Pau Gerez - PDF Jsessionid

DEPARTAMENT DE FILOLOGIA ROMNICA DE LA UNIVERSITAT DE BARCELONA PROGRAMA DE DOCTORAT EL LLENGUATGE, LINDIVIDU I LA SOCIETAT (BIENNI 1992/94) PER A OBTENIR EL TTOL
DE DOCTOR EN FILOLOGIA ROMNICA
ELS LMITS DE LA MODULARITAT LINGSTICA: LA FRONTERA MATEMTICA I LA FRONTERA NO VERBAL.
TESI DOCTORAL DE PAU GEREZ I ALUM.

DIRIGIDA PEL DR. SEBASTI SERRANO FARRERA DE LA SECCI DE LINGSTICA GENERAL DEL DEPARTAMENT DE FILOLOGIA ROMNICA DE LA UNIVERSITAT DE BARCELONA
A les meves quatre dones i als meus pares.
Els lmits de la modularitat lingstica.
NDEX.
1. CONTEXT _______________________________________________ 14
1.1. EL MARC CONCEPTUAL DE LA MODULARITAT DE LA MENT I DEL LLENGUATGE: LA CINCIA COGNITIVA ____________________ 16
1.1.1. ELS INICIS DE LA CINCIA COGNITIVA: Darmouth, Indiana, Hixon..._ 16 1.1.2. LA INDEFINICI COGNITIVA. _________________________________ 22 1.1.3. 1.1.4. 1.1.5. DIVERSES TEORIES, DIVERSOS FETS?. ______________________ 32 LA SEMNTICA COGNITIVA. _______________________________ 64 EL FISICALISME DE LA LINGSTICA. _______________________ 92
1.2. EL CONCEPTE DE MODULARITAT. _________________________ 112

1.2.0. MODULARITAT I ESTRUCTURA DE LA INTELLIGNCIA________ 116 1.2.1. ESPECIFICITAT DE DOMINI.__________________________________ 126 1.2.2. OBLIGATORIETAT.__________________________________________ 132 1.2.3. ACCESSIBILITAT LIMITADA DEL SISTEMA CENTRAL.__________ 138 1.2.4. VELOCITAT ________________________________________________ 148 1.2.5. ENCAPSULAMENT INFORMATIU._____________________________ 162 1.2.6. SUPERFICIALITAT DELS PRODUCTES. ________________________ 168 1.2.7. ARQUITECTURA NEURONAL ESPECFICA. ____________________ 172 1.2.8. PATRONS DE DISFUNCI ESPECFICS _________________________ 202 1.2.9. SEQENCIALITAT ONTOGNICA _____________________________ 210
2. LA CONNEXI MATEMTICA ____________________________ 226

2.1. LA FRONTERA INTERNA O LA FORMA ALGBRICA DEL LLENGUATGE. _______________________________________________ 240 2.2. LA FRONTERA EXTERNA O LA FORMA LINGSTICA DE LA MATEMTICA _______________________________________________ 294 2.3. LA FRONTERA INDETERMINADA O LA NO LINEALITAT DEL LLENGUATGE; INDETERMINISME I CAOS. ______________________ 314
3. LA CONNEXI NO VERBAL ______________________________ 346

3.1. SIGNES I NO SIGNES. ______________________________________ 351 3.2. EL MOVIMENT COM A SIGNE.______________________________ 365 3.3. LA MODULARITAT DEL LLENGUATGE SIGNAT. _____________ 376
4. CONCLUSIONS _________________________________________ 406 5. BIBLIOGRAFIA _________________________________________ 416
PROHEMI Aquesta Tesi s una baula ms d'una cadena. Sovint la societat pensa que les tasques concretes en les quals estan immersos els cientfics i les cientfiques sn originals, indites i revolucionries. La histria de la Cincia que s'ensenya en els nostres Collegis i Instituts dna una visi del quefer cientfic personalista i radical. L'eix fonamental del seu progrs, segons aquest pensament, s el concepte de "descoberta personal" tot afegint-hi una crrega d'atzar, com si Dalton hagus formulat la seva teoria atmico-molecular ex nihilo, sense haver sentit mai a parlar de Boyle i Lavoisier, o com si Pasteur, sense tenir ni idea de biologia i grcies al do de la genialitat, fos illuminat pels poders miraculosos del pa florit. Els treballs en Cincia Cognitiva i tots els de la majoria del mn cientfic actual no giren entorn de l'esmentat eix. Dificilment Chomsky, Fodor, Marr, etc. obtindrien mai un premi cientfic si aquest guard fos adjudicat a un descobriment, precisament perqu no representen les seves teories una descoberta personal i material frepant, sobtada. Ms aviat semblen aprofitar petits descobriments d'altres (dels metges neurlegs, dels psiclegs, dels lgics...) per anar fornint una teoria que potser finalment esdevindr -noms pels entesos- revolucionria. D'aquesta manera les tesis cognitives semblen un estat d'opini i no pas una descoberta i no ens donem compte que tan important o ms s establir un status quo on puguin treballar cmodament els cientfics que aquests mateixos. De fet, el progrs cientfic, com mostr T. Kuhn [1962], no es basa tant en les persones com en els paradigmes en els quals es troben immerses i que les afecten o b per acci o b per reacci, paradigmes o marcs conceptuals que se segueixen els uns als altres de forma revolucionria. La Cincia Cognitiva com a paradigma est ja en un nivell tan avanat que probablement una inexorable revoluci a l'estil kuhni que la vulgui arraconar s'estigui gestant en forma de nou paradigma. De fet alguns autors anomenen ja al paradigma computacional "paradigma clssic" (Belinchon [1992]). El tema d'aquesta Tesi -la recerca dels lmits del 6 Els lmits de la modularitat lingstica.
concepte de modularitat des del punt de vista lingstic- no s pas un signe reaccionari o d'anttesi en el sentit marxista, ans al contrari; adopta i accepta fets, conceptes i procediments de la Cincia Cognitiva tot intentant especificar l'abast d'alguns d'ells i proposant la seva revisi en aspectes molt concrets i empricament demostrables. Aquesta empiricitat ve donada per les crtiques de tipus skinneri que ha rebut la Cincia Cognitiva: El manllevar de la informtica, per una banda, i de la lingstica i la filosofia, per l'altra, gran part del seu vocabulari, ha fet que la psicologia cognitiva vagi tenint una terminologia inflada, poc precisa i poc vlida operacionalment (...) Aquestes errades han donat moltes vegades la ra als conductistes, quan diuen que la psicologia cognitiva ofereix paraules com a explicaci dels fenmens psicolgics. Trespalacios [19941] A ms, cada cientfic cognitivista pensa que el camp concret que estudia s el fonamental i aix tenim una imatge de la Cincia Cognitiva com la que pintava Claxton [19802]: Som com habitants de milers de petites illes, totes en algun lloc de l'Oce, per encara sense cap connexi les unes amb les altres. Cadascuna ha desenvolupat una cultura diferent, diferents maneres de fer les coses, diferents llenges per parlar sobre all que fan. Ocasionalment els habitants d'una illa poden
1-
FERNNDEZ TRESPALACIOS [1994], p. 107.
Els lmits de la modularitat lingstica
observar els seus vens saltant amunt i avall i emetent estranys crits; per com que no li troben el sentit els ignoren. Potser es tracta de teories incommensurables en el sentit de Feyerabend [1970; 1978], per no per aix totes falses o falses del tot. s bo, per tant, distanciar-se una mica; prendre alada, per almenys saber com de separades estan les illes, quines dimensions tenen i quines probabilitats de contacte hi ha entre elles. s en aquest sentit que l'extingit programa de Doctorat "El Llenguatge; l'Individu i la Societat" en el que em vaig formar supos una mena d'hipernim amb efectes integradors. Les Tesis Doctorals van dirigides a un Tribunal qualificat en la matria que les ha d'avaluar. Aquesta intentar passar una doble prova: la Universitria, que avaluar la rellevana d'all proposat, la qualitat de les proves aportades i la tcnica expositiva i, en segon lloc, la lectura de la Slvia, la primera de les meves quatre dones, que, tot i que condicionadament i subjectivament doni de manera immediata la seva aprovaci, l'haur d'entendre. Davant aquest repte -de mantenir l'exposici a un cert nivell formal i alhora entenedor- he adoptat diverses tcniques editorials: profussi de dibuixos i esquemes, pargrafs curts i freqentment titulats, resum a l'inici de cada captol, evitar en el possible les pesades notes a peu de plana... i intentar ser "clar i catal" arriscant-me en traduir totes les cites i tenint cura de les contaminacions anglfones, no tant les lxiques (input, output, hardware, software, interface, bottom-up, top-down, working memory...) com les sintctiques o morfolgiques, com per exemple l'abs de la passiva, que podem observar en algunes traduccions. En la majoria de treballs s obligat fer constar en algun lloc o altre els agraments per les diverses collaboracions. Per aquelles persones
2-
Citat a: AGUILAR, A. [1994]
importants per a mi i per aquest treball no sn noms les que hi han incidit directament, sin aquelles que durant tants anys a la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona han anat despertant-me l'inters i l'admiraci pel llenguatge com na M Antnia Mart, en Jess Tusn i, evidentment, en Sebasti Serrano. A tots ells els agraeixo l'haver estat la meva alma mater.
INTENCIONS D'AQUESTA TESI.
Aquest treball intenta ser una constataci terica i emprica de les segents intucions: La comunicaci s present en tots els ssers vius. Un gran nombre d'aquests tenen tamb un grau ms o menys alt de capacitat d'inferncia conscient o inconscient -en el sentit de Helmholtz- que els permet, entre d'altres coses, desxifrar els codis de comunicaci dels ssers de la seva mateixa espcie. Tots els humans tenim uns sistemes de comunicaci i uns sistemes d'inferncia propis i diferents de la resta d'ssers vius. Aquests sistemes poseeixen dues caracterstiques importants: sn generativament infinits (els humans podem construir, en principi, un nombre infinit de missatges, mentre que les abelles, per exemple, noms poden "parlar" de posicions del sol respecte del rusc) i tenen un alt component gentic (i per tant codificat en la nostra informaci cromosmica). Els peculiars sistemes de comunicaci dels humans i llurs caracterstics sistemes d'inferncia, en tant que distintives de l'espcie, han de tenir alguna relaci ms estreta que la simple pertinena comuna a aquesta determinada espcie d'ssers vius. Tamb s distintiu de l'espcie la reflexivitat sobre els propis sistemes, el metallenguatge: Els nens i nenes petits saben alguna cosa sobre el llenguatge que l'aranya no sap sobre l'elaboraci de les seves teles,
10 Els lmits de la modularitat lingstica.
deia Gleitman [1972]3, aix com la possibilitat de traduir unes qestions en unes altres (una informaci lingstica en una matemtica o una visual en una lingstica). Una manera de comprovar-ho, per exemple, s estudiant les connexions entre la capacitat de clcul i de resoluci de problemes i la capacitat de comunicar-se de totes les maneres possibles considerada com la recerca d'una soluci al problema de fer pales algun estat (una experincia mental, per exemple) comptant amb uns determinats mitjans (verbals o no verbals). En l'estudi de l'especificitat humana de determinats sistemes cognitius (com el llenguatge), molts investigadors/es han arribat a la conclusi que aquests sistemes es comporten com a compartiments estancs, com a "mduls"; uns mduls altament especialitzats, d'una manera extraordiria en el cas de l'home i la dona. Aquesta Tesi mostra que aquesta visi s massa gruixuda i que all extraordinari d'alguns d'aquests sistemes s la seva capacitat d'interactuar d'una manera diguem-ne "lquida" amb altres sistemes. En concret, pretenem mostrar que l'equiparaci estructural i funcional del llenguatge verbal respecte de mecanismes perceptius com la visi equivocada. Atacarem el problema des de dos fronts: en primer lloc en la connexi entre el llenguatge verbal i la matemtica i, en segon lloc, entre aquell i el llenguatge no verbal. -concepci lingstica patriarca de la qual n's Jerry Fodor- s
3-
Citat per KARMILOFF [1992], p. 51.
11
El pla de treball s el segent: 1- Context: quin s el paradigma cientfic on cal situar la discussi per tal de trobar-hi respostes. 2- Crtica al modulacionisme: revisi del concepte estndar de "mdul". 3- El lmit matemtic del mdul verbal 4- El lmit no verbal del mdul verbal.
12
13
1. CONTEXT
1.1.- El marc conceptual de la modularitat de la ment i del llenguatge 1.2.- El concepte de modularitat: discussi de la seva aplicaci al llenguatge verbal.
14
15
1.1. EL MARC CONCEPTUAL DE LA MODULARITAT DE LA MENT I DEL LLENGUATGE: LA CINCIA COGNITIVA
1.1.1. ELS INICIS DE LA CINCIA COGNITIVA: Darmouth, Indiana, Hixon...
La Cincia Cognitiva va nixer a mitjans de segle, fruit de diverses conferncies i de l'ajuda de fundacions privades, als Estats Units. Fonamentalment es deu a la fusi de conceptes com el de "clcul", "informaci" i "coneixement". En aquest captol farem una volta rpida per aquests inicis i els seus protagonistes, ms extensament tractats a Gardner [1985], Serra i Vila [1986] i Grande [1990] bo i mostrant la implicaci d'aquells objectius primicers amb el context conceptual actual de la modularitat.
Havia dit al prohemi que la Cincia Cognitiva estava en un nivell avanat. Tenint en compte que s un paradigma relativament recent, qu s el que ha fet que els avenos siguin tan importants, que hagi estat una rea tan ben acceptada per la comunitat cientfica, per la indstria editorial? Quines dades demostren aquests fets? La institucionalitzaci de la Cincia Cognitiva4 es pot ubicar en la dcada dels seixantes, quan fundacions privades com l'Alfred P. Sloan, la Ford de Palo Alto o la Corporaci Rand de Califrnia del Sud comencen a recolzar econmicament aquests estudis; quan apareix, el 1977, la revista
4-
En endavant no diferenciar "Cincia Cognitiva" de "Cincia Cognoscitiva", malgrat que
alguns cientfics ho considerin del tot inacceptable.
Els inicis de la Cincia Cognitiva Cognitive Science5 (dos anys desprs es constituir la societat del mateix nom) i quan es creen societats com la d'Amics de Harvard o el Centre d'Estudis Cognitius de la mateixa universitat el 1960. Ara b, si prenem com a data del seu naixement la Conferncia de Dartmouth de 19566, la Cincia Cognitiva ja ha complert formalment el seu quarant aniversari. La seva gestaci es remunta en una fase propera a Miller7, Weaver, Shannon, Wiener, Turing, Bartlett, etc. i en una fase ms llunyana a Gall, Kant, Descartes... Noms tres anys abans de Darmouth, els professors Carroll, Osgood i Sebeok organitzen la reuni d'Indiana, a Bloomington, on Jenkings, Fairbanks, Greenberg, Lenneberg, Ulenbeck, Casagrande i altres incorporen el terme "psicolingstica" al quefer cientfic contemporani8. Per mancaven alguns elements perqu aquest nou mbit d'estudi esdevingus un paradigma suficientment revolucionari. Qu s el que marca, doncs, la diferncia entre l'abans i el desprs del 1956? En la conferncia de Dartmouth -que prengu el nom del Dartmouth College de New Hampshire, Estats Units, on se celebraren un seguit de reunions durant tot l'estiu previ a la conferncia- qestions tan aparentment inconnexes com la computaci i la capacitat de coneixement de l'home s'integren ms palesament que mai en un camp que un dels convocants de la conferncia -John McCarthy- batej amb el nom "d'Intel.ligncia Artificial"; dos mots difcils de casar i que, un cop casats,
56-
SHEERER, Eckhart [1988], p. 7 i tamb a GARDNER [1985]. Segons GARDNER [1985], p. 44 (citant Miller), el naixement de la Cincia Cognitiva correspon exactament amb l'11 de setembre de 1956, per com el mateix autor diu: "les sessions de l'estiu del 1956 (a Darmouth) van ser tan essencials com la reuni dels cientfics de la comunicaci en el MIT mesos ms tard" (p. 47).
78-
HARMAN [1993]. SERRA, M. i VILA, I. [1986], p. 23.
17
han donat nombrosos fruits tant pel que fa l'intel.lecte, com pel que fa l'artifici; l'artefacte. La Intel.ligncia Artificial de mitjans dels cinquantes desenvolup les seves branques. Per una banda cap a la indstria ciberntica buscant els efectes de la "metfora de l'ordinador" en la direcci home > mquina com s el cas de Newell i Simon [1956]. Per una altra banda, la Psicologia recorre el cam contrari, mquina > home, per explicar en forma de models l'estructura cognitiva humana com havia fet Craik abans [1943, 1948]: Si l'organisme porta al seu cap un "model a escala reduda" de la realitat exterior i de les seves possibles accions, llavors s capa de posar a proba diferents alternatives, concloure quines d'elles s la millor, reaccionar davant situacions futures abans de qu aquestes apareguin, utilitzar el coneixement de successos passats en tractar amb el present i amb el futur i, en qualsevol ocasi, reaccionar d'una forma ms segura, completa i competent a les emergncies amb les que s'encari. Citat per Johnson-Laird [1981] L'aiguabarreig entre els matemtics, els psiclegs i els lingistes americans i anglesos provoc, segons Grande [19909], una creena conjunta en la
importncia prctica d'adaptar la tecnologia als ssers humans (en lloc de l'inrevs) i la mateixa creena en la importncia intellectual de pensar sobre el processament de la informaci en el sistema nervis.
18
Els inicis de la Cincia Cognitiva
"Importncia prctica" i "importncia intel.lectual"; qu ms es pot demanar?. Les obres com aquestes esdevenen els evangelis del moviment: G. Miller (1960): Plans and the Structure of Behavior E. Feigenbaum i J. Feldman (1963): Computers and Thought J. Fodor i J. Katz (1964): The Structure of Language U. Neisser (1967): Cognitive Psychology M. Minsky (1968): Semantic Information Processing H. Simon (1969): The Sciences of the Artificial A. Newell i H. Simon (1972): Human problem solving... Malgrat tot, per alguns autors (Johnson-Laird [1981]) la Cincia Cognitiva "gaireb no existeix; t precursors, per li manca una clara identitat"10. El 1978 l'esmentada Fundaci Sloan encarreg un treball per a esbrinar quin era l'estat de la qesti. Aquest informe mostrava fins a quin punt la Cincia Cognitiva era interdisciplinar dibuixant el conegut polgon dels vincles:
9-
GRANDE M. P. [1990], p. 77. En el mateix article on sanciona aquesta mancana, poques lnies ms avall, per, el propi Johnson-Laird especifica el cos de la identitat Cognitiva: la noci de "model mental".
10-
19
Filosofia
Psicologia
Lingstica
Intelligncia Artificial
Antropologia
Neurocincia vincles dbils vincles forts
Per: La comunitat cientfica en
general adopt davant l'informe una postura netament adversa (...) El document no es public mai (...) Aquesta reacci negativa es degu a qu cada lector abord l'informe des de la perspectiva de la seva prpia disciplina (...) sentint que la seva prpia obra era desestimada11. El professor de psicologia cognoscitiva de la Universitat d'Oldenburg, Eckart Scheerer, tamb pensa que la Cincia Cognitiva (la qual tracta sempre en plural) s quelcom indefinit:
11-
GARDNER [1985], pg. 54. El diagrama anterior tamb es pot trobar a Gardner [1985], per est en gaireb tots els manuals de Cincia Cognitiva amb una o altra forma.
20
Els inicis de la Cincia Cognitiva
Tenen les cincies cognoscitives una plataforma terica unitria? La resposta s negativa, malgrat el que pretenen els partidaris de la metfora de la computadora12. Per fixem-nos en l'afegit: Potser no sigui oport buscar la unificaci terica. Potser sigui el camp de la cognici tan heterogeni que demani un cert grau de pluralisme teric. Sheerer [1988], p. 18.
12-
La metfora de la computadora s una particularitzaci del sistema metafric general de "la ment s una mquina" i que en el llenguatge colloquial ens aporta expressions mica rovellat", "Es
com: "Estic perdent el control", "et falta un cargol", "Avui ests una troba sota una pressi molt forta" ... [LAKOFF [1980], p. 66]
21
La indefinici cognitiva.
1.1.2. LA INDEFINICI COGNITIVA.
La Cincia Cognitiva es pot definir sobretot atenent al concepte de "nivell representacional" amb qu treballa i a la modelitzaci computacional que fa de la ment Cincia humana. fa pensar Malgrat en tot, el multiparadigmatisme d'aquesta una certa
indeterminaci dels seus objectius o del seu mtode d'estudi. Mantenim que, tot i aix, i potser grcies a aix, s el camp adequat per a tractar la natura del llenguatge. Abordarem els treballs de Pylyshyn [1984], Gardner [1985], Lakoff [1986], Belinchon [1992], Mayor [1991]...
Imitant el ttol del llibre de Chalmers [1976] Qu s aix que

anomenem cincia?, podriem dir: "Qu s aix que anomenem Cincia
Cognitiva?". La millor resposta a aquesta pregunta s la donada per Pylyshyn a

Computation and Cognition [1984], on justifica l'autonomia d'aquesta
branca de la cincia diferenciant la interdisciplinarietat, comuna a totes les cincies, del domini especfic de la cognici. Un altre cientfic que defineix clarament el domini de la Cincia Cognitiva s Belinchon [1992], redunt a dues les seves caracterstiques distintives: per una banda la importncia que t l'individu davant dels estmuls del medi aportant el seu coneixement o activitat interna a llur anlisi i no comportant-se com una mquina purament reactiva, en contra del conductisme, i, en segon lloc, la sistematicitat, el govern de regles jerrquiques i recursives a qu est sotsms tot procs mental.
Lakoff [198613], que situa la irrupci de la Cincia Cognitiva en el mn acadmic a mitjans dels setantes, enumera els trets fonamentals de la filosofia que va servir de base de la nova cincia: la cognici objectivista. Es podrien resumir aix: - El pensament racional s la manipulaci algorsmica d'uns smbols abstractes arbitraris que no tenen significat per s mateixos, sin que el prenen quan alg els associa amb les coses del mn.
- Els smbols i les manipulacions algorsmiques d'aquests sn els components d'un llenguatge del
pensament (Fodor [1975]). Els smbols venen a
ser una representaci interna d'una realitat externa i les regles que usem per manipular-los sn independents del que puguin significar aquests smbols. En certa mesura la cognici objectivista recollia l'observaci del filsof i psicleg alemany Franz Brentano, segons el qual els esdeveniments mentals no estan regits per lleis fsiques sin pels seus propis principis mentals, per representacions internes, o sigui, simbliques, que no sn objectes del mn.14 La primitiva filosofia objectivista va ser superada per la filosofia de la cognici experiencialista, proposada pel propi Lakoff [1980]15. Segons aquesta, l'objectivisme no considera prou el paper de l'organisme, tant en els seus aspectes sensorio-motors, emocionals i socials, com en els innats.
131415-
LAKOFF, G. [1986], p. 2. PYLYSHYN, Z. W. [1984], p. 50. Tamb a CARSTON [1988].
23
Aquesta altra manera d'entendre el cognitivisme centra el seu posicionament en la semntica, desplaant-lo de la sintaxi del primer Chomsky. Lakoff [1980] intenta deslligar la seva proposta, la de
l'experiencialisme, tamb del subjectivisme i de la versi relativista de l'objectivisme personificada per Quine. Malgrat que el seu model ens sembli excessivament inconcret i proper a Piaget -amb qui no combreguem-, utilitzarem durant la Tesi algunes de les seves observacions. La interessant obra de Gardner [1985], subtitulada "Histria de la Revoluci Cognitiva", s'enceta amb una definici de Cincia Cognitiva segons la qual aquesta s una tasca contempornia de base emprica per a respondre a interrogants epistemolgics (...), en particular a aquells vinculats a la natura del coneixement. Gardner [1985], pg. 21. definici que ens sembla tautolgica -si no ens trobem amb una mala traducci de l'angls-, doncs tots els interrogants epistemolgics estan vinculats a la natura del coneixement i, per tant, "Cincia Cognitiva" es podria traduir directament per "epistemologia". Per hi ha una diferncia important i que no s qesti d'especialitzaci ("en particular...") sin de manera de fer; es tracta d'una epistemologia que roda per unes carreteres especials, bsicament dibuixades sobre el mapa del positivisme cientfic popperi. Malgrat no trobar massa adequada la definici de Gardner, el que s trobem indiscutible s la selecci de trets caracterstics d'aquesta epistemologia i que, tornem a repetir, no fan referncia a una focalitzaci de l'epistemologia sobre un camp, sin al tipus de focus. Tota epistemologia t com a rinxolat objectiu el coneixement del coneixement, per la Cincia
24
Cognitiva (seguint Gardner [1985], pg. 22 i ss.) s aquella epistemologia que: 1- T en compte un nivell d'analisi diferent del biolgic i del social, 2- Estudia el coneixement amb la computadora com a eina i com a model, 3- Arracona la part emocional de l'individu, 4- s interdisciplinar, 5- Parteix d'una base filosfica occidental-helenstica (platnica).
Vegem
somerament,
abans
d'analitzar-los
en
els
captols
corresponents d'aquest treball, qu impliquen cada un dels punts. Que la Cincia Cognitiva postuli l'existncia d'un nivell diferent al biolgic i al social, aix s: representacional o simblic, no vol dir que aquestes dues branques de la Cincia (biologia/antropologia) s'hagin de desvincular dels estudis cognitius; s ms, se'ns fa difcil pensar en aquest nivell com a ens autnom. El paper de la gentica en la Cincia Cognitiva, palesat sobretot en l'innatisme de Mehler i Dupoux [1990], i el paper de la cultura i la societat en general com a modeladors de la cognici -malgrat Fodor16- ens semblen indiscutibles.
16-
L'odi de Fodor envers el relativisme sembla estendre's tamb cap a l'antropologia (vegeu PINKER [1994], p. 445). Com es discutir en un altre captol d'aquesta Tesi, si l'estructura de la naturalesa humana fos tan inamovible, llavors encara seriem sser marins unicellulars.
25
El segon punt, el de la modelitzaci computacional, ens sembla una qesti de limitacions. Per una banda hem d'utilitzar l'ordinador per estalviar-nos feina (quant a temps es refereix). Per una altra banda, creiem que els ordinadors sn eines creades, pensades per ments humanes i com a tals han de reflectir aquesta paternitat. Ment humana i ordinador tenen relaci perqu ambds sn productes humans, una relaci distinta a la que pot haver entre la ment i un cotxe, tamb producte hum, fonamentalment un relaci funcional, d's; a l'ordinador se li estan assignant papers propis de la ment. Ara b, que la computaci dels ordinadors segueixi una lgica ideada per humans o amb la intenci de simular-la, no vol dir que sigui la mateixa lgica del raonament natural hum. s en aquest sentit que podem parlar tamb d'una certa limitaci dels models computacionals. Potser, a mida que vagi passant el temps i anem assolint fites tecnolgiques i conceptuals ms altes, el disseny dels ordinadors s'apropar ms al de l'estructura mental humana, fet que facilitaria l's d'aquestes eines. Malgrat tot, l'evoluci de la computaci no va noms en aquest sentit (per exemple en la creaci d'interfcies properes a l'home o la dona); a ning no se li escapa que la capacitat d'emmagatzematge o la velocitat de clcul que poseeixen els ordinadors actuals no tenen res a veure amb la ment humana i no pas per una relaci quantitativa, sin ms aviat qualitativa. La ment humana se sembla funcionalment a un ordinador? Intentarem respondre a aquesta pregunta ms endavant. Diu Gardner respecte al tercer punt: La importants complicarien per Cincia al Cognitiva resta
mfasi a certs factors que, si b poden ser funcionament els cognitiu, estudis inneces-sriament
cientfics en aquests moments. Aquests factors abarquen la influncia dels afectes i les emocions, la contribuci dels elements histrics i culturals i el paper del context en el que es
26
desenvolupen pensaments
determinades
accions
Gardner [1985] pg. 22. Potser s Gardner qui ms b justifica l'arraconament de l'estudi d'aquest factors. Molts altres cognitivistes pretenen justificar aquest aband amb arguments empiricistes. No es pot estudiar l'emoci humana perqu no es pot mesurar, diuen gaireb sense adonar-se que tornen a caure en l'error conductista del que fugien. Fodor indica que els processos centrals no es poden estudiar en tant que holstics, inestructurats, no modulars... Gardner, en primer lloc admet que sn factors importants en el funcionament cognitiu, s a dir, que hi intervenen decisivament. En segon lloc, admet tamb que l'exclusi de l'estudi d'aquests factors no s una qesti ontolgica, sin metodolgica, "estratgica" en les seves paraules. "Prou feina tenim amb aix, no ens enredem amb all", sembla dir. Al final de la seva obra del 1985 acaba reconeguent que "una Cincia Cognitiva cabal haur de donar compte d'aquestes capacitats" (pg. 414). El quart punt fa referncia a la interdisciplinarietat. Tothom sembla estar d'acord amb la interdisciplinarietat cognitiva, per, a l'hora de la veritat, algunes disciplines semblen manar sobre unes altres, b perqu sn empricament ms demostrables (Neurologia), o b econmicament ms rendibles (Informtica i Computaci). Tamb s freqent identificar "interdisciplinarietat" amb "entesa" i aix no t perqu ser aix; s freqent trobar terics de diverses branques de la Cincia Cognitiva (incls de la mateixa) que pensen que all que fan altres sn bestieses i preses de pl. Per exemple, hi ha cognitivistes que no tenen ni idea (ni la volen tenir) respecte dels ltims avenos generativistes. Finalment, l'ltima caracterstica gardneriana de la Cincia Cognitiva fa esment a la base filosfica de tradici occidental i grega que suporta tots aquests estudis. Evidentment, primer perqu els filsofs grecs ja apuntaren en l'epistemologia les preguntes que avui encara estem intentant respondre des del cognitivisme. En segon lloc, perqu som uns complets
27
desconeixedors d'altres tradicions filosfiques (budhistes, posem el cas17) i, en tercer lloc, perqu, com havem apuntat suara, el cognitivisme admet amb exclusivitat el mtode cientfic empirista i falsacionista (anglosax) com a nica eina til. Imre Lakatos, Thomas Kuhn i Paul K. Feyerabend ja han estat escoltats (o no), els cognitivistes han pres nota del perill neopositivista, estan a l'aguait de les postures absolutistes, coneixen el relativisme, per han apostat ms o menys explcitament pel "realisme no representatiu" de Chalmers [1976] o pel realisme popperi. El ja vell treball de Fano [editat pstumament el 1968] demana donar un pas ms enll del neopositivisme "abstracte" envers un neopositivisme "concret" que prengui en consideraci la possibilitat de companyonia del subjecte pensant i de l'empirisme, allunyant-se per igual de l'idealisme hegeli com del neopositivisme estricte d'Ayer. Per Claxton [1988] -citat al Prohemi d'aquest treball-, les claus del metaparadigma experimentalisme cognitiu o abarcarien empirisme, ms elements. Entre d'altres: globalitat, computacionalitat,
evolucionisme, etologia, antropologia, neurologia, holisme, sistematicisme... Aquestes claus es podrien alhora incloure en algun dels tres nivells explicatius de la psicologia cognitiva:
terminologia de Pylyshyn BIOLGIC FUNCIONAL INTENCIONAL O SEMNTIC
terminologia de Newell DEL DISPOSITIU SIMBLIC DEL CONEIXEMENT
L'enfrontament de carcter fortament epistemolgic (i que encara cabria aprofundir amb consideracions de les del tipus de Rorty [1979])
17-
Hi ha estudiosos, com Eleanor Rush o Francisco Valera, per, que s tenen en compte aquestes filosofies.
28
podria falsament dur-nos a pensar de la segent manera: si la Cincia Cognitiva t uns fonaments tan difusos, com ha comenat a treballar?, com pot ser que hagi donat fruits i que esperem que en doni ms? Incls hi ha qui proposa com a vlid un modus operandi cientficament poc tic segons el qual podem comportar-nos com a objectivistes sense creure'ns-ho: creiem que els models objectivistes, com les entitats matemtiques, no necessriament han d'anar units a una filosofia objectivista Lakoff [1980], pg. 263. Precisament perqu els lmits dins els que treballa la Cincia Cognitiva sn maleables en els sentits que tot seguit exposar, l'investigador pot treballar amb major comoditat. Si entenem la Cincia Cognitiva, doncs, com una mena d'epistemologia guiada per l'experimentaci i el mtode cientfic (malgrat Feyerabend [1970]), llavors haurem d'admetre que el coneixement es pot estudiar des de moltes perspectives diferents: o b en esttic o b en el seu desenvolupament, d'una manera equivalent a com en lingstica tractem el material d'estudi sincrnicament o diacrnicament. Tamb podem pensar que el coneixement est compost per una part conscient i una no conscient (i tots els freudians nivells intermitjos que se'ns ocrrin). Podem pensar que s un ens estructurat i jerarquitzat o b que s de carcter holstic o indivisible. Podem pensar que est ms determinat pel medi que per la crrega gentica o a l'inrevs... Totes aquestes dicotomies admeten al seu torn gradacions que desdibuixen el que anomenava "lmits", de manera que es pot donar influncia de la part inconscient en la conscient, que pot haver estructuraci dbil, que la carrega gentica pot ser modificada pel medi (Darwin [1874], Dawkins [1986] ), etc. Hi ha qui parla de multiparadigmatisme. Mayor [1991] senyala tres grans paradigmes relacionats amb el coneixement i el llenguatge:
29
1- PSICOLOGIA DEL LLENGUATGE: Anlisi funcional de la conducta verbal, anlisi de la competncia a travs de l'actuaci lingstica, models de processament del llenguatge, activitat lingstica en el marc d'un context interactiu, enfocament biolingstic i neurolingstic.
2- PSICOLOGIA DE LA COMUNICACI: Mecanicisme, psicologisme, interaccionisme, sistematicisme (pragmtica), altres (hermenutica, anlisi del contingut contextual...).
3. PSICOLOGIA COGNITIVA: Neoconductisme, psicolingstica chomskyana, psicofisiologia i neurocincies, orientaci piagetiana, psicologia sovitica, paradigma psicosocial, processament de la informaci, altres (ecologisme, psicolingstica diferencial...). Un exemple clar de multiplicitats de teories sobre un mateix fet en Cincia Cognitiva s el del desenvolupament de la cognici i, en particular, l'adquisici del llenguatge, tema clau en aquest treball i que ser recuperat ms endavant.
30
31
Diverses teories, diversos fets?.
1.1.3. DIVERSES TEORIES, DIVERSOS FETS?.
Mostrarem
quatre
explicacions
cognitivistes
dun
mateix
fet;
el
desenvolupament cognitiu hum, centrant-nos en el desenvolupament del llenguatge: N. Chomsky, J. Bruner, J. Piaget i L. Vygotsky. Cada explicaci palesa una concepci diferent del coneixement hum i, per tant, de la Cincia Cognitiva. Aquest apartat s fonamental per entendre la crtica que farem posteriorment a alguns punts del modulacionisme estricte com s el de ladquisici pautada de determinades competncies cognitives com el llenguatge. s gaireb impossible parlar dels estadis dadquisici daquestes sense pensar en Piaget o de la interrelaci entre elles i el sistema central sense fer esment a Vygotsky. El Generativisme, per exemple, postula una mena de modularitat lingstica interna respecte dels principis i llur adquisici; per la relevncia de les seves tesis i la connexi amb el motiu daquest treball li dediquem un espai especial respecte de les altres tres. A ms dutilitzar les obres dels esmentats autors ens referirem a Williams [1981], Jakendoff [1990], Pinker [1991], Garton [1992], Rondal [1996]...
Quatre sn les teories cognitives ms difoses sobre el desenvolupament del coneixement lingstic (Garton [199218]): La teoria de Noam Chomsky. La teoria de Jerome Bruner. La teoria de Jean Piaget. La teoria de Lev Vygotsky.
18-
GARTON, A . F. [1992], p. 17.
Diverses teories, diversos fets?. La teoria de Noam Chomsky.
Un dels temes de principal inters abordat des de lptica de Principis i

Parmetres i La Recci i el Lligam (Chomsky [a1981], [b1981]) s el de ladquisici
del llenguatge. Tres bones introduccions al tema concret de ladquisici en el paradigma chomski sn Pinker [1990, 1991]; Goodluck [1991] i Roeper [1988]. Un dels trets fonamentals en qu es basa la teoria chomskiana pel que fa ladquisici del coneixement s linnatisme. Chomsky [1957] centra els seus estudis en determinar la constituci dels principis universals lingstics, all que s com a tot llenguatge. El generativisme proclama lexistncia en tot individu daquests principis universals i la duns parmetres particulars de les llenges concretes que queden determinats per una mnima influncia del medi. Mnima en temps, doncs es produeix en els set primers anys de vida de lindividu/a aproximadament i mnima en qualitat, ja que els pares, i qualsevol interlocutor en general, parlen duna manera diferent als seus fills/es de com ho fan entre ells.19 Per Chomsky, laprenentatge per analogia, per pura imitaci dall que hom sent, que pugui fer un nen o nena en letapa zero-set anys, no explica el grau de complicaci duna elaboradssima gramtica com la que regula tota llengua natural. Si aix s cert, llavors ha dexistir una Gramtica Universal que sigui una explicaci vlida de la mena de coneixement implcit del sistema per part de tot parlant. Sha de tenir en compte que linfant noms t evidncies molt limitades, no se li presenta explcitament i contnua una informaci clara sobre quines seqncies sn gramaticals i quines no. Un nombre infinitament petit dhabitants del mn s lingista i no costa gens comprobar que la gent del carrer parla i no sap com. No sap, per exemple, expressar clarament i explcitament quin tipus de concordana sha de donar entre un predicatiu i el verb i el subjecte. Per altra banda, tothom realitza correctament aquesta concordana espontniament i a una considerable velocitat.
19-
En angls, a aquesta manera de parlar a la quitxalla lanomenen "motherese". Vegeu PINKER [1991], p. 217.
El tipus dexperincia, de contactes lingstics del nen o la nena, pot dividir-se en dos grans blocs: els anomenats devidncia positiva i els devidncia negativa (Pinker [1991]). Una explicaci sobre ls de levidncia positiva s la proposada per Berwick en el que anomena "principi del subconjunt". Intentarem donar compte breument daquests conceptes. Levidncia negativa s aquell cmul dinformaci que pot rebre el nen o nena i que li permet decidir quines de les cadenes fniques, paraules o frases que produeix no pertanyen al seu llenguatge matern. Es pot produir, per exemple, a travs dadvertiments dels pares: "aix no es diu aix". Levidncia positiva s aquella informaci que ajuda al nen o nena a saber que la frase que enuncia s correcta. Normalment, quan el nen o la nena diuen la frase duna manera correcta no compta amb un correlat daquell exemple anterior de levidncia negativa, almenys estadsticament parlant les nostres aprovacions envers els encerts orals dels infants sn molt minses respecte de les correccions. Les evidncies, tant positives com negatives, solen fer referncia en la literatura sobre el tema, no a frases incomprensibles o paraules impossibles, sin a termes irregulars regularitzats, un fet molt freqent en angls pel que fa als passats verbals. Els nens i nenes anglesos tendeixen a fer regulars tots els passats verbals en un principi (*goed), per, desprs de conviure una temporada formes regularitzades amb les irregulars (*we
breaked it, per, en canvi, we went), acaben decantant-se per aquestes darreres (we broke it i we went). Contra el que pugui semblar, ladquisici del llenguatge no s
guiada explcitament per una evidncia negativa contnua i, evidentment, levidncia positiva -en tant que no restrictiva- dispararia el nombre de frases possibles, aix que Pinker (i la resta de generativistes) postula lexistncia dun mecanisme mental que regula la productivitat de frases; un sistema que permet distingir un subconjunt de frases, paraules o cadenes fniques dun conjunt ms gran per excessiu; una mena de mecanisme que permeti passar dun nivell de llibertat gramatical a un altre, que defineix un subconjunt:
34
permitit llapissos sigut perms estat actriu cantat dormit llapis ... emperadora
... actora temut
conjunt d'hiptesis del nen/nena (hypothesized language) conjunt objectiu (target language) El conjunt i subconjunt de l'exemple fan referncia a paraules, per tamb pot donar compte no solament de frases sin de regles.
Al marge de les explicacions possibles del fet esmentat, cal remarcar que tots els estudis generativistes que giren en torn del desenvolupament del coneixement lingstic tenen una base comuna. Diu Garton [1992] respecte del generativisme: Si b el context es considera necessari perqu el coneixement aparegui, constitueix un misteri com afecta al curs i a la seqncia del desenvolupament. Encara ms, no sadmet la variaci interindividual, especialment en contextos de desenvolupament. com les paraules de Pinker [199120] semblen reflectir: La canalla ha de tenir alguna mena de mecanisme mental que descarti un gran nombre de cadenes de paraules "raonables" sense cap intervenci exterior No noms aix sin que li permeti saber que la paraula que est usant s correcta, per que no susa en aquell context, com estipulen els pragmatistes. s el cas duna filla petita que quan volia que lagafessin del bressol deia "agafeu-la, agafeu-la", perqu ho
20-
p. 217.
havia sentit dir a la seva mare ordenant-ho als germans grans quan feia massa xivarri i no la podia atendre. Ls correcte de la deixi pronominal no s ms que un cas dinferncia pragmtica. s habitual en nens i nenes de dos anys referir-se a ells mateixos amb el pronom de segona persona "tu". Com aprenen i quan que "tu" s "jo" en determinats casos? s el que qestionava en lanterior fragment Garton. Farem, en primer lloc, una aproximaci als conceptes generals del generativisme -des de Government and Binding- per veure tot seguit com expliquen alguns generativistes ladquisici del llenguatge, en concret, el domini dels anomenats papers temtics, per a contestar la qesti de Garton. All que diferencia la teoria de Government and Binding de les altres teories sintctiques actuals (GPSG, HPSG, LFG, CG...) s que utilitza operacions transformacionals, malgrat que ho fa en molta menys mesura que en les teories transformacionals anteriors. Utilitza el segent esquema:
ESTRUCTURA P 'move' - ESTRUCTURA S FORMA FONTICA FORMA LGICA
on s una variable de categoria sintctica. EL DESPLAAMENT D ( move - ). Aquesta subteoria estipula que tota estructura pot ser alterada de la manera que sigui desplaant qualsevol element a qualsevol lloc i deixant que altres principis independents determinin qu s all que es pot desplaar i qu no i a on. A Government and Binding no hi ha regles de construcci, diferncia crucial respecte de la Gramtica Transformacional anterior.
36
La noci bsica de Government and Binding s la de RESTRICCI. El supsit principal preveu que tot s possible i que les omissions o contraexemples en les dades reflecteixen lactuaci dalguna restricci. Tota regla o principi ha de ser el ms simple possible. La complexitat de les dades reflecteix interaccions complexes entre principis simples, generals, ms que no pas entre principis complexos. LA SUBCATEGORITZACI. A finals dels setantes es pens que hi havia redundncia en el sistema de regles destructura sintagmtica i de marcs de subcategoritzaci. Per exemple: la informaci de qu un verb transitiu porta un SN com objecte estava codificada tant en la regla que expandia SV ( = SV V <SN, SP, ...> ) com en el marc de subcategoritzaci del propi verb (menjar (SN)). Government and Binding diu que tot el pes ha de traslladar-se als marcs de subcategoritzaci dels nuclis. Cada verb c-selecciona (selecciona categorialment) un cert subconjunt del rang de projeccions mximes ([X], SN, SV, SA, SP, O). EL PRINCIPI DE PROJECCI. Forma part duna concepci ms general sobre la relaci que hi ha entre els requisits dels elements lxics i la sintaxi que satisf aquests requisits: Les representacions de tot nivell sintctic es projecten a partir del lexic atenent a les propietats de subcategoritzaci dels elements lxics. LA TEORIA TEMTICA ( TEORIA - ) Mentre la subcategoritzaci proporciona informaci sobre la forma sintctica dels arguments, els papers- subministren informaci essencialment semntica. Per exemple, el verb trobar subcategoritza un SN, per t dos papers temtics: lagent i el tema: alg troba alguna cosa.
Aquestes propietats sinscriuen en les entrades lxiques dels nuclis (un nucli dun SN ser un N, per exemple) i hom les coneix per estructura argumental del nucli. Cada argument sintctic del nucli rebr un paper-. ELS PAPERS-. Pressumiblement hi ha un nombre finit i relativament petit de papers- a partir dels quals els nuclis poden prendre la seva estructura argumental. No s com trobar un verb amb ms de tres arguments bsics, tot i que sempre puguin afegir-sen ms mitjanant diferents processos de formaci de paraules dels quals en fem esment en una altre lloc daquesta Tesi. Els verbs no subcategoritzen subjectes, per, en canvi, poden assignar-los papers- . El subjecte s freqentment largument agent, per no sempre:
En Joan va rebre un paquet.
podria dir-se que En Joan s largument objectiu (goal) ms que no pas lagent. Tot paper- queda assignat per un nucli al seu respectiu domini (per ex. dins SV si s el cas dun V), amb excepci dalguns, que en la notaci usual es subratllen: DONAR, V <SN, SP> (agent, tema, objectiu) aquest element subratllat es coneix pel nom dargument extern. Els altres sn interns. Lassignaci de papers- als arguments interns sanomena assignaci directa, mentre que la dels papers- externs s indirecta en quedar el procs mediatitzat per SV:
38

O SN FLEX externa V SV SN
interna
Els papers temtics sassignen en lestructura P. Per res del dit fins ara assegura que hi hagi una correspondncia entre el nombre de llocs de lestructura argumental dun nucli i el nombre de sintagmes disponibles capaos per a prendre els papers- assignats per aquest nucli. Per aix s necessari un nou criteri: EL CRITERI TEMTIC. Si la sintaxi ha de ser una projecci de les propietats lxiques, llavors ha dhaver un cert requisit perqu cada nucli obtingui exactament el nombre darguments lexicament establerts per ell. Cada un daquests arguments ha de portar assignat un paper- i, per tant, tenir una nica funci en una estructura sintctica donada. Mentre els papers- sassignen en lestructura P, el criteri- saplica a tots els nivells assegurant que els nuclis i els seus arguments es trobin en les configuracions convenients:
CRITERI-.
Tot argument porta un sol paper- i tot paper- queda assignat a un sol argument.
A ms hi ha un altre principi que vincula la subcategoritzaci amb lassignaci de papers-:
PRINCIPI DE MARCACI TEMTICA.

