TRASTORNS DE LA

PERSONALITAT
TEMA 9
 Pq un tret de perso es CLASSFICIACIÓ DELS TP
CONCEPTE PERSONALITAT • Inflexible: patró inflexible de R que no canvien
converteixi en ts
• Desadaptatiu: persisteix malgrat les experiències MODEL CATEGORIAL – psiquiatria MODEL DIMENSIONAL - psicologia
• Pertubació funcional significativa o patiment
subjectiu Es basen en categories clíniques / Basada en trets, dimensions i
Constructe hipotètic, inferit de la observació de la cond. clústers normalitat.
• No es una entitat en si mateixa CARACTERISTIQUES PERSONALITAT: Permet id fàcilment el problema i com Model menys pràctic pq menys
• Predisposició, tendència a donar R a diferents E. abordar-lo. mesurable.
• Cares, facetes, mascares • Importància singularitat
• Estructura hipotètica, organització Més mesurable que el dimensional. • Ocurrència de certs trets d’
La predisposició ens permet predir la R que donarà la • Procés perquè es activa • Dx requereix criteris x un det llindar intensitat pot atenuar-se amb la
persona. • Fa que presenti patrons consistents/estables de cond • Difereixen qualita i quantitativament d’altres trets.
 AQUESTA PREDISPOSICIÓ ES HEREDADA • Dx freq inlou altres – jerarquia • Fenòmens difereixen només
 L’EXPERIÈNCIA ENS PERMET MODIFICAR LES quantitativament a dif nivells de
TRASTORN DE PERSONALITAT: severitat
TENDÈNCIES
Experiència interna i conductuals que es • Dx múltiples i compatibles
Això formarà el nostre caràcter final cap els 6 anys. desvia marcadament de lo esperat en l’entorn
Desig de transmetre un sentit de coherència o continuïtat en cultural.
les qualitat d’algú  amb una consistència al llarg del Al final el dx es fa psiquiàtric. Lo ideal seria observar la família i estudiar els seus trets
temps. • Patró persistent per veure els patrons / tendències.
• Força causal en el interior que influeix en la cond. • Inflexible
• Inici adolescència o principi edat adulta
Es defineix a partir dels TRETS DE PERSONALITAT: • Estable al llarg del temps FACTORS GENÈTICS:
Pautes duradores de percebre, pensar i relacionar-se amb • Malestar subjectiu o deteriorament Les tendències temperamentals son heretades.
l’ambient i un mateix. • Estudis d’adopció: pares adoptius de nens que desenvolupen tenien 7% psicopatia.
Manifestació en diferents àrees:
• Estructura estable: es reconeix en adolescència i es manté 14% pares bio tenien ts personalitat.
- Cognitiva
• Dimensionals: canvi i creixement continu • Estudis de germans univitel·lins: + elevada en els bivitel·lins.
- Afectiva – herència x temperament
Inclou altres elements: cognicions, motivacions, estats - Control d’impulsos
afectius, que influeixen en la determinació de la cond i poden - Necessitat de gratificació
explicar la falta de consistència i estabilitat en determinades - Forma de relacionar-se FACTORS NEUROBIOLÒGICS:
circumstàncies. No s’hereta tot  tenim factors neurobio diferenciats amb alteracions
EPIDEMIOLOGIA: bioquímiques.
11-23% població general
La cond serà fruit de: • Dèficit d’activitat DO frontal
• Clúster A: 5’7%
• Elements més estables  psico o bio Afectació als ts esquizoide, esquizotípic, límit i antisocial.
• Clúster B: 1’5% (infrarepresentat, no van)
• Aspectes + determinats per influencies personals, socials i • Clúster C: 6% • Disminució activació cerebral, de la MAO plaquetària i alteracions metabòlits NA.
culturals. Qualssevol ts de perso  9’1% Associat a ts límit, histriònic i antisocial.
 SINGULARITAT: Algo distintiu i propi de cada individu. • Hiperactivitat colinèrgica i noadrenèriga + hipoactivitat serotoninèrgica
Relacionat amb ts histriònic i límit.
