TEMA 10: Capacitats cognitives

Són conductes caracteritzades per la seva flexibilitat, es basen en la capacitat d’abstracció i

en alguna forma de representació mental. Impliquen una presa de decisions, poden ser més
o menys complexes

Representacions mentals
L’insight: La capacitat d’insight implica la representació d’una situació-problema i la
manipulació mental dels elements que en formen part.
Mapes cognitius : Implica un tipus d’abstracció (estudis de Menzel)

Conducta instrumental
Utilització d’un objecte com una extensió funcional del cos, per ser considerat com un
instrument l’objecte ha de reunir una sèrie de requisits
➢ Lliure
➢ Fora del cos
➢ No pot ser una part del cos
➢ Pot ser un producte del cos
➢ Pot ser inanimat o animat
➢ Ha de ser sostingut pel subjecte
➢ Ha de donar-se una orientació eficaç entre l’objecte i l’objectiu de l’acció
➢ L’objectiu ha de ser: modificar la forma, la posició o la condició d’un altre objecte,
d’un altre organisme o del propi subjecte agent.

ÚS ESPECÍFIC D’INSTRUMENTS
➢ Morfologia de l’acció amb poques o cap variació.
➢ Tots els individus de l’espècie presenten el comportament instrumental.
➢ Les variacions existents entre poblacions poden ser explicades per factors ecològics.
➢ S’utilitza un sol tipus d’instrument.
➢ Només es fa servir una tècnica.
➢ No hi ha variabilitat contextual.
➢ L’ús específic d’instruments NO és après, encara que les variacions sí que
poden ser-ho.

ÚS GENERALITZAT D’INSTRUMENTS
➢ Variabilitat (eines, tècniques i contexts).
➢ Resultat de l’aprenentatge i de l’experiència.
➢ El subjecte és capaç d’establir relacions de causalitat entre la seva acció i el resultat
aconseguit.

Conductes instrumentals dels primats en els seus hàbitats naturals: Diverses espècies
de simis (papions, aranyes, caputxins, mandrils) mostren conducta instrumental en l’hàbitat
natural, resultat de l’aprenentatge i l’experiència
En grans simis
➢ Tots els grans simis presenten conductes instrumentals en l’hàbitat natural.

El perquè de les diferències

- Ambient (selva/sabana)
- Sociabilitat
- Capacitat cognitiva
- Capacitat manipuladora
- Predisposició innata
Orangutans i ximpanzés joves manipulen i juguen
més amb objectes que bonobos i goril·les. Els
goril·les mostren més joc social.

Característiques de la conducta instrumental dels ximpanzés

➢ Us sistemàtic i freqüent d’objectes com instruments
➢ Selecció, transport i modificació dels instruments utilitzats
➢ Variabilitat contextual i funcional
➢ Metainstruments: ús d’un instrument per fer/millorar un altre

Implicacions evolutives
1. Diferències sexuals en conducta instrumental.
2. Les femelles fan un ús més freqüent i eficaç dels instruments que els mascles.
3. Lateralitat manual i especialització hemisfèrica.
4. L’ús d’instruments requereix coordinació bimanual

Conductes culturals instrumentals en ximpanzés: Distribució dels comportaments

culturals dels ximpanzés en sis àrees d’estudi.
Autoconsciència i Teoria de la ment
Un subjecte autoconscient ha de saber (fins a un cert punt) com és, tenir una representació
mental de sí mateix, una de las manifestaciones de la consciència d’un mateix és la
capacitat de reconèixer la pròpia imatge

En el mirall: No és la prova més adequada per moltes espècies, el reconeixement hauria

d’incloure informació sobre olors, sons, textures... Sniff self-recognition test

Què fan els animals en front del mirall? El que farien en front d’un coespecífic
desconegut del mateix sexe, agredirlo o buscar la seva compayia

En front d’amenaces i/o atacs el receptor no respon mai amb conductes de submissió,
davant de conductes afiliatives el receptor es limita a repetir el senyal sense continuar la
seqüència de comportament

Un mirall és una superfície especial que reflecteix els objectes del mon circumdant, hi ha
espècies que són capaces d’entendre aquesta correspondència.
La majoria d’aquestes espècies no són capaces de reconèixer-se en el mirall (la concepció
del jo està fora del seu abast)

Indicadors d’autoconeixement
➢ Comportaments auto-dirigits: el subjecte utilitza la imatge especular per explorar
parts del seu cos visualment inaccessibles sense l’ajut d’un mirall.
➢ Comportaments auto-referits: el subjecte juga amb la seva imatge especular.

