PROMOCIÓ DE

LA SALUT MENTAL
I EL BENESTAR
A LES AULES
SENSE ESTIGMES
I DE FORMA
PRÀCTICA
COM PUC
ajudar al meu alumnat a
comprendre i gestionar les
seves emocions i salut mental
obertament a l’aula?

L’autoconeixement i l’autoregulació, te-

nen un impacte positiu en la salut mental i
emocional de l’alumnat. Aquestes dues ha-
bilitats són fonamentals pel rendiment i el
benestar, tant en l’adolescència com en la
resta de les etapes vitals.

La capacitat per comprendre i regular les

emocions s’associa a nivells més elevats
d’afecte positiu i benestar.

Les habilitats d’autoregulació continuen al

llarg de tota l’adolescència i es poden refor-
çar mitjançant l’ensenyament. Els centres
educatius, per tant, poden exercir un paper
clau a l’hora d’ajudar als i les estudiants a
aprendre a ser més conscients sobre com
se senten, a descriure a les altres persones
els seus sentiments i emocions, així com
poder gestionar-los de forma més eficient.

PROMOCIÓ DE LA SALUT MENTAL I EL BENESTAR A LES AULES SENSE ESTIGMES I DE FORMA PRÀCTICA 2
ESTRATÈGIES
per desenvolupar la capacitat de l’alumnat
per entendre i parlar obertament de les
seves emocions

1 SER MÉS CONSCIENTS I PARLAR

SOBRE LES EMOCIONS I SENTIMENTS

Proporcionar un model, es- com se senten quan es troben amb frustra-

tant preparat o preparada, a ve-
gades, per poder parlar sobre
les teves pròpies emocions i as-
pectes de la teva salut mental. Simplement
perquè ho sapigueu, avui estic una mica
estressada per diverses raons personals.
Ho sento. Us agrairia que avui no féssiu
massa soroll. Descriure situacions en les
quals has pogut sentir dolor, vergonya o
enuig, per exemple, ajuda a la gent jove a
veure que totes les persones experimen-
ten emocions difícils, i que no solament
són inevitables, sinó també importants, ja
que ens proporcionen senyals que ens do-
nen informació sobre la situació en la qual
ens trobem.
ció amb alguna tasca educativa o quan es
troben molests o molestes amb alguna al-
tra persona. El principi de Name it to tame
it, posa-li nom per domar-ho, estableix que
l’experiència de tensió interna i malestar es
pot veure reduïda fins a un 50% sent cons-
cient, etiquetant i posant-li nom a aquest
estat emocional.
Animar el teu alumnat a pen-
sar Què creus t’ha fet sentir
així? en comptes de Per què
et sents així? . Ajuda a veure les
emocions com a vàlides, sentir-se menys
jutjat o jutjada i a pensar en una resposta
més adequada.

Posar de manifest que està

bé que l’alumnat parli de les
seves emocions. Pots pregun-
tar Com et sents? en lloc de
Com et va?. O animar a l’alumnat a parlar
breument, però de forma oberta, sobre

PROMOCIÓ DE LA SALUT MENTAL I EL BENESTAR A LES AULES SENSE ESTIGMES I DE FORMA PRÀCTICA 3
 Deixar clar que totes les
emocions són bones i útils,
Està bé enfadar-se per X,
però allò que fem o com ac-
tuem a conseqüència de les nostres emo-
cions no sempre està bé, així que hem
d’aprendre a gestionar la nostra resposta
a les nostres emocions i sentiments.
Realitzar check-ins emoci-
onals breu al començament
d’algunes classes. Pots de-
manar a l’alumnat, per exemple,
que aixequin el polze si se senten bé, que el
baixin si no se senten bé, o cap als costats
si senten que es troben en un punt inter-
medi. També pots demanar que parlin amb
algun company o companya durant uns
minuts sobre per què han triat cadascuna
de les opcions.
PROMOCIÓ DE LA SALUT MENTAL I EL BENESTAR A LES AULES SENSE ESTIGMES I DE FORMA PRÀCTICA
Acompanyar l’alumnat a re-
flexionar. Si algun alumne o
alumna es comporta de forma
poc adequada, es pot intentar
dedicar, més tard, a identificar com es va
sentir aquesta persona i com es va sentir
la resta de la classe. Es pot aprofitar per re-
flexionar sobre les accions i emocions que
van sorgir, així com pensar de forma grupal
tota la classe com es podria haver actuat de
forma diferent, tant per part de l’alumne o
alumna, com per part de la resta de la classe.
4
2 ACOMPANYAR EN LA REGULACIÓ
DE LES EMOCIONS
Animar l’alumnat a fer ús
d’estratègies de relaxació que
els poden resultar útils i tenir un
efecte en el seu benestar quan
senten tensió o malestar, com pauses per
mindfulness, contar fins a 10, respiracions
profundes, activitat física, etc
PROMOCIÓ DE LA SALUT MENTAL I EL BENESTAR A LES AULES SENSE ESTIGMES I DE FORMA PRÀCTICA
Fomentar que la gent jove
parli amb alguna amistat i/o
persona adulta quan estigui li-
diant amb malestar i emocions
difícils. Pot ser útil treballar amb l’alumnat
la identificació de persones de confiança
en el seu sistema i xarxa de suport. Animar a
l’alumnat a compartir les seves preocupaci-
ons i pors, pot ajudar a tenir accés a suport i
ajuda per superar-los. Es pot preguntar als i
les joves amb qui se sentirien més còmodes
per parlar sobre com se senten: pot ser una
amistat íntima, un membre de la família, un
membre del centre educatiu, etc.
També, a nivell de centre educatiu, es pot
tenir algun sistema que registri els adults
de confiança de l’alumnat, perquè es pugui
consultar aquest recurs per conèixer, en
cas que fos necessari, amb qui podria par-
lar el o la jove fora del centre educatiu.
Finalment, es poden penjar pòsters a l’aula
o pel centre que expliquin com es pot ac-
cedir a suport o ajuda dins del mateix cen-
tre educatiu.
5
 Acompanyar l’alumnat a fer
una reavaluació de la situa-
ció. És important poder acom-
panyar l’alumnat a identificar i
fer un canvi sobre on posem el focus en di-
ferents situacions. A continuació us deixem
una sèrie d’exemples pràctics:

