L'Estructura Dels Mercats de Turisme Especialitzat (II)

L’estructura dels
mercats de turisme
especialitzat (II)
PID_00283000
Marc Grijalvo Pujol
Temps mínim de dedicació recomanat: 4 hores

© FUOC • PID_00283000 L’estructura dels mercats de turisme especialitzat (II)
Marc Grijalvo Pujol
Professor associat de la Universitat

Oberta de Catalunya (UOC) i de la
Universitat de Girona (UdG). Com-
bina la seva activitat docent amb la
consultoria privada a l’empresa BIM
Consultors, de què és soci i on por-
ta a terme estudis i projectes relaci-
onats amb la competitivitat de les
destinacions turístiques i el desenvo-
lupament territorial. La seva activi-
tat de recerca s’ha centrat en estu-
dis vinculats al comportament del
consumidor turístic, i també en les
noves tendències de la demanda tu-
rística. Ha rebut diferents reconeixe-
ments i guardons: amb la seva acti-
vitat de recerca, el premi Yvette Bar-
bazza (2011); amb la seva activitat
empresarial, El millor producte turís-
tic (2018); i amb la seva activitat li-
terària, el XXVI premi de literatura
Sebastià Joan Arbó (2014).
L'encàrrec i la creació d'aquest recurs d'aprenentatge UOC han estat coordinats

pel professor: Lluís Garay Tamajón
Primera edició: setembre 2021

© d’aquesta edició, Fundació Universitat Oberta de Catalunya (FUOC)
Av. Tibidabo, 39-43, 08035 Barcelona
Autoria: Marc Grijalvo Pujol
Producció: FUOC
Tots els drets reservats
Cap part d'aquesta publicació, incloent-hi el disseny general i la coberta, no pot ser copiada,
reproduïda, emmagatzemada o transmesa de cap manera ni per cap mitjà, tant si és elèctric com
mecànic, òptic, de gravació, de fotocòpia o per altres mètodes, sense l'autorització prèvia
per escrit del titular dels drets.
© FUOC • PID_00283000 L’estructura dels mercats de turisme especialitzat (II)
Índex
Introducció.................................................................................................. 5
Objectius....................................................................................................... 6
1. El turisme motivat per la salut..................................................... 7

1.1. Conceptualització ........................................................................ 7
1.2. Tipologia d’oferta i demanda turística ........................................ 12
2. El turisme inclusiu i accessible...................................................... 16

3. El turisme motivat pels negocis..................................................... 26

4. Altres segments de turisme específic............................................ 38

4.1. Turisme esportiu .......................................................................... 38
4.2. Turisme d’esdeveniments ............................................................ 40
4.3. Turisme de parcs temàtics ........................................................... 43
4.4. Turisme fosc ................................................................................ 45
Bibliografia................................................................................................. 49
© FUOC • PID_00283000 5 L’estructura dels mercats de turisme especialitzat (II)
Introducció
El fenomen de la llarga cua fa que el nombre de segments de turisme especi-

alitzat tingui una llarga extensió i les propostes només estan limitades per la
capacitat de les destinacions d’oferir ofertes d’aquesta tipologia turística. Mal-
grat aquesta enorme profunditat de generació de propostes –moltes d’aquestes
amb una baixa penetració de quota de mercat–, trobem segments de turisme
especialitzat amb una demanda turística rellevant i creixent. Entre aquests seg-
ments, trobem motivacions vinculades a la salut, els negocis o, fins i tot, el
turisme fosc.
Entre aquest turisme especialitzat també podem trobar el que coneixem com a
turisme inclusiu i accessible. Malgrat que semblaria que ha de ser quelcom trans-
versal, la realitat fa que aquelles destinacions que treballen aquest segment ho
facin sota el prisma d’un turisme especialitzat.
Així doncs, convé estar molt al cas dels actuals segments de demanda de tu-
risme especialitzat, però també de moltes modalitats que potser en l’actualitat
són incipients, però que en un futur pròxim es convertiran en segments relle-
vants de l’activitat turística.
Objectius
Amb l’estudi d’aquest mòdul s’hauran d’assolir els objectius següents:
1. Contextualitzar les diferents motivacions turístiques i el desenvolupament

dels segments de turisme especialitzat que permeti visualitzar propostes
turístiques focalitzades.
2. Identificar els trets essencials dels models de turisme motivat per a la salut,
i també les característiques bàsiques de la seva oferta i demanda.
3. Identificar els trets essencials dels models de turisme inclusiu i accessible,

i també les característiques bàsiques de la seva oferta i demanda.
4. Comprendre les implicacions i necessitats especifiques dels diferents

col·lectius que els permetin poder gaudir de l’experiència turística.
5. Identificar els trets essencials dels models de turisme motivat per als ne-
gocis, i també les característiques bàsiques de la seva oferta i demanda.
6. Conèixer les principals característiques dels segments de turisme especia-

litzat, com el turisme esportiu, el turisme d’esdeveniments, el turisme de
parcs temàtics i el turisme fosc.
1. El turisme motivat per la salut
1.1. Conceptualització
El turisme motivat per la salut ha tingut un creixement�exponencial�als�dar-

rers�anys, tant en destinacions consolidades –per la qual cosa han esdevingut
un segment de la llarga cua (long tail)– com en destinacions emergents, fet que
genera una nova oferta turística especialitzada.
La simple definició o conceptualització d’aquest segment incorpora diferents

problemes, alguns dels quals lingüístics –en les traduccions dels termes– i
d’altres d’índole cultural (OMT, 2019).
En la seva definició més acceptada, entenem el turisme motivat per la

salut com aquell que té en la seva principal motivació la vinculació del
desplaçament turístic arran de la salut física, mental o espiritual mitjan-
çant activitats mèdiques o de benestar.
Aquesta motivació concreta i específica és el que el converteix en un segment

de turisme especialitzat.
Seguint la definició, sota el paraigua del turisme motivat per la salut, podem
trobar-hi clarament dues tipologies diferenciades (Smith i altres, 2011):
1)�Turisme�de�benestar: hi conceptualitzaríem tots aquells moviments turís-

tics que tenen de rerefons una motivació vinculada a la millora d’elements
com el benestar�físic,�mental�o�espiritual de les persones. En aquesta branca,
la conceptualització és àmplia, fet que fa entrar o sortir d’aquesta categoria
molts productes turístics en funció de la mirada que hi fem. Sota el prisma
de turisme de benestar, hi podem trobar propostes tan dispars com la visita a
un establiment balneari, el desplaçament a una destinació on el clima és més
òptim per a les nostres condicions de salut o un retir espiritual.
Figura 1. Turisme conscient o mindful travel

Mindful travel
El turisme conscient o mindful

travel està associat al turisme
de benestar i té com a objectiu
anar a cercar un punt de vista
de desenvolupament personal
amb les emocions generades
durant el viatge turístic.
El turisme de salut
La creació dels hospitals és

un dels elements més desta-
cables de la medicina àrab,
que va ser capaç de disposar
d’autèntics centres de referèn-
cia on hi acudia gent de totes
les contrades per guarir-se les
ferides o per fer-hi aprenentat-
ges, perquè també eren cen-
tres de formació.
Font: <https://pxhere.com/en/photo/860175>
2)�Turisme�mèdic: serien tots aquells moviments turístics que tenen com a

motivació la realització d’actuacions de tipus mèdic, siguin vinculades a la
fase diagnòstica, el tractament mèdic o la cura, i també la rehabilitació. En el
Figura�2.�La�medicina�al�món�àrab
turisme mèdic, s’inclou tot tipus de perfils de teràpies mèdiques. A diferència Font: <https://www.balansiya.com/
herencia_ medicina.html>
del turisme de benestar, en aquest cas la conceptualització de la subcategoria
és molt més acotada i, per tant, és més fàcil la identificació de la corresponent
demanda associada.
El turisme de salut: repàs per la visió històrica i culturalment transversal
Malgrat que en les societats occidentals el turisme de salut té una visió de segment turís-
tic que es considera relativament recent, la història de les civilitzacions ens demostra el
contrari. Ja a l’antiga Mesopotàmia trobem documentades peregrinacions cap a temples
sagrats on, més enllà dels motius religiosos, hi havia la motivació d’anar a cercar-hi per-
sones que els permetessin guarir les malalties que patien.
Aquest fet, però, és especialment paradigmàtic dels desplaçaments de moltes de les cul-
tures al llarg de la història: els grecs visitaven el temple d’Asclepi a Epidaure per tal de
cercar-hi cures amb banys calents i vi; els romans visitaven ciutats atrets pels seus grans
centres termals; en la cultura islàmica, està documentat que el centre mèdic d’Al-Man-
suri exercia un paper d’acollida de viatgers de tot el món musulmà que hi anaven pels
seus avançats coneixements mèdics; a la cultura japonesa, tenim el conegut com a onsen
japonès, que seria semblant als banys termals, amb tractament dels dolors i cura de les
ferides; fins i tot, en el despertar turístic de moltes poblacions del litoral mediterrani,
aquest tenia com a rerefons el turisme de salut, amb la cerca dels coneguts com a «banys
de mar» que milloraven els problemes pulmonars.
Per tant, malgrat que de vegades es visualitzi com un segment emergent, el turisme mo-
tivat per la salut ha estat sempre un dels fils conductors dels desplaçaments de les perso-
nes al llarg de la història.
Els motius que expliquen el creixement que ha experimentat aquest segment

són diversos, entre els quals podem trobar els següents:
1)�Una�tendència�global�en�les�societats�occidentals�orientada�al�consum
de�productes�més�saludables i que milloren el benestar de les persones. En
aquesta línia, el sector turístic no n’ha estat aliè i també ha sabut explotar
aquestes noves tendències de consum, amb propostes de turisme fonamenta-

des en el benestar i la salut. L’actual procés de concentració de la població
mundial entorn de les ciutats i els hàbits de vida sedentaris –tant vinculats
als entorns com a les feines– fa que el turisme de benestar també es mostri
com un element en contraposició�amb�la�quotidianitat i –per tant– com un
trencament durant els períodes vacacionals dels hàbits menys saludables.
Figura 3. Productes saludables

Tendències saludables
La tendència de nous produc-

tes saludables en el consum de
les societats occidentals també
ha tingut la seva rèplica en el
sector turístic, amb propostes
vinculades al turisme de salut i
benestar.
Font: <https://pixnio.com/es/media/jugo-de-organica-verduras-ensalada-vegetales>
En aquestes tendències globals, també hi té un important pes l’envelliment de

la població occidental i una més gran presa de consciència en la importància
de la salut i en els elements de benestar i qualitat de vida.
2)�L’eclosió�de�doble�via�que�s’ha�produït�en�el�cas�del�subsegment�del�tu-
risme�mèdic. Tradicionalment, els països amb sistemes sanitaris menys evo-
lucionats –especialment en relació amb el sistema sanitari públic– generaven
un flux�turístic�cap�a�societats�occidentals amb sistemes sanitaris (tant pú-
blics com privats) molt més desenvolupats. Aquest era un procés que també
es generava internament en els mateixos estats, entre territoris amb millors i
pitjors centres sanitaris.
A la darrera dècada, aquest flux de turisme mèdic s’ha mantingut, però tam-
bé s’ha generat un procés a la inversa. Molts països amb rendes per càpita in-
feriors han desenvolupat propostes de clíniques privades punteres, que amb
preus competitius han estat capaces de generar un flux�de�turisme�mèdic�de
societats�occidentals cap a societats a priori amb condicions sanitàries menys
òptimes. Un bon exemple d’aquesta doble via és com algunes companyies
d’assegurances mèdiques occidentals ofereixen en el seu catàleg de centres mè-
dics centres que estan en països menys desenvolupats.
Figura 4. Carrer de l’Habana (Cuba)

Turisme mèdic a Cuba
Un bon exemple de com les

companyies mèdiques priva-
des aposten pel turisme mè-
dic és el conveni firmat l’any
2018 entre el govern cubà i la
companyia canadenca COGIR,
per a l’atenció mèdica de turis-
tes de la tercera edat a Cuba.
La singularitat de la proposta
cubana no es fonamenta en la
proposta de les clíniques priva-
des, sinó en el sistema de salut
públic.
Enllaços complementaris
Podeu consultar les propos-