Si subcategoritza la posici ocupada per , llavors marca temticament .
Notis que la subcategoritzaci val per una posici, mentres que la marcaci- val pel contingut lxic dominat per aquesta posici (+/- contingut semntic). Aix assegura que els requeriments tant temtics com de subcategoritzaci sn projectats en cada nivell. El criteri de qu la subcategoritzaci vinculi la marcaci- restringeix enrgicament la transferncia entre nivells (move-), donat que el desplaament no pot tenir mai lloc des duna posici subcategoritzada per una altra. I s impossible per la senzilla ra de qu largument desplaat tindria dos papers- i violaria el criteri- en prendre un paper- en la posici subcategoritzada anterior al desplaament i un altre en la posici subcategoritzada posterior al desplaament. Tots els criteris sestableixen per a controlar la bona formaci de lestructura P. Tota estructura P que satisfaci els requisits de subcategoritzaci ( i dX ) estar ben formada. ELS MARCS DE SUBCATEGORITZACI. Segons Roeper i Siegel les regles de formaci de paraules poden afectar al marc de subcategoritzaci de la seva base de tres formes diferents:
40
TRANSMISSI. En Joan opina sobre la pellcula. Lopini den Joan sobre la pellcula. El subjecte i el complement del verb [opinar] es poden trans-
ELISI. ADICI.
Admeteren la
solliEl dormitori s ampli (*pel paleta). [Ents el paleta com lagent de lampliaci]. El dormitori s ampliable (pel paleta).
citud.
Admeteren que pre-
sents la sollicitud.
Readmeteren la solli-
citud *Readmeteren que presents la sollicitud. El verb [admetre] pot tenir dos complements: un SN [la sollicitud] i una O [que presents
la sol.licitud], per el
metre al nom derivat [opini]. El marc de subcategoritzaci de la base roman igual en la paraula derivada.
La base no pot portar agent, per s el verb derivat: aquest regles comde plement agent es crea mitjanant redundncia.
verb
derivat noms
[repot
admetre]
tenir com a complement un SN.
MORFOLOGIA I ESTRUCTURA ARGUMENTAL. Els generativistes (com Williams [1981]) utilitzen el concepte destructura argumental. Lestructura argumental duna pea lxica s una llista etiquetada dels arguments que pot tenir. En el seu model, Williams adopta les categories de Gruber: agent, tema, objectiu i font: Ex: matar (agent, tema)
Williams distingeix entre arguments interns i externs. Els primers corresponen aproximadament a la noci de subjecte: matar (agent, tema) Problema: suposem que una pea lxica t una estructura argumental i que aplicant-li una regla de formaci de nova paraula produeix una paraula amb una estructura argumental diferent. Com podem caracteritzar aquest canvi? Segons Williams hi ha dues regles que relacionen lestructura argumental originria (de leducte) amb la nova estructura argumental (de laducte): E(X): Borris el subratllat de largument extern , si nhi ha, i subratllis X. Si X = 0, llavors no subratllem res. (s a dir, els arguments externs passen a interns) Exemple: Sufix angls VERB + -able. E (tema)
read V "llegir" (agent, tema) readable A "llegible" (agent, tema)
Malgrat tot, mitjanant aquesta regla noms es pot exterioritzar el tema:
42
La qesti del significat.
Aquests llibres sn vendibles * Aquestes gents sn vendibles
(tema exterioritzat) (objectiu exterioritzat)
* Aquests turistes sn navegables (agent exterioritzat)
I(X) (causativaci + nominalitzaci) I(X) X i. Igualis largument extern de laducte (= paraula origen) a en leducte (= paraula final). ii. Afegeixis un nou argument extern, (A per verbs i R per noms). Exemple: -itzar. I (tema)
legal A (tema) legalitzar V (agent, tema = tema) legalitzar t un nou argument (un agent, i el seu tema s el mateix que el de
laducte).
Segons Williams: 1. Existeixen regles de realitzaci per a cada argument: Exemple: lobjectiu (goal) pot realitzar-se (en angls) com SN2 o com SN en un SP amb la preposici to: Give Bill the book. Give to Bill the book.
43
2. Les realitzacions de qualsevol tipus dargument es classifiquen dacord amb el seu grau de "marcaci". En angls, per exemple, lobjectiu s menys marcat si s SPto, que si s el SN2. Per exemple: -itzar crea obligatoriament verbs transitius: El govern modernitza el mercat *El govern modernitza. Larticle de D. Finer i T Roeper [1989] es centra, dins el marc Generativista i seguin la lnia que estem exposant, en lestudi daquelles entitats abstractes anomenades papers temtics que semblen estar a cavall entre el mdul purament lingstic i la cognici general. De fet, aquests papers se solen situar fora de la sintaxi dins una estructura conceptual: Els papers temtics sn part del nivell de lestructura conceptual, no part de la sintaxi Jakendoff [1990], pg. 46. i sn tractats tant com a abstraccions intutives a les seves primeres definicions: [A theme is] the object in motion or being located. G. Gruber [1965] com a formalitzacions estrictes basades en labstracci-lambda tils per al processament informtic:
y x [ assassinar (y) (x) ].
44
Finer i Roeper situen les relacions temtiques, com Jackendoff i seguint Chomsky, en una dimensi extralingstica tot definint-les com a relacions entre nocions necessaries per a la comprensi de lacci en el mn: agents, temes, localitzaci, objectiu... s a dir: papers temtics. Com qualsevol altra entitat abstracta, la definici dels papers temtics est subjecte a controvrsia i dificultat. El propi Jackendoff no solament ubica els papers temtics fora de la sintaxi, sino que afirma que no sn primitius semntics, sino nocions de relaci definides estructuralment sobre una estructura conceptual [Jackendoff [1990], pg. 47]. Diu Jackendoff que les nocions temtiques tampoc estan especificades en cap nivell concret de representaci contra les "graelles" temtiques d Stowell o de Higgingbotham o lestructura argumental de Williams [1981] que acabem dexposar i que, segons Jackendoff, no tenen en compte la possibilitat dun conjunt de propietats combinatries prpies, externes a la sintaxi, que governin la teoria de les relacions dels papers temtics. En aquest sentit Finer i Roeper sapropen a Jackendoff, ja que en paraules daquells les relacions cognitives sn realitzades com a relacions temtiques a la sintaxi a travs duna
varietat de mecanismes
Finer i Roeper pretenen mostrar com separem un conjunt de relacions semntiques -les relacions temtiques- de carcter lingstic dun conjunt de relacions semntiques de carcter deductiu, inferencial o cognitiu molt ms ampli. De fet, hi hauria una relaci de pertinena, tot i que sembla ser que aquesta relaci s ms complexa que una simple selecci dun subconjunt. Sigui com sigui, una de les tesis fonamentals que recorre larticle dadalt a baix, s que hi ha una mena de relacions temtiques lingstiques, amb repercussions gramaticals, i unes relacions cognitives sense repercussions palpables a la gramtica; que ambdues menes de relacions coexisteixen i sinflueixen i que sn fonamentals per a ladquisici del llenguatge, alhora
45
que intenta demostrar lexistncia de papers temtics -amb repercusions gramaticals: en les nominalitzacions o el control, per exemple- "invisibles", implcits. Pea clau daquest procediment dadquisici s el Principi de
Projecci, que estableix les segents condicions:
(i) Si s un constituent inmediat de a [.........] o

[.........] a Lj .
= , llavors, marca- dins
(ii) Si selecciona dins com a propietat lxica, aleshores selecciona dins en el nivell Lj. (iii) Si
selecciona
dins el nivell Lj,aleshores
selecciona dins en el nivell Lj. (tot afegint el fet que qualsevol clusula ha de tenir subjecte -que pot ser o no- en una posici A-). Aquestes condicions exposen formalment el fet que cada nivell [(ii), (iii)] duna derivaci sintctica ha de ser consistent amb les relacions temtiques (que ha marcat a dins ) de cada item individual. Aquesta restricci per una banda limita les possibles transformacions i, per altra, dna compte del fet que laprenentatge del significat s quelcom ms que un conjunt dinferncies sobre una situaci ja que simpliquen restriccions lingstiques addicionals. Com acabem de dir, el Principi de Projecci estableix que els papers temtics units a les entrades lxiques romanen a travs de les derivacions. Ara b, a larticle sexposa lexistncia de papers temtics
implcits, palesats en el comportament dels afixos o en lexistencia obligada
46
o no de les frases preposicionals, alhora que es nota el fet que hi ha regles lxiques que no obeeixen el Principi de Projecci. Ha dhaver, per tant, un heurstic o sistema de discriminaci pel qual el nen pugui separar les formes lxiques que cumpleixen el Principi de Projecci de les que no. Les que s ho facin podran comportar relacions temtiques. Donat que -com he exposat- sembla ser que les formes lxiques amb afixos palesen lexistncia de papers temtics implcits en casos com -ing, -able, -ed (de la passiva), aquestes formes respectaran el Principi de Projecci. Els papers temtics implcits per tal de ser propiament temtics han de funcionar a la sintaxi com a tals poguent controlar certes clusules, cosa que demostren els autors amb exemples com: El joc fou jugat [ PRO despullat]S (The game was played nude) on el PRO rep el control de lagent, o b: (i) Ts possible anar. (it is possible for you...) (ii) *Ts probable anar. (*it is probable for you...) on (ii) no s possible pel fet que no hi ha un objectiu implicit ("per tu") que controli el PRO en la clusula complement. En un punt anterior donava compte de lobservaci dels autors de qu el nen usa el Principi de Projecci i ls o no dafixos com a sistema per esbrinar lexistncia dels papers temtics implcits. Aquest fet tamb es dna en altres fenmens gramaticals com les nominalitzacions. Per exemple a:
47
The destroying of the city to prove a point.
(La destrucci de la ciutat per a assolir una fita) hom pot observar que -ing exigeix un objecte temtic i implica un agent. Si les nominalitzacions van lligades a tal afix, llavors selimina lobjecte:
The buying of clothes
(La compra de roba)

* The buy of clothes
(*La comprar de roba) Per la nominalitzaci assolida mitjanant afixos no es comporta digual manera per a tots els afixos des del punt de vista temtic. No s cert, doncs, que el nen pugui usar la presncia dun afix per deduir sistemticament la presncia dun paper temtic com havem estat afirmant fins ara. Hi ha afixos que contrasten amb aquesta afirmaci:
* The destroying was terrible The destruction was terrible
on -tion no accepta relacions temtiques:

*The destruction to prove a point
Els autors examinen tot seguit si la fonologia hi t res a veure:

destroying / destruction
per:
The destruction of the city to prove a point
48
sembla desmentir la participaci fonolgica. Per tot aix podem concloure que el nen no pot assumir que: 1. ls dun determinat afix vulgui dir sempre que hi hagi relacions temtiques presents 2. tampoc la presncia dun TEMA-frase preposicional 3. ni tant sols la presncia dambds ( 1 + 2 ). Els agents implcits (papers temtics) sn projectats sobre els esquemes de subcategoritzaci externa de la paraula. A:
*Enemy-destroyed to prove a point
lagent ha estat incorporat a la paraula, per tant no pot controlar, en canvi, a:

city-destroying...
qui ha estat incorporat s el tema i, en canvi, lagent -implcit- es situa a la dimensi externa de la graella temtica i, conseqentment, pot controlar. Finer i Roeper demostren novament que no tots els afixos determinen relacions temtiques:
a. Bill outruns John.
b. *Bill runs John. alhora que exposen la necessitat dun principi que dictamini la compatibilitat entre les caracterstiques dels afixos i les dels verbs: el
Principi dUniformitat Temtica. Aquest principi t com a conseqncia
directa que el nen associa els papers temtics amb un verb noms quan sn
49
explcits en lestructura argumental. Aix representa un sistema per a passar de lestructura cognitiva a la temtica. A:
John sold a car...
el nen assumeix un beneficiari cognitiu. A:

John sold a car to Bill
el nen pensar que aquell beneficiari cognitiu t un beneficiari temtic grcies a la presncia de la frase preposicional. Ha dhaver, igualment, un sistema que previngui, en el marc dassumpcions en qu estem treballant, del fet que els papers cognitius erronis siguin dessignats com a papers temtics. Aquest sistema ha dusar els segents filtres: 1. que apareguin en posicions sintctiques, 2. siguin germanes duna afixaci + V, 3. afixos + V = temps, -ing, altres nominalitzacions. ni a), ni b) passarien aquests filtres: a). The symphony by Mozart b). The sale of the car a b), per exemple, no hi ha afixos + V, ja que larrel s derivativa-verbal. Lapartat de les Nominalitzacions Temtiques del seu article comena argint que les nominalitzacions [-temtiques] deriven de les [+temtiques] amb la mera destrucci dels papers temtics. Sigui com sigui,
50
el nen ha de ser capa de decidir si una frase preposicional s [+temtica] o [-temtica] -depenent, per exemple, del fet que aquell determinat afix aporti o no relacions temtiques- independentment del nombre de relacions temtiques que hi hagi. En aquest punt de largumentaci surgeix una qesti: com es produeix leliminaci de lxic erroni aprs per analogia ?. Ex.:
*and >>> anduvo.
Dita qesti es resol mitjanant lenunciat del Principi dUnicitat, que estableix que una forma superficial sassocia amb una sola forma de lestructura profunda. Una vegada el nen hagi sentit "anduvo" eliminar lanterior "*and". Aquest principi no-marcat serveix per a poder revisar el lexic en casos com:
touch to me >>> touch me.
El punt 9: "LAdquisici de la Derivaci" s, sota el meu parer, el ms atractiu de tot larticle, doncs es dna de manera esquemtica les conclusions que pren el nen en escoltar determinades frases:
The creation creation-------[-temtic]
cognitiu: objecte concret.

The creation for Bill creation-------[-temtic]
cognitiu: objecte concret.

The creation of statues for Bill creation-------[+temtic] : AGENT, TEMA Els lmits de la modularitat lingstica.
51
cognitiu: objectiu de manera que es veu clarament com sassigna cada noci inferida a una daquestes categories: COGNITIVA, TEMTICA, TEMTICA IMPLCITA. En canvi, en altres apartats de larticle -"LEvidncia Implcita", n 10- els autors no sn prou extensos i profunds, en el sentit que podrien haver demostrat estadsticament el funcionament dels principis esmentats durant larticle. Aporten exemples de dibuixos convincents, per manca un tractament menys intutiu i ms formal, una exposici ms detallada dels procediments, descripci de la poblaci, dels exemples utilitzats, comptabilitat de dades, etc. Tot i semblar que lestudi que comentem es centra en ladquisici des del punt de vista de la recepci, del reconeixement ("aprendre el significat dun tem lxic"), ms que en el de la generaci, Finer i Roeper treuen conclusions generals sobre la Gramtica Universal: La Gramtica Universal pot
equiparar-se amb la capacitat de buscar un subconjunt particular de relacions entre accions com a relacions temtiques instanciades en el curs de la parla que vindria a suposar una nova aportaci semantico-cognitiva del tot necessria a la Teoria Generativa a lapartat concret de ladquisici de la parla. Ladquisici del llenguatge (i del coneixement en general) per als innatistes, com Chomsky, ve determinada doncs duna manera bsica per la crrega gentica. Aquesta s la diferncia ms gran respecte dels altres investigadors, representa la visi ms novedosa i, almenys experimentalment fins ara, la ms plausible. Els nens neixen amb tot un seguit de predisposicions que guiaran tot laprenentatge. Les predisposicions sn de carcter modular, en el sentit que poden considerar-se com 52
mecanismes independents i que tenen un desenvolupament, per tant, autnom lun respecte de laltre; cada principi dels esmentats fins ara s autnom, modular. Lempiricitat a qu feiem esment suara i que demostra la validesa daquestes afirmacions es basa sobretot en patrons de disfuncionalitat especfics. En persones amb la sndrome de Williams21 es detecta el fet que el llenguatge es troba en bon estat mentre que altres capacitats (dominis) es veuen greument alterades, per exemple el coneixement numric i espacial22; aquesta idea encaixa perfectament amb la idea d"rgan" que t Chomsky respecte del llenguatge. Rondal [1996] titlla de tericament especulatives les tesis innatistes de Chomsky i de Pinker. Segons el professor francfon, linnatisme daquests autors es basa en la universalitat de certs principis: si sn universals s que sn innats. Seria una mena dargument "a contrari"; no es pot explicar la complexitat del llenguatge si no s innat i com que no es pot demostrar el contrari, sha dadmetre. Daquesta manera proposa lestudi de casos clnics com els que exposem tot seguit i que recuperarem quan parlem dels patrons de disfunci especfics del llenguatge com a prova de la modularitat. Rondal ha estudiat individus que presentaven excepcionalitat lingstica en el retard mental (Down, Williams i X-frgil), s a dir, que estant severament afectats dun retard mental presentaven un bon desenvolupament del llenguatge, cosa que corroboraria la tesi modulacionista. En primer lloc ha constatat la diferncia en aquest retard en diferents persones afectades de les esmentades sndromes pel que fa distintes capacitats i subcapacitats (o submduls). Els resultats dels seus estudis es poden esquematitzar amb el segent quadre23:
21-
Els pacients presenten un defecte en el cromosoma n 11 que afecta al seu desenvolupament cerebral, bsicament per manca de calci. (PINKER [1994], p. 54). KARMILOFF [1992], p. 26. Un esquema similar el podem trobar a RONDAL [1997].
2223-
53
DOWN
articulaci i discrimibastant malament naci auditiva morfosintaxi lxic pragmtica bastant malament malament relat. b
WILLIAMS
relat. b relat. b bastant b malament
X- FRGIL
bastant malament malament malament malament
Tots tres casos de retard mental tenen uns resultats als tests psicolgics habituals dun 50 de C. I., per lingsticament sn diferents i, com es mostra al quadre, cadascun dells poseeix diferncies de desenvolupament en cada submdul. Les persones amb sndrome de Down tenen un desenvolupament favorable en semntica i pragmtica, qualsevol persona que hagi tractat amb ells pot percebre rpidament la seva sociabilitat, cordialitat i la predisposici a interactuar amb tothom, en canvi les persones afectades de sndrome de Williams tenen una bona (relativa) capacitat lxica, per la pragmtica severament alterada. Els dX-frgil tenen tamb un bon nivell lxic, per la seva articulaci s molt dolenta. No solament sobserven aquestes diferncies en el llenguatge, tamb en les persones amb sndrome de Williams podem veure una capacitat bastant bona per al reconeixement de rostres que els de Down no presenten (almenys en termes relatius). En canvi els dibuixos de persones amb sndrome de Down sn reconeixibles, amb certa pobresa de tra, per identificables en quant a contingut. Les de sndrome de Williams no dibuixen objectes estructurats; per exemple, per dibuixar una bicicleta pinten una roda a cada banda del full o els pedals en el lloc de les manetes. Rondal explica aquestes diferncies en termes fisiolgics: els afectats de sndrome de Down tindrien alguna mena de deteriorament en lhemisferi esquerre, mentre que els de Williams el tindrien al dret. Tant una sndrome com laltra tenen un origen gentic (de la cromosomia 21 i de la 7 respectivament).
54
Ara b, la qesti en termes dadquisici s si el retard mental s noms una qesti de temps: ens preguntem si el
desenvolupament del llenguatge en els nens i les nenes retardats mentals est "simplement" retardat24, i s noms quantitativament diferent respecte del desenvolupament del llenguatge en els nens i les nenes no retardats, o si s qualitativament diferent. Rondal [1996] Reprendrem el tema ms endavant.
24-
En aquest sentit fins i tot el mateix terme "retard mental" o "subnormalitat" s discutible i es proposen altres noms con "nens i nenes extraordinaris".
55
Les teories de Jerome Bruner, J. Piaget i L. Vygotsky.
Acabem de tractar una teoria cognitiva genetista, altres teories treballen ms amb supsits contextuals. La teoria de Bruner [1983], per exemple, se centra en com el nen intenta integrar-se en la cultura ms definida -normalment la de la mare- aprenent all que les frases i paraules daquella cultura signifiquen a travs de ls. Es tracta dun aprenentage pragmtic segons el qual el parlant ha daprendre a reconixer els contextos on pot o no pot utilitzar un determinat material lingstic o comunicatiu en general. Per assolir-ho compta amb dues forces: una dinterna que limpeleix a aprendre el llenguatge (com el component innat de la tesi generativa) i una dexterna en forma dajuda de ladult. La fora interna i lexterna sn el que Bruner anomena LASS (Language Acquisition Support
System) Sistema de Suport per a lAdquisici del Llenguatge:
Els
processos
daprenentatge
depenen fonamentalment de la interacci entre un dinamisme intern i una acci educativa adecuada. BADyG [1995], p. 38. Per Bruner, com per Piaget i en contra de Chomsky, all important no s el llenguatge com un mecanisme de regles assptic, s a dir; modular, sin com a eina usada. Per utilitzar una metfora en aquest sentit, el llenguatge vindria a ser un tornavs que no pot ser definit noms per la seva forma, sin tamb pel seu s, semblantment a la filosofia de la segona etapa de Wittgenstein. Lenfocament sociocognitiu on cal situar aquest autor (juntament amb L. Cherry i M. Lewis) implica que el context social esdev una oportunitat constant i necessria per a modificar i adquirir ls regles lingstiques en funci de lassaig-error. Linfant verifica la bona forma gramatical de les seves frases bsant-se en ladequaci conversacional daquestes.
56
De la mateixa manera com Piaget seqencia el desenvolupament cognitiu hum-que tractarem en el segent pargraf-, Bruner estableix tres fases25: REPRESENTACI ENACTIVA, REPRESENTACI ICNICA, REPRESENTACI SIMBLICA, en la primera de les quals lindividu perllonga lacci motora, en la segona la perceptiva i en la darrera el pensament i el llenguatge sunirien de tal manera que el desenvolupament cognitiu no es donaria sense el desenvolupament lingstic i a linrevs. Bruner tamb ens interessar ms endevant quan parlem de la impenetrabilitat cognitiva dels sistemes dentrada -o "transductors" per Pylyshyn-, ja que aquell, dins el corrent experimental americ anomenat del
New look, treballar sobre la influncia dels principis semntics en la
percepci visual, sobretot els que fan referncia a la inferncia. La de Piaget s una teoria enfrontada a la de Chomsky, per amb un component com respecte de la del lingista en arraconar la importncia del context en el desenvolupament cognitiu del nen; all que determina qu aprn lorganisme no s lentorn, sin la interacci de lindividu amb aquest26. Per Piaget [1972], el desenvolupament cognitiu es dna duna manera organitzada en el temps; corre aparellat amb el desenvolupament biolgic i s, com aquest, inevitable, continu i irreversible. Semblantment a com havia fet en el seu temps Freud respecte de la sexologia infantil, Piaget
25-
BANYARD [1991], p. 37. Si b aquest autor no es refereix per res a Bruner en aquest punt, s ho fa a la p. 113 i ss. MEHLER i DUPOUX [1990]. Sovint sanomena la teoria de Piaget "gentica"; pensem que la visi de la gentica en aquest autor s tan particular que fra millor evitar aquest terme en parlar dels seus treballs en un context cognitivista modern.
26-
57
es proposa marcar les etapes cognitivament evolutives del nen, tot diferenciant-ne quatre. Aix com Chomsky i els seus seguidors centren letapa de ladquisici del llenguatge entre els zero i els set anys, ms ben dit, el seu inters gaireb se centra en letapa dels zero anys; s a dir, en conixer qu sap el nen abans de la seva experincia conscient, Piaget treball sobretot el perode de la pubertat. Aquesta diferncia, pel que ens sembla, respon a la primerenca limitaci chomskyana a la sintaxi i el seu desentendres de la pragmtica. De fet s curis observar com la majoria destudis lingstics estan enfocats sobre la primera infncia, mentre que la resta destudis cognitius -majorment de psicologia de laprenentatge- en general tracten amb individus de sis anys en amunt. Lexplicaci daquesta diferncia t a veure amb la capacitat efectiva de comunicar-se del nen i dentendre b all que se li diu. Els lingistes estem meravellats per la velocitat amb qu els ssers humans aprenem a parlar de petits. Aquest ha estat el principal argument en favor de la innatesa de la competncia lingstica. Per a mida que les teories pragmatistes i situacionals van guanyant terreny hom demana dels individus estudiats un grau ms alt de competncia lingstica, que va lligat a un grau ms alt de capacitat cognitiva general. Piaget, carent de mecanismes per a estudiar els neonats com els que tenim ara (per exemple amb estimulacions auditives i visuals les respostes de les quals sn controlades per la succi del xumet), va basar un bon gruix dels seus estudis sobre els nens petits nicament en lexperincia aportada amb els seus tres fills. Vegem com Piaget troba un desenvolupament logico(lingstic -per b que Piaget no tenia especial inters pel llenguatge-) en letapa compresa entre els set i els onze anys i com la seqencia. Un cop assolit un cert grau de competncia lingstica, el grau lingstic que els generativistes donarien com "acabat", cap els set anys el nen comena el que Inhelder i Piaget anomenaren lestadi de les operacions concretes que abarca quatre anys aproximadament. Aquest perode es 58
caracteritza pel seu caire relacional, el nen assoleix en aquests anys les segents capacitats: - domina la noci de classe, de relaci i de quantitat, - controla la seriaci i la conservaci, - comena a formular hiptesis explcites i explicacions sobre els esdeveniments, ara b, el nen t encara dificultats per a diferenciar all perceptivament donat dall mentalment construt. A partir dels onze anys, el nen entra en el perode anomenat de les operacions formals durant el qual ladolescent aplica sistemticament un raonament deductiu en forma desquema formal que representa el seu coneixement com a resultat de la interacci de la nova informaci amb la prpia experincia27 Si entenem que un cert domini del sistema hipottico-deductiu forma part de la competncia lingstica (com ho fan els pragmatistes), llavors podem pensar que el desenvolupament lingstic va ms enll de letapa zero-set i que limpressionant augment del cabal lxic en els primers anys de vida, aix com el no menys impressionant domini de construccions sintctiques altament complexes ha desperar el desenvolupament del sistema deductiu per a completar ladquisici del llenguatge sensu stricto.
27
CEN [1993]
59
PENSAMENT SENSORIO-MOTRIU PENSAMENT PRE-OPERATORI
(0-2 anys)
(2-7 anys)
PENSAMENT OPERATORI-CONCRET PENSAMENT OPERATORI-FORMAL

Esquema del desenvolupament cognitiu segons Piaget.
(7-11 anys)
(11-15 anys)
Les tesis de Piaget, que presentaven el progrs cognitiu com una tendncia de lindividu cap a un equilibri28, havien despertat en el seu moment, a principis dels trentes, una gran espectaci en ambients psicolgics, per les formulacions teriques
originals de Piaget no sn ni tan generals ni tan robustes com ell ens ho havia fet creure. Garton [1992] Una explicaci a aquesta desilusi pot ser el fet que atorg un pes massa elevat a la dependncia de lorganisme respecte de lentorn, havent-se descobert posteriorment un munt de capacitats innates en estudis en nadons (vegeu Mehler i Dupoux [1990]). La visi de Piaget sallunya de la de Chomsky en una concepci de base: per Piaget el llenguatge no s ms que un fruit natural de la cognici general i que, per tant, aquesta s primera a aquell i arriben a ser indissociables. El llenguatge seria una mena de sistema reflexe del sistema cognitiu, un producte de la intelligncia sensoriomotriu, el desenvolupament s general per a tots els dominis i opera digual manera per a tots els aspectes del sistema cognitiu (Karmiloff [1992]):
28-
PIAGET, J. [1973].
60
Piaget
insisteix
en
qu
la
gramtica no s autnoma i que el sistema conceptual general de la ment s la base de tots els aspectes del llenguatge, tant dels morfosintctics com dels lexicosemntics, Rondal [1996], p. 30. qesti que queda contradita per lexistncia de les diverses afsies i els estudis respecte de les sndromes de Down i Williams. Quan tractem la naturalesa del nmero, ms endavant, tornarem a les tesis piagetianes. Vygotsky va comenar a ser conegut al mn occidental a partir dels seixantes i recuperat als vuitantes, la seva obra, per, es desenvolup als anys trenta a la Rssia comunista i post-revolucionria. El marc histric en el que es movia havia de marcar inevitablement la seva teoria, de manera que la influncia del factor social en el desenvolupament cognitiu de lindividu era vista per ell com a fonamental. Per lautor sovitic, pensament i llenguatge sn originriament independents fins que arriben a un punt de fusi indissoluble. Els estudis de Vygotsky sobre el significat [1934] no solament abarquen aquesta dimensi social, sin tamb la psicolgica; lautor sovitic s mpliament citat per psiclegs fisiologistes com el seu compatriota Luria. El punt dindissociabilitat pensament-llenguatge explicaria fenmens com el sexisme lingstic (Per qu notem difercia en dir "t bones cames29" quan ens referim a un home o a una dona? o dir "est arreglant larmari"? en els mateixos supsits).
29-
Corre molt o les t boniques / endrea la roba o canvia el pany espatllat.
61
Quatre teories sobre la cognici, quatre mostres de la parbola de lelefant? Hem de pensar que aix en cap mesura s negatiu per a la cincia, ni per als cientfics. Carretero [199030] parla de la "conversi" de molts estudiosos al cognitivisme per la indefinici del terme: El terme cognitiu comenava a aparixer no noms per a estudiar aquests temes, sin tamb al costat de qestions com langoixa, lestrs, lesquizofrnia, la personalitat i incls la modificaci de la conducta. En certa mesura sestava produnt una espcie de conversi al cognitivisme. Aix tenia incls aspectes positius perqu podriem pensar que estava a punt de produir-se "la nit ms bonica" que tots els psiclegs hagin desitjat mai, s a dir: la unificaci de la psicologia. Almenys, semblava haver un inters com pels aspectes cognitius des de diferents punts de vista (...) encara que seguim arrossegant el problema, com a daltres pasos, de qu el terme cognitiu no tingui una significaci unvoca. El camp cognitiu concret de la psicolingstica tampoc no sen salva daquesta enriquidora indefinici: El dels cinquantes, Malgrat terme denotant tot, "psicolingstica" alguna en cosa
sintrodueix en la comunitat cientfica a mitjans especficament diferent a la psicologia del llenguatge. lactualitat, especialment desprs de la pujana de les posicions funcionalistes, la distinci entre
30-
CARRETERO, M. [1990], p. I i II.
62
"psicolingstica" i "psicologia del llenguatge" resulta ms difcil. Serra i Vila [1986]31
31-
SERRA, M. i VILA, I. [1986], p. 15.
63
1.1.4. LA SEMNTICA COGNITIVA.
Un dels temes ms complexos en el cognitivisme s la qesti del significat. Aix com la sintaxi ha estat formalitzada en multitud docasions duna manera o una altra, la semntica mostra certa complicaci addicional que la fa difcil de formalitzar. A ms, es possible tenir en compte fenmens lingstics que involucrin alhora processos sintctics i processos semntics. El punt de partida de qualsevol teoria semntica ha de ser la definici de significat. Dins el cognitivisme aquesta definici compta amb moltes variants sovint contraposades com les de Jakendoff, Montague, Grice, Chomsky... s especialment important aquest apartat puig que la semntica representa un dels talons dAquilles del modulacionisme fodori
Un ndex de la complexitat que planteja la semntica consisteix en qu molts termes considerats semntics per alguns autors sn, en el millor dels casos, tautologies per altres. Per posar un exemple, per Jakendoff32, les nocions clssiques de veritat i referncia no juguen cap paper en la semntica dels llenguatges naturals. La tesi de Jakendoff s que aquesta visi de la semntica est diametralment oposada a la visi de la semntica de la tradici lgica de Frege, Russell, Tarski, Carnap i altres, afirmant que aquestes
32-
CARLSON [1985].
64
dues
perspectives
sn
profundament
incompatibles.
Aix, doncs, cal veure en quina de les possibles concepcions de la semntica pot encabir-se en la nostra proposta
1.1.4.1. La qesti del significat.
s precisament aquest camp -el de la semntica- un dels que ha donat ms teories en lenfocament cognitivista, potser tamb per la seva indefinici. Qu s una teoria semntica? Una resposta ms o menys immediata seria: la part de la lingstica lobjecte de la qual s el significat. Ara b, per significat podem entendre moltes coses. Tres sn els tipus de definicions de significat ms usats en Cincia Cognitiva, ladopci de cadascun dels quals implicar una teoria diferent sobre la semntica:
SIGNIFICAT EXTERN A LA LLENGUA: Lewis, Tarsky, Davidson, Montague... SIGNIFICAT INTERN O SOCIAL: Austin, Grice, Sperber i Wilson... SIGNIFICAT MENTALISTA: Jakendoff, Chomsky, Fodor...
1. Significat extern a la llengua. Els terics que estudien la relaci entre la llengua i els objectes del mn -mn real o mn possible- consideren el significat com a bsicament informatiu respecte daquest mn, tot fonamentant-lo en nocions objectives com veritat o referncia, nocions
65
anomenades extensionals, s a dir que fan referncia al mn. Aquesta teoria referencialista s defensada per les semntiques de models, de condicions de veritat o de representaci del discurs: les de Lewis, Tarsky, Davidson o Montague. 2. Significat intern o social. El significat no es relacionaria noms amb el mn, sin tamb amb els seus usuaris i, per tant, seria tamb matria de la Psicologia i la Sociologia. Les nocions amb qu treballa no sn objectivistes com les del malhaurat Montague, sin de caracter ms subjectiu: pressuposicions, implicatures conversacionals, opinions, creences... Aquestes nocions sn anomenades intensionals. La semntica dels actes de parla, que seguirien unes pautes socials com la sinceritat, lordre, la pertinncia, etc. van ser tractades per Austin, Grice i posteriorment per Sperber i Wilson. 3. Significat mentalista. Els representants daquest corrent teric estudien les relacions internes que expressen les unitats de la llengua -b siguin lxiques, b sintctiques- i llurs representacions mentals. Els treballs ms representatius en aquest sentit sn els de Jakendoff, Chomsky i Fodor. Per Jakendoff la informaci lingstica no t res a veure amb el mn real, sin amb la interpretaci mental que ens en fem dell, en les seves paraules: amb el mn projectat.
66
Racionalisme i semanticisme. 1.1.4.2. Dos corrents lingstics: Racionalisme i Semanticisme.
A ms duna divisi de les teories lingstiques atenent a llurs definicions del significat, nhi ha daltres. Per exemple, R. Kempson [1991] agrupa les teories lingstiques de la cognici en dos grans corrents: el racionalista i el semanticista. Ambds pretenen entendre els processos involucrats en el coneixement del llenguatge per tal dentendre la ment humana.
RACIONALISME: Chomsky, Fodor, Sperber i Wilson... SEMANTICISME: Semntica de models: Montague Semntica de situacions: Barwise i Cooper Semntica de la representaci del discurs: Kamp
Els racionalistes.
Abans de 1957 la tasca dels lingistes havia consistit, en general, en desenvolupar un sistema capa de descriure el major nombre de llenges possibles. No es tractava dexplicar el fenomen del llenguatge en s mateix, s ms, no es pensava que aix fora necessari, tot oblidant les consignes saussureanes. A partir de Syntactic Structures (Chomsky [1957]), els lingistes han intentat proporcionar una fonamentaci terica per a descriure la naturalesa del llenguatge i com es relaciona amb altres facultats mentals. La tasca del lingista dna un pas enfora de la seva disciplina: investigar all que ens diu la natura del llenguatge sobre la ment humana. Els racionalistes treballen sobre la hiptesi de la modularitat, que no sempre t la mateixa forma en totes les teories com mostrem al llarg
67
daquesta Tesi. Per exemple, per Chomsky el sistema cognitiu central de la ment t diversos subsistemes o mduls independents, un dels quals s la facultat del llenguatge. Aquesta facultat, que anomena Gramtica Universal, s una teoria configurada al seu torn per diverses subteories interrelacionades:
- La teoria
X : especifica quina classe de
configuracions sn possibles en les gramtiques de les llenges naturals.
- La teoria relacions significat.
: que articula el vincle entre les i les relacions de
sintctiques
- La teoria del Cas: que determina la forma en qu aquestes relacions de significat estan expressades realment. - La teoria del Lligam: que reconstrueix les dependncies anafriques fins all on estan controlades pels principis de la gramtica. - La teoria del Lligam no-A: que determina les dependncies doperadors variables (la interpretaci delements com cada, la majoria...) - La teoria de lAcotaci: que estableix les restriccions en les anomenades dependncies de llarga distncia. A ms daquests principis, hi ha la teoria de la variaci paramtrica que resumeix com certes propietats caracterstiques dun llenguatge sagrupen juntes i que hem comentat breument amb anterioritat. 68
Racionalisme i semanticisme.
Per a alguns generativistes les (sub-)teories esmentades poden estar governades per diferents mduls33, ara b, cal no confondre aquest s del concepte amb el ms especfic de Fodor. De fet, la seva utilitzaci en frases com: (...) la visi proposada per Reinhart, segons la qual la correferncia i el lligam no estan governades pel mateix mdul (...) GRODZINSKY i REINHART [1993]. palesa una concepci del terme una mica ad hoc. A diferncia de Chomsky, que ofereix una explicaci sobre la facultat del llenguatge vista com una subteoria dalguna teoria de la ment que no enuncia completament, Fodor ofereix una teoria pretesament completa de la ment. Fodor postula una diferncia entre els sistemes dentrada i un sistema central. Segons ell, la ment extreu informaci del mn exterior tot construint representacions mentals en un sistema intern de representacions conceptuals (Fodor [1975]). Aquest s el mitj pel qual la ment processa i emmagatzema informaci. Perqu aquesta informaci exterior sigui accessible al llenguatge del pensament, existeixen una serie de sistemes dentrada que tradueixen (daqu el nom de transductors que els dna Pylyshyn) la forma purament fsica de tota la informaci dentrada en una representaci conceptual del llenguatge del pensament. Tots aquests sistemes dentrada (la visi, el llenguatge...) alimenten el sistema central que no solament coordina tota la informaci, sin que tamb controla totes les activitats cognitives com el raonament, la recuperaci de dades en la memria, etc. Aquests sistemes dentrada sn mduls tancats els uns
33-
GRIMSHAW i ROSEN [1990]
69
respecte dels altres. Per Fodor lanalogia home-computador en aquest nivell sestableix mitjanant la correspondncia mdul-compilador34: ...una de les raons per la que els ordinadors utilitzen compiladors per a usos diversos utilitzaci s precisament els permet perqu realitzar la seva funcions
diferenciades. La informaci til pot introduirse en la mquina en tantes formes diferents com compiladors tingui aquesta, doncs el compilador neutralitza les diferncies que hi hagi en el punt dentrada grcies a les seves operacions. Desprs de la compilaci, totes les entrades estan representades per frmules del mateix llenguatge intern FODOR [1975], p. 133. El problema daquesta analogia, apuntat pel propi Fodor, s que en lhome hi ha molts ms compiladors, i, el que s ms important, s capa de crearne de nous. Aquesta darrera afirmaci aniria en contra de linnatisme o b lontognesi dels mduls si no s interpretant ladjectiu nou com simplement variant, per exemple el llenguatge verbal en front del llenguatge de signes dels sords. A diferncia dels sistemes dentrada, que tenen una tasca especficament definida, el sistema central s lliure. Per aix, Fodor afirma
34-
Es pot establir tamb una correspondncia metafrica mdul-mdem tenint en compte letimologia de langlicisme (modulation-demodulation). La funci que desenvolupa aquesta pea de hardware consisteix bsicament en traduir missatges analgics en missatges digitals i viceversa per tal que lordinador pugui comunicar-se amb un altre a travs de la xarxa telefnica. Continuarem, per, amb el smil del compilador ats que s un concepte del software informtic ms proper a la idea que volem expressar.
70
que tot i haver una important fonamentaci terica del concepte de sistema dentrada, no s possible una teoria sobre el sistema central cognitiu. La divergncia entre els punts de vista de Chomsky i el de Fodor rau en torn a la facultat del llenguatge. Mentre per Chomsky el llenguatge s una subpart del sistema central amb propietats idiosincrtiques, per Fodor el llenguatge s un sistema dentrada encarregat de determinar la relaci entre la caracteritzaci fsica dun signe i alguna configuraci estructural en el llenguatge del pensament, pas previ cap el sistema central. Ambds, per, sostenen que lexplicaci del llenguatge de cap manera ha de ser conductista: s un fenmen psicolgic que es dna en termes de processos mentals interns.
(TEORIA DE LA MENT) SISTEMA CENTRAL FACULTAT DEL LLENGUATGE

