La Nutrició

www.science-bits.
com
La
nutrició
Aquest fascicle constitueix la versió en paper d’una unitat
d’aprenentatge multimèdia de Science Bits.
El seu contingut procedeix d’una obra digital multimèdia

disponible a http://www.science-bits.com i el seu objectiu
és complementar els continguts digitals amb un format
físic en paper per facilitar el treball en aules sense un ordi-
nador per a cada alumne.
Crèdits fotogràfics
Mark Dumont, flickr.com (panda vermell, pàg. 8); UTurn Studios, ©iStock.com (plat de menjar de gos, pàg. 8); Johan W. Elzenga, ©iStock.com (elefant africà, pàg.
9); Bzamora, ©iStock.com (girafa, pàg. 9); Steve Byland, ©iStock.com (colibrí, pàg. 9); Andrea_44, flickr.com (papallona monarca, pàg. 9); MarieHolding, ©iStock.
com (lleons, pàg. 9); Arangan_A, ©iStock.com (tigre, pàg. 9); John Pitcher, ©iStock.com (llop, pàg. 9); Ariadna Álvarez Pérez-Simó (tortuga i au rapaç, pàg. 9);
Paul Binet, ©iStock.com (guineu, pàg. 9); Xalanx, ©iStock.com (gallina, pàg. 9); Christian Senger, flickr.com (humà, pàg. 9); Mike_expert, ©iStock.com (arrels,
pàg. 10); Catherine Mrray, ©iStock.com (planta, pàg. 14); Regan 76, flickr.com; Chemlamp, ©iStock.com; Hallgerd, ©iStock.com (tomates, vaques de las terres
altes i nena, pàg. 15); Pawel Burgiel, ©iStock.com (algues, pàg. 16); Boris Pamikov, ©iStock.com (tonyina, pàg. 16); John A. Anderson, ©iStock.com (nudibranqui,
pàg. 16); Jayson, ©iStock.com (foca, pàg. 16); Christophe Testi, ©iStock.com (eruga, pàg. 16); Pindyurin Vasily, ©iStock.com (fulla, pàg. 16); Louisa Howard, M.L.
Guerinot, remf.dartmouth.edu (estomes, pàg. 16); Lebendkulturen für Schule und Forschun, ©iStock.com (ameba, pàg. 16); Smaleriegel, ©iStock.com (bolets,
pàg. 16); Neolynx, morguefile.com; Kenishirotie, ©iStock.com; Djmapleferryman, flickr.com; Burachet, ©iStock.com; Nancy Nehring, ©iStock.com (os panda,
fong, protozou, arbre, arbust i bacteri, pàg. 17); C. Van Dover, National Undersearch Research Program (NURP) Collection (ID:NUR04505), photolib.noaa.gov
(cucs marins, pàg. 17); Rhett Maxwell, flickr.com (fulla, pàg. 18); Anes, stockphoto.com (eruga, pàg. 19); WAS, ©iStock.com (ocell, pàg. 19); Andy Carter, flickr.com
(fongs, pàg. 19); Scott Bauer, commons.wikimedia.org; kslyesmith, sxc.hu (mosca, bolets, pàg. 20); Elena Elisseeva, ©iStock.com; E. Dronkert, flickr.com (nena i
bolets, pàg. 20); Eric Isselée, ©iStock.com (ratolí, pàg. 21); Dwight SiplerLebendkulturen für Schule und Forschung; Kerrick; ©iStock.com; Noel Reynolds; Dwight
Sipler, flickr.com; John A. Anderson, ©iStock.com; Rocky Mountain Laboratories, NIAID, NIH; Burachet; Pawel Burgiel, ©iStock.com (protozou, ocells, suricata,
insecte, esponja de mar, bacteris, bolets i algues, pàg. 21); Chalabala, ©iStock.com (gos, pàg. 23); Zurijeta, ©iStock.com (nen, pàg. 24); Umberto Salvagnin, flickr.
com (líquens, pàg. 24); Pawel Burgiel, ©iStock.com (algues, pàg. 25); Michele Eve Photography, flickr.com (tigres, pàg. 26); Peter J Markham (dofins, pàg. 26);
Mayamo, ©iStock.com (arròs, pàg. 27); Devon Yu, ©iStock.com (foc, pàg. 27); Elena Elisseeva, ©iStock.com (barbacoa, pàg. 28); Paul Banton, ©iStock.com (zebres,
pàg. 30); adik2041, ©iStock.com (flor, pàg. 30); Walt Stoneburner, flickr.com; Karduelis, commons.wikimedia.org; AZHerb, flickr.com; Curt Dennison, flickr.com
(plantes a, b, c i d, pàg. 30); Albert D, ©iStock.com; Regan 76, flickr.com; Vitalii Gulay, ©iStock.com; Daniel Jolivet, flickr.com; hotshotsworldwide; ©iStock.com;
Gibon, commons.wikimedia.org; hopsalka, ©iStock.com; Iurii Kryvenko; ©iStock.com; ajafoto, ©iStock.com; steve p2008, flickr.com; Rudmer Zwerver; ©iStock.
com; Digitalskillet, ©iStock.com; (acàcia, tomaquera, Elodea, nenúfar, kelp, Anabaena, xampinyó, llevat, floridura, caragol, ratolí, ser humà, planta, pàg. 32); NOAA
Photo Library, flickr.com; Diane Garcia, ©iStock.com (cucs gegants del fondo oceànic i científic, pàg. 34); Oliver Suckling; ©iStock.com (selva tropical, pàg. 35);
konradlew, ©iStock.com (faig, pàg. 36); Billy Alexander, freeimages.com (fulla, pàg. 37); Johan W. Elzenga, ©iStock.com; mafoto, ©iStock.com; Oleg Seleznev,
©iStock.com; Andrea Schaffer, flickr.com; newagecrap, flickr.com; MarieHolding, istokphoto.com; Brimack, flickr.com; Ariadna Álvarez Pérez-Simó; StormyDog,
flickr.com; hopsalka, ©iStock.com; ajafoto, ©iStock.com; Janice Carr, commons.wikimedia.org (elefants, vaques, dromedari, caragol, cavall, lleó, tigre, cocodril,
tauró, xampinyó, floridura, bacteria del sòl, pàg. 39); pickle; Madhu V. Singh, flickr.com; Steve Wilson, flickr.com; steve.garner32, flickr.com; Stephen Barnett, flickr.
com; Hallgerd, ©iStock.com; Suzann Julien, stockphoto.com; Johan W. Elzenga, ©iStock.com; mafoto, ©iStock.com; Oleg Seleznev, ©iStock.com; MarieHolding,
istokphoto.com; Ariadna Álvarez Pérez-Simó (caragol, cavall, tigre, tauró, ratolí, nena, ós, elefants, vaques, dromedari, lleó, cocodril, pàg. 40); Eric Isselée, ©iStock.
com (ratolí, pàg. 42); Peggy Greb, Departamento de Agricultura de los Estados Unidos (USDA), flickr.com (càmera para mesurar la tassa de la fotosíntesis, pàg.
45); insane photoholic, flickr.com (esquirol, pàg. 46).
Es permet la còpia i reproducció d’aquesta obra sense necessitat d’autorització sota

les següents condicions simultànies:
- La seva utilització complementarà l’ús legal de la versió digital multimèdia.

- El seu ús quedarà restringit a l’àmbit escolar i educatiu.
- En cas de distribució, es realitzarà de forma gratuïta.
- En cap cas es modificarà el seu contingut.
Per a qualsevol altre ús, queda prohibida la reproducció, distribució, comunicació

pública o transformació d’aquesta obra sense l’autorització dels titulars del copyright.
Copyright: International Science Teaching Foundation & Science Bits S.L., 2014
International Science Teaching Foundation Science Bits, S.L.

Tower Bridge House, St Katharine’s Way Torrent de l’Olla 220, 2n 4a
London E1W 1AA (United Kingdom) 08012 Barcelona
Ciències de la Vida
Unitat
La nutrició
Estructura de la unitat
Portada
Apareix destacat el títol de la unitat i es
presenten els objectius d’aprenentatge. A
més, es proporciona un índex dels contin-
guts organitzats segons el model cons-
tructivista de les 5E. En la versió digital, la
portada ofereix una activitat que permet
repassar els coneixements necessaris per
abordar la lliçó.
Engeguem
En aquest apartat s’ofereix una activitat
associada a un vídeo disponible a la
versió digital. Igualment, es proporciona
un resum del mateix a la primera pàgina.
A partir del vídeo es desenvolupen una
sèrie d’activitats. Algunes d’elles poden
ser interactives en la versió digital, però
sempre apareixeran preguntes de respos-
ta oberta.
Explorem
Es tracta d’una activitat exploratòria i de
descobriment per a mobilitzar els conei-
xements previs i comparar-los amb els
resultats obtinguts a partir de l’experiència.
L’ objectiu és realitzar un aprenentatge
intuïtiu dels conceptes més destacats de
la unitat. La versió digital ofereix recursos
multimèdia que resulten indispensables
per a desenvolupar aquesta activitat: simu-
ladors, vídeos, interactivitats, etc.
4 www.science-bits.com
Estructura de la unitat
Expliquem
S’exposen de manera sistemàtica i formal
tots els conceptes clau de la unitat. La
versió digital ofereix una gran quantitat de
recursos multimèdia que faciliten la com-
prensió de les idees exposades. En aquesta
versió imprimible s’inclouen els elements
gràfics que resulten indispensables i les
referències dels recursos digitals disponi-
bles. La versió digital també pot incloure
activitats d’ampliació o de reforç.
Elaborem
En aquest apartat s’ofereix l’oportunitat
de demostrar els aprenentatges adquirits
mitjançant la seva aplicació pràctica. Per
això, es proposa una tasca que consisteix
en una activitat-problema a resoldre. La
proposta exigeix l’aplicació dels conceptes,
actituds i procediments apresos en la uni-
tat. La versió digital pot proporcionar eines
multimèdia, com simuladors o vídeos, per
al seu desenvolupament.
Exercicis
Cadascun dels conceptes desenvolupats
a l’apartat «Expliquem» compta amb
exercicis interactius o de resposta oberta
que tenen com a objectiu la consolidació
dels aprenentatges mitjançant la pràcti-
ca. Aquesta versió imprimible inclou tots
aquells que no corresponen a ampliaci-
ons o reforços, organitzats exactament
igual que els continguts de la secció
«Expliquem».
www.science-bits.com 5
La nutrició
Índex
· Engeguem
· Per què mengem? ................................................................08
· Explorem
· Com s’alimenten les plantes? ..............................................10
· Expliquem
· Què és la nutrició? ..............................................................15
· Dos tipus de nutrients ........................................................15
· Incorporar nutrients de l’entorn ......................................16
· Incorporar nutrients inorgànics .................................16
· Obtenir nutrients orgànics ..........................................17
· Organismes autòtrofs .......................................................... 17
· Què és la fotosíntesi? ...................................................18
· El color de la fotosíntesi ..............................................18
· Fotosíntesi i energia .....................................................19
· Organismes heteròtrofs ..................................................... 19
· Extreure nutrients dels aliments ................................20
· Utilitzar els nutrients ........................................................... 20
· Matèria per créixer i reparar-se ...................................21
· Obtenir energia dels nutrients ....................................21
· Energia per a les cèl·lules ............................................22
· Respiració cel·lular i fotosíntesi ..................................22
· Desfer-se dels residus ..........................................................23
· Models de nutrició ...............................................................23
· Elaborem
· Alimentar-se sota el Sol ......................................................24
· Exercicis ......................................................................................26
En aquesta unitat aprendràs:

Què és la nutrició.
Que entre els éssers vius hi trobem dues formes diferents de
nutrició.
Quina classe de substàncies incorporen del medi els éssers
vius i què n’obtenen les seves cèl·lules.
Què vol dir que les plantes produeixen el seu propi aliment
gràcies a la llum del Sol.
Per què les plantes i els animals necessiten consumir oxigen
de forma continuada.
Quin tipus de substàncies expulsen al medi els éssers vius.
6
Engeguem
Per què mengem?