Font: <https://www.flickr.com/photos/ewolivera/33200969148>
tes que ofereix l’agència de
viatges Gorgeous Getaways a
la seva pàgina web: <https://
Turisme mèdic per cirurgia plàstica gorgeousgetaways.com/ des-
tinations/>
La demanda de les societats –majoritàriament occidentals– de procediments de cirurgia
I en el següent enllaç tro-
plàstica ha tingut un increment exponencial a les darreres dècades. Aquest fet ha con-
bareu la guia per al turisme
vertit el turisme mèdic motivat per intervencions de cirurgia plàstica en un segment en de cirurgia plàstica que ha
auge. Hi ha moltes propostes que es poden trobar a la xarxa de clíniques privades situades publicat la ISAPS: <https://
arreu del món que ofereixen preus molt més competitius que no pas als països d’origen www.isaps.org/es/guia-turis-
per fer aquestes intervencions. mo-medico/consejos-para-tu-
ristas-cirugia-plastica/>
En aquest marc, han aparegut empreses especialitzades, algunes de les quals operen sota
el model d’agències de viatges especialitzades, que ofereixen paquets complets tancats,
en què combinen experiències turístiques com el tresc, el senderisme o el turisme de
benestar amb intervencions de cirurgia plàstica. És força interessant fer un passeig per les
propostes que ofereix, en aquest sentit, una de les agències líders del sector i que resulta
molt il·lustratiu d’aquesta tendència: Gorgeous Getaways.
Aquesta eclosió també ha destapat molts problemes i ha posat de manifest la necessitat

d’incorporar codis ètics envers aquest segment. Un exemple del pes que té aquesta moda-
litat turística el podem trobar en el fet que la mateixa ISAPS (sigles en anglès d’Associació
Internacional de Cirurgia Plàstica Estètica) ha publicat una guia respecte d’elements a
considerar a l’hora de practicar el turisme mèdic o turisme de cirurgia plàstica.
3)�La�creació�de�nous�productes�turístics�vinculats�al�benestar. La demanda
ha tingut un reflex en les propostes de les empreses privades, que han explotat
aquestes tendències amb nombrosos productes turístics. Un exemple són les
apostes de l’oferta d’allotjament turístic, que han incorporat els serveis d’un
balneari a les seves instal·lacions, on mitjançant aquest producte es desenvo-
lupa tota una línia de negoci que es basa en massatges, tractaments terapèu-
tics o cures de relaxació i pràctiques vinculades al benestar físic i espiritual.
Un altre clar exemple de creació de nous productes vinculats al benestar és
l’auge�dels�centres�termals, amb productes propis de centres lúdics i termals,
centres de salut, aprofitament d’aigües termals, etc. L’auge d’aquests espais i
centres ha estat possible gràcies a la seva popularització�i�democratització
–normalment també acompanyats d’inversions milionàries– perquè, després
d’estar durant molt de temps vinculats a una visió elitista, es va saber replan-
tejar el model i, en l’actualitat, es converteixen en autèntics reclams turístics.
Figura 5. Centre termal Blue Lagoon, Reykjavík (Islàndia)

Blue Lagoon
El complex termal Blue Lagoon

d’Islàndia és un bon exemple
de com els complexos entorn
de les aigües termals esdeve-
nen un reclam turístic per a les
destinacions.
Font: <https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Iceland_-_Blue_Lagoon_09_(6571266721).jpg>
4)�La�capacitat�de�combinació�amb�altres�propostes�o�segments�turístics. El
turisme per motius de salut té àmplies possibilitats de combinar-se amb pro-
postes vinculades amb el turisme d’entorns naturals o, fins i tot, amb la cultura
o el turisme religiós. Aquest fet també el converteix en un element atractiu per
generar avantatges�competitius�i�diferenciació entre les diferents destinaci-
ons turístiques o, fins i tot, entre les empreses privades, bones coneixedores
que aquests són elements que posen en valor els seus consumidors. Per tant,
més enllà del que seria la generació d’una demanda específica, aquest segment
també ens permet complementar-la amb altres propostes.
En aquesta capacitat de combinació, també té una especial rellevància el fet

que pràcticament la totalitat de les destinacions tenen la capacitat de poder
desenvolupar –poc o molt, en funció dels recursos– productes turístics vincu-
lats al turisme de benestar i, per tant, resulta un segment en què la major part
de les destinacions turístiques hi troben possibilitats de fer créixer la seva pro-
posta de llarga cua.
5)�El�canvi�de�les�polítiques�sanitàries�occidentals�en�benefici�dels�models
vinculats� a� la� promoció� de� la� salut. En aquests models sanitaris, es posa
l’accent –en contraposició amb el model clàssic de cures– en la prevenció. És
en aquest paper de prevenció de les polítiques de la salut que les diferents línies
relacionades amb el turisme de benestar també prenen rellevància, ja que el
conjunt de la societat té una consciència més gran dels beneficis sanitaris, la
qual cosa s’alinea amb el consum turístic.
Algunes companyies mèdiques privades han estat pioneres en la prescripció

de productes que serien semblants al que coneixem com a turisme de benestar
entre els seus assegurats.
6)�L’ús�intensiu�de�les�noves�tecnologies,�tant�en�les�propostes�de�configu-
ració�del�producte�com�en�la�seva�comercialització. Les noves tècniques i
tecnologies aplicades –especialment en el cas del turisme mèdic, amb tecno-
logies menys invasives i més ràpides– han permès la possibilitat de generar
propostes individuals privades que generen fluxos turístics.
Si l’aparició de les noves tècniques i tecnologies ha estat especialment inten-

sa en el que seria l’àmbit més sanitari, en la seva comercialització i promo-
ció també hi ha tingut un paper especialment notable. La presència d’aquests
productes als entorns en línia és alta i incorporen estratègies de màrqueting
en línia especialment evolucionades. Cada cop més, també trobem iniciatives
i productes que vinculen l’ús de la tecnologia per fomentar�uns�hàbits�més
saludables entre la població, fet que contribueix indirectament a incrementar
la massa de turisme de salut potencial.
(1)
7)�La�visió�des�dels�sistemes�públics�sanitaris�del�turisme�de�salut�com�un Funció pública, però de titulari-
tat privada.
element�per�generar�ingressos�que�permet�equilibrar�els�comptes�de�resul-
tats. Fruit d’aquest fet, molts centres mèdics públics o mixtos1 han generat
línies específiques per oferir propostes de turisme mèdic, de manera que ge-
neren uns ingressos no corrents per als comptes dels hospitals.
Amb tot, la complexitat en aquells casos en què els ciutadans estrangers tenen
accés a la gratuïtat de l’atenció mèdica amb facturació al seu país d’origen,
combinada amb alguns usos fraudulents amb propostes de turisme mèdic, ha
fet endurir algunes regulacions de països occidentals envers aquestes pràcti-
ques.
1.2. Tipologia d’oferta i demanda turística
A l’hora de poder xifrar el volum de la demanda turística vinculada a aquest

segment, les dades globals es consideren poc fiables, perquè hi ha dificultats
de poder disposar de dades que el permetin delimitar amb claredat. Malgrat
això, només en el que seria el segment del turisme mèdic, la Medical Tourism
Association (MTA) xifra el volum del mercat en 100.000�milions�de�dòlars,
fet que posa de manifest la rellevància del segment del turisme especialitzat.
Definir un perfil de la demanda del turisme per motius de salut, també resulta
especialment complex a causa de la disparitat�entre�els�turistes. El perfil del
turista de salut que cerca una millora del seu benestar espiritual amb el consum
de productes vinculats a la meditació difereix enormement del turista de salut
que es fa una operació d’estètica. Malgrat aquesta disparitat, sí que hi ha alguns
elements que es posen de manifest en el conjunt de la demanda del turisme
de salut, com poden ser:
1) Un pes més gran en societats� occidentals, especialment en el marc

d’Europa i els Estats Units d’Amèrica.
2) Un perfil de públic madur en el que serien els productes vinculats al benes-

tar, i especialment dispar en el que seria per turisme mèdic. Amb tot, també es
detecta una especialització�de�perfils�de�la�demanda, en funció de determi-
nats subsegments o nínxols de mercat del turisme de salut.
3) Malgrat que la motivació principal sigui el turisme de salut, la cerca

d’elements i les propostes�turístiques�complementàries acaben determinant
especialment la destinació escollida.
4) La relació� directa� entre� l’estil� de� vida� i� el� comportament� turístic. Els
consumidors que tenen hàbits saludables o estils de vida en què posen en
pràctica activitats vinculades al benestar, són més sensibles a fer propostes
turístiques alineades amb aquest perfil.
Figura 6. Estil de vida saludable

Hàbits saludables
En el perfil de la demanda del

turisme motivat per la salut, hi
ha una correlació directa entre
aquelles persones que al seu
dia a dia incorporen hàbits sa-
ludables i el seu consum du-
rant els períodes vacacionals.
Font: <https://www.hippopx.com/en/man-jumping-happy-excited-run-running-jump-395071>
5) Les tradicions� i� cultures juguen un paper clau en la configuració de la

demanda turística i les seves motivacions.
6) La desestacionalització en el seu consum, ja que no està especialment vin-

culat a un patró estacional. Malgrat que hi ha una afluència més gran en els
períodes vacacionals tradicionals, estem en un segment que té una gran capa-
citat de desestacionalització en la seva demanda.
El turisme sanitari i la COVID-19
És evident que la pandèmia de la COVID-19 ha representat un autèntic terrabastall en

el sector turístic, amb unes caigudes de la demanda del turisme internacional que han
assolit més del 80 %, la qual cosa ha deixat moltes de les destinacions turístiques en una
situació no viscuda a les darreres dècades.
En el procés de recuperació de l’activitat turística, els elements d’índole sanitària han

pres més pes i rellevància en el consum turístic. Certament, es va desenvolupar un petit
segment de turisme mèdic entorn de la vacunació, però el fet que va afectar enormement
la gestió turística és la incorporació de paràmetres de tipus sanitari en la selecció de les
destinacions. La COVID-19 ha deixat destinacions amb un posicionament competitiu
molt debilitat per la visió de territoris on la pandèmia ha tingut una forta incidència, que
s’han trobat en un procés lent de recuperació de la seva imatge i posicionament turístic.
Sense poder parlar pròpiament de turisme per motius de salut, aquesta és una variable
que ha incrementat notablement la seva presència en la ment del consumidor a l’hora
d’escollir la destinació turística.
Si la demanda del turisme vinculat a la salut la podem localitzar territo-

rialment d’una manera més intensa en les societats occidentals, el que
seria la generació d’una oferta vinculada a aquest segment és especial-
ment àmplia i transversal a la major part de les destinacions del planeta.
Hi ha diferents índexs que mesuren les principals destinacions en turisme de

salut i benestar. Entre les destinacions amb més especialització podem tro-
bar-hi destinacions com el Canadà, el Regne Unit, Israel, Singapur, Abu Dhabi
o Costa Rica (Fetscherin i Stephano, 2016).
Pel que fa als productes�i�serveis en el marc del turisme sanitari, l’oferta és

molt àmplia, com ara:
• Hotels amb instal·lacions termals.
• Clíniques especialitzades en turisme mèdic, especialment entorn de la ci-

rurgia i les clíniques dentals.
• Creuers especialitzats en turisme sanitari.
• Balnearis i centres de salut, molts dels quals compten amb grans infraes-
tructures.
• Retirs espirituals i propostes de petits productes turístics vinculats a la salut

i l’equilibri espiritual.
• Agències de viatges especialitzades.
• Espais naturals «terapèutics», tant d’entorns interiors com d’espais del li-
toral.
Figura 7. Lloc web oficial de turisme del Japó

Boscos terapèutics al Japó
Des del lloc web oficial de

turisme del Japó, s’utilitza el
que en denominen «banys de
bosc» per a la creació de pro-
ductes de turisme de benestar
entorn dels boscos. Es tracta
d’una iniciativa semblant als
boscos terapèutics de Catalu-
nya, que és convertir el recurs
dels boscos en un producte de
turisme de benestar.
Font: <https://www.japan.travel/es/guide/forest-bathing/>
Així doncs, són nombroses les propostes que es fan –en molts casos– en el
marc de les petites�i�mitjanes�empreses entorn del turisme de salut, fet que
permet que aquest segment generi capacitat d’innovació i nous productes en-
tre el teixit empresarial local. En podem trobar molts exemples, com són la in-
dústria referida als massatges i tractaments del dolor i benestar en les societats
orientals, o les propostes de productes referides al turisme espiritual a l’Índia.
Prenent com a punt de partida el turisme de salut, es genera una autèntica
indústria�de�múltiples�productes�turístics que l’enriqueixen, tant pel que fa
a la proposta individual com en el conjunt de la cadena de valor.
2. El turisme inclusiu i accessible
Aquest és un segment de turisme específic especialment�singular respecte a

les altres categories, ja que allò que genera la seva classificació no és un perfil
específic de motivació turística, sinó uns condicionants previs respecte del
perfil del consumidor.
En aquest marc, hi ha una forta relació entre el denominat turisme per a tot-
hom o turisme inclusiu, el turisme accessible i el turisme social, que, a vegades,
genera confusions entre els termes.
1)�El�turisme�accessible és l’esforç continu per garantir que les destinacions

turístiques, els productes i els serveis siguin accessibles per a totes les persones,
independentment de les seves limitacions físiques, discapacitats o edats. Això
inclou llocs d’interès turístic de propietat pública i privada. Les millores no
solament beneficien les persones amb discapacitat permanent, sinó també els
pares amb nens petits, els viatgers grans, les persones amb lesions temporals,
com una cama trencada, i també els seus companys de viatge.
Figura 8. Turisme en cadira de rodes