 PROCÉS ACTIU: Buscarà adaptar la cond a les caract del PUNT DE TALL
entorn en el que es desenvolupa. Tenint en compte que la A nivell categorial es arbitrari  quan es comencen a donar
percepció d’aquests estarà guiada per les seves caract. prob i interferències.
personals.
L’estudi de la perso s’ha de fer en una perspectiva
 TRASTORNS PERSO EN EL DSM:
FACTORS PSICOLÒGICS:
• DSM IV: es troben al eix II
• Model del aprenentatge: • DSM V: cap eix. Combina sistema dx de dimensions i categories.
Perspectiva del ap als models conductuals. El nen els introjectaria causant un ts de la personalitat.
• Model cognitiu: model de Freeman CRITERIS:
Personalitat formada per cognicions (esquemes, process info...) A) Patró permanent d’experiència interna i de comportament que s’aparta de les experiències de la
• Model psicoanàlitic: cultura del subjecte, manifestant-se mínim en 2 àrees:
Anclatje a mecanismes de defensa com la fantasia, dissociació, negació, aïllament, projecció, etc. 1. Cognició
2. Afectivitat
3. Funcionament interpersonal
4. Control d’impulsos
B) El patró persistent es inflexible i s'estén a una amplia gama de situacions personals i socials.
C) Malestar clínicament significatiu + deteriorament
MODEL DE FREEMAN, 1988
D) Patró estable i de llarga duració. Inici adolescència o edat adulta temprana.
E) No s’explica millor per una altre ts mental
Perso i ts de perso entesos com organitzacions d’esquemes cognitius lligats a patrons de conducta. F) No atribuïble a efectes fisiològics d’una substància o afecció mèdica.

 Integra la capacitat d’interpretat fets + donar-li’s significat o modificar aquests en funció dels fets.
• Esquemas cognitius son organitzacions individuals i idiosincractiques de regles sobre la vida, les
relacions amb els altres i l’autoconcepte. Format durant el desenvolupament. CLÚSTER A CLÚSTER B CLÚSTER C
Paranoide Histriònico Evitativo
• Es mantenen inactius fins que esdeveniments l’activen, presentat el subjecte certs patrons de cond Esquizoide Antisocial Dependiente
rígids i desadaptatius. esquizotípico Narcisista Obsessivo
Límite Passivo – agressivo
• Experiències primerenques conformarien el context de formació dels esquemes. Tindrien una alta
capacitat d’assimilació, i una baixa capacitat d’acomodació. Fa que el subjecte estigui convençut de la • Personalitat erràtica,
credibilitat dels seus significats egosintònics. • Individus estranys i emocionals i teatrals. • Individus temorosos
excèntrics
• Determinades experiències infantils influirien en la tendència assimilativa dels esquemes  tindria • Impulsives, emocionals, • Marcada anx.
dificultats x desenvolupar esquemes més acomodatiu de tipus alternatiu. • Introvertits cridaneres, i extravertides
• Conflictes interpersonals i
• Dèficits socials • Iinestabilitat social i intrapsiquics.
Aquesta característica distingiria els ts de la personalitat d’altres ts que poden coexistir esquemes
interpersonal.
assimilatius i acomodatius, encara que predominin els primers (depressió) • Absència de vinculacions • Alta evitació al dany.
pròximes. • Alta cerca a la novetat.
Trets presents en nens
petits q no han desenv. la
part frontal cerebral
Tmb Mixt i Atípic - Poca capacitat de contol i
regulació de recompensa
 CLÚSTER A: TS ESQUIZOIDE:
Patró dominant de desapego en les relacions socials i poca varietat d’expressió de les emo i en contextos
interpersonals.
• Anhedònia social.Patró general d’aïllament social i absència de patrons emocionals.
TS PARANOIDE: Solen escollir activitats solitaries, no tenen amics intims ni confidents a més dels familiars de 1r grau
Basat en la suspicàcia i desconfiança intensa cap els altres. Interpreta els motius • Restricció emocional limitada a aspectes intrapersonals.
com malèvols. No desitgen ni gaudeixen les relacions intimes, inclús el formar par d’una família. Poc o ningun interès en tenir relacions
sexuals.
