Resum

El turisme ha anat augmentant en popularitat des de finals dels anys 2000 i amb ell la necessitat
d'oferir un servei d'igual qualitat a qualsevol turista, independentment de les seves necessitats
específiques. Una de les variants més rellevants del turisme és el turisme accessible, que cobreix
la demanda dels turistes que pateixen una discapacitat parcial o total. El treball següent es
centra en la característica específica de la discapacitat auditiva i desenvolupa una discussió
teòrica i pràctica de la situació actual del turisme accessible a Girona. Amb l'objectiu de
recomanar als allotjaments turístics, la restauració i els recursos turístics una pauta per tal
d’oferir un servei de màxima qualitat a aquests, a més d’estudiar els esforços ja realitzats per
cobrir aquesta demanda, els obstacles que ha de minimitzar el comerç local i les millores
disponibles i rendibles que es poden implementar.

Paraules clau: turisme accessible, discapacitat auditiva, Girona, adaptació, hipoacúsia.

Abstract

Tourism has been increasing in popularity since the late 2000’s and with it the need to offer an
equal quality service to any tourist, regardless of their specific needs. One of the most relevant
forms of target focused tourism is accessible tourism, which covers the demand for those
tourists suffering from a partial or total disability. The following work focuses on the specific
disability of hearing impairment and develops a theoretical and practical discussion of current
situation of Girona’s accessible tourism. With the aim to provide the local touristic
accommodations with a guideline to offer maximum quality service to these, we study the
efforts already done to cover this demand, the obstacles that the local commerce need to
minimize and the available and profitable improvements that can be implemented.

Keywords: accessible tourism, hearing impairment, Girona, adaptation, hearing loss

“La discapacidad no es una enfermedad, es una condición que puede desaparecer si
eliminamos las barreras del entorno” (Moreno, 2014)
Índex

1. PRIMER BLOC. PRESENTACIÓ DE LA PROPOSTA ............................................................... 10

1.1. Introducció. Dades i xifres ..................................................................................................... 10

1.2. Objectius ............................................................................................................................... 12

1.3. Estructura del treball............................................................................................................. 14

1.4. Metodologia .......................................................................................................................... 15

2. SEGON BLOC. FONAMENTS TEÒRICS ............................................................................... 18

2.1. Funcionament del sistema auditiu ........................................................................................ 18

2.2. La sonoritat ........................................................................................................................... 20

2.3. La sordesa.............................................................................................................................. 21

2.4. Ajudes tècniques ................................................................................................................... 24

2.4.1. El Llenguatge de Signes ................................................................................................... 26

2.5. Perfil psicològic de la persona sorda ..................................................................................... 28

2.6. Barreres de comunicació....................................................................................................... 31

2.7. Discapacitat i turisme: dues realitats paral·leles .................................................................. 32

2.7.1. Discapacitat auditiva i allotjaments turístics................................................................... 36

2.7.2. Discapacitat auditiva i recursos turístics ......................................................................... 38

2.7.3. Discapacitat auditiva i restauració .................................................................................. 39

2.8. Identificació dels agents i els stakeholders en turisme accessible i el seu paper ................. 40

3. TERCER BLOC. DESENVOLUPAMENT DE LA PART PRÀCTICA I RESULTATS.......................... 42

3.1. Relació i coneixement – Allotjaments turístics i restauració ................................................ 42

3.2. Relació i coneixements – Recursos turístics.......................................................................... 46

3.3. Fitxes d’empatia: aproximació a la necessitat ...................................................................... 49

3.3.1. Fitxa d’empatia – Allotjaments turístics .......................................................................... 49

3.3.2. Fitxa d’empatia – Recursos turístics ................................................................................ 54

 3.3.3. Fitxa d’empatia – Restauració ......................................................................................... 55

4. QUART BLOC. PLA D’ACTUACIÓ .............................................................................................. 57

4.1. Propostes de millora ............................................................................................................. 57

4.1.1. Pla d’implementació de bones mesures – Allotjaments turístics ................................... 57

4.1.1.1. Fitxa de pressupostos – Allotjaments turístics .......................................................... 61

4.1.2. Pla d’implementació de bones mesures – Recursos turístics ......................................... 61

4.1.2.1. Fitxa de pressupostos – Recursos turístics ................................................................ 63

4.1.3. Pla d’implementació de bones mesures – Restauració................................................... 64

4.1.3.1. Fitxa de pressupostos – Restauració ......................................................................... 65

4.2. Per què interessa invertir en aquestes accions?................................................................... 65

5. CINQUÉ BLOC. BIBLIOGRAFIA ......................................................................................... 68