ALTRES FACULTATS
Chomsky
TEORIA DE LA MENT SISTEMA CENTRAL

SISTEMA INPUT-1 SISTEMA INPUT-2
...
SISTEMA INPUT-n
Per ex. el llenguatge
Fodor
Dins el corrent racionalista tamb inscriu Kempson la Teoria de la Rellevana dSperber i Wilson segons la qual els processos cognitius estan dirigits a conseguir un equilibri ptim entre dues tendncies: maximitzar
71
lefecte cognitiu i minimitzar lesfor cognitiu, principi que controla les operacions bsiques de la ment. Aix doncs, els racionalistes mantenen el comproms dexplicar propietats de la ment humana bo i construint una teoria de les representacions mentals que doni compte de com els humans podem realitzar tasques com ara ladquisici del llenguatge, la deducci o la recuperaci de dades de la memria. Cada un dells difereix respecte dels altres en la teoria que construeix. La de Chomsky s del llenguatge, la de Fodor sobre els sistemes dentrada i la dSperber i Wilson de la comunicaci. Ms importants sn les seves desavinences respecte de lstatus de la facultat del llenguatge pel que fa una teoria general de la ment. Per Chomsky la facultat del llenguatge s un subsistema del sistema central; per a Fodor i Sperber i Wilson no s ms que un sistema dentrada. En tots ells, en canvi, podem veure com el sistema central de la ment humana -en forma dun llenguatge del pensament- s qui t les propietats semntiques per a referir-nos o denotar els objectes externs en el mn que ens envolta.
Els semanticistes.
Segons Kempson -posant-ho en boca daltres-, la investigaci lingstica no s completa si no es dna una resposta a la pregunta: Qu s all que el parlant duna llengua ha de saber per entendre-la? s a dir, quina s la relaci entre el codi i el referent?. Aquesta relaci ha estat estudiada principalment des de tres perspectives: La semntica de models, La semntica contextual o de situacions, 72
La teoria de la representaci del discurs, La semntica de models defineix les interpretacions de les frases dun llenguatge en termes de referncia a un mn possible (Montague [1970]). Un model per a un llenguatge proporciona tres menes dinformaci: quins individus prenem com a domini del discurs, estipula el nombre dindex mn-temps i proporciona un sistema per a emparellar cada tem lxic del llenguatge amb una referncia o extensi apropiada en cada ndex mn-temps com a valor daquest tem en aquest model predeterminat. La importncia daquesta teoria rau en la reconstrucci formal de la base composicional fregeana de la interpretaci dels llenguatges naturals, s a dir, com els valors semntics dexpressions elementals es combinen segons un conjunt de regles (recursives) per a determinar el valor semntic duna expressi composta. Segons aix, una gramtica ha de tenir aquest conjunt de regles estructurals i un altre conjunt de regles paralleles de carcter semntic. El mateix Montague estava preocupat per demostrar que no hi havia cap diferncia terica important entre un llenguatge formal i un de natural: Discrepo de lopini segons la qual existeix una diferncia terica entre els llenguatges naturals i els formals. Montague [1970]. Ara b, el fet que en els llenguatges formals cada regla sintctica correspongui a una de semntica no sempre es correspon al cas de les llenges naturals. La teoria de la semntica de models sencara amb el problema del fet que la interpretaci de les oracions en un llenguatge natural no noms s determinat per la gramtica. La semntica de situacions de Barwise i Cooper mostra aquesta parcial indeterminaci i considera les propietats, les relacions i els fets com si fossin objectes. Les oracions ja no denoten veritat o falsetat, sin que denoten situacions i si aquestes sn verdaderes denotaran esdeveniments. La teoria intenta, alhora, articular la
73
relaci existent entre loraci descontextualitzada i la seva interpretaci un cop situada en un context. Les dues anteriors teories consideren el significat duna frase atenent al seu context, b sigui model-teric o b situacional. Kamp [1984] postula, dins la teoria de la representaci del discurs, lexistncia dun nivell intermig entre el llenguatge i els objectes. La interpretaci dun enunciat passar per dues fases: una primera que ha destablir lestructura sintctica duna seqncia doracions tot seguint un algorisme formal i una segona denriquiment mitjanant la identificaci dun rang de dependncies anafriques. Veiem, doncs, que es tracta duna teoria que va ms enll de les fronteres purament oracionals i sinscriu en lmbit ms ample del discurs. Lefecte s que hi ha un nivell de representaci amb propietats semblants a les del llenguatge (una mena de llenguatge del pensament fodori) intermig entre la caracteritzaci sintctica dun text o discurs i la seva interpretaci semntica completa. En aquest sentit Kamp, des duna perspectiva propera a la semntica de models, adopta una posici similar a la semntica representacionalista de Fodor. La tradici semntica no evita esmentar representacions del significat, per aquests conceptes sn redubles a conceptes ms bsics com extensi, referncia o veritat, o en el cas de la semntica de situacions, esdeveniments, fets, relacions i propietats. Per altra banda, la tradici racionalista no evita parlar dinterpretacions semntiques, per els conceptes rellevants de la interpretaci semntica no sapliquen als llenguatges naturals directament, sin mitjanant les configuracions lgiques en les que els llenguatges naturals es poden estructurar. Segons Fodor, per exemple, no s que els llenguatges naturals no puguin ser interpretats per la seva relaci amb els objectes externs, sin que aquests reben llur interpretaci mitjanant la seva relaci amb les configuracions del llenguatge del pensament.
74
Ambdues tradicions estan dacord en el fet que una articulaci de la semntica real ha de jugar un paper rellevant en lexplicaci del llenguatge. Les desavinences es plantegen quan prenem aquesta interpretaci com una propietat intrnseca de les expressions dels llenguatges naturals directament o a travs dels conceptes mentals interns que elles expressen. Encara es podria afegir la interpretaci metafrica del significat de Lakoff [1980], segons la qual els nostres processos mentals sn fonamentlament metafrics i el llenguatge ns un mirall.
POSSIBLES DIVISIONS DE LES TEORIES SEMNTIQUES:
SIGNIFICAT EXTERN A LA LLENGUA Qu s el significat? SIGNIFICAT INTERN O SOCIAL SIGNIFICAT MENTALISTA
RACIONALISME Semntica de models SEMANlingstiques Semntica de situacions TICISME Sem. de representaci del discurs Teories
75
1.1.4.3. Els models mentals.
Potser un dels autors que ms ha treballat sobre la idea de model mental hagi estat el psicleg Johnson-Laird, amb la seva obra: Mental
Models: Towards a cognitive science of language, del 1983.
Per Johnson-Laird la idea de model mental representa un tercer estadi, posterior a lassociacionisme i a lestudi de les xarxes semntiques, una idea que incorpora tant presupsits filosfics (de Frege, de Tarsky) com psicolgics (de Keith Stenning i de Kenneth Craik). Els models mentals tenen dues possibles interpretacions, una de microestructural i una altra macroestructural. Comenarem per veure el desenvolupament histric de la visi microestructural i desprs parlarem de la macroestructural. Lassociacionisme35 postulava que les paraules eren estmuls condicionats de tipus pavlovi que suscitaven representacions mentals dobjectes, evocacions. Les paraules abstractes tindrien un significat basat en associacions amb altres paraules concretes; com ms abstracta fos una paraula, ms associacions tindria i, per tant, ms cost de processament i ms temps de reacci en possibles experiments psicolgics. Les aportacions, sobretot en sintaxi, dels darrers vint anys han mostrat que aquesta teoria era excessivament simple i que, per una banda, shavia datorgar un status especial als diferents tipus de relacions entre les paraules i llurs significats, i, per laltra, shavia de precisar quines eren les connexions entre els vincles semntics associatius o combinaci sintctica. Malgrat tot, lassociacionisme esdevingu la base de les xarxes
semntiques. Les xarxes semntiques no sn ms que connexions retolades
entre objectes (toms); s a dir, associacions estipulades dobjectes. Aquestes estipulacions sn del tipus: ordre superior de, propietat de, part
76
Els models mentals.
de... per la base de totes elles s la relaci o retolaci s un (Isa36, en termes informtics). M. R. Quillian fou el pare daquestes xarxes semntiques de les quals en podem veure un exemple en el segent esquema:
ANIMAL s un CAVALL menja HERBA s un GOS menja CARN s un DOGO exemplar FREDY
XXXX XXXX
= Classes = Exemplars
Aquests
models,
utilitzats
en
les
primeres
investigacions
informtiques, donaren pas a altres models similars, per que afegien el concepte desquema (frame). Els esquemes dins dels anomenats llenguatges orientats a objectes estructurats37 tenien un doble component expressat aix:
353637-
JOHNSON-LAIRD [1988], p. 49 i ss. Isa: de langls is a; s un/una. MINSKI [1975].
77
PERSONA
edat sexe ocupaci 1- 70 mascul femen veterinari mestre
COMPONENT DECLARATIU DE L'OBJECTE
...
...
PERSONA ...
s un
SSER VIU ...
COMPONENT RELACIONAL
La relaci (marcada amb ratlles) entre els objectes de la xarxa estructurats en trets datribut-valor (atribut en gris clar, valor gris fosc), permet que del llenguatge sen desprenguin certs tipus dinferncies, com lherncia de propietats; que es puguin donar valors per defecte, etc. Els valors possibles (en fosc) poden ser alhora altres objectes estructurats:
MESTRE
edat 1 - 70
...
Aquesta mena destructures -tamb representables en forma de grafs han donat nombrosos fruits en lingstica computacional, sobretot en bases de dades lxiques. Lafegit a cada objecte (diguem-ne lxic) de categories de mena sintctico-semntica, com ara subjecte duna acci, objecte de
78
Els models mentals.
lacci... extrets de la teoria dels casos de Charles Fillmore38 desemboc en teories gramaticals formals molt ms elaborades que tenen en compte conceptes complexes com ara els quantificadors: GPSG, HPSG; daltres que semblen tenir una justificada base psicolgica: LFG... i daltres amb un important component lgic: CG39, descrites totes elles a Sells [1985] o a Shieber [1986]. Fins aqu hem parlat duna manera dentendre els models mentals microestructural, s a dir, dins la paraula o dins loraci. Per JohnsonLaird i altres (Sanford i Garrod, van Dijk, Kintsch...) all on el concepte de model mental pren major significaci i rellevana s en la comprensi del discurs. Segons aquesta concepci macroestructural, els models mentals representen una mena descenaris o marcs on anem muntant tots els elements que recollim del discurs. Aquest delimita lescenari i a la inversa. Com indica Belinchon [1992], els models mentals entesos macroestructuralment es corresponen amb la intuci que tenim destar construint mentalment la situaci que sens descriu. Per exemple, s conegut lacudit de fer muntar mica a mica i desmuntar sobtadament un model mental en el nostre interlocutor: 1. Aquell mat feia molt fred i en Jordi estava molt b a llit. 2. La majoria de nens de lescola sen reien dell. 3. De fet, no li agradava gaire lescola ni els seus mestres. 4. Tot i que ja li havien preparat lesmorzar i faltaven cinc minuts per a les nou, en Jordi havia decidit no anar a lescola aquell dia.
3839-
FILLMORE [1968]. GPSG: Generalized Phrase Structure Grammar, HPSG: Head-driven Phrase Structure Grammars, LFG: Lexical Functional Grammars, CG: Categorial Grammars (Gramtiques destructura de frase generalizada, Gramtiques destructura de frase dirigides pel nucli; Gramtiques lxico-funcionals, Gramtiques categorials)
79
Lnic problema s que com que era el director no podia faltar cap dia.
Aquesta teoria concorda plenament amb la definici de Schank segons la qual La intelligncia s la capacitat de comprensi que implica processar les noves experincies dacord al sistema cognitiu propi de cada persona i que inclou aspectes com creences, expectatives, metes, etc.40 Ja Kant postulava lexistncia de dues facultats distintes en lintellecte hum: la percepci i la comprensi; luna passiva i laltra activa. Ara b, no sn pocs els psiclegs i filsofs que, tot i valorar els fruits donats pels models basats en xarxes, continuen pensant que les oracions, tant les percebudes com les enunciades han de tenir ms aviat una forma proposicional; que la representaci cognitiva implica ls dexpressions de tipus oracional (Israel [1984]). Aquests investigadors coincideixen tamb a lhora de criticar els models cognitius basats en imatges (Pylyshyn [1984]).
40-
BADYG [1995], p. 26.
80
El fisicalisme de la lingstica. 1.1.4.4. De lassociacionisme al connexionisme
Cal tenir en compte que aquesta concepci dassociacionisme no s vlida per a tothom. Els psiclegs diferencien el que s purament associacionisme, que per a ells s una escola filosfica fruit de lempirisme angls, del que anomenen connexionisme de Rosenblatt que ve a ser una barreja dels pretesament irreconciliables conductisme i cognitivisme. Entre aquest associacionisme i el connexionisme hi ha tot un llarg cam que resumirem tot seguit. La Psicologia Cientfica41 t, com tenen totes les branques de la Cincia, uns fonaments de carcter filosfic. Per una banda la Filosofia de lnima i de les facultats, amb Aristtil al front i amb una concepci de la cincia deductiva i apodctica; de veritats necessries dedudes duns principis, com haviem dit en un captol anterior. El segon pilar nasqu cap el segle XVII i s el conegut paradigma filosfic del racionalisme cartesi amb linnatisme com a premisa fonamental. I el tercer pilar s lassociacionisme dels empiristes anglesos, que nega lesmentat innatisme en front de lexperincia. Sobre aquests dos darrers pilars filosfics es construiren els paradigmes psicolgics moderns del conductisme i la psicologia cognitiva i pel damunt daquests dos el connexionisme:
CONNEXIONISME CONDUCTISME LA FILOSOFIA DE L'NIMA I DE LES FACULTATS PSICOLOGIA COGNITIVA
ASSOCIACIONISME
RACIONALISME
Lassociacionisme postula que la ment no s una entitat material, sin un conjunt dassociacions, de lligams entre sensacions, entre conceptes, entre vivncies psquiques... unes associacions didees regides per lleis
81
mecanicistes. Els elements del conjunt entre els que sestableixen associacions no sn innats, sin adquirits per lexperincia. Aquest empirisme filosfic es traduir en psicologia en el conductisme, segons el qual no paga la pena estudiar res ms que les conductes, els comportaments, doncs sn lnica cosa avaluable cientficament en tant que pblica. Les connexions que haurem dobservar sn les que sestableixen entre lestmul i la resposta. El mecanicisme de lassociacionisme saplica tamb a la conducta; la diferncia entre conductes simples (danimals inferiors) i complexes (animals superiors) s quantitativa i no pas qualitativa, s a dir; hi ha continutat biolgica. El conductisme derivat de lassociacionisme i que havia arribat a un punt extrem amb lutpic Skinner, ha passat per tres estadis de relaxaci. En primer lloc el neoconductisme de Hull42, que admet variables intermitges entre els estmuls i les respostes, adjudicant un paper rellevant tamb a lorganisme en la relaci estmul-resposta. En segon lloc, encara que no histricament, les teories de Tolman, segons el qual la conducta pot venir regida per una mena de mapes mentals43. En tercer lloc el subjectivisme introdut en el conductisme per Miller, Galanter i Pribam, que es desprenen de lassociacionisme i del mecanicisme en valorar diferncies qualitatives a ms de les quantitatives en les associacions. Aquests psiclegs prepararen el terreny per a la irrupci de la Psicologia Cognitiva, radicalment oposada a lassociacionisme, la histria de la qual hem apuntat succintament en els primers captols daquesta Tesi. Un dels talons dAquilles de qualsevol tipus de conductisme, tal com ho califica Pylyshyn [1984], s precisament el paper de lorganisme (com per a Hull [1943]), de la capacitat de control del
414243-
FERNNDEZ [1986], cap. 1. BANYARD [1991], p. 217. Lexistncia daquests mapes mentals la va demostrar Tolman modificant les circumstncies en uns laberints per a rates. En biologia shan realitzat experiments similars amb esquirols, bo i modificant laltura de les branques dels arbres del voltant dun niu desquirols hom provoc en aquests multitud de caigudes. Els rosegadors adeqen la fora dels seus salts a un mapa mental del seu recorregut habitual que ara falla.
82
El fisicalisme de la lingstica.
raonament; un control independent de lestmul44 -la primera de les dues caracterstiques fonamentals del cognitivisme per Belinchon [1992]-. Ara b, el connexionisme sens presenta des dalguns manuals de psicologia com una continuaci i una superaci de la Psicologia Cognitiva: ...els models de la Psicologia Cognitiva han esdevingut cada cop ms abstractes i allunyats de la realitat. Per altra banda, la representaci del coneixement en els models de la Psicologia Cognitiva s una cosa tan complicada que no sembla versemblant (...) Davant aquests problemes de la Psicologia Cognitiva, el 1986 apareix una nova direcci en psicologia que rep el nom de Connexionisme. Fernndez [1986]45
Durant lltima dcada shan produt uns canvis sobtats en la forma de concebre la ment humana, canvis dels que encara no sha determinat si constitueixen una ruptura o revoluci respecte del paradigma cognitiu, o una continuaci. Fernndez i Ruiz [1990]46 Aquesta teoria o grup de teories sobre la cognici humana es troba elaborada sobretot per Rumelhart i McClelland [1986] i criticada
444546-
PYLYSHYN [1984], p. 33. FERNNDEZ [1986], p. 39. FERNNDEZ i RUIZ [1990], p. 47.
83
principalment per modulacionistes com Fodor y Phylyshyn (alhora criticats per aquells). El connexionisme abandona les macroestructures (frases, oracions, paraules, formes lgiques, ccul de predicats, transformacions...) i adopta una perspectiva microestructural dels processos cognitius. El connexionisme estipula que la cognici s el funcionament dunes determinades connexions entre una massa dunitats. Un model aix implica una determinada concepci del seu funcionament en base a tres variables: 1- quantitat i qualitat de les unitats, 2- tipus de connexions, 3- formes dinteracci amb els elements aliens al sistema (ambient o experincia). Fcilment sobserva que aquesta concepci de la cognici t al darrera la imatge duna xarxa de neurones excitades o inhibides. Tamb s fcil de relacionar-ho amb les xarxes semntiques de les que hem parlat breument amb anterioritat. Dues sn les caracterstiques de les xarxes connexionistes: - Sn models que treballen en paral.lel: de tal forma que diferents elements treballen simultniament per a aconseguir un mateix objectiu o realitzar un procs - sn models distributs: sha de pensar, doncs que cap funci del sistema no est localitzada
84
enlloc. De manera que qualsevol funci pot estar distribuda en diverses ubicacions47. Fernndez i Ruiz [1990]48 En la literatura sobre el tema els models connexionistes reben el nom de models PDP (Parallel Distributed Processing), nom que recull les dues caracterstiques bsiques. Pel que fa la primera (el parallelisme dels processos) Zeki [1995], p. 149, fa notar que s una idea present en la neurobiologia abans de qu la visi neurocomputacional se la fes seva, potser ha estat la inrcia imposada per la metfora de lordinador (serial) all que ha fet rebutjar sistemticament qualsevol intent parallelitzador. Malgrat la immediata associaci que hom fa entre les xarxes de representacions, les unitats de les quals sn els nusos, i les xarxes neuronals, cal advertir que el connexionisme s una teoria representacional i que, per tant, no t perqu correspondre necessriament cada unitat de representaci amb una classe natural (en el sentit de Pylyshyn): Els nusos del sistema no tenen perqu correspondre amb fonemes, sllabes, morfemes o paraules... Belinchon [1992], p. 300. Una altra advertncia que cal fer s que dins les tres variables esmentades suara no es parla en cap moment de qu la relaci internodal es faci duna manera composicional o combinatria seguint un patr especfic, noms es parla dinhibici o activaci dels nusos. La representaci final, el mapa de nusos activats s el que compta i no pas una progressiva
4748-
vegeu ms endavant les implicacions neurolgiques. FERNNDEZ i RUIZ [1990], p. 49.
85
representaci, per exemple de la representaci fonolgica a la sintctica i daquesta a la semntica: En un sistema connexionista, no existeixen regles combinatries i, per aix, pot dir-se que les representacions han destar des del principi contingudes en la xarxa de nusos, s a dir, no es construeixen (...). Daqu es deriva el principal inconvenient dels models connexionistes; que els seus processos sn intrnsecament no productius. Belinchon [1992], p. 301. La productivitat daquests sistemes pot ser salvada sota la visi
enactiva de Varela [1988], segons la qual el significat, el coneixement,
emergeix del sistema. En la major part de treballs cognitivistes, amb lepgraf de xarxa
neuronal en realitat sest fent referncia a xarxes computacionals que per la
miniatuaritzaci de les seves unitats primitives i per la seva aparena de xarxa, sequiparen a les neurones amb les que implcitament o de manera sumria shi estableix un parallelisme absolut. Ara b, vegem quines dificultats es presenten a lhora de comparar ambdues xarxes. Les unitats mnimes de les xarxes neuronals artificials pretenen ser models de les prpies neurones; la funci de les sinapsis de les quals s tamb modelitzada. Evidentment la modelitzaci de la neurona s una qesti terica; reproducci i original noms tenen a veure amb una qesti de funcionalitat: els dos transmeten informaci, si cal, modificant-la. Ara b, en la qesti de la modificaci daquesta informaci s on el model de les xarxes neuronals, al nostre entendre, pateix de simplista. All on la neurona t uns potencials dacci, el model t uns coeficients de ponderaci i unes funcions de transferncia, per all on la neurona t uns neurotransmissors 86
qumics el model no t res i s on ms interessant i propi es fa el treball de la neurona. Els models neuronals pretenen donar compte de com es fan les representacions dels estmuls a diferents nivells. Bsicament a les activitats dingrs (estmuls), acollides per les unitats receptores (neurones), se les aplica una funci per a qu originin una activitat de sortida, funci que pot ser lineal, si lactivitat de sortida s proporcional a lentrada; de lmit, si la sortida respon a una assignaci booleana (s a dir, si aquesta sassigna a un nivell o altra depenent de si lentrada supera o no un cert valor lmit) o b sigmoide que, en paraules de Hinton [1993], pg. 92,: tenen major semblana respecte de les neurones reals. De poca cosa serviria un model daquestes caracterstiques si no compts amb un sistema daprenentatge. Laprenentatge s considerat com un canvi en la neurona i s aqu on novament tornem a allunyar-nos de la realitat (en un altre lloc daquesta Tesi parlem de la Llei de Hebb, tamb citada al captol de neurodinmica a SOL, R. V. et al. [1996], pg. 512). En el model consisteix de manera fonamental en una modificaci dels pesos -coeficients de ponderaci- que es fa bo i comparant els patrons dentrada amb els patrons de sortida i calculant la suma dels quadrats de les diferncies entre la sortida real i el patr (sortida desitjada): La mquina de Boltzmann (nom amb qu es coneix aquest sistema daprenentage) va ser proposada per Hinton i Sejnowsky (1983), i s el sistema ms universal amb aprenentatge analgic. En general, el procs daprenentatge es pot contemplar com la construcci, per part duna mquina analgica, dalguna mena de representaci interna, de model intern, que sigui capa de reproduir
87
regularitats en les relacions entre diferents esquemes en el mn exterior. Sol, R. V. et al. [1996], p. 524-5. Aix vol dir que existeix un algorisme de retropropagaci49, una mena de feedback, que fa que la xarxa sautomillori, aprengui a donar representacions ms semblants a lentrada. Amb aquest sistema shan construt xarxes que reconeixen dgits escrits a m, que optimitzen processos qumics i que ajusten miralls de telescopis per a compensar les distorsions de latmosfera. Lligant la retropropagaci amb el tema de la modularitat, Anderson i Zipper han descobert neurones de lescora que semblen tenir aquesta funci, que actuarien com autntics transductors pylyshynians tradunt, ajustant la informaci dentrada per a la seva interpretaci en rees ms profundes en el cervell (Hinton [1993]). Per la traducci del model a la realitat planteja altres tres problemes. En primer lloc, la retropropagaci no es pot dur a terme a nivell mononeural, en tot cas a nivell de xarxes; hauria dhaver xarxes de neurones que sencarreguessin de dur la informaci cap a una banda i daltres cap a laltra i es faria difcil dexplicar daquesta manera com es modifiquen cada una delles. Continua essent ms plausible que laprenentatge no sigui tant una qesti de la dimensi del senyal com de la quantitat i qualitat de les connexions existents entre les neurones reals. En segon lloc, un model daquest tipus presuposa patrons de sortida amb qu comparar i rectificar els realitzats per la xarxa:
49-
Aquest algorisme es deu a P. J. Werbos (1974) i el podem trobar succintament a lesmentat HINTON [1993] i ms extensament a SOL, R. V. et al. [1996], p. 521.
88
Com podria una xarxa adquirir representacions internes apropiades del mn si no t en el seu inici ni coneixements ni mestre? Hinton [1993], p. 93. Una qesti que ha estat debatuda pels innatistes (vegeu el principi del
subconjunt comentat anteriorment) de manera molt convincent, s resolta,
en canvi pels terics de les xarxes neurals amb el que anomenen procediments no supervisats. En tercer lloc, com que els procediments esmentats en el pargraf anterior tendeixen a minimitzar la despesa en codificaci, algunes de les neurones no sn preses en consideraci i sovint produeixen disfuncions en el sistema molt ms exagerades que les que es produeixen en el cervell en faltar proporcionalment algunes neurones. Els ltims avenos en xarxes neuronals tendeixen cap a un sistema estadstic anomenat de codis demogrfics, en el que all que compta s la mitja de la informaci de les neurones activades ms que no pas la suma total. En tot cas, el sistema descrit en les xarxes neuronals parteix o b de lestatisme de totes les neurones que sactiven en rebre el senyal dentrada o b de lestat dalerta-activaci duna zona de la xarxa. La xarxa neuronal real sembla estar, en canvi, activada almenys en lestat de viglia no noms en estat dalerta sin en un estat dalerta catic. Si b en parlarem en el captol corresponent, podem citar en aquest punt els treballs de Schiff et al. [1994] i Freeman et al. [1987; 1993]. Sigui com sigui, els smbols complexes queden o b arraconats o b en un nivell diferent (superior) en la visi connexionista; reemplaats si es vol per operacions numriques o equacions diferencials aplicades a nmeros
89
(Varela [1988]), una concepci radicalment oposada al modulacionisme fodori.
90
91
1.1.5. EL FISICALISME DE LA LINGSTICA.
La base fisiolgica del llenguatge sobre la que es basteix bona part del modulacionisme compta amb un gruix considerable de literatura. Aquesta es pot dividir, a grans trets, en bibliografia pro-estructural i en bibliografia pro-isotrpica. En la primera podem trobar sobretot psiclegs i neurlegs, que pretenen lligar causalment la forma amb la funci. La segona, ms de caire especulatiu, desvincula lestructura del fenmen respecte de la del substrat fsic, tal com proposa Quine. Tractarem en aquest captol del naixement de la primera concepci, de com ha influt en la concepci actual del fisicalisme cognitiu i de com ha acabat arraconant la segona. Amb aquesta anlisi pretenem deslligar la nostra visi laxa de la modularitat respecte de teories holises no fisicalistes.
Entenem en aquest treball que el cognitivisme t a veure amb el funcionament i els productes de la ment, els que rep, els que manipula i els que produeix. En aquest sentit la Cincia Cognitiva se separa daquell camp destudi que proposa models i els avalua en funci de la seva utilitat ms o menys industrial. Aix doncs, per a una teoria ms o menys psicologista no val el subterfugi dels subllenguatges de Kittredge i Leherberger [1982] que, des de laxioma de qu no es pot fer un model complet del llenguatge, decideixen compartimentar-lo, per exemple, en camps semntics, de manera que els treballs fets amb aquests subllenguatges siguin rendibles. Evidentment que tenen ra pensant que un coneixement general del llenguatge (o de la ment) s una pretensi massa ingent. Aix no treu que la compartimentaci daquest en subllenguatges es faci ad hoc. Durant la Tesi es veur que tamb sn ad hoc les divisions clssiques del llenguatge en sintaxi, morfologia, semntica, etc., que certament corresponen a una realitat
92
molt heterognia50. Diu Pylyshyn [1984]51 al respecte de les simulacions informtiques del comportament: (...) no tenim raons per a considerar que una simulaci per ordinador duna regularitat conductual sigui un model literal dall que succeeix a la ment (...). Es tracta dartificis urdits per a imitar fragments qualsevol de conducta, que no sn suficients per a explicar els principis en virtut dels quals apareix aquesta conducta i que tenen poc a veure amb una comprensi precisa de la classe de conductes que suposadament aquest model explica. En el cognitivisme, el procediment davaluaci de les teories es basa en la demostraci emprica resultant de lobservaci daquells esmentats productes mentals com ara el llenguatge. Passar duna teoria sobre els productes a una teoria sobre el funcionament del sistema que els produeix s un joc perills donat que sembla que ens movem de teoria en teoria sense tocar de peus en terra. No s passar duns fets clars i incontestables a una teoria, sin duns fets de base terica a una teoria, i, com en les connexions elctriques, el nombre daquestes s directament proporcional a la prdua denergia. Com els metodlegs de la cincia adverteixen, la simple selecci dels fets determina una teoria de base. Els fets lingstics no sn els mateixos per a un generativista que per a un pragmatista, per posar noms un exemple. Per a un metodleg radical i malet, per que em mereix tota la meva admiraci, com s Paul K. Feyerabend, el trasps duna teoria sobre
5051-
Vegis PUTNAM [1961], p. 104: La lnea entre gramtica y semntica. PYLYSHYN, Z. W. [1984], p. 14.
93
esdeveniments mentals a una sobre processos cerebrals passa per una llei pont del tot dubtable: Larticle de Shaffer i la discussi precedent a qu es refereix mostren clarament el dilema duna hiptesi sobre la identitat establerta entre els esdeveniments mentals i els processos cerebrals. Aquesta mena dhiptesis les tiren endavant els pensadors inclinats per la psicologia que volen ser tamb empiristes. Com a psicolgicament inclinats volen afirmar el carcter material dels processos mentals. Com a empiristes, volen que la seva afirmaci sigui una manifestaci contrastable en base als processos mentals. () Per aquesta hiptesi trontolla. Feyerabend [1963]. La paradoxa de Feyerabend s que no suportava ni els empiristes ni els terics. Per la seva crtica implacable i omniabarcant ens pot servir com a un primer pas cartesi. Les dades experimentals amb les que treballa una tesi
modulacionista procedeixen de dues rees comunes a daltres temes cognitius. Per una banda lobservaci dels individus sans; per laltra lexperimentaci amb persones afectades per diversos traumes cerebrals. De la comparaci entre lactivitat normal i lactivitat alterada (i aqu es quedaven els conductistes) es passa a la teoritzaci sobre els fenmens mentals. s important advertir, per, que el punt de partida s purament fsic: un cervell estndar i un cervell diferent daquest estndar. Sovint les teories lingstiques obliden aquesta dimensi fonamental i aix obres com la de Shieber [1986] on es recullen les teories sintctiques contempornies mostren com aquestes fan una nula referncia al fonament biolgic dall 94
que estan tractant. O Sells [1985], que noms cita la Gramtica LxicoFuncional de Bresnan i Kaplan [1982] (LFG) com a exemple de teoria lingstica actual que pot tenir una mnima base psicolgica. La qesti duna correspondncia fisiologia-psicologia o funcions mentals -molt ben tractada a Pylyshyn [1984]- visqu un moment histric que no per equivocat hauria de tenir una minsa importncia en la histria de la cincia; ans al contrari. Estem parlant de les teories localitzacionistes de F. J. Gall. La noci de facultat vertical (de Gall) comprn aspectes que la moderna cincia cognitiva hauria de prendre en consideraci. Fodor [1983]52 I parlar de Gall s parlar de la Frenologia per molt que dolgui al professor americ Fodor qui intenta desvincular-los. La Frenologia (del grec : nima i : discurs), mot introdut per Spurzheim i degut a Thomas Forster53, va ser una branca de la medicina que, molt resumidament, relacionava les facultats mentals (el fet destar dotat per a leloqncia, per a la imaginaci, per a la msica, per al crim...) amb una part ben localitzada i observable del cervell. Tamb relacionava proporcionalment les magnituts daquestes parts del cervell amb la major o menor predisposici per a les esmentades facultats. Gall i la resta de frenlegs pensaven que, per posar un exemple, les persones capacitades per a la msica tenien una part concreta del cervell, diguem-ne la zona musical, molt desenvolupada; que aquest desenvolupament era tan manifest que marcava la forma del crani i que, per tant, amb una simple observaci o palpaci hom podia veure aquesta aptitud per a la msica. Haguera estat
5253-
FODOR, J. [1983], p. 38. Segons BLONDEL, Ch. [1914], p. 43.
95
interessant que els frenlegs haguessin sabut que lHomo Neanderthalensis tenia una major capacitat cranial que nosaltres; segurament haurien postulat lexistncia dels atlants. Suposem, aix mateix, que va ser una sort que no sabessin que el pes del cervell femen s per terme mitj inferior al del mascul -sobretot en aquelles poques ms masclistes que la nostra-. Els antecedents ms remots de les observacions neurolgiques podem situar-los54 en el papir de Luxor, del segle XVII a. de C., descobert per Edwin Smith lany 1885 i comentat per Breasted [1930]. Aquest papir ens informa dalguns procediments cirurgians relacionats amb el crani, tot i que de lobservaci dalgunes restes funerries egipcies tamb sen desprn aquesta mena de coneixements. En la momificaci dels individus els egipcis tenien bona cura de buidar el cos del difunt de les seves parts ms fcilment putrefascibles, algunes daquestes parts -el fetge, els pulmons, lestmac i altres intestins- les guardaven en recipients segellats. El cervell era absorbit pel nas i aix sevitava fracturar el crani. En canvi, shan trobat cranis amb trepanacions i posterior creixement ossi, cosa per la qual hom suposa que lindividu vivia bastant temps desprs de loperaci i que, per tant, aquesta shavia realitzat amb xit. Hom tamb suposa que aquesta mena doperacions tenien a veure amb lanivellament de la pressi intracraneal provocadora de cefalees i atacs diversos. Ara b, tamb sabem que els egipcis no donaren cap valor a la massa enceflica doncs, aix com guardaven les esmentades parts putrefascibles en recipients dalabastre per tal que el difunt les pogus re-utilitzar en laltra vida, el cervell era rebutjat. Hipcrates, als segles V-IV a. de C., estudi els efectes del Mal Sagrat, lepilpsia, i el resultat de les lesions cerebrals en la producci de la parla, tot seguint la polmica entre els que situaven les passions humanes en el cor i els qui ho feien en el cervell. Herfil, lany 350 a. de C., disseccionava animals i persones mortes per tal desbrinar el recorregut dels seus sistemes nerviosos des dels muscles fins a la medulla espinal. Gal (131-201), servint-se dels cossos dels gladiadors i dels dalguns animals,
54-
Seguint SOLER, M. D. i PEA, J. [1991]
96
avan el coneixement anatmic dels ventricles cerebrals tot situant la imaginaci a la part frontal del cervell i els aspectes sensorials a la posterior; tamb estudi els efectes en la conducta que comportaven algunes lesions en els esmentats gladiadors. Andrea Vesali (1514-1564) continu les observacions neuroanatmiques en cervells de criminals dibuixant les primeres descripcions acurades de lanatomia superficial del cervell en el seu De Humani corporis Fabrica...55 Tot un seguit dinvestigadorsprecursors de la neurocincia que es poden agrupar cronolgicament en tres grans blocs histrics: PRE-ARISTOTLICS i ARISTOTLICS: Papir de Luxor, Hipcrates, Aristtil, Gal...
RENAIXENTISTES: Vesali, Huarte de San Juan, Fuchs, M. de Sabuco, E. Pujasol...
MODERNS: Lashley...
Gall,
Spurzheim,
Flourens,
Cub,
s relativament immediata lassociaci que hom pot fer entre el pensament de Gall i laristotlic a lhora de buscar unes arrels primitives per aquesta concepci de la ment que relaciona unes causes fsiques a unes conseqncies psquiques. Diu Aristtil: Aquells que no tenen les venes visibles, els nans i aquells que tenen el cap gros sn persones inclinades al son56. Les persones que tenen les seves extremitats excessivament llargues i les que sn
5556-
ROSENZWEIG i LEIMAN [1989] ARISTTIL [a384 - 322 aC.], p. 226.
97
nanes tenen la memria ms pobra que les altres57. Potser sigui la seva Physiognomon lobra que ms exemples recull daquesta mena. Malgrat tot, el paradigma cientfic aristotlic s deductiu i apodctic, s a dir, les seves proposicions es demostren tot dedunt-les daltres anteriors, no per la seva validaci emprica i, a ms, tracta de demostrar que les coses sn duna determinada manera i no poden ser de cap altra. Tot i algunes distincions dAristtil de caracter psicolgico-teric, per exemple entre dos nivells psquics (un dinferior on situa els sentits, la memria, la imaginaci, lambici, el coratge... i un de superior que allotja lintelecte i la voluntat), haurem desperar uns segles per veure centrades les observacions sobre les esmentades causes fsiques majoritriament en el cap -doncs lestagirita pensava que el cor era el lloc on localitzar lnima i lencfal una mena de cambra refrigeradora de la sang- i encara uns quants ms per circumscriure-les al crani i, finalment, els segles XVIII i XIX per fer-ho respecte del cervell i/o les neurones. Un daquests passos intermigs (al marge de Descartes i la seva teoria sobre la pitutria) el pot representar el navarrs Huarte de San Juan que el 159458 advert que en el cervell havia dhaver un rgan per a cada facultat. Tamb admeta la disposici innata per a determinades facultats: Per a Huarte, la constituci natural -fsica, fisiolgica- de lindividu s la que determina el tipus de lletres, cincies o arts en qu podr prevalir. Torre [1977]
5758-
ARISTTIL [b384 - 322 aC.], p. 101. En el seu llibre Examen de ingenios para las ciencias. Citat a M. de IRIARTE [1948].
98
Malhauradament, aquest clergue havia de mesurar molt les seves paraules per no veure-se-les amb la Inquisici i hagu de rectificar la seva teoria, tot insinuant que hi havia dues potncies intellectives: una dinorgnica on poder situar lnima immaterial i immortal i una altra dorgnica i cerebral, aix s, inexcusable per al funcionament de la primera. Curiosament aquest doctor de lesglsia s citat pel propi Chomsky. Huarte no estava sol, per. Tamb a Espanya, durant el Renaixement, M. de Sabuco i Esteban Pujasol plantejaren qestions semblants. De fet, pares de lesglsia, com Sant Toms dAquino i Sant Bonaventura, havien escrit sobre la relaci nima-cos i la relaci entre les diverses facultats i la configuraci del cap59. A centre-Europa, Fuchs publicava el juliol de lany 1615 el seu
Metoposcopia et Ophtalmoscopia, un petit llibret60 on podem llegir algunes
frases premonitries del que ms tard esdevindria la Frenologia: El front s com un mirall de la ment61. Els fronts petits contenen ventricles cerebrals petits62 En el llibre, Fuchs fa una lectura de la personalitat dhomes de la histria basada en la seva constituci facial i sobretot frontal-temporal. Analitza, per exemple, les facultats psicolgiques de Ner, de Csar August, de Cristfor Colom, etc., sobre les representacions numismtiques o pictriques de les seves cares. Tamb ens ofereix la fase inversa dibuixant els caps tpics duna determinada facultat: la facundia, leloqncia, la perversi... Les observacions, palesament a posteriori i que passen per tenir un talant cientfic-mdic, es barregen amb termes de lastrologia, tot traant una
5960
SOLER i PEA [1991], p. 2.
- Es conserva un exemplar en molt bon estat a la Biblioteca de Catalunya. FUCHS, Samuel [1615], p. A1. dem, p. 14.
6162-
99
mena de carta astral en el front del pacient, de manera que a cada solc de la pell correspon un determinat planeta: Si les linees de Mercuri que sn quasi iguals no corren prou rectes i es tallen luna a laltra, llavors mostren un home facund i saga63. Aquestes desviacions cap a lastrologia recorden lltima etapa de Mesmer en qu tendeix a la bruixeria, o a la part magntica de Cub, com veurem ms endavant.
63-
dem, p. 77.
100
El concepte de modularitat. 1.1.5.1. La Frenologia.
La Frenologia no aparegu sobtadament com cap moviment cientfic o artstic ho fa, va tenir tots els antecedents esmentats i un coix filosfic previ important com indiquen Soler i Pea [1991]. Els filsofs escocesos Thomas Reid (1710-1796), que va escriure Sobre les potncies intellectives
humanes (1785) i el seu deixeble Dugald Steward (1753-1828) amb Elements de la Filosofia de la Ment Humana (1827) van assolir al segle
XVIII un pes notable pel que tingueren de reacci contra Locke, Hume i Berkeley, tant que sels coneix com a components duna escola escocesa de filosofia (juntament amb James Beattie i James Oswald). Aquesta escola escocesa propugnava limperi del sentit com en front de lescepticisme. El sentit com estava format per la percepci i per la creena en lexistncia dall percebut. Obviament daquesta filosofia sen desprn una relaci molt estreta entre els sentits (rgans) i les idees (resultat de les funcions daquests): Gall, a ms, utilitz les enumeracions de les facultats mentals proporcionades per aquests filsofs. En conclusi, va admetre com a principi fonamental la subordinaci de lactivitat mental a la matria cerebral, si no com a causa, almenys com a condici. Soler i Pea [1991] Lescola escocesa influ tamb en Jaume Balmes que, tot i simpatitzar posteriorment amb la Frenologia de Mari Cub, advert del seu possible materialisme i determinisme (tal com veiem en Huarte de San Juan).
101
La vida de Franz Joseph Gall ocup la segona meitat del segle XVIII i el primer quart del XIX64. La seva obra va tenir nombrosos detractors i no menys seguidors, aquests darrers especialment a Catalunya, on F. Fabra Soldevila i el malgratenc Mari Cub i Soler eren els caps ms representatius del que hom anomen Grup dels Catalans, format per Mag Pers i Ramona, Llach i Soliva i Gay i Be entre daltres. Aquest grup arrib a publicar dos setmanaris: La Antorcha y Revista Frenolgica. Els subscriptors daquesta darrera podien rebre, si aix ho volien, un reconeixement cerebral amb descompte dut a terme per Mari Cub en persona. La Frenologia, tal com era entesa per Cub, tenia un gran component imaginatiu i sense fonament que va arribar als seus extrems amb laiguabarreig amb daltres teories com ara la magntica65. Soler i Pea [1990] presenten la introducci de la Frenologia a Espanya com un fet englobat en el laicisme general de la societat espanyola del moment, que tamb ajud el creixement daltres moviments socials com el socialisme, lanarquisme i la massoneria. El lliure-pensament regnant impuls un jove burgs com Mari Cub a buscar noves experincies, deixant el negoci txtil dels pares i traslladantse amb vint anys als Estats Units. All exerc de professor de llengua espanyola i public algunes gramtiques daquesta llengua. Torn a recuperar aquest inters inicial per la Filologia en els darrers anys de la seva vida. Es dedic a la docncia, tot fundant escoles a Mxic i lHavana i publicant llibres daritmtica i revistes diverses. Amb quaranta-un anys torn a Espanya on comen a propagar les idees frenolgiques que havia aprs a Estats Units en cursos, articles i llibres.
6465-
(1758-1828). CUB, M. [1849]
102
El concepte de modularitat.
(Dibuixos frenolgics)
103
Tal va ser lxit o ms b el rebombori de la importaci i reelaboraci de les teories frenolgiques de Gall a Espanya, que lesglsia es preocup per trobar arguments hertics en les seves tesis, tot processant Cub. Aquest aprofit paradoxalment el fet destar obligat a publicar el procs com a propaganda de la Frenologia: Polmica religioso-frenologicomagntica, sostenida ante el Tribunal eclesistico de Santiago66.
La Frenologia de Cub va ser distorsionada per lafegit duna altra teoria: la magntica, aportada pel seu deixeble Mag Pers i Ramona. El magnetisme, aplicat per Pers a lhome i que havia estat estudiat anteriorment en els animals per Teste, propugnava lexistncia duna energia corporal en forma de flux vital. Aquest flux es podia utilitzar per a realitzar curacions en malalts diversos. El magnetisme, que ara ens sembla una xerrameca de firaire -tot i que alguns estudis parlin de manera cientfica dels poders sanadors dels imans-, al seu temps signific una teoria revolucionria. F. A. Mesmer fou un dels ms famosos utilitzadors del seu magnetisme corporal. Noms amb la mirada aconseguia provocar fortes crisis en els pacients que segons desprs, miraculosament, es curaven. Arrib la seva fama tan amunt que hagu de realitzar les sessions curatives per grups, amb miralls per repetir infinitament la seva mirada magntica i amb banyeres daigua magnetitzada. Aquests fets que ara ens provoquen el riure assoliren tal grau de popularitat que el rei de Frana, Llus XVI, cre una comissi de cientfics per avaluar les teories mesmriques, una comissi formada pel qumic Antoine Lavoisier, linventor del parallamps Benjamin Franklin i el promotor de ls de la guillotina el Dr. Guillotin (que, dit sia de passada, no en va ser linventor). No s destranyar, doncs, que la Frenologia, envoltada de tota aquesta parafernlia caigus en un desprestigi no solament social sin tamb, i sobretot, cientfic.
66-
CUB, M. [1848]
104
Fodor diu que foren precisament alguns dels errors de Gall i dels seus seguidors all que comport lauge daquesta mena de Frenologia exagerada: de la mateixa manera que la nit segueix el dia, i amb ella un rastre dimpostura i xerrameca de cap manera imputable a Gall, malgrat els posteriors intents datribuir-li aquesta responsabilitat67. El trajecte argumentatiu de Fodor respecte de la figura de Gall segueix les segents estacions: 1- Les tesis de Gall sobre una base fisiolgica localitzada i especialitzada per a cada facultat de la ment sn lembri de la teoria cognitiva modular. 2- Gall va cometre dos errors: i) pensar que a major dimensi duna determinada zona cerebral, major desenvolupament de la facultat interessada per aquesta zona i ii) pensar que la cavitat cranial ressegueix les corves i ventricles cerebrals i, per tant, deduir que la forma del crani est relacionada amb la forma del cervell.
67-
FODOR, J. [1983], p. 46.
105
3- La culpa de qu la Frenologia no segus el cam correcte cap a lestudi neurocognitiu modern no s de Gall, s dels seus seguidors. Penso que Fodor sequivoca i que lexculpaci del metge i filsof alemany es deu o b al coneixement indirecte de la seva obra68 i al desconeixement dels mtodes de propagaci de la tesi que Gall va usar o b a lencobriment intencionat de les imperfeccions de la teoria galliana. Com pretn Fodor que els errors de la Frenologia es deguessin als altres quan el propi Gall titula la seva ms important obra Anatomie et physiologie du
systme nerveux en gnral et du cerveau en particulier avec des observations sur la possibilit de reconnatre plusieurs dispositions intellectuelles et morales de lhomme et des animaux par la configuration de leurs ttes69? (el subratllat s meu).
Incls sovintment les demostracions mdiques de la teoria de Gall comportaven una bona dosi de dramatisme i de cops defecte, per altra banda no gens estrany en lpoca. Veiem una mostra en les paraules de Mayer70: Es varen enviar de Jena sis caps del fams lladre Schinderhannes i dels seus cmplices, a cadascuna de les quals anava unit un detall segellat de la vida daquell a qui pertanyia el cap. A tots hi trob Gall immediatament lrgan del furt i de la crueltat ambds ben marcats.
686970-
Totes les cites de Gall les pren Fodor de HOLLANDER [1920] Del 1809. MAYER, Juan [1822].
106
Fixem-nos especialment en la referncia al llenguatge. Gall diferencia lrgan de la paraula de lrgan de les llenges71: rgan de la paraula. Aquest s lrgan al qual, com hem dit, Gall deu tots els altres descobriments que va fer i est situat en la part interior i superior de lrbita. Es dna a conixer pels ulls, que surten molt enfora i qui el poseeix t la major facilitat per a retenir paraules llegides o sentides. rgan de les llenges. Aquest rgan fa lhome que nest dotat capa de posseir rpidament lesperit duna llengua i comunicar als altres les propies idees i sentiments amb claretat i exactitut. Resideix en el ms intern de lrbita, per una mica abans del precedent. La seva eminncia forma els ulls anomenats pendents i els fa baixar una mica, produint una mena de sac en la parpella inferior. Al marge de les indicacions sobre lobservaci dels rgans de la paraula i les llenges, s curis advertir com quasi b coincideixen amb el que ara coneixem com rea de Broca. Malgrat tot, les cartografies cerebrals frenolgiques no sempre coincideixen entre elles72.
7172-
dem, p. 41- 42. Sn tamb interessants les reproduccions que hi ha a lEncyclopedia Americana. Vol. XXII. Grolier Inc. [1987], p. 42 i la de lEnciclopedia Italiana di scienze, lettere ed arti. Vol. XVI. Mil, Edizioni Istituto G. Treccani. [1932], p.65.
107
La Frenologia Galliana considera que hi ha quatre menes drgans: Uns dexterns per a percebre, s a dir, els sentits. Uns rgans interns per a concebre. Aquests serveixen per a retenir i per a presentar alhora en lnima una pluralitat dimatges, relacions particulars, combinacions i diversos graus de sensacions en les parts del mateix rgan. Uns rgans interns per a certs talents. com I, finalment, a la uns prole, rgans interns la estimuladors de les accions fsico-trascendentals lamor lastcia, circumspecci, lobstinaci, el valor, etc.73 Sembla que els sistemes dentrada de Fodor es correspondrien fora amb els gallians rgans interns per a concebre, en el sentit que retenen (categoritzen?) i presenten els estmuls exteriors a un sistema central (lnima, en Gall). Per daquestes quatre menes drgans els que interessaven la Frenologia no eren pas els de la concepci, aquests que diem podrien tenir quelcom a veure amb la part cognoscible de la ment segons Fodor, sin els dos darrers: els indicadors del talent i de les accions fsicotrascendentals. Sobre la base de lexistncia daquests senunciaren les set proposicions fonamentals del metge de Tiefenbronn: 1- En els homes i en els animals hi ha diverses diposicions i inclinacions innates. 2- A tota disposici innata correspon un rgan particular. 3- Aquests rgans tenen la seva seu al cervell. 4- El cervell s el centre de la uni de diversos rgans.
73-
Com veiem no hi ha rgans on situar, per exemple, la memria, en la mateixa lnia que la cita de Fodor a FODOR, J. [1983], p. 37. El fragment s de MAYER [1822].
108
5- Aquests rgans es manifesten en la superfcie del cervell sota laspecte de llurs corresponents eminncies. 6- Els rgans, que es manifesten sobre el cervell, produeixen eminncies tamb sobre la superfcie externa del crani. 7- De les eminncies externes del crani hom pot concloure que en les llocs corresponents del cervell existeixen rgans particulars. Al marge de la possible circularitat de les proposicions sisena i setena (6: els rgans modelen el crani, 7: com que el crani est modelat, llavors hi ha rgans que el modelen), les quatre primeres sn les assumides per Fodor i considerades tesi central de Gall. Sembla oblidar, per, que no sn ms que les premises que condueixen a una conclusi que, afirmo rotundament, es deu a Gall: la forma del crani s llegible en termes de disposicions innates de lindividu. A Gall i no pas als seus seguidors impostors i xerraires74 devem el descobriment dels rgans de la propagaci, de lamor de la prole, de la crueltat, del furt, del dibuix, de la bonhomia natural i de la circumspecci equiparats amb el de la paraula i el de les llenges. Les crtiques al model de Gall no trigaren. A part de les prpies de lesglsia, per idntics motius que els citats en el cas del seu successor a Espanya, Mari Cub, i daltres institucionals -com la cessaci de Gall per part del govern austrac-, cap a mitjans del segle passat, Jean-Pierre-Marie Flourens (1794-1867) atac les tesis localitzacionistes amb arguments epistemolgics i no solament religiosos.
74-
FODOR, J. [1983], p. 46.
109
Als anys cinquantes del segle actual, K. D. Lashley reprengu les acusacions contra Gall amb demostracions experimentals. Lashley va proposar lequipotencialitat cerebral basant-se en els resultats obtinguts en experiments dablaci de crtex de cervells de rates. Els rosegadors, desprs dhaver estat privats duna part del seu cervell podien, encara, realitzar algunes funcions cognitives, el que demostraria que aquestes funcions podien ser assumides per diferents parts del crtex. Lashley, per prengu com a funcions cognitives conductes apreses i no pas constitutives de lindividu, amb la qual cosa noms estava experimentant amb una sola facultat cognitiva: la memria75. Aquesta polmica sha polaritzat en dos fronts que encara lluiten: els modulacionistes, encapalats per Fodor, i els holistes, que citen sovintment el filsof i lgic W. O. Quine. En un pol tindrem els modulacionistes radicals, segons els quals la ment es troba dividida funcionalment en mduls autnoms diferents, aquesta divisi tindria un correlat fsic en forma despecialitzaci neuronal; en laltre pol tindriem els holistes, segons els quals el funcionament de la ment s el fruit duna interconnexi inextricable duna mirada de no se sap ben b qu. Enmig tindriem els modulacionistes en sentit dbil, els partidaris daltres conceptes funcionals, com els dominis dels connexionistes o els models basats en xarxes. Per exemple, un grup important dinvestigadors prefereixen parlar de dominis, com hem dit, millor que de mduls. La diferncia entre un concepte i un altre rau en qu els dominis fan referncia a un conjunt de representacions utilitzades per una rea especfica del coneixement, mentre que un mdul s la unitat de processament que cont aquest coneixement i que el computa76. La funci bsica dun domini consisteix, doncs, en donar significat a la informaci introduda en el sistema cognitiu, mentre que el mdul noms capta informaci. Rpidament es veu que un mdul s un mode de treball dabaix cap amunt i en canvi un domini s damunt cap
7576-
MEHLER i DUPOUX [1990], p. 175 KARMILOFF [1992], p. 23.
110
abaix. Els dominis estan propers a una concepci horitzontal de la ment, per exemple, hom pensa que els dominis poden relacionar la informaci que ens prov de sistemes diferents de captaci, poden, contrariament als mduls, treballar amb informacions de diverses fonts, poden estar connectats entre ells i poden, alhora, estar subdividits en microdominis77. El fet s que tant la visi modulacionista com la de dominis no tenen per qu ser antagniques, com apunta Karmiloff [1992], per en molts treballs sens presenten com a radicalment contraposades. Des de la psicometria tamb sobserven aquestes radicalitzacions, amb teories de tipus monista (Spearman78), segons les quals la intelligncia s una sola cosa i tesis pluralistes (Thompson) per als qui la intelligncia s el resultat de lactuaci ms o menys a latzar de molts diversos factors independents entre s; o la diferncia entre lescola de la Gestalt, de caracter globalista, i els conductismes, que donen un valor atomstic a lestmul.
7778-
FERNNDEZ [1990], p. 36 i ss. Que sigui monista no vol dir que no accepti lexistncia de facultats, com apunta el mateix Fodor a FODOR, J. [1983], p. 50.
111
1.2. EL CONCEPTE DE MODULARITAT.
Els holistes i els modulacionistes representen dos extrems irreconciliables. Existeixen, per, diferents concepcions dambds models. Com anteriorment havem dit, en el cas dels modulacionistes la versi dura s la representada per Chomsky i Fodor. La laxa s la utilitzada per aquells terics que, tot estudiant, per exemple, fenmens de carcter pragmtic, desdibuixen els estrictes lmits de lesmentada versi dura: Un sistema pot ser modular almenys en dos sentits: 1) un sistema s externament modular quan opera noms en un domini dinformaci especfic, i t principis de funcionament que no surten enfora dels mbits del sistema, incls encara que en altres llocs hi hagus informaci interessant [modular en el sentit de Fodor]; 2) un sistema pot ser internament modular quan pot analitzar-se en subsistemes diferents, per que interactuen. Harnish i Farmer [1984].79 Exposarem primerament el sentit fodori de la modularitat cognitiva i de la modularitat lingstica. El que portem dit fins ara sobre la cognici es basa en la creena que el coneixement s una mena de computaci80 i que aquesta computaci
79-
HARNISH R. i FARMER, A. K. [1984], p. 257.
112
funciona duna manera o duna altra depenent del tipus dinformaci que la nostra ment hagi de processar. Un mdul cognitiu seria, doncs, un mitjancer particular (un transductor, per Pylyshyn) entre la informaci en brut i el llenguatge del pensament. Aquest intermediari sencarregaria delaborar representacions dall informativament rellevant del nostre entorn. El mdul visual, per exemple, construeix representacions duna manera fonamentalment diferent a com ho fa el mdul auditiu, ambds, per, tindrien una sortida comuna: el sistema (o sistemes) central. Precisament aquesta suposada diferncia dactuaci s la que ens permetria parlar de mduls: Mecanismes computacionals
especialitzats en diversos tipus dinformaci, el suport fsic dels quals es troba estretament lligat als seus aspectes funcionals 81. Aquests mecanismes especialitzats, a primer cop dull, es podrien correspondre amb els clssics sentits: visi, tacte, olfacte, gust i audici. Ara b, Fodor tamb inclou dins la categoria de mdul el llenguatge, concepci que per a alguns autors es podria remuntar fins al llibre de Laffatus de Ramon Llull que qestiona la doctrina aristotlica dels cinc sentits: Lanalogia (de la concepci modular fodoriana de la ment) amb la doctrina de Llull simposa 82. La qesti de la modularitat lingstica no ateny noms a la relaci de pertinena a la categoria dels sentits o dels instints -com pretn
808182-
PYLYSHYN [1984], p. 12. FERNNDEZ, P. i RUIZ, M. [1990], p. 40. GOMILA [1992]. Tamb a: Dagenais (1982): Speech as the sixth Sense Ramon Llulls Affatus, Arxiu de Textos Catalans Antics, 1:355.
113
Pylyshyn- sin, i sobretot, a una particular concepci de lestructura mental humana. Abans dendinsar-nos en les propietats que ha de tenir un mdul, veurem com lesmentada concepci cognitiva no s estranya a una tradici vasta en Psicologia i que al cap i a la fi, potser, no estiguem parlant ms que duna reformulaci didees ja existents antany.
114
Modularitat i estructura de la intelligncia.
115
1.2.0. MODULARITAT I ESTRUCTURA DE LA INTELLIGNCIA
Intentarem en les lnies que segueixen comparar la concepci modular de la ment amb la teoria de lestructura de la intelligncia en Psicologia i les seves diverses formulacions. Aquesta comparaci ens permetr mostrar novament la diversitat de punts de vista des dels que saborda el tema i alhora introduir nous elements danlisi de la qesti modular. Valorarem els lligams existents entre la tipologia dels tests psicomtrics, la filosofia de la intelligncia que hi ha al darrera i la concepci modular de la ment. Per fer-ho recorrerem a una classificaci dels tests psicolgics ms coneguts i a lanlisi crtica dalguns dells.
Els psiclegs es distribueixen metodolgicament la feina en tres camps: la Psicologia Evolutiva, la General i la Diferencial. La primera sencarrega destudiar el desenvolupament i la gnesi de la intelligncia; la Psicologia General estudia els processos psicolgics emprats en el raonament i, per ltim, la Psicologia Diferencial estudia les aptituds o capacitats de la intelligncia. Sembla, per tant, que la Psicologia Diferencial s la que ms sadiu amb lenfocament modular. Vegem-ne les diferncies i semblances. La Psicologia Diferencial, en tant que Cincia, treballa sobre teories fonamentades en empirismes. Lempirisme daquesta es basa sobretot en la confecci i aplicaci de tests, que sn procediments medeixen cientfics constructes sistemtics terics, que
definits
operacionalment, amb la finalitat davaluar 116

