ARTICLE EL PROBLEMA DEL IMPASSE

L’article m’ha semblat interessant i ha sigut útil per la meva pràctica clínica. En aquest sentit, crec que
és important detectar quan en un tractament pot donar-se i revisar què pot estar passant en el
transcurs psicoanalític per a què això es doni. Entenc l’impasse com un “bloqueig” en el procés
psicoanalític, el qual pot donar-se per diferents motius. El cas de l’Eric m’ha semblat il·lustratiu ja que
crec que és més habitual escoltariue els pacients no segueixen amb el procés psicoanalític perquè “hi
ha resistències” o perquè no vol curar-se i que això genera un impasse. En aquest cas, considero que
la professional és qui pot ser no acaba de realitzar les millors intervencions. En aquest sentit, m’ha fet
pensar en la importància de l’autocrítica i la supervisió de casos per tal de ser conscients de situacions
d’impasse en les que podem tenir algo que veure com a psicoterapeutes.

En el cas de l’Eric i la Dra.U destacaría el que vaig comentar a classe: veig important saber quin lloc
estem ocupant com a psicoterapeutes i el poder que tenim alhora d’interpretar. En aquest sentit, hi
ha també una gran responsabilitat amb les praules que utilitzem i des d’on mirem als pacients. L'Eric
es un pacient que s’havia sentit rebutjat des de la seva infància i que amb la Dra. U aquest sentiment
es retroalimenta. La Dra no és capaç de comprendre això i el confronta.

La Dra.U fa una interpretació del que li succeix a l’Eric, des del meu punt de vista, molt atrevida i que
pot ser molt agressiva per al pacient, fet que perjudica el tractament. Crec que es important tenir en
compte, com s’observa al final de l’article amb la nova terapeuta, que veu el que li passa al pacient
des de les mancançes que ha tingut alhora de vincular-se i com s’apropa a aquest d’una manera més
comprensiva, intentant entendre’l i no tant assenyalar-lo. És a dir, en el cas de la nova terapeuta,
l’actitud i la manera de vincular-se d’aquesta per si sola és terapèutica i ajuda a que l’Eric pugui anar
poc a poc posant paraules al seu malestar i les seves angoixes i al mateix temps fent insight del què li
succeix.

ARTICLE PACIENTS NARCISISTES AMB REACCIONS TERAPEUTIQUES NEGATIVES

En el següent article parla de la reacció negativa que es pot donar en un tractament psicoanalitic. He
entés que es tracta de la resistencia que poden presentar alguns pacients davant la curació i la millora
psicoterapèutica. Això es veu reflexat en els diferents casos que hi ha a l’article, en els que el pacient
avança amb el tractament i quan s’espera un progrés, fa alguna cosa que l’impedeix no avançar. Freud
relaciona aquest fet amb la pulsió de mort i amb el sentiment de “culpa” derivat també del super yo i
de parts omnipotents i narcisistes del pacient que impedeixen que es resisteixen al canvi. També fa la
reflexió de què aquestes parts són molt primitives de l’individu i que en el seu moment tenien una
funció relacionada amb la supervivència. En aquest sentit, entenc que hi haurà pacients que
necessitaran de l’anàlisi, però que algunes forces internes li dificultaran que avanci. Aquest fet pot ser
molt frustrant tant pel pacient com pel terapeuta i cal tenir-lo en compte.

Comentari final: Els dos articles mostren diferents exemples on el tractament psicoanalític no
funciona o es pot veure afectat negativament. En aquest sentit, en el primer article podem veure com
es tracta més d’un error que pot tenir un professional i en el segon cas, més relacionat amb el pacient,
i que té a veure amb estructures primitives que poden boicotejar el tractament. Veig important doncs,
en el cas de què un tractament no avançi, poder revisar i aclarar quins són els factors que ho estan
impedint. Els articles m’han servit per tal de veure els errors que es poden cometre i també per veure
diferents vinyetes on el tractament pot fallar. Ignoraba aquests dos conceptes i m’han servit per poder
comprendre la complexitat del tractament psicoanalític.