Ana Pacheco Fuentes Psicologia Clínica Infantil 3er Psicologia

TÈCNIQUES COGNITIVES PER INFANTS:

Nom de la tècnica: Termòmetre de l’estat d’ànim.

Utilitat El termòmetre de l'estat d'ànim permet en
primer lloc que el nen reconegui els
sentiments i sensacions que té, per
posteriorment identificar la causa del que
sent. Treballa el temperament.
Descripció Es diu al nen que per tal que pugui
controlar el seu estat d'ànim és important
que sigui conscient de com se sent. Llavors
li donem en un full un termòmetre per tal
que completi els diferents nivells
d’intensitat de les seves emocions actuals.
L’expliquem que 1 equival a sentir-se molt
bé i que 10 equival a sentir-se molt
malament.
Situació aplicable: Marc de 5 anys que es troba molt trist a
causa de la separació recent dels seus
pares, situació que li està costant acceptar.
Com aplicar-la: Seria important, que si es realitza una
sessió per setmana, aquesta tècnica es
pogués aplicar de forma continuada en
totes les sessions, per tal d’observar com
evoluciona el seu estat d’ànim a partir de la
resta d’intervencions realitzades. Aquesta
es podria realitzar al principi de la sessió
per tal que ell es pugui obrir amb el
terapeuta i perquè no se’n vagi amb neguit
o coses a dir.
És important explicar que tots tenim dies
bons i dies dolents i empatitzar amb les
seves emocions. Si el nen es troba amb un
estat d’ànim positiu o negatiu se li pot
preguntar per què i reforçar de manera
verbal aquells dies en què es troba en un
estat d’ànim positiu.
No ens hem d’oblidar d’establir un bon
rapport, mostrar-li confiança i transmetre
que pot comptar amb nosaltres i que és un
gust que ell vingui. A més a més
finalitzarem la sessió fent que ell se’n vagi
a gust.
Ana Pacheco Fuentes Psicologia Clínica Infantil 3er Psicologia

Nom de la tècnica: Estaques mentals

Utilitat Aquesta tècnica permet desbloquejar
fracassos, inseguretats i pors. Treballa la
indefensió apresa, fomentant
l’empoderament.
Descripció S’explica una història en què un elefant es
troba lligat a una estaca i un ànec li
pregunta: «Perquè no t'alliberes?» I ell li
contesta; «no puc».
Se li diu al pacient que l’elefant quan era
petit va ser lligat, llavors no tenia molta
força i es va convèncer que no podia
alliberar-se deixant-ho d’intentar. Anys
més tard ja havia crescut i l’estaca era molt
petita al seu costat, però ell seguia
convençut que no podia alliberar-se per
molt fort que fos ara.
Llavors li plantegem la pregunta al pacient:
«Que li diries a l’elefant?»
Situació aplicable: La Noa és una nena de 9 anys que pateix
assetjament a l’escola, des de casa els
pares estan molt preocupats per la seva
situació, ja que arriba cada dia plorant a
casa, dient-se que està grassa. Té indicis
d'episodis depressius.
Com aplicar-la: Aquesta tècnica seria interessant explicar-
la de manera reflexiva, per tal que la nena
pugui empatitzar amb l’elefant.
És una eina interessant per poder iniciar
una intervenció, i en aquest cas per posar a
prova els seus pensaments. Llavors faríem
preguntes com «Per què li diries això?» «Si
tu fossis l’elefant, ho faries?», fomentant
l’empoderament i reforçant-lo.
No ens hem d’oblidar d’establir un bon
rapport, mostrar-li confiança i transmetre
que pot comptar amb nosaltres i que ens ve
molt de gust estar amb ella. A més a més
finalitzarem la sessió fent que ella se’n vagi
amb una molt bona sensació.
Ana Pacheco Fuentes Psicologia Clínica Infantil 3er Psicologia

Nom de la tècnica Senyals d’alarma.

Utilitat Aquesta tècnica s’utilitza per gestionar les
conductes agressives. Treballa la regulació
de la ira a partir de la identificació de
pensaments, sentiment i conductes.
Descripció S’explica al pacient que quan una bomba o
un volcà està a punt d’explotar existeixen
senyals d’alarma (fen una metàfora amb la
conducta agressiva). S’explica que abans
que es doni la conducta agressiva hi ha
pensaments, sensacions i conductes que
l’anticipen. Aquestes dimensions
s’expliquen de manera detallada i amb
exemples i s’anima al fet que pugi
identificar-les en ell mateix.
Situació aplicable: L’Eric és un noi de 14 anys que pateix un
trastorn greu de conducta, ha tingut
problemes amb la justícia, a cause de
conductes agressives amb les persones del
poble.
Com aplicar-la: Aquest tipus de tècnica seria adient que
s’apliqués als inicis de la intervenció, per
tal que l’Eric pogués identificar els sues
senyals d’alarma i així posteriorment
treballar-los. És molt important que hi hagi
una actitud oberta i comprensiva i que ens
assegurem que ha entès bé cadascuna de
les dimensions.
Posteriorment a la tècnica podem debatre
sobre els seus senyals, convidant-lo a
reflexionar el perquè pensa que li passa
això, si ell mateix coneix un mecanisme que
l’ajuda a gestionar les seves conductes, si
creu que és útil identificar aquests
senyals...
No ens hem d’oblidar d’establir un bon
rapport, mostrar-li confiança i transmetre
que pot comptar amb nosaltres i que és un
gust que ell vingui. A més a més
finalitzarem la sessió fent que ell se’n vagi
amb una bona sensació.
Ana Pacheco Fuentes Psicologia Clínica Infantil 3er Psicologia