Vídeo
Tots els animals mengem. Hi ha els que només mengen plantes. Els
que només mengen altres animals, fins i tot, els que mengen totes
dues coses, plantes i animals. Com nosaltres.
Evidentment, tots els animals necessitem menjar. Sabem que, si no

mengem, perdem pes, i el nostre creixement se’n veu compromès. A
més a més, ens sentim molt febles. Com diríem habitualment, ens sen-
tim «sense energia». No cal dir que si la manca de menjar és molt pro-
longada, es pot produir la mort de l’organisme.
Així doncs, l’aliment ens proporciona dos elements bàsics: matèria per
construir i reparar els nostres cossos, i energia per realitzar els nostres
processos vitals. Però aquesta necessitat no és exclusiva dels animals.
Les plantes també creixen i es reprodueixen. Per fer-ho, necessiten matèria

i energia, és a dir: aliment. Tanmateix, les plantes no mengen ni tenen un
sistema digestiu. És cert que existeixen algunes plantes carnívores però,
en general, les plantes no fan res que s’assembli a menjar.
Llavors, com
s’alimenten les plantes?
50
Qüestions
a. Classifica aquests animals segons el tipus d’aliment que utilitzen per nodrir-se: només vegetals, només
animals, o vegetals i animals.
a. Tigre b. Lleó c. Elefant africà e. Tortuga d. Llop f. Humà
g. Papallona h. Au rapinyaire e. Girafa f. Colibrí g. Guineu h. Gallina

monarca
b. Completa les frases següents. f. Per què necessitem incorporar totes aquestes
substàncies els animals?
Els animals que només mengen plantes s’ano-
menen [carnívors / herbívors / omnívors].
Els animals que només mengen altres animals
s’anomenen [carnívors / herbívors / omnívors].
Els animals que alternen en la seva dieta vegetals
i altres animals s’anomenen [carnívors / herbí- g. Les plantes, com qualsevol ésser viu, també
vors / omnívors]. necessiten incorporar substàncies del medi per
realitzar els processos vitals.
c. Quin tipus d’animals som els humans segons
Quines substàncies incorporen del medi les plantes?
aquesta classificació?
No tinguis en compte el cas de les plantes carnívores.
q Carnívors
q Herbívors
q Omnívors
d. Quin tipus de substàncies contenen els aliments

que ingerim? h. Com incorporen aquestes substàncies les plantes?
e. A més de menjar vegetals i altres animals, els i. Segurament deus saber que, a més a més, les
animals necessitem incorporar altres substàncies plantes necessiten llum per viure.
del medi per viure.
Per què necessiten llum les plantes?
Quines són aquestes altres substàncies i com les
incorporem?
Explorem
Com s’alimenten les plantes?
L’experiment de Van Helmont

Quan els animals ens alimentem, incorporem al nostre cos els materials
que necessitem per mantenir-lo, reparar-lo i créixer.
Fa una mica menys de 400 anys, un científic belga anomenat Jan Baptis-
Simulador ta van Helmont es va preguntar d’on obtenien les plantes l’aliment per
construir els seus cossos.
Aquesta activitat es realitza mit-
a. Quina resposta donaries a aquesta pregunta?
jantçant una sèrie de simuladors
que ens permetran analitzar ex-
perimentalment la nutrició de les
plantes.
Van Helmont pensava que les plantes devien alimentar-se de la terra i l’ai-
gua, i ho va voler comprovar. Per fer-ho, va agafar un salze jove i el va pesar
per mesurar-ne la massa. A continuació, el va trasplantar a un test ple de
terra seca, la massa del qual s’havia mesurat prèviament.
Durant els 5 anys següents, Van Helmont només va proporcionar aigua al
salze. Passat aquest temps, Van Helmont va extreure amb molt de compte
l’arbre de la terra i el va pesar un altre cop. Finalment, va assecar la terra del
Taula test aplicant-hi calor i també la va pesar.
Els resultats van ser semblants als que es registren a la taula.
Al principi 5 anys després

Massa del salze i
Planta 2,3 kg 76,8 kg
de la terra del test
abans i després de Terra seca 90,7 kg 90,6 kg
l’experiment.
b. Quina diferència de massa hi ha en cada cas?
La massa del salze ha [augmentat / disminuït] en ........... quilograms.
La massa de la terra seca ha [augmentat / disminuït] en ........... quilograms.
c. Segons aquests resultats, la terra del test va poder ser la font d’aliment
principal del salze?
d. Van Helmont va creure que l’aigua que incorporava el salze a través de

les arrels era la causant del creixement, és a dir, que n’era l’«aliment».
Com bé saps, l’aigua és un factor imprescindible perquè una planta creixi.
Tanmateix, no és l’únic.
Segons els coneixements que tens, quins altres factors són necessaris
perquè les plantes creixin?
e. Com comprovaries que aquests factors són realment necessaris?
Simulador
Factors imprescindibles perquè

una planta creixi
a. Utilitza aquest simulador per experimentar amb
aquests factors i saber quins són imprescindibles
perquè una planta creixi.
Completa la taula indicant l’estat de la planta en les

condicions experimentals especificades.
Aigua Aigua amb Diòxid de Oxigen Llum Matèria Resultat

pura sals minerals carboni orgànica
Sí Sí Sí Sí Sí Sí ..........
No Sí Sí Sí Sí Sí ..........
Sí No Sí Sí Sí Sí ..........
Sí Sí No Sí Sí Sí ..........
Sí Sí Sí No Sí Sí ..........
Sí Sí Sí Sí No Sí ..........
Sí Sí Sí Sí Sí No ..........
No No No No No No ..........
b. Segons la taula de resultats del simulador experimental, quins factors

semblen ser indispensables per a la nutrició d’una planta?
q Oxigen q Matèria orgànica q Llum
q Diòxid de carboni q Sals minerals q Aigua
c. Per què necessiten diòxid de carboni les plantes?
d. Segons la taula de resultats, l’oxigen sembla no ser impres-

cindible per a la planta.
Tanmateix, les plantes utilitzen oxigen?
q Sí, perquè encara que només sigui de nit, el necessiten
per respirar.
q Sí, perquè el necessiten contínuament per respirar.
q No, les plantes no respiren.
Dos gasos per a la vida de les plantes

Estudiem a fons quin paper tenen l’oxigen (O2) i el diòxid de carboni (CO2)
en el creixement de les plantes.
Per fer-ho, col·loquem una planta en una cambra experimental tancada

on disposa d’aigua i sals minerals suficients. L’aire de la cambra conté oxi-
gen i diòxid de carboni en la mateixa proporció que l’aire de l’atmosfera.
La cambra està dotada d’uns sensors que ens permeten conèixer la quan-
titat dels dos gasos per cada litre d’aire, és a dir, la seva concentració.
a. Experimenta amb el simulador i observa quin és l’efecte de la llum en la

concentració de O2 i CO2 a dins de la cambra.
Simulador
Llum 18,5 9.450,2

Concentració CO2 (µmol/L)
Concentració O2 (µmol/L)
9.450,0
18,0
17,8 9.499,5
Evolució de les concentracions de Temps (min) Temps (min)
CO2 i O2 en l’aire en presència de llum.
18,5 9.450,2
Concentració CO2 (µmol/L)
Concentració O2 (µmol/L)
9.450,0
18
17,8 9.499,5
Evolució de les concentracions de Temps (min) Temps (min)
CO2 i O2 en l’aire en absència de llum.
b. Completa els resultats de l’experiment.
En presència de llum, la concentració de CO2 [augmenta / no varia /
disminueix] i la concentració de O2 [augmenta / no varia / disminueix].
En absència de llum, la concentració de CO2 [augmenta / no varia /
disminueix] i la concentració de O2 [augmenta / no varia / disminueix].
c. Quin procés biològic de la planta associes al descens de la quantitat de

CO2 en l’aire del seu entorn, en presència de llum?
d. Quin procés biològic de la planta associes a l’augment de la quantitat de

O2 en l’aire del seu entorn, en presència de llum?
e. Quin procés biològic de la planta associes a l’augment de la quantitat de

CO2 en l’aire del seu entorn?
f. Quin procés biològic de la planta associes al descens de la quantitat de O2

en l’aire del seu entorn?
g. Les gràfiques mostren que els canvis en les concentracions d’oxigen i

diòxid de carboni al voltant de la planta estan relacionats. L’augment d’un
dels gasos està associat al descens de l’altre.
Això és així perquè tots dos gasos participen en els dos processos biològics
que causen aquests canvis. Els dos gasos tenen un paper oposat en cada
un dels processos.
Interactivitat
ENERGIA
(LLUM) NUTRIENTS ENERGIA
ORGÀNICS
CO2 NUTRIENTS
ORGÀNICS CO2
O2
H 2O O2
H 2O
Fotosíntesi: les plantes transformen el CO2 que Respiració cel·lular: les plantes absorbeixen O2
absorbeixen de l’aire en aliment, en una reacció de l’aire i l’utilitzen per consumir el seu aliment,
química complexa en què també hi participa l’ai- obtenint així l’energia que les seves cèl·lules ne-
gua i que només es produeix en presència de llum. cessiten per viure.
Com a producte de rebuig d’aquesta reacció es Com a productes de rebuig d’aquesta reacció es
produeix O2, que és retornat al medi. produeix aigua i CO2, que és retornat al medi.
h. En absència de llum, les cèl·lules de la planta no poden realitzar la foto-
síntesi. A les fosques, la respiració cel·lular de la planta és l’únic dels dos pro-
Imatge cessos que es produeix, i el responsable de l’augment de CO2 i del descens
de O2 en l’aire de la cambra.
Tanmateix, què succeeix en presència de llum?
Podem afirmar que, en presència de llum, només es produeix la fotosíntesi
i no hi ha respiració cel·lular?
q Sí, és evident que la planta no consumeix oxigen, perquè amb el llum
encès la concentració d’oxigen augmenta.
q No, es podria donar el cas que la producció d’oxigen de la fotosíntesi
emmascarés el consum d’oxigen de la respiració cel·lular.
i. En aquesta variant del simulador inicial, la cambra disposa d’un dispositiu

que extreu tot l’oxigen que produeix la planta.
Prepara les condicions necessàries perquè la planta creixi i observa com
Simulador evoluciona. És possible mantenir-la amb vida?
j. A partir d’aquesta experimentació, quina con-

clusió podem extreure pel que fa a l’oxigen?
q Les plantes no necessiten oxigen per viure.

q Les plantes necessiten oxigen per viure, no-
més en presència de llum.
q Les plantes necessiten oxigen per viure, no-
més en absència de llum.
Llum Matèria orgànica Aigua pura q Les plantes necessiten oxigen per viure, en
Aigua amb sals minerals Oxigen Diòxid de carboni presència i en absència de llum.
Conclusió
Els vegetals necessiten disposar d’aigua, sals minerals, diòxid de car-
boni i llum per produir el seu aliment.
Amb aquests components, els vegetals poden realitzar la fotosíntesi,
el procés cel·lular per mitjà del qual transformen l’aigua i el diòxid de
carboni en l’aliment que els permetrà créixer i obtenir l’energia que
necessiten per viure.
Els vegetals necessiten consumir oxigen per obtenir l’energia

que els cal per viure a partir de l’aliment produït.
L’energia que les cèl·lules dels vegetals —i les dels animals— necessi-
ten per viure s’obté en combinar l’aliment amb l’oxigen en una reacció
coneguda com a respiració cel·lular.
L’oxigen és un producte de rebuig de la fotosíntesi. Durant el dia, les
plantes utilitzen l’oxigen que elles mateixes produeixen. Només de nit,
quan la fotosíntesi no és possible, les plantes prenen oxigen del medi.
Expliquem
Què és la nutrició?
La nutrició és el procés pel qual els éssers vius incorporen a les

seves cèl·lules les substàncies que necessiten per mantenir-se
amb vida. Aquestes substàncies són els nutrients.
Galeria
No totes les substàncies de l’entorn són útils per a un ésser viu. De fet,
cada classe d’ésser viu necessita unes substàncies concretes.
Per mitjà de reaccions químiques que es produeixen a l’interior de les

cèl·lules, els nutrients són utilitzats per:
Construir, reparar i mantenir l’organisme.
Obtenir energia per realitzar els processos vitals.
Regular el funcionament de l’organisme.
Dos tipus de nutrients

