El text Litronas al carrer, s un artcle dopini publicat pel periodic Avui, el 15-02-2002, i escrit per

Mara de la Pau Janes.

El tema daquest text s: critica per la prctica del botell al carrer.
Respecte a la tesi o idea principal que defen lautora, en aquest cas s explcita, s: lalcohol sha
convertit en el millor cam devasi per als jovens. (l-24-25).
En aquest text lemissor ha usat, per tal de convncer el receptor, tor un seguit darguments que
ajuden a donar credibilitat a la tesi. Alguns arguments que apareixen al text sn:

Argument del Benefici:lnies 1 fins a la 3.

Argument causa/conseqencia:lnies 10 fins a la 13.

Argument dexemplificaci: lnies 1 fins a la 18, dna tot un seguit dexemples sobre el tema
del text, per a reformar-lo.

El text presenta una estructura organitzativa de carcter sintetitzan ja que el tema i la tesi apareixen a
la fi de text. A lanalitzar el contingut semntic del text vegem que es dividix en:

Introducci (linia 1): comena diguent que era ms facil comprar botellas dalcohol, perqu els
preus dels cubatas al bar sn molts alts.

Desenvolupament (lnies 2 a la 24), explica que cada vegada hi ha ms jovens que practiquen
aquest fet, i per lo qual ara trau conseqencies, i a causa daix on crear normes.

Conclusi )lnea 24 fins a la 27) en aquestes lnies apareis la tesi, que diu que lalcohol sha
convertit en el millor cam per als jovens, per a oblidar la resta de la setmana.

A partir dac, podemRESUMIR

el text de la seguent manera: els jovens prefereixen comprar alcohol

barat, i beure al carrer, perqu els bars han augmentat els seus preus. Aquest festival, en Espanya,
el practiquen milions de jovens, i aix t conseqncies, i a causa daix, moltes ciutats han creat lleis
que prohibixen el consum dalcohol al carrer. Per aix continua, ja que per al jovens no sols significa
passar-ho b amb els amics, sino tamb oblidar els problemes.
Per a comenar per la adeqaci, direm que el text que estem analitzan pertany al gnere
periodstic, concretament, s un rticle doponi, el qual el seu mbit ds s tamb periodistic. Com a
text expositiu-argumentatiu, encara que predomina la part argumentativa, observem que lautora
busca informar sobre el problema del botell al carrer, u cautivar la intenci de conmovernos davant
daquest problema. I aquest text pertany a la varietat dialectal occidental.
Un altre punt s la modalitzaci, esposa la ctitud de parlant ves el contingut denunciant i
abans el receptor. Considerem modalitzados:

Modalitat oracional, en el text predomina la enunciatica.

Lexic valoratiu, laparici de adjetius valoratius com: psicodlics(1-4), barat (l-9),

pobresa(l-17)

Ls de elements tipogrfics com la cursiva litronas(l-16), per a indicar que perteneix a un

altre idioma.

Ls de la impersonalitat amb la construcci se, com per exemple en les lnies 4 i 5,

construccions amb el verb semblar, com en la lnia 11, i construccions amb el pronom un,
com en les lnies 2, 15 i 18.

Per altra banda tenin la cohesi gramatical que podem comenar digent la dixi, que s un mecanismo
senyalador que requereix dinformaci contextual per a ser comprensible, es a dir, una referencia
esterna al text. Hi ha Quatre tipus de dixis:

PERSONAL

Social, indical qual es la posici social del intervinents.

Espacial, es refereix al lloc on es ubica la acci conforme a la proximitat o llunyania. Alguns

exemples que hi apareixen son: aquest(l-10), aquesta(l-12), bar(l-2), places(l-6)

senyala als participants en el act de comunicaci

Temporal, es refereix al temps en relaci amb el ac i ara del parlant, com per exemple cada
cap de setmana(l-5), fins a altes hores de la matinada(l-8), la nit(l-25).
Ara analitzarem, els connectors, que serveixen per a conectar els diferents fragments del text o del
discurs o tamb per a enllaar oracions. Alguns connectors que apareixen sn: si (l-1), per (l-24)

I per acabar amb la cohesi, analitzarem la cohesi lxica, que esta dividida en diferents punts:

Camp semntic, que son paraules que compartixen un mateix lexema, que es la unitat
minima de significat, com per exemple:

bar, placer, raconades, jardins i parcs.

Arag, Canries, Cantabria, Castella i Lle, Murca i Valncia

Sinonmia, paraules que tenen el mateix significat o paregut, com per exemple joves(l-1) i
Adolescents (l-15); psicodlics(l-4) i minimalistes(l-4)

Antonmia, paraules que tenen significat contrari, per exemple: supervivents (l-27) i
nufrags(l-27)

Hiperonmia, paraula cuyo significat engloba altres paraules, denominades hiponins, per
exemple:

lloc (hiperonmia)(l-4) i places(l-6), reamades(l-6) i jardins(l-6)(hiponins).

comunitats(hiperonmia) i Arag(l-22), Canries(l-22), Castella i Lle(l-22), Murca (l-22)
(hiponins)
Per a finalitzar amb el comentari de text, faren una valoraci crtica del text.
Aquest text presenta una alta adeqaci al lector, en aquest cas als jvens i els mecanismos de
cohesi i coherencia apareixen b enspleats. Lautora, Mara de la Pau Janes, utilitza un llenguatge
formal i a la vegada col.loquial, la seua intenci es informar amb el proposit dorientar lopini del
lector.
El que va a dir aquest text s que tots els jovens que practiquen El Botelln al carrer sn uns
salvatges sense educaci, que beuen alcohol fins a altes hores de la matinada.
Per una part, si el govern volgue ser just enfocara aquestes medides desde cada ajuntament perque
coneixen mijor la realitat dels jovens, perqu no tots van a beure a la plaa, no fan pixades als portals,
ni trenquen les botellas dalcohol
Per altra part, aquestes critiques que fa lautora o les prohibicions per part del govern, pareix que sols
van cap als jovens, quan deurien anar tamb per als adults, perqu quan son festes als pobles beuen
igual o ms que els jovens.
En conclusi, a pesar de defendre una postura contraria al autor, ja que es vergonyos que una major
de 18 anys no puga ejercir una llibertat individual sempre i quan no moleste a la resta de gent, es
comprensible tamb su opini, hi s veritat que cada vegada hi ha ms jovens fent aquesta prctica i
cada vegada comencen a beure des de ms jovens.