Turisme accessible
El turisme accessible és una de

les tendències transversals en
l’àmbit mundial. A poc a poc,
les destinacions i les empreses
privades estan alineant les se-
ves propostes a aquest perfil i
demanda d’aquest segment.
Font: <https://pxhere.com/es/photo/807925>
2)�El�turisme�per�a�tothom es pot definir com el conjunt d’activitats orien-

tades al turisme i oci que es porten a terme en el temps lliure de l’individu,
a què poden accedir totes les persones al marge del diferent grau de capaci-
tat o discapacitat, amb la qual cosa s’aconsegueix una integració total i, per
tant, una realització individual i social a causa de la interacció de l’usuari amb
l’entorn. Té com a objectiu «aconseguir la normalització del turisme i l’oci per
a totes les persones i contribuir a la seva incorporació com a usuaris de les
infraestructures i els serveis turístics» (Fernández-Villarán, 2007).
3)�El�turisme�social és aquell que vol fer partícip a sectors de la població que

pel fet de patir desigualtat i exclusió a causa d’una altra cultura, pocs recursos
econòmics o viure en regions menys afavorides, poden quedar al marge de
l’activitat turística.
Figura 9. Turista sènior

Programes turístics
Molts dels estats d’arreu del

planeta han desenvolupat pro-
grames turístics dirigits al seg-
ment de persones més grans
de seixanta-cinc anys, que,
en el marc del turisme soci-
al, tenen com a objectiu que
els col·lectius de la gent sè-
nior puguin viatjar. Un bon
exemple són els programes
IMSERSO a Espanya.
Font: <https://pixnio.com/es/media/elder-pensionista-fotografo-vertical-senior>
El turisme per a tothom o turisme inclusiu engloba el turisme accessible

i el turisme social.
És un terme que causa controvèrsia i compta amb força sinònims: turisme

adaptat, turisme sense barreres, turisme per a tots, turisme de fàcil accés o
turisme universal. Aquesta varietat de sinònims ens permet entreveure que –
tot i la bona voluntat– encara hi ha una manca de consens internacional que
aporti una definició satisfactòria per a tots els implicats.
Tipologies de discapacitats o diversitats funcionals
El turisme en aquest segment de demanda ens posa davant de la delimitació de qui són
les persones amb discapacitat. Per emmarcar el segment, entendrem les persones que
presenten dèficits funcionals de caràcter físic, sensorial, intel·lectual o mental que, quan
interaccionen amb barreres diverses, veuen limitada la seva participació plena i efectiva
en la societat en igualtat de condicions que la resta de persones. En aquest context, hi
podem trobar:
1)�Discapacitat�física: la que dificulta o impedeix la mobilitat o el moviment del cos,

o d’una part del cos, en les activitats bàsiques de la vida diària, incloses les discapacitats
d’origen orgànic.
2)�Discapacitat�sensorial: la que afecta un sentit o més d’un sentit a la vegada. En funció

dels sentits afectats, es distingeixen les discapacitats sensorials següents:
a)�Discapacitat�visual: disminució parcial o manca total de la capacitat per veure-hi que

dificulta o impedeix l’acompliment normal de les tasques visuals i provoca dificultats
d’interacció entre la persona afectada i l’entorn. Inclou la ceguesa total i els diferents
graus de baixa visió.
b)�Discapacitat�auditiva: disminució parcial o manca total de la capacitat per percebre

les formes acústiques. Són considerades persones sordes les que tenen discapacitat audi-
tiva.
c)�Sordceguesa: combinació de discapacitat visual i discapacitat auditiva, en diferents

graus, que comporta dificultats de comunicació, de desplaçament i d’accés a la informa-
ció.
3)�Discapacitat�intel·lectual: funcionament intel·lectual inferior al de la mitjana de la

població que pertorba l’aprenentatge, l’assoliment de l’adultesa i l’adaptació social.
4)� Discapacitat� mental: trastorns cognitius, d’afectivitat o de conducta que, per llur
intensitat o gravetat, determinen la necessitat de la persona afectada de suports per al
funcionament psicològic i per a la socialització.
5)�Persones�amb�mobilitat�reduïda: les que tenen limitada la capacitat de desplaçar-se

o d’interaccionar amb l’entorn amb seguretat i autonomia per raó d’una determinada
discapacitat física, sensorial o intel·lectual.
Malgrat moltes de les deficiències que encara podem trobar –el sector tu-
rístic i la societat en general– estan evolucionant les seves propostes cap
a productes més accessibles. En aquest sentit, podem identificar diferents
exemples d’adaptació�de�productes�turístics per al segment de turisme ac-
cessible, que passen per l’adequació d’espais turístics, com les platges, o
l’accessibilitat del transport fins a les destinacions i les corresponents ofertes
privades d’allotjament.
Figura 10. Platges accessibles

Platges accessibles
Les platges accessibles són una

de les adaptacions que han fet
les destinacions del litoral per
apropar-les al concepte de tu-
risme per a tothom.
Font: <https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Playa_accesible.JPG>
No obstant això, les administracions públiques –en el concepte ampli de gestió

de la destinació– i les empreses privades tenen dificultats per pensar en pro-
ductes turístics sota el prisma de turisme inclusiu. Alguns dels elements que
cal tenir en compte a l’hora de dissenyar productes per al turisme inclusiu o
per a tothom per part de les destinacions turístiques són els següents:
1)�Visualitzar�les�dimensions�turístiques�de�la�configuració�de�qualsevol
producte�o�destinació i, per tant, pensar en: infraestructures, recursos i atrac-
tius, equipaments, serveis i organitzacions, i activitats i experiències. El turis-
me d’aquest segment respon a moltes de les mateixes necessitats i motivacions
que qualsevol altre turista.
2)�Pensar�en�com�podem�fer�una�proposta�que�afegeixi�valor�al�producte
turístic en el segment del turisme inclusiu, sobre la base de tres grans eixos:
a) Crear ambient.
b) Proporcionar vivències i sensacions.
c) Reduir esforços, incomoditats i inseguretats.
Són els tres grans elements que ens permetran poder posicionar el producte
d’una manera satisfactòria.
3)�Visualitzar�el�turisme�inclusiu�i�l’accessibilitat�en�un�concepte�ampli.
Aquesta visió àmplia ens ha de permetre poder generar productes i propostes
especialitzades en algun dels diferents subsegments. Potser no es pot fer una
proposta d’accessibilitat universal per a tothom, però podem començar espe-
cialitzant-nos en algun segment en què podem ser competitius.
4)�Cercar�aliances�i�teixir�complicitats, tant en l’àmbit individual empresa-

rial com en l’associatiu o d’administració pública. En el marc del sector turís-
tic, es poden trobar diferents programes que ajuden i acompanyen per donar
suport a actuacions dirigides a la creació de productes accessibles, que cal saber
aprofitar per tal de poder dissenyar propostes que tinguin èxit.
Figura 11. Ruta en un entorn natural per a persones cegues

Turisme per a persones
invidents
En l’actualitat, podem tro-

bar rutes turístiques en en-
torns naturals adaptades per a
l’accessibilitat de persones invi-
dents. Es tracta d’una proposta
que permet accedir a un mer-
cat especialment ampli i relle-
vant.
Font: <https://www.flickr.com/photos/34922262@N02/3244793780>
5)�Configurar�productes�turístics�accessibles�per�mitja�de�les�tecnologies�de
la�informació�i�de�la�comunicació�(TIC). Les noves tecnologies ens perme-
ten la configuració de propostes innovadores i adaptades a aquests segments,
que fan que l’experiència turística sigui especialment positiva i rellevant. La
irrupció de les TIC també permet dur a terme propostes sense les quals serien
d’una gran complexitat i cost econòmic, i que, per tant, cal saber aprofitar.
Exemples i guies per a la creació de productes turístics inclusius
En el segment del turisme inclusiu i accessible, un dels agents que ha dut a terme més
actuacions i estudis respecte a això és la Fundació ONCE. Des d’aquest organisme, s’han
desenvolupat projectes per a l’Organització Mundial del Turisme (OMT) i demandes es-
pecífiques de diferents agents turístics (des de l’adaptació de vies verdes per al turisme
accessible a estudis de mercat) que són especialment interessants de tenir en compte si
volem crear productes turístics. Els podem trobar a l’enllaç següent de la seva biblioteca
oberta: <https://biblioteca.fundaciononce.es/publicaciones/etiqueta/turismo-accesible>.
Pel que fa a les destinacions turístiques, encara és un segment en què hi ha

un baix�nivell�d’especialització, tot i que és un nínxol de mercat que perme-
tria posicionar i diferenciar les destinacions turístiques. Les destinacions que
siguin capaces de generar aquesta especialització en tota la cadena de valor
turística (tant en el transport, allotjament i recursos turístics com en qualse-
vol espai de consum turístic) tindran un posicionament de mercat altament
competitiu, en l’actualitat i en el futur.
Un bon punt de partida a l’hora de contextualitzar el que representa el turisme

inclusiu i accessible són les paraules de Taleb D. Rifai, secretari de l’OMT, el
Dia Mundial del Turisme l’any 2016 i que tenen plena vigència ara com ara:
«L’accessibilitat hauria ser al cor i al centre de les polítiques de turisme i de les estratègies
de negoci. No solament pels drets humans, que són importants, sinó també com a gran
potencial�de�mercat i una gran oportunitat�de�negoci. Amb l’envelliment de la pobla-
ció, tothom en sortirà beneficiat, més tard o més d’hora, de l’accessibilitat universal en
turisme».
Aquestes paraules ens permeten posar en context el gran mercat i deman-

da que hi ha en relació amb l’accessibilitat turística. Segons les dades de
l’Organització Mundial de la Salut (2021), l’any 2020 hi havia més�de�1.300
milions�de�persones�amb�discapacitat�al�món, fet que representava aproxi-
madament un 15 % de la població mundial. Aquestes dades eren de valors
entorn del 10 % l’any 2006 i les projeccions futures mostren la magnitud del
mercat potencial: es calcula que el�2050�hi�haurà�més�de�2.000�milions�de
persones�de�més�de�seixanta�anys. A la Unió Europea, un 70 % de les perso-
nes tindran més de seixanta anys.
Figura 12. Turisme sènior

Turisme sènior
El turisme sènior no solament

és un mercat actual, sinó que
totes les tendències apunten
que les destinacions han de ser
capaces de fer propostes dirigi-
des a un dels segments més re-
llevants de la demanda turísti-
ca en pocs anys.
Font: <https://pxhere.com/es/photo/552870>
Si aquest és el mercat potencial, resulta especialment interessant conèixer qui-

nes són les característiques de la demanda actual en alguns dels estudis que
s’han dut a terme respecte d’aquest segment:
1) Segons l’EUROSTAT, l’estada�mitjana d’aquest sector turístic oscil·la entre

dues i quatre setmanes, i el 51 % perceben una pensió o estan jubilats. Aquest
fet és especialment interessant per al sector turístic, perquè ofereix la possi-
bilitat de fer propostes en aquest segment que permetin desestacionalitzar la
demanda.
2) Un estudi fet al Regne Unit per NOP Consumer (2003) revela que a les
persones amb discapacitat enquestades els agradaria anar de vacances, tot i
les barreres existents. Per a aquells amb nens, la motivació principal era el
plaer de viatjar en família i oferir als nens noves experiències. Per als adults,
la principal raó era el desig de viatjar i viure noves experiències.
3) Shaw i Coles (2005) estudien els viatgers amb discapacitat del Regne Unit,
i identifiquen com a principals motivacions per viatjar el descans, la relaxa-
ció, la sensació de la llibertat i l’experiència de visitar nous llocs. Així doncs,
estem en un perfil de motivació de la demanda no especialment diferenciat
del turista sense cap limitació, fet que hauria de permetre visualitzar la com-
plementarietat�de�les�propostes entre els diferents segments.
4) A Alemanya, un estudi del Ministeri Federal d’Economia i Treball (BMWA,

