PART 1 Triar 2/3 situacions imaginades sobre EMOCIONS (pots de colors de les emocions) i desenvolupar-los per escrit:
● Primera emoció: Alegria
○ Jo com a persona sóc molt capaç de gestionar l’alegria d’una forma correcta tant si m’arriba com si és la meva propia. Quan és alegria propia tracto de no excedir els límits a l’hora d’expressar-la però sempre m’agrada mostrar com estic quan estic alegre, i si d’aquesta manera puc aconseguir contagiar la meva alegria a algú ja n’estic content. ○ Jo com a professional considero que l’alegria ha de ser una emoció ben gestionada, ja que l’excés d’alegria pot excitar molt a l’infant i fer que produeixi accions inconscients que facin algun mal a algú, com donar un cop fort o una abraçada molt potent que no tenen cap intenció dolenta però poden ser problemes que deriven en altres emocions com la ira de forma ràpida i simultània. ○ Jo en la situació en una aula penso que compartiria l’alegria de l’infant fent que aquest se senti còmode dins l’aula i sàpiga gestionar la seva alegria d’una forma correcta. Com a professional m’agradaria aprofitar els moments d’alegria dels infants per ensenyar-los a gestionar aquesta emoció i facilitar l’expressió d’aquesta dins dels límits adequats. ● Segona emoció: Tristesa ○ Jo com a persona no acostumo a estar trist, però quan ho estic sóc capaç de gestionar aquesta tristesa d’una forma adequada ja sigui expressant-la amb el meu entorn o deixant que aquesta surti de mi a través dels plors. Sempre que estic trist m’agrada analitzar perquè i veure si té una solució, ja que quan té solució puc gestionar aquesta tristesa de forma que no duri molt, però si no té solució a vegades em quedo atrapat en moments tristos tot i que sempre he sapigut sortir d’aquests. ○ Jo com a professional m’agradaria oferir-me a l’alumne com aquella persona amb la qui expressar-se si ho necessita, d’aquesta forma li dono la responsabilitat a l’alumne de gestionar la seva tristesa encara que sempre que ho necessiti podrà recurrir a la meva ajuda. ○ Jo en la situació en una aula crec que faria una activitat que mantingués distret als alumnes que no estan tristos per poder enfocar-me durant uns minuts en aquests que necessiten un extra d’atenció en aquest moment, oferint-los sortir de classe al seu aire o sortir de l’aula amb mi per poder-ne parlar del que li està succeint i poder gestionar això de forma conjunta. Víctor López Arcas DESENVOLUPAMENT SOCIOAFECTIU 02/11/2022
PART II
Temàtiques (a escollir-ne una per treballar en profunditat):
1. La gelosia d'un germà petit.
a. Per començar s’haurien d’aplicar una serie de fases basades en el mètode de Montessori, començant per incluir al germà gran en tot el procés de l'embaràs des d’un principi per tal de fer que estigui habituat a l’arribada del nou germà; seguidament s’ha d’intruir el tema de forma realista, per tal d’evitar confusions o malentesos per explicar-ho d’una forma positiva o negativa en lloc d’explicar-ho d’una forma neutral; després s’ha de reafirmar el paper de cada germà dins del nucli familiar, per tal de formar un espai per cadascú i que entenguin quin es el seu rol i les seves responsabilitats; també s’han d’evitar les comparacions entre ambdós germans per tal de no afectar a la seva autoestima ni crear una rivalitat absurda basada en la comparació, ja sigui positiva o negativa; s’ha de tenir en compte els dos germans per incluir-los i fer-los partíceps de totes les activitats que es pugui, així evitem la separació i fomentar l’ajuda mutua entre germans; per últim si un germà reclama l’atenció, o ambdós ho fan, se’ls ha de prestar aquesta atenció per tal d’aconseguir a través de la comunicació un enteniment i un entorn en el que el germà gelós entengui que és el que està malament i com evitar que aquesta gelosia s’expandeixi i faciliti l’aparició de conflictes entre germans. b. Referent a l’ús del llenguatge s’ha de parlar amb ells d’una forma positiva, utilitzant sempre el reforç positiu per fer entendre quina es la problemàtica i la solució d’aquesta. El reforç positiu fomentarà un millor enteniment de la situació i un fàcil assoliment d’una bona capacitat de resolució de conflictes, a més de fomentar l’autoestima i marcar límits d’una manera no nociva pels infants. c. Algunes de les tasques que podem realitzar venen directament de les tècniques que utilitzarem per evitar la gelosia entre germans, per exemple introduir ambdós en les activitats del nucli familiar i ensenyar-los a que ajudant-se entre ells aconseguiran molts més beneficis que barallant i causant conflictes. d. Les accions possibles a fer per solucionar la gelosia són gairebé totes a casa, sempre es pot ajudar a l’escola fent activitats amb els companys per fer veure a l’infant gelós que el joc en companyia i l’ajuda als altres sempre és beneficiosa i és una de les claus de les normes de convivència del nen, per tant podríem fer jocs d’equip on l’infant gelòs hagués d’introduir-se i ajudar als seus companys per jugar, i a casa podríem fer jocs en família on ambdós germans puguin obtenir el protagonisme desitjat sense haver de passar per conflictes produïts per aquesta gelosia. Víctor López Arcas DESENVOLUPAMENT SOCIOAFECTIU 02/11/2022
e. Per últim l’actitud com a professional davant d’aquesta problemàtica ha
de ser clarament de suport a la família i a l’infant per tal de modular i gestionar aquesta gelosia amb la intervenció i les reunions amb els pares, incloent a poder ser als infants en aquestes xerrades per ensenyar-los a través del diàleg la forma adequada de gestionar la relació entre germans.