No tots els nutrients poden ser utilitzats pels éssers vius com a font
d’energia per als processos vitals. Els éssers vius només poden obtenir Interactivitat
energia a partir de nutrients orgànics.
Segons el seu valor energètic, es poden establir dos grups de nutrients:
oxigen aigua proteïnes
calci hidrats
de carboni
sodi
greixos
Nutrients inorgànics: són substàncies simples, Nutrients orgànics: són substàncies més com-
que participen en reaccions químiques indispen- plexes, que han estat produïdes per éssers vius.
sables per al funcionament de qualsevol ésser viu, Les cèl·lules de tots els éssers vius utilitzen els nu-
però que les cèl·lules no poden utilitzar com a font trients orgànics com a font d’energia per viure. A
d’energia. més a més, són la base de les biomolècules amb
les quals es construeixen les cèl·lules
L’aigua, les sals minerals, com el calci, i alguns gasos,
com l’oxigen (O2) o el diòxid de carboni (CO2), són nu- Els greixos, les proteïnes i els hidrats de carboni,
trients inorgànics per a diferents organismes. com la glucosa, són nutrients orgànics.
Incorporar nutrients de l’entorn
MINERALS Incorporar nutrients inorgànics
O2 Tots els éssers vius necessiten incorporar nutrients inor-

MEDI gànics del medi.
H 2O
La forma com els éssers vius incorporen els nutrients inorgànics
CO2 del medi —aigua, minerals i gasos— és molt diversa: depèn de
cada organisme i del medi on habita.
Imatges
brànquies
brànquies espiracles
Algues Animals aquàtics Animals terrestres

A través de la superfície del seu cos, Poden absorbir aigua i sals per mitjà Obtenen aigua i sals en ingerir aigua
absorbeixen l’aigua i també les sals de la ingestió d’aigua o d’aliments. o aliments que contenen aigua. Per
minerals i els gasos que hi ha dissolts L’oxigen dissolt a l’aigua s’incorpora a incorporar l’oxigen de l’aire, respiren
que necessiten per viure: oxigen i diò- través de les brànquies. Els animals a través de pulmons o altres estruc-
xid de carboni. més simples i de mida més petita po- tures especialitzades, com els espi-
den absorbir aigua, minerals i oxigen racles dels insectes.
a través de la superfície del seu cos.
estomes
Plantes vasculars Organismes unicel·lulars Fongs

Deixant de banda les molses— ab- Els protozous i molts bacteris incor- Capturen l’aigua i les sals minerals del
sorbeixen l’aigua i les sals minerals poren l’aigua i els altres nutrients substrat sobre el qual creixen a través
del sòl a través de les arrels. Per in- inorgànics que hi ha dissolts a través de la superfície de les seves hifes,
corporar el diòxid de carboni i l’oxi- de la membrana cel·lular. els filaments que conformen el seu
gen de l’aire, les seves fulles disposen cos. A través d’elles obtenen també
d’uns porus microscòpics, anomenats l’oxigen de l’aire present als porus del
estomes. substrat.
Obtenir nutrients orgànics
No tots els éssers vius incorporen nutrients orgànics del medi. Taula
Tanmateix, tots els éssers vius necessiten nutrients orgànics per
construir els seus cossos i obtenir l’energia necessària per viure.
Nutrients Nutrientes
ORGÀNICS INORGÀNICS
Determinats éssers vius produeixen els nutrients orgà-
nics que necessiten a partir de nutrients inorgànics. Autòtrofs
produeixen incorporen
Distingim dos grups d’éssers vius, segons si els incorporen Heteròtrofs

incorporen incorporen
del medi o produeixen els seus propis nutrients orgànics.
Heteròtrofs: els organismes heteròtrofs o consumidors no poden

produir per si mateixos nutrients orgànics, de manera que necessiten
incorporar-los del seu entorn.
Els animals, els fongs, els protozous i part dels bacteris són exemples
d’organismes heteròtrofs.
Autòtrofs: els organismes autòtrofs o productors no incorporen

nutrients orgànics del seu entorn, els produeixen a partir de la trans-
formació química de determinats nutrients inorgànics.
Les plantes, les algues i part dels bacteris són exemples d’organis-
mes autòtrofs.
Organismes autòtrofs
Els éssers vius autòtrofs transformen nutrients inorgànics, sense valor Esquema
energètic per a les cèl·lules, en nutrients orgànics d’alt valor energètic.
Per dur a terme aquesta transformació química, cal una

FOTOAutÒtrofs QUIMIOAutÒtrofs
font d’energia.
NUTRIENTS ORGÀNICS
Segons quina sigui la font d’energia que els autòtrofs utilitzin

per produir matèria orgànica, els classifiquem en:
ENERGIA DE LA LLUM ENERGIA QUÍMICA
Fotoautòtrofs: la majoria d’organismes productors són
fotoautòtrofs: utilitzen la llum com a font d’energia per
transformar nutrients inorgànics en matèria orgànica en un
procés anomenat fotosíntesi. NUTRIENTS INORGÀNICS
Les plantes, les algues i determinats bacteris, com els cia-
nobacteris, són organismes fotoautòtrofs.
Quimioautòtrofs: alguns organismes productors són quimioautò-

trofs: poden utilitzar l’energia química que contenen determinades
substàncies del seu entorn per transformar nutrients inorgànics en
matèria orgànica, en un procés anomenat quimiosíntesi.
Alguns bacteris dels fons marins amb activitat volcànica són orga- Aquests cucs marins contenen bac-
nismes quimioautòtrofs. teris quimiosintetitzadors.
Què és la fotosíntesi?
Vídeo La fotosíntesi és un procés químic complex per mitjà del qual

un organisme fotoautòtrof produeix els nutrients orgànics
La fotosíntesi en un arbre. que necessita, utilitzant l’energia de la llum.
Concretament, la fotosíntesi consisteix en la transformació d’aigua

(H2O) i diòxid de carboni (CO2) en glucosa (C6H12O6). Com a residu
d’aquesta reacció es produeix oxigen (O2), el qual és alliberat al medi.
ENERGIA
H 2O NUTRIENTS
CO2 ORGÀNICS
O2
H2O
CO2 La glucosa és el nutrient orgànic per excel·lència: la principal font d’ener-

gia de les cèl·lules i la substància a partir de la qual s’elabora qualsevol altre
nutrient orgànic.
El color de la fotosíntesi
El color verd dels fotoautòtrofs és degut a un pigment anomenat

Imatges clorofil·la. Sense aquesta substància, les seves cèl·lules no podri-
en captar i utilitzar l’energia de la llum per realitzar la fotosíntesi.
El color verd de les fulles és degut a la
gran quantitat de clorofil·la que con-
En el cas dels vegetals, no totes les cèl·lules realitzen la fotosíntesi: no-
tenen les cèl·lules que les formen.
més les cèl·lules de les parts verdes contenen clorofil·la i poden realit-
zar la fotosíntesi.
Són aquestes cèl·lules les que s’encarreguen de produir els nutrients orgà-
nics, que s’hauran de transportar fins a totes les cèl·lules de l’organisme.
A les cèl·lules eucariotes, la clorofil·la es troba dins d’uns orgànuls ano-
menats cloroplasts. És al seu interior on té lloc la fotosíntesi.
+ Simulador CLOROPLAST
Activitat amb
simulador de
microscopi per En els organismes eucariotes fotoau-
observar que no tòtrofs, com les plantes, la fotosíntesi
totes les cèl·lules es realitza a l’interior dels cloroplasts,
vegetals tenen orgànuls que contenen clorofil·la.
cloroplasts.
CÈL·LULA VEGETAL
Fotosíntesi i energia
Ni les plantes ni els altres organismes fotoautòtrofs utilitzen directa- Esquema
ment l’energia de la llum per dur a terme els seus processos vitals.
L’energia de la llum només s’utilitza per fer la fotosíntesi.

Autótrofos
NUTRIENTS ORGÀNICS
Mitjançant la fotosíntesi, els organismes fotoautòtrofs convertei- Molècules complexes
xen substàncies que no poden ser utilitzades com a font d’ener- (són font d’energia
per a les cèl·lules)
gia —nutrients inorgànics— en substàncies que sí que poden
ser-ho —nutrients orgànics—. LLUM
Des d’un punt de vista energètic, doncs, la fotosíntesi consisteix en
la transformació de l’energia de la llum en energia química que FOTOSÍNTESI
s’acumula en els nutrients orgànics produïts.
Un cop elaborats, les cèl·lules poden utilitzar l’energia

que contenen els nutrients orgànics per realitzar els pro-
cessos vitals, o bé emmagatzemar-los per utilitzar-los NUTRIENTS INORGÀNICS
posteriorment. Molècules simples
(no són font d’energia
per a les cèl·lules)
Organismes heteròtrofs
Els organismes heteròtrofs no poden fabricar nutrients orgànics a par-
tir de nutrients inorgànics.
Els organismes heteròtrofs poden classificar-se segons l’origen dels nu- Imatges
trients orgànics que incorporen.
Anomenem consumidors primaris els

organismes que s’alimenten a partir de
fragments d’organismes autòtrofs, com
les plantes. Tots els animals herbívors són
consumidors primaris.
Els consumidors secundaris s’alimenten

d’altres organismes consumidors. Tots els
animals carnívors són consumidors se-
cundaris.
Els descomponedors consumeixen restes

d’altres organismes —bé siguin productors
o consumidors— i descomponen la matè-
ria orgànica en nutrients inorgànics. Es trac-
ta principalment de fongs i bacteris.
Apunt
En última instància, els nutrients orgànics que incorpora qualsevol organisme heteròtrof
han estat produïts per organismes autòtrofs.
Extreure nutrients dels aliments
Els organismes heteròtrofs s’alimenten de matèria orgànica, que con-
Animacions té els nutrients que les seves cèl·lules necessiten.
Tanmateix, perquè les cèl·lules de l’organisme puguin incorporar els

nutrients, cal que la matèria orgànica sigui fragmentada fins a aïllar les
diminutes molècules que la constitueixen.
La digestió és el procés per mitjà del qual els organismes he-

teròtrofs converteixen els aliments en substàncies assimila-
bles per les seves cèl·lules.
Cada espècie s’ha especialitzat a digerir uns aliments en particular.
enzim enzim
nutrient nutrient
aliment
aliment
Digestió interna Digestió externa

A la boca, l’acció de les dents i la saliva comença a fragmentar els En els fongs, els bolets només són una petita part de l’organisme.
aliments. La saliva conté enzims digestius: substàncies capaces La major part correspon a un conjunt de filaments que creixen i es
de disgregar químicament les molècules de l’aliment. ramifiquen pel substrat, i que rep el nom de miceli. Molts fongs
s’alimenten de restes d’organismes en el sòl dels boscos.
El menjar és transportat cap a l’estómac, on els sucs gàstrics con-
tinuen atacant químicament l’aliment. En arribar a l’intestí, on la Les cèl·lules del miceli no poden incorporar directament l’aliment
digestió química continua, l’aliment ja ha sigut fragmentat fins al que conté el substrat. Per fer-ho, expulsen enzims digestius al medi
punt que les partícules dels nutrients han estat extretes i poden els quals extreuen els nutrients orgànics del substrat. Els nutrients
ser absorbides per les cèl·lules que en recobreixen les parets. orgànics sí que poden ser absorbits per les cèl·lules del fong.
Un cop digerits, els nutrients són distribuïts per l’organisme per fer-
los arribar a totes les seves cèl·lules.
Utilitzar els nutrients

Esquemes Un cop els nutrients es troben a l’interior de les cèl·lules d’un organisme
—bé sigui autòtrof o bé sigui heteròtrof— aquests són utilitzats com a:
Font de matèria: perquè un or- Font d’energia: les cèl·lules Regulació del funcionament:
ganisme es pugui desenvolupar, utilitzen l’energia química dels determinats nutrients inorgà-
les seves cèl·lules han de créixer i nutrients orgànics per mante- nics, com algunes sals minerals,
dividir-se, i per fer-ho necessiten nir-se amb vida. La major part així com biomolècules orgàni-
matèria. Els nutrients orgànics dels nutrients orgànics són uti- ques, com les vitamines, són
són la base sobre la qual les cèl· litzats com a combustible per substàncies necessàries per re-
lules fabriquen les biomolècules obtenir energia. gular i coordinar les reaccions
que les constitueixen. químiques que es produeixen a
les cèl·lules.
Matèria per créixer i reparar-se
No tots els nutrients orgànics s’utilitzen a les cèl·lules com a font Imatge
d’energia. Una petita porció d’aquests nutrients realitza un altre paper
imprescindible per a la vida: ser la matèria amb la qual
les cèl·lules construeixen les seves estructures, creixen
i es reparen. proteïnes
A dins de totes les cèl·lules, i per mitjà de reaccions quí- 15%

miques complexes, els nutrients —principalment or- AIGUA
àcids
72% nucleics
gànics, però també inorgànics— es combinen i donen 7%
lloc a la gran diversitat de biomolècules orgàniques hidrats
3% de carboni
que formen un ésser viu. 2% greixos
1% sals
Les principals biomolècules orgàniques són els hidrats
de carboni, les proteïnes, els greixos i els àcids nucleics
—com l’ADN—.
Tanmateix, la major part de la massa d’un orga-

nisme correspon a l’aigua, que representa entre Les principals biomolècules que
el 50% i el 99% de la massa d’un ésser viu. constitueixen una cèl·lula.
Obtenir energia dels nutrients + Activitat