2004) compara les principals motivacions�dels�viatgers�amb�discapacitat�i
sense. Les diferències entre les motivacions d’un segment i l’altre van ser mí-
nimes i van identificar com a principals factors en ambdós grups la relaxació,
el descans i la desconnexió. Per als discapacitats, però, s’afegia com un dels
interessos principals el desig de viatjar a un clima més càlid, millorar la salut
i experimentar la natura.
5) En l’enquesta duta a terme per la Plataforma Estatal de Discapacitats Físics

(PEDRIF), les motivacions principals són l’oci, l’esbarjo i les vacances; sobretot
diversió, escapar de la rutina, conèixer llocs nous, descans, gaudir del camp
o la platja, establir relacions socials, oportunitat d’autoconeixement, turisme
cultural, obtenció de llibertat i pràctica o interès esportiu.
Figura 13. Turisme per a persones amb discapacitat intel·lectual

Mancança del sector
turístic
La proposta de productes turís-

tics dissenyats per a persones
amb discapacitat intel·lectual
és una de les principals man-
cances del sector turístic, que
de moment s’ha mostrat aliè i
insensible a aquest segment de
mercat.
Font: <https://turismonolimits.wordpress.com/2015/05/29/la-importancia-del-turismo-accesible-en-la-actualidad/>
6) En aquest context d’estudis que ens dibuixen el perfil de l’oferta i la deman-

da, resulta interessant el que va fer la Fundació ONCE i Ilunion (2016) que,
entre diferents elements, analitza la visió de l’oferta de les destinacions per
part dels turistes d’aquest segment:
• Els turistes amb necessitats especials consideren que el transport i els allot-
jaments són els únics aspectes de la seva experiència que assoleixen un
nivell d’accessibilitat moderat (7,5 i 7).
• Els menys accessibles són les botigues i comerços (5,8), les infraestructures
i els serveis públics (5,9), les oficines de turisme (6) i les excursions turís-
tiques (6); els museus i llocs d’interès estan en un lloc intermedi (6,4).
• Per tipologies, els turistes amb discapacitat visual i auditiva són els que
pitjor valoren l’accessibilitat.
Per tant, atenent la visió de la demanda, l’oferta turística de les destinacions

encara ha de fer molts passos per adaptar els seus productes i serveis a les
necessitats d’aquest segment.
Marcs normatius del turisme accessible
La comunitat internacional ha reconegut expressament que, en un entorn accessible i

amb absència de barreres, les persones amb discapacitat milloren significativament les
habilitats i l’autonomia i incrementen la participació i l’autogestió en la vida diària i
social, de manera que s’eviten situacions de marginació i es redueix la dependència de
tercers.
També ha reconegut que l’accessibilitat a l’entorn ofereix oportunitats de millora, perquè

el fet de dotar de condicions adequades els llocs de treball, les escoles, els establiments,
els comerços, els espais culturals, els transports, els productes i els serveis comporta una
activitat productiva superior, especialment de renovació, d’innovació i de disseny, i in-
crementa el nombre d’usuaris, persones que sense aquestes condicions no hi podrien
participar de cap manera.
En el marc normatiu internacional, podem trobar el paper que ha exercit en diferents

moments l’ONU, amb diferents declaracions i convenis alineats amb l’accessibilitat de
les persones. Amb tot –i també passa en el marc europeu– s’ha delegat en gran manera als
estats la regulació de les normatives. Aquestes s’han desenvolupat sota un prisma genèric
més que no pas sota la mirada turística. En general, però, estem davant de propostes
que normativament posen una gran part del seu focus o atenció en elements de disseny
arquitectònic dels espais i no tant als serveis que s’ofereixen. Aquesta és una constant
que podem trobar pràcticament a tot el marc normatiu de tots els estats que han dut a
terme regulacions.
Les dades del perfil de la demanda i el volum que representa el sector del
turisme accesible mostren l’enorme potencial de creixement i la capa-
citat de reposicionament de les marques de les destinacions.
En aquesta línia, podem trobar propostes fetes des de la visió de l’oferta que
apunten cap a aquesta especialització i reposicionament:
1)�Allotjament. En el marc de l’allotjament turístic, són moltes les empreses

–tant d’allotjament hoteler com extrahoteler– que fan esforços per adaptar
les seves instal·lacions a aquests segments d’accessibilitat. Una bona mostra
d’especialització és la cadena hotelera Ilunion o, fins i tot, diferents allotja-
ments de turisme rural que adapten els seus espais per al turisme accessible.
Figura 14. Habitació de l’hotel Ilunion de Bilbao

Hotels Ilunion
Com es pot comprovar a la fi-

gura 14, la proposta dels ho-
tels Ilunion posicionant dels
seus hotels com a espais ac-
cessibles és el seu principal
avantatge comparatiu respecte
d’altres allotjaments turístics.
Podem trobar gaires diferèn-
cies a l’habitació de la imatge
amb una habitació d’un altre
allotjament hoteler? Especialit-
zar-se en turisme accessible no
implica renunciar als altres seg-
ments, són mercats comple-
mentaris.
Font: <https://www.ilunionbilbao.com/habitacion/habitacion-estandar/#main-view>
2)�Espais�turístics. En les destinacions turístiques, podem trobar multitud de

propostes d’espais turístics que a poc a poc es van adaptant per poder donar
resposta a un turisme inclusiu. Un dels exemples més evidents són les adap-
tacions de les platges a les destinacions de litoral, però també trobem rutes
turístiques adaptades, activitats de turisme actiu o senderisme.
En els entorns urbans, hi ha moltes propostes vinculades al turisme cultural

que incorporen criteris d’accessibilitat, perquè estan alineats amb les propos-
tes de les mateixes administracions locals cap a la seva ciutadania i el sector
turístic ho pot aprofitar per fer propostes turístiques especialitzades.
En entorns naturals, ha costat més generar aquestes propostes turístiques espe-

cífiques, malgrat que, en l’actualitat, van apareixent diferents iniciatives que
hi donen resposta.
3)�Intermediació. En el segment del turisme inclusiu, diferents agències de

viatges han trobat un segment on créixer i fer propostes especialitzades. Hi ha
diferents propostes d’agències de viatges que especialitzen les seves propostes
entorn del disseny de viatges accessibles, adaptats a la realitat dels seus clients.
En el cas de les agències de viatges amb voluntats més generalistes, només el
segment sènior desperta especial interès i podem trobar propostes pensades en
aquest segment que incorporen elements d’accessibilitat.
En el cas de les agències de viatges en línia (OTA, online travel agency), trobem
que a poc a poc –tot i que encara d’una manera minoritària– es comencen
a incorporar filtres en les cerques que ens permeten seleccionar quins allotja-
ments o productes turístics incorporen criteris d’accessibilitat.
Figura 15. Imatge del portal Wheelchair World

Wheelchair World
El lloc web de l’agència de vi-

atges Wheelchair World és un
exemple de segmentació dins
de l’accessibilitat turística, que
fa propostes de turisme acces-
sible per al perfil de persones
amb cadira de rodes.
Font: <https://wheelchairworld.org>
4)�Destinacions�turístiques. Tot i que d’una manera incipient, algunes desti-

nacions turístiques estan llançant iniciatives per posicionar-se en aquest seg-
ment, com poden ser els casos de Màlaga, La Rioja o Lloret de Mar. Malgrat
aquest fet, moltes vegades costa trobar propostes que permetin viure –sota una
visió integral de la proposta turística– les destinacions des d’una perspectiva
accessible completa.
3. El turisme motivat pels negocis
Generalment, quan parlem del sector turístic, hi ha una clara tendència a pen-
sar en les motivacions motivades per l’oci, però hi ha un segment que s’allunya
d’aquest paradigma: el turisme motivat pels negocis.
La definició de turisme motivat pels negocis està determinada pel con-

junt de corrents turístics en què el motiu del viatge està vinculat a la
realització d’activitats laborals i professionals.
En el marc de l’activitat turística global, representa un total del 15� %� dels

turistes�internacionals, fet que posa de manifest la seva importància i relle-
vància en les mobilitats turístiques. Aquest segment també rep el nom de tu-
risme�MICE, que és l’acrònim de Meetings, Incentives, Conferences & Exhibiti-
ons Industry. Així doncs, el que fa aquest acrònim és segmentar les diferents
tipologies de demanda que podem trobar emmarcades en aquest segment de
turisme específic:
1)�Meetings�o�reunions són un terme general que indica la presència de di-

verses persones en un mateix lloc per desenvolupar una activitat en particular
(en el marc empresarial). Això pot ser sobre una base ad hoc o d’acord amb un
patró establert. Com podem observar, el concepte de reunions és molt difús i
ja intuïm la complexitat tècnica per poder identificar quines són les mobilitats
turístiques derivades d’aquest segment. En la conceptualització de les reuni-
ons o meetings, el nombre d’assistents és baix –se situa en un nombre inferior
a les vint persones–.
2)�Incentives�o�viatges�d’incentius: el viatge d’incentius és una modalitat que

apareix a la darreria del segle XX i està vinculat a eines de gestió dels recursos
humans, amb l’objectiu de motivar i incentivar els treballadors de les empre-
ses. Per fer-ho, es porten a terme viatges majoritàriament de plaer –tot i que
no sempre–, que estan pagats per l’empresa quan s’assoleixen uns determinats
objectius empresarials o individuals per part dels treballadors.
Figura 16. Viatges d’incentius

Viatges d’incentius
Els viatges d’incentius s’han

combinat amb les activitats de
cooperació i treball en equip,
de manera que han generat
els viatges de team building,
que tenen en els entorns na-
turals i les activitats lligades a
l’aventura un dels seus espais
idonis de desenvolupament.
Font: <https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Team_building_GC.JPG>
Team building, l’evolució del viatge d’incentius
Les activitats de team building són un mecanisme empresarial per a la configuració

d’equips i per fomentar-ne el seu comportament. Malgrat que és una activitat que no té
associada intrínsecament l’activitat turística (es pot fer una activitat de team building a
la mateixa empresa durant una estona), l’evolució d’aquesta activitat ha fet que moltes
vegades quedi vinculada al consum turístic. Moltes empreses acaben duent a terme acti-
vitats de team building i de cohesió de grups mitjançant viatges o sortides, que formari-
en part d’una evolució del viatge d’incentius, però sense estar vinculat –normalment– a
l’assoliment de cap resultat.
En aquesta modalitat, són especialment paradigmàtiques les activitats vinculades a la

natura i les activitats esportives en equip, que cerquen el reforç dels llaços i lligams entre
els participants. En aquest segment, també han proliferat les empreses especialitzades en
la configuració de productes i la intermediació especialista.
3)�Conferences�o�conferències: aquesta és una de les categories que porta as-

sociada una complexitat més gran a l’hora de la seva definició, especialment a
causa de la traducció de la terminologia. En aquest grup, podem situar les mo-
bilitats turístiques que tenen com a motivació l’assistència a una conferència
–duta a terme en el marc d’un congrés o una convenció–:
a)�Els�congressos són reunions regulars de diferents empreses que tenen com

a principals organitzadors les associacions empresarials o les cambres. Entre
les seves característiques, els assistents acostumen a pagar les seves despeses
–o l’empresa de l’assistent– i el volum de persones que mouen acostumen a
tenir un perfil internacional.
Figura 17. Palau de Congressos de París (França)

París
La ciutat de París encapçala la

llista de ciutats en celebracions
de congressos. Un dels seus es-
pais emblemàtics és el Palau
de Congressos, amb una capa-
citat per a 4.000 persones.
Font: <https://es.parisinfo.com/profesionales-paris/74476/Le-Palais-des-Congres-de-Paris-VIPARIS>
b)�Les�convencions són reunions –regulars o no– en què el principal agent

organitzador és una empresa privada. Aquest fet fa que sigui la mateixa em-
presa la que acostuma a ser l’encarregada de sufragar les despeses. El perfil dels
assistents és molt variable, en funció del perfil de l’empresa organitzadora. A
diferència de les reunions, el nombre de persones que es mobilitzen entorn de
les convencions és alt, superior als vint participants. Moltes vegades les con-
vencions tendeixen a cercar allotjaments hotelers que també tinguin la capa-
citat d’oferir espais i sales on fer les trobades de grup.
3)� Exhibitions� industry� o� exhibicions: en aquest darrer grup de l’acrònim

trobem aquells esdeveniments que tenen com a objectiu la presentació de pro-
ductes o serveis vinculats a un públic convidat –o que ha pagat entrada– amb
l’objectiu d’induir o fer una venda. És una activitat dissenyada per a proveï-
dors específics de productes, equips i serveis per demostrar i promoure en un
determinat mercat. En aquest grup, trobem associats els conceptes de les fires
i les exposicions:
a)�Les�fires estan organitzades per associacions, cambres o fins i tot governs,

amb un perfil de públic general i del propi sector a què es dirigeix la fira. Per
accedir al recinte, s’acostuma a pagar entrada i el negoci està vinculat a la
venda individual.
Figura 18. ITB de Berlín (Alemanya)