6. SISÈ BLOC. ANNEXOS ...................................................................................................... 71

6.1. Exemple tríptic: Com podem col·laborar des del nostre hotel? ........................................... 71

6.2. Model d’entrevista enviada i respostes ................................................................................ 72

Treball de Final de Grau Turisme i discapacitat auditiva

1. PRIMER BLOC. PRESENTACIÓ DE LA PROPOSTA

1.1. Introducció. Dades i xifres

Són molts els moments en què ens parem a mirar tot allò que ens envolta. Aquella noia de
cabells llisos que trobem a escassos metres de nosaltres és rossa. L’home que està llegint el diari
a la cafeteria del costat va amb crosses i, per tant, associem que s’ha fet mal a la cama; de la
mateixa manera que el seu fill no s’hi veu bé perquè va acompanyat d’unes ulleres que li faciliten
el poder veure millor les lletres del menú de l’esmorzar. Adoptant aquestes indicacions, podríem
continuar esbrinant un seguit d’infinites suposicions més; però, tot i així, no en veuríem ni la
meitat de les que realment hi ha. Què fem amb aquests trets que no es poden veure a primer
ull? Com podem ajudar a aquestes persones que presenten característiques que, en un primer
contacte, resulten ser invisibles? Ens trobem situats, ni més ni menys, que en la punta visible
d’un gran iceberg borrós entre les grans onades del mar. I aquí és on s’ha d’afilar.

L’OMS (Organització Mundial de la Salut) redacta l’any 2021 que són 1500 milions de persones
les que viuen amb algun grau de pèrdua d’audició en tot el món, de les qual 430 milions
necessiten serveis i ajudes adaptades; representant aquestes últimes el 5% de la població
mundial total. Aquesta també menciona que per tal ampliar els serveis d’atenció d’otologia i
audiologia en el món, només caldria una inversió addicional anual de menys de 1,40$ per
persona, deixant entreveure que l’atenció donada a la situació és mínima però es podria
“solucionar” fàcilment.

Si concretem una mica més, l’INE (INE) confirma 1.064.600 persones sordes profundes a Espanya
l’any 2008, representant un 2,31% de la població total (Encuesta de Discapacidad, Autonomía
Personal y Situaciones de Dependencia, 2008). Més endavant s’observarà que les persones amb
pèrdua auditiva profunda només fan referència a aquelles que no tenen consciència sonora i
depenen del Llenguatge de Signes i la lectura dels llavis, i que existeixen tres grups més de
sordesa a part d’aquesta.

Fent un enfoc encara més proper, l’IDESCAT (Idescat) reconeix l’any 2020 un total de 33.825
persones amb pèrdua auditiva a Catalunya i, per a concretar encara més, es troba que la
comarca del Gironès compta amb un total de 677 persones sordes (Persones amb
reconeixement legal de discapacitat, 2020). En l’últim cas i tenint en compte la població total a
la comarca del Gironès, el percentatge total de persones amb pèrdua auditiva representa un

10
Treball de Final de Grau Turisme i discapacitat auditiva

0,66%. Novament es recorda que aquestes dades només contemplen les persones que pateixen
pèrdua auditiva profunda.

Finalment, l’OMS al·lega que la previsió per a l'any 2050 és que hi hagi en tot el món 700 milions
de persones amb problemes greus de pèrdua d'audició. De fet, s’esmenta que, actualment,
1.000 milions d'adults i joves pateixen el risc de tenir pèrdua auditiva permanent i evitable,
destacant l’exposició de sorolls forts, com seria un festival de música o el constant ús d’auriculars
(Informe Mundial de l'Audició, 2021) . La societat es situa en un moment en què la mitjana d’edat
està creixent de manera exponencial, creant una població envellida i, conseqüentment,
dificultant l’audició i visió que amb l’edat s’agreuja. No és una qüestió d’ara, és un fet que
previsiblement creixerà més i més. I, si a aquestes xifres s’afegeix la població sènior, el nínxol de
mercat no pararà mai de créixer (Associació d'implants coclears d'Espanya, 2021).

Un cop entesos en la situació, es presenta aquest Treball de Final de Grau sota el títol
Accessibilitat turística a la ciutat de Girona: Estudi de la relació entre l’oferta turística gironina i
la discapacitat auditiva.

Com es veurà més endavant, el Llenguatge de Signes no és universal, hi ha tantes llengües

signades com idiomes existents.