Analitza el consum d’oxigen
Tots els éssers vius utilitzen nutrients orgànics com a font d’energia
en 5 rosegadors diferents.
per viure.
A l’interior de totes les cèl·lules, l’energia química que conte-

nen aquests nutrients s’extreu per mitjà d’una reacció química
que rep el nom de respiració cel·lular.
La respiració cel·lular es produeix quan els nutrients orgànics es combi-

nen, de forma controlada, amb l’oxigen (O2) obtingut del medi. A més
d’energia, aquesta reacció química produeix diòxid de carboni (CO2) i
aigua (H2O).
ENERGIA
Esquema
NUTRIENTS
ORGÀNICS
O2 CO2 H 2O
L’oxigen s’utilitza en la respiració de totes les cèl·lules d’animals, plantes i Les cèl·lules de tots els
la majoria de fongs. Tanmateix, en diverses espècies de bacteris, l’oxigen éssers vius realitzen la
és substituït per altres substàncies. respiració cel·lular.
Energia per a les cèl·lules
Totes les cèl·lules fan la respiració cel·lular de manera contínua. Per
mitjà d’aquesta reacció química, obtenen l’energia que necessiten
Imatge per viure.
A les cèl·lules eucariotes, la respiració cel·lular es pro-

dueix a l’interior d’uns orgànuls especialitzats, ano-
menats mitocondris.
Podem entendre els mitocondris com les centrals producto-

MITOCONDRI res d’energia de les cèl·lules eucariotes. Perquè la producció
d’energia no s’aturi, cal que el subministrament d’oxigen i
de nutrients orgànics —el combustible de la central— sigui
continu.
A les cèl·lules eucariotes, la respiració

cel·lular es produeix dins dels mito- Respiració cel·lular i fotosíntesi
condris.
La fotosíntesi i la respiració cel·lular són reaccions químiques oposades.
No obstant això, a les plantes i altres organismes fotoautòtrofs, aques-

tes dues reaccions coexisteixen.
Les cèl·lules de les plantes, com les de tots els éssers vius, rea-
litzen la respiració cel·lular contínuament.
Així doncs, una planta pot sobreviure força temps sense fer la fotosíntesi,
és a dir, sense obtenir nou aliment; però les seves cèl·lules no poden so-
breviure sense la respiració cel·lular, exactament igual que qualsevol altre
organisme.
ENERGIA mitocondri ENERGIA

(LLUM) GLUCOSA
cloroplast
CO2 GLUCOSA CO2
H 2O O2 O2 H 2O
Fotosíntesi Respiració cel·lular

L’energia de la llum s’utilitza per produir nu- Els nutrients orgànics es combinen amb
trients orgànics a partir de diòxid de carboni l’oxigen per extreure dels primers l’energia
i aigua. que les cèl·lules necessiten per viure.
L’oxigen és el producte de rebuig de la reac- El diòxid de carboni i l’aigua en són els pro-
ció química. ductes de rebuig.
Només es produeix en presència de la llum, Aquest procés es produeix constantment a
a l’interior de les cèl·lules que contenen l’interior de totes les cèl·lules dels organis-
clorofil·la dels organismes fotoautòtrofs. mes, ja siguin autòtrofs o heteròtrofs.
Fotosíntesi Respiració
Taula
Aigua Glucosa
Reactius
Diòxid de carboni Oxigen
Glucosa Aigua
Productes Apunt
Oxigen Diòxid de carboni
Anomenem punt de com-
Consumeix energia Sí, de la llum No pensació la intensitat de
llum que fa que la planta
Produeix energia produeixi, mitjançant la
No Sí fotosíntesi, tant oxigen
per a les cèl·lules
com consumeix per a la
seva pròpia respiració.
La realitzen Fotoautòtrofs Tots els éssers vius
Principals diferències entre els processos de respiració cel·lular i fotosíntesi.
Desfer-se dels residus

Galeria
Les transformacions químiques que els nutrients experimenten en
les cèl·lules produeixen substàncies que resulten perjudicials en cas Mecanismes d’excreció en animals i
d’acumular-se al seu interior. plantes.
Per tant, aquestes substàncies o productes de rebuig s’han d’expulsar
de les cèl·lules cap al medi.
Per exemple, en la respiració cel·lular, es produeix diòxid de carboni com

a producte de rebuig.
L’excreció és el procés pel qual els éssers vius expulsen al medi

les substàncies de rebuig.
Contínuament els éssers vius intercanvien matèria amb el seu entorn.
Models de nutrició Animacions

Com ja hem vist, hi ha dos grans tipus de nutrició entre els Explicació pas a pas dels dos grans
éssers vius: la nutrició autòtrofa i la nutrició heteròtrofa. models de nutrició.
Tot i que cada tipus de nutrició es caracteritza per uns pro-

cessos exclusius, hi ha determinats processos comuns que
caracteritzen la nutrició de tots els éssers vius:
Incorporar els nutrients a les cèl·lules.

Utilitzar els nutrients en reaccions químiques necessàries
per a la vida.
Expulsar productes de rebuig d’aquestes reaccions al
medi.
Elaborem
Alimentar-se sota el Sol

Heteròtrofs i fotosíntesi
Imagina per un moment que les teves cèl·lules poguessin fer la foto-
síntesi. T’hauries de preocupar ben poc per trobar nutrients orgànics:
posant-te al Sol, i disposant de suficient CO2 i aigua, les teves cèl·lules
Imatge començarien a fabricar glucosa.
Perquè això succeís hauríem de salvar un obstacle aparentment in-
salvable: les nostres cèl·lules, com les de qualsevol altre animal, fong
o protozou, estan mancades de la maquinària cel·lular necessària per
fer la fotosíntesi.
En què consisteix la maquinària cel·lular que permet que determina-
des cèl·lules de les plantes i les algues facin la fotosíntesi?
És sorprenent, però hi ha diversos fongs i animals aquàtics que han

aconseguit superar aquesta barrera i, en certa manera, es pot afirmar
que fan la fotosíntesi.
Galeria Per fer-ho, aquests organismes han incorporat al seu cos algues
Els líquens són associacions de fongs unicel·lulars o cloroplasts d’algues, i han aconseguit generar les
amb algues unicel·lulars que creixen condicions necessàries per mantenir-los actius.
en ambients molt diversos.
Entre els heteròtrofs que «cultiven» algues al seu interior destaquem:

El gran grup dels coralls
Alguns llimacs marins, com Elysia chlorotica, Elysia viridis o Elysia
pusilla.
El tridacna gegant Tridacna gigas (un tipus de cloïssa).
El gran grup dels fongs liquènics o líquens.
Tasca
Preparar una presentació

Busca informació sobre algun d’aquests animals o fongs i prepara una presentació en relació amb aquests
organismes i la seva nutrició.
Primer, elabora el discurs a partir de la informació que es demana a cada secció. Llavors, distribueix-ne el
contingut a les diapositives, valorant les que necessites.
Les diapositives han de contenir només la informació principal del discurs. És important enriquir-les amb
imatges quan calgui.
Títol: Presentació
Contingut:
Nom científic de l’espècie o del grup d’orga-
nismes.
Descripció de l’organisme: estructura del
cos, capacitat de moviment, cicle vital, etc.
Títol: Hàbitat de l’organisme

Contingut:
Àrea de distribució: a quins llocs de la Terra es
troba l’organisme.
Característiques del medi que habita: tipus
de medi (marí, terrestre, etc.), temperatura,
salinitat, il·luminació…
3 5
Títol: Les fàbriques d’aliment Títol: La nutrició de les algues

Contingut: Contingut:
Nom científic de l’alga o grup d’algues utilit- Què necessiten les algues per fer la fotosínte-
zades com a fàbrica d’aliment. si a l’interior de l’animal o fong?
Descripció de l’alga: característiques cel· Com aconsegueix l’heteròtrof que les algues
lulars, cicle vital, etc. es trobin en les condicions adequades?
4 6
Títol: Cultiu d’algues Títol: La nutrició de l’animal o fong

Contingut: Contingut:
L’animal o fong, com incorpora les algues en Què obté l’heteròtrof de l’alga?
el seu cos i on les allotja?
Necessita altres fonts de nutrients orgànics?
Utilitza les algues o només els seus cloroplasts?
EXERCICIS
Què és la nutrició?
1. Veritats i mentides sobre la nutrició

Indica si les afirmacions següents són certes o
falses.
Els organismes vius no intercanvien materials
amb el medi, només els incorporen.
Qualsevol substància de l’entorn pot ser nutri-
ent per a algun ésser viu.
Els nutrients només proporcionen matèria als
éssers vius, l’energia l’obtenen directament del
Sol.
Tots els éssers vius utilitzen els mateixos nutri-
ents.
Els nutrients poden realitzar funcions de regu-
lació en els éssers vius.
Els éssers vius obtenen energia dels nutrients.
Els nutrients proporcionen matèria per cons-
truir i reparar les estructures dels éssers vius.
Dos tipus de nutrients
2. Orgànics o inorgànics
Completa aquestes frases amb el terme correcte,
orgànics o inorgànics.
Els nutrients .......... són la base de les biomolècu-
les amb què es construeixen les cèl·lules.
Els aminoàcids, que formen part de les proteï-
nes, són nutrients .......... .
L’aigua és un nutrient .......... imprescindible per a
tots els éssers vius.
Per als organismes vegetals, el diòxid de carbo-
ni (CO2) és un nutrient .......... . Els nutrients .......... solen ser substàncies simples.
Pràcticament tots els nutrients .......... han estat Només els nutrients .......... poden ser utilitzats
produïts pels éssers vius. pels éssers vius com a font d’energia.
3. Contingut nutricional
El menjar és una font de nutrients per als éssers humans i els altres animals. Menjant incorporem nutrients
orgànics i inorgànics.
a. Aquesta llista mostra la major part dels nutrients que hi ha en 100 grams d’arròs blanc bullit. Selecciona-
hi els nutrients orgànics.
q Magnesi: 0,04 g q Fòsfor: 0,07 g q Potassi: 0,08 g

q Aigua: 73 g q Greixos: 0,7 g q Proteïnes: 2,3 g q Hidrats de carboni: 23,5 g
EXERCICIS
EXERCICIS
b. Amb les dades de l’apartat anterior, calcula la
quantitat total de nutrients orgànics que contenen
180 grams d’arròs bullit.
En 180 grams d’arròs bullit hi ha .......... grams de
nutrients orgànics.
c. Els humans, com tots els éssers vius, necessitem
també nutrients en forma gasosa, com l’oxigen.
Com els incorporem?
q Respirant
q Ingerint aliments
q Bevent aigua
4. Quantificar substàncies orgàniques i inor-

gàniques
Què succeeix quan sotmetem la matèria d’origen
biològic a altes temperatures? Pensa en què succe-
eix quan cremem fusta:
L’aigua, el principal component dels éssers
vius, es vaporitza a mesura que les temperatu-
res s’acosten als 100 °C.
A temperatures més altes, al voltant dels 450 °C,
les biomolècules o substàncies orgàniques
—construïdes a partir de nutrients orgànics—
experimenten una reacció química anomenada
combustió. En aquesta reacció, els compostos
orgànics es combinen amb l’oxigen de l’aire
Quan el foc s’extingeix, si la combustió ha sigut
i es transformen en vapor d’aigua i diòxid de
completa, el tros de fusta ha quedat reduït a
carboni, dos gasos.
cendres. Són els minerals de la fusta, substàn-
En la combustió es produeix una gran quantitat cies inorgàniques que no s’han vaporitzat ni
d’energia en forma de llum i calor (les flames). transformat químicament en gasos.
a. La quantitat de substàncies orgàniques i inorgà-

niques és molt variable entre els diferents organis-
mes i entre les estructures d’un mateix organisme.
Deixant de banda l’aigua, quin dels dos tipus de
substàncies creus que és majoritari en aquestes
estructures biològiques?
Un tronc de fusta
Un os
Un tros de carn
Una fulla
Una dent
EXERCICIS
En el laboratori podem quantificar les substàncies % matèria
orgàniques i inorgàniques que conté una mostra. Pes Pes % aigua Matèria orgànica
fresc (g) sec (g) (respecte a mineral (g) (respecte a
pes fresc) pes sec)
Anomenem pes fresc la massa total de la
mostra biològica. 223 32 86 0,4 98,75
Anomenem pes sec la massa de la mostra

sense l’aigua.
Per calcular-lo, hem de vaporitzar tota l’aigua que
conté la mostra.
Anomenem pes de cendres la massa de la
mostra que correspon a substàncies inorgàni-
ques minerals.
Per calcular-lo, hem d’eliminar les substàncies or-
gàniques de la mostra per mitjà de la combustió.
b. Utilitza el simulador per quantificar el percentatge de matèria orgànica que constitueixen aquestes estruc-
tures en relació amb el seu pes fresc.
% materia
Pes Pes % aigua Matèria orgànica
Estructura fresc (g) sec (g) (respecte a pes mineral (g) (respecte
fresc) a pes sec)
Fèmur d’ovella
Tronc de roure
Carn magra
de porc
Espinacs
Dent de tauró
c. A continuació, ordena les estructures de percentatge més alt a percentatge més baix de substàncies
orgàniques. Utilitza el percentatge referit al pes sec.
5. Compostos orgànics i energia

