Turisme Sostenible

Ciències Ambientals
3. EINES DE GESTIÓ PER A UN TURISME MÉS SOSTENIBLE
3.1 EINES PER A DESTINACIONS TURÍSTIQUES
3.1.1 PLANEJAMENT TURÍSTIC
Per a garantir la sostenibilitat d’una destinació turística és imprescindible disposar d’un plantejament turístic adequat. Aquest
plantejament ha de marcar el tipus i l’escala del turisme que es vol desenvolupar a la destinació. Idealment, aquest plantejament hauria
de:
● Determinar el nivell d’activitat turística adequat i el potencial per a adaptar-se al creixement, tenint en compte:
1. Espai →Distribució espacial del turisme
2. Temps →Estacionalitat de l’activitat
● Seleccionar mercats en funció de la demanda, identificant els mercats prioritaris
● Seleccionar productes a potenciar i desenvolupar intentant trobar un equilibri de productes a la destinació, en línia amb la
demanda del mercat.
És important que el planejament turístic equilibri oferta en forma de productes i demanda.
El procés de planejament del desenvolupament turístic és:
1. Establir els objectius generals →àmbit territorial i àmbit temporal sempre en clau de sostenibilitat. Tots els objectius
plantejats han d’estar en harmonia i acceptats per les parts implicades.
2. Fer una diagnosi d’oferta i demanda→ recollir dades d’oferta, demanda, polítiques i accions realitzades que permeten
realitzar un anàlisi DAFO
+ Fortaleses Oportunitats

- Debilitats Amenaces
3. Establir objectius estratègics →adaptats a les característiques de la destinació i amb un enfocament de sostenibilitat
acordats amb tots els agents
4. Marcar el pla d’acció → seleccionar accions o programes específics entre les diverses opcions
5. Efectuar la gestió turística →implementar el pla d’acció, seguiment, avaluació, feedback…
Del pas 5 es tornaria al pas 1, essent un cicle que mai acaba
__________________________________________________________________________________________________________________________
CASE STUDY: TURISME DE SOL I PLATJA
El turisme de sol i platja es caracteritza per la falta de planejament, és ràpid i desendreçat. Algunes recomanacions genèriques per al
planejament turístic de destinacions de sol i platja a la Mediterrània són:
● Diversificació i diferenciació de les destinacions turístiques
● Associar cultura, natura, oci i turisme a la recerca de fórmules més sostenibles
● Valoració de la façana marítima amb buits en l’economia turística de la Mediterrània, amb estudis d’ordenació territorial i
impacte ambiental. Establiment de polítiques de cooperació i de complementarietat. Valoritzar zones que s’han salvat de la
massificació.
● Creació de nous equipaments turístics que afavoreixin la diversificació i minorin l’estacionalitat
- Museïtzació d’establiments
● Afavorir la requalifiació de la planta hotelera en hotels més petits i singulars per sobre dels apartaments i potenciar
allotjament alternatiu que consumeix menys recursos i estigui més integrat al territori
● Facilitar el desenvolupament de nous tipus de turisme, l’anomenat turisme alternatiu: ecoturisme, turisme cultural… molt
més respectuós amb el medi
● Raise awareness, educar i informar als col·lectius que operen a les destinacions: residents, sectors productius i públics,
turístics… sobre els canvis experimentats per la demanda i especificats del turisme alternatiu i sostenible
__________________________________________________________________________________________________________________________
CASE STUDY: PLA ESTRATÈGIC DE TURISME 2020
Pla que intenta ser quinquenal, aprovat al 2017 a tres anys vista. A causa de la pandèmia, encara és vigent a dia d’avui. Atén a les
necessitats de Barcelona, destí turístic que es caracteritza per la massificació. La sostenibilitat és un dels eixos transversals del pla,
que inclou molts stakeholders. A grans trets, està integrat per cinc grans programes d’actuació, diagnosi i estrategia que, al seu torn,
es desglossen en deu mini-programes:
1. GOVERNANÇA
Repte 1.1 →Enfortir el lideratge municipal per a garantir una governança àmpliament participada de les polítiques turístiques
assegurant una representativitat plural i diversa dels agents
Repte 1.2→Reforçar els lligams entre les administracions per alinear les estratègies a diferents escales i àrees
Repte 1.3 →Integrar les diferents polítiques en una estratègia compartida: d’ordenació, finançament, comunicació i promoció
turística
Repte 1.4 →Generar informació oberta
2. GESTIÓ TURÍSTICA
Repte 2.1→Enfortir vincles de les activitats turístiques amb altres àmbits econòmics, agents socials i culturals
Repte 2.2→Gestionar els impactes de les activitats turístiques per a fer-les compatibles amb la vida quotidiana a la ciutat evitant la
gentrificació
Repte 2.3→Construir criteris estandaritzats per tal d’avaluar el retorn social de les activitats turístique i posar en valor bones
pràctiques
Repte 2.4→Avaluar les noves activitats disruptives, com Airbnb, i eradicar les activitats illegals
3. ESTRATÈGIA TERRITORIAL
Repte 3.1→Vetllar pel balanç social i econòmic
Repte 3.2→Reduir la petjada ecològica d’acord amb directius i estàndards internacionals tot descongestionant el centre de
Barcelona
Repte 3.3 →Promoure estratègicament atractius culturals, patrimonials i lúdics

1
Turisme Sostenible
Ciències Ambientals
Repte 3.4 →Repensar les eines de gestió urbana per fer front als efectes de l’ús intensiu i mòbil dels visitants i turistes a la ciutat
Construir un talús turístic de ciutat sostenible.
4. TREBALL I EMPRESA
Repte 4.1→Garantir condicions de treball dignes per a la redistribució de la riquesa generada
Repte 4.2→Promoure una emprenedoria responsable i innovadora per garantir la creació de valor compartir
Repte 4.3→Consolidar altres activitats econòmiques en tota la cadena de valor del turisme
Repte 4.4 →Promoure la formació i la professionalització dels serveis turístics
5. PROMOCIÓ I MÀRQUETING
Repte 5.1→Construir un relat turístic de ciutat inclusiva, plural i sostenible
Repte 5.2→Integrar màrqueting i estratègies de comunicació, reputació i promoció
Repte 5.3→Repensar l’estratègia de promoció i comunicació per a garantir la sostenibilitat de la ciutat
Repte 5.4→Adaptar les eines de promoció i comunicació per a incidir en expectatives de visita i fluxos de destinació. Barcelona està
recentment certificada amb Biosphere.
A mode de resum, els programes d’actuació van en clau de governança, coneixement, destinació Barcelona, mobilitat,
allotjaments, gestió d’espais, desenvolupament econòmic, comunicació i acollida, fiscalitat i finançament i regulació i
ordenació.
Al 2022 es va dur a terme l’avaluació del pla, del qual es destaca:
● Creació d’un indicador específic de sostenibilitat a la Diputació de Barcelona, el qual fa èmfasi en els creuers.
● La ciutat de Barcelona s’ha adherit a Biosphere.
● S’està reproduint l’esperit del pla a petits municipis de la costa. A més petita escala, més fàcil de portar-se a terme.
● Destaca l’existència del Pla Especial Urbanístic d’Allotjaments Turístics, o PEUAT, així com del Pla d’Acció Tutorial PAT. El
primer punt d’ambdós és establir criteris de sosteniblitat.