D’aquesta manera, és necessari acotar el mercat objectiu, doncs aquest treball no pot aplicar-
se en tot el món d’igual manera a causa de la immensitat en la varietat d’idiomes. En relació a
l’aspecte comentat, el nínxol de mercat a treballar serà nacional i s’aplicarà tant el Llenguatge
de Signes Espanyol (LSE) com el Llenguatge de Signes Català (LSC); doncs ambdós són molt
similars, de la mateixa manera que ho són en la llengua oral.

Taxa de població amb discapacitat. Any 2018

(taxes per 1.000 habitants de +6 anys)
100

80

60

40

20

0
Audició Visió Mobilitat Autocura

Homes Dones Mitjana total

Gràfic 1. Taxa de població amb discapacitat. Any 2018. Elaboració pròpia.

11
Treball de Final de Grau Turisme i discapacitat auditiva

1.2. Objectius

Un cop manifestada la necessitat de realitzar un treball com aquest, el projecte s’enfoca en

diversos objectius:

Els objectius principals proposats en aquest projecte són:

1. Fer una anàlisi del potencial de la demanda sorda.

2. Fer un estudi sobre com es presenta l’oferta turística de la ciutat de Girona en relació a
la discapacitat auditiva.

3. Analitzar si les instal·lacions turístiques presenten consciència de coneixement i

ofereixen recursos adaptats i/o accessibles al client sord.

4. Entregar unes pautes i indicacions que podrien adoptar-se per tal d’oferir un nou servei
aquest segment de mercat.

El treball finalitzarà oferint una visió general sobre la situació turística de la ciutat i la relació que
presenta amb el turisme accessible sord.

No obstant, per tal de realitzar un estudi complet caldria estudiar les quatre potes del turisme:
allotjaments turístics, recursos turístics, restauració i transport.

El transport ha de veure’s descartat de l’estudi, doncs com es pot imaginar, a més de ser molt
extens, presenta unes característiques que jo, com a estudiant, no puc modificar ni analitzar de
manera constant; com seria, per exemple, assegurar-me que totes les pantalles d’informació de
l’autobús 3 de la Línia 7 de TMG funcionessin correctament durant tot el dia o, com a altre
exemple, estudiar si el Servei de Taxis de Catalunya estaria disposat a formar a tots els seus
taxistes per a aprendre el Llenguatge de Signes -després d’una trucada es va poder verificar que
des del Servei de Taxis de Catalunya es desconeixia si hi havia algun treballador que conegués el
Llenguatge de Signes-.

12
Treball de Final de Grau Turisme i discapacitat auditiva

Així doncs, es decideix treballar aquest anàlisi amb les altres tres potes turístiques restants:

- Allotjaments turístics. Existeix sensibilització amb el col·lectiu? Són capaços d’oferir un

servei de qualitat adaptat? Disposen d’eines i/o personal qualificat que facilitin l’estada?

En aquest cas, s’analitzarà quina és l’oferta dels allotjaments hotelers de la ciutat de

Girona, així com estudiar si aquests estan conscienciats amb el col·lectiu sord i de quina
manera. Finalment es treballarà en com aquests es poden adaptar i habilitar de millor
manera al col·lectiu sord.

- Recursos turístics. Quines ofertes adaptades s’ofereixen a la ciutat? Hi ha monuments

habilitats? Es pot realitzar una visita guiada en Llenguatge de Signes? Es disposa de
suficients cartells informatius?

S’observarà de quina manera s’adapten els recursos turístics al col·lectiu sord i com
aquestes poden millorar. A més de realitzar-se una recomanació abundant d’activitats
d’oci que siguin accessibles i es puguin compartir amb la sordesa.

- Restauració. Quines mesures caldria adoptar per tal d’oferir un bon servei? Com estan
dissenyades les cartes? Està tot ben explicat de manera visual?

Aquest àmbit s’estudiarà de manera més general, doncs en aquest cas la comunicació
entre persona oient i persona sorda és ràpida i poc dificultosa en comparació als altres
dos àmbits. No obstant, també s’oferiran aspectes de millora per tal d’intentar oferir
una millora de servei.

Finalment, es treballarà també un objectiu més moral com és el de conscienciar de la situació a

les persones que ens envolten, poder-nos posar en la pell d’aquells qui ho necessiten i adonar-
nos de la quantitat de feina que ens queda per fer, tant amb el col·lectiu sord com en qualsevol
altra situació d’inclusió. Més enllà de donar indicacions, és molt important que la idea que
aporta aquest treball pugui tenir una continuïtat i pugui expandir-se i aplicar-se en altres
municipis i, conseqüentment, crear una difusió de consciència humana per tal que qualsevol
persona pugui oferir el seu granet de sorra.

13