Resum del mite de la caverna

Un grup d'homes es troba tancat des de xiquets en una caverna; allí estan encadenats de tal manera
que només poden veure en una adreça: cap a una paret on es reflecteix una llum provinent de
l'exterior, d'algun lloc fora de la caverna.

En la paret es reflecteixen ombres d'objectes i persones que passen enfront de la llum exterior, que
els éssers encadenats confonen amb entitats reals: creuen que les ombres són les vertaderes figures,
i no el seu reflex.

Un dels presoners aconsegueix alliberar-se i camina, enlluernat per la llum, cap a l'eixida de la
caverna. Fora contempla els objectes i éssers que produeixen les ombres, però la llum diürna li
impedeix veure'ls directament, només reflectits en l'aigua (com si fora un espill).

Quan aconsegueix mirar-los directament entén que aquests són els éssers i objectes reals, i no les
ombres que contemplava quan estava encadenat. També comprén que el sol és el principal
benefactor dels éssers humans i de tota la vida.

Llavors decideix tornar a l'interior de la caverna per a comptar als altres el que ha descobert. En
entrar camina maldestrament a causa de la foscor; arriba fins on es troben els seus companys i tracta
d'explicar-los el que ha vist fora.

Per la seua malaptesa(torpeza) en caminar, i per la seua dificultat per a explicar el que ha vist fora,
els captius dubten de les paraules de l'home lliure, i fins arriben a creure que pot ser perillós intentar
eixir. Els presoners riuen i es burlen de la seua història, i fins tracten de matar-ho quan intenta
alliberar-los de les seues cadenes. Prefereixen romandre com estan a fer l'esforç de deslliurar-se de
les cadenes i eixir de la caverna.

Explicació
En la República, Plató, a través de Sòcrates, proporciona una primera interpretació a aquest mite, i
explica cada aspecte del relat de la següent manera:

La caverna: És el món sensible, la realitat en la qual ens movem quotidianament. Les ombres que es
mouen en la paret és la informació que rebem a través dels sentits (vista, oïda, etc.).

La llum: És el que ens permet conéixer el món, prové del sol, però quan la llum arriba de manera
indirecta, com en el mur, pot ser enganyosa. El sol seria també la idea del bé, a la qual ha d'aspirar
tot ésser humà.

La relació amb la llum en el mite és com la nostra relació amb el coneixement: massa llum deixa cec
al presoner, per la qual cosa ha de buscar una forma indirecta d'observar les coses (a través del seu
reflex en l'aigua), fins a acostumar-se i poder veure directament.

El presoner alliberat: El presoner alliberat seria l'ànima, que s'eleva cap a la llum, cap al
coneixement. També seria el filòsof intentant revelar la veritat als altres.
L'exterior: Seria el món de les idees, la realitat més enllà de la nostra realitat. En el mite el camí cap a
l'eixida és difícil, per a assenyalar que la cerca del coneixement vertader quasi mai és fàcil, i *amerita
un esforç major al de romandre en la ignorància.

Els presoners: serien el gènere humà, atrapats en el món dels sentits; l'opinió pública i el sentit
comú, que només es regeix pel que pot veure. Les cadenes que els mantenen mirant en una sola
direcció representen els prejudicis i les falses creences.

Idees principals de l'al·legoria

Aquesta al·legoria platònica ha sigut abordada des de diverses perspectives, per la seua riquesa
d'idees i suggeriments.

Formes de coneixement

Exposar les seues idees entorn del que serien les dues formes de coneixement hauria sigut el motiu
principal de Plató: el coneixement que ens proporcionen els sentits i el que ens proporciona l'ànima o
esperit, a través de la intel·ligència i la ciència.

Naturalesa humana

En aquest mite, Plató planteja la seua visió de l'ésser humà, dividit en cos i ànima. El mite també li
serveix per a mostrar la seua percepció del gènere humà, atrapat en la ignorància i el
desconeixement, i amb temor i odi cap a aquells que intenten educar-los.

En el mite, el camí cap a l'exterior, cap a la il·luminació i el coneixement està ple de dificultats; has de
lluitar contra la ceguesa personal i després intentar transmetre aqueixa informació a una humanitat
que no vol deslliurar-se de les seues cadenes.

El món sensible com a il·lusió

En el mite el món contemplat pels presoners no és un món real, sinó ombres i reflexos d'un món
superior que no podem percebre amb els nostres sentits usuals. El món real seria el món de les idees,
el món fora de la caverna, on estan els objectes i éssers reals, il·luminats pel sol.

Aquesta idea, la del món sensible com a il·lusió, i l'existència d'un món superior i vertader, és una de
les bases de la filosofia idealista.

Una altra manera d'interpretar-ho és que per a Plató les ombres i siluetes de la caverna serien part
del món de la imaginació, mentre que la visió fora seria una forma de coneixement científic.

Materialisme i idealisme

Una altra raó per a la transcendència del mite de la caverna és que en ell s'exposen dues maneres de
veure i conéixer: la materialista, a través dels sentits i l'experiència; i la idealista, a través de la
intel·ligència i l'esperit.
Teoria (coneixement vertader i sensible)
Amb el mite de la caverna Plató va exposar la seua teoria de com adquirim el coneixement, i com
podem accedir a la veritat. En el relat els presoners observen les ombres, un coneixement parcial
proporcionat pels sentits i que identifica amb l'opinió.

El presoner, en alliberar-se dels seus lligams, equival a l'ànima que, a través de la intel·ligència i la
ciència pot accedir al món de les idees, al coneixement vertader. Hi ha un món sensible, el de la
caverna, i hi ha un món intel·ligible, l'il·luminat pel sol.

Tots dos mons són reals, totes dues formes de coneixement són vertaderes, però només amb la
segona es pot accedir a la idea del bé, que en el mite està representat per la figura del sol.

Per a Plató la primera forma de coneixement, la del món sensible, és la que expressem a través de
l'opinió, un saber que pot contindre errors perquè es basa en una informació superficial i parcial (les
ombres en la paret de la caverna).

A la segona forma de coneixement, la visió directa dels éssers i objectes fora de la caverna, s'accedeix
gràcies a la ciència i a la intel·ligència. Aquestes eines, a més de permetre'ns observar els objectes
com realment són, ens condueixen a la idea del bé.