3.1.1.1 PLANEJAMENT TERRITORIAL

El planejament territorial i l'ordenació del territori han de promoure formes turístiques sostenibles, planificar a llarg termini i
integrar el turisme amb altres sectors, evitant aquelles formes de desenvolupament que siguin perjudicials per al turisme d’aquí a uns
anys vista.
Idealment, les estratègies de desenvolupament turístic haurien d’estar integrades dins dels diferents plans territorials.
Els instruments de planejament territorial estableixen regulacions d’usos del sòl que, si estan ben dissenyades, haurien d’afavorir la
sostenibilitat territorial de les destinacions, i, en conseqüència, també del turisme sostenible:
● Ubicació de nous desenvolupaments
● Tipus i alçada de nous edificis
● Subministrament d'infraestructures
Hi ha un procés de control del desenvolupament que hauria d’assegurar el compliment de les regulacions del planejament territorial i
evitar el desenvolupament ilegal.
__________________________________________________________________________________________________________________________
CASE STUDY: ILLES MALDIVES
El petit tamany i el medi ambient fràgil de les Illes Maldives requereix d’un desenvolupament turístic planificat i dissenyat
cuidadosament, que pari especial atenció a les problemàtiques d’impacte visual. La legislació actual exigeix:
● Cap edifici pot superar l'alçada dels arbres
● Les edificaciones no poden ocupar més del 20% de tota la zona terrestre
● Evitar l’erosió de la costa mantenint la vegetació costanera
● Cada habitació d’hotel ha de respectar, mínim, una distància de cinc metres lineals fins la platja
__________________________________________________________________________________________________________________________
En la següent taula s’exposen els principals tipus de plans territorials:

PLANEJAMENT PLANEJAMENT PLANEJAMENT PLANEJAMENT URBANÍSTIC

TERRITORIAL REGIONAL TERRITORIAL SECTORIAL TERRITORIAL D’ESPAIS LOCAL
(parcial) NATURALS PROTEGITS

TERRES DE L’EBRE PLA D’ORDENACIÓ DEL CALVIÀ, MALLORCA

LITORAL CATALÀ

Acostumen a incloure les Representa el sector El planejament urbanístic

costes, amb les respectives urbanístic i econòmic, les determina el sòl que, al seu torn,
àrees de planejament infraestructures… determina el model urbà, i

2
Turisme Sostenible
Ciències Ambientals
urbanístic i les zones El pla d’ordenació del litoral l’ubicació de l'infraestructura. El
d’interès ambiental a català va arribar, sense cap sòl urbanitzable marca la
protegir dubte, massa tard. Es va velocitat del creixement
proposar el que es coneix com urbanístic. També es menciona els
a reversió de sòls. usos permesos, la qualitat
ambiental i l'alçada dels edificis.
Permet identificar aquells
elements que requereixen de
millora, l’esponjament urbà. En
pos de la protecció dels
paisatgística dels espais d’interès
natural, s’ha d’acotar el
creixement expansiu de zones ja
urbanitzades.
__________________________________________________________________________________________________________________________
CASE STUDY: TORROELLA DE MONTGRÍ, L’ESTARTIT - PLANEJAMENT URBANÍSTIC LOCAL

S’observa una clara revalorització del patrimoni natural i una diversificació d’usos del sòl. Queda clarament reflexada la mentalitat
expansiva dels anys 60 i 70, amb una perspectiva de macro ciutat turística del caire de Benidorm. Ilustra un canvi de model envers a
destinació sostenible. Es destaca la reordenació del territori, renaturalitzant i restaurant els aiguamolls.
__________________________________________________________________________________________________________________________
CASE STUDY: L’AVALUACIÓ D’IMPACTE AMBIENTAL
Eina que pot ser un complement al planejament territorial i que ajuda a promoure un turisme més sostenible, d’acord amb la
Directiva 2011/92/UE. L’avaluació d’impacte ambiental identifica, descriu i determina els efectes directes i indirectes d’un projecte en
la biosfera, litosfera, hidrosfera, atmosfera i patrimoni cultural (així com la interacció entre ells).
L’apartat 12 fa referència explícita al turisme: ports, infraestructura d’esquí, urbanitzacions turístiques i complexos hotelers, càmpings
i parcs temàtics.
Un exemple de graella d'avaluació d’impacte ambiental és:
Tipus d’impacte Sense impacte Impacte menor Impacte moderat Impacte seriós

Qualitat de l’aire

Qualitat de l’aigua
superficial

Qualitat de l’aigua
subterrània

Tràfic

Nivells de soroll

Sistema d’eliminació
de residus sòlids

Llocs històrics i
arqueològics

Comoditat visual

Vegetació natural

Fauna salvatge:
mamífers, ocells i
insectes
Les diferents activitats turístiques han de complir una sèrie de requisits que atenen a les necessitats ambientals, i són sotmeses a un
rànquing d'avaluació. En cas de que no es compleixin, s’han de proposar alternatives, a les quals s’hi assignen valors d’una escala
entre 1-5.
3.1.2 INSTRUMENTS DE MESURA (I) →INDICADORS DE SOSTENIBILITAT
Els indicadors de sostenibilitat són un instrument que s’utilitza per mesurar i avaluar la sostenibilitat de les destinacions
turístiques. Constitueixen una eina essencial per al planejament i la gestió del turisme sostenible. Permeten fer:
3
Turisme Sostenible
Ciències Ambientals
● Benchmarking o comparacions geogràfiques entre destinacions
● Comparacions temporals de l’evolució d’una destinació en el seu progrés cap a la sostenibilitat.
Els objectius dels indicadors de sostenibilitat són:
1. S’han creat per a convertir-se en una eina de gestió del turisme sostenible i per ajudar als gestors de la destinació a
supervisar els avenços de la destinació turística cap a la sostenibilitat
2. Són una eina de comunicació per a conscienciar sobre la sostenibilitat entre els diferents agents del territori
3. Són una eina estratègica que pot ajudar a definir, desenvolupar i avaluar què vol ser la destinació en el futur, actuant com un
full de ruta
Les principals característiques dels indicadors de sostenibilitat són:
● És fàcil d’entendre, amb un missatge clar i concís, representatiu i fàcilment comunicable.
● És fàcil d’obtenir, o es pot integrar fàcilment en procediments existents amb esforç i cost addicional mínim.
● Requereix de la participació de moltes perones
● És comparable en l’espai i en el temps
● Cada indicador està format per diverses mesures o paràmetres controlats a les destinacions
● És millor tenir pocs indicadors, però ben seleccionats, amb unes poques desenes ja n’hi ha prou. Andalusia és el viu exemple
de que utilitzar molts indicadors no és bona idea.
__________________________________________________________________________________________________________________________
CASE STUDY: EUROPEAN TOURISM INDICATORS SYSTEM (ETIS)
El Sistema Europeu d’Indicadors Turístics va ser creat per la Comissió Europea al 2016. S’estructuren en diferents àmbits temàtics o
seccions:
SECCIÓ A Gestió de destinacions

SECCIÓ B Valor econòmic

SECCIÓ C Impacte social i cultural →paquet de turisme accessible

SECCIÓ D Impacte ambiental

Hi ha informació que es relativament fàcil d’obtenir, com per exemple:
● % d’empreses que utilitzen certificadors ambientals
● Indicadors de satisfacció del client
● Nombre de pernoctacions per a saber l’estacionalitat
Altres tipus d’informació són més difícils d’obtenir:
● Número de day trippers en base a la pressió turística
És més fàcil recollir informació de caire turístic en illes abans que en qualsevol altre lloc. El mètode tradicional és de recompte. A dia
d’avui es treballa amb big data, analitzant targetes de crèdit, treballant amb bancs…
Els índex més típics i famosos són el d’ocupació i el de nombre de turistes per cada 100 habitants. Es reitera la importància de crear
més llocs de treball permanents i no estacionals, i d’evitar que hi hagi més turistes que gent local.
Es poden elaborar propostes de millora a partir de les dades obtingudes. Per exemple, per a fer front a la problemática derivada del
consum d’aigua per pernoctació a Barcelona, es poden aplicar alternatives d’energia verda.
__________________________________________________________________________________________________________________________
CASE STUDY: CONSELL GLOBAL DE TURISME SOSTENIBLE
Tenen el seu propi paquet d’indicadors diferent, de caire ambiental, social, cultural i amb vistes a la sostenibilitat, incorporant els ODS.
Molt sovint els indicadors són com un checklist, es responen amb sí o no. El manual és una guia de bones pràctiques que els gestors
turístics poden implementar.