QUAN ES POT CANVIAR PER…

ESCOLTES…

No se’m Et sents frustrat o frustrada

dona bé. És amb aquesta tasca? Pren-te
horrible! un moment per parar i fer un
descans. Què entens i què és
el que t’està costant més?

Això és molt Pot ser una mica aclaparador;

difícil. és una tasca que suposa un
repte i et pot ajudar a desenvo-
lupar noves habilitats. Per això
pot portar una mica de temps
i d’esforç. Anem a veure per on
podem començar.

No puc més, Entenc que pot ser una mica

ho deixo! descoratjador. Però ja has arri-
bat molt lluny. Recordes per
què vas començar? Com creus
que et sentiràs una vegada ho
aconsegueixis? Quins camins
has intentat fins ara? Què més
creus que podries provar?

PROMOCIÓ DE LA SALUT MENTAL I EL BENESTAR A LES AULES SENSE ESTIGMES I DE FORMA PRÀCTICA 6
COM PUC
acompanyar i ajudar el meu
alumnat a gestionar l’estrès
i els malestars emocionals
sense estigmes?

Tota la gent és susceptible de sentir estrès,

malestar emocional i preocupació de ve-
gades. Aquestes emocions i reaccions for-
men part de l’experiència humana, i esde-
venen senyals que ens aporten informació
i ens poden indicar com hem d’actuar, per
exemple si hem d’actuar o si és millor aturar
i donar-nos un temps a nosaltres mateixos
i mateixes.

En l’etapa vital de la joventut, aquests sen-

timents i emocions són comuns, especial-
ment en moments de transició i en resposta
a esdeveniments importants i significatius,
com poden ser els exàmens.

També és important poder iniciar conver-

ses sobre salut mental si observes canvis
en algun alumne o alumna que et preocu-
pen. La capacitat per parlar-ne i mantenir
aquestes converses és molt important, ja
que poden promoure la demanda d’ajuda
o de suport, que són el primer pas envers
la recuperació en cas que la persona esti-
gui passant per un mal moment o per algun
problema.

PROMOCIÓ DE LA SALUT MENTAL I EL BENESTAR A LES AULES SENSE ESTIGMES I DE FORMA PRÀCTICA 7
ESTRATÈGIES
per acompanyar i parlar de l’estrès quotidià
i els malestars emocionals obertament i
sense estigmes

1 ESTRATÈGIES PER ACOMPANYAR L’ESTRÈS

I LES PREOCUPACIONS DEL DIA A DIA

Compartir exemples apro- Mostrar empatia: si algun

piats sobre situacions en les
quals t’hagis pogut sentir amb
ansietat, malestar o estrès, i com
aquests sentiments o reaccions van ser
transitòries i van acabar passant. En el cas
de l’estrès i l’ansietat, es pot subratllar que
aquestes reaccions poden haver ajudat
al teu cost per estar preparat i fer front al
repte a enfrontar. En el cas del baix estat
d’ànim, aquest té la funció d’aturar-nos,
fer-nos reflexionar, agafar forces i prote-
gir-nos. Cal tenir cura per distingir les reac-
cions normals del cos que són adaptatives
i tenen una funció, de les que són massa
intenses o s’allarguen massa en el temps,
que resulten invalidants per la persona.
alumne o alumna s’apropa per
dir-te que se sent malament
últimament, és important que
t’ho prenguis seriosament, sense minimit-
zar o fer referència a que són sentiments
propis de l’edat i l’adolescència. També
pots preguntar si creuen o han identificat
algún motiu que creuen pot estar darrere
d’aquestes emocions. Finalment, és reco-
manable mostrar-se disponible perquè
puguin parlar amb tu quan ho necessitin.