Els éssers humans utilitzem diferents materials
d’origen biològic com a font d’energia per a moltes
activitats.
L’energia d’aquests materials s’allibera mitjançant
la reacció química de combustió. Per això ens hi
referim com a combustibles.
La fusta, el carbó, el petroli i els seus derivats són
exemples de materials combustibles utilitzats
habitualment com a font d’energia.
a. Què tenen en comú els materials que són utilit- q Contenen una proporció molt alta de substàn-
zats com a combustible? cies inorgàniques.
q Contenen una proporció molt alta de sals q Contenen una proporció molt alta de substàn-
minerals i aigua. cies orgàniques.
EXERCICIS
EXERCICIS
b. El carbó mineral és una roca sedimentària for-
mada per l’acumulació de restes vegetals que han Tipus de carbó % de matèria
orgànica
quedat sepultades durant llargs períodes de temps
—de milers a milions d’anys— i han patit una sèrie
de canvis fisicoquímics. Torba 50
Hi ha diversos tipus de carbó que es distingeixen,

Lignit 70
entre altres coses, per la proporció de matèria
orgànica que contenen.
Hulla 80
Ordena les varietats de carbó, segons la quantitat
d’energia que alliberaran en entrar en combustió.
Antracita 95
A: Torba B: Antracita C: Lignit D: Hulla
Incorporar nutrients de l’entorn
6. Requeriments minerals
Els éssers humans obtenim les sals minerals dels aliments i l’aigua que consumim.
a. Quina informació ens dóna la taula?
q La quantitat mitjana de sals minerals que un ésser humà necessita incorporar al llarg de la seva vida,
segons l’edat i el sexe.
q La quantitat mitjana de sals minerals presents en el cos humà segons l’edat i el sexe de l’individu.
q La quantitat mitjana de sals minerals que un ésser humà necessita incorporar cada dia, segons l’edat i
el sexe.
Edat Calci Fòsfor Magnesi Ferro Zinc Iode Seleni

(años) (mg) (mg) (mg) (mg) (mg) (µg) (mg)
< 0,5 400 300 40 6 5 0,04 0,01
Lactants
0,5 a 1 600 500 60 10 5 0,05 0,02
1-3 800 800 80 10 10 0,07 0,02
Nens 4-6 800 800 120 10 10 0,09 0,02

7 - 10 800 800 170 10 10 0,12 0,03
11 - 14 1.200 1.200 270 12 15 0,15 0,04
14 - 18 1.200 1.200 400 12 15 0,15 0,05
Homes 19 - 24 1.200 1.200 350 10 15 0,15 0,07

25 - 50 800 800 350 10 15 0,15 0,07
> 51 800 800 350 10 15 0,15 0,07
11 - 14 1.200 1.200 280 15 12 0,15 0,05
14 - 18 1.200 1.200 300 15 12 0,15 0,05
Dones 19 - 24 1.200 1.200 280 15 12 0,15 0,06

25 - 50 800 800 280 15 12 0,15 0,06
> 51 800 800 280 10 12 0,15 0,06
Requeriments diaris de minerals segons edat i sexe.
EXERCICIS
b. Indica si les afirmacions següents són certes o A partir dels 25 anys, disminueixen les necessi-
falses. tats diàries de calci i fòsfor.
Els homes necessiten incorporar menys zinc Homes i dones de la mateixa edat necessiten
que les dones. les mateixes quantitats de iode i calci.
Els homes adults requereixen menys magnesi Les dones joves necessiten més ferro que els
que les dones adultes. homes joves.
7. Maneres d’obtenir nutrients inorgànics

Completa els enunciats següents amb l’opció
correcta.
a. Els animals terrestres obtenen aigua del

medi…
q consumint aliments que contenen aigua.
q bevent-ne directament.
q bevent-ne i consumint aliments que conte-
nen aigua.
b. En general, els animals obtenen sals minerals…

q consumint aigua que conté sals en dissolució.
q consumint aliments que contenen sals.
q consumint aigua i aliments que contenen sals.
c. Les plantes obtenen l’aigua…

q a través de les fulles i de les arrels. e. Les plantes incorporen diòxid de carboni…
q a través de les fulles. q a través de les fulles i de les arrels.
q a través de les arrels. q a través de les arrels.
q a través de les fulles.
d. En general, les plantes obtenen sals minerals…
f. Els orificis a través dels quals les plantes incorpo-
q a través de les fulles i de les arrels.
ren gasos s’anomenen…
q a través de les fulles.
q pecíols.
q a través de les arrels.
q estomes.
q estams.
8. Carència de sals minerals

Les plantes necessiten incorporar determinades
a. b.
substàncies minerals amb les arrels per créixer
sanes. Un d’aquests minerals indispensables per a
les plantes és el magnesi (Mg).
El magnesi és especialment important perquè
forma part de la molècula de clorofil·la. Aquesta
substància és el pigment que dóna a les fulles c. d.
aquest color verd característic, i és imprescindible
perquè les plantes puguin captar la llum solar i
realitzar la fotosíntesi.
a. Quina de les plantes de les fotografies sembla
que pateixi una carència de magnesi?
EXERCICIS
EXERCICIS
b. Amb quin dels productes següents enriquiries el sòl sobre el qual creix una planta amb carència de
magnesi per aconseguir que es recuperi?
q Producte A q Producte B q Producte C q Producte D
Composició (g/L)
Extractes orgànics 112,5
NH4 0,06% SO4 0,02% Auxines 0,09
Gibberel·lines 0,10
NO3 0,00% MgO 0,00% Cinines 1,50
Nitrogen (N) 6,6
P2O5 17,00% Fe 0,10% Fòsfor (P2O5) 13,3
Potassi (K2O) 13,3
K2O 16,49% Mn 0,00% Calci (Ca) 2,0
Magnesi (Mg) 4,0
Ferro (Fe) 17,2
Zinc (Zn) 26,5
Manganès (Mn) 13,3
Coure (Cu) 13,3
A: Composició d’un adob per a plantes B: Composició d’un adob per a plantes
Component % massa
Sal potàssica de glifosat 38
Eteramina etoxilada 8
Aigua 54
Component (g/L)
Lignosulfonat de sodi 127
Bicarbonat de potassi 40
Sulfat de zinc 11
Hidròxid de coure 7,5
C: Composició d’un insecticida per a plantes D: Composició d’un fungicida per a plantes
9. Sals minerals en els aliments
a. Tots els aliments contenen sals Comí Plàtan Cigró Llet

minerals. I n’hi ha que destaquen
Elements Concentració Concentració Concentració Concentració
pel fet de contenir una proporció minerals (mg / 6 g) (mg / 100 g) (mg / 200 g) (mg / 250 g)
molt alta de determinats elements
minerals. Potassi 107 362 1.750 349
Revisa les taules amb el contingut Calci 56 5 210 276

en minerals de diferents aliments
Fòsfor 30 22 732 222
i completa la taula de la pàgina
següent. Sodi 10 1 48 98
Magnesi 22 27 230 24
EXERCICIS
b. Ordena els aliments en funció
del contingut en fòsfor que tinguin, Llet Comí Plàtan Cigró
mg / 100 g mg / 100 g mg / 100 g mg / 100 g
de més a menys contingut.
c. Ordena els aliments en funció del Potassi ...................... ...................... ...................... ......................
contingut en potassi que tinguin,
de més a menys contingut. Calci ...................... ...................... ...................... ......................
Fòsfor ...................... ...................... ...................... ......................
Sodi ...................... ...................... ...................... ......................
Magnesi ...................... ...................... ...................... ......................
d. El contingut en sals minerals d’aquests quatre

Contingut en aigua
aliments és molt divers. El comí i el cigró, dues llavors, (g/100g) Contingut en
són els aliments amb una major proporció de sals aigua en 100
Llet 88
minerals. grams de llet,
Comí 8 comins, plàtans
Observa la taula i explica a què poden ser degudes
i cigrons.
aquestes diferències. Plàtan 76
Cigró 12
Obtenir nutrients orgànics
10. Autòtrofs o heteròtrofs?

Classifica els éssers vius següents en funció de si fabriquen els nutrients orgànics que necessiten (autòtrofs
o productors) o si els incorporen del medi (heteròtrofs o consumidors). Si cal, busca informació.
a. Acàcia b. Ratolí c. Cargol d. Floridura
e. Llevat f. Xampinyó g. Anabaena h. Varec
i. Nenúfar j. Elodea k. Tomaquera l. Ésser Humà
EXERCICIS
EXERCICIS
11. Incorporar o fabricar nutrients orgànics completament diferent, i tot gràcies a uns bacteris.
Indica si les afirmacions següents són certes o falses.
Aquests bacteris, que es van descobrir en aquests
Els microorganismes només poden obtenir ecosistemes, tenen la capacitat de produir nutrients
nutrients orgànics alimentant-se de matèria orgànics a partir dels nutrients inorgànics en la més
produïda per éssers vius. absoluta foscor. Per fer-ho, utilitzen l’energia quími-
Les algues poden obtenir nutrients orgànics ali- ca que contenen algunes substàncies que emanen
mentant-se de matèria produïda per éssers vius. de les fonts hidrotermals, mitjançant un procés al
qual es donà el nom de quimiosíntesi.
Les plantes terrestres poden alimentar-se dels
nutrients orgànics presents al sòl. Aquestes substàncies són l’única font de nutrients
Els fongs poden fabricar nutrients orgànics a orgànics a les fonts hidrotermals: són l’aliment
partir de nutrients inorgànics. dels cucs els quals, alhora, proporcionen aliment
a altres animals, en un ecosistema completament
Els fongs només poden obtenir nutrients
separat del món de la llum.
orgànics alimentant-se de matèria produïda per
éssers vius. Avui en dia, sabem que els bacteris quimiosinte-
Els animals només poden obtenir nutrients titzadors són molt més comuns del que es creia, i
orgànics alimentant-se de matèria produïda per que es troben en altres ambients, com determinats
éssers vius. tipus de sòls.
Les plantes terrestres poden sobreviure arrela- «Deep Sea Hydrothermal Vents», Sea and Sky,
des en un sòl on no hi hagi nutrients orgànics. www.seasky.org. (Text adaptat)
a. On es troben les fonts hidrotermals de què parla el