3.1.3 INSTRUMENTS DE MESURA (II) →CAPACITAT DE CÀRREGA

El concepte de capacitat de càrrega en turisme ofereix generalment el nombre de turistes i visitants que un lloc o una destinació pot
acollir sense generar impactes negatius al medi ambient o a la població d’acollida, ni cap reducció de la satisfacció dels turistes. Està
molt lligat al concepte overtourism, sobreturisme o turisme excessiu.
Va ser adoptat primerament pels ecologistes, i, després, adaptat a l’esfera turística.
3.1.3.1 EL CICLE DE VIDA D’UNA DESTINACIÓ TURÍSTICA
La manca de sostenibilitat sovint es fa evident quan la capacitat de càrrega global de la destinació ha estat superada.

4
Turisme Sostenible
Ciències Ambientals
Segons Butler, un destí turístic té un cicle d’evolució similar als dels productes i serveis, i comprèn set etapes:
EXPLORACIÓ En el destí apareix un petit grup de visitants que s’interessa pel lloc. Estan atrets per l’exòtic, les
particularitats naturals i/o culturals i per la falta d'infraestructura i institucionalització de l’activitat
L’entorn físic i social casi no es veu alterat.

INICI Es caracteritza per la implicació de les autoritats locals. Comencen les iniciatives locals i conjunten
esforços per a desenvolupar la planta turística del destí i la seva promoció. El número de visitants creix
de manera regular, i apareix l’estacionalitat. Es desenvolupa una àrea de mercat al voltant del centre
del destí.

DESENVOLUPAMENT Augment del número de visitants. El negoci turístic passa a companyies foranes i canvia el control
de determinats segments del sector. Hi ha problemes de sobreocupació i deterioració de la
qualitat del servei.

CONSOLIDACIÓ La taxa de creixement de visitants és lenta, i el destí pateix desgast en la infraestructura. El

número de visitants comença a ser major que el de residents. El destí viu del turisme, el que
produeix un distanciament respecte l’entorn geogràfic i cultural que el definia inicialment. Es busca
una major despesa econòmica per càpita, així com desestacionalitzar la temporada turística.

ESTANCAMENT És el màxim en quant a arribades de visitants es refereix. El destí deixa d’estar de moda. Es busca
consolidar un turisme conservador o alternatiu, i la infraestructura turística es posa en mans d’altres
negocis. El destí té més problemes socials, econòmics i mediambientals, i el desenvolupament
econòmic es situa a les perifèries del destí.

DECLIVI El destí no podrà competir amb altres, cosa que provoca una baixada en l’arribada de visitants. Es
produeix un excés de la capacitat de càrrega del destí. Hi aniran, com a molt, visitants de cap de
setmana, excursionistes o daytrippers.

REJOVENIMENT Treball conjunt entre organitzacions públiques i privades, canvien per complet les característiques
d’atracció del destí: joves que busquen contacte amb la natura, famílies amb fills, turistes d’alt poder
adquisitiu…
3.1.3.2 TIPOLOGIA DE CAPACITAT DE CÀRREGA
Existeixen diferents tipus de de tipologia de capacitat de càrrega:
1. CAPACITAT DE CÀRREGA ECOLÒGICA
Es basa en factors biofisics, com la capacitat de certes espècies de suportar les pertorbacions. Es proposa quantificar el nombre
d’espècies que un entorn pot assumir un entorn abans de que es produeixen alteracions, perdent les seves característiques que el fan
atractiu:
__________________________________________________________________________________________________________________________
CASE STUDY: PARC NACIONAL DEL TEIDE
És el parc més visitat d’Espanya. Es va posar un límit de visitants al cràter d’entre 100/150 turistes diariament, doncs és un entorn molt
vulnerable. La pujada es fa amb telefèric, controlant l’aforament.
__________________________________________________________________________________________________________________________
CASE STUDY: LES RUNES DEL MACHU PICHU
Malgrat exhaustiu control dels espais, l’entorn pateix una inevitable degradació.
__________________________________________________________________________________________________________________________
CASE STUDY: ENTORNS SEMI URBANS
La pandèmia i el confinament ens ha traslladat a un nou paradigma: els enotrn semi urbans s’han sobreexplotat.
2. CAPACITAT DE CÀRREGA PSICOLÒGICA
La capacitat de càrrega psicològica fa referència a la quantitat de gent que els visitants perceben com a acceptable sense que afecti
la seva experiència.
__________________________________________________________________________________________________________________________
CASE STUDY: PLATJA DE LLORET DE MAR
Situació on la capacitat de càrrega ha estat sobrepasada, provocant insatisfacció en el propi turista.
__________________________________________________________________________________________________________________________
CASE STUDY: LA VALL DELS REIS, EGIPTE
Cas on la percepció del turista respecte d’un espai varia, provocat per la gran acumulació de gent a les destinacions.
3. CAPACITAT DE CÀRREGA SOCIAL
Està determinada per impactes percebuts com a negatius per part de la comunitat local o limitacions degudes a la disponibilitat de
recursos humans. Un clar indicador de que s’ha superat la capacitat de càrrega social és la turismofòbia, reacció social en contra o
sobre els turistas epr part de la comunitat local, que veu una saturació de l’espai públic i els problemes derivats, com el soroll o
l’incivisme. Ĺa Rambla de Barcelona n’és un perfecte exemple.
4. CAPACITAT D’ACOLLIDA
Nombre de llits turístics o capacitat dels sistemes de transport o d’altres infraestructures - provisionament d’aigua, energia…- Pot
estar en contradicció amb altres capacitats de càrrega: per exemple, la capacitat de càrrega d’acollida és molt superior a la capacitat de
càrrega física o psicològica, com podem veure a les platges de Lloret i Salou.
5. CAPACITAT DE GESTIÓ
Nombre de turistes que poden ser gestionats de forma realista en una àrea sense comportar problemes econòmics o administratius.
__________________________________________________________________________________________________________________________
CASE STUDY: CAPACITAT DE CÀRREGA DE LES PLATGES DE MENORCA
5
Turisme Sostenible
Ciències Ambientals
Al tractar-se d’una illa, es tenen als turistes controlats perquè l’arribada només és per via aèria i marítima. La capacitat de càrrega de les
platges és en funció de les places de cotxe disponibles i es tanca l’accés quan aquest està ple. El control d’accés és una de les formes
més útils per a no superar la capacitat de càrrega.
__________________________________________________________________________________________________________________________
CASE STUDY: L’EXEMPLE DE LES ACTIVITATS NÀUTIQUES A LES ILLES MEDES
L’Estartit ha apostat per la gestió sostenible del seu model turístic. Les Illes Medes (fa 40 anys) es van protegir molt abans de que es
protegís el Parc Natural del Montgrí (2010).
● Capacitat ecològica amb perspectiva científica →100 immersions per dia
● Capacitat de gestió amb perspectiva econòmica →100 immersions per dia
● Capacitat de càrrega acordada amb perspectiva política →450 immersions per dia
Després d’aquests 40 anys s’ha pogut recuperar notablement el medi submarí. Les zones on es permesa l’activitat estan molt
senyalitzades.
__________________________________________________________________________________________________________________________
CASE STUDY: PLATJA NATURAL AS CATEDRAIS, RIBADEO
Va haver-se d’estimar i establir la seva capacitat de càrrega respectiva, reduint el número de visitants entre 2.000 i 5.000 diaris (abans hi
havia entre 10.000 i 14.000)
__________________________________________________________________________________________________________________________
CASE STUDY: FORMENTERA
Després d’establir la seva capacitat de càrrega, només se’n permet l’accés a l’illa per via marítima. És l’illa més gran d’Europa que regula
l’entrada de vehicles.
__________________________________________________________________________________________________________________________
CASE STUDY: COVA D’ALTAMIRA A SANTILLANA DEL MAR, CANTABRIA
És el cas més extrem, on la capacitat de càrrega es va establir en 0 visitants. La solució va ser la construcció d’una cova artificial
museïtzada.
__________________________________________________________________________________________________________________________
CASE STUDY: PARC GÜELL
Al 2013 es va regular l’accés de la seva entrada fent pagar una entrada als visitants, que abans estava completament obert. Van passar
de visitar-lo 25.000 turistes al dia a només 6.000.
3.1.3.3 OVERTOURISM I CAPACITAT DE CÀRREGA
El concepte d’overtourism, sobreturisme o saturació turística, descriu la situació en que l’impacte del turisme, en certs llocs i certs
moments, supera els límits de la capacitat de càrrega ecològica, psicològica, social: totes o alguna d’elles. Pot tenir lloc en qualsevol
tipus de destinació.
Les estratègies de les destinacions per a fer-hi front intenten reduir els impactes negatius de la saturació: desestacionalització,
descentralització, descongestió, diversificació… però en poques ocasions es posa en qüestió la causa principal del problema, el
creixement del volum de demanda, i es planteja, per exemple, el decreixement turístic.