ITB de Berlín
La ITB de Berlín és un exem-

ple de fira que, en aquest cas,
està relacionada amb el ma-
teix sector turístic. Amb més
de 10.000 expositors i de
150.000 visitants, és una de
les fires de referència del sector
turístic.
Font: <https://www.flickr.com/photos/breakingtravelnews/33259290952/>
Les fires i el turisme
El sector turístic és especialment prolífer en la creació de diferents fires que tenen el ma-
teix sector turístic com a focus de la seva temàtica. N’hi ha que tenen una visió generalista
del sector i, en canvi, d’altres són fires que es focalitzen en segments concrets del turisme,
amb fires focalitzades en el turisme esportiu, el turisme cultural o el mateix turisme de
negocis. Entre les fires més rellevants del sector turístic, hi podem trobar les següents:
• Fitur, a Madrid.
• ITB, a Berlín.
• MITT, a Moscou.
• World Travel Market, a Londres.
• IBTM, a Barcelona.
Aquestes són les que mouen més expositors i arrosseguen un flux més gran de professio-
nals i públic general, amb la qual cosa es converteixen en autèntics aparadors del sector
turístic.
b)�Les�exposicions són trobades en què l’organitzador és un organitzador pro-

fessional d’exposicions i s’hi accedeix mitjançat invitacions específiques. A di-
ferència de les fires, en aquest cas el focus de l’activitat o el negoci se situa més
en el volum que en la venda individual.
Malgrat aquestes classificacions de l’activitat vinculada al MICE, cal dir que

les tendències des de la primeria del segle XXI situen la indústria cap a una
fusió�o�maridatge�de�les�diferents�propostes, especialment en relació amb
el que serien les conferències i les exhibicions. Avui en dia, els grans esdeve-
niments de turisme de negocis combinen les diferents modalitats, la qual co-
sa fa difícil l’encaix exclusivament en només una categoria de les esmentades
anteriorment.
Mobile World Congress
Aquest és un dels esdeveniments vinculats al turisme de negocis amb més repercussió

en l’àmbit mundial. Si, en un primer moment, l’aparició de les noves tecnologies podia
portar a pensar que molts dels congressos tendirien a desaparèixer a favor d’una virtua-
litat superior, la realitat ha estat oposada.
És un esdeveniment amb una assistència presencial que supera les 100.000 persones i que,
després d’un caràcter rotatiu, estableix la seva seu permanent a la ciutat de Barcelona.
Per observar la potència i rellevància de l’esdeveniment per a l’economia de la ciutat que
l’acull, es xifra que el seu impacte econòmic s’acosta als 500 milions d’euros.
El Mobile World Congress és un esdeveniment que també ens permet il·lustrar aquest
maridatge entre les diferents tipologies de MICE, perquè té una part que està clarament
associada al concepte de fira i d’altres parts que tenen una clara relació amb el concepte
de conferència i, fins i tot, de convencions. Un gran esdeveniment de turisme de nego-
cis entorn de la telefonia mòbil que ens mostra la rellevància del turisme MICE per als
territoris i que és paradigmàtic de les tendències en el mateix sector.
En el marc del turisme de negocis, hi ha una figura que té especial rellevàn-

cia en la gestió de les destinacions que pretenen accedir a aquest segment de
mercat: l’oficina de congressos (convention bureau).
L’oficina de congressos és la figura especialitzada en el sector que exer-

ceix com a punt de trobada entre l’oferta especialitzada de les destina-
cions i que s’encarrega de promocionar les destinacions turístiques en
el segment.
En podem trobar diferents figures, tant les oficines de congressos públiques –

que normalment sorgeixen de les iniciatives d’ajuntaments, diputacions o es-
tats–, les que tenen un caràcter exclusivament privat –arrelades en la voluntat
empresarial de posicionar la destinació i més concretament els seus afiliats–,
com les mixtes, amb una part de titularitat i fons públics, però també amb
finançament privat.
Figura 19. Detroit (Estats Units)

Detroit
La primera oficina de congres-

sos es va crear l’any 1896 a
Detroit, sota el prisma de la in-
dústria automobilística. Avui,
el turisme de negocis –i el pa-
per que hi té l’oficina de con-
gressos– és essencial en la se-
va proposta turística. Ho po-
dem observar tot passejant
pel seu lloc web: <https://
visitdetroit.com/>.
Font: <https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Detroit_Skyline_(123143197).jpeg>
Més enllà de la tipologia de turisme de negocis que es desenvolupa, és evi-

dent el gran interès que desperta aquest segment entre els diferents territoris,
que competeixen per dissenyar propostes capaces de captar aquests esdeveni-
ments. Hi ha diversos motius que expliquen l’atractiu per a les destinacions
d’aquest segment de turisme específic, entre els quals podem destacar:
1)�Contribueix�a�una�desestacionalització�de�la�demanda: els estudis mos-

tren com més de dues terceres parts d’aquests esdeveniments es fan a la tardor
i a la primavera. És especialment interessant la desestacionalització en la com-
binació en el turisme d’oci en períodes estivals: el moment de més demanda
del turisme d’oci coincideix amb el de menys demanda del turisme de negocis.
Són corbes de demanda que es complementen perfectament.
2)�La�despesa�turística�del�visitant�se�situa�per�sobre�de�la�del�turista�vaca-
cional. Hi ha estudis que situen la seva despesa en congressos en 350 € per dia
i delegat, tot i que n’hi ha d’altres que la redueixen sensiblement i d’altres que
la incrementen –en gran manera està relacionada amb el perfil específic de
l’esdeveniment de turisme de negocis organitzat i l’origen dels seus assistents–.
El que és una realitat és que la despesa per persona i dia és molt més alta que
en altres segments. Aquest increment de la despesa es produeix en diferents
elements de la cadena de valor turística, especialment intensa en relació amb
l’allotjament, en què els estudis mostren una predilecció en l’allotjament�ho-
teler�de�gamma�alta.
3)�Contribució�a�altres�sectors�productius�i�beneficis�indirectes, perquè és
un element que permet la millora competitiva dels sectors productius del terri-
tori. Un bon exemple són els territoris que tenen un cert grau d’especialització
en un sector i també empren els esdeveniments de turisme de negocis –normal-
ment congressos i fires– per tal de poder reforçar les seves propostes d’activitat
econòmica.
Figura 20. Fira agrària FIMA, Saragossa

Fira agrària FIMA
La fira de maquinària agríco-

la FIMA, que se celebra a la
població de Saragossa, és la
més gran del món en aques-
ta temàtica. Saragossa compta
amb un important entorn agrí-
cola, a més d’empreses indus-
trials que fabriquen una part
de les maquinàries exposades.
Així doncs, la fira permet millo-
rar el posicionament competi-
tiu de tot el sector agroindus-
trial d’aquest territori.
Font: <https://www.abc.es>
4)�Es�generen�vendes�turístiques�creuades. El concepte de vendes creuades

s’aplica a diferents camps de la gestió empresarial i, en el cas del turisme de
negocis, hi té una especial incidència. En la seva aplicació ens trobem amb el
fet que, malgrat que la motivació estigui vinculada al turisme de negocis, es
generen altres ingressos turístics provinents del següent:
• Allargaments�de�les�estades, que se situen majoritàriament en el postes-

deveniment i que aprofiten per a visites vinculades al turisme d’oci a la
ciutat o destinacions del turisme de negocis.
• Grups�familiars: les estadístiques apunten que prop del 20 % dels assis-

tents viatgen acompanyats. Aquest fet genera una indústria de serveis com-
plementaris per als acompanyants vinculada al turisme d’oci de la des-
tinació, que omple d’activitats l’agenda dels acompanyants mentre dura
l’esdeveniment professional.
• Posteriors� visites a les destinacions en el model de turisme vacacional.

Diferents estudis mostren una correlació en la selecció de les destinacions
escollides per al consum de turisme d’oci en destinacions on s’ha fet una
sortida vinculada al turisme de negocis. Normalment amb agendes molt
completes, es genera la necessitat de tornar a visitar la destinació en què
s’ha pogut fer un breu «tast».
5) Les destinacions turístiques –tot i que no d’una manera tan transversal–

també troben atractiu el sector del turisme de negocis, perquè permet:
• Generar interès de les empreses per trobar nous espais i experiències.

• Aprofitar els excedents dels esdeveniments que genera la metròpoli i
l’aprofitament dels seus espais.
• Accedir a un nou mercat turístic.
• Crear sinèrgies amb altres segments turístics.
• Generar marca de ciutat.
Així doncs, són molts els atractius que presenta aquest segment de turisme
especialitzat per a les destinacions, malgrat que també hi ha obstacles clars per
tal de desenvolupar propostes d’èxit. Alguns dels elements que dificulten més
l’accés de les destinacions turístiques a aquest mercat són:
• la necessitat d’equipaments i serveis d’alta qualitat,
• l’exigència del mercat –tant de les empreses com dels organitzadors–,
• els alts volums de demanda en períodes curts de temps –amb les dificultats
tècniques que generen–,
• les accions de comercialització molt específiques que es requereixen –amb

resultats de molt difícil visualització a curt termini i períodes de maduració
que superen els quatre anys per posicionar una destinació–,
• la gran competència entre ciutats i territoris per a la captació dels segments

de demanda i esdeveniments més rellevants i de més impacte i repercussió.
El turisme de negocis té un comportament o una idiosincràsia específica en

el que seria la configuració de la demanda associada a aquest segment. Si en
el turisme d’oci, la demanda està associada a una mateixa unitat de presa de
decisions i consum turístic, en el cas del turisme de negocis hi trobem dife-
rents agents que intervenen d’una manera determinant en la configuració de
la demanda:
• El� decisor: en la generació del turisme de negocis, la figura del decisor

recau –en l’àmbit empresarial– en la presidència o en el comitè de direcció
empresarial o la presidència dels organismes associats que assisteixen als
esdeveniments.
• Els�propulsors: no estan associats, normalment, a la direcció general de

l’empresa, sinó a la direcció dels diferents departaments empresarials o
unitats específiques, que són qui detecten i fomenten la mobilitat turística
per a esdeveniments MICE, d’acord amb les necessitats concretes. Ja pot
ser des de l’òptica dels departaments de recursos humans, amb propostes
vinculades a la motivació dels treballadors, com des de departaments que
tenen necessitats, com poden ser les vinculades a vendes amb la partici-
pació a fires o exposicions, o a l’accés a coneixement rellevant amb parti-
cipació a congressos o convencions.
• Els�assistents: són qui fan el consum turístic. El seu rol està associat, en
molts casos, a personal qualificat de l’empresa –en el cas de l’assistència
a congressos i convencions–, a tot un departament de vendes –que, fins
i tot, pot ampliar la plantilla o subcontractar serveis per assistir a fires i
exposicions–, o pot afectar tota l’empresa en estratègies de management i
motivació del personal.
Per tant, quan parlem de demanda en turisme de negocis, cal tenir present
que els rols poden ser desenvolupats de maneres molt dispars entre els dife-
rents agents que hi intervenen. Es posa el focus en el grup de persones que
assisteixen als esdeveniments, que poden respondre a diferents rols (en funció
de l’esdeveniment): des del paper de públic general, congressistes, delegats,
ponents fins al personal organitzatiu. Per tant, tenim un ampli ventall de di-
ferents�rols�associats�a�la�demanda i el perfil corresponent. Amb tot, algunes
de les característiques que configuren el perfil del públic assistent a esdeveni-
ments MICE són les següents:
1)�Diversitat�de�perfils�professionals, especialment condicionats en funció

del perfil de l’esdeveniment, però amb un cert grau de capacitació acadèmica
com a denominador comú.
2)�Experiència�en�l’assistència�d’activitats�vinculades�al�turisme�MICE, en
què hi ha un perfil experimentat amb un ampli bagatge en assistència a con-
gressos, fires, convencions, etc.
3)�Pressió�de�les�activitats�desenvolupades en el marc del turisme de negocis,

que deixa poc espai per a la realització d’activitats complementàries al focus
de la mobilitat turística principal.
4)� Cerca� d’experiències� complementàries� originals que, fruit de

l’aprenentatge turístic i la pressió del temps, són acuradament seleccionades.
Aquesta cerca d’experiències originals es combina amb un alt grau d’exigència
en la seva qualitat. Aquesta cerca d’activitats i experiències originals també
afecta els mateixos espais de realització dels esdeveniments, en què hi ha una
clara tendència en la cerca d’espais singulars de les destinacions.
Figura 21. Abadia del Sacromonte, Granada