quantitativament fins a quin punt els individus poseeixen lesmentat constructe83 El problema dels tests consisteix fonamentalment en saber qu volem mesurar amb ells, s a dir: quina mena de constructes terics o, ms encara, fins a quin punt sn terics aquests constructes. Els primers tests, com els de Francis Galton, tenien un component fsic molt marcat, amb ells es pretenia saber coses de la ment a travs de la velocitat de reacci muscular a determinats estmuls. Com fcilment podem veure avui, lligar la intelligncia a respostes motores tan simples com lenergia muscular no s massa correcte des del punt de vista metodolgic. Ens podem trobar autntics genis que tenen fora limitaci corporal que no passarien aquells tests. Un segon pas en la histria dels tests de la psicologia diferencial84 foren els tests basats en la memria, el clcul i el completament de frases, per exemple els de Hermann Ebbinghaus. Aquests tests, com els anteriors, continuaven essent massa sensorialistes, allats de conceptes com pensament o atenci de tipus introspectiu. El salt ms gran en el desenvolupament deines calibradores de la intelligncia el represent Alfred Binet i Thodore Simon a principis de segle. Els tests de Binet i Simon intentaven resoldre lexcessiu fisicisme dels anteriors amb el perill de caure en lacientificisme (del que foren criticats). Es preocuparen per introduir en els seus tests situacions que involucressin aspectes com la comprensi, la comparaci, la relaci, lafirmaci o negaci, etc.:
8384-
MORALES [1990], p. 125 i ss. Una breu classificaci raonada i crtica dels tests ms usuals la podem trobar a MORALES [1990].
117
Definitivament saccepta que la medici ms interessant de la intelligncia s la de funcions complexes, malgrat la major imprecisi terica de partida i la major confusi sobre all que realment sest mesurant. La Psicometria, den aleshores, se separ de lassociacionisme elementalista dominant com a doctrina psicologia. Yuste [1995]85 Els tests com els de Binet anaven enfocats a valorar per separat cada una de les facultats mentals -vegeu el captol dedicat a la Frenologia en aquesta Tesi- resultant la intelligncia una mitja ponderada daquestes. A tall dexemple citarem algunes de les facultats de Binet: memoria, imaginaci, fantasia, resistncia a la suggesti, sentit com... Des de Binet, els tests de tota mena es multiplicaren i una fruci desbocada per classificar les persones en grups comena a crrer per tota mena dorganismes, sobretot els estatals. Hom pretenia conixer el nivell intellectual dels soldats, dels alumnes, dels treballadors... Aquesta dria port incls a la prohibici dels tests dintelligncia collectius a lantiga URSS cap els anys trenta. El fet s que amb aquest desfici psicomtric es deix de banda la qesti fonamental: qu sestava mesurant? qu era la intelligncia? Aprofitant aquesta situaci, diguem-en crtica, D. Goleman ha fet diana comercial amb el seu Inteligencia emocional. De definicions dintelligncia nhi ha de biolgiques, de psicolgiques i doperatives (Vernon [1960])86; que atenen a ladaptaci, a laprenentatge, a labstracci del pensament, a les respostes, etc. Per all mesurat en els tests i que hom pren com a intelligncia (intelligncia s
8586-
ms
pretesament
cientfica
en
BADYG [1995], p. 11. BADYG [1995], p. 13.
118
all que mesuren els tests dintelligncia, digu Boring el 1923) sembla ms aviat una amalgama, un producte sinttic de lanlisi factorial dels tests, si b la intelligncia sens presenta sempre com una magnitud de carcter fsic -mesurable-, energtic. Aix, per exemple, en teories cognitivistes pragmtiques sobre la comunicaci com la dSperber i Wilson es parla sovint de major o menor quantitat denergia utilitzada en la comunicaci, destalvi denergia, etc87. De fet, no hi ha un test per a mesurar la intelligncia, hi ha diversos tests per a mesurar els factors de la intelligncia. Aquests factors sn
grosso modo
mecanismes a travs dels que actua la intelligncia davant cada tasca aptitudinal, existint un factor g com a totes les tasques i un factor s especfic de cadascuna delles Yuste [1995] Els factors especfics sn hiptesis de treball que donen compte del perqu de les diferncies que hi ha en els resultats dels tests entre els individus. Aquesta manera de veure lestructura mental, recorda en molts punts, lestructura modular proposada per Fodor. El factor g com a totes les tasques podria ser el sistema central i els factors especfics (s) podrien ser els mduls. Aix com al llarg daquest treball hem anat dibuixant esquemes que mostren lestructura modular, oferim tot seguit models de com es percep des de la Psicologia diferencial la relaci entre factors88:
87
- No seria agosarat pensar que es tracta duna forma ms de la metfora la ment s una mquina de Lakoff i Johnson [1980], p. 66. Els grfics i les explicacions continuen essent de BADYG [1995].
88-
119
Sn S6
S1
S2
e6 en e5
g
S5 S4 j = f (g , S j ...)
Model d'Spearman (1923)
e1 e2 e4 e3
S3
j = (en )
Model de Thompson (1939)
GRFIC 1.
GRFIC 2.
W V
N S R
g
v: ed ss
m:k ss s
M P
...n
j = (M, W ... n )
Model de Thurstone (1948)
j = f (g , m , m2 , s ... )
1
Model de Vernon (1950)
GRFIC 3
GRFIC 4
En el grfic 1, Spearman situa lesmentat factor g com a totes les tasques en el mig dels factors especfics. La j seria lactivitat cognitiva necessria per a la realitzaci dun test. En el grfic 2, de Thompson, el conjunt de factors no est relacionat i actuen duna manera aleatria, atmica, com si 120
fossin juxtaposats. Al grfic 3, de Thurstone, lestructura de la intelligncia no ve determinada per factors especfics depenents dun factor general, sin que existeixen certes habilitats mentals primries, al voltant de la trentena i que, com al model de Thompson, tampoc no estan correlacionades entre si -almenys en les primeres formulacions de la seva teoria-. Les habilitats primries ms estudiades per Thompson foren: la comprensi verbal, la fluidesa verbal, la memria, lhabilitat numrica, lespacial, el raonament i la velocitat perceptiva, factors que sestudien en els seus tests, per que dificilment es poden aplicar al model modular fodori: la velocitat perceptiva, per exemple, seria una caracterstica de cada mdul, com veurem ms endavant. Aix com al primer model estudiat (grfic 1), el de Vernon torna a ser un model de caire jerrquic. Al cap damunt situa el factor general g i directament depenent dell dos factors ms concrets: el verbal-educatiu (v:ed) i lespacial-mecnic (k:m). Dintre del verbal-educatiu hi podem trobar la fluidesa i laptitud numrica, per exemple; dintre de lespacialmecnic aptituds perceptives, fsiques i psicomotrius, que, al seu torn, tenen altres subfactors. La distribuci jerrquica de Vernon es pot trobar, descrita de diferents maneres, en multitud de tests molt emprats en psicometria, com el de Wechsler (factor manipulatiu i factor verbal), el de Yela (factor espacial i factor verbal), etc. Al costat daquestes distribucions factorials o estructures de la intelligncia inferides pels resultats dels tests, tamb podem esmentar distincions de tipus dintelligncia, com la de Hebb (1949)89: Intelligncia A conformada pel genotipus de lindividu. Intelligncia B conformada pel fenotipus de lindividu.
89-
BADYG [1995], p. 15.
121
s immediata la relaci entre la divisi de Hebb i les teories innatistes com la chomskyana. Si b per Hebb la intelligncia genotpica no s mensurable mitjanant les tcniques conegudes (al seu moment -els anys cinquanta-), la feina generativista est enfocada a conixer la intelligncia A a travs del llenguatge per b que el genotipus s el formant essencial dall universal que pugui haver en totes les gramtiques: Per qu estudiar el llenguatge? (...) Una ra per a estudiar el llenguatge -i per a mi, personalment, la ms motivadora- s el fet que resulta temptador considerar el llenguatge segons la dita tradicional, com un mirall de la ment Chomsky [1975] A les intelligncies A i B de Hebb, Yela afegeix la intelligncia C o ecolgica, entesa com a una particular aptitud per a adaptar-se als esdeveniments quotidians de caire cultural. Yuste (BADYG [1995]) descriu altres divisions. La de Cattell que diferencia intelligncia fluda i intelligncia cristalitzada; la dEysenck, que segueix fonamentalment a Hebb; la de Guttman amb la seva teoria del
Rdex; Jensen i la teoria dels dos nivells dintelligncia i la de Royce, que
ve a ser una sntesi de totes elles. Sembla que existeixen tantes divisions dintelligncia com psiclegs psicomtrics. El propi Yuste (citant Martnez Arias) remarca la manca dunitat a lhora de determinar qu sn els factors de la intelligncia, quina s la seva naturalesa i nombre, si sn tils per a explicar la conducta, si sn predictius, si estan socialment determinats o no... Per lligar aquesta lnia de treball, danlisi factorial o de multiplicitat dintelligncies, amb la modularitat fodoriana, esmentarem el model de
122
Howard Gardner [1983] que proposa un sistema dintelligncies independents, cadascuna de les quals ha de complir els segents requisits90: A) cada intelligncia s localitzable en un lloc del cervell, B) sha de demostrar lexistncia dindividus excepcionals en aquesta habilitat, C) ha dexistir una srie doperacions en lelaboraci de la informaci
amb qu treballa cada intelligncia,
D) ha daparixer un procs tpic en el seu desenvolupament ontognic, E) sha de fonamentar en els seus estadis evolutius, F) la demostraci de la seva existncia precisa duna base experimental, G) les dades experimentals han de ser de tipus psicomtric, H) ha de manifestar-se dins un sistema culturalment simblic (llenguatge, msica, signes matemtics) En negreta hem marcat aquells criteris que ms sacosten a la concepci modular fodoriana. Altres condicions sallunyen radicalment del constructe modular, per exemple la indicada amb la lletra B, i que en canvi sacosten ms a les tesis frenolgiques anteriorment citades. Gardner apunta set tipus dintelligncia que, atenent a les condicions A) - H), es mostren com a independents: la lingstica, la lgico-matemtica, la viso-espacial, la musical, la intrapersonal, la interpersonal i la corporal-cintica i que bsicament sn justificades duna manera emprica amb els patrons de disfuncionalitat especfics (una altra de les condicions modulars, com veurem). Liam Huston va fer notar en els seus treballs sobre la capacitat de resoluci de problemes descolars molt intelligents el fet que algun dells estaven especialment dotats per al verb i que daltres ho estaven per al nmero. Aquestes observacions i daltres dugueren a H. Gardner a postular lexistncia dels set tipus dintelligncies esmentats i a R. Ornstein a parlar
90-
BADYG [1995], p. 25.
123
de multiments, tot afirmant que cada una delles tenen la seva prpia lgica. Tot i les manifestes semblances que hem exposat, els treballs de Fodor no parlen de tipus dintelligncies i consideren la psicologia de les facultats (o dels factors) com un estadi pretrit en el treball psicolingstic. La noci ms clara de la seva teoria s la de mdul. Per saber amb seguretat si ens trobem davant un mdul o no, s a dir, si all que estem estudiant t prou grau dautonomia per diferenciar-ho tant daltres sistemes verticals com dels horitzontals (centrals), Fodor proposa tot un seguit de propietats que un sistema ha de tenir per ser modular: 1.2.1. ESPECIFICITAT DE DOMINI. 1.2.2. OBLIGATORIETAT. 1.2.3. ACCESSIBILITAT LIMITADA DEL SISTEMA CENTRAL. 1.2.4. VELOCITAT. 1.2.5. ENCAPSULAMENT INFORMATIU. 1.2.6. SUPERFICIALITAT DELS PRODUCTES. 1.2.7. ARQUITECTURA NEURONAL ESPECFICA. 1.2.8. PATRONS DE DISFUNCI ESPECFICS. 1.2.9. SEQENCIALITAT ONTOGNICA. Els analitzarem un a un tot presentant les objeccions que fem des de la pragmtica, la investigaci dels estils cognitius, la neurolingstica, etc. i que ens serviran ms endevant per presentar la concepci laxa de la modularitat. Cada un dels apartats segents sinicia amb un quadre que cont un resum de la tesi modulacionista segons Fodor i un resum de lanttesi que nosaltres plantegem. En finalitzar la secci es recollir la nostra proposta de sntesi.
124
Especificitat de domini.
125
1.2.1. ESPECIFICITAT DE DOMINI.
Tesi:
Els mduls reaccionen noms a determinats estmuls i
processen nicament el tipus dinformaci que els hi s prpia. El mdul visual no processa nformaci gustativa, per exemple. Anttesi: Hi ha estmuls inconcrets. Per exemple, molts que sovint han
estat presentat com a lingstics sense ser-ho i daltres que essent-ho shan desestimat dels estudis per la seva complexitat metodolgica. Com delimitar la lingisticitat dun estmul?
La pregunta amb la que Fodor inicia el tractament daquesta caracterstica modular s crucial en dos sentits. Primer perqu mostra clarament que lautor americ no relaciona directament un sentit amb un mdul, sin que presenta ms mduls que no pas sentits. En segon lloc, perqu s el primer punt dbil de la teoria modular forta. La pregunta en qesti s: Quants mduls hi ha? I la resposta s: En el camp visual 1 mdul de percepci del color, 2 mdul danlisi de la forma, 3 mdul danlisi de les relacions espacials tridimensionals, 4 mdul de control de moviments corporals, 5 mdul de reconeixement de rostres familiars, 126
6... En el camp de laudici: I- mdul dassignaci de descripcions gramaticals a enunciats verbals percebuts II- mdul detector destructures meldiques o rtmiques de les successions de sons, III- mdul de reconeixement de les veus dels nostres familiars, IV-... En altres camps: -...
i un etc. del tot sospits. Quan observem, per exemple, els sistemes (o subsistemes) modulars que hem marcat amb els nmeros I i II, ens adonem que ambds sn components fonamentals del llenguatge i que pot haver una relaci ms estreta entre ells que la que pugui haver entre els mecanismes marcats amb els nmeros 3 i 4. Tamb sembla immediata una relaci particular entre els mduls marcats amb el 5 i el III. Aquest gradient de familiaritat entre mduls tant dun mateix camp perceptiu com entre dos camps diferents fa sospitar de la seva especificitat. Dacord amb Fodor i els seus molt utilitzats experiments dels laboratoris Haskins, els mecanismes que analitzen la percepci fontica de
127
la parla sn diferents daquells que ho fan respecte dels estmuls auditius no-verbals. Els mecanismes perceptius presos daquesta manera concorden amb lantiga tesi psicolgica de Mller, segons la qual un nervi sensitiu reacciona en general sempre de la manera que li s prpia, sigui quin sigui lestmul; per exemple, un estmul tctil a lull produeix una sensaci ptica (veure les estrelles). Si cada un daquest mecanismes est especialitzat en la detecci dun tipus de senyal ens permet deduir que es tracta de dos (sub?)mduls diferents pel que fa lespecificitat del seu domini. Un est especialitzat noms en el domini acstic verbal i laltre nicament en el noverbal: Els sistemes computacionals que entren en joc durant lanlisi perceptiu de la parla sn distintius, en la mesura que operen
nicament sobre els senyals acstics que
sidentifiquen com a enunciats verbals91. Tots sabem, per, com de difcil s delimitar all verbal del que no s verbal. Fodor sembla pensar noms en estmuls auditius no-verbals molt evidents -com ara xiulets92-, per, qui satreveix a negar un valor verbal als silencis o pauses? Quin mdul els analitzaria?, seria funci del sistema central o del mdul lingstic... la tria de la llengua i/o la varietat, la selecci sintctica i/o lxica, els marcadors discursius (del tipus B..., Home..., etc.) i tamb lentonaci, el ritme, el to de la veu, les pauses, els gestos, els sorolls dassentiment o destranyesa, etc. 93?
919293-
FODOR [1983]. I no tenim en compte el sistema de xiulets emprat a la Gomera. COTS, J., NUSBAUM, L. PAYRAT, Ll., TUSN, A. [1990], p. 63.
128
Aquest s el tipus de fenmens que esgrimeixen els pragmatistes per dotar duna slida base ontolgica el seu camp, fonament suficient per poder autonomitzar-lo de la psicologia, la lingstica o lantropologia. El conflicte entre el que hom pretn comunicar i el que de fet es comunica, la formaci i confirmaci dhiptesis respecte del conjunt desdeveniments que es produeixen durant una conversa -proxmics, per exemple- i altres mecanismes cognitius objecte destudi de la pragmtica semblen, en primer lloc, no pertnyer nicament al pressumpte mdul lingstic i, en segon lloc, no formar com a conjunt un mdul independent, si tenim en compte la forta dosi de participaci dels sistemes centrals94. Per ens queda el dubte de si el funcionament de molts connectors lingstics i verbals (com al cap i a la fi) ve regit noms per una computaci especficament sintctica i no tamb pragmtica95. En altres paraules: qu processa al cap i a la fi, el mdul lingstic, el sistema central o un suposat mdul pragmtic?. Escandell apunta que la Pragmtica no s modular en el primer dels sentits descrits per Harnish i Farmer, per potser s en el segon: Sembla ser que els processos pragmtics no compleixen cap dels requisits necessaris [per a ser modulars]. (...) Ara b, s modular en el segon dels sentits? Podrem entendre que la Pragmtica fos un conjunt de subsistemes que interactuen?.96 Massa dubtes al cap i a la fi per adoptar lespecificitat de domini com a propietat clara i distintiva:
949596-
ESCANDELL, M. V. [1993], p. 267. Vegeu els treballs de E. Montolo de la Universitat de Barcelona. ESCANDELL, M. V. [1993], p. 267
129
Com el mateix Fodor apunta, inferir un processament modular duna idiosincrsia de domini no s per se una inferncia forta.97 Les actituds proposicionals o estats psicolgics que impliquen ntimament el subjecte amb els objectes del mn (desitjar coses, comprometres, ordenar...) plantegen un munt dobjeccions a lespecificitat de domini: o b la planificaci de lactuaci lingstica est fora del mdul lingstic, dintre del sistema central, o b hi ha un mdul (o submdul) propi de lorganitzaci daquestes actituds proposicionals. Per exemple, Belinchon [1992] cita el cas de lhabilitat dels nens dinferir intencions comunicatives dun interlocutor molt aviat. Haurem de saber si aquesta inferncia es fa noms en base a estmuls lingstics o tamb contextuals. El fet s que sovint s fcil fer aquestes inferncies sobre notes escrites i relativament descontextualitzades. s la inferncia descodificada o codificada de/en un estmul lingstic una qesti prpia del mdul lingstic? ho s dun mdul pragmtic? ho s del sistema central? Per Pinker [1994]98, que equipara mdul amb instint (pg. 462), a ms del llenguatge i la percepci -sens fa molt difcil pensar que aquesta ltima sigui un mdul- hi ha quinze mduls ms, que no comentarem perqu qualsevol de les idees aportades en aquesta Tesi sobre el mdul lingistic pot adaptar-se mutatis mutandis a aquests: 1- Mecnica intutiva, 2- biologia intutiva, 3- nmero,
9798-
MARSLEN-WILSON i TYLER [1987], p. 39. Karmilof-Smith i Bellugi han estudiat la possible existncia dun mdul social per a explicar determinats comportaments amb persones amb la sndrome de Down al Journal of Cognitive Neuroscience, 7.
130
4- mapes mentals, 5- selecci dhbitats, 6- perills (por, precauci...) 7- alimentaci, 8- contaminaci, 9- vigilncia del benestar, 10- psicologia intutiva, 11- comptabilitat social, 12- autoconcepte, 13- justcia, 14- parentiu, 15- emparellament sexual ...
131
1.2.2. OBLIGATORIETAT.
Tesi:
Els mduls reaccionen sempre automticament a determinats
estmuls i de la mateixa manera. Talment com actes reflexos. Anttesi: Determinats estmuls, en especial aquells tocants a la
comunicaci, disparen alhora sempre el funcionament de diferents mduls. s difcil de pensar que aquest mduls que funcionen sempre alhora no tinguin alguna mena de relaci mtua diferent dels que no ho fan, cosa que ens fa intuir una mena de jerarquia entre els mduls.
En aquest aspecte de la modularitat es produeix una curiosa situaci. Fodor cita, noms comenar99, els estudis experimentals de Marslen-Wilson i Tyler per justificar empricament la seva opini sobre lobligatorietat de funcionament dels mduls. Ha resultat, per, que els propis Marslen-Wilson i Tyler, temps desprs, han presentat diversos articles i experiments contra la versi fodoriana de la modularitat des de la perspectiva del New Look 100. Qu vol dir que un mdul s obligatori? Amb el concepte dobligatorietat modular sestan tenint en compte dos aspectes: 1- que el funcionament del mdul s automtic, no depn de la nostra voluntat, quasi com si es tracts dun reflexe, com quan ens piquen amb el martellet el genoll i sens dispara la cama;
99-
FODOR, J. [1983], p. 83. CARSTON [1988].
100-
132
Obligatorietat.
2- que funciona sempre, i quan no s aix aleshores podem dir que presenta una disfunci o patologia. Els exemples de Fodor se centren en la percepci visual i la del llenguatge, camps ms treballats en Psicologia perceptiva. Quan sentim una oraci de la nostra llengua, ens veiem impulsats inevitablement a entendre-la, no percebem un seguit de sorolls sin una frase amb sentit. Incls en el cas de frases ambges o sense molt de sentit el mdul lingstic treballa per trobar-lo. Les niques activitats que podem fer per a eliminar lobligatorietat s o b no atendre o b que ens presentin un estmul insuficient (de poc volum, massa rpid o massa lent, interferit, etc.). Incls en el primer cas, sembla ser que el mdul continua funcionant, per sense enviar all processat al sistema central. Fodor introdueix en aquest punt una pregunta interessant per que sembla ms prpia de lapartat segent -sobre la limitaci daccs del processador central als mduls-: Tots sabem com sona el rus i el xins, per com sona el catal?101 La resposta ens s tan difcil de trobar com ho seria delimitar el que s artstic dall que no ho s. Lobservador est immers en lobservaci -com es criticava a les teories de Lakatos o Feyerabend sobre el coneixement cientfic-. El fet s que, ni que no comprenguem una paraula de senegals, molts de nosaltres pensem que aquella persona que de fet parla senegals est parlant alguna llengua africana volguem o no volguem pensar-ho. Ara b, aquesta obligatorietat per sobre de la conscincia tamb est per sobre del mdul lingstic perqu, en primer lloc, afegim a la percepci auditiva la nostra percepci visual del personatge en qesti i, en
101-
FODOR, J. [1983], p. 86. Hem adaptat els idiomes a la nostra realitat cultural.
133
segon lloc, afegim a la nostra percepci fontica (que no semntica, fonolgica ni sintctica, si no entenem una paraula) un conjunt de variables sorolloses (com la nasalitat o els trets suprasegmentals) que tamb configuren aquell llenguatge i que no es troben formalitzades mai en cap gramtica formal en tant que poc informatives. Aquestes variables poc informatives, variables, que com diem no es formalitzen ni es formalitzaran en enginyeria lingstica, en realitat s sn informatives i ho sn molt. Pensem, per exemple, en la integraci dels immigrants a un nou pas; aquesta ser ms rpida, menys traumtica, si el nou parlant interioritza no solament les regles fonolgiques sin tamb el to de veu i les variacions entonatives (parallenguatge) prpies de la seva nova llengua. Aquesta integraci s molt important i informativament parlant fonamental. Vegem-ho amb un exemple clar i proper. El meu germ estudi Veterinria a Saragossa, desprs de cinc anys el seu castell havia pres els trets suprasegmentals de la modalitat aragonesa del castell. En qualsevol conversa amb la gent del carrer a la capital aragonesa el seu xit comunicatiu tenia una ajuda discursiva extra (si seguim la terminologia dSperber i Wilson). Els odors de la parla del meu germ, Pere, inconscientment incorporaven aquest component lingstic o no lingstic a la seva configuraci mental, a la seva imatge mental o com volguem dir-li. Aix mateix, en algun lloc de la representaci formal de les seves frases, en algun moment de la construcci de llur forma lgica, hi havia un afegit obligatriament codificat i tamb obligatriament decodificat que es podria traduir per ei, que jo pertanyo al vostre grup social, accepteu-me i interpreteu-me duna manera diferent als qui no hi pertanyen: un petit esfor cognitiu amb un gran resultat, altra vegada Sperber i Wilson. Diu Banyard [1991, p. 48]: Tot i que el nostre sentit com ens digui que no s cert, sorprn amb quina freqncia les persones que tenen accents molt marcats sn jutjades com a menys intelligents o amb
134
Obligatorietat.
menys formaci que les que parlen de forma ms estndar. i, citant Sapir,: Una de les funcions realment importants del llenguatge s estar declarant constantment a la societat el lloc psicolgic de tots els seus membres102. Aquella mena de mmesi comunicativa va ser portada als seus lmits terics per Birdwhistell als anys setantes tot postulant la possibilitat que el nostre fsic -i all que comunica- estigus culturalment i ambientalment condicionat; que els marits, amb el temps, sassemblen a les mullers o que els amos arriben a semblar-se a llurs gossos103. Qu vol dir, o millor; qu implica suposar que els mduls actun de la mateixa manera davant determinats estmuls? Implica, essencialment, una mena de predictibilitat de la resposta si lestmul s el mateix en les respectives ocasions. Imaginem com es percep una determinada longitud dona lluminosa per la vista. Aquesta longitud afecta aquests bastons oculars, el nervi ptic interessa un determinat conjunt neuronal. Passat un temps sexposa el mateix ull a un estmul idntic, resultat: el mateix conjunt neuronal excitat. Lexperiment podria ser aquest: mostrem una cartolina vermella a lindividu; ens diu efectivament que el seu color s el vermell. Dos minuts desprs repetim lexperiment: el color continua essent el vermell, afirmar lindividu. Passem la prova a estmuls lingstics: mostrarem una cartolina en la que aparegui escrita la segent informaci:
102103-
BANYARD [1991], p. 123. DAVIS [1971], cap. 5.
135
CAP FRASE, EN AQUEST EXPERIMENT, NO ES REPETIR.
dos minuts desprs repetim lexperiment: mostrem una altra vegada la cartolina amb la consigna anterior. Qu succer? Doncs que un mateix estmul no provocar la mateixa resposta en lindividu. En repetir-se la frase lindividu percebr la paradoxa i manifestar la seva estranyesa. Pot haver diverses explicacions. O b considerem que lindividu no es troba en la mateixa situaci davant els dos estmuls, com si en el cas de la llum en lloc dutilitzar colors fessim servir raigs de llum blanca projectada directament a lull -en la segona exposici encara estariem enlluernats per la primera-, o b considerem que les mximes conversacionals de Grice -que postulen la bonhomia dels interlocutors- formen part del mdul lingstic i que sapliquen obligatriament en tant que modulars. Una tercera explicaci correspondria a la dels que defensen una certa gradaci en la complexitat dels estmuls. Optar per la segona explicaci s decidir-se per la intervenci del sistema deductiu-central en els processos modulars. Lobligatorietat de la inferncia (que ens permet reconixer la paradoxa en lexemple) s tan forta com la del reconeixement de formes fontiques lingsticament rellevants. En el segent apartat tractarem amb ms detall les injerncies del sistema central en el mdul lingstic. El funcionament automtic i obligatori, com diem, del mdul lingstic va acompanyat estranyament del funcionament automtic i obligatori de determinats gestos manuals i/o facials. Comproveu la dificultat de dir s movent negativament el cap i a linrevs o proveu de deixar un bolgraf i un paper una mica guixat prop del telfon de casa i veureu com ning no sest de deixar-hi la seva marca, observeu les gesticulacions de la gent quan enraona amb el seu telfon mbil
136
Obligatorietat.
Aquesta simultanetat complementadora llenguatge verbal/llenguatge no verbal es tracta ms profundament en el darrer bloc daquesta Tesi. Per tancar aquest apartat noms recordar el pensament del denostat I. Pavlov que considerava la paraula com un reflex condicionat tan real com els altres estmuls condicionats de la resta del mn animal, per ms significatiu i comprensiu (...). No hi ha cap estmul que se li pugui comparar ni remotament, quantificativament ni qualitativa104.
104-
FISHER [1967].
137
1.2.3. ACCESSIBILITAT LIMITADA DEL SISTEMA CENTRAL.
Tesi:
No som conscients dels processaments modulars. Les nostres
expectatives i les nostres creences, per exemple, no poden modificar els mecanismes sintctics de processament lingstic. Anttesi: Alguns processos (modulars) sn influts per les nostres
expectatives o creences, en especial aquells que afecten a la recepci i producci lingstica i comunicativa en general. Si b afirmem que no es modifiquen certs processos ms aviat fontics o sintctics, si sn afectats aquells del llindar sintctico-semntic.
Aquest
criteri
en
alguns
aspectes
similar
al
criteri
dimpenetrabilitat cognitiva de Pylyshyn [1984], segons el qual una funci
-en aquest cas no es parla de mduls- s cognitivament impenetrable si no la podem canviar de manera que impliqui tamb canvis en les creences i objectius del subjecte. El que Pylyshyn anomena transductors, i que semblen equiparables als sistemes dentrada de Fodor, sn cognitivament impenetrables105. Per aquest autor, els processos cognitius dignes destudi sn precisament aquells cognitivament penetrables i que sn regits per regles i activitats racionals (inferncies lgiques, presa de decisions...) i no pas per lleis naturals106. Per Fodor, el sistema central -lloc on situa la presa de decisions, per exemple- no solament s difcil destudiar en tant que isotrpic, sin que noms est connectat a la sortida dels mduls i no pot influir en tot el que sesdevingui al seu interior. s a dir, les regles i llurs transformacions que operen dins un mdul no poden ser modificades pel sistema central, el canvi
105106-
PYLYSHYN [1984], p. 181-182. PYLYSHYN [1984], p. 289.
138
Accessibilitat limitada al sistema central.
de metes o creences del subjecte en un moment determinat no poden operar en linterior del mdul. Podriem dir que les activitats racionals de Pylyshyn no poden operar emmig de les lleis naturals ni interferir-les. Dit aix sona una mica fort, vegem qu entn ms exactament Fodor per impenetrabilitat cognitiva dels mduls, quins exemples utilitza i quins podem oferir-li com a contrapartida a la seva visi modular forta. En primer lloc, el criteri dimpenetrabilitat s una qesti de grau incls pel propi Fodor, fixem-nos en el ttol del pargraf corresponent: III.3. Laccs des del processador central a les representacions mentals que els sistemes dentrada computen s tan sols limitat107. En segon lloc, la impenetrabilitat no t perqu donar-se en forma dinterferncia, sin ms b en forma de cognoscibilitat dall que est passant dins el mdul. En tercer lloc i lligat amb la primera observaci, els mduls tenen per a Fodor una jerarquia interna de funcionament que fa ms accessible al sistema central les parts superiors del mdul i menys les inferiors:
107-
FODOR, J. [1983], p. 87.
SISTEMA CENTRAL sortides (outputs) ... M1 M2 M3 Mn
(Horitzontal)
MDULS (Verticals)
Els gruixos de les linees de lesquema indiquen el grau daccessibilitat. Laccessibilitat als processos intermodulars ens s donada per Fodor en termes de necessitats del subjecte. Lexemple que ens proporciona s el segent: se li demana a una persona que miri un rellotge per tal de dir lhora. En acabat li preguntem, sense ensenyar-li el rellotge de nou, quina forma tenien els nmeros de lesfera, o si hi eren tots. Lindividu, normalment ho ha oblidat. La jerarquia en el processament daquesta informaci seria ms o menys aquesta: en primer lloc processem formes i colors, desprs processem la posici relativa daquestes formes (les busques). All que s ms immediat al sistema central s precisament all que ms recordem:
140
SISTEMA CENTRAL
... Posicions ... Formes i Colors ... (els punts indiquen possibles processos intermigs) (Mdul de la visi)
Aix per Fodor no vol dir que no processem molt de material, sin que molt del material processat no s conscient i que fcilment sesvaeix de la memria. Aquest esvament s proporcional a la despesa que genera la seva retenci a la memria: Les representacions intermitges de lentrada sensorial es retenen a la memria, quan no es descarten, a expenses dun cost addicional de memria o atenci, essent aquesta sobrecrrega daccs intern un tret prototpic dels sistemes modulars108. Fixem-nos, tot parlant de rellotges, en la segent percepci contrastada amb usuaris i venedors daquests aparells. La gent que prefereix un rellotge analgic a un de digital no solament atribueix la seva preferncia a la bellesa de les busques, els nombres, lesfera; a la classicitat del model en front del futurisme... moltes persones prefereixen el model analgic perqu, a ms de saber lhora exacta, veuen la imatge del temps transcorregut i del temps que encara ha de venir en forma drees de sectors
108-
FODOR, J. [1983], p. 90.
circulars. Incls a un nen/a s ms fcil densenyar-li el concepte dhora amb un rellotge analgic que amb un de digital. Donant un cop dull a diferents llibres de text de llengua anglesa, en arribar al tema de les hores ens trobem amb representacions dels rellotges clssics, deixant la representaci digital per a cursos ms elevats o buscant en la digitalitat un grau ms elevat de dificultat en lexercici. Aquesta interpretaci del funcionament modular implica una interacci dels subsistemes del mdul amb la memria. Cada subsistema (per exemple, en el cas anterior: el subsistema de la percepci de les formes, el subsistema de la percepci dels colors, el subsistema de la percepci de les posicions...) necessita la seva porci de memria, part que pot ser requerida per un procs posterior, ms o menys com funciona la memria RAM dun ordinador -seguint la metfora cognitivista-. Fixem-nos, per, en un exemple molt discutit fa unes dcades: la publicitat subliminal (estudiada per Allport i, duna altra manera, per Ekman amb el seu taquistoscopi109). Missatges propagandstics percebuts per aparentment no processats pel sistema central, que modifiquen les creences i els objectius dels subjectes, utilitzant la terminologia de Pylyshyn. En termes generals podem parlar de dues menes de subliminalitat pel que fa el mn comercial: la subliminalitat per micromoments dexposici del missatge i la subliminalitat per exposici perifrica. El primer cas s el ms espectacular per tamb el deficincia ms dubtosa. Davis [1971]110 explica el cas dun comercial que assegurava haver incrementat la venda de Coca-cola i de crispetes en un cinema intercalant en la filmaci de la pellcula anuncis daquests productes duna durada de tres millsimes de segon. Eren anuncis molt directes, curts i imperatius del tipus: beveu Cocacola. Es parla tamb de missatges ocults en determinades msiques per a joves, en el fil musical de grans magatzems que adverteixen del cstic per
109110-
DAVIS [1971], p. 77. Tamb BANYARD [1991], p. 195.
142
robatoris... No creiem, en termes generals, en la productivitat daquesta mena danuncis de curtssima exposici o que ratllen el llindar perceptiu. En canvi, existeix una altra mena de subliminalitat ms explcita que s dna resultats palpables; s aquella publicitat que volta el focus datenci del receptor. En una gran quantitat de pellcules apareixen productes dunes determinades marques, una ampolla de cola damunt la taula, un paquet de cigarrets, el protagonista vesteix una determinada marca de pantalons... marques que queden en algun lloc de la memria i que actuen sobre el nostre subconscient apareixent qualsevol dia en forma dobjectiu: voler aquella determinada marca i no una altra. De fet, molta gent que t set i no sap qu prendre acaba demanant all que contnuament lenvolta: Cocacola. Aquests exemples desdibuixarien lesmentada interacci mdulmemria immediata. Vegem un altre exemple de Fodor (que tragu de Posner (1978)); hom demanava al subjecte que respongus s quan se li presents un parell de lletres iguals b tipogrficament, b alfabticament ( -T, T- -T, t- ). El resultat fou que el subjecte responia ms rpidament davant lletres tipogrficament iguals que les tamb alfabticament iguals. Fodor atribueix aquesta diferncia de velocitat a qu es produeix en primer lloc un processament visual i en segon lloc un processament lingstic: es tracta dun altre exemple de jerarquitzaci. Nosaltres hem dut a terme un experiment similar barrejant-hi parelles de lletres/nmeros que sassemblen tipogrficament (3 E, A 4, T 7) i que semblen corroborar les tesis fodorianes. Desprs ho vam fer amb paraules senceres reals com
T R E S/ T R 3 S; Q U A T R E / Q U 4 T R E, o incls S I 6 / S I S, S E 7 / S E T111
111
- Hi havia, ja fa fora temps, un programa de televisi a TV3 titolat TR3S, C4TORZE,
S6TZE i en les botigues de msica abreujen casset aix: K7.
i van ser gaireb en tots els casos identificades com a parelles homgrafes a la mateixa velocitat que parelles realment homgrafes de control. Pensem que en aquest darrer experiment no es tracta noms de semblances tipogrfiques sin ms aviat duna accessibilitat del sistema central en el reconeixement de formes112. Els exemples de Fodor, per plantegen un altre problema. Vist que per Fodor el mdul s una entitat estancada, closa i que la visi ns un i que el llenguatge ns un altre, llavors voldr dir que hem dacceptar una de les segents explicacions: a) que la visi s un submdul del llenguatge, b) que primer actua el mdul de la visi i desprs el del llenguatge via sistema central, c) que primer actua el mdul de la visi, envia la seva sortida al mdul del llenguatge i aquest envia la seva al sistema central d) cap de les anteriors. En el sistema de Fodor les explicacions a) i c) no sn possibles. La b) podria ser possible, per implicaria un processament en parallel discutible i la d) exigeix una de nova. Grficament:
S.C. M.L. M. V.
S.C.
S.C.
M.L.
M.V.
M.L.
M.V.
Hi ha qui pensa (Varela [1988]) que existeix una interacci entre les operacions de tipus lingstic i les operacions de tipus visual i que juntes generen el nostre ull intern, idea contra la que lluita aferrissadament Pylyshyn.
112-
En aquest punt cal fer esment de la teoria funcionalista-computacional de Marr sumriament exposada a BANYARD [1991], p. 172. o la influncia del context, dem, p. 174.
144
Una altra forma dactuaci del sistema central en linterior del mdul podria donar-se en els segents termes: la jerarquia en el processament pot venir imposada pel sistema central. Si sens diu que busquem lhora, aquesta acci esdevindr jerrquicament ms important que esbrinar el color que t el fons del rellotge i si sens diu de quin color s el fons potser aquesta acci esdev la darrera (possibilitat 1) o, potser, es repeteix (possibilitat 2) o es produeix en parallel (possibilitat 3):
SISTEMA CENTRAL
SISTEMA CENTRAL
SISTEMA CENTRAL
Formes i Colors Posicions
Formes i Colors Posicions Formes i Colors
Formes i Colors
Posicions
Possibilitat 1
Possibilitat 2
Possibilitat 3
Com quan sescolten dues converses simultnies, que enfoquem la nostra atenci cap a una delles, s que el nostre sistema central orienta el mdul?, s que el mdul rep les dues converses i el sistema central nescull una? o potser dins el mdul hi ha un subprocs deliminaci duna de les dues converses? La darrera explicaci no sembla ser possible, ats que implica un cert grau de raonament propi del sistema central. Mostrarem com dimportant poden ser les implicacions daquesta concepci de la configuraci jerrquica del mdul modificable pel sistema central. Si fos certa, podria explicar-se el fet que de vegades sentim all que volem sentir en comptes dall que realment sentim. s lexemple freqent de la gent que comena a parlar una llengua estrangera i que creu sentir aquelles paraules que acaba daprendre quan en realitat se nestan dient unes de completament diferents, o el cas de molts dislxics, o el cas de conflictes
entre el que sest diguent i all que hom veu o els experiments de Cloze (que comentarem ms endevant). s a dir, que en lloc de funcionar el mdul lingstic com normalment suposem que funciona (representat molt barroerament):
S. C.
Semntica
Sintaxi Represent. Fonol.
funcions dalguna altra manera, tot canviant la seva jerarquitzaci interna:
S. C.
S. C.
S. C.
(Semntica)
Semntica
Semntica
Sintaxi Repres. Fonol. Semntica
Sintaxi
Sintaxi Repres. Fonol.
S. C.
(Repres. Fonol.)
Semntica Sintaxi
Repres. Fonol.
...
A ms, pot ser que cada subcomponent tingui, al seu torn altres components. En un treball anterior a La Modularitat... (El Llenguatge del
pensament), Fodor expressava la possibilitat de dividir el procs de
comprensi del discurs en dos components pel que fa la semntica, com si una part daquesta pertanys al mdul del llenguatge i una altra estigus inclosa en el sistema central:
146
El
primer
dells
socupa
dexplicar la comprensi de les oracions en sentit rigors; s a dir, de descriure les computacions que realitzen la correspondncia entre formes ondulatries i missatges; s a dir, (...) de demostrar com reconstrueixen els oients les intencions comunicatives dels parlants. Podriem anomenar aquest component com entenedor doracions. El segon component socupa de representar els processos de dades (incloent lextracci dinferncies) que es defineixen en relaci amb la informaci que transmeten les emissions doracions (....) Aquest component podria dur el nom de lgica. La sortida de lentendor doracions s lentrada de la lgica. Fodor [1975], p. 165. Aix vol dir, a ms, que, per Fodor, els processos inferencials estudiats per la pragmtica, no constitueixen cap mdul, sin que es produeixen desprs de les computacions del lingstic i que, com a processos centrals (horitzontals), no mereixen sser estudiats en tant que holstics.
1.2.4. VELOCITAT
Tesi:
Si la informaci lingstica no fra processada de manera
modular, independent respecte daltres processos, no es podria explicar la seva velocitat; superior a la de processos que impliquen coneixement conscient i raonament. Anttesi: La velocitat dels processos, en primer lloc, pot ser
incrementada grcies a ajuda externa. En segon lloc, s -com a mnim- tan rpida en molts processos que impliquen coneixement conscient com en processos verticals i, en tercer lloc, prendre-la com a criteri mesurador implica tenir clar quan comena el procs i quan acaba. En el cas de la comunicaci, aquesta qesti s molt difusa.
Fodor reconeix en aquest punt la dificultat desbrinar els lmits modulars plantejada com a nucli daquesta Tesi: Quins sn els lmits concrets dels processos doracions sotsmesos (escenes) a i comparaci? comencen Per altres Fodor [1983], pg. 93. Una manera desbrinar-ho s comparant la velocitat de funcionament de cada un dels mduls. Un dels trets fonamentals dun mdul s la velocitat amb qu treballa: All important de la comprensi doracions s que s rpida; massa rpida, en exemple, on acaba el procs de reconeixement processos dndole superior.
148
Velocitat.
realitat, per a qu pugui ser explicada per cap de les teories psicolingstiques conegudes fins ara. Fodor [1975], p. 166. Per exemple, en el cas de la parla els homes (i les dones, s clar) poden fer un seguiment de la parla -ents com una repetici comprensiva dall escoltat- tan rpida que per fora ha de ser fruit dun sistema computacional que no perdi temps consultant a un altre sistema; que sigui autnom. La velocitat de seguiment de la parla s duns 250 milisegons. En contraposici el sistema central s lent, per exemple noms cal observar lestona que necessitem per a resoldre un determinat problema. La velocitat dels sistemes dentrada o mduls va ntimament lligada al fet que siguin obligatoris: En ser automtics, aquests
processos suposen un estalvi computacional (i, per tant, de temps) mentre que, en cas contrari, hauria de dedicar-se treball (i temps) per a decidir si resulta pertinent. Fodor [1983], pg. 97. En lnies generals aquesta s la presentaci de la caracterstica modular de Fodor, pel que fa la velocitat. Revisarem alguns dels punts daquesta proposta.
Les unitats de reconeixement
En primer lloc, Fodor es sorprn de la velocitat amb qu podem processar la parla escoltada, que ho fem per sllabes i que els 250 milisegons serien molt menys si en comptes de sllabes poguessim anar processant fonemes, cosa que no fem perqu sn ms depenents dels context fet que ens impedeix identificar-los unitat per unitat. Al mateix
temps, Fodor pensa que cap teoria psicolingstica dna compte daquest fet (Fodor [1975] p. 166). Doncs b, darrers estudis en psicoacstica (posteriors als de Liberman [1967], en els que ell es basa) semblen anar dirigits no a la sllaba com a unitat primera didentificaci, sin a altres constructes ms complexos, com tot seguit exposarem. De ser aix, encara seria ms sorprenent la velocitat amb qu treballa el nostre processador de la parla i, juntament amb altres dades que seran presentades dins aquest mateix apartat, ens faria replantejar la validesa de la velocitat com a mitj per a avaluar lautonomia dels processadors. No solament processem ms rpidament del que creu Fodor sin que, a sobre, el treball de computaci s ms dificults del que pensa. A ms, deduccions relativament complexes de tipus pragmtic- tamb es realitzen a velocitats sorprenents. Dins els estudis de la percepci de la parla un primer pas i fonamental consisteix en establir les unitats que lusuari daquesta parla discrimina del continuum que percep. Aquestes unitats poden tenir mides diferents; un discurs, una oraci, un sintagma, una paraula... per unitats com les paraules estan en un estadi molt posterior a la percepci del senyal. Hi ha un nivell intermig entre els elements del lexic i el senyal (Liberman [1970]; Elman i McClelland [1986]). Tal nivell intermig ha destar configurat per alguna unitat: les proposades i ms estudiades han estat el fonema i la sllaba. Els primers treballs en percepci de la parla tenien com a premisa bsica el fet que hi havia una correspondncia unvoca entre la informaci que hi ha al senyal acstic i els segments resultants de lanlisi lingstica feta per lindividu odor. Els estudis experimentals han vingut a demostrar que un segment del senyal acstic pot dur informaci sobre alguns segments fontics que el succeran. A ms, pot donar-se el cas que un segment dun senyal acstic molt diferent dun altre siguin percebuts com a iguals; altres senyals poden sonar diferent segons el context.
150
Velocitat.
Aix, doncs, les teories que afirmen que els segments de lanlisi poden ser definits exclusivament per les propietats del senyal fsic sn teories pobres; tornem a la importncia del top-down. Lnica classe de teories
acceptables s aquella que inclou informaci dalt nivell lingstic en els primers estadis de reconeixement Pisoni [1987], p. 17. Per aquesta classe de teories tenen dues implicacions lligades a la hiptesi fodoriana: els processos dalt nivell influeixen en els de baix nivell, fet antimodular; a ms a ms, aquesta influncia no sembla minvar la velocitat del processament. Parlem ara no noms de la interpretaci fonmica -que s la ideal per a Fodor- sin tamb de la lxica. Els 250 milisegons que triguem en reconixer una paraula des del seu inici sn, de fet, tan poc temps que els considerem insuficients per a permetre el seu reconeixement en base al simple senyal fsic113. Ha dhaver alguna mena dajuda extra114 -per exemple contextual- que faciliti aquest reconeixement tan rpid. Ben b a linrevs de Fodor; ell pensa que si es tracta dun procs rpid s grcies a la seva autonomia; nosaltres pensem que ho s grcies a alguna mena dajuda de carcter superior. Laccs
monitoritzat -seguint models explicatius de logogn o cohort o del que
sigui- a un stock de lxic i de selecci dins daquest dun tem concret ens sembla un procs massa similar a daltres com perqu sigui exclusivament
113114-
SEBASTIN [1993]. SIGUAN [1986], pg 114.
lingstic115, quan tractem el llenguatge de signes veurem que la interpretaci dels signes utilitza un mecanisme idntic i, en canvi implica un sistema dentrada -el visual- completament diferent. La velocitat en aquest darrer cas tamb s sorprenentment rpida. Anem a pams, primer discutirem quina pot ser la unitat de segmentaci de la parla. Per fer-ho seguirem alguns estudis de Sebastin Galls de la Facultat de Psicologia de la Universitat de Barcelona. Liberman et al. [1974] demostraren experimentalment que els fonemes no podien ser la unitat bsica; la noci de fonema sadquiria via aprenentatge de la lectura, corroborant-ho Morais et al. [1979] amb lestudi experimental dadults analfabets. Es dna el cas, per, que els diversos estudis que shan fet per donar el rang dunitat bsica a la sllaba han donat diferents resultats segons es tracti duna llengua o una altra. Per exemple, en francs els temps de reacci dels individus als experiments refora la idea que els parlants segmenten la parla en sllabes (Mehler, Dommergues, Frauenfelder i Segu (1981)); en canvi, en angls, llengua difcilment sillabificable, no es registra el mateix efecte (Cutler et al. (1983, 1986)). En castell sembla que els individus no necessiten percebre tota la sllaba per identificar-la donada la gran transparncia acstica daquesta llengua (Sebastin et al. (1992)). A la Facultat de Psicologia de la Universitat de Barcelona, al Departament de Psicologia Bsica shan estudiat les dades dun experiment realitzat per esbrinar la influncia de la posici de laccent a lhora de relacionar el senyal percebut amb un element de lstock lxic, i, per tant, per
115-
El lxic, per tant, s un component amb mltiples facetes, esplendors, molt estructurat i independent, per interdependent en els seus subcomponents i en les seves connexions no lingstiques, diu Emmorey i Fromkin [1988] (la cursiva s nostra).
152
Velocitat.
conixer la rellevana de la posici accentual o mtrica en el reconeixement dunitats de la parla. Sota la hiptesi de qu no relacionem el senyal amb un element del lexic fins que no sentim la primera sllaba tnica, els resultats dels experiments -forat mitjanant la recerca duna unitat amb significat dins una pseudoparaula- haurien de mostrar que si la primera sllaba de la paraula s laccentuada, aquella paraula es reconeixer ms aviat que si est en qualsevol altra posici. Si la hiptesi no es basa noms en la sllaba accentuada, sin en el peu o composici de tnica + (tona) + (tona)116 fins que no aparegui un segon accent o un final de paraula, no es podr donar configuraci al peu. Aix, si una paraula est formada per una sllaba tnica, una dtona i una altra tnica (T + A + T) es reconeixer abans que una forma per una sllaba tnica i dues dtones (T + A + A). Per a lexperiment es treball amb quaranta-vuit estudiants de primer de Psicologia, la llengua dominant dels quals s el castell, parlat a casa seva des de petits i en la qu han estat educats durant la major part de llur escolaritzaci. El material o estmuls foren trenta-dos quadruplets de pseudoparaules bisillbiques, una sllaba de les quals era una paraula. Aquesta paraula monosillbica en el primer quadruplet era situada al principi de la pseudoparaula essent tnica, al segon quadruplet al principi tona, al tercer quadruplet al final tona i al quart al final tnica: 1- PNREL 2- PANRL 3- RLPAN 4- RELPN Els temps de reacci varen ser els segents: pel cas 1: 850 ms., pel 2: 847 ms., pel 3: 807 ms. i pel 4: 751 ms.:
116-
Els parntesis shan dentendre com a opcionalitat dall que inclouen.
850 800 750 700
Diagrama de barres de les dades
Tal i com es veu al diagrama, la diferncia entre les dues primeres columnes s quasi imperceptible, mentre que entre la tercera i la quarta s considerable. Per tant, si la paraula (en aquest cas pan) est situada al principi de la pseudoparaula es triga el mateix temps en accedir al lxic tant si s tnica com si s tona, mentre que si la paraula est situada al final de la pseudoparaula aquest accs es fa ms rpidament si s acentuada que si no ho s. Per passos (hipottics) de processament: Pnrel: 1- Un peu. Envia la pea sencera al lxic: falla. 2- Envia la segona sllaba: falla. 3- Envia la primera: encerta. Panrl: 1- Desestima la primera sllaba. Envia la segona al lexic (on comena el peu): falla. 2- envia la primera: encerta Rlpan: 1- Un peu. Envia la pea sencera al lexic: falla. 2- Envia la segona sllaba: encerta. Relpn: 1- Desestima la primera sllaba. Envia la segona al lexic: encerta.
154
Velocitat.
Aquesta esquematitzaci dna compte de la diferncia que hi ha per una banda entre les columnes 1 i 2 i, per altra, les columnes 3 i 4. Potser a la 2 (panrl) es triga ms temps que a 3 (rlpan) perqu el parlant est donant per bona al pas 2 una sllaba que al pas 1 desestimava. Aix comporta el segent: no solament hi ha un procs cap endavant en la interpretaci de la percepci acstica de la parla, sin que quan falla hi ha un procs enrera des de lltima sllaba percebuda cap a la primera; o sigui, no tornem a processar de nou el senyal sencer, cosa que implicaria una major despesa cognitiva. s clar que aquestes dades tant es poden explicar des de la hiptesi dels peus com des de la ms elemental de la tonicitat. Per atorgar ms pes a una que a laltra caldria una nova srie dexperiments en els que les pseudoparaules fossin ms llargues. De ser certes aquestes conclusions, no solament tindriem una hiptesi diferent a la fontica i a la sillbica, sin que naportariem una que posaria en quarantena la idea de la linealitat de la interpretaci de la percepci amb aquest moviment endavant i endarrera fins a trobar la relaci de les unitats percebudes amb les unitats del lexic. Fins a quin punt una teoria tan ben establerta i contrastada, aix com intutiva, com la linealitat, podria trontollar amb unes observacions com aquestes? La teoria es podria mig mantenir restringint labast daquests moviments enrera, de manera que el seu mbit sigui molt limitat (just a linrevs dels lapsus freudians), per aix shauria de probar amb altres experiments. De fet, acceptar la proposta de la marxa enrera t ms implicacions teriques. Posem el cas que sigui certa, un cop no sha reconegut res a
Rlpan (que s un sol peu), quin estatus tindria un mecanisme de revisi?
Potser que quan lestratgia falla, loient adopta una alternativa sillbica enrera com exposava suara? Aquesta doble estratgia vindria a ser un calc del model de doble ruta del procs de lectura aplicat a la percepci auditiva de la parla.
Hom podria pensar que ens hem allunyat del tema de la velocitat, per desseguida el reprendrem i ho lligarem tot. Qu t a veure aquesta monitoritzaci, aquest anar endavant i enrera o lesbrinar la unitat de processament primria amb la velocitat? Noms en qu s un fet que es produeix molt depressa? No, almenys no noms. Joanne L. Miller117 fa notar que la velocitat interpretativa -en els seus estudis, respecte de la fontica- s variable; va lligada evidentment, a la velocitat de lemissi i aquesta pot ser molt diversa. Loidor s capa dinterpretar com a iguals dues sllabes la durada de les quals sigui molt diferent. Incls a nivell fontic, la variaci de la velocitat en qu ha estat ems un mateix fonema en dues emissions distintes pot ser desestimada per linterpretador; s el que sanomena percepci categrica; o sigui la capacitat de percebre com a iguals dos senyals fsicament diferents encara que hi hagi molt poca diferncia fsica grcies a mecanismes reguladors: Els odors han de processar la parla dalguna manera depenent respecte de la velocitat (de lemissi) Garfield [1987], p. 309. Larticle de Joanne Miller se centra en lobligatorietat de lajustament de la velocitat perceptiva respecte de la de lemissi. Sembla que demostra que s aix i que aix refora la idea de qu existeix un mdul -o submdul fontic-. Per anem una mica ms lluny. Evidentment ajustem la nostra capacitat perceptiva a la de lemissi, sembla que s un fet obligatori, i, a ms, automtic, per tamb s bastant evident que aquesta informaci sobre la velocitat s usada per a altres fins. Per exemple, si sentim una pronncia molt rpida, inferim alguna mena dexitaci, agitaci o exaltaci en el parlant: ho fem obligatriament i ho fem automticament,
117-
GARFIELD [1987], p. 309.
156
Velocitat.
tamb resulta que aquesta inferncia es fa encara que lemissi no shagi acabat i, encara ms, tot i que lemissi no tingui cap sentit:
MDUL LINGSTIC (ALTRES SUBMDULS)
SISTEMA CENTRAL
DEDUCCIONS DIVERSES
FONTICA
Reconeixement dels fonemes Ajustament de la velocitat de percepci Reconeixement de la velocitat de l'emissi
SENYAL FSICA
Si aquest esquema no s vlid, o b perqu el reconeixement de la velocitat demissi no forma part del mdul lingstic o b perqu el sistema central t accs a representacions de baix nivell -qesti antimodular-, llavors tamb pot ser que hi hagi dos sistemes de reconeixement de la velocitat funcionant alhora, fet que tampoc no sembla massa plausible. Que existeixi dins el submdul fontic un processador detectorajustador de la velocitat afecta tamb a la velocitat perceptiva general. Si lemissi t una velocitat diguem-ne normal, llavors la percepci s rpida perqu no fa falta reajustaments; si lemissi s ms rpida o ms lenta, llavors s fa falta un ajustament i tamb s ms lenta, per a ms, es lentifica perqu dispara al sistema central una mena dadvertncia que far funcionar
conjuntament el mdul lingstic i un sistema inferencial que anir generant hiptesis explicatives de la ralentitzaci o acceleraci del missatge ems. El problema de la velocitat es barreja aqu amb la qesti de la superficialitat dels productes, lencapsulament informatiu o laccessibilitat del sistema central als mduls.
La velocitat pragmtica.
Marslen-Wilson i Komisarjevsky safegeixen a la polmica antiomodularista amb un article titulat precisament Against Modularity (Gardfield cap. II [1987]), tot revisant un per un els punts fodorians. Ara b, la seva revisi dna un pas enfora de la modularitat del llenguatge. Per aquests autors la hiptesi modularista est feta a la mida de la sintaxi i abarca la forma lgica. En la lnia de la Tesi que teniu entre les mans, rebutgen lestanquetat lingstica: Els processos de la comprensi lingstica no acaben al nivell de la forma lgica (...) Els actes psicolingstics no suporten la rgida dicotomia entre els dominis dall que s sintctic del que no s sintctic, punt central de la tesi modular. (p. 61) Aquests autors de lInstitut Max Planck rebutgen largument de la velocitat des de dos aspectes molt concrets sorgits de la seva visi del llenguatge que inclou, com pensem s natural, tamb els models de discurs i que per a Fodor, com que impliquen una bona dosi de raonament, de coneixement explcit, entren ja en el camp del sistema central. En formin part o no, les proves de Marslen-Wilson i Tyler demostren que laccs des de la percepci fins a un model de discurs s tan rpida com
158
Velocitat.
ho pugui ser des de la percepci fins a qualsevol tipus de forma lgica (p. 44 i segents). En segon lloc, aquest accs a un determinat model de discurs tamb s rapidssim, encara que impliqui inferncies pragmtiques de nivell superior. Ens trobem de nou amb qu la pragmtica s usada contra la visi fodoriana del llenguatge. Encara hi ha ms fets lingstics lligats amb el reconeixement de formes que es produeixen de manera rapidssima. Quan sentim en un maremgnum de converses entrecreuades el nostre nom o una allocuci que ens interessa connectem rpidament amb aquella ona. Com es produeix aquest fet tan complex i immediat? Hi ha en general tres explicacions del fenomen anomenat cctel 118: a) En primer lloc, la teoria del filtre datenci segons la qual part de la
informaci que ens arriba s eliminada sense ser processada. Per aquesta explicaci no dna compte de com es produeix leliminaci. b) En segon lloc, el model datenuaci (de Triesman) que postula
alguna mena de mecanisme que dna ms pes a alguns senyals que a daltres per a ser processats o desestimats. c) Finalment, els anomenats models de selecci tardana que proposen
que el nostre cervell processa absolutament tota la informaci i, posteriorment, decideix quina daquesta informaci ens s rellevant. Sigui quina sigui la teoria correcta sha dacceptar que el fenomen cctel s un fet sorprenentment rpid i complex i que sembla implicar processos dalt nivell en estadis primerencs del processament (dadalt a baix) tot plegat a una velocitat molt alta.
118-
BANYARD [1991], p. 30-31.
La velocitat com a problema metodolgic.
Per ltim citarem aqu el que pensem s largument ms filosfic contra la velocitat entesa com a element til per a verificar la modularitat dun sistema: el de Pylyshyn (per altra banda collaborador i defensor de les tesis de Fodor). En el seu interessantssim Computaci i coneixement [1984], Pylyshyn adverteix que la mesura del temps de reacci com a explicaci de la complexitat dun fenmen s molt perillosa: (...) no podem prendre literalment la mesura del temps com una mida de la duraci mental. Noms podem prendre-la com un indicador indirecte (i possiblement fals) de coses com la complexitat del processament119 pg. 176 Pylyshyn ens fa notar que dos sn els casos en qu s ms perills aquest s; en primer lloc en la construcci dimatges mentals, i, en segon lloc, en les funcions cognitives de nivell superior. Per la qesti, pensem, no consisteix en no fiar-nos dels temps de reacci perqu puguin estar condicionats per imponderables, sin perqu: un procs mental no poseeix la propietat fsica intrnseca de durada, de la mateixa manera que no poseeix les propietats de posici, mida, massa, resistncia elctrica o concentraci dions de sodi (...) tot i que ls del temps de reacci i daltres mesures similars s crucial per a lavaluaci emprica de lequivalncia respecte a la complexitat, tamb s important comprendre de quina forma
119-
El parntesi s de Pylyshyn, el subratllat s nostre.
160
Velocitat.
aquestes mesures satisfan aquest objectiu metodolgic p. 171. En tot cas, en aquest captol hem vist que tot i acceptant com a metodolgicament vlides les mesures temporals, aquestes posen en dubte la modularitat del llenguatge.
1.2.5. ENCAPSULAMENT INFORMATIU.
Tesi:
La informaci tractada en cada un dels estadis dun mdul
(submduls) no s modificada ni pels estadis superiors ni per estadis daltres mduls. Si no fra aix, no es podria explicar la seva velocitat i eficincia, aix com el desconeixement -inconscincia- de la manera de processar de cada estadi. Anttesi: Si no pot haver una modificaci dadalt abaix, no podem
explicar com es genera un discurs, perqu s un procs (modular?) clarament governat des del principi i durant la seva realitzaci per mecanismes conscients (centrals).
Fodor enceta el captol (pg. 89) tot admetent que la informaci lingstica processada en els diversos estadis estructurals de representaci (fontic, fonolgic, lxic, sintctic...) pot influir en direcci descendent; que el coneixement sintctic influeix en lanlisi lxic o aquest en el fonolgic. Per rpidament deixa anar una de les seves velades ironies: ...per meteorolgica comprensi. La meteorologia o lastrologia sn camps de coneixement tan concrets i allunyats de la majoria dels actes comunicatius humans corrents, que ens resulta immediat el rebuig de la intervenci de processos superiors en els inferiors. o extensi, lastrolgica
qualsevol
informaci de qu disposi loient, incloent la (...) podria intervenir en qualsevol moment en el procs de
162
Encapsulament informatiu.
s clar que hi ha tantes evidncies de lesmentada intervenci que, tot descrivint-ne algunes, Fodor sapressa a anar a laltre extrem, a la crtica dels models radicalment top-down, aquells models, com els de Shank, Neisser i Bruner, anomenats del Newlook. Per Fodor noms semblen possibles dos models: el top-down i el
down-up, mtuament excloents120; o b lestructura del mn s una qesti
purament subjectiva o b s un fenomen donat. Les experincies ens demostren que aquest vell problema filosfic -ms que psicolgic- i que s present des del mite de la caverna de Plat fins a Wittgenstein passant per lesse est percipi de Berkeley, no pot sser resolt amb una dicotomia tan simple. Si la percepci fra noms un procs subjectiu (top-down), es faria molt difcil dexplicar la intersubjectivitat, aix s; com dos subjectes amb creences i expectatives diferents decodifiquen de la mateixa manera un mateix senyal. Portant-ho a les seves darreres conseqncies, la comunicaci no seria possible. Diu Fodor: Si ja sabssim com sn les coses, quina necessitat tindriem de veure-les? (pg. 102) evidentment sabem quelcom de les coses quan les veiem, si ja les haviem vist abans, les relacionem amb aquella imatge mental de la nostra memria, si no les havem vist mai, busquem analogies amb experincies anteriors per tal de fer-ne una classificaci almenys provisional. A laltre cant tenim el processament de la informaci com una seqncia jerrquica de passos que sapliquen automticament i inevitablement en contacte amb lestmul:
120-
Val a dir, per, que per a Fodor s possible la circulaci top-down dintre del mdul, contra altres modulacionistes ms estrictes com Forster (vegeu CARSTON [1988]). El ms probable s que les dues concepcions tinguin part de ra (BANYARD [1991], pg. 179).
JUDICI
JUDICI n
2 1
EXPERINCIA
EXPERINCIA MODULAR.
NEWLOOK
Lexemple clssic del Newlook s la reconstrucci per part del subjecte de paraules fonticament mutilades. En la teoria modular lexemple que se sol citar s el de les fletxes de Muller-Lyer que sn reconegudes com a diferents tot i que tinguem coneixement de qu sn efectivament iguals pel que fa la llargada:
Un segon exemple que mostra evidncies de la postura down-up s lanomenada descrrega de corollari, segons la qual la visi i el centre neural encarregat del moviment del cap es coordinen de tal manera que el moviment del cap pot no correspondres amb el de lescena (podem moure un dit davant nostre i no haver de moure el cap per a seguir-lo i a linrevs, moure el cap duna banda a laltra deixant la mirada fixa en un punt) una coordinaci del tot aliena al raonament conscient: All que
caracteritza
la
percepci s que permet descobrir com s el mn malgrat que aquest resulti sser diferent de com espervem (pg. 102)
164
aquest argument, per, pot capgirar-se: all que caracteritza la percepci s que permet descobrir com s el mn grcies a qu li trobem una forma intelligible, com pretenia la Gestalt. Entendre el llenguatge segons lesquema segent i noms segons aquest esquema, b impossibilita la producci del llenguatge, b aquesta es pot considerar un mdul diferent o b no es pot considerar un mdul:
SISTEMA CENTRAL producte TRANSDUCTORS mn
Si el llenguatge tot ell s un mdul -percepci i producci-, i pensem que ha de donar compte dun mn inesperat, haurem de pensar que les nostres produccions lingstiques sn inesperades incls per a nosaltres mateixos, haurem destar sorpresos de tot all que surt de la nostra boca. Tota aquesta argumentaci ens porta a pensar que el concepte de modularitat no regeix per al llenguatge com a fenmen unitari, en tot cas noms per a percepci lingstica o b hem dacceptar la teoria proposada en aquesta Tesi: que la modularitat s una qesti de grau i que el llenguatge s internament i de manera laxa modular: Existeixen llenguatge o noms dos mduls del
un en el que les
corresponents operacions daducte i educte (anlisi i planificaci de loraci; percepci i
producci de la parla) es basen en la mateixa gramtica? Carston [1988] Per dues vegades en aquest captol, Fodor atribueix un valor darwinista a aquesta propietat dels processos dentrada -luna citant a Pylyshyn, laltra a Ogden Nash-. El fet que les creences, les presuposicions o les metes no afectin als processos dentrada fa que aquests siguin ms operatius, ms rpids, en la mesura que ho siguin, ms possibilitats t lindividu de no ser depredat: Conv possible (pg. 105) suposant que aix sigui cert, que els sistemes dentrada siguin impenetrables per lexperincia emmagatzemada en el sistema central, res no ens separaria de la resta despcies, i estem acceptant des de fa molt que el nostre llenguatge s caracterstic de lespcie. Els sistemes dentrada daltres animals serien impenetrables pel seu -en teoria- petit sistema central. Pensem, en canvi, que lxit adaptatiu de la nostra espcie rau precisament en el contrari, en no fiar-nos noms de la informaci aportada pels sistemes dentrada, sin modificar-la, fer hiptesis prvies, en no actuar noms en virtud dactes reflexos i en tenir una influncia del raonament en els processos inconscients. Fodor diu que tanquem les parpelles quan sacosta un dit al nostre ull, encara que sapiguem que no ens arribar a tocar, ara b, s aix extrapolable a la decodificaci lingstica? La interpretaci duna frase es fa duna manera reflexa i computacional, pensa Fodor, per lacte reflexe dinterpretaci lingstica s assptic en el mateix grau en qu ho s lestirada de cama desprs del cop de martellet al genoll? que la identificaci
perceptiva de panteres sigui el ms rpida
166
Sempre tanquem les parpelles, sempre estirem la cama... lacte reflexe es produeix sempre de la mateixa manera; es produeix sempre de la mateixa manera la interpretaci duna frase? Fodor diu que ni que sigui el nostre millor amic i que creiem en la seva infinita bondat, si acosta el seu dit rpidament al nostre ull, el tancarem. Interpretem de la mateixa manera la mateixa frase enunciada pel nostre millor amic que pel nostre pitjor enemic? Reaccionem igual si ens diu anem al llit? la nostra parella que si ens ho diu el rector de la nostra parrquia, interpretem el mateix? El copet de martell ens fa fer el mateix a la platja que al cim de lHimlaia. La frase vens gaire per aqu? no s interpretada idnticament: a la platja s una pregunta i a lHimlaia una broma. s clar que Fodor diria que la interpretaci de la preguntetat o brometat de la frase s cosa del processador central: les computacions necessries per arribar a lapreciaci de les intencions comunicatives del parlant no figuren entre les que realitza el mdul de comprensi del llenguatge com a tal (pg 110) qu s comprendre el llenguatge i doncs?, un mdul computacional tan complex i competent com ho s el lingstic, capa de discriminar fonemes velars de fonemes palatals, no pot discriminar una interrogaci retrica duna interrogaci pertinent? s la diferenciaci entre interrogativa total i parcial un procs central, tamb? s la modulaci, la prosdia una qesti solament lingstica o no? Els lmits de la fonologia i la fontica, all que ens els manuals de pronncia ocupa els darrers captols, representa un dels lmits de la modularitat. s sensaci o percepci el fet de captar un to irnic?
1.2.6. SUPERFICIALITAT DELS PRODUCTES.
Tesi: Un mdul elabora computacionalment el continuum sensorial que capta (obligatriament i rpidament) en nivells de representaci interna diferents fins arribar a un producte superficial accessible al sistema central. Els productes intermitjos no sn accessibles al sistema central. Anttesi: Existeix un nivell intermedi entre els productes superficials
de cada mdul i el sistema central que permet traduir aquests productes entre ells. Hi ha evidncies de qu els humans tenim conscincia dalguns processos modulars.
Si comparem le recepci dun enunciat lingstic amb la ingesta daliments, podriem dir que el mdul estaria compost per laparell bucal, lesfag i lestmac i per les funcions distintes i els processos realitzats per aquestes parts. Laliment es reconeix com a tal per les papilles gustatives (primer nivell representacional) es tritura i barreja amb la saliva donant-li una forma suau per tal que penetri b a la gola i afegint-li els enzims necessaris per a la seva arribada a lestmac (segon nivell representacional), un cop all el tractament dels cids sencarregar de donar una forma assimilable per lorganisme al bol alimentici (tercer nivell representacional). Cada aliment tindr un tractament diferenciat, per exemple la carn necessitar un mecanisme bucal especialitzat (s de les dents i queixals) que no ser requerit per a la llet; aix mateix passar amb els moviments de lesfag i les mesures cides de lestmac, per lorganisme noms assimilar laliment si est convenientment presentat. Aquesta metfora, una mica barroera, intenta explicar la necessitat de qu la informaci es presenti al sistema central en lanomenat llenguatge del pensament, dins la teoria fodoriana. Alguns investigadors pensen que aix ha de donar-se exclusivament de forma proposicional, 168
Superficialitat dels productes.
daltres admeten una mena de representaci idetica o visual, com si sans muntant un escenari mental amb el seu decorat, els seus actors...: Mandler ha postulat la formaci de representacions icniques i esquemtiques mitjanceres entre la percepci i el llenguatge Karmiloff [1992], p. 71. No t per qu haver un sol idioma o llenguatge del pensament, pot ser que es donin diferents llenguatges, com demostrarem en parlar de la percepci numrica. Per a Karmiloff, encara hi hauria un lloc intermig que anomena re-representacional (RR) i que permeteria al subjecte traduir el producte dun mdul al llenguatge dun altre mdul, suposant, com diem, que les representacions de sortida de cada mdul fossin de diferent tipus:
SISTEMA CENTRAL
P-1
P- 2
re-representaci
producte 1
producte 2
Mdul lingstic
Mdul visual
La re-representacionalitat (o model RR) de Karmiloff explicaria per qu en ladquisici del llenguatge de signes dels sords (ASL; American Sign Language) es donen casos com el segent: els signes usats en ASL per a la referncia pronominal (jo, tu, ell...) presenten en els nens i les nenes els
mateixos patrons dequvoc que els signes lingstics, quan hom tendeix a pensar que susen duna manera menys elaborada, superficial o directa. Sovint, fan servir els signes de tu per a referir-se al jo i els noms propis per a referir-se a ells, malgrat que en una etapa anterior els utilitzessin correctament. Aix vol dir que lusuari del sistema passa per alt el carcter indicatiu per a centrar-se en el carcter formal; reescriu el signe manual en un format lingstic. Apart de laccessibilitat limitada del sistema a les representacions intermitges, Fodor pensa que la informaci contextual sobre els enunciats no s necessria per a entendrels, en canvi, la inversa no s possible: si no hi ha enunciat gramatical la inferncia contextual no t cap base sobre la que aplicar-se. Ell ens planteja lexemple de la ironia. La ironia ha de passar per dos processos, primer el denunciaci gramatical i desprs lafegit contextual: 1- En Joan diu B sobre la Maria 2- B t una forma gramatical. 3- En Joan, en realitat, vol dir C 4- La Maria entn B; la Cristina entn B per infereix C. 5- En Joan i la Cristina riuen mentre la Maria fa cara de circumstncia El pas 4 s plenament modular pel que fa la Maria, es queda en la forma gramatical, aix s; superficial. En canvi la Cristina dna un pas ms enll tot aplicant informaci contextual que li permet captar la intenci comunicativa den Joan, aquest pas surt enfora del mdul (pg. 127 de Fodor [1983]). La ironia saplica desprs de qu lenunciat hagi estat ents, el que implica que no s el mateix comprensi que inferncia: Noteu, per, que aquest postulat (el de la superficialitat) es refereix als processos de comprensi que i no poden pas a operacions a la dinferncia 170 aplicar-se
Superficialitat dels productes.
representaci interna de lenunciat desprs de qu aquest hagi estat ents. Aquells processos que es produeixen a linterior del mdul sn susceptibles de ser reflectits en alguna mena dalgorisme, mentre que aquells produts dins el sistema central no ho sn, diu Fodor, per tant la comprensi s algorsmica i la inferncia no. Al marge de qu aix sigui acceptat (i a nosaltres ens sona molt estrany que la inferncia no pugui ser algorsmica) la reflexi fodoriana presentada de la manera defensiva com ho s, contraposada a la cincia cognitiva dels gurs de la costa oest dEstats Units, dibuixa un funcionament dual en el que primer treballem irreflexivament i desprs reflexivament sobre els productes. Com tota dualitat presenta el problema del contacte entre els dos ens.
1.2.7. ARQUITECTURA NEURONAL ESPECFICA.
Tesi: Les diverses facultats humanes, entre elles el Llenguatge, tenen un correlat fsic en lescora cerebral; en grups neuronals especfics per a cada una daquestes facultats. Anttesi: Tota facultat humana implica en els seus processos no
solament feixos neuronals clarament definits en lescora sin enllaos amb nivells ms profunds del cervell, estructures ms primitives daquest i interrelacions amb daltres rees. Quan ms complexa i abstracta s la funci que pretenem definir en termes fsics -biolgics- menys ens hem de fixar en zones delimitades i ms en rees compartides. El Llenguatge s un cas paradigmtic de treball en com de diverses rees.
Una de les tesis bsiques del modulacionisme en qualsevol dels seus sentits s, com hem dit, la interrelaci entre larquitectura funcional del mdul lingstic i larquitectura neural: Els sistemes dentrada es troben associats a una arquitectura neural fixa (...) tots aquells casos destructuraci neural masiva als que hom pugui atribuir (...) una funci cognitiva de contingut especfic semblen estar relacionats amb lanlisi de les entrades, sigui aquest lingstic o perceptiu. En suma, no coneixem cap centre cerebral responsable del modus ponens.121 Fodor, en aquest aspecte fisiolgic, marca una diferncia entre els sistemes perceptius i el llenguatge per una banda i el sistema general de
121-
FODOR, J. [1983], p. 138-9.
172
Arquitectura neuronal especfica.
raonament, per laltra: lespecialitzaci neural dels primers. Fodor argumenta que aquesta especialitzaci s natural, doncs permet la rapidesa daccs a la informaci grcies a lestabliment de vincles fsics permanents. Aquest fet s un dels que atorguen als sistemes dentrada la qualitat de modulars o dencapsulats. Si aquest argument no t una base experimental (del tipus que ens donen les tcniques de ressonncia magntica, els TACs, PETs o SPECTs122), llavors podriem aplicar-lo semblantment -en contra de Fodor- a la seva darrera frase: el modus ponens t una configuraci neural especfica, diferent del modus tollens, per exemple, per tal que aquests dos processos lgics siguin ms rpids. El fet de recrrer a la velocitat com a explicaci no ha de ser suficient, de la mateixa manera tampoc no ho s el principi de la mnima despesa, molt utilitzat en tots els treballs fodorians. Res no ens diu naturalment que el cervell respecti la llei del mnim esfor. Si fos aix, en un sentit radical, el mnim esfor cerebral consistiria en no actuar o, en el millor dels casos, deixar-ho tot en mans de linstint, dels moviments reflexos, deixar-se caure en el govern del sistema vegetatiu. Veient que no nhi ha prou amb deduccions naturals hem de basarnos en unes dades ms empriques. Aquestes dades sens presenten habitualment de dues formes: observacions indirectes basades en experiments sobre els productes cognitius (sobre el llenguatge, per exemple) i observacions directes basades en les tcniques neurolgiques. Les observacions indirectes saplicarien a les que Caplan [1987] anomena classes naturals de la lingstica (aix s: frase nominal, oraci, referent, fonema, sintaxi...) i les observacions indirectes a les classes naturals de la neurologia (neurona, circumvoluci, sinapsi, neurotransmissor...) Aquesta dualitat no sha de veure com una confrontaci fenomenologiaantifenomenologia, sin com una simple divisi del treball.
122-
TAC = Tomografia Axial Computeritzada; PET = Positron Emmision Tomography; SPECT = Single Proton Emision Computed Tomography.
173
Actualment ens trobem amb el problema de qu tant les dades psicolingstiques com les neurolingstiques gaireb sobrepassen la capacitat danlisi, configurant dia rera dia diferents concepcions o explicacions daquestes. Diu Imbert [1988123]: Davant la profussi de dades aportades per la neurobiologia en els darrers deu anys, podem preguntar-nos en quina mesura el nostre coneixement dels mecanismes neuronals modifica la nostra manera de concebre la natura del pensament i els principis que regeixen el comportament intelligent. A ms de la gran quantitat de dades sens presenta la paradoxa de qu aquestes dades poden, tot i nombroses, ser parcials: Les dades de qu disposem a propsit de la zona clssica del llenguatge (...) es refereixen a una part reduda de la poblaci: adults, no esquerrans, monolinges, alfabetitzats i lidioma dels quals no s tonal, ni el codi escrit corresponent ideogrfic124. Mattos [1988] (...) noms una quarta part de la poblaci mundial. Mayor [1991]
123124-
IMBERT, M. [1988], p. 80. Fets culturals com aquest darrer, lligat a sistemes de clcul visuals i tctils -lbac-, fan de la poblaci asitica un curis camp dexploraci per als logopedes.
174
El propi Gazzaniga [1998] afirma tot parlant de les conclusions dels seus experiments amb persones a les que se les havia seccionat el cos calls: Amb els anys sha demostrat que els nostres tres primers pacients eren inusuals. Quin s lestat de la qesti en aquest final de la dcada dels noranta respecte del coneixement neurolingstic?. Amb un cop dull a les publicacions recents, ens trobem amb dues lnies dinvestigaci diferents per completament complementries: lestudi de lactivitat normal i lestudi de les disfuncions del llenguatge. Ambdues representen les dues cares de la mateixa moneda. La primera s estudiada preferentment per psiclegs, lingistes, filsofs... mentre la segona s matria de psiquiatres, neurlegs i metges en general. Aix no treu que hi hagi cientfics capacitats en diverses branques, com ho va ser Luria, psicleg i psiquiatra. De fet, lestudi de les disfuncions implica un coneixement de lactivitat normal i la majoria de tractats sobre el tema, com el de Caplan [1987], sobren amb una introducci als models neurolingstics clssics, abans dabordar el problema, en el seu cas, de lafasiologia. Ara b, quins sn els criteris de normalitat? Habitualment, els treballs en neurolingstica solen tractar casos bastant extrems danormalitat lingstica, persones adultes amb transtorns greus de la personalitat i amb afsies, la major part daquestes persones amb lesions orgniques. Aquests subjectes, tractats amb mtodes fsics (cirurgians o farmacolgics), han perms dibuixar mapes cerebrals explicatius de les seves disfuncions. Malgrat tot, lexperincia logopdica, per posar noms un exemple, aporta un gran nombre de pacients fronterers amb la normalitat; llur classificaci dins la desadaptaci quasi sempre es fa en termes de comparaci estadstica, amb tots els perills metodolgics que aix comporta: subjectivitat de lexaminador, insuficincia o parcialitat de la mostra estadstica comparativa, imponderables sociolgics... Aquests darrers casos i tamb no pocs dels
175
primers desdibuixen letiologia, el criteri clnic i compliquen (enriqueixen) les explicacions del funcionament cerebral pel que fa el llenguatge: (...) ens podem trobar amb el dubte de qui decideix i fins a quin punt s normal la quantitat denergia utilitzada, lxit de la comunicaci o si una frase dita en un context correspon a loriginalitat duna persona viva i creativa o a locurrncia patolgica dun dement125. Lexplicaci del funcionament del llenguatge ha de tenir en compte aquestes limitacions metodolgiques i no evitar-les, sin inserir-les dins la mateixa teoria. Els models clssics de base fisiolgica que expliquen el funcionament normal de lactivitat lingstica se solen basar en les investigacions de Marr respecte del mdul visual. Aquests es podrien esquematitzar aix126:
125126-
AGUILAR [1991], p. 29. El model de Marr s criticat a Zeki [1995] aix com la lectura de les seves tesis: El llibre de D. Marr, Vision, la bblia de la neurobiologia computacional visual que molts admiren i pocs entenen (...)
176