3.1.4 INSTRUMENTS ECONÒMICS

Existeixen diferents tipus d’instruments econòmics:
1. IMPOSTOS I TAXES
Imposar impostos i establir taxes pot tenir dues conseqüències importants per a la sostenibilitat de l’activitat turística:

6
Turisme Sostenible
Ciències Ambientals
● Canviar el comportament dels consumidors i les empreses, per efecte en preus, costos i ingressos. Es poden crear impostos i
taxes que penalitzin pràctiques insostenibles com la contaminació, canviant així el patró de demanda.
● Incrementar els ingressos dels consumidors i empreses que es poden utilitzar per a mitigar els impactes i donar suport a
accions com ara projectes de conservació o comunitaris que condueixin cap a una major sostenibilitat.
Els impostos i les taxes són instruments importants en el procés d’internalització de costos totals d’activitats turístiques, incloent
costos ambientals i socials.
Els principals tipus d’impostos i taxes que tenen una relació particular amb el turisme són:
● Impostos generals sobre l’activitat econòmica →afecten al sector turístic de la mateixa manera que afecten a la resta de
sectors
● Impostos generals sobre el turisme →taxes d’entrada o sortida al país, taxes de pernoctació… sempre amb voluntat
d’afavorir la destinació i la seva sostenibilitat
● Impostos i taxes sobre determinats aspectes →aigua, energia, residus… influeixen sobre l’ús dels recursos i el seu
comportament, més que per obtenir ingressos
● Taxes d’utilització de serveis i infraestructures→preu d’entrada a un parc natural o lloc patrimonial. Permet el control
d’accés i el manteniment de la zona.
2. INCENTIUS FINANCERS
Els incentius financer són instruments econòmics que proporcionen a les empreses un suport financer específic o oportunitats
comercials si actuen d’una determinada manera. Poden consistir en suport financer o ajuda, com ara:
● Cooperació per a projectes de desenvolupament
● Microcrèdits per facilitar projectes de sostenibilitat
● Finançar inversions específiques que millorin la sostenibilitat →certificació, inversions de baix impacte ambiental com
energies renovables…

3.1.5 INSTRUMENTS DE MÀRQUETING →LES CERTIFICACIONS DE DESTINACIONS

Eines que mostren el compromís d’una destinació turística en avançar cap a la sostenibilitat. Mostren als diferents agents: turistes,
sector privat, població local… i les accions que la destinació en aquest àmbit. Generalment s’utilitzen com una eina de màrqueting, per
a posicionar i vendre la destinació amb una marca o identificació de qualitat, en aquest cas lligada a la sostenibilitat.
Alguns exemples internacionals de certificacions per a destinacions sostenibles són Earth Check i Green Destinations.
A nivell nacional, destaca Biosphere Tourism, marca creada per una entitat privada. Incorpora un llistat de criteris i un checklist, amb
un gradient de més a menys que provoca la competició i el compromís de la destinació per millorar.
També hi ha un paquet de certificacions més específiques i temàtiques, que reconeixen als espais naturals pel seu valor natural
excepcional i el seu compromís amb la conservació de l’entorn. Inclou:
● Destinacions Starlight →indrets visitables amb excelent qualitat per a la contemplació de cels estrellats protegits de
contaminació lumínica. El Montsec, per exemple, n’està inclós.
● Carta europea de turisme sostenible en espais naturals protegits, CEC →incentiu de la Federació EUROPARC que reuneix
espais naturals protegits de 38 països. S’inclou les Illes Medes, el Delta de l’Ebre, el Parc Volcànic de la Garrotxa…
● Bandera blava per a platges i ports esportius →reconeixement de destinacions litorals. Es creada per una entitat privada,
un comitè europeu d’educació ambiental amb seu a Dinamarca. És contradictori, perquè aquest distintiu demana dutxes o
salvament marítim, i potser hi ha platges sostenibles sense aquest equipaments, i, per tant, no poden rebre el distintiu.

3.1.6 EL CAS DE GESTIÓ DE L’ÚS TURÍSTIC ALS ENPs

L’elevada freqüentació i nombre de visites als Espais Naturals Protegits, en tant que són espais naturals emblemàtics, ha provocat:
● Una multiplicació dels impactes negatius sobre el medi provocats per la freqüentació massiva o hiperfreqüentació, sovint
superant la capacitat de càrrega de l’espai.
● Una multiplicació dels conflictes entre els diferents grups d’usuaris i visitants dels ENP: diferents interessos, expectatives
o activitats realitzades. També poden haver-hi conflictes entre visitants i població local.
● Una necessitat de controlar, regular i reduir aquests impactes mitjançant diferents estratègies de gestió d’espais naturals

3.1.6.1 ESTRATÈGIES DE REGULACIÓ DE LA FREQUENTACIO I DE L’ÚS TURÍSTIC ALS ESPAIS NATURALS PROTEGITS
Utilitzades per al control dels impactes negatius de la freqüentació i control de la capacitat de càrrega de l’espai.
Estratègia 1: Reglamentació normativa
A partir de la regulació i prohibicions de les activitats que es poden dur a terme als ENP.

7
Turisme Sostenible
Ciències Ambientals

Estratègia 2: Zonificació
● Creació de zones amb diferents nivells de protecció
● Assignació i ordenació d’usos
MODEL DE ZONIFICACIÓ FRANCÉS MODEL DE ZONIFICACIÓ CATALÀ

Parcs naturals regionals Parcs naturals

Incloent Restrictiu
↓ ↓
Visió integral del territori Exclusió dels espais més antropitzats

__________________________________________________________________________________________________________________________
CASE STUDY: PARCS NATURALS DEL CANADÀ
Un exemple de bona pràctica de zonificació és el que es desenvolupa als parcs de Canadà. Hi ha 5 tipus diferents de classes de zona:
1. Zones d’especial preservació →presenten característiques en perill que han de ser conservades
2. Fauna salvatge →àrees que representen la temàtica històrica del parc i es mantindran en el seu estat salvatge
3. Ambient natural→ àrees que s’han de mantenir amb una molt baixa densitat de visitants
4. Recreació
5. Serveis del parc
El marc de gestió també presenta els següents recursos:
1. Preservació estricta dels recursos→accés estrictament controlat i no motoritzat
2. Preservació orientada al manteniment de l’hàbitat natural→dispersió de les activitats
3. Preservació orientada a minimitzar l’impacte de les activitats i les facilitat al paisatge natural→allotjament petit i
descentralitzat. El càmping serà la categoria bàsica de serveis.
4. Preservació orientada a emfatitzar els valors de la localitat, el disseny, l'operació i el suport dels visitants al parc i les
administracions
__________________________________________________________________________________________________________________________
Estratègia 3: Conducció de visitants
Els visitants es poden conduir a partir de…
● Centres d’informació de visitants
● Equipaments i serveis
● Itineraris per a conduir els visitants
● Activitats esportives i d’educació ambiental
Estratègia 4: Control de la freqüentació turística
A través d’estudis i enquestes, estimar el nombre i perfil de visitants. Control directe de la freqüentació controlant els accessos, i
indirecte amb la política de preus. L’informació més important que recull una enquesta de consumidor és:
● Perfil del visitant →tamany i tipus de grup, sexe, edat, educació, barris…
● Activitats →què fan a la destinació turística?
● Distribució dels usos de l’àrea→A on van?
● Durada de la visita i si han repetit l’estada
● Distribució i ús en el temps →temporada, dia de la setmana i hores
● Satisfacció → expectatives i pertorbacions, així com motius de la visita i avaluació dels serveis i qualitat del medi ambient
● Despesa → dietes, acomodació, costos de viatge…

3.1.8 ÚS PÚBLIC ALS ENP

QUÈ ÉS L’ÚS PÚBLIC?