Abadia del Sacromonte
En la cerca d’espais singulars

per fer-hi esdeveniments MI-
CE, un bon exemple és la pro-
posta de Granada: organitzar
jornades a l’Abadia del Sacro-
monte, amb la qual cosa de-
fuig els palaus de congressos o
els allotjaments hotelers.
Font: <https://abadiasacromonte.org>
5)�Un�grau�més�gran�d’aversió�al�risc en totes les seves variants, tant les vin-

culades a la percepció de seguretat de la destinació com els elements derivats
de la qualitat dels serveis percebuts.
La classificació de l’Associació de Congressos i Convencions Internacionals

(ICCA) de les principals destinacions
Una de les classificacions de referència en la configuració de les destinacions especialit-

zades en turisme MICE és el conegut com a rànquing ICCA, que en fa una classificació
per països i ciutats. En els cinc primers llocs, podem trobar els Estats Units d’Amèrica,
Alemanya, França, Espanya i el Regne Unit. Com podem apreciar, les societats occiden-
tals continuen liderant els rànquings, tot i que una de les tendències clares en aquest
segment és el creixement continu de les destinacions asiàtiques, que escalen posicions
constantment.
La classificació no solament és d’estats, sinó també de ciutats, on trobem un clar lideratge

de les ciutats europees. I en les primeres posicions hi ha París, Lisboa, Berlín, Barcelona
i Madrid.
Pel que fa a la configuració de l’oferta de les destinacions que pretenen fer

propostes competitives en el segment del turisme de negocis, hi ha un conjunt
d’elements determinants que cal tenir en compte:
1)�Infraestructura�adequada�a�l’esdeveniment. Aquest és un element clau

per poder accedir al segment de turisme MICE i que, en tota presentació d’una
candidatura, esdevé determinant. Les infraestructures necessàries es focalitzen
en:
a)�Capacitat�en�centres�de�reunions�i�mitjans�per�atendre-les. La capacitat
en nombre de persones dels espais de reunions ens marca clarament quin perfil
d’esdeveniments pot acollir la destinació. Per exemple, si el palau de congres-
sos de la ciutat té una capacitat màxima per a 2.000 persones, no és possible
accedir a congressos internacionals amb un nombre més gran d’assistents.
b)�Places�hoteleres�de�gamma�mitjana�o�alta,�moderna�i�amb�una�correcta
relació�qualitat�i�preu. Aquest també és un fet determinant, i no solament la
qualitat, sinó la capacitat d’allotjament en un moment pic per donar cobertu-
ra a tots els assistents a l’esdeveniment. En el cas de modalitats com el turis-
me d’incentius o convencions corporatives, aquest fet es pot veure accentuat
perquè es demana que tots els assistents s’allotgin al mateix establiment.
c)� Accessibilitat� i� varietat� de� mitjans� de� transport, especialment en

el transport fins a la destinació i la mobilitat corresponent. En la cerca
d’esdeveniments de turisme de negocis internacionals, la connectivitat�aèria
esdevé un element determinant.
d)�Sales�amb�capacitat�per�als�serveis�de�restauració�necessaris, tot i que es

poden complementar amb la possibilitat d’accedir a espais que no siguin de
restauració, però amb serveis d’àpats especialitzats per a aquest segment.
Figura 22. Servei d’àpats MICE 100 % sostenible

Serveis d’àpats
Els serveis d’àpats especialit-

zats en el segment del turis-
me de negocis són un ele-
ment clau en la configuració
de l’oferta turística de la des-
tinació. Una de les tendènci-
es transversals –de què tam-
bé se’n fa ressò el sector– és
la cerca de l’excel·lència, però
també de propostes vinculades
a productes de proximitat i sa-
ludables.
Font: <https://micecatering.com/sostenible/>
2)�Alt�nivell�de�qualitat�en�els�seus�serveis. Un element que s’ha de tenir

present en la configuració de l’oferta turística, és disposar de serveis especia-
litzats de qualitat. Entre aquests serveis hi podem trobar:
a)� Serveis� professionals� per� organitzar� reunions. Moltes vegades, les em-
preses i els organitzadors d’esdeveniments de turisme de negoci deleguen en
agències especialitzades l’organització de l’esdeveniment.
Els organitzadors d’esdeveniments en el turisme de negocis
El turisme de negocis té les seves pròpies figures organitzatives, que exerceixen una fun-
ció semblant a la de les agències de viatges receptives. Si aquesta és una figura que en la
majoria de segments de turisme d’oci ha anat desapareixent, en el turisme de negocis és
una figura central. En aquest marc, podem trobar dos grans grups d’agències organitza-
dores. Per un costat, tenim la figura dels OPC (acrònim d’organitzadors professionals de
congressos) i que està especialitzat exclusivament en aquest segment turístic. De l’altre,
també hi operen les DMC (destination management company) que són les encarregades
de gestionar el turisme receptiu en una regió o zona. També poden organitzar esdeveni-
ments d’una manera més conjunta i global, de manera que també s’encarreguen de les
àrees de promoció o comunicació dels esdeveniments (no està exclusivament vinculat
al segment del MICE).
Algunes de les agències d’OPC i DMC tenen molt de pes i rellevància, ja que moltes ve-
gades són les encarregades de decidir en quina destinació organitzen l’encàrrec del client
i, per tant, esdevenen rellevants per poder generar turisme de negocis a les destinacions.
b)� Serveis� auxiliars:� traducció,� hostesses,� servei� d’àpats� o� decoració. Els

serveis auxiliars seran un dels elements que les destinacions hauran de tenir
presents a l’hora de poder donar resposta a les necessitats organitzatives dels
esdeveniments.
c)� Oferta� garantida� i� professional� d’activitats� turístiques,� culturals,� oci

actiu,�esportives�i�serveis�d’animació�que�diferencien�les�reunions. És en
aquest marc d’oferta de serveis turístics en què esdevé un important punt de
trobada de propostes dels serveis turístics, que normalment estan dirigits per
al turisme d’oci. En aquest perfil de configuració d’oferta d’activitats i serveis,
és important la qualitat, però també la capacitat de treball en volums.
Figura 23. Turistes en una ruta amb plataforma de manillar

Visites amb plataforma de
manillar
En una proposta de turisme de

negocis, és enriquidor fer una
visita amb una plataforma de
manillar al centre de la ciutat.
Amb tot, ens haurem de fer
la pregunta de si tenim prou
capacitat. Si al congrés hi ha
2.000 persones, tenim alguna
empresa amb aquesta quan-
titat de plataformes de mani-
llar a la destinació? Les podem
portar d’algun altre lloc? Una
de les problemàtiques dels ser-
veis en aquest segment són les
altes puntes de demanda asso-
ciada.
Font: <https://pixabay.com/es/photos/siluetas-la-gente-los-turistas-4655414/>
3)�Atmosfera�adequada�per�a�l’esdeveniment. En la configuració de les ofer-

tes especialitzades de turisme de negocis, la capacitat de creació d’una atmos-
fera alineada amb els objectius corporatius és un element important. Malgrat
que pot tenir una certa visió d’immaterialitat o subjectivitat, les atmosferes
adients es configuren mitjançant la imatge de marca de la ciutat, els elements
vinculats al patrimoni cultural de la destinació, la qualitat de vida o la mime-
tització de l’esdeveniment amb els sectors productius del territori.
En aquesta creació d’atmosferes, també hi ha elements importants que estan

vinculats a l’oferta�cultural�i�lúdica que ofereix la destinació, com poden ser:
• Gastronomia singular i diferenciada.
• Oferta d’activitats culturals, oci actiu i esport, sense necessitat de grans

desplaçaments.
• Qualitat del comerç i de l’oferta de turisme de compres.
• Importància de la universitat i actes al seu voltant, tant com a generador

d’esdeveniments com de vinculació amb les temàtiques vinculades al seg-
ment MICE.
• Esdeveniments organitzats en paral·lel en el mateix moment que perme-

ten enriquir la proposta.
4. Altres segments de turisme específic
En el desenvolupament de la llarga cua turística, el nombre de turismes espe-

cífics es va allargant, de manera que genera una multitud de possibles propos-
tes de segments. El sector turístic és un sector especialment dinàmic, capaç
de generar propostes innovadores que, amb el pas del temps, són capaces de
convertir-se en autèntics segments de turisme específic.
A continuació, posem el focus en quatre segments de turisme específic més,

que es considera que també són rellevants i amb una clara tendència a l’alça:
el turisme esportiu, el turisme d’esdeveniments, el turisme de parcs temàtics
i el turisme fosc.
4.1. Turisme esportiu
Aquest segment de turisme especialitzat té com a objectiu el desplaçament tu-

rístic amb una motivació vinculada a l’esport, que es converteix en la motiva-
ció principal del viatge. El binomi turisme i esport ha tingut un gran auge i
s’ha vist afavorit per unes tendències globals. Socialment, la pràctica esportiva
ha incrementat la seva visibilitat, tant vinculada a elements de salut i benestar
com a elements d’imatge.
L’esport és un element cultural amb un gran pes en les societats actuals

i, d’aquesta clara tendència, el turisme esportiu també n’ha estat una
de les derivades.
En el que seria la seva classificació, hi ha diferents perspectives, entre les quals

és especialment interessant el model proposat per Jiménez-Naranjo (2019),
que empra diferents variables per poder classificar el turista esportiu:
• L’activitat�esportiva, podem trobar la modalitat competitiva i la modali-

tat no competitiva.
• La seva participació, és un turista actiu o passiu cap a l’activitat.
• La motivació�del�viatge, que pot estar vinculada a l’oci o a elements pro-

fessionals.
La combinació d’aquests elements ens genera un conjunt de corrents turístics

entorn del turisme esportiu, dels quals destaquen pel seu volum:
1)�Activitats�competitives�actives�per�oci. Aquest seria un segment especial-

ment rellevant, com podrien ser la participació en campionats�o�tornejos. Cal
indicar que aquestes activitats tenen associades un important impacte econò-
mic, perquè en molts casos generen un gran flux de pernoctacions, no sola-
ment dels participants, sinó també dels seus familiars. Per aquest motiu, les
destinacions estan interessades a potenciar aquest perfil d’esdeveniments es-
portius en els seus territoris, ja que si aconsegueixen una massa crítica de par-
ticipants important l’impacte és notable.
Figura 24. Imatge del torneig internacional MICFootball

MICFootball
Les activitats competitives,

com els tornejos, són un
exemple de turisme espor-
tiu amb un gran impacte en
el territori. Un bon exemple
és el campionat de futbol ba-
se MIC que se celebra a Gi-
rona, en què diversos estu-
dis apunten a un impacte de
més de 10 milions d’euros per
al territori. En aquest enllaç,
podeu trobar més informa-
ció del seu impacte: <https://
newsletter.costabrava.org/no-
ticia/ estudi-dimpacte-econo-
mic-del-mic-2018/>.
Font: <https://micfootball.com/en/la-familia-mic-suma-nuevos-paises/>
En aquests casos, la tipologia d’esdeveniments genera un flux turístic derivat

tant de la participació activa com de la passiva (dels acompanyants). Aquesta
seria una categoria que –en determinats casos- estaria entrelligada amb el tu-
risme d’esdeveniments.
2)�Activitats�no�competitives�actives�per�oci. Aquest seria el segment en què

les vacances es fan amb una motivació�de�pràctica�esportiva. Són moltes les
destinacions que fan apostes en aquest sentit, de manera que desenvolupen
projectes de posicionament de la seva destinació per especialitzar-se en deter-
minades pràctiques esportives. Les condicions que té el territori per a una de-
terminada pràctica esportiva en són elements clarament determinants.
En aquest segment, podem trobar destinacions com el Nepal, amb un posici-

onament turístic fortament condicionat a la pràctica de l’alpinisme; Nova Ze-
landa, que s’ha especialitzat en el turisme d’esports d’aventura; o el posicio-
nament en turisme vinculat al golf, amb territoris com l’Algarve o Abu Dhabi
que han desenvolupat importants propostes.
Aquestes són dues de les categories que tenen més pes en el segment del turis-
me motivat per l’esport, però –com es pot apreciar– de la combinació de les tres
variables de segmentació es poden generar multitud�de�perfils�de�demanda
específica de turisme motivat per l’esport.
Les tendències en cicloturisme
En el marc del turisme esportiu, es generen motivacions vinculades a les diferents disci-
plines, en què el cicloturisme esdevé un dels seus subsegments especialment rellevant.
Aquest es pot conceptualitzar des d’una òptica restrictiva i entendrem per cicloturisme
quan el motiu principal de la motivació turística és la pràctica de turisme de bicicleta.
També ho podem fer des d’una òptica més àmplia i incorporar el cicloturisme quan la
pràctica turística en bicicleta és quelcom més complementari a la motivació principal.
Més enllà de les definicions i la manera com acotem el terme, el cicloturisme és una mo-
dalitat turística i de descoberta del territori que creix constantment. Entre les principals
tendències del cicloturisme als propers anys, podem precisar:
• La bicicleta està esdevenint un mitjà de transport legítim, gràcies a la inversió pública

