PAC-1.

Tècniques d’intervenció i tractament psicològic I

13/11/2021

OBJECTIUS:

1. Treballar els continguts i les competències associades als mòduls 1, 3, 4, 7 i 8 del

material.

2. Aplicar els continguts, els coneixements i les competències adquirides en situacions

clíniques concretes en què l'alumne es pot trobar.

3. Analitzar un cas clínic, revisant les fases del procés terapèutic.

INDICACIONS:

1. Mòduls necessaris per realitzar la PAC1: Mòduls 1, 3, 4, 7 i 8 i el document: El

Procés d'Avaluació i Tractament d'Arturo Bados López i Eugeni García Grau.
Trobareu els documents a l'espai de l'aula destinat a l'activitat 1 (PEC1).

Per poder resoldre satisfactòriament les preguntes i el cas cal treballar tot el contingut
dels mòduls. Es recomana treballar-ho abans de començar a resoldre la prova.

2. Estructura: la PAC1 que us proposem consta de dos apartats:

2.1. Preguntes curtes d’aplicació específica dels continguts treballats. S'atorgarà una
puntuació màxima de 5 punts (1 punt per a cadascuna de les cinc preguntes).

2.2. Aplicació dels continguts a un cas clínic: es presenta una història clínica i us demana
fer una sèrie d'activitats relacionades. S'atorgarà una puntuació màxima de 5 punts en
aquest apartat (1 punt per cada una de les preguntes).
NORMES IMPORTANTS: EN CAS DE NO COMPLIR-SE LES NORMES NO
S'AVALUARÀ LA PROVA

• Format: S'ha de respectar l'espai indicat per contestar. Cal utilitzar lletra tipus "Times
New Roman" o "Arial", de mida 10 o 12, i deixar un espai d'interlineat mínim d'un i mig.
Aquestes petites indicacions faciliten molt la feina a l'hora de corregir.
• No s'han de copiar els enunciats a la PAC que heu de lliurar. Simplement indica el
número de pregunta concreta que respons.
• Has d'incloure el teu nom i cognoms a la capçalera situada a la part superior del
document.
• El plagi no és permès, i la seva detecció implica una nota final d'avaluació continuada
de D.
• NO s'acceptaran les PACs fora del termini de temps fixat sota cap circumstància.
• Les PACs que no es puguin obrir, o corresponents a altres assignatures, tampoc no
s'acceptaran. L'alumne ha de revisar que el lliurament sigui correcte.
• Les PACs s'han de lliurar en format editor de text. Si la voleu lliurar en format PDF
també haureu de lliurar una còpia, amb el mateix contingut, en qualsevol format d'editor
de text.
BLOC 1- PREGUNTES CURTES
Situació 1
- Es presenta la següent situació clínica:

Diana de 41 anys acudeix al nostre centre i demana la nostra intervenció perquè des de fa
6 mesos no sap bé què li passa. Refereix sentir-se molt nerviosa, amb por i baixa sensació
de control quan surt al carrer.

Ens comenta que fa 7 mesos es va contagiar per la COVID-19 i es va haver d'aïllar a casa.
Ens explica que va passar molta por durant el seu confinament. Més detalladament ens
indica que: “quan em vaig contagiar vaig tenir molta por de morir, tinc asma i sóc de
risc, i és clar amb tot el que deien a les notícies… tenia molta por. Encara sort que vaig
tenir sort i no vaig arribar a l'ingrés, però ho vaig passar molt malament”.

A més, ens explica que treballa com a directora de màrqueting en una multinacional, i ens
fa referència a l'alt estrès que comporta el càrrec. Explica: “quan va sortir l'Estat
d'Alarma, l'empresa va haver de prendre mesures… i és clar… hi va haver
acomiadaments, sento molta culpabilitat per això. Vaig haver de donar la cara en fer
fora gent que realment feien bé la seva feina, però al final només som números no?
(plora)”.

Ens comenta que actualment està de baixa i que no es veu amb forces de tornar a treballar
després de tot el que ha passat. A més, ens explica que últimament presenta unes crisis
molt estranyes: “quan sóc al carrer, suo, el cor em va molt ràpid i és com si em caigués,
tot em dóna voltes i no puc respirar. Per aquest motiu ja no surto de casa… a més em fa
por encomanar-me de nou… Per això sóc molt curosa amb la neteja i encara que estigui
a casa sense sortir em rento les mans moltes vegades.”