8
Turisme Sostenible
Ciències Ambientals
D’acord amb EUROPARC (2005), és el conjunt de programes, serveis, activitats i equipaments que, independentment de qui els
gestioni, han de ser proveïts per l’administració de l’espai protegit amb la finalitat d’apropar els visitants als valors naturals i culturals
d’aquest, d’una manera ordenada i segura que garanteixi la conservació, la comprensió i l’estigma d’aquests valors a través de la
informació, l’educació i la interpretació del patrimoni
3.1.8.1 EQUIPAMENTS D’ÚS PÚBLIC EN UN ENP
Els equipaments d’ús públic són instal·lacions fixes o mòbils destinades a donar suport físic a les activitats i programes d’ús públic. La
seva utilitat rau en si mateixa, o pot servir de recurs bàsics a serveis prestats per personal especialitzat. És el nexe d’unió entre el
turisme i la protecció de la natura, en forma d’ecoturisme i turisme de natura.
El manual d’ECOPARC-Espanya, publicat al 2005, resumeix de forma excel.lent quins haurien de ser els equipaments d'ús públic:
1. EQUIPAMENTS D’ACOLLIDA I INFORMACIÓ
● Centre de documentació →Equipament destinat a l’arxiu i consulta de documentació administrativa, tècnica, ambiental,
històrica relacionada amb l’espai natural protegit. Es conceb com el centre de suport a activitats de gestió, investigació, estudi
i formació del personal. Pot prestar o no serveis de préstec extern.
● Centre de visitants, casa del parc, centre d’informació o centre d’interpretació →Punt de referència de tota l’oferta d’ús
públic i està destinat a complir els serveis de recepció, d'informació i interpretació relacionats amb l’ENP, els seus valors
naturals i culturals i la seva gestió, així com d’orientació per la visita. És un equipament educatiu amb un clar component
d’educació ambiental.
● Punt d’informació →Equipament destinat a la recepció del visitant sobre activitats, allotjament, instal·lacions…
2. EQUIPAMENTS EDUCATIUS
● Aula de natura, escola de natura, casa de colònies, aula de mar o aula taller →Equipament amb fins essencialment
educatius i de contacte i trobada amb la natura, on es realitzen programes d’interpretació dels processos naturals, de
formació, participació o educació ambiental. Disposa de personal educatiu i els seus destinataris són grups organitzats que
duen a terme programes d’activitats durant estances curtes, amb variants habilitades per manutenció i pernoctació.
● Jardí o àrea botànica →Col·lecció a l’aire lliure de plantes cultivades i autòctones i/o amenaçades a l’espai natural protegit,
que s’exposen per a la seva contemplació, valoració i coneixement. Constitueix un recurs per a desenvolupar activitats
educatives i interpretatives afegides a la investigació i conservació.
3. EQUIPAMENTS RECREATIUS
● Àrea recreativa →Facilita l’ús públic i li confereix un valor afegit a l’espai, amb dotacions de subministre d’aigua, neteja i
recollida de residus, taules, bancs, barbacoes…
● Mirador →Espai condicionat que per la seva ubicació en un punt d'interès paisatgístic i pel seu bon accés, facilita la
contemplació i interpretació d’una vista panoràmica o d’elements del paisatge de forma senzilla.
● Observatori→Estructura per a l'observació de la fauna salvatge sense perturbar-la
● Sender →Itinerari per camins tradicionals que recorre el patrimoni natural i cultural amb propòsits d’excursionisme
● Sender interpretatiu →Al llarg del recorregut l’excursionista rep explicacions significatives per un guia de natura interpret,
sender guiat, o per medis no atesos per personal, sender autoguiat
● Sender autoguiat→ Sender assistit per elements explicatius de suport com panels interpretatius, informatius, guies de
ruta…Es realitza de forma autònoma.
● Sender guiat i ruta interpretativa→Sender assistit per un guia o intèrpret de natura
● Sender senyalitzat→Sender marcat amb signes convencionals i indicacions per a facilitar el seu recorregut
● Sender homologat→Sender senyalitzat segons les federacions autonòmiques de muntanyisme per complir unes exigències
de traçat i senyalització. Els tipus que s’exposen a continuació estan homologats per
l’European Rambers Association:
● Sender GR → Gran Recorrido→Senyalitzat amb marques blanques i vermelles,
compta amb més de 50 km i dues jornades.
● Sender PR → Pequeño Recorrido →Senyalitzat amb marques blanques i grogues,
compta amb 8 o 10 km, i es realitza en una jornada
● Sender SL →Sendero Local →Senyalitzat amb marques blanques i verdes, té una
extensió màxima de 10 kilòmetres i una dificultat mínima
La imatge adjuntada és el mapa dels GR de Catalunya. Hi ha una interessant connexió entre els
diferents senders i els ENP. Cada parc pot crear els seus propis itineraris per a reconduir
visitants: és una perfecte estratègia de connexió de visitants.

● Ruta →Participat fonamentalment amb vehicle a motor, es tracta d’un itinerari

condicionat que travessa de forma combinada el medi natural i els assentaments.
● Via ciclista o carril de cicloturisme→Ha d’incloure la respectiva senyalització,
indicacions i actuacions de conservació i seguretat
● Via verda → Estructura ferroviaria en desús acondicionada com itinerari no motorizat
4. EQUIPAMENTS DE RECOLZAMENT
Aquests equipaments, gràcies, en essència, a la presència o absència d’aparcaments, tenen un rol especial de regulació d’accés
ordenat als espais naturals.
● Albergs →Hosteleria rural per a estances curtes i habitacions compartides. Allotjament recreatiu que enriqueix la diversitat i
qualitat turística, promocionant valors, activitats i serveis naturals i culturals.
● Refugis→Associada a itineraris de difícil pràctica, permet el descans i la percnotació dels visitants de zones d’alta muntanya
● Campaments de turismes o càmpings
● Àrees i zones d’acampada controlades
● Aparcament →Estacionament de vehicles que facilita l’accés ordenat dels visitants, disminuint els impactes sobre l’entorn
5. ALTRES
● Panel→Suport d’informació a mode de capçalera, amb contingut gràfic de caire natural i cultural. Pot formar exposicions
interpretatives.
9
Turisme Sostenible
Ciències Ambientals
● Senyal→Ofereixen un avís o orientació, així com la identificació d’equipaments
6. PERSONAL D’ATENCIÓ ALS VISITANTS
● Informador→Professional encarregat de facilitar informació als visitants, oferir recomanacions per a un millor ús de l’espai
protegit, procurant una distribució equitativa de turistes en l’espai i temps. Assumeix responsabilitats de recopilació
actualització i entrega de la informació, així com d’avaluació del servei.
● Educador ambiental
● Guia o intèrpret
7. VISITA I FREQÜENTACIÓ DELS ENP
● Visita→Unitat de mesura quantificable que comptabilitza l’acció de visitar un espai protegit
● Freqüentació →Suma de les visites durant un determinat període de temps en un espai natural protegit
En base a aquestes unitats de mesura es poden fer estimacions, extrapolacions… el Parc de Collserola, per exemple, està per sobre del
milió de visitants anuals.
8. REGULACIONS D’ACCÉS ALS VISITANTS
● Accés controlat
● Accés lliure →Model d’entrada a un equipament o zona no subjecte a cap condició o contraprestació
● Accés resringit →Model dpentrada a un equipament o zona subjecte a autorització i limitat per capacitat de càrrega. Les
Illes Medes són un exemple d’accés restringit.
● Accés sotmès a tarifa →Molt poc habitual a Espanya. El que es proposa és el pagament del parking als Aiguamolls de
l’Empordà, Aigüestortes, Delta de l’Ebre..
3.1.8.2 PLA D’ÚS PÚBLIC DEL PARC NACIONAL D’AIGUESTORTES I ESTANY DE SANT MAURICI
3.1.8.3 PLA D’ÚS PÚBLIC DEL MONTSENY: docuemnt executiu
Document d’ús públic que es divideix en plans temàtics específics i programes. Inclou cartografia de:
● Punts d’interès per als visitants →edificacions, vistes paronàmiques…
● Àrees d’elevada freqüentació
● Zonificació del parc i de l’ús públic
Analitza la demanda, el perfil dels visitants, l’acollida del marc, el ventall de mesures protectores…
3.1.8.4 REGLAMENT D’ÚS PÚBLIC DELS ESPAIS AGROFORESTALS DEL CAMPUS DE BELLATERRA DE LA UAB
Els plans d’ús públic van més enllà dels espais naturals protegits. Els podem trobar en d’entorns periurbans, com és el cas de la UAB.