ACTIVITATS BIOQUMIQUES I CEL.LULARS CODIFIQUEN LA IMATGE EN FORMA DE POTENCIALS D'ACCI CANALITZATS CAP EL NERVI PTIC
ELS CODIS NERVIOSOS TRANSMETEN AQUESTES REPRESENTACIONS CAP A LES DIVERSES ZONES CEREBRALS
LES REPRESENTACIONS SN TRANSFORMADES DISTRIBUIDES I COMPARADES AMB REPRESENTACIONS QUE ES TROBEN EN UN REPERTORI CEREBRAL CONFIGURAT PER L'EXPERINCIA I DETERMINAT PER LA GENTICA
LA CONTRASTACI DU A LA PRESA DE CONSCINCIA I EL RECONEIXEMENT ACOMPANYATS DE REACCIONS AFECTIVES
S'ELABOREN, PLANIFIQUEN I DECIDEXEN UNES ACCIONS ADAPTADES A LA SITUACI
Ara b, sembla ser que aix com el sentit de les fletxes s unidireccional en lesquema de la visi, en el llenguatge haurem de doblarles i afegir nous camins, vies que diferencien, a contracor de Fodor, el llenguatge dels altres sistemes dentrada. Aquests sn nicament sistemes dentrada i , en canvi, el llenguatge ho s dentrada i de sortida :
177
ACTIVITATS BIOQUMIQUES I CEL.LULARS CODIFIQUEN L'AUDICI EN FORMA DE POTENCIALS D'ACCI CANALITZATS CAP A L'ODA INTERNA.
ACTIVITATS BIOQUMIQUES I CEL.LULARS CODIFIQUEN LA REPRESENTACI EN FORMA D'IMPULSOS NERVIOSOS ACTIVADORS DELS RGANS FONADORS I ARTICULADORS
ELS CODIS NERVIOSOS TRANSMETEN AQUESTES REPRESENTACIONS CAP A LES DIVERSES ZONES CEREBRALS
LES REPRESENTACIONS SN TRANSFORMADES DISTRIBUIDES I COMPARADES AMB REPRESENTACIONS QUE ES TROBEN EN UN REPERTORI CEREBRAL CONFIGURAT PER L'EXPERINCIA I DETERMINAT PER LA GENTICA LES ACCIONS PRENEN FORMA DE REPRESENTACIONS INTERNES LA CONTRASTACI DU A LA PRESA DE CONSCINCIA I EL RECONEIXEMENT ACOMPANYATS DE REACCIONS AFECTIVES
S'ELABOREN, PLANIFIQUEN I DECIDEXEN UNES ACCIONS ADAPTADES A LA SITUACI
Hom podria filar ms prim i incloure en aquests esquemes els termes o classes naturals de la neurologia (en lesmentat sentit de Caplan):
178

PROCS DE DECODIFICACI LINGSTICA (d'ORTIZ [1995])
ESTMUL HEMISFERI CONTRARI rtgans receptors perifrics (auditius,visuals...) decusaci TRONC ENCEFLIC
MATEIX HEMISFERI (del costat on s'ha produit l'estmul)
REES DIENCEFLIQUES (Tlam) PROGRAMA LINGSTIC SISTEMA LMBIC
Ordenaci, orientaci, facilitaci o inhibici Integraci o Dissociaci
REES PRIMRIES DELS LBULS TEMPOROPARIETO-OCCIPITALS (Escora)
SARA (Sistema reticular activador ascendent)
Mantenen l'activaci cerebral Aporten dades per al processament Integren els estmuls en el procs global de comunicaci
PROCS DE CODIFICACI LINGSTICA (d'ORTIZ [1995])
ACTIVACI CORTICAL
ACTIVITAT DEL SARA
+ IMPULS MOTIVACIONAL PREVI A L'ACTIVITAT LMBICA
ACTIVACI DEL LBUL PREFRONTAL ACTIVACI DE LES REES TEMPORALS LINGSTIQUES + RELACI REES HIPOCAMPALS MOTORITZACI + ACTIVACI DE L'REA DE BROCA BUCO-FONATRIA REES D'ASSOCIACI PARIETALS REES PREMOTORES FRONTALS Execuci, coordinaci, organitzaci i precisi motora
{ SISTEMA PIRAMIDAL I EXTRAPIRAMIDAL
Per un anlisi particularitzat dels models explicatius que utilitzen les classes naturals neurolgiques ens permetr veure que els conceptes fodorians d arquitectura neural fixa i funci cognitiva de contingut especfic sn molt agosarats. Els estudis de larquitectura neural relacionada amb la funci cognitiva del llenguatge es poden dividir cronolgicament desprs de les
179
primeres aportacions gallianes (que anomenrem moderns anteriorment) en tres grans blocs127: 1.2.7.1.- EL MODEL DE WERNIKE-GESHWIND 1.2.7.2.- EL MODEL DE LA PARTICIPACI SUBCORTICAL 1.2.7.3.- ELS MODELS RECENTS
1.2.7.1. El model de Wernike-Geshwind.
Aquest model suposa que el llenguatge es produeix per la interacci de les segents zones cerebrals: rea de Broca, rea de Wernike, franja motora i la circumvoluci de Heschl, representades en la segent figura:
PARIETAL
Franja motora Cisura de Roland
Circumvoluci angula
FRONTAL
Cisura de Silvi
OCCIPITAL
TEMPORAL
rea de Broca rea receptora visual primria
rea de Wernike Circumvoluci de Heschl (rea receptora auditiva primria)
i que actuarien interconnectades subcorticalment pel feix en arc:
127-
ORTIZ [1995], p. 135 i ss.
180
Dibuix adaptat de Pea i Baguny [1988], p. 21. rea de Broca rea auditiva primria Zona P-T-O. rea de Wernike.
Zona motora de la boca i els aparells fonatoris Zona sensitiva de la boca i els aparells fonatoris
Una ampliaci daquest model excessivament localitzacionista -en paraules del propi Ortiz- ens duria a precisions com les esquematitzades tot seguit i que han estat i sn utilitzades com a descripcions vlides i suficients de la correlaci cerebral zona-funci128, fixem-nos sobretot en les expressions que hem marcat en negreta: LBUL OCCIPITAL. ANATOMIA: rea 17 de Brodmann; rea visual primria, rea estriada i rea visual secundria i terciria amb funcions complexes de discriminaci de colors i formes (i de simbols lingstics) i de relaci amb
altres rees secundries i terciries daltres lbuls. Tamb abarca les rees
18: encarregada de lellaboraci i sntesi de la informaci visual; rea paraestriada amb connexi amb fibres interhemisfriques i 19, periestriada, on sintegra la informaci visual amb altres rees corticals. Les esmentades rees 17, 18, i 19, juntament amb la parietal 39 i la temporal 37 estan implicades en el procs lector.
128-
cap. 3 d ORTIZ [1995].
181
DISFUNCIONS: Agnosies visual dobjectes, simultnia, de rostres, cromtica i lagnsica. Aquestes disfuncions sovintment impliquen
ambds hemisferis.
LBUL PARIETAL. ANATOMIA: s la part cortical tctil i gustativa per excellncia, tamb relaciona multimodalment altres rees secundries i terciries necessries per a la funci simblica visual o tctil relacionades amb el llenguatge. Aquesta rea abarca les zones 1, 2, 3, 5, 7, 39, 40 i 43 de Brodmann. La 39 o de Dejrine est especialitzada en la funci lectora. Segons Crithcley129, hom no pot considerar aquest lbul com una entitat
anatmica autnoma.
DISFUNCIONS:
Les
lesions
en
aquesta
rea
produeixen
astereognsia a objectes, nmeros i lletres. Apraxies ideatria, ideomotora, constructiva, mielocintica, del vestir, alexia, agnsia viso-espacial i sndromes de Gerstmann i de Balint.
LBUL TEMPORAL. ANATOMIA: Abarca les zones 20, 21, 22, 37 i 38. Es tracta dun
lbul integrador i holstic, sense funci unitria, bsicament encarregat
de les sensacions i de les percepcions visuals i auditives i del to afectiu i emotiu de la conducta. DISFUNCIONS: Afsia de Wernike, sndrome de Korsakoff o amnsic, amusies i acalculies.
129-
Citat per ORTIZ [1995], p. 63.
182
LBUL FRONTAL. ANATOMIA: Abarca lrea motora central o piramidal, la premotora, precentral o extrapiramidal i la prefrontal (8, 9, 10, 11, 12, 13, 24, 32, 44, 45, 46, 47 de Brodmann). Sintetitza distintes funcions: latenci selectiva, alguns aspectes de la memria, la programaci motora i integra all instintiu amb el que s racional per la qual cosa les alteracions daquesta zona implicaran socipaties. DISFUNCIONS: Reflexes patolgics, desorientaci, afsia
dinmica, fuga didees, manca de discurs lgic, paragnosies i paranomies, labilitat emocional, amnsia inespecfica.
8 9 10
4 3
5 7
46 43 45 47 11 38 44 52 22 21 41
40
39
19 18
42 37 17
20
REES DE BRODMANN.
Hem marcat amb negreta tots aquells sintagmes que mostren clarament la impotncia per assignar una funci especfica a un lloc concret. Per tot arreu trobem pluralitat de funcions, funcions compartides i inespecificitats. El mtode de descobrir zones especfiques a travs de disfuncions especfiques no s vlid en termes absoluts. Per posar tan sols un exemple: lacalculia pot produir-se tant per lesions en el lbul parietal (zones 39 i 40 de lhemisferi esquerre) com en el temporal. I si b s cert i indubtable que les rees de Broca i Wernike tenen certa especificitat pel que fa un component descodificador i codificador, respectivament, tamb s cert
183
que aquest component s necessari, per no suficient per a la interpretaci i elaboraci completa del llenguatge. Varela [1988], p. 49, fa notar de la mateixa manera que el sistema reticular s necessari per no suficient per a certs estats (com la viglia o el son): All que est dormit o despert s lanimal, no les neurones reticulars. Un fet relacionat amb la localitzaci diferenciada de les zones aferents i eferents pel que fa el llenguatge, s a dir, all que ens fa descodificar situat a una banda i all que ens fa codificar situat a una altra, s la diferncia demostrable en el perode (crtic?) en el que mostrem la nostra facultat de comunicar-nos mitjanant el llenguatge verbal i la facultat dentendre el llenguatge daltri. Hom suposa que si hi ha diferncia en el temps en qu una determinada facultat es mostra respecte duna altra, hi haur moltes possibilitats de qu ambdues pertanyin a mduls diferenciats (o b siguin sub-mduls dun com) i, seguint les argumetacions de Fodor, aquestes facultats es corresponguin amb zones determinades de lescora cerebral o alguna estructura fsica cerebral determinada. Quant Fodor parla dalguna estructura fsica es cura en salut, doncs no est clar que la divisi cerebral tingui unes unitats prou definides. Es comen amb les protuberncies gallianes, seguiren les circumvolucions, desprs la citoarquitectura (la diferncia entre tipus de neurones) i, actualment es treballa amb la diferncia de neurotransmissors.
1.2.7.2. El model de la participaci subcortical.
A travs de lanlisi de les diferents disfuncions que pot presentar el llenguatge, segons hem vist, shan dibuixat mapes sobre lescora cerebral. Ara b, grcies a les modernes tcniques dinvestigaci anatmica sha demostrat que el model anatmico-cortical, s a dir, aquell que donava
184
tota la importncia del funcionament cerebral ms intelligent, ms lligat al raonament superior, a lescora era un model incomplet. El model clssic treballava sota la hiptesi quasi-galliana de la delimitaci de zones de lescora cerebral en funci de determinats patrons de malalties, en el cas del llenguatge sobretot lafsia. Aquest model, el de Wernicke-Geshwind, diferencia en lhemisferi esquerre tres zones relacionades amb el llenguatge:
ZONES RECEPTORES (Wernike) ZONES EFECTORES HEMISFERI ESQUERRE (Broca) Zona d'extracci semntica ZONA CENTRAL Organitzaci elevada de la programaci verbal
Crulla Parieto-temporo-occipital d'associacions multimodals dels smbols del llenguatge (visual + tctil)
Un model bidimensional que ha estat arraconat pels models tridimensionals que donen a les estructures subcorticals un paper rellevant en la producci i la codificaci lingstica, sobretot amb una funci de control. El model de la participaci subcortical es troba esquematitzat a Pea i Baguny [1988] a qui seguim en aquest apartat. Aquests doctors analitzen diferents estudis de lesions cerebrals i llurs conseqncies lingstiques, com ara lhemorrgia talmica descrita per Fisher a finals dels anys cinquanta, el qual observ una connexi entre lesmentada lesi amb un
185
comportament afsic. El paper del tlem en el llenguage el resumeix Crosson130 en: 1. El tlem podria estar implicat en els nivells ms pregons del processament o la formulaci del llenguatge. 2. El tlem podria estar implicat en lactivaci dels mecanismes corticals del llenguatge. 3. El tlem podria regular el pas als magatzems dinformaci del llenguatge. 4. El tlem podria tenir un paper que combinaria les activitats esmentades. Resumint: el tlem s una mena de rel que, sota unes determinades condicions, activa o inhibeix el processament lingstic. Aix, doncs, algunes de les zones del cervell normalment oblidades en lestudi del llenguatge semblen tenir-hi una participaci notable. A mida que es va descobrint lacci daquestes zones primitives del cervell, el terme general dafsia, aquell mot amb qu hom designava qualsevol tipus de problema en la producci i/o interpretaci del llenguatge, es va individualitzant i es dibuixen nous quadres clnics. Lanterior esquema en el qual mostrvem la divisi anatmica clssica de les zones implicades en el llenguatge shauria denriquir amb les noves aportacions dels estudis neurofisiolgics (i tamb, de lestudi de lhemisferi dret):
130-
Citat a: PEA i BAGUNY [1988], p. 31.
186
SISTEMES ANTERIORS CRTEX SISTEMES POSTERIORS
Afsia de Broca Afsia motora transcortical Afsia de Wernike Afsia sensorial-transcortical Crulla PTO
Afsia dels nuclis estriats SUBCRTEX Afsia talmica cortico-corticals Disfuncions en les vies cortico-subcorticals
El model exposat per Pea i Baguny implica les segents connexions131:
131-
De PEA i BAGUNY [1988], p. 34, lleugerament modificat.
187
POL FRONTAL
REA DE BROCA
rea motora
Feix en arc
TLEM Nucli pulvinar del tlem
rees auditives primries
vies auditives REA DE WERNIKE
ZONA PARIETOTEMPORO-OCCIPITAL (P-T-O) vies visuals POL OCCIPITAL
Nucli caudat
putamen
pl.lid
1.2.7.3. Els models recents.
ltimament es treballa sota la hiptesi de qu en abscncia de llenguatge verbal, la plasticitat cerebral possibilita la ubicaci en el lloc deixat per lesmentada abscncia dun mdul lingstic alternatiu, per exemple un sistema de signes. Aix concorda tamb amb lafirmaci de qu les segones llenges (L2) no es troben en llocs diferents a la materna (L1). s a dir, que un lloc cerebral s prou plstic per a gomboldar dues (tres, quatre) llenges. Hi ha casos parallels a les afsies verbals en el llenguatge de signes que semblen respectar la hiptesi. Poizner [1987] presenta persones sordes
188
usuries de llenguatges de signes amb lesions cerebrals que saben imitar els gestos manuals corresponents als signes del llenguatge de signes i, en canvi, no poden utilitzar-los en la construcci dun enunciat. s potser tamb un cas de reescriptura? Tradum els gestos daquests llenguatges a estructures ms o menys profundes de caire lingstic o el llenguatge de signes s un mdul en sentit estricte? Qu tenen a dir les modernes tcniques dobservaci del funcionament cerebral? Mentre es van millorant els sistemes de detecci i observaci dels fenmens cerebrals, van sorgint hiptesis sobre aquests darrers. Citarem aqu algunes visions actuals diferents pel que fa la relaci cervellllenguatge: Penrose, Edelman132, Pulvermller i Schumann133, i Goodman134, entre daltres. A grans trets, el matemtic Penrose ubica tota la qesti del coneixement en un pla diferent del vist fins ara en aquesta Tesi: la mecnica quntica i les microestructures intraneuronals. Edelman dna una explicaci competitiva, darwinista, del desenvolupament neuronal pretenent explicar la tpica cartografia cerebral en termes de mapes assolits desprs de la lluita. Schumann i Pulvermller descriuen el component fsico-neural de la parla en termes de connexions de diversos tipus entre les neurones piramidals. Nosaltres pensem que la teoria ms vlida al respecte ha de ser una parallel a la de Zeki [1995] respecte de la visi: la de lespecialitzaci funcional parallelista. Comencem pels autors alemanys dUCLA i Tbinguen
respectivament. Els citarem ms endavant per donar compte de la seva teoria sobre el conjunt cartesi de parmetres [+ / - motivaci], [+ / gramtica] que utilitzen per a explicar els diferents graus dassoliment de
132133134-
PENROSE i EDELMAN es poden trobar a: SEARLE [1996]. PULVERMLLER I SCHUMANN [1994]. GOODMAN i BASTIANI [1985] (utilitzarem sota el nom daquests autors com a referncia tamb a: KIMELBERG, NOREMBERG KALIL i NIETO, tots ells a NIETO [1991]).
189
laprenentatge duna llengua en diferents persones (en segones llenges, en dficits mentals...). La seva explicaci parteix de la llei que Donald O. Hebb, de la Universitat de McGill, formul el 1949, segons la qual un grup de cllules nervioses unides per sinapsis sassocien ms fortament quan aquestes sactiven al mateix moment: Les neurones temps. Pulvermller et al. [1994], p. 691. sinapsis (dun grup o de b
neurones) es fan ms fortes quan aquestes connectades sactiven simultniament o b amb un curt perode de
190

Dendrites apicals Arbres dendrtics
ax
Terminals de l'ax Dendrites basals Direcci del corrent
Sinapsis Els terminals de l'ax acaben amb un bot que encaixa amb les espines dendrtiques d'altres neurones.
La utilitzaci repetida de les sinapsis porta a lanomenat reforament de llarga durada, LTP (long term potentation) estudiat en conills: la resposta sinptica es mant constant si linterval entre estmuls successius s igual o major a tres segons. Ara b, si la freqncia destimulaci sincrementa fins a deu vegades per segon o ms, desprs duns vint segons sobserva un augment considerable en lamplitud de la resposta sinptica. Nieto [1991], p. 46.
191
Entre el conjunt de les neurones ms importants en el processament de la parla sn les cllules piramidals de lescora unes de les que tenen major importncia. De les relacions que sestableixin entre elles dependr laprenentatge tant del lxic com de lestructura gramatical de la llengua. Aquestes cllules piramidals tenen les dendrites apicals bastant allunyades de les basals, daqu el seu nom:
dendrites apicals
dendrites basals
ax
La llei de Hebb dna compte dun reforament interneuronal que pot explicar lespecialitzaci de determinades zones del cervell, per, a ms, ha de tenir en compte que lesmentat reforament sovint necessita lactuaci de terceres neurones. Aquestes darreres es troben, en el cas el llenguatge, en els ganglis basals, el tlem i lamgdala, lactuaci dels quals hem esmentat en el punt anterior: assumim que cada connexi
neural que correspon a un element lingstic particular (per exemple una paraula) inclou no solament neurones del crtex, sin tamb neurones del tlem, del nucli caudat, el putment i el globus pllid. (p. 703, op. cit)
192
La novetat de lexplicaci de Pulvermller i Schumann rau en un estudi ms proper del sistema piramidal, una espcie de subespecialitzaci no ja de neurones per a establir connexions, sin de parts de la neurona. Sn els anomenats sistemes A i B de les connexions corticals de les cllules piramidals de la capa III. Vegem-ho en un esquema:
B B
El sistema A s aquell representat per les connexions entre axons molt llargs que travessen la substncia blanca i els arbres dendrtics apicals (allunyats del nucli de la neurona). Tot i que en lesquema no saprecia amb correcci per manca despai, aquestes connexions sestableixen entre neurones molt allunyades. En canvi, en el sistema B troncs axonals colaterals curts contacten amb els arbres dendrtics basals ms propers al nucli. Evidentment les connexions properes seran ms slides i rpides que les llunyanes. Pulvermller i Schumann relacionen aquests dos tipus de connexions amb dos tipus de coneixement lingstic. Per exemple, el sistema B seria el responsable de laprenentatge fonmic, en canvi el sistema A, que relacionaria rees ms llunyanes del cervell sencarregaria de la semntica. Aix explicaria, en el sentit daquesta Tesi, per qu la permeabilitat del mdul lingstic, els punts de contacte amb altres mduls, s ms pals en temes semntics que no pas els fontics. Una possible explicaci biolgica de la diferncia fontica-semntica.
193
Malgrat tot, lexplicaci de Pulvermller i Schumann ens sembla imprecisa des del punt de vista estrictament lingstic. Segons ells, el suport fsic de la paraula correspon a una connexi neuronal en el sistema A. Les regles sintctiques que
determinen quines paraules poden concrrer en una frase es realitzarien, en canvi, en el sistema B (p. 689 de Pulvermller i Schumann op. cit.) Per qu diem que s discutible? Pensem, en primer lloc que la paraula no s un fet tan ontolgicament estricte com el fet connexi. Per exemple, en llat la paraula s una estructura molt ms complexa que en catal, la formulaci duna paraula en un dileg en llat presuposa no solament escollir un conjunt de trets purament lxics sin tamb uns trets fonamentalment sintctics (casos). Aix mateix en alemany. La velocitat135 de construcci de frases llatines (suposem) era igual a la de formaci de frases catalanes; aix, doncs, haurem de pensar que el cervell rom imperial tenia distintes connexions que el del catal olmpic, doncs les paraules sn fonamentalment diferents en termes estructurals. En segon lloc les regles sintctiques que determinen quines paraules poden concrrer en una frase no han de ser sintctiques o, si ms no, solament sintctiques. La coocurrncia de paraules pot ser un fet semntic o tamb pragmtic, aquesta coocurrncia semntica s especialment curiosa en els anacoluts. Aquestes imprecisions no afecten, en canvi, a la idea
despecialitzaci del sistemes A i B respecte dels distints components del llenguatge. Les investigacions dutes a terme durant aquests anys noranta 135-
Hem de fer constar, per que la velocitat, com hem mostrat, no s una patent de cors.
194
sobretot per Scheibel136- semblen explicar empricament la relaci entre el creixement dendrtic (que implica la formaci de noves connexions) i laprenentatge. Pel que fa el creixement dendrtic selectiu, Pulvermller i Schumann estableixen una relaci directa creixement selectiu-aprenentatge lingstic per fases. All que no queda tan clar en la seva teoria s qu condiciona qu, si lestmul condiciona el creixement o viceversa o les dues coses alhora. Intentarem resumir la seva visi. Pulvermller i Schumann proposen que el balboteig del primer any de vida de lindividu s com una mena dautoentrenament mitjanant el qual les connexions de les neurones dels sistemes motors i auditius es fan ms fortes (per la llei de Hebb). Daquesta manera els trets o els moviments articulatoris elementals adquirits representen una primera fase despecialitzaci dendrtica. Sobserva experimentalment que durant aquest primer any de vida, les dendrites daquestes zones cerebrals han crescut bastant respecte daquelles prpiament pertanyents a les rees del llenguatge (Wernicke i Brocca); com si aquestes esperessin el creixement daquelles per a comenar el seu propi desenvolupament. Desprs del primer any les neurones dels crtex primaris (motors) perden plasticitat i es queden com estan mentre que comencen a crixer les altres, encarregades de la combinaci sillbica o de les estructures ms complexes. Aquestes observacions ens porten a dues consideracions:
primerament el fet que el balboteig s una fase de ladquisici del llenguatge fisiolgicament fonamental. En segon lloc, que les fases dadquisici del llenguatge tenen un correlat fisiolgic observable i no sn unes etapes abstractes que depenen noms duna major exposici a lestmul (contra algunes tesis conductistes i/o Piagetianes).
136-
Citat per Pulvermller i Schumann [1994]: Scheibel et al. [1990]: Dendritic Correlates of Higher Cortical function. A: Scheibel i Wechsler (eds.) Neurobiology of Higher Cognitive function. N.Y. Guildford Press.
195
Malgrat tot, aquestes explicacions que poden servir per a donar compte de perqu s tan fcil per als nens aprendre el sistema fonolgic de qualsevol llengua i s tan difcil, en canvi, per als grans haurien de tenir una alternativa, tamb fisiolgica, que ens permets explicar per quin motiu, malgrat la dificultat, una persona adulta arriba a dominar una segona llengua. s que sutilitzen altres mecanismes neuronals? creixen altres dendrites?, saprofiten els existents dalguna manera que no coneixem? Per altra banda, quins sn els mecanismes doblit? perqu alguns emigrants obliden la seva llengua materna o la modifiquen inconscientment, adopten un sistema fontic diferent que esborra parcialment el propi? Existeix una llei de Hebb a la inversa? Sembla ser que s; la ruptura i la substituci dels contactes sinptics es descriu detalladament a Nieto [1990]. A ms, donar tot el pes de laprenentatge, en aquest cas duna llengua, a les neurones piramidals o a subsistemes neuronals s subestimar altres cllules cerebrals poc estudiades, com ara els astrocits, que a ms de representar la bastida estructural per on les neurones emigren fins a situar-se al seu lloc, regulen la quantitat de li potasi que alliberen durant les seves transmissions elctriques, aix mateix sha descobert que aquestes cllules sn importantssimes per al metabolisme dels neurotransmissors: Fins ara, veniem contemplant la funci del cervell des del mirall de lactivitat neuronal, veiem en les propietats de les neurones una categoria superior a locupada pels astrocits. Els ltims treballs desmenteixen aquesta pretensi i demostren que les propietats dambds tipus de cllules es superposen bastant. Kimelberg (1989, p. 21)137
137-
a: NIETO [1990].
196
Hi ha una altra explicaci del creixement i lespecialitzaci neuronal que podria contestar en part aquestes preguntes. Es tracta del Darwinisme neural dEdelman. Gerald Edelman s autor de Topobiology, an introduction to
molecular embryology (1988) i de Neural Darwinism, the theory of neuronal group selection (1987) obres que pretenen lligar la fsica amb la
biologia de levoluci, i de Brigth Air, Brilliant Fire: on the matter of the