1. Com si fossis un terapeuta cognitiu conductual, explica-li a Diana les hipòtesis

explicatives del seu problema mitjançant un diàleg. Presenta l'explicació com si
fossis el psicòleg del cas, fent servir les principals habilitats del terapeuta. Escriu
entre parèntesis l'habilitat terapèutica utilitzada (indicant-ho al text).
Primerament, en aquesta pregunta busquem posar en pràctica per escrit en forma de diàleg
amb el pacient les habilitats fonamentals del terapeuta (l'acceptació positiva
incondicional, l'autenticitat i l'empatia). A més, a través del diàleg terapèutic calia
exposar i explicar les hipòtesis clíniques del cas.

Per demostrar les habilitats del terapeuta es poden utilitzar recursos com frases que
resumeixen la informació que ens ha proporcionat Diana, expressions que mostren
comprensió ("entenc que ho estiguis passant malament") i referències a la comunicació
no verbal (contacte ocular, gestos, inclinacions …). Aquest darrer aspecte és molt
important i pot transmetre més empatia i autenticitat que la comunicació verbal.
A la resposta han de constar també exemples d'acceptació positiva incondicional i
autenticitat seguint les directrius dels materials.

D'altra banda, quant a l'explicació des del model cognitiu conductual, cal fer referència al
fet que l'ansietat és una resposta adaptativa i que totes les persones poden arribar a
experimentar-la en situacions determinades. No obstant això, de vegades es pot
interpretar com una amenaça, quan la persona percep que no té prou recursos per fer-hi
front. A més, cal indicar amb especial atenció els pensaments (cognicions i creences) i
les conductes realitzades per Diana, ja que en reforcen negativament la clínica ansiògena.
Aquesta interpretació provoca que la simptomatologia augmenti i que davant de
situacions similars, o pensaments amb relació a aquesta situació, es pugui desencadenar
una resposta d'aquest tipus (ansietat anticipatòria: “tinc por de contagiar-me de nou”).
La manera com s'afronta aquesta ansietat pot fer que disminueixi, es mantingui o
augmenti.

(Veure exemples al fitxer adjunt)

2. Utilitza dues tècniques conductuals per millorar la problemàtica que explica la

Diana. A l'explicació, que has de formular com si li la presentessis, argumenta
perquè utilitzaries aquestes tècniques.
Partint de la resposta anterior, havent exposat les hipòtesis explicatives des del model
cognitiu conductual, calia respondre exposant i argumentant 2 tècniques del model
conductual enfocades a la reducció la clínica ansiosa i reduir la por apresa.

Principalment, les tècniques adequades són aquelles dirigides a fer front a la situació
que genera por exposant-se a la situació (sortir al carrer, no rentar-se tant les mans) i
disminuir l'ansietat. Les tècniques més concretes que es podrien fer servir per a aquesta
pregunta, i que es podrien exposar són: la Desensibilització Sitemàtica (DS) i l'Exposició.
Cal fer esment que ambdues tècniques tenen el mateix objectiu i comparteixen molts
procediments i principis. Tot i així, actualment l'exposició és la tècnica que s'utilitza més
freqüentment.

Pel que fa a la DS, cal tenir en compte que no totes les persones tenen la mateixa capacitat
d'imaginació i és imprescindible comprovar que el pacient té unes bones habilitats
d'imaginació. Si no en teniu, cal exercitar la imaginació abans de procedir a l'exposició.
També, si optem per la DS, prèviament a la desensibilització de les situacions, cal entrenar
el subjecte en una tècnica de relaxació, que sol ser la Relaxació Muscular Progressiva.
Quan el subjecte ha après a relaxar-se, es comença l'exposició en imaginació als ítems de
la jerarquia establerta. D'altra banda, la jerarquia de situacions s'ha de fer amb el pacient,
que és qui classifica les situacions en funció del grau d'ansietat que generen. Finalment,
la tècnica finalitza amb l'exposició en viu de Diana. Tots aquests aspectes s'han de recollir
a la resposta.
L'exposició com a tècnica pot ser en viu o en imaginació, i graduada (enfrontament a
situacions ansiògenes de menys a més intensitat) o no gradual (és el cas de la inundació).
Per tant, també pot ser gradual i fer servir la imaginació, però sense generar una resposta
incompatible (la relaxació). L'objectiu és anar exposant a situacions temudes, cada vegada
de més dificultat.