3.2 EINES PER A EMPRESES TURÍSTIQUES

3.2.1 LA GESTIÓ AMBIENTAL DE LES EMPRESES TURÍSTIQUES
Els principals objectius de la gestió ambiental són:
● Minimitzar i reduir els impactes ambientals negatius que provoca l’activitat → això comporta un diagnosi dels impactes
generals, i com abordar-los per a reduir-los.
● Millorar la qualitat ambiental des d’un punt de vista antropogènic. La gestió d’aigua, residus i energia són el que es
coneixen com a aspectes grisos.
Altres objectius complementaris són:
● Contribuir a un turisme sostenible
● Obtenir beneficis ambientals, socials i econòmics
● Realitzar un ús racional i sostenible dels recursos
● Millorar la qualitat del producte i servei. Nou paradigma on qualitat i sostenibilitat són el mateix.
● Implicar als personals i clients
● Oferir una imatge respectuosa amb el medi ambient
Els instruments per a una gestió ambiental de les empreses turístiques són:
1. Establiment d’una política ambiental pròpia, mitjançant l’aplicació d’unes bones pràctiques ambientals
2. Implantació d’un sistema de certificació de qualitat ambiental
En qualsevol dels casos és imprescindible una premisa basica: el compliment de la legislació ambiental vigent.
A part dels instruments dirigits a la gestió ambiental, també existeixen instruments per a la gestió de la sostenibilitat econòmica i
social de l’empresa, sovint agrupats dins dels conceptes de Responsabilitat Social de l’Empresa (RSE) o Responsabilitat Social
Corporativa (RSC). Estan estretament lligats als instruments de gestió ambiental, especialment si l’empresa persegueix la
sostenibilitat global de la seva activitat.
Hi ha un ventall molt ampli de què es considera empresa turística:
● Allotjaments
● Serveis i Equipaments de lleure
● Centres d’oci i restauració
● Serveis de transport →Un creuer és el nexe d’unió entre l’allotjament i el servei de transport
● Esdeveniments turístics
La implementació d’una.. → POLÍTICA AMBIENTAL PRÒPIA →consisteix en realitzar unes determinades…→BONES PRÀCTIQUES
AMBIENTALS → sobre uns determinats…→ASPECTES AMBIENTALS →aquells elements que poden generar impactes ambientals
Els aspectes ambientals a considerar són agrupats en directes, o indirectes:
DIRECTES
● Generació i gestió de residus ● Emissions atmosfèriques
● Consum d’aigua ● Emissions acústiques
● Consum d’energia ● Riscos ambientals
● Consum de productes i materials (compres)
● Ús del sòl, edificacions i paisatge→criteri base previ a
la urbanització
INDIRECTES
● Formació i informació ambiental
10
Turisme Sostenible
Ciències Ambientals
A continuació es resumeixen les bones pràctiques ambientals que poden realitzar les empreses, basant-se en els aspectes ambientals
considerats en l’apartat anterior:
ASPECTE AMBIENTAL BONES PRÀCTIQUES EXEMPLE

Generació i gestió de Implementar la política de les 3R, i més: reduir, reciclar, Cadena d’hotels NH
residus reutilitzar, revaloritzar, reparar… La reducció és de les ● Cork2cork→reciclar suros per a
més importants construir aïllants
● Pay per print
● Productes oxobiodegradables
● Prohibir plàstics d’un sol ús
promovent esmorzars ecològics
● Sistema propi d’adob i
compostatge
● Utilitzar l’oli de cuina per a
fabricar dièsel

Consum d’aigua Utilització de les millors tecnologies disponibles,

sensibilització dels clients, depuració per a la reutilització
d'aigües residuals, reg gota a gota de la vegetació
autòctona, aprofitament de l’aigua de pluja, optimització
de l’aigua de piscines i SPA.

Consum d’energia Utilització de bombetes de baix consum, instal·lació de

sistemes d’encesa i apagat automàtic a les habitacions
equipades amb interruptor general amb targeta, ús
d’energia solar tèrmica per a escalfar aigua calenta, o
fotovoltaica per a la iluminació…

Consum de productes i Priorització dels productes amb ecoetiqueta, utilitzar

materials (compres) paper reciclat, no utilitzar frigorífics amb gasos CFC,
evitar plàstics i envasos innecessaris, afavorir productes
alimentaris ecològics i de km0.

Ús del sòl, edificacions i Realitzar una Avaluació d’Impacte Ambiental previa a

paisatge la urbanització. Minimitzar l’impacte visual o paisatgístic,
instalar pantalles vegetals creades a base d’espècies
locals, edificar seguint el patró arquitectònic tradicional,
rehabilitar edificis, orientació adequada per a aprofitar la
llum i aïllament tèrmic. L’edifici a de seguir la línia
coherent de la regió. Sempre s’ha de considerar
rehabilitació abans que nova construcció, revaloritzant
el terra.

Emissions atmosfèriques BIOARQUITECTURA

Utilització d’energies netes i renovables i assegurar el
bon manteniment d’evacuació de gasos i de calefacció

Emissions acústiques BIOARQUITECTURA

Mesures per a l’aïllament acústic: finestres de doble
vidre, parets antisoroll…

Riscos ambientals Prevenció i control dels riscos d’incendis

Formació i informació Formar ambientalment als professionals de forma

ambiental (comunicació) periòdica, divulgació de la política ambiental,
organització de visites als espais naturals propers,
facilitar l’ús del transport públic o ofertar un parc de
biciletes
__________________________________________________________________________________________________________________________
CASE STUDY: CONSEJO GLOBAL DE TURISMO SOSTENIBLE, GSTC
Recull de bones pràctiques i criteris ambientals per a hotels. Implica un gran compromís que moltes vegades l’inèrica del dia a dia fa
que es passi per alt. Poprosa calcular la petjada de carboni per turista i nit. Presenta les següents línies dàcció:
1. Conservació dels recursos
● Compra ambiental preferible ● Conservació de l’energia
● Compra eficient ● Conservació de l’aigua
2. REDUCCIÓ DE LA CONTAMINACIÓ
● Emissió de gasos d’efecte hivernacle ● Aigües residuals i grises
● Transport ● Residus sòlids