Organismes autòtrofs text?
12. Les fonts hidrotermals q A l’interior de les muntanyes volcàniques.
q En alguns rius i llacs de muntanya.
A finals dels anys 70, un equip científic que estava
realitzant un estudi rutinari dels fons oceànics va fer q Al fons dels oceans.
un descobriment que sacsejà els fonaments de tota b. Què emana de les xemeneies de les fonts hidroter-
la comunitat científica. mals?
A la dorsal oceànica del Pacífic oriental, no gaire q Aigua calenta provinent de fonts subterrànies.
lluny de les illes Galápagos i a quasi 2.500 metres q Gasos molt calents de l’interior de la Terra.
per sota de la superfície del mar, hi havia un es- q Aigua calenta repleta de substàncies quími-
trany paisatge cobert per una espècie de xemene- ques dissoltes.
ies. Aquestes «xemeneies» eren fonts hidrotermals
que expulsaven núvols negres de fum, una barreja c. Per què és tan fosca l’aigua que emana de les fonts
d’aigua, gasos i minerals dissolts que provenien de hidrotermals?
les profunditats de l’escorça terrestre. q Perquè la llum no arriba fins a aquestes profun-
Al voltant d’aquestes xemeneies s’hi desenvolu- ditats.
pava amb tota l’esplendor un ecosistema que fins q Perquè conté petroli i carbó de l’interior de la
llavors ningú no havia observat mai: dominaven Terra.
el paisatge uns tubs calcaris de més de dos metres q Perquè conté una gran quantitat de minerals
d’altura, d’on n’emergien cucs gegants de color dissolts.
vermell, i al seu voltant milers de crustacis i mol·
luscs bivalves recobrien el fons marí. d. Què és el que resulta tan sorprenent de les fonts
hidrotermals?
D’on obtenien l’aliment aquests animals? Fins q Que hi hagi emanacions d’aigua calenta de
aleshores, la ciència havia acceptat que els únics l’interior de la Terra.
organismes capaços de produir aliment ho feien
q Que allotgin éssers vius capaços de suportar
gràcies a l’energia de la llum del Sol mitjançant
les condicions de vida que es donen en aques-
la fotosíntesi. Tanmateix, les fonts hidrotermals
tes profunditats.
es trobaven en la foscor més absoluta, i tampoc
rebien aportacions de matèria de les aigües q Que allotgin comunitats d’éssers vius total-
superficials i il·luminades. Allà hi succeïa una cosa ment independents de la llum solar.
EXERCICIS
e. Quin procés permet que alguns organismes gene-
rin nutrients orgànics a partir de nutrients inorgànics
a les fonts hidrotermals?
q L’autosíntesi
q La fotosíntesi
q La quimiosíntesi
f. D’on obtenen l’energia els organismes productors

de les fonts hidrotermals?
q Dels nutrients orgànics que cauen des de la
superfície.
q De la llum solar que arriba de la superfície.
q D’algunes substàncies químiques inorgàniques. Cucs vermells gegants del fons oceànic.
g. Quin tipus d’organismes són capaços de generar h. On es troben els organismes quimiosintètics?
nutrients orgànics sense utilitzar l’energia de la llum? q Només a prop de volcans marins.
q Les plantes q Només en llocs tan especials com les fonts
q Els fongs hidrotermals.
q Els bacteris q En molts llocs comuns.
Què és la fotosíntesi?
13. La fotosíntesi a la selva Treball de camp a la selva

El Tomàs és un científic que estudia l’ecologia
Taxa de fotosíntesi
d’una espècie d’arbre que creix a la selva amazòni-
No totes les plantes fabriquen nutrients orgànics a
ca del Brasil.
la mateixa velocitat. La fotosíntesi es produeix amb
més o menys intensitat en funció de la disponibilitat
dels factors que intervenen en la reacció: l’aigua, la
llum solar i el diòxid de carboni.
És possible conèixer la quantitat de nutrients orgà-
nics que produeix una fulla si mesurem la quantitat
de diòxid de carboni (CO2) que és extret de l’aire.
Anomenem taxa de fotosíntesi la quantitat de
CO2 que una superfície donada de fulla extreu de
l’aire en un període de temps.
Concretament, està interessat a saber si existeixen
Quantitat de CO2 diferències entre la taxa de fotosíntesi de les fulles
extret de l’aire 180 mg
dels arbres més alts i la de les fulles dels arbres
joves de la mateixa espècie, que encara són baixos
Superfície
total de les fulles
30 cm2 i formen part del sotabosc.
Per fer-ho, el Tomàs disposa d’un aparell mesurador
Temps 25 s
transcorregut portàtil que, aplicat a sobre d’una fulla, li permet
mesurar la quantitat de diòxid de carboni que una
La taula mostra la quantitat de CO2 que una planta superfície determinada de la fulla extreu de l’aire
determinada ha extret de l’aire en 25 segons. Cal- cada segon. Amb l’equip d’escalada adequat i el me-
cula’n la taxa de fotosíntesi. surador de fotosíntesi, el Tomàs s’enfilarà a 5 arbres
alts i, de cada un, prendrà les mesures de la taxa de
És a dir, quants grams de CO2 transforma
fotosíntesi de 5 fulles diferents. A continuació, farà
1 cm2 de fulla per segon?
el mateix amb 5 exemplars joves de la mateixa espè-
.......... mg CO2 /cm2 · s cie, que formen part del sotabosc.
EXERCICIS
EXERCICIS
Taula de resultats
Aquesta taula mostra les taxes de fotosíntesi obtingudes pel Tomàs.
Completa la taula amb la mitjana de les taxes de les deu plantes. Expressa els resultats amb tres decimals.
Planta Fulla 1 Fulla 2 Fulla 3 Fulla 4 Fulla 5 Mitjana

Arbre 1 0,3 0,28 0,29 0,13 0,35 ..........
Arbre 2 0,34 0,31 0,16 0,31 0,29 ..........
Arbre 3 0,31 0,28 0,3 0,27 0,35 ..........
Arbre 4 0,26 0,35 0,28 0,26 0,33 ..........
Arbre 5 0,33 0,35 0,26 0,3 0,27 ..........
Sotabosc 1 0,1 0,1 0,06 0,07 0,09 ..........
Sotabosc 2 0,16 0,05 0,08 0,03 0,03 ..........
Sotabosc 3 0,07 0,03 0,12 0,07 0,09 ..........
Sotabosc 4 0,11 0,14 0,11 0,12 0,12 ..........
Sotabosc 5 0,11 0,1 0,11 0,09 0,09 ..........
a. Calcula la mitjana de la taxa de fotosíntesi dels cinc

arbres alts i dels cinc exemplars joves del sotabosc.
Expressa els resultats amb tres decimals.
Arbres alts: .......... mg CO2 / cm2 · s
Sotabosc: .......... mg CO2 / cm2 · s
b. A què creus que es deuen les diferències de les

taxes de fotosíntesi entre els arbres i les plantes del
sotabosc?
14. L’efecte de la intensitat de la llum en la

fotosíntesi
El ritme amb què una planta realitza la fotosíntesi
depèn de la quantitat de llum que rep. Aquest ritme
o taxa de fotosíntesi es pot determinar si mesurem
la quantitat d’oxigen produït per la planta en un
període de temps donat.
Farem un experiment per observar com la quan-
titat de llum afecta la taxa de fotosíntesi en una
planta aquàtica.
a. Observa el vídeo de l’experiment en la versió
digital i compta les bombolles que produeix la planta
durant 20 segons en cada una de les quatre condici-
ons de llum experimentals.
b. Què són les bombolles que surten de la planta?
20 segons
q Vapor d’aigua produït per la transpiració
q Oxigen produït per la respiració
q Diòxid de carboni produït per la fotosíntesi
q Oxigen produït per la fotosíntesi
EXERCICIS
c. En el tractament A, la planta produeix més bombo- 15. Factors que afecten la fotosíntesi
lles que en els altres tractaments. Què significa això
Rendiment fotosintètic
en relació amb la taxa de fotosíntesi?
En una fulla, la taxa de fotosíntesi —la velocitat
La taxa de fotosíntesi [és més alta / és més baixa / amb la qual una superfície determinada de fulla
és igual] en el cas A que en les altres situacions. transforma CO2 en nutrients orgànics— no és
sempre la mateixa. Depèn de molts factors, espe-
d. Completa la taula següent. cialment de la disponibilitat d’aigua i diòxid de
Nombre de carboni, i de la presència suficient de llum.
Distància Intensitat bombolles en
del focus (cm) de la llum (lux) Així, en condicions òptimes, 1 dm2 de fulla d’un
20 segons
exemplar de faig pot transformar 99 mg de CO2
5 1.129 .......... per segon. Tanmateix, lluny d’aquestes condicions,
la quantitat de CO2 transformat per segon pot ser,
10 808 .......... per exemple, de 44,55 mg de CO2 per segon.
15 569 .......... Anomenem rendiment fotosintètic el percentat-
ge que resulta de comparar la taxa de fotosíntesi
20 346 .......... real d’una fulla amb la que tindria si les condicions
fossin òptimes.
e. Representa a la llibreta la gràfica del nombre de En condicions òptimes, la fulla assoleix una taxa
bombolles en funció de la intensitat de la llum. fotosintètica màxima, equivalent a un rendiment
fotosintètic del 100 %.
f. Quines conclusions podem extreure d’aquest
experiment? Calcula el rendiment fotosintètic de la fulla de faig
de l’exemple.
q La taxa de fotosíntesi augmenta proporcional-
ment amb la intensitat de la llum: la gràfica és El rendiment fotosintètic és del ..........%
una recta.
q Podem disminuir la taxa de fotosíntesi si
augmentem la intensitat de la llum que la Intensitat de la llum
planta rep. Aquesta gràfica mostra el rendiment fotosintètic
q A mesura que augmenta la intensitat de la d’una fulla en funció de la intensitat de la llum
llum, la taxa de fotosíntesi augmenta de que rep.
forma més suau.
q Podem incrementar la taxa de fotosíntesi si 100
augmentem la intensitat de la llum que la
planta rep.
Rendiment fotosintètic %
80
60
40
20
0 100 200 300 400 500

Intensitat de llum (W / m2)
a. A partir de quin valor d’intensitat lumínica el rendi-

ment fotosintètic de la fulla és màxim?
q 500 W/m2
q 100 W/m2
q 350 W/m2
EXERCICIS
EXERCICIS
b. En quin rang d’intensitats lumíniques es produeix Temperatura
l’increment més gran de la taxa de fotosíntesi de la Aquesta gràfica s’ha obtingut a partir de l’estudi de
fulla? la mateixa fulla dels apartats anteriors.
q Entre 0 i 50 W/m2
q Entre 50 i 100 W/m2 100
q Entre 100 i 150 W/m2
80
c. Quin rendiment fotosintètic tindrà la fulla en un
instant en què el cel estigui ennuvolat i la intensitat 60
lumínica sigui de 65 W/m2?
q 25% 40
q 100%
20
q 50%
0 10 20 30 40
Concentració de diòxid de carboni Temperatura (°C)
Aquesta gràfica s’ha obtingut a partir de l’estudi de
la mateixa fulla dels apartats anteriors.
a. Quina informació proporciona?
100 q La temperatura que assoleix la fulla en funció

del ritme amb què està realitzant la fotosíntesi.
q Les variacions de temperatura que es donen a
80
l’ambient durant la fotosíntesi.
60 q El rendiment fotosintètic en funció de la tem-
peratura de les fulles.
40 b. Què succeeix a la fulla si la seva temperatura asso-
leix els 40 ºC?
20 q La fulla redueix la seva temperatura per mitjà
de la fotosíntesi.
0 100 200 300 400 500 600 700
q La fulla deixa de realitzar la fotosíntesi.
Concentració de CO2 atmosfèric (ppm)
a. Quina informació proporciona?

q Com canvia la quantitat de CO2 a l’atmosfera
en funció de la taxa de fotosíntesi.
q Quina és la quantitat de CO2 que la planta
extreu de l’atmosfera en funció del rendiment
fotosintètic.
q Com varia el rendiment fotosintètic en funció
de la quantitat de CO2 a l’aire.
b. Si la quantitat de CO2 a l’aire passa de 600 ppm a

700 ppm, augmentarà la taxa de fotosíntesi?
EXERCICIS
Fotosíntesi i energia
16. Indici de fotosíntesi d. Abans de col·locar la planta a les fosques durant

Per mitjà de la fotosíntesi, les plantes transformen tres dies, les seves fulles realitzaven la fotosíntesi i
diòxid de carboni i aigua en glucosa, el seu ali- havien pogut acumular midó.
ment. Tan aviat com són produïdes, les molècules Què ha succeït durant aquests tres dies de foscor
de glucosa són agrupades i transformades en una amb el midó de les fulles?
substància anomenada midó.
El midó és una substància constituïda per molè-
cules de glucosa empaquetades, que actua com a
reserva d’aliment per a les cèl·lules de la planta.
Si detectem la presència de midó a les fulles d’una
planta, podem afirmar que ha estat realitzant la
fotosíntesi.
Observa el vídeo següent, que mostra una prova
senzilla per detectar la presència de midó en unes
fulles: la prova del iode.
17. Reserva d’energia