(Veure exemples al fitxer adjunt)

Situació 2

- Es presenta la següent situació clínica:

Maria de 17 anys va acompanyada del seu pare al nostre centre. El seu pare comenta que
vénen derivats del metge de capçalera ja que la Maria fa 3 mesos que: “té molts canvis
d'humor”. Quan preguntem amb més detall a què es refereix, la Maria comença a parlar:
“estic molt espantada, des de fa mesos que tinc por de fer les coses malament. Se m'ha
ficat al cap que sense voler enviaré missatges de text als meus amics dient coses dolentes.
A més a més, quan em poso tan nerviosa no puc deixar de mirar i tocar el mòbil”. El seu
pare afegeix que ara estan vivint junts, la Maria estava vivint prèviament amb la seva
mare i la relació no era gaire bona. A més, el seu pare també ens diu que: “Des que és a
casa que té atacs de ràbia quan li passa això del mòbil, és com si no es pogués controlar.
De vegades m'ha dit que ha de tocar el mòbil 10 vegades després d'enviar un missatge i
així es queda més tranquil·la, però després torna a començar. A més, l'altre dia em va
espantar molt, es pensava que l'escoltaven tenint el mòbil apagat. Jo vaig dir-li que això
no era possible i per això mateix vam anar a Urgències de l'Hospital. Allí li van donar
uns medicaments i ens van enviar cap a casa… Per això vam acabar acudint al seu metge
i ens va derivar a vosaltres…”
A la visita Maria es mostra col·laboradora, es descriu com una persona molt tímida que
va patir bullying a l'escola. A més, comenta que sempre ha estat molt introvertida i
vergonyosa. Ens diu que li agraden els dibuixos animats japonesos i que es passa tot el
dia dibuixant. També afegeix que ha deixat de sortir amb els seus amics perquè té por de
quedar-se sola i li fa vergonya el que li passa amb el mòbil. Explica: “Jo sé que aquest
comportament no és normal, però de vegades penso que tinc por d'insultar algú sense
adonar-me'n i quedar-me sola… Per aquest motiu prefereixo no quedar amb ningú i ja
està!”.
3. Com si fossis el seu terapeuta (tenint en consideració la intervenció en nens i
adolescents), descriu els problemes que presenta Maria de manera operacional
seguint el triple sistema de resposta.

En aquesta resposta havíeu d'exposar les dificultats que presenta Maria. Alguns de
vosaltres heu descrit la seva problemàtica, altres, heu fet una explicació a Maria i al seu
pare i altres heu realitzat un diàleg terapeuta-pacient. S'han donat per vàlides les tres
opcions sempre que us centréssiu en el triple sistema de resposta.

Concretament havíeu de definir operacionalment el problema. Aquesta forma

d'estructurar la clínica facilita la comprensió i l'elaboració del procés d'intervenció. En
aquest cas, es descriurà el que li passa a la Maria en cadascuna de les tres categories de
resposta:
1. Conducta motora/ què fa Maria? (“es passa tot el dia dibuixant, ha deixat de sortir amb
els seus amics,/ ha de tocar el mòbil 10 vegades”),
2. Cognitiva/què pensa Maria? (pensa que “estic molt espantada, des de fa mesos que
tinc por de fer les coses malament/ té por d'insultar la gent sense tenir-ne control”)
3. Reaccions emocionals/ què sent Maria? (sent por, inseguretat, por de fer les coses
malament o equivocar-se).

(Veure exemples al fitxer adjunt)

4. Identifica des de la perspectiva constructivista quins constructes negatius són els

que reforcen el comportament de Maria. Explica-li-ho com si fossis el seu terapeuta.

En aquesta pregunta havíeu de fer referència als constructes negatius que exposa el cas
des del model constructivista, especialment utilitzant la teoria de Kelly dels constructes
personals. Principalment havíeu d'exposar-li a Maria en què es basa un constructe (alguns
de vosaltres heu realitzat una psicoeducació breu sobre aquest tema perquè Maria pugui
entendre amb més comprensió el seu comportament).
També era important explicar-li que els seus constructes estan positivament relacionats
amb l'experiència que tenim a diferents esferes vitals (àmbit familiar, social, laboral…) i
havíeu d'associar-ho amb el cicle de l'experiència de Kelly.
Concretament, l'experiència actua com un reforçador (positiu o negatiu) del constructe, i
per això el comportament es pot fer automàticament.

En aquesta línia, havíeu d'indicar principalment quins constructes negatius fomentaven

(potenciaven negativament) el comportament de Maria (símptomes d'ansietat i
comportament compulsiu), a més els ho havíeu d'explicar com si fóssiu el seu terapeuta.