11
Turisme Sostenible
Ciències Ambientals
● Substàncies nocives ● Minimitzar la contaminació
3. CONSERVACIÓ DE LA BIODIVERSITAT, ECOSISTEMES I PAISATGES
● Conservació de la biodiversitat ● Interacció amb espècies salvatges
● Espècies invasores ● Benestar animal
● Visita a àrees naturals ● Prohibit la recol·lecció i comerç de vida salvatge
3.2.2 ELS SISTEMES DE CERTIFICACIÓ AMBIENTAL
Els sistemes de certificació ambiental, o sistemes de certificació de la qualitat ambiental, són un indicador de compromís per part de
l’empresa, i constitueixen un instrument objectiu, emès per una entitat autoritzada i de prestigi, que acredita el compliment d’una
determinada norma. L’empresa que vol l’ecoetiqueta rep assistència al llarg del procés. L’entitat que les emet pot ser una fundació
privada, o els Governs i Estats (Generalitat de Catalunya).
Les ISO són un exemple de sistemes de certificació de qualitat ambiental.
A continuació es mostra el circuit o procés d’implementació:

El final és lluir un logotip que acostuma a tindre una vida de 3 anys. En cas de què es sol·licita la renovació, s’ha de tornar a començar
el procés.
3.2.2.1 LES AUDITORIES AMBIENTALS
Eina imprescindible per a qualsevol tipus de certificació. Presenten el següent ventall d’objectius:
Avaluar el grau de compliment de la Per tal de… Fer una diagnosi de l’estat ambiental del
legislació ambiental vigent centre turístic, identificant punts forts i
febles de tots els aspectes i impactes

Identificar els aspectes ambientals més Oferir criteris per a escollir mesures per a
significatius de cada requeriment, i els millorar la qualitat ambiental
impactes que generen sobre el medi

Conèixer les pràctiques ambientals

existents

Valorar el grau d’aprenentatge adquirit

d’incidents que han tingut lloc prèviament
Les auditories ambientals tenen diferents fases d’implantació:
FASE 1: PREPARACIÓ DE L’AUDITORIA FASE 2: RECOLLIDA D’INFORMACIÓ FASE 3: ELABORACIÓ DE L’INFORME

Documentació que cal obtenir: Les empreses molt grans tenen personal
● Plànol general de les clau amb especialització de funcions:
instal·lacions ● Cap de manteniment
● Identificació dels serveis i de les ● Responsable de medi ambient
principals activitats i processos ● Responsable de qualitat
associats ● Responsable de compres
● Llicències i permisos → ● Responsable de màrqueting
autorització d’abocament Requereixen d’un seguiment exhaustiu
d’aigües residuals del consum de recursos naturals i
● Documentació sobre productes desglossats per departament,
avaluacions de riscos, plans la producció total de residus, i la
d’emergències, protecció contra identificació dels aspectes i impactes
incendis… ambientals

12
Turisme Sostenible
Ciències Ambientals
La principal diferència dels sistemes de certificació ambiental respecte a la política ambiental pròpia radica en el compromís que fa
l’empresa en certificar-se. A més, compta amb l’assessorament extern de l’empresa certificadora. Existeixen dos tipus principals de
sistemes de certificació ambiental:
1. Els distintius de qualitat ambiental o ecoetiquetes
2. Els sistemes de gestió ambiental SGA
3.2.2.1 ELS DISTINTIUS DE QUALITAT AMBIENTAL O ECOETIQUETES
Distintius que certifiquen el compliment, per part d’una instal·lació turística, d’uns mínims estàndards de qualitat ambiental.
Asseguren al client que l’allotjament turístic té un mínim impacte ambiental, que realitza pràctiques de gestió sostenible per a
minimitzar els impactes. Si els criteris ambientals establerts es compleixen, una entitat autoritzada pot atorgar el distintiu o etiqueta
que certifica la qualitat ambiental de la instal·lació. Les ecoetiquetes són un element que assegura, o hauria d’assegurar, al client d’una
instal·lació d’allotjament turístic que aquesta instal·lació minimitza els seus impactes ambientals.
Hi ha més de 50 tipus diferents identificats a Europe d’ecoetiquetes per al sector turístic. Segueixen diferents criteris, àmbits temàtics i
geogràfics. Sovint poden acabar generant una sensació de confusió:
● Bandera blava per a ports esportius
● Temàtiques:
- Hotels →Biohotels
- Camps de Golf →Committed to Green
- Càmping →Ecocamping
● Geogràfic
- Logo de qualitat ambiental català
- EU Ecolabel, entitat certificada governamentalment, estricte i ambiental. Podem trobar la famosa flor de l’Etiqueta
Ecològica Europea, o l’Europark per a parcs i empreses que operen en els parcs.

Biosphere Responsible Green Globe

Tourism ↓
una de les més antigues

Earth Check Green key

↓
darrere té la mateixa fundació
que bandera blava

Travelife Blue Schwallbe

↓
la primera ecoetiqueta per a
acomodaciones turístiques

EU Ecolabel Rainforest Alliance

Certificate

3.2.2.1.1 EL DISTINTIU DE GARANTIA DE QUALITAT AMBIENTAL

● Eslògan: empresa respectuosa amb el medi ambient. Clar component de màrqueting, de vendre l’empresa com a
sostenible ambientalment.
Sistema d’ecoetiquetatge ecològic creat mitjançant el Decret 316/1994 del 4 de Novembre, de la Generalitat de Catalunya.
És un sistema que serveix per a identificar aquells productes i serveis respectuosos amb el medi ambient. Persegueix els
següents dos objectius:
● Promoure el disseny, la producció, la comercialització, l’ús i el consum de productes i de serveis que superen determinats
requeriments de qualitat ambiental més enllà dels establerts com a obligatoris per la normativa vigent.
● Proporcionar als usuaris i als consumidors una informació millor i més fiable sobre la qualitat ambiental de productes i
serveis.
Mitjançant el Decret 296/1998, de 17 de Novembre, es va ampliar l’àmbit del Distintiu als serveis i de forma especial al sector
turístic, com a sector pilot, amb les següents categories:
● Càmpings →1998 ● Instal·lacions juvenils i albergs →2000
● Establiments hotelers →2000 ● Allotjament de turisme rural RCP →2001
El Distintiu de Garantia de Qualitat Ambiental compta amb els següents àmbits d’acció:
● Gestió de residus →tenir ben identificats els diferents contenidors, informar als clients sobre la gestió…
● Estalvi d’aigua i piscines →complir un màxim de despesa de litres per minut de totes les aixetes i punts d’aigua de
l'establiment. Generalment, no superar els 9 litres/minut.
● Compres
● Integració paisatgística
● Sorolls i vibracions
● Informació i educació ambiental
Per a obtenir el Distintiu cal que l'establiment compleix amb tots els criteris o requisits, que són de caràcter obligatori.
Cada sol·licitud del Distintiu té un cost específic, més les despeses de verificació que cal abonar a l’empresa verificadora acreditada. La
quota anual és en funció del volum anual de vendes de l’empresa.