Nom de la tècnica Mesura la importància

Utilitat Permet regular la ira, a partir d’identificar
pensaments distorsionats i d’establir
estratègies de resposta racional. Treballa
la gestió de la ira.
Descripció S’explica al pacient que saber mesurar la
importància del que ens enfada ens permet
veure les coses amb perspectiva.
Es demana que es pensi en la importància
que li dóna a les coses que li fan enfadar i
que ho puntuï de l’1 al 10.
Essent un 10 allò que més et va fer enfadar
a la vida. I un 0 el moment en què més
tranquil ha estat a la seva vida.
Es fa reflexionar a partir d’aquests dos
successos i tenint-los en compte se li
pregunta quina importància li dóna al que li
passa actualment.
Situació aplicable: En Lluís és un nen de 7 anys, té molta
gelosia de la seva germana petita, aquest
s’enfada molt sovint amb els seus pares,
els porta constantment la contraria i ha
començat a presentar episodis agressius
contra ells.
Com aplicar-la: Seria adient haver aplicat altres tècniques
de manera anterior relacionades amb la
identificació i el reconeixement de la ira.
Haurem de crear un ambient que convidi a
la reflexió i que hi hagi una actitud oberta i
comprensiva cap a l’infant.
Podem posar un exemple, per tal que pugui
entendre l’objectiu de la intervenció.
Podem dir-li: En Martin va fer aquesta
activitat i ell pensava que era gravíssim (9
punts) que la seva germana li treies una
joguina. Després de pensar en la vegada
que més s’havia enfadat i en la que menys.
Comparant el que li havia passat amb la
seva germana es va donar compta, que no
era tan important, això el va ajudar a no
estar tan enfadat.
No ens hem d’oblidar d’establir un bon
rapport, mostrar-li confiança i transmetre
que pot comptar amb nosaltres i que és un
gust que ell vingui. A més a més
finalitzarem la sessió fent que ell se’n vagi
Ana Pacheco Fuentes Psicologia Clínica Infantil 3er Psicologia

amb una bona sensació.

Nom de la tècnica: Com fem gran el perill

Utilitat Permet dotar d’eines a l’infant per tal que
pugui observar les seves pors des de altres
perspectives. Treballa la disminució del
perill i l’augment de cerca de recursos per
afrontar-lo.
Descripció Es planteja al nen una metàfora on el lleó
és l’estímul perillós, ja que et pot
mossegar, llavors s’explica que en realitat
el lleó és de joguina. Es fa reflexionar
sobre la por que pot donar una situació que
per un mateix sembla molt perillosa i ens
pot provocar molta por i que després
potser no és tan perillosa.
A partir d’aquesta reflexió s’anima al fet
que mitjançant una taula pugui discriminar
els lleons salvatges fent referència a allò
que li provoca por i ansietat i llavors el que
realment pot provocar un estímul d’aquest
tipus,
Situació aplicable: La Hanna és una nena de 7 anys que
comença a tindre indicadors de fòbia
escolar.
Com aplicar-la: Seria recomanable que aquesta tècnica es
treballés una vegada ja s’hagi introduït el
concepte de por. Després d’aquesta es
poden aplicar altres que fomentin el treball
de les seves pors concretes.
Hem de crear un ambient que convidi a la
reflexió.
Podem posar un exemple, per tal que pugui
entendre l’objectiu de la intervenció.
Podem dir-li: En Maties va fer aquesta
activitat i va apuntar diferents situacions on
ell sentia molta por i al final les situacions
van resultar més fàcil del que ell pensava.
No ens hem d’oblidar d’establir un bon
rapport, mostrar-li confiança i transmetre
que pot comptar amb nosaltres i que és un
gust que ella vingui. A més a més
finalitzarem la sessió fent que ella se’n vagi
amb una bona sensació
Ana Pacheco Fuentes Psicologia Clínica Infantil 3er Psicologia

Nom de la tècnica: El robot i el ninot de drap

Utilitat Permet confiar més en un mateix,
desenvolupar la concentració, la memòria i
afavoreix la qualitat de l’aprenentatge.
Treballa el control de la tensió i la
distensió.
Descripció En primer lloc, li direm a l'infant que ha
d'actuar com si fos un robot, amb
moviments rígids i músculs molt tensos. A
continuació li donarem un senyal visual o
auditiva perquè deixi de tensar els músculs
i es converteixi en un ninot de drap, és a
dir, abandonarà la rigidesa i passarà a un
estat més tou. En aquest procés se li anirà
guiant per indicar-quan està tens i quan
relaxat.
Situació aplicable: Pau de 10 anys pateix TDAH presenta
dificultats d’aprenentatge i una activació
física constant.
Com aplicar-la: Es pot plantejar com un joc, el qual pot
anar-li molt bé per relaxar-se.
Crearem un espai còmode i íntim per tal de
realitzar de manera adequada l’activitat,
podem posar música relaxant.
Llavors anirem anomenant parts del cos i
indicant quan ha de tensar i destensar.
És important fer aquesta activitat i donar
les indicacions de manera molt tranquil·la i
relaxada.
En acabar la tècnica podem fer una reflexió
amb ell de com s’ha sentit, quina zona del
cos li estat més difícil relaxar... Podem
recomanar-li que realitzi aquesta activitat
abans de posar-se a fer els deures.
No ens hem d’oblidar d’establir un bon
rapport, mostrar-li confiança i transmetre
que pot comptar amb nosaltres i que és un
gust que ella vingui. A més a més
finalitzarem la sessió fent que ella se’n vagi
amb una bona sensació