mind (1992) que suposa una teoria de la concincia ms general.
Tres sn les idees fonamentals en la teoria dEdelman. En primer lloc la noci de mapa, concepte que t molt a veure amb el de xarxa neural, com a zona de neurones que sinfluencien mtuament i que tenen certa especificitat per tal que estan connectades a una xarxa de cllules receptores dels nostres sentits (la retina, en el cas de la vista, per exemple). Un mapa neural, est connectat no solament a aquestes entrades sensorials, sin tamb a altres mapes, amb els que tamb interactua. Una segona idea s la de reentrada, segons la qual certes senyals circulen entre els mapes a travs de canals concrets poguent tornar al mapa dorigen. Aquesta idea va en contra de la linealitat en sentit ascendent del mdul fodori. Finalment, i sota el meu punt de vista, la idea ms atractiva dEdelman, s la de la selecci natural dels mapes. Podem tornar a les observacions biolgiques de Pulvermller i Schumann, aix com a la llei de Hebb; viem com unes sinapsis es reforaven i unes altres quedaven estancades en el seu desenvolupament, doncs b, Edelman proposa que aquestes observacions poden ser explicades en termes de competncia, ara b no ens hem de situar en el nivell de la neurona o de les seves sinapsis, sin en el dels mapes neuronals. Creure que es produeix una mena de selecci o mecanisme no determinat exclusivament per les ordres gentiques, explicaria per qu les persones cegues desenvolupen molt ms -des del punt de vista fisiolgic- les zones cerebrals del tacte, o les persones mudes i sordes ho fan respecte de la visi. Diverses investigacions, per, apunten cap a un determinisme en el
197
creixement neuronal molt ms important. Per exemple, Goodman [1981]138 ha investigat el creixement de les neurones en certs insectes i ha detectat uns mecanismes que guien el creixement dendrtic. Les neurones presenten uns cons anomenats de creixement que tenen uns filopodis o filaments exploratoris que examinen el terreny que envolta la neurona i la van guiant en el seu creixement tot detectant estructures moleculars molt determinades. Aquests camins qumics, com el que deixen les formigues, probablement sn determinats pels gens. Actualment saprofita el resultat daquestes investigacions per a fer crixer neurones de sangonera sobre circuits de silici tot seguint unes rutes determinades i fent que interactuin. Ara b, les tesis de Edelman resumides aqu no sn suficients per a explicar fenmens com el llenguatge, s ms, pensem que fallen precisament a lhora daplicar-les a aquest sistema. En primer lloc, el fet que els mapes hagin destar en contacte amb unes cllules receptores externes est en contradicci amb lexistncia del llenguatge intern. Edelman proposa que el llenguatge s fruit de la interacci entre diversos mapes i que pertany a una mena de conscincia superior, distinta a la concincia primria que est basada en imatges, sensacions i experincies de percepci simples. El llenguatge surgeix aparellat amb la conscincia que t lindividu de s mateix i amb la representaci simblica. Ara b, lexperincia ens demostra que algunes persones que no tnen conscincia de s mateixos tamb poseeixen llenguatge i que el domini dels smbols, lingstics en aquest cas, pot donar-se tamb sense una conscincia superior tal com demostren parcialment els productes denginyeria lingstica. El problema, com assenyala Searle [1996], s que tot laparell teric dEdelman no explica com es passa de lexplicaci funcional del sistema neuronal a lexplicaci funcional de la conscincia en termes de causalitat. Finalment citarem la teoria de Penrose sobre els fenmens conscients. Penrose situa tota explicaci dels fenmens cerebrals en una
138-
a: NIETO [1990], p. 8-17.
198
dimensi molt ms petita que els anteriors autors citats, en unes minscules estructures interiors de la neurona anomenades microtbuls i que estan involucrats en fenmens de tipus quntic. El problema metodolgic que planteja la teoria de Penrose s que no t suficient fonamentaci experimental. En primer lloc, perqu encara no es coneix suficientment el funcionament daquests microtbuls i en segon lloc perqu la mecnica quntica encara no ha arribat a la seva formulaci definitiva. La seva especulaci s, doncs, doblement agosarada. Potser el ms interessant de Penrose sigui la seva concepci no-algorsmica del funcionament mental fronterera en una mena dantialgorismitat militant que tractarem en la part matemtica daquesta Tesi. Zeki [1993] proposa que el fenmen de la visi (mdul al que constantment fa referncia Fodor bo i comparant-lo amb el lingstic) s indestriable de la comprensi: veure s comprendre, diu sovint. Aquesta comprensi s fruit del processament parallel de diferents caracterstiques de lescena visual (forma, color, moviment...) en parts concretes de lescora separades anatmicament. El seu model seria facilment traslladable al mdul lingstic: podriem dir que les diferents caracterstiques de lescena lingstica es processen en llocs diferents alhora i daquest treball parallel sorgeix la comprensi del llenguatge i, per tant, escoltar tamb s comprendre. La parallelitzaci explicaria les influncies morfolgico-fontiques, les sintctico-semntiques... Molts models computacionals del llenguatge (en aquesta Tesi en mostrem un -la Gramtica Categorial-) tracten la semntica i la sintaxi duna manera conjunta, amb peces lxiques que contenen informaci sintctica (per exemple verbs que exigeixen un determinat nombre darguments i dun tipus especfic). Per lexplicaci de Zeki aplicada al llenguatge xoca amb el fet de parlar, de produir. Si veure s comprendre i escoltar s comprendre, parlar esdev un procs ms complex: comprendres un mateix i fer-se comprendre. Vam iniciar aquest apartat citant unes paraules de Fodor segons les quals el mduls havien de tenir un correlat fisiolgic, citarem aqu unes
199
altres del propi Fodor, ms recents (1990), que expressen, en canvi la poca importncia que t per a ell aquest correlat fsic: El sentit en el que el
funcionalisme ha jugat un paper en el tipus de psicologia que a mi minteressa s el de qu pot donar-se un nivell de representaci o de construcci terica que saplica als organismes biolgics, per que no est especificat en termes biolgics.(1) Els estats mentals (per exemple lingstics) sinterpreten, ms b, com a unitats que poden ser definides apriorsticament. (2)139
139-
(1) Correspon a paraules textuals de Fodor en una entrevista de 1990 i (2) a paraules de Belinchon et al. [1992]. El parntesi de (2) s nostre.
200
201
1.2.8. PATRONS DE DISFUNCI ESPECFICS
Tesi: Existeixen pautes de deteriorament caracterstiques i especfiques, tant en els sistemes perceptius clssics com en el llenguatge. Daqu se segueix que aquestes pautes estereotipades demostren lexistncia de nuclis neuronals especfics. Anttesi: Les pautes de deteriorament no sn ni tan caracterstiques ni
tan especfiques com voldriem, cosa que ens fa pensar en lexistncia de nuclis neuronals de diferent extensi depenent de lindividu i, per tant, de condicionants tant gentics com ambientals. Per altra banda trobem una assimetria ms que notable entre lestereotip de les disfuncions sintctiques i lassistematicitat de les semntiques.
s aquest un dels punts ms curts a la Modularitat... -junt amb el segent-, per que presenta un inters no menor respecte dels altres, no noms pel que t dimportant en largumentaci general del llibre, sin tamb pel que fa el reconeixement explcit de les limitacions del model, doncs hom pot observar patologies selectives dels sistemes horitzontals (la memria, per exemple): no podem descartar la possibilitat delaborar models mixtes (pg 141). En sntesi, el pensament de Fodor parteix de la premisa prvia citada al resum inicial daquest apartat: que existeixen pautes de deteriorament caracterstiques i especfiques, tant en els sistemes perceptius clssics com en el llenguatge i que daqu se segueix que aquestes pautes estereotipades
202
Patrons de disfunci especfics.
demostren lexistncia de nuclis neuronals especfics (vegeu el punt anterior: arquitectura neuronal especfica). Hem de tenir present, abans de res, que aquestes pautes de deteriorament sn aplicables noms als mduls (sistemes verticals) i no pas al sistema central, en canvi, com hem dit, s a alguns sistemes horitzontals. Diverses experincies clniques referents a afsies, a oblits sistemtics de determinats significants o camps semntics, semblen involucrar els esmentats sistemes horitzontals com la memria [ens agradaria fer esment, en aquest punt, el segon captol de Sacks [1995] dagradable i sorprenent lectura on ens parla dun pacient seu que oblida sistemticament tot all que li succeeix des dels anys seixanta]. Altres processos, com la comprensi del llenguatge verbal, no semblen tenir una localitzaci massa concreta -tal com diem en un altre lloc daquesta Tesi-: Els processos de comprensi de frases [estan] associats a lessions de lhemisferi esquerre sense una localitzaci unitria (...) Ortiz [1995], p. 241. Sembla que seria un ideal prctic que aquestes pautes de deteriorament fossin realment tan exactes, tan perfectes, perqu el seu tractament tamb seria molt especfic, com en el pensament cartesi que recomana dividir el problema en parts ms petites per a la seva millor resoluci o comprensi. Si el cervell fos tan mecnic com un cotxe, la neurocirurgia seria bufar i fer ampolles. Ara b, pensem que, tamb des del punt de vista prctic, la discussi referent a qu els patrons de disfunci especfics impliquen lexistncia darquitectures neuronals especfiques no s molt profitosa contra el que pugui semblar. Per una banda, algunes disfuncions molt especfiques tenen una cura tamb molt especfica, per aix no s el gruix dels casos clnics.
203
Normalment, i sobretot en disfuncions de caire lingstic, els patrons de disfunci no sn tan especfics com voldriem. A continuaci veurem alguns esquemes despecificitat passant a discutir-los tot seguit. Un exemple ben sinttic de classificaci dalguns transtorns del llenguatge ens laporta Navarro140
LLENGUAT. ESPONTA. COMPREN. REPETICI DENOM.
COMPREN. LECTURA ESCRIPT. MOTORA SENSIT.
CAMP VISUAL
LLOC
BROCA
NF F
parafsica
RP A RP A A RP A RP
A A A A RP RP RP RP
A A A A A A A A
A A RP A A RP A RP
A A A A A A A RP
Hemiplegia
RP
N
ocasion. anormal
F
posterior inferior
WERNICKE
N
Parsia mnima Hemiplegia
RP
alteraci hemisens. Hemiplegia sensit.
T
posterior superior inferior fascicle arquejat Frontotemporoparietal
CONDUCCI.
F
parafsica
N A
GLOBAL
NF NF
ecollia
hemianxia (alteraci camp vis.) hemianpsia
FTP
MIXTA TRANSCORTICAL MOTORA TRANSCORTICAL SENSORIAL TRANSCORTICAL
Hemiplegia
F + pt
frontal + parietotemporal
hemisensitiva
NF
ecollia
Hemiplegia
RP
F
frontal frontal?
F
ecollia parafsia
Hemisensit.
hemianpsia
PTP
parietotemporal posterior
ANOMIA
RP
temporal mig
NF: no fluent F: fluent RP: relativament preservada A: alterada
Ara b, ens trobem, en quadres com aquest, amb dos clars problemes. El primer, de caire terminolgic, tant pel que fa la multiplicitat com la seva relativa imprecissi. Paraules com disglssia, dislxia, disllia, disfsia, aprxia... tenen un significat tan excessivament general que o b hom acaba fent subclassificacions o b per uns autors significa una cosa i per uns altres una altra. El segon problema s de tipus prctic, doncs sovint confonem all
204
que voldrem amb all que sesdev. El que desitgem s que les disfuncions siguin el ms especfiques possibles i localitzades per a una classificaci i un tractament acurat; una localitzaci que, en definitiva, fos estricta quant a la predictivitat dels efectes funcionals tenint en compte la causa fsica. Per els fets ens demostren que aquestes disfuncions tan puntuals sn les menors ja sia en quantitat com en qualitat. Els pacients que presenten una disfunci molt especfica (i noms una) sn buscats pels investigadors com un b preat i pot donar-se el cas del propi Wernicke, que fonamentava tota la seva teoria en dos casos, un estudiat clnicament per no patolgicament i laltre estudiat patolgicament per no clnicament. Caplan [1987], pg. 452.
o el del propi Broca: El fet s que la qualitat del seu cas original era efectivament molt dubtosa. All que Broca va aportar sembla ser una prova daquesta localitzaci en un moment en qu la comunitat cientfica estava preparada per a prendres seriosament aquest afer. Young (citat per Zeki [1995], p. 37)
s molt fcil trobar-se amb pacients que tenen una multiplicitat de smptomes que fan de la seva disfunci un cas nic; hi ha qui diu, en aquest sentit, que existeixen tantes afsies com afsics. El problema dels patrons de disfunci especfics t dues cares: les malalties de tipus neuropsicolgic que
140-
NAVARRO, Isabel [1995]: Comunicaci personal.
205
afecten al llenguatge poden ser molt indefinides pel que fa la seva causalitat -ja hem vist com dimprecs s el tema de lassignaci localitzacionista dels components del llenguatge- i implicar diversos components del llenguatge en un grau no massa determinat. En laltra cara podem trobar que aquestes disfuncions influeixen en altres camps de la cognici, mostrant-ne la seva interdependncia. Hem de tenir molt present que parlar de la interdependncia dalguns sistemes o el fet de compartir processos per a determinades tasques, com proposem aqu, no suposa lacceptaci de la massivitat (o equipotencialitat) de Lashley segons la qual moltes funcions cerebrals depenen drees molt extenses (poc localitzades) i que la disfunci daquestes es deu ms a la quantitat de zona afectada que no pas al lloc precs de lafectaci. En general podem esquematitzar tres posicions en les explicacions afasiolgiques. La primera la ja mencionada de Lashley dels anys cinquanta, en certa mesura seguida per Mohr lany 1978, que proposava una plasticitat cerebral global. Una postura diferent, per associable dalguna manera a aquestes s la de Vigotsky que afirmava que el llenguatge i la cognici sn en un principi fets diferenciats, per desprs, en la maduraci de lindividu, sintegren duna manera quasi b indissociables. El llenguatge es torna una manera de percebre la realitat (sistema dentrada fodori) i, si aix s cert, qualsevol pertorbaci en aquest sistema implicar una percepci tamb pertorbada del mn amb totes les seves conseqncies. La segona, del mil nou-cents vuitanta, es deu a Damasio i Damasio i s la que ms sadiu a la tesi modular: les disfuncions lingstiques sn molt precises pel que fa la seva simptomatologia i tamb la seva localitzaci. Els estudis de Damasio i Damasio, Naeser, Hayward i Kertesz semblen donar una bona base predictiva a la seva tesi. Malgrat tot, hi ha una tercera posici, la de Caplan, que queda molt ben recollida en aquestes observacions seves:
206
La noci de les funcions segueix essent vlida, per en un sentit diferent del que els terics li han concedit fins ara. Una determinada funci pot estar localitzada de manera detallada en un individu en una rea concreta de lescora perisilviana dominant, localitzada de manera igualment detallada en un altre individu en una altra rea i realitzada en una zona molt ms gran de lescora perisilviana en un tercer. (...) El reconeixement duna funci no t per qu estar representada difusament en el cervell si no est localitzada en la mateixa regi cerebral en tots els membres de lespcie. Podria tractar-se dalguna variaci en la localitzaci dels components del processament del llenguatge subjecta a influxes gentics i ambientals. (...) No podem arribar a la conclusi de qu un pacient tindr un determinat transtorn del llenguatge a partir de qu una lesi estigui localitzada en una determinada zona del cervell. Caplan [1987], p. 467-9 Afirmacions, les darreres, que matisen les de Fodor: Les patologies que pateixen els sistemes dentrada soriginen per lesions en circuits especialitzats. Fodor [1983], p. 140.
La matisaci de Caplan no desmenteix la teoria de Fodor, per. Dir que els sistemes modulars tenen assignats circuits neuronals especialitzats
207
no obliga a pensar que aquests siguin els mateixos en tots els humans. Ara b, el fet que en cada individu aquesta localizaci sigui relativament variable, ens ha de fer pensar tamb en un grau relatiu de menor influncia gentica en favor de lambiental. Si b la hiptesi de Lashley s ja histria i no sadmet en general lobligatorietat de disfuncions no lingstiques, de carcter general o central, associades a les lingstiques, el fet s que encara hi hauria un conjunt molt gran de pacients amb disfuncions lingstiques associades a no lingstiques pendents duna explicaci al seu cas: Els dinterpretaci cerebrals. (...) Els afsics de Wernicke de tipus dissemntic presenten conductes semblants a les del nivell preoperatori infantil, com una desorganitzaci conjunta dels camps semntics i de les operacions lgiques. Barraquer [1986], p. 210-1. En una lectura somera de manuals neurolingstic podem trobar una dicotomia bastant clara entre les disfuncions que impliquen alteracions semntiques i les que nimpliquen de carcter sintctic. Per el ms important s apreciar com les primeres gaudeixen dun estatus modular privilegiat respecte de les segones. Aquestes sovint es descriuen, com hem mencionat al pargraf anterior, lligades a disfuncions de caracter visual o de carcter lgic, mentre que les sintctiques es presenten ms localitzades i distintes. pacients gests amb afsia es que
comporten significativament pitjor en les proves dels simblics qualsevol altre grup dindividus amb lesions
208
Hem danar molt en compte de no confondre les implicacions que pot tenir la disfunci del subsistema semntic respecte daltres sistemes cognitius, amb les tesis de Goldstein -molt lligades a lantifrenologisme de Flourens de principis de segle- que relacionen lafasiologia amb un dficit ms aviat generalitzat del sistema cognitiu. Incls en casos desquizofrnia i altres psicosis tampoc podem fer aquesta generalitzaci, doncs es fa molt difcil contestar a la pregunta formulada per Belinchn [1992], p. 757: En quina mesura es pot defensar (...) la hiptesi de qu les alteracions esquizofrniques del llenguatge, en el pla gramatical, constitueixen meres conseqncies dels dficits en la conceptualitzaci dels missatges? La nostra proposta no va en aquesta darrera direcci. Evidentment que acceptem el fet que els trastorns psicolingstics no tenen perqu ser causa o efecte a priori duna disfunci cognitiva general. Per constatem el fet que hi ha certa permeabilitat, certa connexi entre determinats fets psicolingstics i daltres de tipus lgic o gestual concrets i no pas generals com veurem en la darrera part daquesta Tesi.
209
1.2.9. SEQENCIALITAT ONTOGNICA
Tesi:
Tot individu adquireix el seu llenguatge natural seguint unes etapes
determinades. Aquestes etapes, donat que sn fixes en totes les cultures i en totes les persones, no vnen determinades per lambient sin per la crrega gentica. Anttesi: El llenguatge no es presenta com a un fet unitari pel que fa la
seva seqencialitat. Si b sassoleix en un grau sorprenent dins letapa dedat compresa entre els zero i els set anys, tamb s cert que no hi ha una simetria ontognica entre els subcomponents; algun dells, com la semntica pot adquirir-se i modificar-se de manera quasi illimitada.
1.2.9.1. Definici
La seqencialitat ontognica del llenguatge s el fet que ladquisici daquest passa per uns estadis ms o menys definits. Aix mateix succeeix, segons Fodor, amb tota la resta de sistemes dentrada, com la visi o laudici. Lexplicaci s biolgica: els sistemes dentrada necessiten un temps de maduraci, temps que ve determinat genticament ms que no pas ambientalment. Dos sn, en general, els corrents explicatius de lontognesi del llenguatge en lactualitat. Per una banda el genetista del paradigma chomsky i per laltra el connexionisme de Rumelhart, Mc Clelland, Pinker, Prince... que basen lelaboraci del sistema formal lingstic en la detecci per part de lorganisme de ratios estadstiques en les emissions percebudes. Des de la perspectiva fodoriana, lontognesi sembla buida de sentit; el llenguatge apareix i prou. El fet que aparegui de la manera com ho fa -pautadament- ens indica que s innat, automtic, etc. Pensem que trobar el 210
Seqencialitat ontognica.
sentit, el perqu de laparici del llenguatge ens pot donar pistes no solament de com sadquireix sin tamb de si la seqencialitat en el llenguatge s un fet tan autnom com pretenen. El llenguatge no noms necessita uns mecanismes (inductius o deductius, subsimblics o simblics) interns al propi nen/a, sin que necessita tamb una experincia interactiva per a desenvolupar-se, una experincia que, en certa mesura, poseeix sentit per al nen/a abans incls de ser compresa lingsticament. Quan el llenguatge no es produeix en aquest context, en qu el nen/a est implicat de forma activa, aquest no ladquireix. Belinchn et al. [1992], p. 159.
Aquest pargraf ens mostra una posici funcionalista en front del formalisme fodori. Ens sembla que pensar si s abans el sentit que la forma pot tenir diverses solucions: o b afirmar-ho, o b mantenir el contrari o, el que pot ser ms interessant i plausible, veure si sentit i forma sn tot un. Per a Bruner, a qui hem tractat en una altre lloc daquesta Tesi, la interacci social i les necessitats especfiques del nen disparen els mecanismes creadors del llenguatge i li donen forma. Aix explicaria la seqencialitat semntica de les alocucions humanes, des duna mena degocentrisme, passant per la pura deixi i ls primerenc dels papers temtics (agent, instrument...), fins a la narraci completa i ordenada. Malgrat tot, els aspectes ms formals del llenguatge semblen tenir una gnesi, per una banda ms rpida, cosa que ens fa pensar en un lligam ms estret respecte de la gentica, i per laltra ms independent respecte daltres capacitats humanes -com la numrica- que semblen puguin tenir alguna relaci amb les darreres fases de ladquisici de la semntica.
211
Abans dendinsar-nos en aspectes concrets de la seqencialitat ontogncia tractarem aqu la qesti filogentica. Sperber, Dennet i altres filsofs del llenguatge apuntaven com a fonamental i definitori del llenguatge hum lestratgia intencional segons la qual Un requisit important pel
desenvolupament (filogentic i ontogentic) del llenguatge s la possessi duna intencionalitat de tercer ordre, s a dir, la capacitat datribuir a altres individus estats mentals que es refereixen, al seu torn, als estats mentals propis (...) jo s que ell sap que jo s que...141 Premak pensa que aquests mecanismes dassignaci dintencions van ser un prerrequisit per a laparici del llenguatge. Nosaltres creiem que aquesta filognesi pot extrapolar-se a lontognesi i que no podem parlar de llenguatge en el nen/a fins que no es domina aquesta capacitat. Encara ms, ens neguem a considerar llenguatge hum cap sistema simblic que no contempli aquest aspecte social-funcional. Els set punts de Pinker i Bloom142 referits a lorigen del llenguatge i que tot seguit resumim sensorren si no tenim en compte all expressat suara: 1- Totes les societats humanes tenen un llenguatge de complexitat similar. 2- Tothom aprn el seu llenguatge molt depressa. 3- Pot haver llenguatge fluit sense una capacitat cognitiva sana i viceversa. 4- Alguns danys poden afectar noms a determinats subsistemes lingstics i no als altres.
141142-
BELINCHON [1992], p. 177 i ss. (el parntesi s nostre). Citats a BELINCHON [1992], p. 165.
212
5- Pot haver influncies gentiques en trastorns especfics del llenguatge. 6- Les capacitats lingstiques es relacionen amb zones especfiques del cervell. 7- Els sistemes demissi i percepci del llenguatge hum tenen aspectes especfics de disseny, relacionats amb lespecialitzaci per al llenguatge de lespcie. Sn set premises que no contesten una pregunta fonamental: i tot aix per qu? Sembla que parlem del llenguatge com un efecte, un producte ontolgicament similar a lorientaci del polze en la m humana. Si pensem que lexistncia del llenguatge t un perqu ms substancis que lexistncia de molts altres rgans de carcter purament fisiolgic, llavors ens adonarem que bona part daquestes premises no tenen massa sentit. Si el llenguatge s un fenomen comunicatiu, la primera afirmaci ser una tautologia, doncs societat s comunicaci i les societat humanes tenen una complexitat similar. Respecte daquesta darrera afirmaci, fora curis poder estudiar societats de diferent complexitat per tal desbrinar si llurs llenguatges tenen tamb un grau de complexitat diferent respecte de les altres. Per abans haurem de resoldre la segent qesti: quin s el barem de complexitat social? En qu ens basem per establir la major complexitat? mutatis mutandis donats dos llenguatges naturals, qu ens permet dir que el primer s menys o ms complexe que el segon? La quantitat de morfemes, potser? La temptativa de respondre aquestes preguntes ens llena fcilment fora del discurs cientfic i ens fa caure en els mals de lenges que denunci Tusn. La segona, una necessitat biolgica general; fins les espcies ms allunyades dels primats aprenen a comunicar-se tant (o ms rpidament) que els humans, al marge de qu llurs llenguatges tinguin major o menor complexitat, la velocitat daprenentatge s una qesti relativa: per al microsistema cognitiu de labella, la complexitat de la dansa del sol pot ser molt alta i no solament s una qesti instintiva aliena a laprenentatge, com ho demostra ladquisici dels
213
diversos dialectes dels xiulets dalguns ocells europeus que han estat canviats artificialment de zona143. Els punts tres, quatre, cinc i sis tamb desestimen la finalitat ltima del llenguatge. De vegades oblidem que frases que no tenen massa sentit en el llenguatge dels oligofrnics, desprs de conixer en profunditat el mn vital i mental del pacient, somplen de significaci. El punt set genera automticament la segent pregunta: per qu no tenim, si s tan important, rgans lingsticament primaris? per qu fem servir rgans de la respiraci, la degluci, la mastegaci... per a fins lingstics i no tenim uns de propis i distintius per a comunicar-nos? Retornem a lorigen daquest captol: lontognesi. Vegem, en primer lloc, si el llenguatge est lligat, en tant que mdul a un perode crtic.
1.2.9.2. El perode crtic.
Qu s el perode crtic? Pot assumir-se que el llenguatge respon com un fet unitari a un determinat perode crtic, ateses les dades generativistes de caire biolgic (que situen el perode crtic a lentorn dels set anys)? El perode crtic s el moment dins el qual un organisme desperta un mecanisme biolgic-gentic relacionat amb unes dades sensorials, s una porci de temps molt concreta. La teoria del perode crtic representa un lligam entre all que hom suposa gentic i all que hom suposa aprs, s, potser la sntesi fruit duna tesi innatista i una posterior anttesi conductista. Kalil (Nieto [1990], op. cit. p. 28) dna una explicaci biolgica del perode crtic:
143-
AKMAJIAN et al. [1984].
214
Sha
discutit
si
els
gens
controlen tots els aspectes de la maduraci de les neurones (...) Els perodes crtics podrien ser fases en les que neurones joves damplies zones cerebrals comparteixen les caracterstiques moleculars que permeten als centres daprenentatge modificar, de forma indefinida, les seves connexions neuronals. Els genetistes atorguen una clara preponderncia a tot all que lsser neonat presenta abans de la seva interacci amb el mn, amb el medi. Per exemple, la nostra capacitat per a determinar una forma sobre un fons, tan estudiada per lescola de la Gestalt. Els conductistes donen la major importncia a all aprs, com ara Skinner, que veia en la seva teoria la base de la llibertat de lhome, en contra del determinisme dels gens. Pels innatistes la cronologia en qu es presenta el llenguatge respon a certes restriccions maduratives innatament especificades (potser latents, esperant la finalitzaci de la mielinitzaci neuronal). s curis advertir, en aquest sentit, que en defensa de la llibertat de lhome shan utilitzat les mateixes dades per a defensar el contrari; Skinner afirma que tots som iguals perqu com que som com un llibre en blanc en el moment de nixer; Fodor afirma que tots som iguals perqu tots venim amb idntica crrega gentica, com si fssim un libre amb totes les pgines importants ja escrites en el moment de nixer.
A grans trets, les explicacions sobre la limitaci del perode daprenentatge de la llengua materna (i hi ha qui ho aplica tamb a ladquisici de segones llenges) es poden resumir aix144:
144-
PULVERMLLER i SCHUMANN [1994].
215
1- Els aprenents de la llengua estan ms motivats quan sn petits que quan sn grans; la motivaci explicaria perqu hi ha diferncies en el grau daprenentatge duna segona llengua en gent adulta; els ms motivats ho aconseguirien abans, entenent la motivaci en un sentit ampli, per exemple inconscient i dintegraci al grup social145 o, per exemple, per un medi familiar propici; Pulvermller [1994] cita els casos de nens que creixen en un ambient bilinge, que tenen una major competncia en la llengua dels pares que en laltra, o un cas encara ms interessant; el fet que els germans ms grans en lesmentat entorn bilinge esdevinguin ms bilinges que els germans ms petits, que es decanten per una de les llenges amb ms fermesa o incls en situacions en qu el nen tria entre la llengua del pare i la de la mare i en aquella famlia sacaba parlant majoritriament la llengua imposada pel nen/a. 2- Els nostres mecanismes dadquisici del llenguatge innats actuen amb preferncia en una determinada edat, havent de competir amb altres sistemes fora daquesta edat. 3- La maduraci cerebral, sobretot en la creaci de la capa de mielina al voltant de les neurones que es produeix en les primeres etapes de la vida i que fa que un cop realitzada la mielinitzaci la informaci de caire lingstic sigui ms difcil demmagatzemar. Pulvermller proposa un sistema explicatiu bifactorial segons el qual el parlant pot estar motivat [+ m] i a ms pot estar equipat biolgicament per a la gramtica [+ g], daquesta manera, en arribar al mn ens trobariem en una situaci ideal [+ m; + g], i la resta de possibilitats combinatries: [- m; - g], [+ m; - g], [- m; + g] servirien dexplicaci per als diferents transtorns o discapacitats per a ladquisici de la llengua. Per exemple [- m; + g] correspondria a nens que es troben en una situaci ambiental de bilingisme i que refusen laprenentatge duna de les dues llenges (obviament per
145-
Vegeu el cas citat a lapartat dobligatorietat.
216
laltra seran [+ m: + g]). Aquesta formalitzaci de Pulvermller pot enriquir-se tenint en compte el grau de motivaci o de predisposici biolgica [3 m; 6 g], per aix implicaria complicacions metodolgiques, sobretot pel que fa el mesurament. La imatge grfica que se sol oferir en la majoria de literatura sobre el perode crtic s la de K. Lorenz seguit per un estol dnecs petits per correrols i banyant-se en la seva piscina amb ell. Es va comprovar que en nixer aquestes aus, segueixen la figura mbil primera que veuen, sia animal o persona, per no solament aix, sin que aquest instint, per anomenarho dalguna manera, noms sactiva durant les primeres setanta-dues hores posteriors a leclosi de lou. Passat aquest perode crtic si, per exemple, allavem les aus durant setanta-tres hores sense que veiessin res des del naixement, els necs no seguirien a ning. Fins i tot es demostr que el perode crtic era finssim i que depenia duns minuts noms, que vora les setanta-dues hores i cinc minuts el perode crtic es tancava146. Estudis daquesta mena no es poden realitzar en nadons humans obviament per raons tiques, per el fet s que entre els psiclegs es treballa amb la hiptesi de qu no s bo de separar el nad de la mare en les hores posteriors al part, tal com es venia fent fins ara per tal que la partera pogus descansar. El problema estriba en determinar si existeix perode crtic per a les diverses facultats humanes. La concepci biolgica del llenguatge, representada per Lenneberg [1968], sembla apuntar cap a la concreci del perode comprs entre els marges 15 mesos i la pubertat; ms enll el cervell deixa de desenvolupar-se de la mateixa manera com ho havia fet i es bloquegen certs aprenentatges. El cert s que en el llenguatge semblen existir perodes crtics diferents per a cada component de la gramtica i potser per a alguns ni existeixin. Rondal [1997] fa notar que quan parlem de periodes dadquisici del llenguatge s preferible referir-se exclusivament a
146-
Les dades sn extretes de J. A. Rondal (comunicaci personal).
217
la morfosintaxi, doncs la cognici (la intervenci del sistema central) s necessria per tal que els aspectes conceptuals (semntics) es desenvolupin.. Rondal diferencia dos grans components lingstics: els aspectes computacionals del llenguatge147 representats per la morfosintaxi i la fonologia i els no-computacionals: semntics i pragmtics. La fonologia, segons el professor francfon, tindria un perode crtic comprs entre el naixement i els set anys (edat cronolgica, no mental). Aquesta afirmaci es basa sobretot en les dades dels estudis sobre ladquisici de segones llenges, molt ms efectiva dins aquest perode que fora dell. La morfosintaxi bsica comprendria un perode potser ms extens, cap all els dotze, tretze o catorze anys. Rondal proposa un perode crtic per a la semntica i la pragmtica no tan estricte: fins als vint mesos amb una notria importncia -donat que el nen o nena s ms receptiu a la interacci-, per encara obert durant la resta de la vida. Arribat a aquest punt es fa necessari un afegit a la teoria del perode crtic en ladquisici del llenguatge. Les dades del que anomena component no-computacional del llenguatge, aix s, la semntica i la pragmtica, ens fan corregir la definici de perode crtic. O b el tema del perode crtic s una qesti de grau; que se centra en un temps, per que pot anar ms enll daquest temps afeblint-se, fet que contradiria la tesi extreta de les observacions del comportament dels necs i que vindria determinat per la possibilitat dadquirir determinades competncies comunicatives relacionades amb la semntica fora dun determinat perode cronolgic, o b hi ha la possibilitat que altres mecanismes adquireixen la funci daquells que han tancat portes148. Hem esmentat la impossibilitat dexperimentar amb persones, per hi ha altres fonts dinformaci al respecte. Sn els malhaurats casos de nens i nenes allats (estudiats, per exemple per Curtiss i Newport). Les persones allades durant letapa en qu se suposa que lorganisme configura la seva
147148-
Ms endevant discutirem la computacionalitat de cada sub-mdul. Com en els cecs, que assoleixen una major competncia auditiva, olfactiva o tctil.
218
estructura neural pel que fa el llenguatge, grcies per una banda a la gentica, per per laltra a la interacci amb altres parlants, han estat tractats i estudiats per psiclegs i logopedes que els han intentat densenyar a parlar i a comunicar-se per signes. Els fets semblen demostrar all que diu Rondal; que costa molt dadquirir els aspectes fonolgics i de morfosintaxi (els costa formular subordinades i de controlar el temps verbal), per en canvi adquireixen bastant de lxic i entenen prou b. Un altre tipus de casos per a lestudi de la dissociaci en el perode crtic de determinats elements del llenguatge (fonologia, morfosintaxi i lexicosemntica i pragmtica) s el que correspon a sords de naixement que, b per operacions, b espontniament, recuperen loda. Rondal [1996] cit el cas dun home que cap els trenta anys, desprs de tota una vida de sordesa, recuper laudici. Aquesta persona ho va aprendre tot fora b, excepte la fonologia i la morfosintaxi, que semblava telegrfica. Aquest cas, per, al meu entendre, no serveix per a una bona argumentaci, ats que aquesta persona -cas que no coneixem de primera m- segur que ja tenia una competncia pragmtica i semntica bona assolida mitjanant altres mecanismes -gestuals, sentn- ms o menys formalitzats.. La tesi de Rondal s que noms alguns aspectes del llenguatge responen a un perode crtic definit, i que la semntica i els aspectes informatius poden desenvolupar-se ms enll de la pubertat, incls en persones amb Sndrome de Down, tot i que ms lentament. Si el perode crtic determina una etapa en la qual lorganisme posa en funcionament uns mecanismes implementadors de capacitats, cal ser prudents a lhora de decidir si lelaboraci de les capacitats sha clos a causa del final del perode crtic o hi ha altres factors extrnsecs. Si de zero a set anys adquirim un llenguatge natural -en una formulaci barroera de la hiptesi-, es deu a qu hi estem programats genticament o, si volem usar el llenguatge de ltica, deterministament-. La tesi de Rondal , segons la qual, recordem-ho, noms hi ha perode crtic per al component computacional (fonolgic i morfosintctic -segons ell-), estipula que la semntica es va
219
adquirint fins al final de la vida i que lestructuraci dels camps semntics es pot anar modificant contnuament (amplificant-se o afinant-se, per exemple). La prdua o degeneraci del component semntic no es deuria, doncs a la conclusi dun perode crtic, sin a factors extrnsecs, com ara la motricitat muscular. Aquests factors extrnsecs a la capacitat lingstica lafecten en molts sentits. Els avis veuen mermada la seva actuaci verbal per prdues de memria, manca de motricitat bucal o farngea, Alzheimer... Observant els esmentats factors, que anomenem extrnsecs, sens fa difcl de rebutjar la idea de qu factors tamb extrnsecs modifiquin el perode crtic, tant per ajudar-lo com per entorpir-lo; que els mecanismes dadquisici del component fontic o morfosintctic duna primera llengua saturin no noms perqu shan daturar (altre cop el determinisme) sin tamb perqu hi ha altres mecanismes en competncia per a ls de lenergia o la massa cerebral, per exemple. Fixem-nos en com la necessitat pot suplir o condicionar lexplicaci del desenvolupament automtic, mecanicista, determinista de la competncia comunicativa: En els primers anys de vida el nen o la nena no tenen tanta necessitat dutilitzar el llenguatge com en anys posteriors, els pares, el seu entorn social, es volca en ells i abans de qu tinguin gana o fred ja estan alimentats o abrigats. La mare o el pare interpreten els plors i acaba coneixent-los, sabent si sn plors de gana o de dolor de panxa. A ms de les limitacions motrius de laparell fonatori, els infants tenen una ajuda extra dels seus possibles interlocutors que fa prescindible ls del llenguatge. Aprenen abans a entendre que a parlar: Molts autors dedicats al
desenvolupament del llenguatge concorden en qu els nens entenen la paraula parlada abans de qu veritablement puguin utilitzar les paraules per s mateixos. Gardner, M. [1987] 220
A mida que lentorn social samplia, des de la unicitat de la mare passant per la inclusi dun nou interlocutor (el pare) fins a un grup ms o menys ampli (germans, cosins, la llar dinfants...) la necessitat del llenguatge tamb es fa ms important, la relaci mare-fill/a tan estreta, tan ben compenetrats es complica amb altres ssers que no ens entenen tan b, apareixen nous espais ms enll del metre i mig que dominen els nadons, espais que inclouen ms objectes, altres nens que poden ser aliats de joc o competents en la possessi de joguines, necessitat de referncies passades o futures, etc. El llenguatge, vist des daquesta perspectiva en certa mesura propera a Bruner [1983], s fruit dun programa gentic que es va assolint seguint un calendari relativament estricte (estadis piagetians, per a molts psiclegs) acompanyat de migracions neuronals, mielinitzacions, lateralitzacions genticament determinades... per que respon tamb a unes necessitats del propi usuari. Molts de nosaltres tenim parents que han marxat a Argentina ja de grans i han tornat amb accent argent; o, sense anar ms lluny, reporters de TV3 que treballant a Itlia o Frana retransmeten les seves crniques amb un marcat accent del pas. La necessitat dintegraci social, de ser reconegut com a igual en la conversa, de pertenena a un grup -necessitat ms o menys conscient-, marca el seu llenguatge. Hom pot pensar que aquests canvis no sn substancials, per, al nostre entendre ho sn tant que poden arribar a modificar lestructura duna llengua. Com, si no s aix, evolucionen les llenges?149 Canvis que es donen fora del perode crtic i que afecten a qualsevol component del llenguatge, computacional o no. Mitjanant unes grfiques podrem observar la relaci entre ledat i larticulaci efectiva dels nens, entenent per articulaci efectiva la quantitat de paraules que hom pot entendre del discurs del nen o la nena150:
149150-
Vegis el cas dels parlars hispans dels pasos propers a Estats Units Dades de les grfiques extretes de GARDNER [1987].
221
100% 90% 80% 70% 60% 50% 40% 30% 20% 10% 32% 26% 57% 63% 89% 93%
100% 89%
88% 77%
12
18
24
30
36
42
48
54
60
66
72
McCarthy [1933] Wellman et al. [1931] Shirley [1933]
Les dades de McCarthy i Wellman, fruit dels estudis fets als anys trenta, demostren que el llenguatge verbal dels nens i nenes t un increment espectacular -es fa ms clar i ms abundant: dades qualitatives i quantitatives- en el marge (perode crtic?) 24-36 mesos. Entre els 12 i 18 mesos les vocalitzacions incomprensibles assoleixen la mxima freqncia, als vint mesos tenen un nivell baix i cap els vint-i-quatre mesos arriben a un deu per cent. Entre els dos i tres anys es desperten altres habilitats cognitives i socials, que en forma de grfiques i superposades a lanterior donarien tamb aquest increment. El problema s que les relacions amb el medi pel que fa el llenguatge han estat tradicionalment ms estudiades i sn relativament ms fcils de quantificar que daltres.
222
La connexi matemtica Gradients de modularitat.
Havem dit anteriorment que el propi Fodor admetia un cert gradient de modularitat. Ara b, el gradient de modularitat pot ser ents de moltes diverses maneres. El gradient de modularitat pot ser determinat per comparaci. En primer lloc, podem pensar que un domini s ms modular que un altre si respecta un major nombre de condicions de la llista dels nou criteris fodorians. En segon lloc, tamb podem pensar que un domini ser ms modular si les condicions esmentades sn respectades amb ms fermesa. Tamb s possible considerar la gradaci dun mdul sense comparar-lo amb cap altre sin respecte del seu propi desenvolupament. Si pensem que ve determinat genticament, per tamb influenciat pel medi, llavors ha de passar per uns estadis o perodes crtics, cosa que voldr dir que el mdul pot trobar-se ms o menys desenvolupat respecte dun hipottic estat final. Una altra manera de tenir en compte la gradaci modular consisteix en considerar els diversos submduls que pugui tenir, si b la noci de submdul ens sembla una mica contradictria. La contradicci ve donada pel fet que si un mdul s quelcom autnom, llavors es fa difcil pensar en la seva pertinena a un ens superior, que, per definici, no el deixa ser autnom, sin que el lliga a altres submduls almenys en una relaci de coopertinena. Esquemticament:
223
MDUL 1
MDUL 2
Sub. A
Sub. B
Sub. D Sub. E
Sub. C
Sub. F
el submdul A s menys autnom respecte de B que respecte de D. La diferncia en el grau dautonomia pot prendres com si fos una diferncia en el seu grau de modularitat. Diu Carston [1988]: Assumint que la modularitat s correcta en general, fins a quin punt sn modulars els propis mduls? Per exemple, hi ha mduls preparats per a la percepci del color, lanlisi de les formes, el reconeixement facial, etc. en el mdul visual? i per a lanlisi fonolgica i sintctica en el sistema daducte del llenguatge?
Els dos segents captols daquesta Tesi sn una resposta negativa a la qesti de si el llenguatge s estrictament modular. En primer lloc tractar sobre la influncia del raonament numric, matemtic, algbric, lgic... central, al cab i a la fi, en el prets mdul lingstic i, desprs, en el captol tercer, la influncia del llenguatge no verbal com a demostraci de la complementarietat o intrusisme que es produeix entre els mduls verticals.
224
La connexi matemtica
225
2. LA CONNEXI MATEMTICA
Les tres fronteres matemtiques: -la frontera interna o la forma algbrica del llenguatge -la frontera externa o la forma lingstica de la matemtica -la frontera indeterminada o la no linealitat matemtica del llenguatge: indeterminisme i caos.
226
La connexi matemtica
227
La computaci constitueix un model literal de lactivitat mental, i no pas una simulaci de la conducta. Pylyshyn [1984] 2.0. INTRODUCCI La relaci entre la computaci i el llenguatge es pot estudiar des de moltes perspectives. Dues semblen ser les ms generals dins el camp cognitivista. Hom pot pensar en la computaci en el seu sentit ampli, com en la nota inicial de Pylyshyn. La computaci es mostra com un un modus
operandi de la nostra ment que determina qualsevol procs. Utilitzant la
terminologia informtica; un sistema operatiu del nostre ordenador, sistema operatiu que han dusar tots els programes (programes de dibuix, de processament de textos, fulls de clcul...). Tamb podem pensar en la computaci des del seu vessant purament matemtic, de clcul, separat daltres sistemes. Aquesta separaci de la matemtica respecte daltres sistemes correspondria amb el sentiment general popular que pot ser resumit amb aquella tpica expressi ser de cincies o de lletres, lligada a una tradici acadmica occidental que divideix els alumnes en tres grups: els que dominen les matemtiques o la llengua, els que dominen les matemtiques i la llengua i els que no dominen ni una cosa ni laltra. La computaci pesentada aix respon a dues concepcions distintes. Alhora, en la primera delles podem tenir una doble interpretaci: per una banda, com a suport general del raonament. Per laltra banda, tamb podem pensar, com detallarem ms endavant, en diferents tipus de computaci; una especfica per a cada facultat mental.
228
En els treballs de Fodor, sembla que la primera interpretaci de la computaci correspon al llenguatge del pensament i la segona concepci de la computaci correspon al sistema especfic de regles que utilitza cada mdul per a traduir la mera sensorialitat a aquell llenguatge del pensament: La reproducci de missatges en formes ondulatries i viceversa s indirecta: les formes missatges ondulatries mitjanant semparellen computacions amb dun
nombre de representacions intermitges. Fodor [1975], p. 125. La computaci s una qesti no solament de formalismes de caire sintctic, sin tamb semntic. Tot i que el primer programa chomski t al darrera el formalisme matemtic exclusivament sintctic heretat de Post i, en certa mesura tamb de Hilbert, la major part de les recents teories lingstiques es basen en formalismes gramaticals que incorporen un component semntic formal -i per tant computacional- que o b opera en parallel amb les regles sintctiques o b ns indestriable. La lgica mateixa, que sembla sintaxi pura en els seus primers graons -lgica de primer ordre- necessita la seva part dinterpretaci semntica en estadis ms avanats; des de la simple introducci dels quantificadors, fins arribar a les referncies a models via valors de veritat. Partee s autora duna muni darticles sobre la formalitzaci matemtica del llenguatge, uns articles que han desembocat en un manual,
Mathematical Methods in Linguistics [1990], realitzat conjuntament amb
Ter Meuler i Robert Wall, especialista en els treballs del malhaurat Montague. Ara b, tots els estudis sobre formalitzaci tenen poc sentit si al darrere no hi ha alguna teoria ms o menys explcita sobre qu s el llenguatge natural i quina relaci pot tenir amb aquesta formalitzaci (metafrica, descriptiva, utilitarista, predictiva...). En aquests termes, el seu article Semantics-Mathematics or Psychology? de lany 1979 suposa una
229
formulaci clara del seu posicionament respecte de la formalitzaci i llurs limitacions. Partee divideix els estudis sobre semntica en dos grans grups: els que consideren que la semntica s una part de la psicologia (Chomsky) i els que consideren que la semntica -i les altres parts del llenguatge- sn components de la matemtica (Frege, Montague...). Els esmentats grups no representen dues posicions irreconciliables perqu una teoria psicolgica pot ser expressada en termes matemtics; aix gaireb s un axioma en Cincia Cognitiva. El major gruix de literatura sobre les limitacions matemtiques formals respecte de la semntica locupa el tema de la referncia pronominal (i els noms propis) i les creences, ja que la primera depn dun model particular del mn, un model que varia segons el context i les segones impliquen alguna mena de relaci entre el parlant i un model que no pot definir-se en termes de veritat-falsetat. Aquestes limitacions queden molt ben recollides en larticle de Lewis Language and Languages151. El seu raonament s de caire marxista; proposa com a tesi que el llenguatge s quelcom (una funci) que assigna significats a cadenes de tipus de sons152 i com a anttesi una definici fenomenolgica del llenguatge segons la qual aquest s un fet social, racional i volitiu. Com clarament veiem, la tesi s de carcter matemtic i lanttesi, psicolgic. La sntesi daquests dos estadis s de tipus grice, basada en la confiana en el bon s del sistema per part del parlant. Com lligar el sentit grice del llenguatge amb el matemtic? En primer lloc, no s possible una situaci de creena si no es defineix un llenguatge possible per a transmetre les idees i creences:
151152-
GEIRSSON [1990], p. 134 i ss. Mostrarem en els propers captols com aquesta tesi de Lewis t una formulaci clara en la Gramtica Categorial.
230
entitat que pugui ser usada per una poblaci humana pg. 139 op. cit. i aix exigeix una estructura de carcter formal per a aquesta entitat evidentment humana (psicolgica). Aquelles limitacions suara esmentades que feien referncia als dectics i a les creences, per Lewis, poden sser solucionades a travs dun sistema de models variables o mns possibles en els quals podem aplicar la funci de veritat-falsetat (assignaci de significat a uns sorolls). En aquest sistema lambigitat no s ms que lassignaci no dun significat sin dun conjunt finit de significats alternatius. A ms, lassignaci de valors de veritat a una frase ha de tenir en compte un concepte formal de gramtica que expliqui els nivells previs a la conformaci final de la frase: el fonemes, morfemes... Una gramtica g s una tripleta que comprn: (1) un lexic gran per finit de constituents elementals emparellats amb signifcants; (2) un conjunt finit doperacions combinatries que construeixen constituents ms llargs mitjanant la combinaci de constituents ms petits i derivar un nou significat des dels significats primitius i (3) una operaci representacional que apliqui constituents a cadenes de sons153 En un altre lloc daquesta Tesi hem discutit la visi composicional del llenguatge a travs del pragmatisme, per el cert s que el gruix del llenguatge, almenys aquell que aprenem fins als set anys s de caire composicional i que aquests efectes pragmtics poden afegir-se a posteriori, tant pel que fa els estadis dadquisici del llenguatge com de processament
231
de loraci. Ara b, el tema de lassignaci de significats a determinats smbols a travs duna gramtica, que hem dit que era la base de tot llenguatge natural, sembla casar ms b amb la visi matemtica de la semntica que amb la psicolgica. Aquesta preferncia s palesa en la confrontaci de quatre grans investigadors: Turing, Searle i el matrimoni Churchland. Alan M. Turing, a lany 1950, es propos de respondre a la pregunta: poden pensar les mquines? Per a aconseguir respondre-la plantej el segent experiment: si una persona no pot decidir si una resposta li ha estat donada per una mquina que segueix un algorisme adequat o b per una altra persona, llavors podem concloure que aquesta mquina pensa. Darrera dun exemple com aquest rau una concepci particular del que s el pensament o la intelligncia, entesos com a una capacitat per a computar smbols amb un nombre limitat de regles, una concepci que deixa poc lloc a la metafsica i que corre molt aparellada amb el conductisme daleshores i amb la creena en lomnipotncia futura dels ordinadors. Turing afirmava en aquest sentit que no hi ha cap ms manera de saber si una entitat pensa o no que si no s pertanyent a la mateixa classe dentitat; no podem saber si una mquina t sentiments -depressions, angoixes, alegria, etc.- perqu no podem ser nosaltres mateixos una mquina: lnica manera de saber que una persona pensa s essent una persona154 Tamb hi ha una certa concepci mecanicista (De La Mettrie) de lhome: si lhome es comporta com una mquina, llavors les mquines es comporten com un home:
153-
GEIRSSON [1990], p. 143.
232
si per mquines entenem un sistema fsic capa de realitzar certes funcions (...) llavors els humans som mquines biolgiques155 diu Searle. Turing creia que si lordinador pot fer-nos pensar que pensa, llavors s que pensa. Aquestes idees foren reutilitzades trenta anys desprs per Searle, que oferia una metfora per a explicar que la utilitzaci de smbols mitjanant regles no implica ni la comprensi daquests smbols -com s s el cas dels humans, almenys pel que fa als smbols terminals de la gramtica- ni, a un nivell ms general, lautoconscincia destar utilitzant un sistema, destar usant el pensament, de tenir pensament. s ja clssic el seu exemple de lhabitaci xinesa. Dins lhabitaci hi ha una persona que t un llistat de regles -algorismes- per a respondre acuradament amb unes targetes a les preguntes en xins que tamb se li formulen en targetes. La persona que li entrega les targetes pot concloure que sest relacionant amb un xins, encara que lent, doncs respon correctament a les preguntes. Ara b, sembla evident que la persona de lhabitaci no sap xins i, encara ms, no podem dir que lhabitaci spiga xins. Pocs comentaristes daquesta metfora observen un element importantssim: el filtre de lhabitaci; per qu ha dhaver una habitaci? Perqu el comprovador no pugui veure com es porta a terme el procs? o b perqu la comunicaci humana s quelcom ms complexa que un simple intercanvi de targetes? Sigui com sigui, aquest contraexemple del test de Turing que propos Searle, com tot argument, tamb t al darrera tota una concepci, en aquest cas no del pensament o la intelligncia, sin dels mecanismes computacionals. Searle pensa en uns procediments computacionals molt
154-
GEIRSSON [1990], p. 255.
233
simples, lineals, automtics, algorsmics; una mena de procediments solament sintctics, no semntics, com si la semntica fos un mdul -en tot el sentit fodori- respecte dalgun mdul sintctic, tot equiparant matemtica a sintaxi i psicologia a semntica. Searle trasllada el problema des de la res extensa cartesiana a la res
cogitans, equiparables als termes informtics de hardware i software. Ja no
es tracta de veure lhome com una mquina i a linrevs, sin de comparar les funcions de lhome amb les funcions de la mquina. A partir de Searle (i daltres) parlem en Cincia Cognitiva de models. La visi de Turing representaria la de la Intelligncia Artifcial Forta en front de la modelitzadora, que seria Dbil. Tota la formulaci en WAI (intelligncia artificial dbil) de Searle queda resumida en aquestes premises i conclusions: premises 1- Els programes de computaci sn formals (sintctics) 2- Les ments humanes tenen continguts mentals (semntics) 3- La sintaxi per s mateixa no s constitutiva ni suficient per a la semntica. conclusions a- Els programes no sn constitutius ni suficients per a les ments. b- La causa de la ment s el cervell. c- Qualsevol sistema capa de causar ments ha de tenir un poder causal (almenys) equivalent al dels cervells. d- Qualsevol artefacte que produeixi fenmens mentals, qualsevol cervell artificial, hauria de ser capa de reproduir uns poders causals especfics dels cervells i no funcionar noms com un programa formal.
155-
GEIRSSON [1990], p. 265.
234
e- La manera com de fet els cervells humans produeixen fenmens mentals no es pot explicar solament en virtud del funcionament dun programa computacional156. Malgrat el nombre de conclusions i la ms o menys afortunada manera de derivar-les de tan poques premises -criticada per Churchland a Geirsson [1992]- crec que la idea s noms una i que queda poc demostrada: les mquines no pensen com lhome perqu la relaci que hi ha entre all que prenem com a pensament i all que prenem com a pensador no s la mateixa en la mquina que en lhome. En Cincia Cognitiva no ens podem quedar en termes metafsics en la qesti de saber si la relaci entre el
hardware i el software s la mateixa en una persona que en una mquina.
Per a alguns investigadors en Intelligncia Artificial la qesti de la semblana entre els mecanismes cognitius de les mquines i els de les persones s anecdtica: El repte actual s comprendre els mecanismes de la intelligncia i ser capaos de crear models artificials que realment ho siguin. I, a ms, hi ha coses que no tenen perqu ser reproducci de models humans. Per exemple, els avions volen, i no volen com els ocells. Verdejo [1997], p. 56. La interpretaci de les paraules de Felisa Verdejo sha de fer tenint en compte el lloc de la seva publicaci (una revista dominical), per se li ha de donar importncia com a testimoni dun pensament generalitzat entre els investigadors en Intelligncia Artficial: els models sn bons si sn tils. Que la mquina descacs funcioni o no com la ment humana s igual, la qesti s que pugui vncer Kasprov; que el caixer automtic pensi com jo s igual, la qesti s que em doni els diners sollicitats i si no s aix que
156-
GEIRSSON [1990], p. 269 i ss.
235
em digui perqu no i de manera educada, a ms. Des del punt de vista tcnic, aquest pensament s impecable, ha donat i est donant fruitosos resultats. Des del punt de vista cognitiu palesa una doble pobresa. En primer lloc sarracona lestudi de la ment humana, massa complicada; si volgussim fer una reproducci perfecta dun mecanisme cognitiu hum noms caldria que tingussim un fill o una filla; s ms rpid i ms divertit que fer una mquina -de vegades tamb ms car i problemtic-. En segon lloc -bromes apart-, ens perdem loportunitat de saber si un mecanisme artificial molt semblant al mecanisme cognitu hum o que incorpors a la seva velocitat i capacitat de memria sistemes intelectius quasi-humans seria ms eficient que un que no fos tan semblant. La metfora de lavi i locell oblida que els primers prototipus daeronaus -ja des de Leonardo da Vinci- es basaven en lestudi del vol dels ocells i que aquells models voladors ms allunyats de la forma dels ocells van resultar un fracs. Els avions s tenen una base funcional comuna (la resistncia a laire) ms forta que la que puguin tenir la major part dels procediments emprats en molts sistemes dIntelligncia Artificial respecte del sistema cognitiu hum157. Ens rendim a levidncia que els experts en Inteligncia Artificial han assolit ms xit -a tots els nivells- que els cognitivistes que pretenen modelitzar els mecanismes cerebrals duna manera ms real, per creiem que una cosa no treu laltra. El matrimoni Churchland proposen una revisi dels termes hardware i software aplicats a la persona: El cervell computa funcions, funcions duna gran complexitat, per no des de la perspectiva clssica de la Intelligncia
157-
Suggerim, de manera tamb anecdtica, que la comparaci ornitolgica sigui canviada per una de tipus ictiolgica: els submarinistes respiren sota laigua i no ho fan com els peixos, que palesaria ms la diferncia de sistemes i evidenciaria la pobresa del model respecte de loriginal.
236
Artificial (...); els cervells sn computadores dun tipus radicalment diferent (a les mquines). Una daquestes diferncies pot ser la de lautoconstrucci: el software construnt el hardware. Una altra diferncia respecte de la programaci de les mquines tradicionals (no les actuals) s la no linealitat. Pot ser que el cervell treballi en parallel -com proposen els models PDP: parallel
distributed processing-, una concepci neural de lordinador, com si el
pensament sorgs del treball simultani de xarxes que integren alhora sintaxi i semntica, un treball que exigeix un nivell subsimblic de computaci158. Els tcnics en supercomputaci que treballen amb sistemes parallels encara sn molt escptics pel que fa la computaci parallela en Intelligncia Artificial: Tot i que sempre hi haur un espai per a lusuari per millorar la parallelitzaci, la idea s que, a mesura que aquest camp evolucioni, es puguin parallelitzar ms coses de forma ms automtica. Encara que mai no es podr comptar amb el 100% del parallelisme. Nicolau [1996]159, p. 4. Tractarem la relaci entre la matemtica i el llenguatge (i la comunicaci en general) des de diferents punts de vista, esquematitzables aix160:
158159160-
Nivell proposat per P. Smolensky [1988] i Varela [1988]. Teraflop (noticiari del centre de Supercomputaci de Catalunya -CESCA- n 19) Els diferents mduls els hem representat amb una lnia discontnua per a indicar la porositat que defensem en aquesta Tesi. En lesquema segent utilitzem lnia contnua perqu ens referim al model fodori que proposa una major estanquetat modular.
237
2 COMPUTACI COMPUTACI LLENGUATGE LLENGUATGE
3
(computaci -2)
= MDULS
(computaci -3)
LLENGUATGE
(computaci -1 )
Utilitzem per a produir i decodificar els nostres missatges lingstics els mateixos mecanismes lgico-matemtics que per a resoldre problemes aritmtics? Dna la sensaci que es pot parlar de sistemes de computaci diferents: per exemple, un de general com al quadre 1 que utilitzarien tots els mduls. Tamb es pot pensar en un sistema de computaci modular amb el mateix grau de modularitat que el llenguatge i que interactuaria amb els altres mduls (quadre 2). De la mateixa manera, s factible que cada mdul tingui el seu propi sistema computacional idiosincrtic. La visi de Fodor seria una barreja entre el primer quadre i el tercer:
COMPUTACI
(computaci -2)
LLENGUATGE
(computaci -3) (computaci -1 )
238
239
2.1. LA FRONTERA INTERNA O LA FORMA ALGBRICA DEL LLENGUATGE.
Utilitzarem la Gramtica Categorial per a mostrar com el llenguatge natural pot ser caracteritzat amb un model computacional tant sintcticament com semnticament161, pensem que d'una manera ontolgicament superior a all que seria prpiament un "model formal", atesa la seva forta fonamentaci psicolgica162. Aquesta caracteritzaci formal del llenguatge ens permetr mostrar la forma algbrica del llenguage natural i, per tant, l's que fa aquest de mecanismes lgico-matemtics de carcter general, no idiosincrtics del mdul, en estadis molt primerencs del processament lingstic.
2.1.1. Rerafons histric de la Gramtica Categorial.
Usualment,
en
els
manuals
universitaris,
es
presenta
el
Generativisme com la irrupci del formalisme en la lingstica. L'xit de l'entrada de l'esmentada teoria podria explicar-se tant pel seu caire positivista, que encaix plenament en la concepci general predominant de la filosofia de la cincia de mitjans del s. XX, com per factors externs a la teoria, per exemple la seva procedncia nord-americana. Si, per posar el cas,
161-
En Gramtica Categorial no hi ha una sintaxi primer i una semntica desprs, sin un treball simultani. SOLAS [1996], p. 47. El paper de la Gramtica Categorial en el tema de la modularitat verbal qued palesat en articles com el d'Steedman [1987]: "CG and Domain Specificity of Universal Grammar". Comenarem mostrant quin ha estat aquest paper des dels seus inicis. La realitat psicolgica de formalismes com la Gramtica Categorial se sol fer via altres formalismes relacionats, per exemple la
162-
240
la mateixa teoria hagus sorgit a Polnia amb el polons o l'alemany com a llengua vehicular, rarament hauria arribat a les cotes d'acceptaci que ha assolit. Precisament dades com aquesta ltima han estat les que motivaren que la Gramtica Categorial, almenys en els seus plantejaments primerencs, romangus desconeguda. A l'escassa lectura de Husserl, Lesnievski o Adjukiewicz als anys trenta, que teoritzaren sobre les categories (abans ja tractades per Frege), podem sumar el menyspreu teric pel seu plantejament "excessivament" matemtic i alguna altra qesti de caire personal; per exemple, el propi Chomsky contest l'article de Bar-Hillel [1954] "Logical syntax and semantics" amb un altre d'idntic ttol el 1954, perqu Bar-Hillel gos tocar Harris; en canvi, no va contestar ni coment un article anterior (de 1953) "A quasi-arithmetical notation for syntactic description" que, en paraules de Yanguas [1991], com a programa lingstic s anterior al programa generatiu chomski. Aquest podria ser el rerafons histric de les gramtiques categorialistes; unes beceroles del tot fosques. Lyons, Lewis i d'altres als anys seixanta intentaren compaginar el model transformacional amb les tesis categorialistes, per l'empenta de Chomsky, ms centrat en el seu inici en les superestructures (oracions) ms que no pas en les microestructures (lxic), ofusc qualsevol altre intent. En aquest panorama surgeix la "conjectura de Chomsky", que reconeix que el clcul categorial de Lambek descriu precisament les Gramtiques Independents del Context. El fet s que algunes de les Gramtiques Categorials sn ms restrictives que les Independents de Context, en el sentit que aquestes descriuen tant gramtiques lingsticament significatives com no-significatives (que
Gramtica Lxico-Funcional de Bresnan i Kaplan (vegeu STEEDMAN [1985] i la crtica de SCHACHTER [1985]).
241
generen llenguatges sense sentit), mentre que aquelles -amb una formulaci acurada- permeten discriminar les unes de les altres163. Una dcada desprs apareix una nova figura: R. Montague. El tractament logicista d'una part de la gramtica anglesa que port a terme fins a la seva dramtica mort, apart de suposar la formalitzaci d'un llenguatge natural ms profitosa de l'poca des de tots els punts de vista, tamb supos la revitalitzaci de la Gramtica Categorial, estudiant-se noves expansions, major complexitat i sofisticaci del primitiu model Bar-Hilleli, desembocant en els treballs de Bach [1981] i Steedman [1982]. Pot dir-se que s a partir dels anys vuitanta i els noranta quan tant la Gramtica Categorial com d'altres basades en mecanismes d'unificaci estan prenent els llocs de mxima atenci acadmica i tecnolgica. Potser caldria remarcar que els mxims exponents de les "teories sintctiques actuals" (Sells [1985] ) reconeixen sovint el seu deute amb les gramtiques categorials. Les dues conferncies de Tucson (1985-89), la d'Amsterdam (1987), el "grup de Roma" en l'mbit internacional164 i en l'estatal algunes aportacions als diversos congressos de la Sociedad Espaola para el Procesamiento del Lenguaje Natural (SPLN)165 i als de Llenguatges Naturals i Llenguatges Formals, organitzats a Per Martn Vide a la Universitat de Barcelona, Girona, a la Rovira i Virgili, etc. suposen la consolidaci del programa categorialista166.
163164165-
JIMNEZ [1995]. http://www.unich.it/filosofia/workroma.htm Per exemple el butllet de la Sociedad Espaola para el procesamiento del Lenguaje Natural de Setembre del 1995. YANGUAS [1991]
166-
242
Mostrarem com explica la Gramtica Categorial el funcionament computacional de les llenges naturals partint des de les primeres explicacions.
2.1.2. Base filosfica de la Gramtica Categorial.
Si la Filosofia, ms que un conjunt de coneixements, s una activitat, podriem dir ben b que es regeix -o s'hauria de regir- per la lgica. Almenys aix ha de ser cert en el camp de la cincia. Si acceptem aquesta afirmaci, no cabria acceptar locucions com "filosofia budhista" dins l'esmentat camp. Malgrat tot, en els darrers temps el concepte mateix de lgica est patint importants matisacions i molts dels predicats que se li atribueixen (consistncia, completitud, aletisme, el propi concepte de veritat) respecte al camp d'estudi cientfic estan essent revisats. Recordeu, en aquest sentit, les aportacions de Gdel a la Matemtica, de Feyerabend a la Filosofia de la Cincia, Penrose a la Fsica... Tamb cal dotar d'una base lgica important a tot estudi lingstic. Comencem per establir analogies. Els connectors utilitzats en la lgica clssica formal poden ser vistos com a "funcions", s a dir; elements que enllacen variables, xiz poq
si p llavors q
aquests elements poden ser considerats com un cert tipus de relaci entre variables. Una relaci entre dos conjunts: el dels arguments i el dels valors,
243
x 1 2 3 ...
x+1 2 3 4 ...
x + 1 s una funci
"y" est en funci d' "x", del valor que donem a "x" dependr el valor que prengui "y": Si les observem d'aprop,
observem que cada una de les connectives constitueix una operaci, que aplicada a uns enunciats possedors d'uns determinats valors de veritat, dna lloc a uns nous valors de veritat. Aix la connectiva ^ , per exemple, s una operaci que aplicada a les proposicions "p" i "q", quan "p" val 1 i "q" val 1, dna el valor "1". Deao [1986]167 Estretament lligat al concepte de "valor de veritat" va el de "condicions de veritat". Lewis [1972] considera que el significat d'una oraci ser tot all que determina les condicions en qu aquella oraci s verdadera o falsa, o sigui, all que determina el valor de veritat de l'oraci en diferents situacions. El significat d'una oraci equival, doncs, a una funci que, tenint com a argument el conjunt de la situaci en la que s'usa, t com a valor l'extensi. Per extensi entenem el valor veritatiu d'una oraci; l'extensi d'un nom propi s l'objecte nombrat per ell, l'extensi d'un nom com s la classe d'objectes als que s'aplica.
167-
DEAO [1986], p. 91.
244
Suposem que el conjunt de variables no s molt gran. Per exemple, que tingui les variables "oraci", "sintagma nominal" i "sintagma verbal". podem, sota aquest supsit, establir certes funcions entre aquestes variables i el seu valor de veritat. Vegem un cas prctic; la funci "verb intransitiu" (per exemple: "morir"), la podem definir com la relaci que s'estableix entre la variable "SN" i la variable "O". Segons aix, "mor" actuar tal com segueix: SN--------------mor----------------------O Joan---------------------------------------Joan mor Pere---------------------------------------Pere mor El gos-------------------------------------El gos mor Hem assignat a la variable SN un conjunt d'objectes. Qu succeria si assignssim a O un conjunt de valors de veritat? (1 0): SN----------------mor--------------------O Joan--------------------------------------- 1 Pere--------------------------------------- 1 El gos-------------------------------------- 1 La pedra----------------------------------- 0 ... Mitjanant aquesta funci a la que hem afegit valors de veritat podriem discernir o arbitrar sobre la veritat o falsetat del seu resultat. En la Gramtica Categorial un functor168 pren un argument, associat a una identificaci categorial (O, SN, SV...), i dna un resultat, tamb
168-
"El valor de veritat d'un enunciat compost amb una connectiva s una funci dels valors de veritat dels enunciats que el composen. Aquests seran els arguments de la funci, i aquell el valor d'aquesta. aquesta s la ra per la qual les connectives sovint s'anomenen tamb functors". DEAO [1986], p. 92.
245
associat amb una identificaci categorial. En l'esquema de S. Steele [1988]169: FUNCTOR: argument------------------------ resultat identificaci categorial ident. categorial.
Tot just desprs de dibuixar aquest esquema Steele recull les paraules de K. Ajdukiewicz: En tota expressi significant composta, les relacions de les funcions amb els seus arguments han de ser de tal manera que l'expressi sencera pugui ser divisible en parts, de les que una ser un functor (probablement ell mateix una expressi composta) i la resta els seus arguments. Hoeksema i Janda (tamb a Oehrle [1988]) arriben a manifestar que all que coneixem com a "Gramtica Categorial" no s noms un sistema descriptiu, sin una famlia d'ells, que tenen una distinci primria entre arguments i funcions. El valor d'interpretar el llenguatge natural com un sistema de funcions queda pals en la Gramtica Lxico Funcional de Bresnan i Kaplan. Les modernes versions categorialistes -d'unificaci- tenen molt a veure amb aquelles170.
2.1.3. Base algbrica de la Gramtica Categorial.
169170-
A: OEHRLE et al. (eds) [1988], p. 445. Pinker, Bresnan i Marilyn Fodor han mostrat la realitat psicolgica dels estudis en LFG. SELLS [1985], p. 192.
246
La idea intutiva comuna d'all que s una gramtica ve a ser una cosa, si fa no fa, com el conjunt de regles ortogrfiques d'una llengua determinada. s a dir; la part terica que tot bon parlant ha de conixer explcitament de la seva prpia llengua, en forma d'assercions com: "les paraules agudes porten accent si..." Dins d'aquesta concepci casolana de "gramtica", segurament haur alg que extengui la correcci ms enll de l'ortografia fins l'ortofonologia o l'ortosintaxi: l'h inicial es pronuncia aspirada quan... no hem de dir "us agrairem [] ens doneu la vostra adrea" El cert s que la concepci cientfica de "gramtica" no t molt a veure amb aquest to escolar, normativista. Ms aviat, la gramtica representa el conjunt de coneixements, amb un alt component gentic, que utilitzem sovint d'una manera no conscient per a comunicar-nos mitjanant una llengua determinada. Els intents dels lingistes s'han decantat cap a descriure els mecanismes gramaticals comuns a totes les llenges, aix s: universals. El gramtic inserit en aquesta concepci no s'ocupar, doncs, de si s'ha de canviar aquesta o aquella paraula del diccionari171, o si una determinada regla ortogrfica ha de desaparixer, sin d'estudiar quins mecanismes utilitza el nostre enteniment per a saber si una frase concreta escoltada s o no reconeguda com a prpia de la nostra llengua. L's de la paraula "mecanisme" en les definicions de gramtica pot interpretar-se, portant-ho a les seves darreres conseqncies, com una mena de mecanicisme cartesi que pot no agradar pel seu excessiu lligam amb la fisiologia -de hardware-, per tamb pot pensar-se en una conseqncia
171-
Aix no treu que els gramtics que s ho facin hagin de ser ssers cientfics de segona, sin que cal considerar-los especialistes en una altra concepci o branca de la gramtica.
247
d'interpretar computacionalment -algorsmicament- el funcionament mental -de software-. El conjunt de computacions que ens permeten decidir
inconscientment o conscientment si una frase pertany o no a la nostra llengua, si l'entenem, si est ben formada, i incls si no ho est en quin grau de desviaci es troba, al marge del seu component innat o adquirit, implica la manipulaci almenys de dos tipus d'entitats: elements i operacions. Els elements poden ser tant de vocabulari terminal: les paraules que efectivament pronunciem o sentim -i per tant registrables, fsicament quantificables-, com d'un vocabulari auxiliar intermig entre la idea abstracta que volem expressar i aquest vocabulari terminal, unes entitats noregistrables que al llarg dels anys han anat prenent diversos noms i formes: el subjecte, el predicat, l'argument, el tpic... A ms d'aquests dos tipus d'entitats (l'un ms concret i l'altre ms abstracte) tamb hi ha un conjunt de regles que operen sobre aquests vocabularis, tamb de diverses formes i noms depenent de la teoria lingstica que prenguem. En matemtiques, a l'estructura composta d'elements i d'operacions se l'anomena lgebra. Per tant afirmem que un llenguatge, el nostre llenguatge, s un tipus d'lgebra. Diem que s un "tipus" d'lgebra perqu ha de respectar en principi dues condicions: la de conclusi i la d'unicitat que no respecten totes les lgebres. Direm que el conjunt d'elements de l'lgebra s concls (= tancat) per a una determinada operaci si el resultat d'operar amb objectes d'aquest conjunt s sempre un objecte, un element d'aquest mateix conjunt. Si parlem del conjunt dels nombre naturals i de l'operaci suma, podem dir que s una lgebra conclusa perqu sumant nombres naturals sempre obtindrem com a resultat nombres naturals. Si parlem d'un conjunt de lxic o de peces
248
lxiques sobre les que operem, amb tota seguretat el resultat d'aquestes operacions ser tamb lxic. La condici d'unicitat s la segent: si establim una igualtat entre els elements d'un conjunt, llavors l'operaci que apliquem haur de donar el mateix resultat. En termes ms formals:
= < A, B1, B2, ...,Bn>
s una condici de carcter lgic que ens permet treballar amb una teoria slida, equiparable a l'identitat de cada objecte de la teoria (cada element ha de ser igual a si mateix). Per exemple en les "cincies ocultes" sovint no es respecta aquesta condici lgica (noms cal comparar el pronstic dels peixos en un mateix dia en diferents diaris), i en religi tampoc no es respecta (Du s un i s tres), cosa que diferencia aquests llenguatges radicalment del llenguatge cientfic. 1- A s concls respecte de B si per a { a, b A, x|x A ^ aBb=x}
2- Unicitat si (a = a' ^ b = b') (aBb = a'Bb')
A ms podem afegir altres condicions ultra les dues esmentades per a definir all que s un "grup": 3. Associativitat 4. Element identitat 5. Element invers 3: [A * B] * C = A * [B * C]
249
4: 5
A*0=A A * A' = 0
L'estructura algbrica que cumpleix les tres primeres condicions rep el nom de semigrup. Si a ms cumpleix la quarta, podem parlar d'un monoide:
LGEBRA
Condici 1 Condici 2 SEMIGRUP Condici 3
MONOIDE Condici 4
Un cop hem definit qu s una lgebra, un grup, un semigrup i un monoide, noms ens queda definir qu s un anell per a comenar a veure les relacions entre un lgebra i una grmtica. Un "anell" s una estructura que, a ms de respectar les esmentades condicions, es troba limitat per una sisena: la distribucionalitat: 6. A * [B # C] = [A * B] # [A * C] Utilitzarem alguns signes ms o menys arbitraris per a veure com es pot caracteritzar una gramtica en els esmentats termes matemtics estructurals. Partim d'un lgebra definida per dues operacions ( < A, on: |> , |172 ):
250
(A,
) s un grup abeli (un grup que, a ms, s commutatiu) s distributiva respecte de | .
(A, | ) s un semigrup
Hem hagut d'introduir el concepte d'anell perqu en considerar una gramtica com un tipus d'lgebra ens trobarem amb diverses operacions i no noms una, per exemple: A B (es llegeix A compost amb B)
A / B (es llegiex A sobre B)173 A \ B (es llegeix B sobre A) L'operaci "En Joan" A pot ser entesa com un tipus de concatenaci de signes: "pica el seu pare" = "En Joan pica el seu pare"
B s el mateix que dir que si un element x composat amb un element y"
y pertanyen a l'lgebra M, llavors x pertany a A i y a B; C/B vol dir que
existeix un element x en M, tal que per a tot y que pertanyi a B "x que pertanyi a A, x 1- A y pertanyer a C. En termes ms formals: B= {x y M|x A^y B, x B, x y y B} C} C}
pertanyer a C; A\C vol dir que existeix un element y a M tal que per a tot x
2- C/B = {x 3- A\C = {y
M|y M|x
D'aquests tres punts se segueix que A A s part del conjunt C/B:
B s part del conjunt C si, i sols si,
172-
El smbol | inclou les dues versions: /, \.
251
4- [(A i que A
B)
C]
[A
(C/B)]
B s part de C si, i sols si, B s part de A\C 5- [(A B) C)] [B (A\C)]
Necessitem encara dues condicions ms per a assolir un semigrup suficient per a descriure un llenguatge: 6. (A 7. I A B) C =A (B C) (associativitat)
A=A I =A on I = {1} s l'element identitat.
Engeguem aquest enginy: A ={ a, abans, sota, Llus, Manel, taula, pagar, verd, llis....} Operacions = { /, \, } -cumplint-se les condions esmentades 1 a 7-.
Aquest monoide generar cadenes de paraules: "Llus" "Llus, el, del, sis" "Llus, el, del, sis, mat, la, vena, del, cinqu" per tamb cadenes com: "per" "per, mat, nas, Llus"
173-
Vegi's nota ms avall sobre les diverses maneres d'expressar les barres / \.
252
A les cadenes generades per concatenaci (A les oracions enunciatives i N tots els noms comuns i propis: "Llus" "Llus mat la vena" Considerem una oraci senzilla:
Llus mata
B) els hi
assignarem, dos tipus: S (sentence -oraci-) i N (name -nom-). S seran totes
=N =S
Si "Llus" s N i "Llus mata" s S, llavors com podem caracteritzar "mata"? Doncs ms o menys aix: 1- N 2mata N\S B= {x y =S Per la regla 1 Per la regla 5 M|x A^y B})
Hem vist a 1- que la regla 1 (A
ens permetia composar dos objectes -seqncies- noms que pertanyin al conjunt d'objectes del monoide. A 2, apliquem l'operaci 5, que ens deia que la composici de dos conjunts (A A\C: 1- A Llus 2- B mata ? B mata A\C Llus \ Llus mata N\S C Llus mata B) ser part d'un altre conjunt C si, i sols si, el segon d'ells s part d'
253
A grans trets la Gramtica Categorial treballa sobre supsits com aquests. Tot seguit definirem els termes bsics de la Gramtica Categorial del professor hebreu Bar-Hillel.
2.1.4. La primitiva proposta Categorial de Bar-Hillel.
Definirem en primer lloc els conceptes clau del professor Bar-Hillel per tenir una referncia somera del funcionament de la seva gramtica, en un principi creada como a formalisme per a la traducci automatitzada del llenguatge natural i, per tant, sense pretensions de ser un model real del funcionament del processament natural de la parla. Evidentment la Gramtica Categorial ha evolucionat molt, sobretot notacionalment, per s interessant de veure com va ser dissenyada originalment per entendre millor l'evoluci dels conceptes que baralla. Veurem com funciona la maquinria Bar-Hilleliana i posteriorment mostrarem com aquest formalisme ha trobat en altres investigadors -amb moltes variants- una possible lectura en termes informtics i psicolgics.
254
2.1.5. Definicions.
1. CADENA PRPIA. Seqncia en la que un operador, un argument o ambds estan composats d'un o ms elements. 2. CATEGORIA BSICA. Bar-Hillel presuposa que les llenges contenen tipus que sn arguments absoluts i proposa que siguin /n/ (noms propis i comuns) i /s/ oracions. A ms d' /n/ i /s/ tamb sn categories bsiques altres cadenes. 3. CATEGORIA OPERADOR. Conjunt de les cadenes que no sn bsiques. Estan ordenades elaboradament i ramificadament en una jerarquitzaci potencialment infinita. 4. CONEXITAT SINTCTICA. Relaci que s'estableix entre els components d'una cadena que resulta d'una derivaci (d'engegar l'enginy) i que t un exponent propi174 com a mnim. 5- DERIVACI. Operaci que s'efectua sobre les seqncies ndex i que consisteix en una reescriptura del tipus:
c ( am ) ... (a 1 ) [ b 1 ] ... [ b n ]
am ... a 1
b 1 ... b n
El resultat s el que s'anomena "derivativa" /c/. 6. ELEMENT CONCRET ("Element token"): Caracter tipogrfic, so o un altre tipus d'unitat discreta susceptible de ser analitzada lingsticament (tamb "strings token", cadenes concretes).
174-
Vegi's el punt 9 ms avall.
255
7. EQUIFORMITAT. Relaci entre elements concrets. Bar-Hillel diu que en el context del seu mtode s una relaci primitiva no definida. 8. EXPONENT ltima derivativa. S'ho diu tamb l'ltima derivativa encara que no sigui /s/. Per exemple:
n [n]
(El corxet [n] exigeix una /n/ a la dreta; ja que en aquest cas no apareix, no podem realitzar cap operaci. Vegi's definici d'ltima derivativa) 9. EXPONENT PROPI. ltima derivativa, que consisteix en un ndex simple, per exemple: n/[n] n/[n] / / [n/[n]] n
no s un exponent propi. Passem-ho al llenguatge de l'aritmtica; siguin primitives els nmeros n = 1 i [n] = 2 i " / / " una fracci d'una fracci:
1 2 1 2
1 2
1 2
resultat que no es pot reduir ni a 1 ni a 2. 10. FORMA ELEMENTAL. Sempre que dos elements concrets siguin equiformes hom diu que pertanyen ala mateixa forma elemental. 11. NDEX. Cada un dels smbols que denoten les categories dels tipus als que pertanyen els elements concrets.
256
12. OPERACIONAL. Mode com ha de ser presentada la sintaxi d'una determinada llengua a una mquina per a qu pugui determinar l'estructura de qualsevol frase de l'esmentada llengua. Per b que aquest mode pugui ser molt formal haur de tenir a fortiori alguna connexi amb la llengua natural [vegi's Montague]. 13. OPERADOR SINGULAR. Aquell que poseeix un sol argument (n'hi ha tamb de binaris, ternaris... depenent del nombre d'arguments). Segons la posici dels arguments respecte de l'operador, tindrem operadors singulars a l'esquerra, a la dreta, binaris a la dreta, a ambds costats... 14. OPERADOR I ARGUMENT. Alguns elements que sn operadors en una determinada cadena poden ser arguments en una latra i incls en algun altre lloc de la mateixa cadena. Passa igual amb els arguments. Per a simplificar les coses s precs descriure un nombre finit d'elements com a arguments en tots els contexts (arguments absoluts). 15. PRIMERA DERIVATIVA (segona, tercera...) Nom que reben cada un dels passos en la reducci d'una seqncia index. Si la frase s gramatical (s a dir, si pot ser generada per aquesta gramtica) l'ltima derivativa haur de ser / s / 16. REDUIR. Operaci de reescriptura mitjanant la qual diverses seqncies index concatenades s'abreugen seguint quelcom semblant a la multiplicaci aritmtica de fraccions. per exemple:
s (s)
en matemtiques:
2 1
1x
257
17. SEQNCIA INDEX. Successi de caracters que representen linealment les categories de les paraules d'una frase. Per exemple, si "pobre" = n/[n], "dorm" = s/(n) i "Joan" = n, aleshores la seqncia index de "(El) pobre Joan dorm" seria: (El) Pobre n/[n] (si n = 1 i s = 2, llavors: 1/1 x 1 x 2/1 = 2) 18. TIPUS. Tenint en compte el context lingstic d'un element concret, podem trobar intuitivament el seu tipus. Per exemple, en "Un soldat pobre emmalalt", "pobre" tindr el tipus "x", en canvi en "Un pobre soldat pobre emmalalt", "pobre" tindr dos tipus "x" i "y". Joan n dorm s/(n) = s
La mquina en funcionament.
Hem vist que a cada tem lxic podem assignar un tipus: pobre Joan: dorm: pertany a la categoria n / [n] pertany a la categoria n pertany a la categoria s / (n)
Aquests smbols poden interpretar-se d'aquesta manera175: n n/[n] = = categoria de els cadenes equivalents a un nom (propi o com) categoria de les cadenes que amb una n a la seva dreta es
trasformen en una cadena de la mateixa categoria que aquesta n.
175-
Ja totes les Gramtiques Categorials han canviat els corxets i els parntesis per dos tipus de barres: / \. En aquest apartat conservarem la notaci antiga per ser ms fidels a l'autor.
258
s/(n)
categoria de les cadenes que amb una n a la seva esquerra
formen una cadena que pertany a la categoria "oraci". s a dir: R1- n R2- n/[n] R3- n La frase (El) pobre Joan dorm: n/[n] aquestes tres regles aix:
2 1 2 1 2 Per la regla 2 Per la regla 3
n n n s s/n
s/(n), es podria reduir seguint
4- n/[n] n s/(n) 56n s s/(n)
1 1 1
x 1 x
Per no totes les paraules tenen en tots els contexts categories tan simples com aquestes ( n, s/(n)...), podem extendre el conjunt de categories amb les que hem treballat fins ara a d'altres: n/[s], s/(n)[n]... i que es poden interpretar com: R4- n/[s]: categoria de les cadenes que amb una s a la seva dreta creen una
n:
259
n/[s]
com
1 2
x 2 = 1
R5- s/(n)[n]: categoria d'aquelles cadenes que amb una n a la dreta i una a l'esquerra formen una s. Amb tot aix i amb operacions com les suara esmentades (R1, R2, R3...) i molt semblants a l'habitual aritmtica del producte de fraccions, hom podria saber si una seqncia index del tipus 7- n s/(n)[n] n/[s] n s/(n)[n] n n/[n] n/[n] n
s o no una oraci (s). Noms calen cinc passos:
8n s/(n)[n] n/[s] n s/(n)[n] n/[n] n/[n] n n s n s ltima resultant per R5 R5 R4 n R2 R2
Recordarem en aquest punt la formalitzaci inicial per a comprovarla amb una implementaci: 9am ... a 1 c ( am ) ... (a 1 ) [ b 1 ] ... [ b n ] b 1 ... b n c
sempre que (m + n
1)
260
10n [n] n [n] n [n] n [n]
10 pot tenir dues derivacions distintes, dues estratgies de simplificaci: 10. 2. n [n] n [n] n [n] n [n] n [n] n [n] n [n] n [n]
10. 1. n
n [n]
n [n]
n [n]
n [n] n [n]
n [n]
n n [n] n n [n]
alternativa correcta
n [n] alternativa incorrecta
Aix, doncs, l'estratgia que seguim ser descriptivament correcta quan arribem a un sol exponent i rebutjada si no s aix, passant a la revisi de l'assignaci de la categoria a l'tem. Vegem algun altre exemple. Fins ara hem vist que l'assignaci de tipus, el fet de determinar la categoria d'un element depn d'uns elements primitius i de les propietats del monoide:
261
|fuig| n\s
Roldan fuig = s fuig = n\s
|fuig|
i aix succeir tant si n s Roldan com si s Oswald. A la frase "Corcuera (tomba portes)" observem que |tomba| n\s i que, per tant,
|tomba| tindr el tipus (n\s)/n
Per, a primer cop d'ull, aquesta assignaci sembla arbitrria, tal com hem vist a 10. s a dir, per qu "Corcuera (tomba portes)" i no pas "(Corcuera tomba) portes"? En aquest punt cal considerar la llei associativa reflectida a la condici 6: 6. (A B) C =A (B C)
(Roldan fuig) descaradament. s\s Roldan (fuig descaradament). (n\s)\(n\s) s\s (n\s)\(n\s) -------1 2 2 1
Per comprendre-ho millor juguem amb els nmeros: n=1 i s= 2 (compte amb la direcci de les barres inclinades: 1\2 = 2 1 )
262
a. 2 2 2 1 2 1
b. 2 x 1 2 2 2 1
c. 1x 2 x 1 2 2 2
On hem de prendre "c" com la forma des d'on es deriva "b" i "a" el resultat d'una operaci de traslaci de "b":
2 x 1
2 2
2 1
L'aplicaci de l'associaci al tractament dels parntesis pot resumirse amb una llei general coneguda com a "Llei de Geach": (A \ B) [(C \ A) \ (C \ B)]
s a dir, si A =1, B = 2 i C = 3:
2 1
2 3 1 3 L'associativitat en les estructures ha estat un tema discutit
abastament entre els categorialistes; un dels ms influents, Lambek, ha passat de l'antiassociativitat -no solament per raons estructurals o de
263
pulcritud del sistema sin tamb per motius lingstics basats per exemple en l'autonomia (psicolgica) del sintagma nominal- a l'associativitat. Configurant un paradigma associatiu i un no associatiu (L i LN) als que s'han anat adherint diversos autors. Malgrat tot, sembla ser que l'associativitat dna ms poder explicatiu al sistema tot aplicant les restriccions necessries: El clcul no associatiu ha estat molt menys usat degut a altres avantatges que ofereix l'associativitat i a qu normalment s'utilitzen categories amb parntesis que indiquen l'ordre de cancellaci dels arguments.176
Aquesta ha estat una descripci molt per sobre de la Gramtica Categorial als seus origens. Per ja des d'aleshores, amb l'assignaci de categories ms complexes -o qesti dels parntesis- (per exemple, a la conjunci: s/(s)[s] o al tractament de les formes pronominals) comencen a surgir discrepncies entre les diferents Gramtiques Categorials. Una de les aportacions ms reconegudes en l'mbit d'aquesta Gramtica s la que ha estat fent al llarg de la seva carrera Lambek. El professor propos de canviar o reformular el material bar-hilleli amb qu s'havia vingut treballant , s a dir, el propi de la teoria de conjunts (A pel de la teoria de funcions (f: A frmules. Una de les proves axiomtiques d'aquest sistema deductiu ser la PROVA IDENTITAT, o sigui, hi haur una funci 1A: A frmula A. A per a cada B) B). Seguint aquest canvi propos
definir el seu clcul com un sistema deductiu composat per proves i
264
Una altra de les proves axiomtiques d'aquest sistema deductiu ser la COMPOSICI DE PROVES:
f: A
B gf: A
g: B C
____________________
tot i que l'anomena "segona prova d'inferncia" (des de la que se'n poden extreure noves proves d'altres ja conegudes) per a diferenciar-la de la d'identitat, que seria un axioma prpiament dit. L'aparell del sistema deductiu lambeki ve definit per les tres operacions tancades que hem utilitzat fis ara ( , \ , / ). A ms, la classe de les categories cont una categoria especial "I" i respecta les segents deu regles: 1. ABC: (A 2 -1ABC: A 3 A: A 4 1A: A 5. A: I A I B) C A (B C)
(B
C)
(A
B)
6. 1A: A 7.
176-
SOLIAS [1996], p. 42.
265
f: A f : A 8. f: A f: B 9. g: A B g+ : A B 10. g: B A\C C +g : A B C/B C B C A\C
C C/B
On: f = ABC
g+ = 1ABC f = ABC +g = 1ABC
D'aquestes lleis se'n poden derivar tantes com volguem: 11. 1A/B: 12 1+A/B: 13 A/B (A/B) A/B B (A/B)\A A
(1+A/B): B
266
f: A f
B C
g: C B
D D
g =((1
g: A
f)+)(+(
g) )
f: A
g: C B/C
f/g: A/D
etc. Amb precisions i ampliacions d'aquesta mena podem parlar ja de la Gramtica Categorial d'una llengua com el resultat de la suma de dues circumstncies. En primer lloc un clcul de mena sintctica generat des d'un conjunt finit |s, n, ...| de categories bsiques i, en segon lloc, un diccionari que assigni a cada paraula d'una llengua concreta un conjunt finit de categories compostes per les elementals, "I" i les tres operacions binries bsiques. En resum, una Gramtica Categorial assigna a cada categoria /s/ una cadena A1, A2, ..., An de paraules si, i sols si, el diccionari (que acabem de proposar) assigna una categoria Bi a Ai (i = 1, ..., n) i [B1, B2 ... Bn s] es un teorema del clcul sintctic (a ms de les proves derivades). El diccionari i potser el nmero de categories bsiques sn particulars de cada llengua, per el clcul s universal. Obviament les Gramtiques Categorials presentades aix no poden donar compte completament de la complexitat d'una llengua natural, s per aix que contnuament es van presentant afinaments de la teoria categorial. Per exemple Jimnez [1995]177 presenta una extensi de formalisme resultat d'integrar-hi conceptes com la jerarquia: En Gramtiques les regles el formalisme la de les
Categorials de deducci
informaci proporcionen,
gramatical est restringida al lexic mentres que
177-
JIMNEZ [1995], p. 143.
267
exclusivament, la lgica de l'operaci de concatenaci entre les categories sintctiques, per sense reflectir cap mena de coneixement gramatical de cap llengua concreta. Proposem d'incloure cert coneixement gramatical en forma d'ordre parcial (...) La relaci d'ordre est definida mitjanant dues teories diferents: Una teoria de la lgica subjacent a l'operaci de concatenaci d'estructures sintctiques, i una altra categoria jerrquica que reflecteix coneixements sintctics especfics de la llengua concreta que estiguem considerant.
2.1.7. Una aplicaci de la Gramtica Categorial: el tractament de la derivaci.
Sovintment, els terics de la llengua treballen amb la paraula com a unitat bsica, tant pel que fa la sintaxi com la prpia morfologia. Chomsky (1965) rebutj el morfema com a base de la morfologia flexiva i deu anys desprs Aronoff [1976] definia una hiptesi de la paraula com a base en quatre punts: 1. La base de les regles de formaci de paraules sn paraules. 2. Aquestes paraules han de ser existents. Una paraula possible, per inexistent, no pot ser la base d'una regla de formaci de paraules. 3. Les reglesde formaci de paraules noms poden tenir com a base una paraula simple, no unitats majors (sintagmes o frases), ni menors (formes no-lliures). 4. L'entrada i la sortida de les regles de formaci de paraules han de ser necessriament membres d'una categoria lxica principal178
268
La proposta d'Aronoff representa una contestaci al model de Halle [1973] que prenia com a unitats bsiques del lexic els morfemes. Al nostre entendre, Aronoff dna un gran pas enrera, cap a Bloomfield [1933] que propos, per exemple, prendre la forma femenina com a bsica (!) i derivar la masculina mitjanant un tret [-menys], com ara la prdua de la consonant final en els adjectius del francs: laid/laide. De fet, alguns gramtics categorialistes prenen la hiptesi de la paraula com a base (Moortgat [1988]), fent cas oms al petit article de Bauer [1979] fora convincent. La doctora Bauer es limita a seguir les definicions d'afix i d'arrel comunament acceptades; les de Matthews [1974]: AFIX: morfe limitat de forma constant, ARREL: forma inanalitzable tant flexivament, derivativament com composicionalment, PREFIX: afix que apareix abans de l'arrel, SUFIX: afix que apareix darrera de l'arrel, i a buscar paraules com biblifil, hidrofbia, francfon... on no sabem ben b si hi ha una arrel definible. Diu textualment: s dificil de justificar d'una manera no arbitrria l'elecci d'un element o un altre com a arrel de la paraula. s a dir, que si s veritat que aquestes "noves paraules" tenen com a base una paraula existent, quina s? Vegem com tracta Moortgat el problema de l'arrel i els afixos. Pren com a eines de treball les segents regles del clcul Lambek: A A\B -----------B (aplicaci)
178-
SCALISE [1985].
269
A\B
B\C---------A\C
(composici)
Moortgat comena diguent que una de les caracterstiques d'un sistema categorial amb aquestes regles s la possibilitat de realitzar mltiples anlisis per una mateixa seqncia de categories, per exemple:
A
aplicaci
A\B B
aplicaci
B\B
A\B
compos.
B\B
A\B B
aplicaci
Aquesta doble possibilitat li permet eludir problemes de la segent manera:

parir: verb ------------------------------------------------------------- V -dor: sufix que afegit a un verb forma un nom ------------------------- V\N -a: sufix que afegit a un nom (mascul) forma un altre nom (femen) ----
N\N paridora: pari(r) V dor V\N a N\N
V
aplicaci
V\N N
aplicaci
N\N
V\N
compos.
N\N
V\N N
aplicaci
N 2
270
(1) no s descriptivament vlida perqu no existeix un *paridor179, per (2) salva la hiptesi de la paraula com a base -tota paraula deriva d'una paraula existent- grcies a la composici: pari(r) + dora. Molt b, fantstic, les regles han salvat la situaci, per qu passa amb els segents casos?: susceptible, alcaldable, viable, potable... sn paraules derivades? Segons la proposta de la hiptesi de la paraula com a base no. En algun moment de la seva histria ho han estat? (pensem en el cas d', de formaci recent). Dir que ha sofert un procs de "lexicalitzaci" no sembla una mica ad hoc? Quan Moortgat parla de propietats idiosincrtiques qu s el que realment vol dir?, en paraules seves: La lexicalitzaci pot canviar un afix compost en un afix inanalitzable no sembla aix una manera massa fcil de treure's el problema de la composici d'afixos del damunt? Cal proposar l'adjudicaci a cada tipus categorial una estructura de trets per poder tractar els problemes morfolgics d'aquesta mena (a posteriori proposar just a l'inrevs: inserir el tipus categorial dins una estructura, com un tret ms). Molts dels representants de les Gramtiques Categorials noten la necessitat d'afegir al tipus categorial una estructura de trets, per no sn massa explcits a l'hora de caracteritzar-la.
179-
Recordem que l'anlisi es produeix composicionalment des de l'inici de la paraula o
271
Dins Ades i Steedman [1982], un article bsic en la Gramtica Categorial, trobem, per exemple:
S$/X + subj. - tpic
S$ + subj. + tpic
com una instncia de la regla de la Combinaci Regresiva que la salvaria de determinats problemes. No solament utilitzaen aquests dos trets: Una soluci al problema es la de proveir instncies particulars de les regles de combinaci que aportin trets que identifiquin la histria derivativa de les frases com a + - topicalitzades, + - inverses, etc. Chierchia [1988] diu: Una amb informaci manera de fer-ho (...)
consistiria en assumir cada ndex com a associat morfosintctica (gnere, nmero, possible reflexivitat...) En particular, una conseqncia del present punt de vista s que podem prendre les regles de concordncia en general com a regles de coindexaci. i Bach [1988]: Part de prcticament totes les teories sintctiques s un sistema de trets que tractin temes com la recci, la concordncia...
frase cap el seu final.
272
En morfologia, els generativistes tamb utilitzen sistemes de trets:

cat. lxica aigua +N trets inherents + com - animat - contable ... + progressiu subcat. estric. [+Det___] SN
restricc. seleccionals
espantar
+V
[+____SN]
SV
___SN
+animat
Organitzats ms o menys aix: (Scalise ho pren de Bach [1974])
Joan +N [-Det ___] + hum - com ...