PROMOCIÓ DE LA SALUT MENTAL I EL BENESTAR A LES AULES SENSE ESTIGMES I DE FORMA PRÀCTICA 8
 Escoltar: si algun o alguna estudi-
ant et comenta que darrerament
està sentint estrès, escolta el que
han de dir i valida els seus senti-
ments. Intenta que entenguin que
no tot l’estrès implica angoixa o perill. L’es-
très adaptatiu es diferencia del malestar:
� Sols dura poc temps
� Energitza i mobilitza
� És afrontable
� Augmenta la concentració i el rendiment
PROMOCIÓ DE LA SALUT MENTAL I EL BENESTAR A LES AULES SENSE ESTIGMES I DE FORMA PRÀCTICA
Preguntar a l’alumnat per la in-
tensitat dels seus sentiments i
emocions, i per quant de temps
porten sentint-se així. Segons la
resposta serà important poder normalitzar
com s’està sentint, mostrant-te disponible
per parlar en qualsevol moment i apro-
pant-te per veure si al cap d’un temps el
malestar persisteix. En cas que el malestar
sigui intens i persistent, és important inten-
tar promoure que la persona pugui parlar o
demanar ajuda o suport a alguna persona
propera i de confiança.
Normalitzar el fet que cada
persona pot sentir l’ansietat,
l’estrès i el malestar de formes
diferents, que aquests es mani-
festen de manera diferent segons la perso-
na que l’experimenta i que no hem de jutjar
cap persona per la seva manera d’expres-
sar el malestar.
9
2 ESTRATÈGIES PER INICIAR
CONVERSES SOBRE SALUT MENTAL
Obrir converses amb calma i confiança en
els nostres centres educatius pot animar als
joves i adolescents a entendre que la salut
mental és una cosa que totes les persones
tenim, i que hem de ser conscients d’ella i
aprendre habilitats per tenir-ne cura. I allò
que és més important, que també podem
demanar ajuda quan ho necessitem. Parlar
regularment sobre aquesta ens pot ajudar
a generalitzar la salut mental i a entendre
que no hi ha, o hauria d’existir, estigma per
parlar sobre aquesta.
PROMOCIÓ DE LA SALUT MENTAL I EL BENESTAR A LES AULES SENSE ESTIGMES I DE FORMA PRÀCTICA
Mostrar
receptivitat:
� Pots prendre la iniciativa i preguntar
Com estàs? o Estàs bé?
� Invita a la persona: Tinc temps per parlar
ara
� Mantinguis el contacte visual i asseu-te
en una postura relaxada; un llenguatge
corporal positiu ajudarà a fer que l’ambient
sigui més còmode
� Moltes vegades, el simple fet de passar
temps amb la persona, ser al seu costat, li
fa saber o sentir que és important, i et pot
ajudar a entendre per allò que està passant
10
 Manifestar
respecte i no
pressionar:
� M’ha semblat observar que darrera-
ment no et trobes massa bé, hi ha alguna
persona amb qui hagis pogut parlar sobre
això?
� Molta més gent de la que potser creus
passa o ha passat per un mal moment en
la seva vida i li va bé parlar amb alguna
persona professional. Creus que a tu et
podria anar bé?
� Què creus que necessites o et podria
anar bé en aquests moments?
� Tant si la persona s’expressa finalment
com si no, continua mantenint la mateixa
actitud cap a aquesta, mostrarà que la teva
percepció i sentiments envers aquesta per-
sona no ha canviat i que únicament vols
que estigui bé. Si pressionem a una persona
quan no vol parlar, és més fàcil que la seva
reacció sigui tancar-se i mostrar-se a la de-
fensiva.
PROMOCIÓ DE LA SALUT MENTAL I EL BENESTAR A LES AULES SENSE ESTIGMES I DE FORMA PRÀCTICA
Practicar les
teves habilitats
d’escolta:
� Escolta allò que et comunica la perso-
na, tinguis la ment oberta i no jutgis; quan
alguna persona vol parlar, moltes vegades
no està cercant consells o solucions, sim-
plement necessiten sentir-se escoltades i
amb un espai per poder expressar les seves
preocupacions. No es tracta de tenir totes
les respostes.
� Tinguis paciència perquè l’altra persona
s’expressi, dona espai i temps i en cas que
no pugui parlar la primera vegada, fes-li
saber que quan estigui preparada o vulgui
pot apropar-se a tu per parlar.
� Cal evitar dir-li a l’altra persona allò que
ha de fer, és més important escoltar i inten-
tar ajudar i acompanyar la persona perquè
identifiqui que pot ser millor per ella. Si no
et demana per la teva opinió expressament,
intenta resistir l’impuls de donar consells o
intentar arreglar les coses.
� Per mostrar preocupació sense ser intru-
siu o intrusiva, és recomanable fer pregun-
tes obertes en comptes de preguntar per
detalls específics. El propòsit de preguntar
no és saber tot, és escoltar, aprendre i fer
que l’altra persona se senti escoltada.
11
Ronda Sant Pere, 28, entresòl C.
08010 Barcelona
obertament@obertament.org
f y obertament
t obertament_sm