en infraestructures ciclistes i les polítiques de suport a la cultura ciclista.
• Les ciutats estan apostant per sistemes de lloguer de bicicletes públics.
• El transport públic i la bicicleta han d’anar de la mà, perquè són una alternativa viable
al cotxe.
• Les bicicletes de càrrega s’estan posicionant com a solució per transportar els nens.
• Les bicicletes elèctriques poden ser una solució per a les persones grans, amb més
dificultats o en terrenys amb més pendents.
• Un perfil d’usuaris de mitjana edat en creixement, amb poder adquisitiu i capacitat

per invertir tant en la bicicleta com en complements.
• Augment de l’ús de la bicicleta entre les dones.
• Individualització i personalització de la bicicleta amb elements i detalls.
• Les autopistes per a ciclistes estan fent les distàncies entre l’àrea metropolitana i la
ciutat molt més accessibles i més curtes.
• L’augment de la tecnologia i els aparells mòbils faciliten la navegació i el camí als

ciclistes.
4.2. Turisme d’esdeveniments
Aquest segment de turisme específic també rep el nom de turisme�efímer, a

causa de la temporalitat curta i marcada pel fet que en motiva la mobilitat.
El turisme entorn d’esdeveniments té un marcat caràcter transversal

amb altres categories o segments turístics, com pot ser el turisme de ne-
gocis o el turisme esportiu.
A vegades, fa difícil de categoritzar un mateix concepte: un esdeveniment de

turisme esportiu és turisme esportiu o és turisme d’esdeveniments?
Més enllà de la resposta que vulguem donar-hi –que depèn en gran manera
d’elements subjectius–, la generació de l’activitat turística mitjançant esdeve-
niments és una constant amb les propostes turístiques de les destinacions. En
molts casos, les destinacions utilitzen els esdeveniments com a element que
permet configurar la imatge de la pròpia destinació, de manera que alineen el
perfil d’esdeveniments a celebrar amb la proposta estratègica global de la des-
tinació. Aquest és un dels factors que el converteix en especialment interes-
sant per a les destinacions, atès que permet generar un flux�de�turisme�es-
pecífic –que seria el turisme efímer–, al mateix temps que complementa la
proposta de la destinació amb els models de turisme genèric. I la generació
d’esdeveniments no s’alinea exclusivament sota el prisma turístic, sinó que
també és el punt�de�trobada�amb�la�ciutadania�de�la�destinació, que és un
element que enriqueix les propostes dels mateixos esdeveniments i permet
generar un flux més gran d’assistents i un impacte�econòmic per a les ciutats
i les destinacions.
Si, en un primer moment, els esdeveniments –i especialment els grans esdeve- Exposició Universal de
niments– estaven vinculats a destinacions urbanes, en l’actualitat és un model 1889
de�turisme�que�esdevé�transversal i que té molta presència en destinacions L’Exposició Universal de 1889

del litoral o, fins i tot, en destinacions d’interior, que, mitjançant esdeveni- a París ara i sempre serà recor-
dada per la construcció –no
ments d’un format més reduït, assoleixen un flux turístic rellevant. Festivals exempta de polèmica– de la
torre Eiffel, que configurarà per
que giren entorn d’èpoques històriques, la música, jornades gastronòmiques, sempre més l’imaginari turístic
de la ciutat francesa.
esdeveniments esportius o vinculats a èpoques concretes de l’any (com pot
ser el Nadal o Sant Joan) han estat un dels nínxols amb què les destinacions
fora de l’àmbit urbà han aconseguit incorporar el turisme efímer en la seva
proposta turística.
En aquest segment, podem trobar diferents tipologies d’esdeveniments:
1)� Esdeveniments� culturals� i� científics: el sector cultural és un generador

d’esdeveniments turísticament rellevants. En l’eclosió de la mateixa activi-
tat turística i l’interès per conèixer altres punts del planeta, el paper de les
exposicions universals va ser notable i, en molts casos, un motor de turis-
Figura�25.�Exposició�Universal�de�1889
me d’esdeveniments i futures mobilitats turístiques. En el marc del turisme Font: <https://
www.lavanguardia.com/motor/
actualidad/20190131/4684970459/
d’esdeveniments culturals, també és destacable el que està vinculat a les arts automovil-protagonista-exposicion-
universal-paris-1889.html>
escèniques, l’entreteniment i la literatura. El sector turístic és un gran gene-
rador d’esdeveniments en aquestes disciplines, que passa per propostes com
ara els festivals de música, els festivals vinculats a les arts escèniques, com per
exemple el teatre o la dansa, o també els festivals de tipus literari.
Els festivals musicals
En la categoria d’art i entreteniment, hi trobaríem els festivals de música, que són un

gran generador d’activitat turística. En alguns casos, estem davant de la creació de festi-
vals de música en entorns urbans, on la demanda turística es combina plenament amb la
demanda del públic local. En altres casos, ens podem trobar amb festivals amb un com-
ponent completament turístic, en què –sota el model pioner i clonat de Woodstock– es
desenvolupa un esdeveniment musical en un espai aliè a les ciutats i en què el públic
que hi assisteix es converteix en turista.
Sigui quin sigui el model de festival musical, és una evidència la gran vinculació que
tenen les propostes de festivals de música amb el turisme, de manera que es generen
autèntiques riuades de públic que assisteix als festivals musicals que es programen a tots
els territoris.
2)�Esdeveniments�esportius: aquesta és una categoria que també ha tingut

un especial creixement, tant pel que fa a esdeveniments passius –en què el
turista és un espectador– com pel que fa a esdeveniments esportius actius –
en què el turista participa activament–. Alguns esdeveniments esportius tenen
rellevància en l’àmbit mundial i també es converteixen en motor�de�projecció
dels�territoris. En relació amb els esdeveniments esportius, podem remarcar la
rellevància en el seu impacte turístic i la repercussió que tenen esdeveniments
com els Jocs Olímpics o els mundials de les diferents disciplines.
Figura 26. Inauguració dels Jocs Olímpics de Barcelona’92
Font: <https://www.flickr.com/photos/barcelona_cat/7636066058>
3)�Esdeveniments�de�festivitats�locals: aquesta categoria també és capaç de

generar un flux turístic rellevant. Malgrat que algunes festivitats tenen un sig-
nificat merament local, el perfil de la celebració pot convertir aquesta festivitat
en un reclam turístic capaç de generar una gran mobilitat turística vinculada
a l’esdeveniment. En la línia de les festivitats locals, podem trobar propostes
alineades amb els elements culturals o tradicionals i d’altres de nou format.
Un bon exemple de perfil de festivitats rellevants tradicionals poden ser les
conegudes Falles de València o la festivitat de l’Inti Raymi a Perú.
En l’evolució del mateix sector d’esdeveniments, s’ha passat d’una aposta per
a grans esdeveniments –capaços de moure un gran flux de persones– a la cer-
ca d’esdeveniments�d’un�format�més�reduït. Les destinacions han cercat ge-
nerar esdeveniments que puguin ser turísticament rellevants, però intenten
allargar en el temps les mobilitats i evitar concentracions de gran quantitat
de persones en períodes molt curts de temps, fet que complica molts dels ele-
ments de gestió que se’n deriven.
4.3. Turisme de parcs temàtics
Els parcs temàtics són un segment de turisme especialitzat que ha estat capaç
de generar una demanda turística específica, i que ha passat de ser un producte
complementari a la destinació a ser –en alguns casos– el motiu principal de
la mobilitat turística.
Per turisme de parcs temàtics entenem aquell que es desenvolupa en un

complex d’instal·lacions que tenen un eix vertebrador o fil argumental
que fa que tota la seva proposta giri entorn d’aquest element.
Aquest eix o fil argumental tant pot tenir un component cultural, d’oci o qual-
sevol activitat a l’entorn del qual es configura l’oferta associada:
1)� Atraccions: són l’element principal de la proposta del parc temàtic i

s’utilitzen com a principal reclam i punt central en què es visualitza la propos-
ta de tematització. En alguns casos, podem trobar el que coneixem com a parcs
d’atraccions, que es diferencien clarament dels parcs temàtics per l’absència
d’aquest fil argumental o denominador comú capaç d’alinear tota l’oferta.
Figura 27. Parc temàtic d’Efteling (Holanda)

Parc temàtic d’Efteling
El parc temàtic d’Efteling, a

Holanda, és un dels més antics
d’Europa i va obrir les portes
l’any 1952. Gira entorn dels
contes clàssics i és un autèntic
referent europeu.
Font: <https://www.flickr.com/photos/bertknot/8175222506>
Els parcs d’atraccions són un conjunt d’atraccions centralitzades en un espai.

En les tendències actuals, tenen cada cop menys rellevància al mercat i molts
són reconvertits en parcs temàtics. Pel que fa a les atraccions dels parcs temà-
tics, també poden ser de molts tipus:
• Culturals.
• D’oci i aventura.
• Aquàtiques.
• Tecnològiques.
• Educatives.
• Representacions, espectacles o focs artificials.
• Espais museïtzats i centres d’interpretació.
• Altres.
2)�Serveis�complementaris: són els que reforcen la proposta principal, com

poden ser tots els serveis de restauració o botigues, i també una nova generació
que constitueix noves vies d’ingressos, com són el lloguer de vehicles per al
desplaçament al voltant del parc o la creació de tiquets especials que et per-
meten millors condicions per visitar-lo.
3)� Serveis� d’allotjament: un dels serveis que s’ha consolidat és la creació

d’allotjament de propietat del mateix parc (i, per tant, també tematitzat) en
els entorns immediats del parc temàtic. Aquesta és una tendència que ja s’ha
consolidat i permet generar noves vies d’ingressos al parcs temàtics, al mateix
temps que n’incrementa altament la despesa per persona en el seu producte.
En l’actualitat, una gran part dels parcs temàtics s’han convertit en autèntics
ressorts�vacacionals, fet que en molts casos posa en qüestió el mateix model
dels parcs temàtics i la seva capacitat de generació de beneficis�per�a�l’entorn
local. El fet de disposar de clients captius que pernocten, fan els àpats i les
visites en un mateix espai minimitza els impactes que té el parc temàtic com a
dinamitzador de l’activitat econòmica i empresarial de l’entorn. Un altre ele-
ment que ha posat en qüestió el model dels parcs temàtics és els mals resultats
d’algunes de les seves propostes, que tenien clarament un component especu-
latiu urbanístic darrere i que no han estat capaces de poder generar propostes
d’èxit. No tots els parcs temàtics han funcionat bé i molts han hagut de tancar.
Figura 28. Univers Disney