• Gran suspicàcia i desconfiança. Percep que el perjudicaran, sigui quin sigui el E.
• Inhibició de l’expressió emocional.
• Reticent a fer confidències i a dependre dels demés Fred, amb desapego i afectivitat plana. Indiferència a les crítiques dels demés.
• Idees persistents d’autoreferència
• Temor a ser utilitzats – sospiten molt de la fidelitat de la parella - Més en H que D
• Continua alerta i hipervigilància - Més en familiars amb SQZ o TP esquizotípic

• Escèptics, suspicaços, cínics i desconfiats dels altres

• Perceben el món com hostil – lectura encoberta de significats denigrants o

amenaçants en comentaris / actes sense maldat. TS ESQUIZOTÍPIC:
• Moviments ràpids davant qualsevol senyal d’inseguretat Patró dominant de deficiència socials i interpersonals manifestades per un malestar agut i poca capacitat per les
• Provocadors i corrosius amb els altres relacions estretes.
També tenen distorsions cognitives, perceptives i un comportament excèntric  semplants pacients sqz.
• Parla basada en falses premisses
• Aparença freda i controladora • Persones extravagants i rares: amb suspicàcia i idees paranoides. Conducta / aspecte estrany i peculiar.

• Aïllats i distants • Pensament màgic : creences estranyés que influeixen en la seva cond i no concorda amb les normes subculturals.
Supersticions, clarividència, telepatia, 6e sentit...
• Comprovació continua de lleialtat i fidelitat
• Excessiva intolerància a les crítiques • Idees de referència : amb exclusió de deliris de referència
• Experiències perceptives inusuals: il·lusions, despersonalització ...
• Afectivitat inapropiada o restringida
- • Relacions personals pobres: sense amics intims ni confidents a part dels familiars de 1r grau. Anx social que no
0’5 – 2% població general
- disminueix amb la familiaritat i tendència a associar-se a pors paranoides més que a judicis (-) sobre si mateix
10 – 30% pacients psiquiàtrics
- Població imiagrant  augment dels trets paranoides
- Més si familiars tenen SQZ, sobretot ts delirant persecutori
- - 3 – 5% població general
Més en H que D.
- Augmenta en familiars amb SQZ o TP esquizotípic
- Més H que D.
 TS HISTRIÒNIC:
CIRTERIS DX DE CLERCKLEY:
CLÚSTER B: 1.
2.
Encant superficial
Grandiositat
Persones dramàtiques, superficials, seductores i molt
sugestionables  poc criteri propi.
Cas Phineas Cage 3. Necessitat d’E (avorriment) . Emotivitat excessiva i cerca d’atenció 2 – 3% població general
4. Mentires patològiques No dif significatives x sexe
• Emotivitat generalitzada i excessiva
5. Cond manipuladores
TS ANTISOCIAL: • Excessiva cerca d’atenció
6. Falta d’apenediment o sentiment culpa • Incomoditat en situacions en les que no es el centre d’atenció
No tenir empatis i el seu interès preval al dels demés. 3% H 7. Afecte superficial • Cond sexualment seductora/provocativa inapropiada
1% D
Poden mostrar irritabilitat, impulsivitat i gratificació immediata. 8. Fredor, falta empatia • Us aspecte físic x cridar atenció i seduir
Cercen sensacions en activitats amb alt risc – sensation seeking Inici sobre 15 9. Estil de vida parasitari • Forma de parlar excessivament subjectiva i carent de matisos
10. Pobre control d’impulsos • Dramatització, teatralitat i exagerada expressió emocional
• Afectivitat expressada des de la hostilitat fins la maldat
11. Cond sexual promiscua • Fàcilment influenciables xls altres o circumstàncies
• Menyspreu i violació dels drets dels demés
• 12. Prob de cond primerencs • Considere les relacions + intimes del que son
Patró general de desadaptació ales normes socials – de comportament legal