La prova de la marca: El subjecte que es reconeix a sí mateix en el mirall reacciona

tocant-se la marca i sovint intentant netejar se-la
➔ S’ha realitzat en moltes espècies de mamífers i aus i es considera el test clau per
saber si un individu mostra autoreconeixement: Diferències interespecífiques

Quins primats mostren capacitat de reconeixement en el mirall? Tots els grans simis.
També hi ha un estudi fet en gibons (Ujhelyi et al, 2000) amb resultats positius, mentre que
en la resta de primats els resultats són negatius
➔ Excepcions: la gorila Koko, humanitzada, part del programa lingüístic (Patterson) y
Xebo va ser l’únic goril·la que es va reconèixer en el mirall i va passar la prova de la
marca.

Diferències intra-específiques: factors a considerar

1. Característiques individuals (grau de resposta en front d’estímuls nous)
2. Experiències prèvies amb superfícies reflectants
3. Edat: ontogènia i retrogènesi
4. Condicions de criança: Models socials durant la infància
NIVELLS D’AUTO-RECONEIXEMENT
Nivell 0: l’espai reflectit s’interpreta com una continuïtat espacial de l’ambient i es dona
resposta social en front del mirall.
Nivell 1: el mirall reflexa la realitat i es pot emprar per guiar la pròpia conducta sobre els
objectes o subjectes reflectits. La imatge especular s’interpreta com un coespecífic
desconegut.
Nivell 2: es fa un ús instrumental del mirall i no hi ha resposta social a la imatge especular.
Es pot donar indiferència, desconcert o interès pel propi reflex. Es poden realitzar conductes
contingents.
Nivell 3: es dona auto-reconeixement. El subjecte realitza conductes autodirigides i
autoreferides. El test de la marca dona positiu.

* Encara que només els grans simis en tenen, s’han donat indicis en animals com cavalls,
peix netejadors o mantaralles, que poden donar una idea que tenen autoreconeixement

Consciència de expressions facials

Estudis amb els ximpanzés del zoo d’Arhem (Holanda): un mascle subordinat per no
mostrar la por cap a la resta del grup, es tanca els llavis (consciencia de la seva cara de
por)

De l’auto-reconeixement a la consciència d’un mateix i dels altres: Un individu amb

consciència d’ell mateix pot emprar els propis coneixements i experiències per inferir
coneixements i experiències comparables en altres individus: teoria de la ment
Experiments:
➔ .

➔ En grans simis. Ximpanzés, bonobos orangutans es mostren capaços d’anticipar la

mirada de l’humà ignorant (perquè ha estat fora mentre s’ha produit el canvi
d’objectes) de manera correcte

TEORIA DE LA MENT
1. Atribució d’intencions.
2. Retribució i injustícia.
3. Empatía cognitiva.
4. Engany intencional.
5. Imitació.
6. Ensenyament actiu.
* Tenir en compte les característiques de l’espècie i l’edat dels subjectes estudiats!

Quantificar la cognició
Primate Cognition Test Battery (2007)
➢ Domini Físic (espai, quantitat, causalitat).
➢ Domini Social (aprenentatge social, comunicació, teoria de la ment).
ORIGEN EVOLUTIU DE LES ADAPTACIONS COGNITIVES
Factors ecològics: estratègies per aconseguir menjar -> hipòtesis ecològiques.
➢ Hipótesis de Milton (1981): Recursos tròfics distribuits en el temps i l’espai.
➢ Hipótesis de Parker i Gibson (1979): Recursos tròfics que es troben amagats i han
de ser obtinguts mitjançant conductes d’extracció (extractive foraging).
Factors socials: estratègies per interactuar socialment amb coespecífics -> hipòtesis socials.
➢ Hipótesis de Byrne i Whiten (1988) La intel·ligència maquiavèlica: estratègies
socials (cursa competitiva per l’eficàcia.)
➢ Hipótesis de De Waal (1982) La política dels primats: advantatges en cooperar
activament amb altres coespecífics i obtenir informació nova mitjançant
aprenentatges socials.

El cervell flexible
Hipòtesi de Reader i Laland (2010) La selecció natural ha afavorit canvis en el cervell dels
primats que faciliten la flexibilitat conductual:
➢ Habilitat per inventar solucions apropiades a problemes nous (innovació).
➢ Habilitat per aprendre comportaments nous a partir d'un coespecífic (aprenentatge
social).