Univers Disney
Des de la inauguració del

primer parc de la factoria,
l’univers Disney ha estat un
dels grans dominadors del seg-
ment de turisme de parcs te-
màtics.
Font: <https://disneyland.disney.go.com/es-us/destinations/disneyland/>
Disney i els parcs temàtics: sigueu benvinguts a l’empresa
A les proximitats de la ciutat de Los Angeles es va veure néixer el primer parc de la factoria,
Disneyland, l’any 1955. El discurs de Walt Disney va començar amb el ja famós «Tots els
que visiteu aquest lloc feliç, sigueu benvinguts».
A partir d’aquí, l’empresa va visualitzar els importants beneficis econòmics directes –en la
gestió dels parcs– i els indirectes –en la gestió de la imatge de marca i les vendes creuades– i
va començar a expandir i clonar el model de parc a tot el planeta. En l’actualitat, l’empresa
Disney Parks –divisió creada específicament per a la gestió d’aquesta unitat de negoci–
disposa de catorze parcs temàtics repartits arreu del planeta. En el seu conjunt, ja han
superat els seixanta milions de visitants als seus parcs, el més visitat dels quals és el Magic
Kingdom, situat a Florida (que també és el més visitat del món amb prop de vint milions
anuals). Cal destacar que, amb les dades de l’any 2019, el segon més visitat ja era el
parc situat a Tòquio. Un exemple del creixement i la bona salut del sector –i en concret
dels parcs Disney– és la facturació de Disney Parks, que l’any 2009 era de poc més de
10.000 milions de dòlars. Al cap de deu anys, l’any 2019, havia escalat per sobre dels
25.000 milions de dòlars, amb un creixement constant dels volums de facturació. Per
contextualitzar la magnitud de la dada, el PIB del Senegal, Islàndia o Bòsnia és inferior
al volum de facturació de la divisió Disney Parks.
4.4. Turisme fosc
El turisme fosc, també anomenat turisme negre o dark tourism és un

segment turístic que es fonamenta en la motivació turística vinculada
a la mort, el patiment, la violència o els desastres.
En alguns casos, es pot arribar a conceptualitzar el turisme fosc com una vari-
ant del turisme cultural, com ens passa amb el turisme de parcs temàtics. Amb
tot, el seu auge als darrers temps li fa tenir entitat pròpia, perquè és visualitzat
com un segment de turisme especialitzat.
En aquest marc, són diversos els espais en què es produeix el que considerem
com a turisme fosc, com poden ser (Dann, 2000):
1)�Llocs�on�s’ha�produït�un�assassinat�en�massa�o�un�genocidi: aquest és
un dels espais del turisme fosc on es produeix un gran flux turístic, amb espais
turísticament rellevants com són els camps de concentració o la visita a la
Zona 0 de les Torres Bessones de Nova York.
Figura 29. La visita al camp de concentració d’Auschwitz (Polònia) forma part clarament del que
coneixem com a turisme fosc
Font: <https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Birkenau_gate.JPG>
2)�Museus�o�espais�museïtzats�relacionats�amb�la�mort: en aquest cas, ob-

servem que el segment es fusiona amb el que a priori podria ser turisme cultural
en la seva modalitat de turisme de museus. Un bon exemple d’aquests espais
museïtzats entorn de la mort és el Museu Imperial de la Guerra de Londres o
el Museu de l’Holocaust de Washington.
3)�Cementiris: la visita a cementiris com a element turístic (que també rep el

nom de necroturisme) és un dels elements del turisme fosc que té una especial
incidència en moltes propostes turístiques. En aquest cas, la visita està foca-
litzada a conèixer els cementiris com a espais de patrimoni artístic, arquitec-
tònic, històric i paisatgístic, i també de les moltes llegendes que sovint s’hi
situen. Per visualitzar la seva rellevància com a producte turístic, l’any 2010
–en el marc del Consell d’Europa– es crea la Ruta� Europea� de� Cementiris,
amb més de 125 cementiris del continent. Especialment coneguts i visitats són
els cementiris de La Recoleta –a Buenos Aires–, el cementiri jueu de Praga o
l’alegre cementiri de Săpânţa a Romania.
4)�Presons�i�espais�de�tortures: són reclams turístics que molts cops comple-

menten la visita als espais patrimonials. En el cas dels espais de tortures, hi
ha nombrosos exemples vinculats a les que van tenir lloc durant el període de
l’Edat Mitjana i, en el cas de les presons, en destaquen productes com la visita
a la presó d’Alcatraz –a San Francisco– o el penal d’Ushuaia, conegut com la
presó de la fi del món.
5)�Turisme�de�batalles: aquesta modalitat de turisme fosc atrau el turista a

espais on es van desenvolupar batalles especialment crues o el desenllaç de les
quals va ser significatiu per l’esdevenir d’un conflicte bèl·lic. Entre els motius
de la visita d’aquests espais podem trobar la commemoració, la peregrinació a
espais de conflicte, elements educatius per al coneixement de la història o un
simple entreteniment. En aquesta modalitat de turisme fosc i en alguns terri-
toris –especialment al món anglosaxó–, es desenvolupen productes turístics
vinculats a les recreacions de les batalles (també rep el nom de reenactment).
Figura 30. Recreació de la batalla de Bull Run, Virgínia (Estats Units)

Batalla de Bull Run
La recreació de la batalla de
Bull Run a l’estat de Virgínia,
als Estats Units d’Amèrica, és
un esdeveniment amb milers
de participants i que atrau
un nombrós públic que visita
aquesta recreació d’una de les
batalles més cruentes amb més
de 10.000 morts.
Font: <https://www.visitpwc.com/blog/post/things-to-do-this-summer/>
6)�Turisme�d’esclavitud: vinculat als períodes d’esclavatge, es genera un flux

turístic amb productes relacionats amb la visita a aquests espais, que compten,
fins i tot, amb recreacions de les embarcacions que traslladaven els esclaus del
continent africà a l’americà o amb relats que expliquen les tragèdies viscudes.
El turisme fosc és especialment dinàmic, de manera que es van creant

multitud de productes i experiències turístiques vinculades a situacions
dramàtiques i límits que viu l’ésser humà.
Un bon exemple en són els productes turístics que es creen per contemplar
la pobresa en determinats barris brasilers (denominat turisme de faveles); les
visites a la central nuclear de Txernòbil vinculades al desastre nuclear que s’hi
va produir (que han augmentat exponencialment després d’una sèrie que hi va
centrar el relat); experimentar en una caminada nocturna a la frontera dels Es-
tats Units d’Amèrica el que pateix una persona que intenta entrar il·legalment;
visites guiades que, fins i tot, simulen un segrest; a Medellín proliferen les
conegudes com a rutes guiades narco, que visiten espais on es van produir as-
sassinats o espais vinculats al càrtel de Medellín; o la visita a la cova de Tham
Luang a Tailàndia, que va passar de tenir poc més d’una desena de visitants
diaris a ser-ne un epicentre turístic –amb desenes d’autocars diaris– després de
narrar en directe com l’any 2018 un grup d’escolars s’hi va quedar atrapat.
Així doncs, són nombrosos els exemples de turisme fosc i com està proliferant
arreu del planeta, on sempre està present el debat vinculat als elements ètics
relacionats amb aquests espais. Els límits�de�la�turistifació�dels�espais�i�dels
comportaments�dels�turistes estan molt presents en totes les anàlisis del tu-
risme fosc.
Bibliografia
Bessy, O. (2010). «The Nature Sporting Activities, as Medium of the Renewal of Tourism
Outlines». Sud-Ouest Européen (núm. 29, pàg. 105-114).
Carrasco, M. J; Padilla, A.; Melgar, S. (2015). «Dark tourism como innovación en pro-
ducto turístico. Concepto y casos de estudio». Estudios Turísticos (núm. 205, pàg 95-118).
Dann, G. M. (2000). «Differentiating Destinations in the Language of Tourism: Harmless

Hype or Promotional Irresponsibility?». Tourism Recreation Research (vol. 2, núm. 25, pàg.
63-75).
Fernández-Villarán, A. (2007). «El acceso al turismo para las personas con discapacidad».
Congreso UNIJES: Desafíos y compromisos del turismo: hacia una visión más humana (pàg. 47-59).
Bilbao: Universitat de Deusto.
Fetscherin, M.; Stephano, R. (2016). «The medical tourism index: Scale development and
validation». Tourism Management (núm. 52).
Fundación ONCE i Ilunion (2016). «Estudio de accesibilidad turística» [en línia]. Funda-
ción Once. [Data de consulta: 21 de juliol de 2021]. <https://www.fundaciononce.es/ca/no-
de/6055>
Gassiot, A. (2016). Accessible Tourism: an Integrated Model of the Behaviour of Tourists with
Disabilities in a Destination. Tesi doctoral. Girona: Universitat de Girona.
González, F. (2009). Ciudades efímeras: transformando el turismo urbano a través de la produc-

ción de eventos. Barcelona: UOC.
Jiménez-Naranjo, H. (2019). «Modelo para la clasificación del turismo Deportivo». Journal

of Sport and Social Sciences (vol. 2).
Medical Tourism Association (2021). «MTI Overview» [en línia]. Medical Tourism. [Data
de consulta: 2 de juny de 2021]. <https://www.medicaltourism.com/mti/home>
NOP Consumer (2003). «Holiday-Taking and Planning Amongst People with a Disability».
Londres: NOP Consumer.
Oppermann, M.; Kye-Sung, C. (1997). «Convention Participation Decision-Making Pro-

cess». Annals of Tourism Research (vol. 24, núm. 1, pàg. 174-191).
Organització Mundial del Turisme (1997). Exploring Health Tourism. Madrid: OMT.
Organització Mundial de la Salut (2021). Discapacidad y salud [en línia]. [Data de con-
sulta: 21 de juliol de 2021]. <https://www.who.int/es/news-room/fact-sheets/detail/disabi-
lity-and-health>
Plataforma Estatal de Discapacitats Físics (2021). «Turismo accesible» [en línia].

PEDRIF. [Data de consulta: 21 de juliol de 2021]. <https://www.predif.org>
Shaw, G.; Coles, T. (2005). «Access, Disability and Tourism: Changing Responses in the
United Kingdom». Tourism Review International (vol. 3, núm. 8, pàg. 167-176).
Smith, R.; Martínez, M.; Chanda, R. (2011). «Medical Tourism: a Review of Literature
and Analysis of a Role for Bilateral Trade». Health policy (vol. 103, pàg. 276-282).
Swarbrooke, J.; Horner, S. (2001). Business Travel and Tourism. Oxford: Butterworth-Hei-
nemann.

L'Estructura Dels Mercats de Turisme Especialitzat (II)

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

L'Estructura Dels Mercats de Turisme Especialitzat (II)

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

L’estructura dels

Marc Grijalvo Pujol

Temps mínim de dedicació recomanat: 4 hores

Marc Grijalvo Pujol

Professor associat de la Universitat

L'encàrrec i la creació d'aquest recurs d'aprenentatge UOC han estat coordinats

Primera edició: setembre 2021

1. El turisme motivat per la salut..................................................... 7

2. El turisme inclusiu i accessible...................................................... 16

3. El turisme motivat pels negocis..................................................... 26

4. Altres segments de turisme específic............................................ 38

El fenomen de la llarga cua fa que el nombre de segments de turisme especi-

Amb l’estudi d’aquest mòdul s’hauran d’assolir els objectius següents:

1. Contextualitzar les diferents motivacions turístiques i el desenvolupament

3. Identificar els trets essencials dels models de turisme inclusiu i accessible,

4. Comprendre les implicacions i necessitats especifiques dels diferents

6. Conèixer les principals característiques dels segments de turisme especia-

1. El turisme motivat per la salut

El turisme motivat per la salut ha tingut un creixement�exponencial�als�dar-

La simple definició o conceptualització d’aquest segment incorpora diferents

En la seva definició més acceptada, entenem el turisme motivat per la

Aquesta motivació concreta i específica és el que el converteix en un segment

1)�Turisme�de�benestar: hi conceptualitzaríem tots aquells moviments turís-

Figura 1. Turisme conscient o mindful travel

El turisme conscient o mindful

La creació dels hospitals és

2)�Turisme�mèdic: serien tots aquells moviments turístics que tenen com a

El turisme de salut: repàs per la visió històrica i culturalment transversal

Els motius que expliquen el creixement que ha experimentat aquest segment

aquestes noves tendències de consum, amb propostes de turisme fonamenta-

Figura 3. Productes saludables

La tendència de nous produc-

En aquestes tendències globals, també hi té un important pes l’envelliment de

Figura 4. Carrer de l’Habana (Cuba)

Un bon exemple de com les

Podeu consultar les propos-

Aquesta eclosió també ha destapat molts problemes i ha posat de manifest la necessitat

Figura 5. Centre termal Blue Lagoon, Reykjavík (Islàndia)

El complex termal Blue Lagoon

En aquesta capacitat de combinació, també té una especial rellevància el fet

Algunes companyies mèdiques privades han estat pioneres en la prescripció

Si l’aparició de les noves tècniques i tecnologies ha estat especialment inten-

1.2. Tipologia d’oferta i demanda turística

A l’hora de poder xifrar el volum de la demanda turística vinculada a aquest

1) Un pes més gran en societats� occidentals, especialment en el marc

2) Un perfil de públic madur en el que serien els productes vinculats al benes-

3) Malgrat que la motivació principal sigui el turisme de salut, la cerca

Figura 6. Estil de vida saludable

En el perfil de la demanda del

5) Les tradicions� i� cultures juguen un paper clau en la configuració de la

6) La desestacionalització en el seu consum, ja que no està especialment vin-

El turisme sanitari i la COVID-19

És evident que la pandèmia de la COVID-19 ha representat un autèntic terrabastall en

En el procés de recuperació de l’activitat turística, els elements d’índole sanitària han

Si la demanda del turisme vinculat a la salut la podem localitzar territo-

Hi ha diferents índexs que mesuren les principals destinacions en turisme de

Pel que fa als productes�i�serveis en el marc del turisme sanitari, l’oferta és

• Hotels amb instal·lacions termals.

• Clíniques especialitzades en turisme mèdic, especialment entorn de la ci-

• Creuers especialitzats en turisme sanitari.

• Retirs espirituals i propostes de petits productes turístics vinculats a la salut

• Agències de viatges especialitzades.

Figura 7. Lloc web oficial de turisme del Japó