• Repetides detencions 13. Falta d’obj realites a ll/t • Cerca d’emocions i de ser apreciat x la resta
• Deshonestedat – mentir, enganys, alies/estafes x profit o plaer personal 14. Impulsivitat • Afectivitat làbil i superficial – canvis repetits i expressió plana
• Impulsivitat o incapacitat per planejar el futur 15. Irresponsabilitat • Cond manipulatives x satisfer les seves necessitats
• Irritabilitat o agressivitat 16. No acceptació respons accions alienes
• Despreocupació per la seva seguretat o dels altres 17. Relacions matrimonials breus
• Irresponsabilitat persistent – mantenir un treball o respons. Econòmiques 18. Delinqüència juvenil
• Falta de remordiment 19. Revocació de la llibertat condicional ESQUEMES COGNITIUS TÍPICS:
• Marcada predisposició per culpar als demés – indiferència o racionalització del 20. Versatilitat criminal  Les aparences son molt importants
fet  La gent jutja x les aparences externes
• Incapacitat per mantenir relacions personals duradores  Haig de tenir l’atenció de la gent important x mi
• Incapacitat d’aprendre de l’experiència, particularment del càstig
TS NARCICISTA:
 La meva vida mai ha de frustrar-me
Patró familiar tant x pares bio com adoptats amb PTA. Patró dominant de grandesa, necess d’admiració i falta  L’atractiu es lo més important en mi mateix
Mjor risc amb nivell socioeconòmic baix i entorn urbà d’empatia. No tolera les crítiques.  Les emocions s’han d’expressar ràpid i directament
 Haig de tenir sempre el que vull
• Fantasies i imaginació exagerada – tendència grandiositat
• Falta d’empatia
• Gran sentit de la autoimportancia
ESQUEMES COGNITIUS TÍPICS: • Preocupació x fantasies d'èxit il·limitat, poder, vellesa,
Comparteix característiques  Les normes dels altres son dolentes amor
amb la psicopatia:  Només els tontos segueixen les normes
• Creu que es especial i només pot relacionar-se amb
 Encant superficial i labia  Les normes tenen que eliminar-se
persones o institucions especials o d’alt estatus ESQUEMES COGNITIUS TÍPICS:
 Sobrevaloració personal  Lo primer per mi es el plaer
 Necessitat d’estimulació • Exigeix una admiració excessiva – ser reconegut com superior  Ningú ha de frustrar la meva cerca de plaer i estatus
 Mireu-me, soc el millor
 Mentir • Molt pretensiós – sentiment de privilegi, compliment de les seves  Jo soc més especial que els altres
 Si altres pateixen x la meva cond es el seu prob
 Manipular expectatives o tracte favorable.  Només vull que la gent digui lo especial que soc
 Ha de ser ara o sinó em frustraré
 Falta de remordiments  Haig d’admirar-me
 Tinc que tenir qualsevol cosa que vulgui • Interpersonalment explotador
•  Un cop que desitjo algo haig de tenir-lo
Reaci a reconèixer o id amb els sentiments/necess demés
• Sent enveja pels demés o creu que l’envegen a ell
• Cond arrogants o soberbies, superioritat
 ETIOLOGIA:
2% població general TS EVITATIU:
TLP, Clúster B: 10% atesos ambulatòriament
9 – 10 % mortalitat x suïcidi
Desconeguda
• Genètic: 47% Persones inhibides socialment, amb sentiments
• Biològic: + activació de l’amígdala en R d’incompetència i hipersensibilitat a l’avaluació
expressions facials que denoten dif emo negativa.
• Psicològics • Patró d’inhibició social – poc disposat a establir rel
Inestabilitat en la pròpia gestió de les emocions i les relacions interpersonals. • Socioambientals: abusos o negligències amb altres x no estar segur de ser apreciat
Intensament impulsius. • Sentiments d’inferioritat i mala autoimatge – es veu
• Vulnerabilitat
• Esforços frenètics per evitar un abandonament real o imaginari socialment inepte, inferior a la resta.