La prova del iode permet detectar la presència
de midó en un material gràcies al fet que el iode
canvia de color —passa de marró a blau intens—
quan entra en contacte amb el midó.
En el vídeo de la versió digital es mostra el resultat
de practicar la prova del iode a quatre aliments,
dos són d’origen animal, i dos, d’origen vegetal.
a. Observa el vídeo i selecciona els aliments que
El iode reacciona químicament amb el midó i contenen midó.
canvia de color: passa del marró al blau fosc. b. Busca informació sobre el midó i explica per què
Per assegurar-se que el iode penetra a les cèl· l’hem trobat en uns aliments però no en els altres.
lules de les fulles i el canvi de color és visible,
c. Els tubercles, com la patata, i les arrels engruixi-
cal bullir la fulla i extreure’n els pigments
des, com el nap, són òrgans especialment rics en
amb alcohol.
midó.
Quina funció realitzen aquests òrgans en les
Una planta a les fosques
plantes?
El vídeo de la versió digital mostra la prova del iode
amb una fulla d’una planta de la mateixa espècie,
però que s’ha mantingut absolutament a les fos-
ques durant tres dies.
a. Quin resultat s’obté amb la prova?

q Positiu, hi ha canvi de color.
q Negatiu, no hi ha canvi de color.
b. Hi ha midó a la fulla estudiada?
c. Hi ha hagut producció de midó a la planta que

estava a les fosques? Justifica la resposta.
EXERCICIS
EXERCICIS
18. Sol o ombra?
Si tens plantes a casa, deus saber que n’hi ha que
s’han de mantenir a l’interior o a l’ombra, mentre
que d’altres necessiten estar a l’exterior, a ple sol.
a. Observa la gràfica següent. Quina informació

proporciona?
Taxa de fotosíntesi
q Mostra com la taxa de fotosíntesi de dues
plantes de diferents espècies és independent
de la intensitat lumínica.
q Mostra la diferència en la intensitat lumínica
que reben dues plantes de diferents espècies. 0 100 200 300 400 500
q Mostra la taxa a la qual dues espècies de plan- Intensitat de llum (W / m2)
tes diferents realitzen la fotosíntesi en funció
de la intensitat de la llum. d. Quina de les dues plantes diries que és més ade-
quada com a planta d’interior en una casa?
b. Quina de les dues plantes transforma en glucosa
q La planta de la espècie A.
una quantitat més gran de CO2 i aigua per segon a
intensitats lumíniques baixes? q La planta de la espècie B.
q La planta de la espècie A. q Aquesta gràfica no ens permet saber-ho.
q La planta de la espècie B. e. Quina de les dues plantes està més ben adaptada
q Aquesta gràfica no ens permet saber-ho. per situar-la en un lloc de la terrassa amb molt sol?
q La planta de la espècie A.
c. Quina de les dues plantes transforma en glucosa
q La planta de la espècie B.
una quantitat més gran de CO2 i aigua per segon a
intensitats lumíniques elevades? q Aquesta gràfica no ens permet saber-ho.
q La planta de la espècie A. f. A quina intensitat lumínica les dues plantes
q La planta de la espècie B. transformen en glucosa la mateixa quantitat de
q Aquesta gràfica no ens permet saber-ho. CO2 i aigua per segon? Tingues en compte només
les intensitats lumíniques en què la taxa de fotosín-
tesi és positiva.
Organismes heteròtrofs
19. Consumidors
Classifica els organismes següents segons si són consumidors primaris, consumidors secundaris o des-
componedors. Si cal, busca informació.
a. Elefant b. Lleó c. Floridura d. Vaca e. Dromedari f. Xampinyó
g. Tauró h. Cocodril i. Cavall j. Tigre k. Bacteris l. Cargol
EXERCICIS
Extreure nutrients dels aliments
20. Dietes específiques Els que només poden alimentar-se de matèria

Un heteròtrof no es pot alimentar de qualsevol vegetal, perquè només són capaços d’extreu-
material que contingui nutrients orgànics. re els nutrients d’aquest tipus d’aliments. Els
coneixem com a herbívors.
La capacitat de digerir específicament uns mate-
rials i no uns altres determina el que cada espècie Els que no poden extreure els nutrients dels
d’heteròtrof pot utilitzar com a aliment. vegetals, però sí que poden fer-ho de la
matèria d’origen animal, que s’anomenen
Dins del grup dels animals, hi trobem: carnívors.
Els que es poden alimentar de tots dos tipus de
materials: són els omnívors.
a. Classifica els animals següents segons si són herbívors, carnívors o omnívors. Si cal, busca informació.
a. Vaca b. Cargol c. Ratolí d. Cocodril e. Cavall f. Ós
g. Tigre h. Dromedari i. Tauró j. Elefant k. Ésser humà l. Lleó
b. Hi ha alguns organismes que s’han especialitzat 21. El poder de la saliva

a obtenir i digerir un aliment molt específic i això és De seguida que introduïm un aliment a la boca,
pràcticament l’únic de què es poden alimentar. comença la digestió. La saliva conté enzims di-
Busca informació i completa els espais amb l’aliment gestius que poden trencar les grans molècules de
corresponent. midó —la substància de reserva dels vegetals— en
petites molècules de glucosa.
Els coales s’alimenten gairebé exclusivament de
les fulles de l’ ........... . a. El pa és un aliment ric en midó. La farina, el seu
El 99% de la dieta dels óssos panda consisteix en ingredient principal, és un producte d’origen vege-
........... . tal obtingut a partir de moldre els grans de blat.
Els tèrmits estan especialitzats a digerir la ........... . Per confirmar la presència de midó al pa, podem
fer la prova del iode.
Les balenes blaves s’alimenten gairebé exclusi-
vament de ........... . Explica en què consisteix la prova del iode per
detectar midó. Si cal, busca informació.
L’ós formiguer s’alimenta exclusivament de
formigues i ........... .
Els cucs de seda mengen únicament fulles de
........... .
EXERCICIS
EXERCICIS
b. Plantegem un experiment amb el qual, per mitjà
de la prova del iode, podrem valorar l’acció de la
saliva sobre el midó del pa. Per fer-ho, plantegem
dos tractaments:
1. Tractament A: barregem pa ratllat amb saliva

durant 3 hores.
2. Tractament B: barregem pa ratllat amb aigua
durant durant 3 hores.
Quin motiu hi ha per fer un tractament amb aigua?
c. Quin serà el resultat de la prova del iode a cada d. Observa el desenvolupament de l’experiment.
tractament? Explica els resultats obtinguts. Coincideixen amb el
que esperaves?
Matèria per créixer i reparar-se
22. Contingut d’aigua humà pastanaga pi

La infografia següent mostra el percentatge apro-
ximat de massa que correspon a aigua en diversos
organismes.
50%
a. Quin organisme conté més aigua en termes 65%
relatius? 87%
b. Quin organisme conté més aigua en termes
absoluts?
c. Quines substàncies constitueixen la major part de 98%
la resta de la massa dels éssers vius?
q Sals minerals 70% 83%
q Gasos
bacteri cuc de terra medusa
q Biomolècules inorgàniques
q Biomolècules orgàniques % de massa que correspon a aigua en diversos éssers vius.
23. De l’ou al pollet

Els ous són estructures reproductives pròpies de
molts animals, on l’embrió troba les condicions closca
necessàries per desenvolupar-se.
membrana
Tanmateix, els ous de gallina que comprem al
supermercat no estan fecundats: la seva estructura vesícula
és idèntica a la d’un ou fecundat, però els falta clara germinativa
l’embrió en desenvolupament.
a. Quina de les estructures de l’ou fecundat serà la
que es convertirà en un pollet després de la incuba-
ció adequada?
rovell
q La membrana
q La clara
q El rovell
q La vesícula germinativa
Esquema d’un ou de gallina fecundat.
EXERCICIS
b. Busca informació sobre el contingut nutricional Obtenir energia dels nutrients
del rovell i la clara d’un ou de gallina i completa les
frases.
24. Sobre la respiració cel·lular
La proporció de nutrients orgànics és [més alta / Indica si les afirmacions següents són certes o
més baixa / igual] al rovell que a la clara. falses.
La proporció d’aigua és [més alta / més baixa / Els productes de rebuig de la respiració cel·lular
igual] al rovell que a la clara. són l’oxigen i l’aigua.
Com a aliment, 100 grams de rovell aporten En la respiració cel·lular es produeixen nutri-
[més / la mateixa / menys] energia a les nostres ents orgànics a partir de nutrients inorgànics i
cèl·lules que 100 grams de clara. energia.
c. L’esquema següent mostra el desenvolupament La respiració cel·lular és una reacció química
de l’embrió en un ou fecundat. que permet a les cèl·lules extreure energia dels
nutrients inorgànics.
closca
membrana La respiració cel·lular no es pot produir en les
clara cèl·lules que fan la fotosíntesi.
rovell Només realitzen la respiració cel·lular les cèl·
lules dels organismes heteròtrofs.
Quan els nutrients orgànics reaccionen amb l’oxi-
embrió gen, es transformen en diòxid de carboni i aigua.
En la respiració cel·lular, les cèl·lules obtenen
energia combinant l’oxigen amb els nutrients
orgànics.
25. Consum d’oxigen

al·lantoide a. En quin procés cel·lular els animals utilitzen l’oxigen
que capten de l’entorn?
Embrió de gallina de 1 setmana q En la respiració cel·lular
q En la fotosíntesi
Què ha succeït amb el rovell i la clara de l’ou?
q En la transpiració
Les dues estructures [s’han reduït / han augmentat
/ es mantenen igual]. b. Per què serveix aquest procés?
d. Quina de les dues estructures aporta la major q Per obtenir energia
part de les substàncies necessàries perquè les q Per obtenir nutrients orgànics
cèl·lules de l’embrió puguin construir les seves q Per regular l’organisme
biomolècules orgàniques?
c. Quines altres substàncies són consumides en
q Cap de les dues, la major part d’aquestes subs-
aquest procés?
tàncies prové del medi.
q Nutrients orgànics
q La clara de l’ou.
q Diòxid de carboni
q El rovell de l’ou.
q Aigua
e. Amb el desenvolupament de l’embrió es forma
una espècie de sac, l’al·lantoide, que no para de
créixer fins que l’ou es desclou. Quines substàncies
s’acumulen a l’al·lantoide?
f. Les membranes i la closca de l’ou no són her-

mètiques. A quines substàncies haurien de ser
permeables per permetre el desenvolupament
de l’embrió?
EXERCICIS
EXERCICIS
Rosegadors de diferents mides
Consum mitjà
a. Aquesta taula mostra el consum mitjà d’oxigen, Espècie de Massa corporal d’oxigen
en situació de repòs, de cinc espècies diferents de rosegador mitjana (g) (cm3/h)
rosegadors. Per a cada espècie, s’indica un valor
aproximat de la massa corporal mitjana. Musaranya 4 10
Quina relació detectes entre la quantitat d’oxigen Ratolí 30 45
consumida per hora i la massa d’aquests animals? Rata 200 200
b. Quina podria ser la causa de la relació entre aques- Esquirol de Bryant 800 640
tes dades? Castor 16.000 10.080
Capibara 55.000 17.600
c. Aquesta taula mostra el consum mitjà d’oxigen,
en situació de repòs, de cinc espècies diferents de
rosegadors. En aquest cas, s’indica també un valor Ingestió diària Consum mitjà
Espècie de d’aliment d’oxigen
aproximat de la quantitat d’aliment que ingerei- rosegador (g/d) (cm3/h)
xen en un dia els rosegadors de cadascuna de les
espècies. Musaranya 5 10
Quina relació observes entre l’oxigen consumit i la Ratolí 9 45
quantitat d’aliment que aquests animals necessi-
Rata 35 200
ten incorporar?
Esquirol de Bryant 160 640
d. Quina podria ser la causa de la relació entre 2.500 10.080
Castor
aquestes dades?
Capibara 3.800 17.600
Respiració cel·lular i fotosíntesi
26. Dormir amb plantes?