Dins el cas clínic es fa referència a diferents distorsions cognitives que reforcen

negativament les compulsions de Maria. Un és la sensació de culpa generalitzada
desenvolupada a partir d'episodis traumàtics a la narrativa de vida de Maria (bullying).
Era important descriure-li a Maria des del cicle de l'experiència que aquests
esdeveniments han fet que se senti culpable, s'aïlli. Aquest comportament a través de la
seva experiència apresa reforça negativament la seva ansietat i es transforma en
compulsions i pensaments circulars.
Un altre constructe nuclear important a desenvolupar era ser vergonyosa o tímida.
L'experiència del bullying reforça aquest constructe creant-lo com a nuclear (identitari).

(veure exemples al fitxer adjunt).

5. (Pregunta no relacionada amb la situació clínica) En els materials es parla del

model de canvi de Prochaska i Di Clemente. Hi ha, però, altres models de canvi.
Busca i comenta un article on es presenti un altre model de canvi o bé es realitzi
alguna investigació amb relació al model de Prochaska i Di Clemente.

La majoria de vosaltres heu contestat bé aquesta pregunta. Havíeu de reflexionar i

argumentar sobre l'article científic que hagueu trobat. Ens hem fixat en la qualitat de
l'argumentació i la profunditat de l'anàlisi. Molts de vosaltres heu aportat articles en
relació amb el tema i heu sabut connectar-lo amb el model de canvi de Prochaska i Di
Clemente. A més, alguns de vosaltres heu pogut fer una breu discussió entre autors i això
s'ha puntuat de manera molt positiva. També era important referenciar bé l'article i els
autors.
No obstant això, altres de vosaltres heu assenyalat l'article i únicament n'heu fet un resum
sense posar en qüestió o en associació els autors esmentats a la pregunta.

(veure exemples en document adjunt)

BLOC 2- CAS CLÍNIC SANTI

La mare de Santi (26 anys) truca al nostre centre per demanar una primera visita. Ens
anomena molt desesperada i angoixada ja que Santi ha presentat consum de cocaïna i
altres estimulants.

El dia de la visita, Santi acudeix només al nostre centre, es mostra poc col·laborador i poc
accessible. Tot i això, quan li preguntem el motiu de la seva visita ens comenta: “La meva
mare ha estat la que ha trucat i la que vol que vingui aquí… Ens portem fatal des de
sempre. Jo t'explico, de petit em van diagnosticar un TDAH, em van receptar el Concerta,
i crec que m'anava bé més o menys. Sempre he estat molt nerviós i molt mogut. El que
m'ha salvat ha estat l'esport, sempre he fet futbol i he arribat a competir en bons equips…
El problema va ser que em vaig trencar el lligament i ja no puc jugar més… És quan vaig
començar a tastar les drogues… primer porros, després coca, i fins i tot més coses que
no cal explicar. Sincerament veig que tinc una addicció i em sento realment trist quan
veig en allò que m'he convertit… de vegades penso que per què seguir?”. Quan li
preguntem si mai ha intentat deixar de consumir ens comenta: “És clar que ho he intentat!
Però no he tret res, no puc deixar la coca, la necessito a la meva vida. Si no la prenc em
sento com si estigués mort. Sempre que he intentat deixar-la, la gent em diu que estic
estrany, llavors sempre acabo tornant a ficar-me una ratlla... malgrat sentir-me com un
Yonki… Ja no em reconec…”

Santi ens comenta que des de petit té sensació de ser “el que la lia i el mogut”, comenta
que actualment té pensaments passius de mort i ha pensat en alguna ocasió al suïcidi.
Verbalitza: “jo només tenia el futbol, sempre he estat dolent en tot menys a l'esport, i ara
que no tinc això i que a sobre m'he convertit en un Yonki… no sé realment per què
existeixo. De vegades he pensat a treure'm del medi, així la meva mare ja no patiria i els
altres deixarien de patir, total pel que faig.”

Quan us preguntem sobre la seva funcionalitat diària, Santi ens explica que es queda al
llit i juga a un videojoc online. Comenta que des de la setmana passada no ha consumit
res i que s'està començant a allunyar del grup d'amics que també consumeixen cocaïna,
verbalitza: “He decidit, que si no surto i m'aïlla... és més fàcil no consumir”. Ens comenta
que li agradaria sortir d'aquesta situació, però no sap com fer-ho.
PREGUNTES
Disposes de 5 pàgines com a màxim per respondre les 5 preguntes.

1. Des del model cognitivoconductual, explica-li a Santi els objectius terapèutics

principals de la seva teràpia.