• Relacions marcades x l'alternança entre els extrems d’idealització i devaluació (tot es bo o • Por al fracàs
dolent) • Excessiva preocupació x evitar risc/situacions on
• Alteració en l’autoimatge acusada i persistentment inestable – alteració de la id basada ESQUEMES COGNITIUS TÍPICS: pugi ser avaluat
en una inestabilitat intensa i persistent de l’autoimatge i del sentit del jo  Estic molt insegur de mi mateix • Emocionalment inhibits – dif x expressar desitjos o
• Impulsivitat potencialment danyina per si mateix – gestos, sexe, drogues, atracons  Tendeixo a abandonar-me emo (+ com -)
alimentaris, conducció temerària...  La meva còlera domina la meva cond • Tímids i reservats tant en situacions professionals
 Els meus sentiment m’arrollen, no puc amb ells com socials i les eviten, encara desitjant-les, per por
• Cond, intents, amenaces suïcides o automutilacions recurrents
 Ell es molt agraciat i molt bo / o el contrari al rídicul o la humiliació. Per això busquen contextos
• Inestabilitat afectiva per notable reactivitat de l’estat d’ànim – episodis intensos de  Quan sigui desbordat, haig d’escapar (com suïcidi)
disfòria, irritabilitat o anx que duren unes hores i menjar poques vegades + d’uns dies que no inclogui a altres persones. – preocupa ser
criticat o rebutjats
• Sentiments crònics de buit
• Ira inapropiada i intensa – dificultat x controlar la ira
• Ideació paranoide transitòria relacionada amb l’estrès o símptomes dissociatius greus – - Mateixa prevalença x sexe
despersonalització
Implica un deteriorament funcional sever  inestabilitat emo i marcada impulsivitat CLÚSTER C - Timidesa en la infància es precursora de TPE. Tendeix a
dissipar-se gradualment quan creixen
Falta d’habilitats x canviar els pensaments, sentiments i cond patològiques.

SIMPTOMES I TS ASSOCIATS:
TS DEPENDENT:
 Mort prematura x suïcidi – sobretot comorbiditat ts ànim o Persones amb necessitat dominant/excessiva de que els cuidin. Comporament sumis i apego
substàncies exagerat, amb por a la separació.
COMORBIDITAT:
 Minusvalia física
 Ts estat d’ànim • Patró general de cond dependent i submisa – arriba molt lluny x obtenir l’aprovació dels altres, fins + D en
 Pèrduas sobtades de treball, en els estudis i ruptures  Ts rel amb substàncies fer voluntàriament coses que li desagraden. àmbit
matrimonials  TCA • Por a l’abandonament – incòmode quan esta sol x por exagerat a ser incapaç de cuidar de si mateix clínic
 Històries de la infància  TEPT • Dif x iniciar i prendre decisions – sense el consell i tranquil·lització d’altres
 TDAH amb hiperactivitat • Mala autoimatge
- Mals tractes físics i/o sexuals
 Altres ts personalitat • Dif x expressar desacord – por a perdre el seu suport i aprobació
- Negligència en la cura
• Dif x iniciar projectes o fer coses x si mateix – x la falta de confiança en el seu propi judici o
- Conflices hostils
- capacitat
Pèrdua temprana o separació parental
 TS OBSESSIU:
Patró de preocupació x l’ordre, perfeccionisme i control mental i interpersonal. + freq en H
Dedicació excessiva al treball i productivitat, que exclou activitat d’oci i amistats.
Poc disposats a delegar tasques a no ser que els altres les facin a la seva manera exacta.
Acumular diners x catàstrofes futures.
• Preocupació pel perfeccionisme i el control a expenses de la flexibilitat, obertura i eficiència.
Pels detalls, normes, ordre, organització fins el punt de descuidar l’objectiu principal de l’activitat. El
perfeccionisme interfereix en la finalització de les tasques, no acabant-les per no complir els seus
propis estàndards massa estrictes.
• Rigids i inflexibles en el seu enfoc de les coses
• Pensament dogmàtic
• Desenv excessiu del sentit del deure, com la necessitat de completar totes les tasques
meticulosament.
Pot aparèixer una paràlisis de cond per la indecisió i la necess de sopesar les alternatives, els pros i
contras, de manera que les tasques importants no es poden completar.