Potser has sentit alguna vegada aquest mite: Consum de O2
Ésser viu (L/min)
«És perillós dormir amb plantes a l’habitació per-
què a la nit et prenen l’oxigen.»
Ésser humà 0,3
a. Quin o quins processos realitzen les plantes sense (en repòs)
llum?
q La fotosíntesi Planta d’interior 0,001
(de nit)
q La respiració cel·lular
Pastor alemany 0,2
b. Quina o quines substàncies extreuen de l’aire les (en repòs)
plantes a la nit?
q Oxigen Consum d’oxigen per minut de tres organismes
q Diòxid de carboni
q Vapor d’aigua d. Calcula l’oxigen consumit pels organismes de la
taula al llarg d’una nit de 8 hores.
c. Una habitació de mida mitjana conté uns 24.000 L
d’aire. e. Quin percentatge de l’oxigen de l’habitació és
consumit per la planta durant la nit?
Quin volum d’aire correspon a oxigen, sabent que q Més del 50%
l’aire està format en un 21% del volum per aquest
gas? q Entre un 10% i un 20%
q Menys del 0,1%
EXERCICIS
f. És perillós dormir amb plantes a l’habitació? c. Quin procés de l’arbre fa que la quantitat de CO2
q No, la quantitat d’oxigen que respira una plan- a l’aire de la cambra disminueixi?
ta d’interior és molt petita. q La transpiració
q Sí, pot ser perillós perquè consumeixen un q La respiració cel·lular
percentatge elevat de l’oxigen de l’aire.
q No, perquè les plantes no respiren. q La fotosíntesi
d. Quin procés de l’arbre fa que la quantitat de

CO2 a l’aire de la cambra augmenti?
27. Punts de compensació i saturació q La transpiració
La taxa de fotosíntesi es defineix com la quantitat
de CO2 que s’extreu de l’entorn per unitat de temps q La respiració cel·lular
i superfície de fulla. q La fotosíntesi
Es determina utilitzant una cambra com la que apa-
e. Com s’explica que la taxa de fotosíntesi sigui
reix a la imatge, que mesura la proporció de CO2 en
negativa a baixes intensitats de llum?
el volum d’aire exposat a la planta estudiada.
q En aquestes condicions, l’arbre no fa la foto-
Com més gran sigui el ritme amb què la planta síntesi.
extreu CO2 de l’aire de la cambra, més alta serà
la taxa de fotosíntesi. q En aquestes condicions, la quantitat de CO2
emès com a residu en la respiració cel·lular
Per contra, si la concentració de CO2 a l’aire supera la quantitat de CO2 transformat en la
de la cambra augmenta, la taxa de fotosíntesi fotosíntesi.
serà negativa.
f. Com s’explica que la taxa de fotosíntesi sigui
a. Aquesta gràfica mostra com canvia la taxa de positiva a altes intensitats de llum?
fotosíntesi de l’arbre estudiat en funció de la inten-
sitat de llum. q En aquestes condicions, l’arbre només fa la
fotosíntesi.
6 q En aquestes condicions, la quantitat de CO2

transformat en la fotosíntesi supera la quan-
Taxa de fotosíntesi (mg CO2 / s)
titat de CO2 emès per la respiració cel·lular.

4
g. El punt de compensació és la intensitat lumíni-
ca a partir de la qual una planta transforma més
2
CO2 del que emet com a residu de la respiració
cel·lular.
0 Quin és el punt de compensació de l’arbre estu-
50 100 150 200 250 300 diat?
-2
h. El punt de saturació és la intensitat lumínica a
Intensitat lumínica (W/m2)
partir de la qual la taxa de fotosíntesi d’una planta
Taxa de fotosíntesi en funció de la intensitat lumínica arriba al valor màxim.
per a l’arbre estudiat.
Quin és el punt de saturació de l’arbre estudiat?
Per sota de quina intensitat de llum és negativa la
taxa de fotosíntesi? i. Examinant la gràfica podem arribar a saber la
quantitat de CO2 que l’arbre emet cada segon
b. Què significa una taxa de fotosíntesi negativa? com a residu de la respiració cel·lular. Per això ens
q Que l’arbre expulsa més CO2 a l’aire de la cam- cal conèixer la quantitat de CO2 emès a l’aire de la
bra del que retira. cambra en absència total de fotosíntesi.
q Que l’arbre retira més CO2 de l’aire de la cam- A quina intensitat de llum podem assegurar que
bra del que produeix. l’arbre no fa la fotosíntesi?
EXERCICIS
EXERCICIS
j. Quina quantitat de CO2 per segon expulsa l’ar- 29. L’excreció en les plantes
bre en aquestes condicions? Les plantes expulsen menys substàncies residuals
que els animals. De fet, són capaces de reutilitzar
k. Suposem que la respiració cel·lular de la planta una bona part d’aquestes substàncies.
no varia amb la intensitat lumínica.
Per exemple, en la respiració cel·lular es produeix
Quina quantitat de CO2 transforma l’arbre en
diòxid de carboni i aigua, que s’utilitzen novament
nutrients orgànics cada segon, en el punt de
en la fotosíntesi.
compensació?
Els principals productes de rebuig en les plantes
l. Quina quantitat de CO2 transforma l’arbre en terrestres són gasos, els quals s’expulsen a través
nutrients orgànics cada segon, en el punt de dels estomes.
saturació?
a. Durant el dia, quin és el principal producte resi-
dual de les plantes?
q Les sals minerals
q El vapor d’aigua
q El diòxid de carboni
q L’oxigen
b. Durant la nit, les plantes produeixen aquesta

substància de rebuig?
c. Quin procés cel·lular produeix aquesta substàn-

cia de rebuig?
Cambra per mesurar la taxa de fotosíntesi d’una pomera.
q La transpiració
Desfer-se dels residus q La fotosíntesi
28. L’orina d. Quan és de nit, quin és el principal producte de
a. L’orina és una dissolució aquosa d’aspecte rebuig de les plantes?
groguenc característic, que produeixen els ronyons
q Les sals minerals
dels animals i que és expulsada al medi a través de
l’aparell urinari. q El vapor d’aigua
Quina és la substància més abundant en l’orina? q El diòxid de carboni
q L’oxigen
b. Aquests són els principals soluts que conté
l’orina humana. e. Durant el dia, les plantes produeixen aquesta
substància de rebuig?
Urea: 16,3g/L Potassi: 1,7 g/L
Clor: 5,1 g/L Creatinina: 1,4 g/L f. Quin procés cel·lular produeix aquesta substàn-
cia de rebuig?
Sodi: 2,8 g/L
q La transpiració
c. Per què s’expulsen amb l’orina substàncies com
el potassi, el clor o el sodi?
q La fotosíntesi
q Perquè no són utilitzables com a font d’ener-
gia. g. Quina altra substància és alliberada a través dels
q Perquè aquestes substàncies no les utilitzen estomes habitualment durant el dia?
les cèl·lules.
q Les sals minerals
q Perquè no són nutrients.
q El vapor de aigua
q Perquè, tot i ser nutrients, en excés són perju-
q La clorofil·la
dicials.
EXERCICIS
30. Què ha passat amb l’aigua?
a. Observa l’experiment de la versió digital:
Quanta aigua s’ha afegit a la terra de la planta?
S’han afegit .......... mL d’aigua, és a dir, .......... g de
aigua. ESTOMES
b. Amb la coberta de plàstic l’aigua del terra no es

podrà evaporar directament a l’atmosfera. Creus
que el pes del test disminuirà després de dues
hores i mitja al sol? Justifica la resposta.
c. Observa el resultat del vídeo i completa la frase
següent:
Després de dues hores i mitja al sol, la massa del ARRELS
conjunt ha [augmentat / disminuït] en .......... g.
d. Com que l’aigua no s’ha pogut evaporar ni ha

pogut sortir a l’atmosfera per la superfície del terra,
per on es pot haver escapat?
La major part de l’aigua absorbida per les arrels s’acaba
evaporant a través dels estomes de les fulles.
La transpiració en les plantes vasculars
Les plantes vasculars —les que tenen arrel, tija i
fulles— necessiten obrir els porus que els recobrei-
xen les fulles, anomenats estomes, per incorporar Aquest procés rep el nom de transpiració.
els gasos necessaris per nodrir-se i expulsar els Per la transpiració, gran part de l’aigua absorbida
gasos generats com a substàncies de rebuig. per les arrels es perd sense entrar a les cèl·lules.
Tanmateix, en obrir els estomes, es produeix també Malgrat tot, la transpiració té altres efectes positius
l’evaporació de la major part de l’aigua absorbida per a les plantes: evita que l’organisme s’escalfi en
per les arrels i continguda en els vasos que circulen excés i impulsa la circulació de l’aigua des de les
per la tija i les fulles. arrels cap a la tija.
Models de nutrició
31. Sobre la nutrició

Indica si les afirmacions següents sobre la nutrició
són certes o falses.
Només els organismes autòtrofs incorporen
nutrients inorgànics del medi.
Les cèl·lules dels éssers fotoautòtrofs fan servir
l’energia de la llum del Sol per viure.
Les cèl·lules de les plantes incorporen nutrients
orgànics del medi.
Algunes cèl·lules dels fongs fan la fotosíntesi.
La majoria dels nutrients orgànics es consumei-
xen per obtenir-ne energia.
Tots els éssers vius intercanvien matèria amb el
medi.
A tots els organismes les cèl·lules fan la respira-
ció cel·lular.
ANOTACIONS
ANOTACIONS
La nutrició
Unitats associades:
Formats per cèl·lules Els procesos vitals
La relació La diversitat de la vida
www.science-bits.com
www.science-bits.com

La Nutrició

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

La Nutrició

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

www.science-bits.

El seu contingut procedeix d’una obra digital multimèdia

Es permet la còpia i reproducció d’aquesta obra sense necessitat d’autorització sota

- La seva utilització complementarà l’ús legal de la versió digital multimèdia.

Per a qualsevol altre ús, queda prohibida la reproducció, distribució, comunicació

International Science Teaching Foundation Science Bits, S.L.

En aquesta unitat aprendràs:

Per què mengem?

Evidentment, tots els animals necessitem menjar. Sabem que, si no

Les plantes també creixen i es reprodueixen. Per fer-ho, necessiten matèria

a. Tigre b. Lleó c. Elefant africà e. Tortuga d. Llop f. Humà

g. Papallona h. Au rapinyaire e. Girafa f. Colibrí g. Guineu h. Gallina

d. Quin tipus de substàncies contenen els aliments

Com s’alimenten les plantes?

L’experiment de Van Helmont

Al principi 5 anys després

d. Van Helmont va creure que l’aigua que incorporava el salze a través de

e. Com comprovaries que aquests factors són realment necessaris?

Factors imprescindibles perquè

Completa la taula indicant l’estat de la planta en les

Aigua Aigua amb Diòxid de Oxigen Llum Matèria Resultat

b. Segons la taula de resultats del simulador experimental, quins factors

d. Segons la taula de resultats, l’oxigen sembla no ser impres-

Dos gasos per a la vida de les plantes

Per fer-ho, col·loquem una planta en una cambra experimental tancada

a. Experimenta amb el simulador i observa quin és l’efecte de la llum en la

Llum 18,5 9.450,2

c. Quin procés biològic de la planta associes al descens de la quantitat de

d. Quin procés biològic de la planta associes a l’augment de la quantitat de

e. Quin procés biològic de la planta associes a l’augment de la quantitat de

f. Quin procés biològic de la planta associes al descens de la quantitat de O2

g. Les gràfiques mostren que els canvis en les concentracions d’oxigen i

i. En aquesta variant del simulador inicial, la cambra disposa d’un dispositiu

j. A partir d’aquesta experimentació, quina con-

q Les plantes no necessiten oxigen per viure.

Els vegetals necessiten consumir oxigen per obtenir l’energia

La nutrició és el procés pel qual els éssers vius incorporen a les

Per mitjà de reaccions químiques que es produeixen a l’interior de les

Construir, reparar i mantenir l’organisme.

Obtenir energia per realitzar els processos vitals.

Regular el funcionament de l’organisme.

Dos tipus de nutrients

Segons el seu valor energètic, es poden establir dos grups de nutrients:

oxigen aigua proteïnes

MINERALS Incorporar nutrients inorgànics

O2 Tots els éssers vius necessiten incorporar nutrients inor-

Algues Animals aquàtics Animals terrestres

Plantes vasculars Organismes unicel·lulars Fongs

Distingim dos grups d’éssers vius, segons si els incorporen Heteròtrofs

Heteròtrofs: els organismes heteròtrofs o consumidors no poden

Autòtrofs: els organismes autòtrofs o productors no incorporen

Per dur a terme aquesta transformació química, cal una

Segons quina sigui la font d’energia que els autòtrofs utilitzin

Quimioautòtrofs: alguns organismes productors són quimioautò-

Vídeo La fotosíntesi és un procés químic complex per mitjà del qual

Concretament, la fotosíntesi consisteix en la transformació d’aigua

CO2 La glucosa és el nutrient orgànic per excel·lència: la principal font d’ener-

El color verd dels fotoautòtrofs és degut a un pigment anomenat

L’energia de la llum només s’utilitza per fer la fotosíntesi.

Un cop elaborats, les cèl·lules poden utilitzar l’energia

Anomenem consumidors primaris els

Els consumidors secundaris s’alimenten

Els descomponedors consumeixen restes

Tanmateix, perquè les cèl·lules de l’organisme puguin incorporar els