes per a una campanya contra incendis.
 Estudiar l’entorn proper al centre i col·laborar en el seu manteniment.
 Fer jocs del tipus “qui sap dir més noms d’animals o plantes?”.
 Elaborar un herbari fotogràfic.
 Fer una activitat de recerca de fotos de paisatges per Internet, i valorar quins aspectes fan que els considerem bells o lletjos.
 Veure alguna pel·lícula o documental relacionat amb el respecte al medi natural
 Realitzar sortides als espais naturals de l’illa.
 Visita al camp d’aprenentatge de Sa Cala.

Residus:

 Conscienciar a l’alumnat de la importància de reduir els residus.

 Fer conscient a l’alumnat de la importància de reciclar no només a l’aula sinó també al pati. 
 Reduir la quantitat de fems que es genera al terra en hores de pati. 
 Posar la figura de agent mediambiental al pati per conscienciar als alumnes de que no han de llençar els papers al terra. 
 Seguir amb la recollida de residus a dilluns i dimecres per les aules i a diari al pati. 

6. Propostes de transferència: Canvis (organitzatius, metodològics, etc.) proposats dins les aules i/o dins el centre
Aprovat:: Consell Escolar
Data: 19/10/2017
 CEIP GUILLEM DE MONTGRÍ CURS 2021-22
PROGRAMACIÓ GENERAL ANUAL DC050302

 Establir un horari de torns setmanal per tal que els alumnes puguin participar de l’activitat d’hort i jardí almenys una vegada cada quinze dies.  
 Organitzar torns dels alumnes de 5è i 6è, per a la recollida de matèria orgànica de les classes per posar a la compostadora. 
 Establir d’horaris per a la realització de les auditories.
 Realització d’una reunió de la comissió ambiental d’alumnes de forma quinzenal/mensual.
 Establir una reunió mensual de la comissió ambiental de centre.
 Portar endavant el projecte de naturalització del pati entre tots els membres de la comissió i la resta del Claustre.

7. Mesures per difondre el programa entre la comunitat educativa i fomentar la participació de les
famílies

 Publicació periòdica d’entrades amb informació rellevant al bloc de Medi Ambient del centre. 

8. Mesures previstes per avaluar la implantació i el desenvolupament del

projecte

 Control d’auditories internes.

 Reunions tant de la comissió  mediambiental de mestres.
 Enquestes de satisfaccció i/o propostes realitzades a l’alumnat del centre.

9. Altra informació rellevant per al desenvolupament del programa 

 Al final de curs, si els protocols a raó de la COVID-19 ho permeten, donar un reconeixement a l’aula que ha tingut una millor actitud
ecològica al centre. 

Aprovat:: Consell Escolar

Data: 19/10/2017
 CEIP GUILLEM DE MONTGRÍ CURS 2021-22
PROGRAMACIÓ GENERAL ANUAL DC050302

Eivissa, ______________d ____________ de 2021

El director / La directora 

[rúbrica] [segell]

Nom i llinatges:

Aprovat:: Consell Escolar

Data: 19/10/2017
 CEIP GUILLEM DE MONTGRÍ CURS 2021-22
PROGRAMACIÓ GENERAL ANUAL DC050302

PROGRAMA TAC

Els objectius i continguts a treballar per curs són els següents:

Aprovat:: Consell Escolar

Data: 19/10/2017
CEIP GUILLEM DE MONTGRÍ CURS 2021-22
PROGRAMACIÓ GENERAL ANUAL DC050302

Aprovat:: Consell Escolar

Data: 19/10/2017
CEIP GUILLEM DE MONTGRÍ CURS 2021-22
PROGRAMACIÓ GENERAL ANUAL DC050302

Aprovat:: Consell Escolar

Data: 19/10/2017
CEIP GUILLEM DE MONTGRÍ CURS 2021-22
PROGRAMACIÓ GENERAL ANUAL DC050302

Aprovat:: Consell Escolar

Data: 19/10/2017
CEIP GUILLEM DE MONTGRÍ CURS 2021-22
PROGRAMACIÓ GENERAL ANUAL DC050302

Aprovat:: Consell Escolar

Data: 19/10/2017
 CEIP GUILLEM DE MONTGRÍ CURS 2021-22
PROGRAMACIÓ GENERAL ANUAL DC050302

PROGRAMACIONS D’AULA (es podran consultar als blocs de cada aula)

Aprovat:: Consell Escolar

Data: 19/10/2017