13
Turisme Sostenible
Ciències Ambientals
El període de validesa del Distintiu és de tres anys, moment en el que caldria fer-ne la renovació i nova verificació, que gestiona el
Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya. Atorgament del Distintiu dóna dret a utilitzar el logotip, que és
compatible amb altres sistemes oficials d’ecoetiquetatge.
A banda de complir amb requeriments obligatoris, també hi ha requeriments opcionals. Vetllen per la integració dels diferents
paràmetres ambientals per a assolir uns mínims comuns. L’apartat opcional es compatibilitza amb punts.
Els requeriments obligatoris són rígids, però, amb els opcionals, hi ha un mínim de flexibilitat.
El tramitage de l’ecoetiqueta suposa una despesa, s'ha de pagar taxes i a una auditoria.
3.2.2.1.1 ECOETIQUETA EUROPEA per a ACOMODACIONS TURISTES
Referent a nivell europeu, molt estricte que exigeix verificacions tècniques. Es centra en els àmbits:
● Energètic
● Consum d’aigua
● Deixalles
● Afavoreix l’ús d’energies renovables (fotovoltaiques)i aquelles substàncies no nocives pel medi ambient
● Promou l’educació ambiental i la comunicació
A banda dels criteris obligatoris, també s’han de complir els paràmetres opcionals. Un exemple de criteri que donaria punts és tenir una
planta de compostatge pròpia (també s’aplica a Catalunya.
3.2.2.2 ELS SISTEMES DE GESTIÓ AMBIENTAL o SGA
Els Sistemes de Gestió Ambiental consisteixen en dissenyar un programa ambiental que s’integra en la forma de funcionament intern
d’una organització, que condueix a millorar i optimitzar el comportament ambiental de l’organització o empresa turística,
controlant i reduint els seus impactes ambientals.
L’ecoetiqueta busca complir uns criteris. Els SGA no inclouen pautes prèvies, és l’empresa la que estableix la seva política ambiental
pròpia, sistematitzant-les, posant-les per escrit i auditant-les.
Els objectius d’un SGA són:
1. Incorporar criteris ambientals dins dels sistemes de gestió generals de l’establiment, equipament o servei
2. Definir les actuacions per a assegurar una correcta gestió de les activitats des de la perspectiva ambiental
3. Minimitzar l’impacte de les activitats de l’equipament sobre el medi
4. Tendir a la implantació de millores tècniques disponibles per a assolir una millora continua de la qualitat ambiental.
Els SGA no són comparables a la jungla de les ecoetiquetes. Els SGA més coneguts que han començat a aplicar-se al sector turístic són:
ISO 14.001 Abast mundial

És molt ISO 50.001 Gestió energètica

específica

És molt ISO 20121 Empreses organitzadores

específic d’esdeveniments
(subsector turístic)

EMAS Abast europeu i de major

Eco Management and Audit Scheme exigència que l’ISO. Seria
l’equivalent en SGC de l’EU
Ecolabel.
3.2.2.2 ELS SISTEMES DE GESTIÓ AMBIENTAL: EMAS
Es va començar a implementar primerament al sector industrial. Al 2001, s’aplica al sector de serveis, i, per tant, al turisme. L’objectiu
final sempre serà lluir el logo, fer-li saber als clients i als proveïdors que l’empresa segueix una rigurosa política ambiental, i està
compromesa amb la sostenibilitat. És un procés de millora contínua. A diferència de l’ecoetiqueta, no és una checklist, sinó que s’ha
de seguir un cicle de millora.
Presenta diferents fases en la implementació d’un sistema de gestió ambiental segons el Reglament 761/2001 (EMAS):
1. Política ambiental →Document en el qual l’empresa posa per escrit el seu compromís pel medi ambient. És de caire públic,
es pot trobar fàcilment a l’apartat de sostenibilitat de la web del servei o establiment.
2. Anàlisi ambiental →Auditoria ambiental. Anàlisi d’impactes, indicadors… recull de dades.
3. Planificació i Disseny del SGA →Documentació bàsica on s’estableixen els objectius, les línies d’acció… És molt àmplia, i va
acompanyada de un manual, l’anàlisi ambiental inicial o ecoauditoria, programa d’actuacions considerant la seva vida útil de
tres anys, procediments generals i optatius amb les seves respectives especificacions tècniques, instruccions de treball i
per al personal de neteja o administratiu i registres. Gràcies al software aquesta fase ha deixat de ser tan farragosa com ho
era fa uns anys.
4. Implantació del sistema→Posar en pràctica les actuacions
5. Comprovació i acció correctora→Indicadors de seguiment per a comprobar si, efectivament, s’estan complint els objectius
per departaments, de forma sectorializada, facilitant la identificació de punts crítics. Alguns exemples d’indicadors de
seguiment són:
● Cuota d’energia renovable utilitzada ● Quantitat d’emissions a l’atmosfera
● Consum total d’aigua ● Proporció de zones verdes i espècies autòctones
● Petjada de carboni del visitant promig
També són especialment útils per a la comunicació i transparència dels progressos en una escala espai-temporal.
14
Turisme Sostenible
Ciències Ambientals
__________________________________________________________________________________________________________________________
CASE STUDY: NH HOTELS
Cadena hotelera que publica els seus indicadors de seguiment, política ambiental i pla estratègic de sostenibilitat de forma
divulgativa.
__________________________________________________________________________________________________________________________
6. Revisió per la direcció
7. Declaració ambiental →Document anual que informa les accions realitzades, les millores obtingudes… Es valida per una
auditoria externa.
8. Verificació i validació externa (3 anys)
9. Inscripció al registre EMAS
Un cop ja s’ha registrat l’entitat turística a EMAS, el següent pas seria la comunicació ambiental, doncs, al cap i a la fi, es tracta d’una
eina de màrqueting.
La compensació de la petjada de carboni és una opció cada vegada més habitual per a moltes empreses, palpable a la Guia
d’Esdeveniments Sostenibles. Són el producte de la combinació de calculadores d'emissions amb sistemes de compensació. A nivell
català hi ha un programa de compensacions específic.

La següent taula exposa els paral·lelismes i diferències entre una ecoetiqueta i un SGA:
ECOETIQUETA SGA

Sistema certificat Sistema certificat

Instrument estàtic Instrument dinàmic de millora continua d’objectius

Compatible amb SGA Compatible amb ecoetiqueta

Costos relativament baixos Costos relativament elevats

Baixa complexitat d’implantació Major complexitat d’implantació

Esforç de minimització de impactes ambientals Major esforç de minimització de impactes ambientals

La següent taula exposa els resultats d’un balanç general, els beneficis de la implantació d’una ecotiqueta o SGA en una empresa
turística:
BENEFICIS INTERNS BENEFICIS EXTERNS

Grans estalvis d’energia, aigua i matèries primes Millora la comunicació amb l’Administració

Reducció de costos →Eficiència econòmica Millora la imatge de cara als bancs i companyies asseguradores

Augment de la motivació dels treballadors donada l’implicació Millora de la imatge pública de cara a clients actuals i
en el procés i l’augment de la seva formació potencials, augmentant la seva fidelitat

Millor comunicació interna Avantatges per a obtenir futurs contractes públics

Control i eficàcia dels processos Efecte contagiós o mutilificadora en els proveïdors, doncs el
sector turístic està en contacte amb molts altres sectors

Complementa i reforça altres sistemes de gestió de qualitat, Contribució a la millora de la qualitat en general i de la qualitat
seguretat… ambiental particular de la destinació turística

Compliment de la legislació ambiental per a evitar multes i

sancions

Facilita l’accés a subvencions per a la millora ambiental

Afavoreix l’obtenció d’ecoetiquetes i SGA

Prevenció d’accidents ambientals

No obstant, també ens hi podem enfrentar a un seguit d’obstacles:
● Requereix un compromís per parts de l’empresari ● Implica canvis en l’empresa
● Implica costos econòmics
15
Turisme Sostenible
Ciències Ambientals
● Etapa d’ambientalització del sector incipient, amb ● Manca de consciència ambiental de l’empresariat
poques experiències ● Manca de consciència ambiental del turista
● No es perceben els beneficis potencials
Com a forma de conclusió, estem en un context propici per a l’ambientalització d'instal·lacions turístiques:
● Necessitat de contribuir per a un turisme sostenible ● Avantatge competitiu clar
● Consciència ambiental creixent en la societat ● Sistemes voluntaris, però cada vegada més
● Etapa d’ambientalització incipient obligatoris moralment parlant
Hi ha un canvi de mentalitats, de gastar en medi ambient, a invertir en medi ambient. Actituds reactives, a proactives.

16