En aquesta pregunta havíeu d'exposar a Santi els principals objectius de la seva teràpia.
Molts de vosaltres heu utilitzat la documentació facilitada a Badós i García, 2009. A més,
havíeu d'utilitzar premisses del model cognitiu-conductual. Concretament era important
indicar i reflectir dos punts:
1. Havíeu d'arribar a un acord amb el pacient per concretar els objectius terapèutics i
prioritzar-los.
2. Els objectius han d'estar redactats usant un vocabulari fàcil i clar, a més de ser
específics i realistes. També podeu arribar a objectius més petits per poder arribar a
l'objectiu marcat.

A més, era important adequar els objectius al model cognitiu conductual. En aquesta línia,
havíeu d'enfocar la resposta cap a la resolució de la simptomatologia d'addicció de Santi
a nivell operacional. Com a principals objectius del terapeuta havien d'aparèixer: a nivell
cognitiu: objectiu enfocat a les creences irracionals de Santi sobre el consum “mai no
podré deixar la droga”. A nivell comportamental: identificar i corregir les conductes que
realitza Santi que fomenten el consum i/o l'aïllament.
(veure exemples en fitxer adjunt). Com a objectius terapèutics per a Santi devien estar en
la línia de: que Santi deixi de consumir droga a X temps; entendre i corregir patrons
cognitius que generin distorsions cognitives; aprendre tècniques d'autocontrol per generar
un comportament més adaptatiu pel que fa al consum; ampliar nexe social…

1. Partint de la perspectiva cognitivoconductual, descriu quines distorsions

cognitives es poden detectar al text. A més, selecciona dues de les distorsions
cognitives que hagis triat i aplica una de les tècniques d'aquest model que sigui eficaç
amb la problemàtica del consum a substàncies.
A banda d'identificar les dues distorsions, podria ser útil indicar quin tipus de distorsió
cognitiva es podria tractar seguint la llista d'errades cognitives proposades per Beck.
Alguns exemples de distorsions cognitives d'aquest cas són: (“sempre he estat molt
nerviós; només tenia el futbol; sempre he estat dolent en tot; no puc deixar la coca, la
necessito a la meva vida; he pensat a treure'm del mig així no patirien”.
Seguidament havíeu d'ajudar Santi amb les distorsions. Per això, s'ha donat per vàlida el
registre i qüestionament de pensaments disfuncionals. Alguns de vosaltres heu realitzat
un gràfic explicant la tècnica i projectant les respostes de Santi. Altres, però, només han
indicat la tècnica sense exemplificar-la ni argumentar les seves respostes, això darrer ha
pogut generar una penalització en la puntuació.

(veure exemples en fitxer adjunt)

2. Com si fossis el terapeuta de Santi, explica-li des del model constructivista la

concepció del canvi aplicada al seu cas concret.

En primer lloc, era important fer referència al procés de canvi des de la modalitat
constructivista. El canvi s'entén com un procés continu a la vida de cada subjecte, en què
cada experiència viscuda dóna significat i condiciona la nostra manera de pensar i actuar.
En aquesta línia, era important explicar a Santi que el procés de canvi està intrínsecament
relacionat amb els constructes que hagi anat aprenent sota la seva experiència. Per aquest
motiu, el procés de canvi no és estàtic, sinó dinàmic en funció dels aprenentatges i les
experiències que hagi realitzat; i les experiències que puguin esdevenir en el futur
modularan lexperiència.

D'altra banda, alguns de vosaltres heu complementat l'explicació utilitzant el model de

Prochaska i Di Clemente. Concretament per indicar que en els casos d'addicció a
substàncies la recaiguda forma part del procés d'aprenentatge i canvi. Sempre que s'hagi
utilitzat el model constructivista per construir la resposta, aquest argument es va donar
com a vàlid.

(veure exemples en fitxer adjunt).

11. Com si fossis un terapeuta cognitiu conductual, explica-li a Santi la metodologia
de teràpia grupal i quin tipus de grup podria ser eficaç en la seva situació.

En general ha existit bona elaboració de la resposta, detallem a continuació els principals

grups terapèutics:
-Dins dels grups de coteràpia grupal, ens trobem amb els:
-Grups d'autoajuda o Ajuda mútua i -Grups de trobada. Solen ser grups l'objectiu dels
quals és recolzar-se mútuament davant de problemes/conflictes determinats.
-També existeix la Grupanàlisi, com a teràpia de grup, en què s'estableix una dinàmica en
què el mateix grup és el pacient i també l'agent terapèutic.

En aquesta pregunta ens hem fixat en l'argumentació de la resposta i si aquesta presentava

coherència amb la situació de Santi i els objectius terapèutics.

(veure exemples en fitxer adjunt).