• Sentit molt estricte del que està bé i el que està malament

- Permet descriure les caract de perso de tots els pacients, tinguin o NIVELLS DE FUNCIONAMENT DE LA PERSO:
MODEL ALTERNATIU DEL DSM - 5 no un ts. Lo nuclear de la psicopatologia son els desajustaments en el
- Permet realitzar des de valoracions generals fins + detallades funcionament del self i del exercici interpersonal, havent un
Manté els 2 models  tradicional de tipus i l’alternatiu. deteriorament moderat/greu en el seu funcionament:
• Resol el prob de gran nº de dx mixtes i inespecifis del DSM 4  PROPI – SELF
• Emfatitza els trets de perso i concepte dimensional • Identitat: experiència com èsser únic, amb límits clars entre
CRITERIS GENERALS: un i els demés, estabilitat autoestima, capacitat regular exp
• Destaca alteració en el funcionament.
emo.
EL MODEL DE TRETS PROVÉS DE VARIS MODELS A) Deteriorament moderat/greu del funcionament
• Autodireccionalitat: dirigir-se cap obj coherents i
TEORICS: B) 1 o + trets de perso patològics significatius, autoreflexió. Cerca metes vitals, usar estandars
 Model Big Five C) Trets i deteriorament permanents i inflexibles de cond constructius i prosocials.
 Model de Cloninger (7 dimensions) D) Estables en el temps
 INTERPERSONAL
E) No s’explica millor x altre ts mental, ni substàncies • Empatia: comprensió i apreci de les experiències dels altres,
 Model de Livesley (4 factors)
mèdiques o malaltia tolerància sobre les pròpies perspectives i comprensió de les
 Model de Clark i Watson (3 factors) F) No son compreses x l’edat o entorn sociocultural conseq de la pròpia cond.
 Dimensions circumplexes interpers. D’agència i comunió • Intimitat: profunditat i duració de la connexió entre els altres,
 Polaritats de Millon (3) desig i capacitat d’intimitat, reciprocitat o complementarietat
manifestada en la cond interpersonal
 DOMINIS DE LA PERSONALITAT:
Es defineixen 5 trests o dominis de la personalitat: DOMINIS I TRETS DESCRIPTIUS:
1. Afecte negatius VS estabilitat emocional
 Ts antisocial
- Labilitat emocional
• Antagonisme: insensibilitat, agressió, manipulació, hostilitat,
- Anx i anx x separació
engany, narcisisme
- Sumissió
- Hostilitat • Desinhibició: irresponsabilitat, imprudència, impulsivitat
- Perseveració  Ts límit
2. Desvinculació o distanciament VS extraversió • Emocionalitat (-): labilitat emo, autolesions, inseguretat x
- Retirada separació, anx, baixa autoestima, depressió
- Evitació de la intimitat • Antagonisme: hostilitat, agressió
- Anhedònia • Desinhibició: impulsivitat
- Depressivitat • Esquizotipica: propensió a la dissociació
- Afecte restringit
 Ts obssesiu
- Suspicàcia
• Compulsió: perfeccionisme, rigidesa, ordre, perseverància
3. Antagonisme VS afabilitat • Emocionaliat (-): anx, pessimisme, culpa/vergonya
- Manipulació • Introversió: restricció dels afectes
- Falsetat • Antagonisme: negativisme
- Grandiositat
 Ts evitatiu
- Cerca d’atenció
• Emocionalitat (-): anx, por al abandonament, pessimisme,
- Insensiblitat
baixa autoestima, culpa/vergonya
4. Desinhibició VS consciència • Introversió: evitació de rel intimes, retirada social, afectivitat
- Irresponsabilitat
restringida, anhedònia, aïllament social
- Impulsivitat • Compulsió: aversió al risc
- Distractibilitat
- Presa de riscos  Ts esquizotípic
- Perfeccionisme rígid • Esquizotipia: excentricitat, desregulació cognitiva,
5. Psicoticisme VS lucidesa percepcions inusuals, creences inusuals
- Creences i experiències inusuals • Introversió: denuncia social, afectivitat restringida, evitació
- Excentricitat de la intimitat
- Desregulació cognitivta i perceptiva
• Emocionalitat (-): suspicàcia, ans
(desrealització, despersonalització i dissociació)