SN
Les mancances de la teoria Generativista en aquest respecte sn palesades dins Pollard i Sag [1991], el sistema dels quals180 intentar seguir. Vegem primer una justificaci de l's d'estructures afegides a la Gramtica Categorial basada en el rendiment d'unes determinades combinacions de tipus. Partirem de quatre tipus de paraules, les tradicionalment transformables: nom, verb, adjectiu i adverbi, a les que afegirem un sufix que les canvi de categoria per la regla categorial de l'aplicaci funcional per l'esquerra: X arrel X\Y sufix = Y nova paraula
180-
Descriuen les estructures de trets en diagrames de matrius atribut-valor dins el paradigma HPSG.
273
exemple N nom arrel N\V sufix -ar V verb arrelar.
Segons aix hi hauria 4x4 = 16 combinacions possibles: N N N N V V V V Adj. Adj. Adj. Adj. N\N ------ N N\V ------ V N\Adj. --- Adj. N\Adv. --- Adv. V\N ------- N V\V ------- V V\Adj. ----- Adj. V\Adv. ----- Adv. Adj.\N ------- N Adj.\V ------- V Adj.\Adj. ----- Adj. ?? Troballa ?? Increble ?? Bonament Pobrssim Llargria Terrissaire Arrelar Budista
Adj.\Adv. ----- Adv. Buidar ?? ?? ?? Sovintment
Adv. Adv.\N --------- N Adv. Adv.\V --------- V Adv. Adv.\Adj. ------- Adj. Adv. Adv.\Adv. ------- Adv.
Aquestes dades, amb els matissos que volguem, podrien tenir la segent lectura: noms el 50% de les possibles descripcions que permet aquesta regla tenen implementaci en la derivaci arrel-sufix catalana. Qu succeeix si afegim un segon sufix?
274
tmer V
-ble V\Adj.
-ment Adj.\Adv.
V\Adj. Adj. Adv.
Adj.\Adv.
V\Adj.
Adj.\Adv. V\Adv.
Adv
les possibilitats combinatries serien de 4x4x4 = 64: X X\Z Z\Y Y
275
1. N 2. N 3. N 4. N 5. N 6. N 7. N 8. N 9. N 10. N 11. N 12. N 13. N 14. N 15. N 16. N 17. V 18. V 19. V 20. V 21. V 22. V 23. V 24. V 25. V 26. V 27. V 28. V 29. V 30. V 31. V 32. V
N\N N\V N\Adj. N\Adv. N\N N\V N\Adj. N\Adv. N\N N\V
N\N V\V
N V Adj. Adv.
35. Adj. 36. Adj. 37. Adj. 38. Adj. 39. Adj. 40. Adj. Adv. Adj. 41. Adj. 42. Adj. 43. Adj. 44. Adj. 45. Adj. 46. Adj. 47. Adj. 48. Adj. 49. Adv. 50. Adv. 51. Adv. 52. Adv. Adj. Adv. 53. Adv. 54. Adv. 55. Adv. 56. Adv. Adv. Adj. 57. Adv. 58. Adv. 59. Adv. 60. Adv. 61. Adv. 62. Adv. 63. Adv. 64. Adv.
Adj.\Adj. Adj.\Adv. Adj.\N Adj.\V Adj.\Adj. Adj.\Adv. Adj.\N Adj.\V Adj.\Adj. Adj.\Adv. Adj.\N Adj.\V Adj.\Adj. Adj.\Adv. Adv.\N Adv.\V Adv.\Adj. Adv.\Adv. Adv.\N Adv.\V Adv.\Adj. Adv.\Adv. Adv.\N Adv.\V Adv.\Adj. Adv.\Adv. Adv.\N Adv.\V Adv.\Adj.
Adj.\Adj. Adv.\Adv. N\V V\N V N
Adj. Adv.
Adj.\Adv. Adv.\Adj. N\Adv. V\Adj. Adj\N Adv.\V N\Adj. V\Adv. Adj.\V Adv.\N N\N V\V N V Adv. Adj. N V Adj. Adv. V N
Adv. Adj.
Adj.\Adv. Adv.\Adj. N\Adv. V\Adj. Adj.\N Adv.\V N\Adj. V\Adv. Adj\V Adv.\N N\N V\V N V Adv. Adj. N
N\Adj. N\Adv. N\N N\V N\Adj. N\Adv V\N V\V V\Adj. V\Adv. V\N V\V V\Adj. V\Adv. V\N V\V V\Adj. V\Adv. V\N V\V V\Adj. V\Adv. Adj.\N Adj.\V
V Adj. Adv. V. N
Adj. Adv.
Adj\Adj. Adv.\Adv. N\V V\N V N
Adj.\Adv. Adv.\Adj. N\Adv. V\Adj. Adj.\N Adv.\V N\Adj. V\Adv. Adj.\V Adv. Adj. N V Adj. Adv. V Adv.\N
Adv. Adj.
Adj.\Adv. Adv.\Adj. N\Adv. V\Adj. Adj.\N Adv.\V N\Adj. V\Adv. Adj.\V Adv.\N N\N V\V Adv. Adj. N V Adj. Adv. V N N V
Adv.\Adv.
33. Adj. 34. Adj.
276Els lmits de la modularitat lingstica.
De les quals noms un petit grapat sn productives (al voltant del quinze per cent): 1. Ciutadania (ciutat: ciutad) 5. Parlotejar (parla: parloteig) 6. Normativitzaci (normativa: norvativitzar) 7. Anecdticament (ancdota: anecdtic) 21. Parlotejar (parlar: parloteig) 23. Temiblement (tmer: temible) 35. Perillositat (perill: perills) 38. Optimitzaci (ptim: optimitzar) 53. Sovintejar (sovint: sovinteig) 55. Llunyanament (lluny: lluny) No solament aquesta improductivitat de les regles demostra la necessitat d'un afegit a cada categoria, tamb hem de tenir en compte la creaci d'un segon significat (casos d'ambigitat) que comporten tamb les esmentades regles. vegem-ne algun cas. Considerem el sufix -esa. Aquest sufix pot tenir dos usos: o b converteix topnims en gentilicis (noms en adjectius), com d'Arag: aragonesa181, o b converteix adjectius en noms abstractes, com vell i vellesa. A part de qu ja estem considerant trets particulars dins les categories ("propi", "abstracte"...) ens trobem amb exemples que una formulaci tan simplista (N, N\Adj., etc.) mai no podria reflexar: alt Adj. -esa Adj\N altesa N
277
on el resultat s polismic: "qualitat d'alt" o "ttol nobiliari", l'elecci del qual comporta restriccions semntiques en el contnuum de la frase: 1. S'altesa s de vacances a un pas estranger. 2. S'altesa s impressionant; gaireb cinc metres. Hi podem observar, en primer lloc, un canvi semntic al possessiu. mentre el de l'exemple 2 identifica la qualitat d'alt a un element o objecte de cinc metres:
x | A(x)
M(x)
"Existeix un x ta que s alt i medeix cinc metres" l'exemple 1 presenta un possessiu que no el vincula amb el predicat, potser perqu "altesa" deixa de ser una funci per passar a ser un argument:
x | V(x)
"Existeix un x tal que s de vacances" No hem d'oblidar les paraules de Hoeksema i Janda [1988]: Les Categorials sn una Gramtiques famlia de
sistemes relacionats que tenen tots ells en com que fan una distinci primria basada en la semntica entre funcions i predicats.
181-
"-esa", sensu stricto, hauria de ser "-es" + "-a" en el cas d'aragonesa.
278
A ms, en l'exemple concret que hem proposat, es restringeix l's de determinats adjectius: "altesa real" no s el mateix que "altesa reial", obviament, fet que complica la tasca de distingir els predicats dels arguments. Acabem de veure que la hiptesi de la paraula com a base dels processos morfolgics trontolla. L'anlisi automatitzada de la morfologia no prescindeix d'aquest problema, per, de vegades, cau en un "parany mentalista" heretat de Chomsky, tot barrejant "el que s una construcci cientfica amb l'existncia real dels elements terics". Per exemple, Byrd parla de la "simulaci del comportament d'una regla de formaci de paraules segons la teoria d'Aronoff i Selkirk". Si aix fora aix, haurem de partir del primer punt de la hiptesi de la paraula com a base d'Aronoff: 1. La base de les regles de formaci de paraules sn paraules. Per Byrd en fa desprs un cas oms. Diu que el procs de formaci de paraules es basa "en un model, que especifica quina s la base de la regla...". Diu Byrd: "les regles manipulen morfografemes..." quan la teoria d'Aronoff s precisament una reacci contra el morfema com a base, en la lnia de Chomsky [1965]. s a dir, per una banda ens diu que pretn simular una teoria -mentalista; que intenta donar compte d'un procs mental- i, per l'altra, es desvincula d'aquesta teoria. Per exemple, donat el segent paradigma llat: rosa rosa ... rosae rosae ...
rosam rosas
279
"rosa-" seria un "model" en el sentit byrdi, en canvi, per Aronoff, la regla per fer l'acusatiu plural no tindria "rosa-" com a base, sin "rosa", ja que: 3. Les regles de formaci de paraules nicament poden prendre com a base una paraula simple, no unitats majors (frases o sintagmes) ni menors (formes lligades), i "rosa-" s una forma lligada. Podrem establir la vella diferncia entre lexemes/morfemes i altres "-emes", per sota el nostre punt de vista aix no s ms que un joc de paraules, d'etiquetes provocadores de confussi. Diu Sells [1985]: (...) he de puntualitzar que utilitzar sense definir els mots "paraula" i "oraci". El cert s que semblen resistir-se a tots els escrutinis, i tot i que recordo innumerables definicions i contra-definicions en la bibliografa que fa al cas, no recordo, en canvi, cap que encaixi sempre amb la intuci. i Matthews [1974]: En alguns sistemes
lingstics, els gramtics acostumen a prendre la paraula com unitat bsica sintctica, per en altres aquella simplement no existeix Amb tot aix no volem dir res ms que el considerar la paraula com a base suposa massa problemes, aix, doncs, a partir 280
d'aquest moment, desestimarem l'existncia d'un element teric anomenat "paraula" com unitat abstracta submergida en una possible estructura profunda i ens quedarem en un terme, potser ms general i inespecfic, com s el de "signe".
2.1.8. Signe.
El signe, en paraules de Pollard i Sag [1991] s un complexe estructurat d'informaci fonolgica, sintctica, semntica, discursiva i d'estructura de frase. "menj" ser un signe, "menjar" ser un signe i "menjador" tamb ho ser. "Dor" ser un signe, aix com "ada", "s", etc. El que diferenciar un signe d'un no-signe ser la possessi o no d'una estructura associada (entenem aqu que mental en relaci a una llengua concreta). Aix, "murd", "zsgd", "subma", "marinista"... no seran signes de la llengua catalana. "El nen passeja" s un signe, un signe fruit de la unificaci de les estructures d'altres signes ms petits, per en darrer terme un signe amb una estructura. "La noia que": un signe, una estructura. "Uns elefant roses" no s un signe, no t una estructura completa associada182. De fet la gramtica d'un llenguatge natural no s ms que un mecanisme que estableix una partici en el conjunt V*, destriant-hi les cadenes que pertanyen a L de les que no: "Un sistema computacional que enumera un conjunt de cadenes" (Pollard i Sag [1991]), per alhora que actua assignant una estructura a aquestes cadenes -composicionalment- a mida que es van produint o rebent, a la manera dels anomenats autmates a piles, com a Mark i Steedman (1982)
281
n 3er. 2on. 1er. frog N the NP/N find VP/NP
"push down" the frog NP
"push down"
find the frog VP find VP/NP
VP NP/N N NP
VP/NP
VP
on els signes es van apilant i es van "unificant" atenent a la seva estructura i a regles especfiques que ho estipulen, acabant en una sola estructura (VP). Aix, doncs, ja tenim una forma primitiva: SIGNE [ESTRUCTURA]
Seguint encara Pollard i Sag, tot signe t dos atributs com a mnim: Fon i Sinsem:
SIGNE
FON SINSEM
El valor de Fon s'assumeix que s alguna mena de representaci del contingut sonor en forma de trets que ha de servir com a base per a la interpretaci fontica i fonolgica.
182-
Per ser-ho caldria que "elefant" tingus forma plural.
282
Al Sinsem s on voldria introduir les aportacions gramtico-categorials i on el sentit d'aquesta tesi es mostra ms pals en interpretar tot d'una la sintaxi amb la semntica. En el model de Pollard i Sag, el Sinsem t, al seu torn, dos atributs: Loc i noLoc, aquest darrer introdut per a poder enregistrar els fenmens de dependncia ilimitada. Com que aquesta precisi s de poca rellevana en el tema concret que ens ocupa -la morfologia- eliminarem aquest atribut. Loc es divideix en Cat (categoria) i Contn (contingut) i Contx (context):
SIGNE
FON [ ] SINSEM LOC CAT CONTN CONTX
NOLOC [ ]
s jus a Cat on quadra ms b el pensament categorial. En paraules de Pollard i Sag, "el valor de Cat inclou no solament el que la majoria de gramtics consideren com a categoria sintctica (...) sin a ms, els arguments gramaticals que precisa". Ara b, les Gramtiques d'estructura de frase dirigides pel nucli (HPSG) -on s'inscriu tot aquest aparell conceptual- defineixen dos atributs per Cat: Cap i Subcat, que preferim variar atenent a l'esmentat esperit categorial. Aix, per exemple, la proposta de Pollard i Sag per "she" s:
283
SIGNE
FON [She] SINSEM LOC CAT CAP nom [CAS nominatiu] SUBCAT [ O ]
...
Nosaltres, en canvi proposem:
SIGNE
FON [She] SINSEM LOC CAT Ni P P {xi }
...
que representa l'adopci d'un mode de representaci LambekMontagui183. El Subcat s el valor del signe que especifica amb quins altres signes el signeen qesti ha de combinar-se per esdevenir "saturat" -en el llenguatge de les funcions-. El concepte de saturaci presenta certes complicacions en el marc que proposem d'anlisi de la derivaci. Amb un exemple:
183-
L'assignaci d'un tipus categorial i/o un contingut semntic als pronoms s tema complicat que noms apuntar aqu per seguir l'exemple de Pollard i Sag. Per la Gramtica Categorial tenim un estudi acurat d'aquest problema a K. Robering [1989]
284
"pi" pot ser un signe saturat, per tamb pot ser insaturat respecte de "pineda". Podriem esquivar el problema diguent que "pi" s saturat i "pin" no, per aquesta diferncia no serveix per a signes que no tenen cap indici de saturaci-insaturaci (la "n" en el cas de "pin"): arrel---arrelar guix---guixar lent---lentament ... De fet, la creativitat del llenguatge pot fer que signes saturats esdevinguin insaturats. En castell, per exemple, hi ha un procs endagat i documentat des dels inicis de la llengua, que perdura contra tota normativa que consisteix en afegir una marca de femen als signes que, en principi, no tenien: juez---jueza ministro---ministra (portavoz---*portavoza) s clar que la semblana que fa la Gramtica Categorial desl tipus categorials amb les funcions i els arguments sembla exigir l'acceptaci de la idea de saturaci-insaturaci: FN/FV seria insaturat, en canvi N seria saturat (vegi's l'apartat de les definicions de la teoria Categorial). Malgrat tot, aix no s completament cert. Mitjanant la regla anomenada de "type rising", un signe saturat tamb pot ser insaturat sempre que convingui: N (S\N/S)184
184-
Si b el type rising est regit per una srie de principis que limiten el seu s (Partee [1986] i Partee i Rooth [1983] )
285
Quan proposem l'eliminaci dels components Cap i Subcat, no fem ms que barrejar-los en una sola expressi i no d'una manera completament original, el propi Dowty [1988] nota que: hom podria tenir en compte una teoria d'anlisi que utilitzs una sintaxi GPSG oracions (d'estructura de frase " generalitzada) per que interprets les incrementalment l'Steedman" (...) Els ltims treballs en GPSG, Pollard (1985), adopten un sistema recorda diferent Per exemple, per un verb transitiu l'HPSG donaria la segent forma notacional: V [SUBCAT <FN, FN> ] mentres que la Gramtica Categorial: [FN\S/FN] Aquest respecte diu Pollard [1988]: La qesti important que cal remarcar aqu s que el tret SUBCAT esdev una variant notacional de la notaci de barres (/, \) del sistema de Steedman. Hi ha una diferncia significativa, per. En el sistema d'Steedman, l'ordre 286
de
subcategoritzaci la
que
bastant
Gramtica
Categorial, per amb una notaci
extern dels complements pot llegir-se directament de les categories, utilitzant la direcci de les barres. A l'HPSG, en canvi, l'ordre de les categories a la seqncia SUBCAT no est directament relacionat amb l'ordre extern. jerarquia L'ordre correspon de a una universal funcions
gramaticals que assumim cosa no del tot certa, doncs a FN\S/FN no podem "llegir l'ordre dels complements", no sabem quin dels dos FN s l'objecte. En un sistema categorial associatiu (Lambek [1988]) on: (FN\S)/SN = SN\(S/SN) aix encara s ms pals. Exemple:
En Joan N S/N
trenca N\(S/N)
el cotxe N
S En Joan N trenca N\(S/N) N\S S el cotxe N
Per centrem-nos en el tema que ens ocupa: la morfologia. Hem apuntat anteriorment que la nostra proposta s una barreja de dos sistemes: l'unificacional (GPSG, HPSG...) i el
287
Gramtico-categorial. Hem eliminat algun dels elements d'una i hem inserit la segona dins la primera formulaci gramatical. Poden haver quatre tipus de regles en quatre blocs de l'estructura: Fon, Cat, Param, Restr.: 1. A Fon, les regles seran del tipus concatenaci: 1.1. /#a#/ : "a" no pot concatenar-se 1.2. /#a-/ : "a" pot concatenar-se per la dreta 1.3. /-a#/ : "a" pot concatenar-se per l'esquerra 1.4. /-a-/ : "a" pot concatenar-se per la dreta i l'esquerra.
2. A Cat s'aplicaran les regles de la Gramtica Categorial: 2.1. Aplicaci (progressiva, regressiva) 2.2. Composici ... 3. A Param simplement la regla de consistncia 3.1. (a a)
ex.: no s possible singular i plural. Podrem tractar-ho en termes de [+singular] o [-plural], cosa que simplificaria la notaci, per s pura qesti tcnica, que no afecta a l'esperit d'aquesta regla. 4. A Restr. la regla de la uni:
y x [((x
P) ^ (y
Q)
((x
(Q U P) ^ (y
(Q U P))))]
288
(x, y sn elements de RESTR i P, Q sn RESTR de diferents signes) Aix no fa ms que acumular la informaci sense alterar-la. S'aniran aplicant en aquest precs ordre, de manera que si en FON es viola alguna clusula (per exemple (#pi#) + (-dolaire#) tota la unificaci falla, no es passa ni tan sols a CAT. de fet FON, CAT i PARAM actuen com una mena de filtres que especifiquen quins signes (cadenes) poden unir la seva informaci RESTR i quins no.
2.1.9. Nous horitzons en Gramtica Categorial
La Gramtica Categorial t, en l'actualitat185, dos grans fronts de batalla. En primer lloc, l'anomenada Gramtica Categorial Ampliada, amb tres branques: la Generalitzada, la d'Unificaci i la Combinatria. En segon lloc, la Gramtica Categorial Algbrica amb quatre branques: la Intensional o d'Operadors Modals, la de Modalitats Estructurals, la Multimodal i aquella que incorpora nous operadors:
GRAMTICA CATEGORIAL "CLSSICA"
G. C. AMPLIADA Generalitzada Combinatria
G. C. ALGBRICA d'Operadors Modals Multimodal
d'Unificaci
de Modalitats Estructurals De Nous Operadors
La Gramtica Categorial Generalitzada incorpora tipus bsics (vegeu l'apartat de definicions anterior) o, ms ben dit, dota d'entitat atmica elements que podrien considerar-se estructuralment complexos (com ara sp -sintagma preposicional-
185-
SOLIAS [1996].
289
o sa -sintagma adjectival-), aix s, que es poden expressar de fet amb diverses combinacions dels bsics s i n. Un d'aquests nous "toms" pot ser o' (oraci subordinada) que ens permetria carateritzar els nexes subordinants com a o'/o. La creaci de nous tipus bsics t motivaci lingstica, emprica, per complica el clcul, la formalitat. s per aix que en una altra banda d'aquesta Tesi comentvem el fet que b podria ser que els mecanismes mentals no funcionessin per la llei del mnim esfor i que, de vegades, recorreguessin camins ms llargs dels que formalment caldria per a realitzar determinats cmputs. A ms d'afegir nous tipus bsics, tamb podem augmentar el nombre d'operadors. Per exemple, en la Gramtica Categorial Clssica els operadors fonamentals sn \ i / que cancellaven arguments a dreta i esquerra respectivament, per com que s el cas que moltes llenges cancellen arguments indistintament a dreta i esquerra s'ha proposat l'operador | anomenat bidireccional. Tamb s'han proposat operadors que afecten a paraules o elements oracionals no adjacents // o \\. Finalment, una tercera manera com la Gramtica Categorial Generalitzada ha ampliat el sistema de regles de la Gramtica Categorial Ampliada ha estat incloent noves regles deductives que bsicament el que fan s tenir en consideraci metatipus: X$/Ys Y$'/Zs = X$$'/Zs La convenci X$
denota una variable el domini de la qual s X i totes les funcions sobre X. Els smbols $ i $' es refereixen al conjunt de categories que resten desprs d'aplicar la funci. Solias [1996], p. 104.
290
La Gramtica Categorial d'Unificaci, en la que nosaltres trobem ms motivacions de tot tipus tal com hem anat demostrant, pren tot l'aparell teric de les Gramtiques d'Unificaci que es basa fonamentalment en els conceptes de subsumci -segons el qual unes estructures engloven a d'altres de ms particulars tot heretant els trets ms generals-, d'unificaci -que restringeix les combinacions d'estructures en funci de la compatibilitat dels trets que contenen- i de valor de l'atribut -que dna compte de les caracterstiques prpies del signe atenent al valor que prenen- (per a una explicaci ms detallada sobre els mecanismes d'unificaci vegeu l'apartat 2.1.8.). Aquest tipus de Gramtica Categorial funciona de manera similar a la que hem proposat en parlar del tractament de la morfologia. La Gramtica Categorial Combinatria parteix de
l'observaci que Steedman va fer sobre la pertinena del clcul Lambek a un clcul de la lgica ms general, el de Curry. Steedman comen a utilitzar operadors d'aquest clcul per a donar compte de diverses situacions lingstiques, com per exemple la coordinaci i elisi de frases com: Nadal renunci a la Generalitat [i] Maragall [VERB] a l'alcaldia. representant-la en aquests termes: renunci (a) [(Nadal, la Generalitat), (Maragall, l'alcaldia)] que plantegen la dificultat de trobar un tipus adequat per ambds termes, l'un amb el verb present i l'altre elidit, i una altra categoria
291
per a la conjunci186 i que Steedman soluciona mitjanant regles sintagmtiques alienes a l'esperit categorialista. Steedman ha trobat la soluci a molts problemes lingstics recorrent a una ampliaci de la Gramtica Categorial que, per altra banda li ha suposat una supergeneraci que ha hagut de restringir mitjanant solucions excessivament particularistes. La resta d'ampliacions de la Gramtica Categorial, que Solias englova sota l'epgraf de Gramtica Categorial Algbrica187, es caracteritzen bsicament per la inclusi d'operadors modals, intensionals que donen compte d'elements lingstics que pertanyen a mns diferents, mns als quals els verbs d'una frase s'hi refereixen independentment. A la frase "En Joan creu que jo tinc cotxe", el valor de veritat del verb "creu" s independent del valor de veritat del verb "tinc", en Joan pot creure un fet fals, per no s fals que cregui. Les Gramtiques Categorials Algbriques utilitzen tamb els quantificadors lgics / i un seguit d'operadors ! / P que puguin explicar suficientment determinats fets de llenges concretes, com ara la doble negaci en catal o els constituents discontinus, amb treballs com el de Lecomte [1994].
186187-
SOLIAS [1996], p. 121. No creiem que sigui aquest un apellatiu gaire apropiat, doncs nosaltres veiem "l'algebricitat" arreu de les diferents modalitats de Gramtiques Categorials. Suposem que l'autora ha optat per aquest calificatiu atenent a qu les aportacions d'aquest bloc de gramtiques han modificat d'alguna manera les propietats algbriques com ella mateixa exposa.
292
293
2.2. LA FRONTERA EXTERNA O LA FORMA LINGSTICA DE LA MATEMTICA
En lapartat anterior mostrava com el llenguatge actua no com un mecanisme matemtic, sin que s un mecanisme matemtic. Veurem en aquest captol com la substncia matemtica s indestriable duna forma de caire lingstic. Comenarem per analitzar ladquisici del concepte de nmero per desprs tractar aquest concepte com a estructurador cognitiu gramaticalment especificat -en el sentit de L. Talmy-. Finalment, exposarem sumriament els efectes de les disfuncions lingstiques en la resoluci de problemes aritmtics. Tots tres punts tractats apunten en una direcci comuna: la forma lingstica de la matemtica.
Ladquisici dels conceptes numrics ha estat estudiada sobretot des del camp de la psicologia ms que no pas de la lingstica i pensem que no hauria de ser aix, doncs aquests conceptes formen part dels discursos humans tot pertanyent a un grup especial de paraules, com les preposicions, pel que fa el seu lligam amb el mn fsic, que, per posar noms un exemple, es caracteritzen per no ser considerades explcitament com a tals pels nens. El fet que existeixen paraules ontolgicament diferents les unes de les altres i que un grup daquestes pertanyin a un domini tan especfic com el matemtic s prou motivador com per a tenir-lo en compte en qualsevol teoria modular, per al mateix temps perills. Com diem, en psicologia els treballs ms importants sobre aquest aspecte del coneixement ens arriben des de Piaget [1952], que situa el 294
raonament numric per sobre dels set anys, posterior a ladquisici de la competncia lingstica. Tamb filsofs com John Stuart Mill han tractat la qesti de ladquisici numrica basant-la fonamentalment en la inducci des de lobservaci del mn que fa lindividu i la prpia experincia acumulada. Karen Wynn [1990] es va proposar fa uns anys de demostrar que all interessant de ladquisici numrica era precissament el tipus dinducci que es produa: Necessitem, des del punt de vista empric, alguna especificaci detallada de quins tipus concrets daccions, combinades amb quines formes dobservaci, sn suficients per a ladquisici de veritats numriques pg. 318 El punt de partida dun estudi amb un propsit aix consisteix en apreciar la diferncia entre veritats particulars i veritats universals en la inducci. Que els corbs siguin negres s un fet particular que es repeteix en molts individus, per pot donar-se el cas que existeixi un corb blanc; si ms no, un corb blanc s concebible. En canvi, que dos i dos sn quatre s una mena de veritat universal; s inconcebible que siguin cinc o tres. Hem de veure perqu unes afirmacions inductives tenen un estatus psicolgic privilegiat respecte de les altres. Sembla ser, en primer lloc, que Piaget no estava del tot encertat en situar la capacitat numrica ontognicament pel darrera de la lingstica, els estudis de Antell, Keating, Cooper, Curtis i altres han demostrat que ja des dels cinc mesos el nen discrimina quantitats petites, no solament de manera visual -amb objectes que apareixen i desapareixen duna mena descenari tot
295
provocant major o menor estranyesa en lindividu- sin tamb auditivament -sorolls que es repeteixen o que es donen acompanyats dun nombre proporcional destmuls visuals-, La qual cosa planteja
importants dubtes respecte de si un hipottic mdul numric es limitaria a rebre entrades transductors Karmiloff [1992], p. 127. procedents de diferents
A ms, en animals tamb es dna aquesta capacitat de recompte: Tamb hi ha evidncies que demostren que els animals i els nens no solament sn sensibles al nombre, sin tamb que poden realitzar clculs aritmtics bsics amb aquests nombres Wynn [1990], p. 213 Rochel Gelman ha proposat tres principis innats pel que fa la capacitat numrica: 1- La correspondncia unvoca, segons la qual els tems es posen en correspondncia un a un amb els elements dun conjunt detiquetes (tags) mentals. 2- Lordre estable, que determina que lordre de les etiquetes esmentades s fixe i consistent.
296
3- La cardinalitat, que s el principi segons el qual lltima etiqueta usada en la correspondncia unvoca entre els tems i el conjunt detiquetes representa la cardinalitat del conjunt dtems. Les esmentades etiquetes sn uns constructes innats -comuns, com hem vist, amb alguns animals- que grcies a laprenentatge tindran una equivalncia lingstica: el nom dels nombres. Ara b, que el nen/a tingui aquesta capacitat numrica no vol dir que la pugui lligar amb la lingstica ja que necessita dun temps daprenentatge: cap els dos anys i mig els nens i les nenes ja saben que cada nom dun nmero es refereix a un nmero especfic i concret dtems, encara que no spiguen quin. Hi ha una comparaci molt grfica, deguda a Gallistel, de la diferncia entre saber comptar i dominar el concepte de nmero tpic dels ssers humans. Les targetes mentals que poseeixen els animals i que produeixen resultats empricament sorprenents, per exemple, animals que poden comptar fins a nmeros grans, com el cinquanta, o fer addicions amb relatiu xit, podrien comparar-se amb gots daigua que es va acumulant en un cubell gran. Quan lindividu vol saber quina quantitat porta acumulada, mira el nivell de laigua en el cubell, per no compta quans gots hi ha buidat. Un recompte de magnitud com el de laigua del cubell comporta dues restriccions importants: en primer lloc, no hi ha ordre lineal, no es pot comptar des del mig o enrera un cop ja sha buidat lltim got; lindividu no pot imaginar b quina quantitat daigua quedaria al cubell si sen treguessin tres gots. En segon lloc, el clcul de la capacitat del cubell s molt variable i difcil de calcular, per aix els calculs fets pels animals dels esmentats experiments no tenen un grau massa elevat de correcci, seguint amb la metfora, pot ser que boquessin ms o menys gots del compte o que no omplissin fins a dalt els gots.
297
Podriem prendre la capacitat aritmtica duna persona com aquella que el fa capa de derivar un nou significat (5) a partir daltres significats (2, +, 3), s a dir dotant duna semntica a les targetes, donant un sentit lingstic als gots. Pensem que els nombres i els noms de les operacions aritmtiques bsiques es troben en el llindar del mdul lingstic. Per apropem-nos encara ms a ladquisici del nmero. Perqu s diferent a ladquisici, per exemple, dels noms propis?. Kamii [1982], en el marc piageti de ladquisici del coneixement, propos un model no innatista dadquisici El nen pot abstreure informaci de la realitat que lenvolta; aquesta informaci pot ser o b una abstracci emprica (un color, una textura...) o b pot ser reflexiva. s reflexiva si implica la construcci de relacions entre objectes. Realitzar comparacions s una qesti reflexiva, no s una propietat fsica dels objectes del mn. Labstracci emprica s necessria per a la reflexiva i vicecersa en els primers estadis del desenvolupament del nen o la nena, per ms tard aquest/a podr abstreure informaci reflexivament, fra del contacte empric, relacionant, per exemple les operacions 5 + 5 i 5 5. Per abans dassolir aquesta capacitat simblica lindividu ha dhaver construt el concepte de nmero, tot indunt-lo de lobservaci i lexperimentaci amb la realitat fsica. Hem vist com Wynn afirmava que hi havia uns principis innats pel que fa ladquisici del nmero (de Gelman). Per Piaget aquests principis no sn innats i es poden reduir a dos: lordre i la jerarquitzaci. Abans de qu el nen o la nena spiga comptar correctament, ha de saber ordenar, no situar els objectes en una lnia recta, sin establir un ordre de recompte que li permeti no saltar-sen cap o repetir dos o tres cops el mateix. En segon lloc ha de saber jerarquitzar: conixer que el sis cont el cinc i que aquest, al seu torn, cont el quatre. 298
Tant lordre com la jerarquitzaci necessiten dun procs de maduraci que per Piaget depn del contacte amb lexperincia, un contacte suficientment llarg i divers com per permetre la integraci dels dos conceptes. La maduraci a qu fa esment Piaget no solament seria numrica sin cognitiva general. Tot i que no estem gens dacord amb lanti-innatisme piageti, creiem que ladquisici del nmero no s una qesti tan especfica com sembla i va lligada a ladquisici daltres coneixements lingstics, com la hiperonmia o la hiponmia. Karmiloff [1992] (pg. 136) planteja aquesta dependncia lingstica extreta dels estudis de Gelman: (...) s sobre la base dels principis dirrelevncia de lobjecte i ordenaci estable -molt diferents dels principis que governen lactivitat de nomenar- com els nens infereixen que els nmeros que senten no sn els noms dels objectes, sin etiquetes per a comptar (...) els principis de domini especfic fan que determinats aspectes de lestimulaci lingstica -com el llistat de nombres per a comptardestaquin especialment per al nmero, mentres que altres queden units a lactivitat de comptar. La hiptesi de Gelman i Karmiloff es basa en especificitats de domini, com per exemple el numric, per si aquesta especificitat s vertadera explicitada en aquests termes, llavors podria donar-se el cas duna certa especificitat per a altres conjunts de paraules, fet que multiplicaria gallianament els mduls cerebrals. Hi ha evidncies de qu tamb existeix certa especificitat de domini en el reconeixement de cares, per haurem de ser prudents a lhora datribuir el ttol de modular a unes capacitats com aquestes, doncs tamb serien mduls la manera de caminar, els patrons interactius...
299
Per a Fodor, en el cas dels ssers humans, existeix un mdul de la psicologia del sentit com biolgicament especificat. Karmiloff [1992], p. 151. Si el sentit com s un mdul ens costar molt demostrar que s innatament especificat deslligant-lo daspectes socials i culturals, tamb ens costar trobar les neurones especialitzades perqu no tenim tampoc una bona definici de sentit com, igualment ens passar amb la seva autonomia respecte daltres mduls... s ms, sens fa difcil pensar en el sentit com com un sistema input ms que no pas com un sistema integrador daltres
inputs.
El domini del concepte de nmero s un fet universal, pensem que va lligat al domini daltres entitats lingstiques com les preposicions i que com aquestes est completament immers en la capacitat lingstica general. Com casar aquestes afirmacions amb el fet diriament constatable de qu tothom s un especialista en el seu propi llenguatge i, en canvi, hi ha molta gent que t poca capacitat per al clcul numric? En realitat el problema rau en la pregunta. Per clcul numric no sentn un procs ben definit, sin el domini duna sintaxi especfica i, fixem-nos b, parlem de sintaxi especfica i no pas de domini especfic. Karmiloff fa notar alguna de les diferencies entre el llenguatge quotidi i el matemtic. Per exemple, multiplicar sempre significa augmentar, incrementar; en el llenguatge no matemtic; en canvi, en el matemtic si multipliquem 3 05 es produeix una minva, un descens. El mateix succeeix amb la suma. Si el primer estadi important en leducaci dels nens el suposa la suma, un segon estadi molt ms important pel que fa la seva dificultat el suposa la resta portant-ne com per exemple 38621 29732, aix mateix sn fites tamb importants el fet de concedir lestatus de nmero al zero i a les fraccions i tot aix perqu implica el domini duna 300
semntica diferent de lapresa en els primers anys de vida, el mateix tipus de dificultat per a interpretar la mentida o les ironies, el fet datribuir diferents valors a paraules ja conegudes. s general lensenyament-aprenentatge destratgies solament sintctiques per a la resoluci daquestes operacions, en canvi sarraconen les explicacions semntiques. Molts sabem dividir 05 entre 0002 i incls sabem fer arrels quadrades de nmeros com el 55.696, per com que sens fa molt difcil relacionar aquestes dades amb fets del mn perceptible amb qu poder lligar-les referencialment, apliquem directament una sintaxi apresa. Ens comportem realment com autntiques habitacions xineses de Searle. No es tracta, en els nostres plans densenyament dassolir un coneixement cada cop ms abstracte i relacional, sin que mica a mica anem bastint memorsticament tota una sintaxi que ens porta fins als nombres complexos, la trigonometria, la derivaci i la integraci... i podem sser uns experts matemtics sense entendre-la en absolut: s interessant el fet que en nens/es matemticament dotats, el nivell de comprensi matemtica correlaciona positivament amb ls del llenguatge matemtic. Els nens i nenes menys dotats, en canvi, tendeixen a comprendre el llenguatge matemtic com si fos llenguatge quotidi. Karmiloff [1992], p. 142. Recordo vivament les dificultats que tenia el nostre professor de Filosofia per a posar exemples del modus tollens els quals tota la classe rebatia, frmula que, en canvi, viem tan clarament en la seva formulaci noms sintctica (amb ps i qs). Holland et al [1993] citen les observacions de Braine segons les quals existeix una lgica natural diferent de la formal o estndar; aquesta inclouria regles com lesmentat modus tollens mentre que aquella no, per Johnson-Laird el problema rau en qu lindividu no noms utilitza estratgies per a interpretar termes lgics sin tamb coneixement
301
enciclopdic que s el que sovint ens fa concloure fets no lgics per raons de semntica difusa. Pensem en un problema matemtic com el segent:
Si per pintar un cub necessitem 2 Kg. de pintura, quanta pintura ser necessria per pintar-ne un que tingui una aresta la meitat de gran?.
Molts contestariem 1 Kg, evidentment equivocant-nos. Sembla com si fos a linrevs dall que s natural; com si saber quin sentit t el que estem fent en cada moment a lhora de realitzar operacions aritmtiques ens perjudiqus. La culpa de lantipatia envers lestudi de la llengua llatina rau, en part, en voler ensenyar-la duna manera matemticoalgorsmica, s a dir: fonamentalment sintctica amb la memoritzaci de paradigmes per analitzar frases. La resoluci de problemes del tipus:
El doble de ledat que jo tindr daqu cinc anys s tres vegades ms petita que ledat que tu tingueres fa sis anys...
planteja precisament problemes a aquelles persones que lintenten traduir al llenguatge quotidi i, en canvi, s relativament senzill per als qui dominen la seva traducci a un llenguatge dx i y que se sumen, multipliquen, resten i divideixen passant duna banda a laltra de ligual canviant de signe. I, repetim, no s una qesti de major capacitat per a labstracci188, sin de memoritzaci de procediments sintctics i agilitat en el seu s. Ja hem vist que el llenguatge matemtic sovint s pura sintaxi sense semntica -com el cas de posar zeros en el quocient duna divisi per fer
188-
Sha dit sovint que la gent de cincies t major capacitat abstractiva, el cert s que cal tanta o ms abstracci per a resoldre un problema aritmtic que per a captar determinades metfores de J. V. Foix.
302
crrer la coma- i que el problema no s dominar la semntica daquest llenguatge o lerror de voler emparellar-la amb una semntica del llenguatge quotidi, sin, en un primer estadi, memoritzar els processos; en un segon estadi, adquirir velocitat en el seu s i, en un tercer estadi, advertir analogies entre problemes per a aplicar procediments de clcul tamb anlegs. s notori el coneixement i classificaci dels problemes matemtics entre els estudiants: problemes dedats, problemes daixetes, de busques de rellotges, dalades de torres i llurs ombres... i quan el professor o la professora de matemtiques planteja un problema que surt una mica de la classificaci, lestudiant erra el procs o conclou que falten dades. Resposta del professor/a: s que no pensen, s que no raonen, per no s aix. La qesti del nivell abstractiu de certes nocions matemtiques, com el +1 o la suma de fraccions, s resolt per Karmiloff comparant-lo amb ladquisici daltres elements abtstractes i generals del llenguatge: La representaci abstracta de +1 s probablement una adquisici tardana, com ls genric de larticle definit. Per a comprendre notacions abstractes com +1 o la proposici genrica de qu el lle s un animal perills el nen ha dentendre que aquestes expressions no es refereixen a res concret189. Karmiloff [1992], pg. 143. afirmacions que no casen massa amb les que realitza en el mateix pargraf:
189-
Es pot comprovar, respecte de ls dels articles, que la diferncia entre aquestes frases es detecta molt tard en levoluci lingstica del nen/a: a- Pats Tarradellas. Pat de fetge de porc. b- *Pats Tarradellas. Pat del fetge dun porc.
303
Lespecificitat de domini del nmero, com la del llenguatge es produeixen a edats distintes en ambds dominis Karmiloff afegeix que la hiptesi de lespecificitat del domini numric ve reforada per patrons de disfuncionalitat especfics dels nmeros. Tal com vam dir en lapartat dels criteris de modularitat en aquesta Tesi, aquesta especificitat tamb es dna a determinats camps semntics o per una part del mdul lingstic, com determinats processos sintctics, i per aix no diem que la sintaxi s un mdul i el llenguatge ns un altre o que els colors formen un domini especfic: Pacients com A. N. i L. R., el dany dels quals sestenia des del crtex anterior fins al migtemporal, van perdre bastants noms comuns per encara nomenaven els colors rpidament i de manera correcta (...). La mediaci entre conceptes per a persones niques i els seus corresponents noms requereix lactuaci destructures neurals al costat oposat de la xarxa, al lbul temporal anterior esquerre (...) Per on sn els verbs? (...) les regions que participen en aquestes parts de la parla no poden estar a la regi temporal esquerra. Algunes evidncies preliminars apunten a les zones frontals i parietals. Damasio i Damasio [1992], pg.95.190
190-
Sn molt sorprenents els casos presentats per Sacks [1995].
304
Considerem que lespecificitat de domini pel que fa el nmero no s una bona hiptesi. De la manera en qu ens s presentada, sembla que ladquisici del llenguatge vagi per una banda i la del nmero per una altra, sense tenir en compte que els nmeros i la seva semntica sn tan complicats com les preposicions, els determinants, les conjuncions... i llurs semntiques, com tot seguit veurem, i que, sense massa dubtes, sn considerats elements ms lingstics que no pas els nmeros. Nosaltres pensem que els nmeros sn una barreja entre el que Talmy anomena nocions gramaticalment especificades i nocions lxicament especificades. Acostem-nos sumriament a la hiptesi de Talmy [1987]191 i vegem com es pot interpretar el concepte de nmero dins daquesta. Leonard Talmy se centra en el paper que t la semntica dins la cognici general. Podriem dir que s una semntica cognoscitiva en el sentit que per Talmy els signes lingstics (les oracions o parts del discurs) sn quelcom que fem servir per a evocar en loient un tipus particular de representaci cognitiva. Aquesta representaci cognitiva evocada est composada per diversos processos cognitius apart dels significats referencials dels elements de la frase, per exemple pel coneixement enciclopdic o el coneixement de la situaci on es produeix lacte comunicatiu (processos centrals per a Fodor). En aquesta concepci de la semntica, qu entn Talmy per gramtica? La gramtica s un subsistema (submdul?) del llenguatge que, juntament amb un altre subsistema; el lxic, especifica la representaci cognitiva. La gramtica especifica la major part de lestructura de la representaci cognitiva, mentre que el lxic especifica la major part del contingut de la representaci cognitiva. Hi ha altres concepcions del llenguatge que donen ms pes al lxic fent raure en ell tamb les especificacions gramaticals, com veurem ms endevant.
305
Tenim per una banda la gramtica i per laltra el lxic. Quina diferncia hi ha entre els elements dambds subsistemes? Els elements lxics sn una classe oberta, en el sentit que pertanyen a un conjunt augmentable, per exemple, les arrels dels noms i dels verbs, els adjectius i els adverbis. Nosaltres afegim que els nmeros sn un conjunt augmentable en un sentit molt diferent; rpidament veiem que el cabal lxic de qualsevol llengua pot augmentar duna manera molt diferent a com pot augmentar el nombre de nmeros en aquesta llengua, a cap lexicgraf, encara que decids incloure en els seus diccionaris tots els paradigmes verbals, se li ocorriria introduir-hi tots els nmeros des de lu fins a linfinit o laleph, per tant hauran de pertnyer almenys en part al segon conjunt: els elements gramaticals. Els elements gramaticals sn una classe tancada perqu pertanyen a un conjunt relativament petit i tamb relativament fixe delements. Els elements gtramaticals, al seu torn es poden classificar en quatre grans blocs: les formes lligades, com la inflexi o la derivaci; les formes lliures, com els determinants, les preposicions, conjuncions i altres partcules; les formes suprasegmentals, com lentonaci, i les formes abstractes com les categories gramaticals, les relacions gramaticals, lordre de les paraules, els paradigmes... Hem dit que els nmeros no sn elements plenament lxics sin que tenen propietats de caire gramatical en el sentit talmi. Les nocions gramaticalment especificades tenen una propietat en com: que sn relatives i no pas absolutes, a ms, els conceptes especificats per formes gramaticals estan restringits tant pel que fa al nombre de categories com el nombre delements que t cada categoria. Aquesta restricci es pot entendre tant en termes exhaustius -una vintena de preposicions en castell, per exemple- com comprensius -els nmeros-; o sigui, que no val per a certs conjunts, com els colors que es poden expressar en una llengua. Moltes llenges tenen inflexions nominals que especifiquen el nmero (singularitat / pluralitat), en canvi cap llengua t inflexions
191-
TALMY [1987]: paper de la Universitat de California, Berkeley.
306
nominals que especifiquin el color de lobjecte referit pel nom. La categoria nmero pot ser especificada gramaticalment i, per tant, juga un paper com estructuradora en les representacions cognitives, en canvi la categoria color no pot ser especificada gramaticalment, sin amb elements lxics. Llavors, com seria possible que especifiquessim gramaticalment el nmero (gramatical) i lxicament els nombres quan, bsicament contenen una informaci comuna com s la quantitat? Les nocions gramaticals tenen tres propietats en com: en primer lloc que sn neutrals pel que fa la grandria:
Aquesta gota s ms petita que aquella
gota
Aquest planeta s ms petit que aquell
altre la noci expressada pels determinants, que pertanyen a una classe tancada, i per tant gramatical, a lexemple anterior, extret del propi treball de Talmy, no comporta cap canvi en la magnitud. Fixem-nos, a ms, en el segent: He vist un elefant i tres formigues les nocions expressades pels nmeros tampoc comporten cap precissi en la magnitud dels noms a qui acompanyen. El nmero gramatical tampoc laporta: En Joan t llibreta# i en Manel llibretes enlloc no es diu que unes llibretes siguin ms grans que les altres, tot i que impliqui un canvi en la magnitud de la cardinalitat del conjunt de llibretes. Les nocions especificables gramaticalment sn neutrals pel que fa la matria, la forma, la senso-motricitat...
307
lexemple de Talmy diu: Jo vaig zig-zagejar a travs del bosc Jo vaig voltar a travs del bosc si vaig donar tres voltes o vint-i-cinc tampoc no alteraria la matria, la forma o la motricitat, com si dic que tinc tres gossos no altera la canitat dels meus gossos respecte de si en tinc dos. En tercer lloc, les nocions especificades per elements gramaticals tendeixen a ser de mena topolgica. El punt, lextensi lineal, la localitzaci, la singularitat, la igualtat, la diferncia, ladjacncia de punts... sn nocions topolgiques: Les propietats duna forma de topologia especficament lingstica requereix certa determinaci. Des daquesta perspectiva, considereu la preposici anglesa in, ls principal de la qual especifica un pla tan corvat com per a definir un volum en lespai. El referent daquest morfema, com a la topologia matemtica, s neutral pel que fa la magnitud: en el didal/volc; i s neutre pel que fa la forma: en el pou/trinxera. Per, a ms, el seu referent s neutral respecte del tancament, s a dir, indiferent a si el pla corvat deixa una obertura o est completament tancat: en la cassola/pilota. I s neutral respecte de la discontinutat, o sigui, indiferent a si el pla corvat s masss o presenta zones buides: en la
308
campana/gbia192.
Aquestes
dues
ltimes
propietats formarien part del que s prpiament el sistema topolgic del llenguatge, mentre que han dexcloures de la topologia matemtica. En canvi, la matria, el temps, el moviment, el medi... no sn nocions topolgiques, tot i que de vegades es comportin com si fossin topolgiques perqu inclouen relacions relatives entre quantitats ms que no pas quantitats fixades absolutament. Els nmeros, per, no semblen comportarse topolgicament i s aqu on ens costa dinclourels entre les categories especificades gramaticalment. Els elements gramaticals duna frase sn ms nombrosos que els lxics, les seves especificacions sn ms simples i ms estructurals i tots junts estableixen les directrius fonamentals de lorganitzaci escnica i la unitat comunicativa de la representaci cognitiva evocada per la frase, en canvi els elements lxics tenen ms informaci total i de ms tipus. Tots junts comprenen la major part del contingut conceptual de la representaci cognitiva evocada per la frase. Sembla que els nmeros tenen un fort component estructural per no menys important des del punt de vista lxic. Respecte de la qesti de la modularitat, hi ha una proposta de Talmy que creiem del tot interessant: Lestructuraci gramaticalment
especifi-cada sembla correspondre, en algunes de les seves funcions i caracterstiques, a lestructuraci en altres dominis cognitius, com la percepci visual o la inferncia i la memria.
192-
Lexemple de la campana i la gbia fa referncia a la continutat o discontinutat de les parets dambds objectes.
309
Aix, doncs, si els nmeros no sn noms peces lxiques sin tamb gramaticals, estructuradores, s possible o b que es corresponguin a altres peces estructuradores en altres mduls, o b que siguin les mateixes. Quan Talmy afirma que hi ha un nucli fonamental a lestructura conceptual que s com a diferents dominis cognitius, per que cada domini t trets i potser tamb funcions destructuraci que no sn comuns a daltres sembla apropar-se a la tesi de Fodor. En canvi, quan ens explica el motiu fonamental del seu estudi (determinar el carcter general i particular de lestructura conceptual) sallunya diametralment de la visi fodoriana que postula la impossibilitat destudiar els processos centrals. Diem que, en llenguatge de Talmy, els nmeros podrien sser vistos com a estructuradors de les representacions cognitives i no noms com a contingut de les esmentades representacions (gramatica i lxic alhora). Hem tractat la utilitzaci aritmtica daquests nmeros, pretenent mostrar que el problema que representa per a moltes persones la realitzaci de comptes o la resoluci de problemes aritmtics s tant una qesti estructural com lxica, per que en cap cas no s aliena a la llengua. Veurem ara un estudi relatiu a la dificultat que tenen els sords en la realitzaci de tasques matemtiques. Si queda ben palesa aquesta relaci entre la llengua i la matemtica, no noms haurem demostrat que s cognitivament falsa la classificaci entre ser de lletres o ser de cincies193, sin que o b el suposat caracter modular de la matemtica s tan permeable com postulem que ho s el del llenguatge, o b els sistemes inferencials o deductius emprats en la resoluci de problemes aritmtics -tamb suposadament centrals- estan molt lligats als primers estadis del mdul lingstic. Ens referirem concretament als estudis de Serrano [1993; 1994] sobre la importncia de la lectura comprensiva en la resoluci de problemes
193-
En tot cas es tracta dun fet cultural. Liam Hudson shi escarrass en demostrar i caracteritzar aquests dos estils cognitius, la seva teoria, per, no ha acabat de cuallar. (BANYARD [1991], p. 211.)
310
aritmtics escrits en el nen sord. Serrano ha treballat sobretot amb alumnes sords prelocutius de tipus perceptiu per arribar a la conclusi que la traducci al llenguatge matemtic no s realitzada correctament perqu quan el nen o nena sord/a es troba davant formes lingstiques que li representen certa dificultat les simplifica, les tradueix a altres formes lingstiques comprensibles per a ell/ella, per que sn matemticament diferents. Per exemple, simplifiquen tenir ms que en tenir, interpreten malament el significat de junts en expressions com Maria i Joan tenen cinc baletes junts atribuint cinc baletes a cada un dells. Tot aix implica que quant ms resumit sigui el problema, quant menys llenguatge contingui, millor el solucionaran, tant en velocitat com en qualitat. Implica que el llenguatge s un estorb perqu a ms llenguatge, ms matria que sha de traduir al llenguatge matemtic o que sha de triar per a eliminar-la o no. Sembla que ens tirem pedres a la teulada, per no s aix. El nen/ sord/a ha de treballar amb un llenguatge, lescrit, que s al seu torn una traducci del llenguatge parlat, que no domina plenament. Enlloc dels reballs de Serrano no hem vist que sestudis la velocitat i qualitat en al resoluci de problemes aritmtics plantejats en signes manuals: en el seu propi llenguatge. Nosaltres hem pogut comprovar -a lAssociaci de Sords de Blanes- com els pares i les mares, ajudant a fer els deures als seus fills sords, en plantejar el problema escrit en signes, facilitaven moltssim la resoluci daquest a llurs fills/es. s com si estudissim la resoluci de problemes aritmtics plantejats en angls, una llengua que normalment no dominem al cent per cent. Els estudis mencionats van en la direcci dexigir una revisi curricular de leducaci integradora dels discapacitats auditius, per creiem que, a ms, demostren el fet que el llenguatge est ms relacionat amb la capacitat resolutria de problemes i laritmtica del que ens sembla. Els signes manuals, en ser una representaci ms referencial, semntica, que no pas sintctica -afirmaci que discutirem en el proper apartat daquesta TesiEls lmits de la modularitat lingstica.
311
afavoreixen la comprensi del problema i la seva resoluci. per precissament per aix, perqu sn molt semntics, costen de fer servir en lexplicaci dels processos aritmtics que hem dit exigien una bona dosi de domini matemtico-sintctic com el problema de les edats. La sintacticitat que exigim a la matemtica s una de les moltes causes del poc nombre de titulats superiors amb discapacitats auditives prelocutives. Quan el nen/a omple de sentit totes les paraules del problema, dna un primer pas importantssim cap a la seva resoluci. Aix no s destranyar el grfic dels experiments de Serrano:
SUBJECTES 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12
NIVELL COMPRENSI LECTORA 0 3 0 2 1 1 0 0 0 1 1 2
PROBLEMES ARITMTICS RESOLTS 3 7 6 7 6 4 5 4 6 5 5 8
que mostra la correlaci entre la comprensi de la lectura en general amb la resoluci concreta duns problemes aritmtics senzills. Desprs dhaver vist diverses hiptesis sobre el nmero i la seva adquisici, podem concloure ara que la resoluci de problemes aritmtics depn en un primer estadi maduratiu de la comprensi lingstica de lenunciat del problema, que vol dir bsicament la representaci mental dels elements que hi intervenen: les fraccions es corresponen durant aquest perode amb talls de pasts. En un segon estadi, diguem-ne de major maduraci, lxit depn de la capacitat abstractiva, de saber relacionar la concreci del problema (anys o potes dnecs i conills) amb una 312
generalitzaci algbrica (x, y...) s a dir, la traducci dun llenguatge a un altre. El fet que parlem de dos llenguatges no s diferent de si parlssim de ladquisici duna segona llengua194. Finalment, i malhauradament, podem dir que lestadi final prets per la nostra societat s el del domini complet duna sintaxi matemtica, al marge dels dos primers estadis i que hem dit es basava en analogies o en tipologies de problemes i en lacceptaci no raonada de ls de zeros, fraccions del tipus 8/3, etc. Aquest darrer estadi, en el que alguns individus manifesten una suposada destresa, s el que fa pensar en una capacitat distinta a la del llenguatge que no es correspon a la realitat i que es fonamenta nicament en la memria o la mecanitzaci de determinats procediments, evidentment adquirits i allunyats del grau dinnatesa que exigeix un domini especfic o un mdul.
194-
Ladquisici de segones llenges tamb planteja serioses objeccions a la modularitat.
313
2.3. LA FRONTERA INDETERMINADA O LA NO LINEALITAT DEL LLENGUATGE; INDETERMINISME I CAOS.
La frontera ms llunyana, desconeguda, del mdul lingstic pel que fa la matemtica s el llindar de les equacions no lineals i lindeterminisme. Pensem que algunes de les limitacions tant de la modelitzaci computacional del llenguatge natural com de la visi realista (psicolgica) daquest poden ser resoltes en el marc que descriurem en aquest captol. En aquest apartat mostrarem que el funcionament del mdul lingstic respon a unes lleis comunes a certes propietats fsiques de lUnivers195, unes lleis de caire matemtico-probabilistic compartides amb daltres mduls i, de fet, amb qualsevol sistema complex.
Si el llenguatge s bsicament una computaci, com per a Pylyshyn, llavors s possible que els estudis que shan fet en alguna branca de les matemtiques en els darrers anys puguin ser aplicables a lexplicaci del fenomen que tractem. Em refereixo ms explcitament a la teoria del caos. El mxim problema no s, malgrat tot, el fet de tenir una teoria sobre el caos ms o menys slida -en presentarem les directrius bsiques-, sin com lligar-la amb una teoria sobre la modularitat de la ment i del llenguatge duna manera suficientment justificada des del punt de vista empric, i, sobretot, predictiu, si s que aquest terme no est en contradicci amb lantideterminisme del caos. Normalment relacionem les teories del caos amb sistemes molt complexos, com per exemple els mercats de valors en economia o les turbulncies climtiques, de manera que molts hem sentit a parlar de lefecte papallona (a lEstat Espanyol se nha fet una pellcula amb aquest
195-
SERRANO [1996], p. 277.
314
nom); en la famosa pellcula dSteven Spielberg, Park Jurssic, tamb es citen els estudis de sistemes catics aplicats a estructures ecolgiques complexes. Si saborda el problema des daquest punt de vista, des de la teulada, dificilment sarriba a cap idea clara. No podem trobar les equacions que regulen el comportament de sistemes molt complexos, amb molts graus de llibertat, sense abans comprendre com funcionen sistemes molt ms simples, i el caos apareix ja en aquests sistemes senzills, com mostrarem tot seguit. Considerarem, a la manera cartesiana, que hem dencarar els problemes des dall ms senzill a all ms complex, com si la complexitat estigus formada de components simples, bo i sabent que aquesta ontologia potser s axiomtica, apodctica o qualsevol altre neologisme malsonant. Estudiar el caos en lingstica no s estudiar la llengua com una noestructura, o com un sistema completament catic. Hom pot pensar en el caos com un efecte disgregador de lordre. s fcil pensar en el caos com lantagnic del cosmos. Per la nostra perspectiva s la destudiar els sistemes catics com a possibles fonts generadores dordre. Els fractals no sn ms que unes estructures aparentment catiques, per que en realitat estan compostes destructures ms petites ordenades i simples que es repeteixen. La mateixa generaci de la vida a la Terra pot haver estat fruit duna composici catica de circumstncies i elements. La variabilitat gentica (all que fa que en un mateix nnxol ecolgic i en unes mateixes circumstncies gentiques els ssers vius tinguin caracterstiques diferents, esdevinguin distints) que tan de cap va portar a Darwin196, tamb pot ser causa del caos. La major part de les explicacions sobre lorigen de lUnivers
196-
La majoria de les mutacions es produeixen espontniament, cosa que simplement vol dir que es desconeixen els factors desencadenants. Hom sol afirmar que les mutacions es produeixen a latzar o casualment (...) Sestima que cada sser hum nou, amb uns 100.000 gens, porta dues noves mutacions. Aix resulta que, encara que la incidncia duna mutaci per un gen s molt baixa, el nombre de noves mutacions que surgeixen en una poblaci s molt alt. CURTIS et al. [1985], p. 326
315
(cosmos), tant cientfiques, mitolgiques, com religioses es basen en un estat primari catic. Per, com diem, es fa necessari comenar lestudi des de les estructures ms simples, com, per exemple, una funci quadrtica. El nostre llenguatge verbal s un sistema governat per un altre sistema, un conjunt delements relacionats mitjanant regles com les que acabem de veure en la Gramtica Categorial, al seu torn governat per una altra srie de regles de tipus social o cultural (pragmtic). Hem estat mostrant al llarg del treball la relaci entre lindividu i la llengua que utilitza, per sembla que les darreres teories lingstiques no volen admetre la diacronia o ms ben dit la participaci de lindividu (o individus) en la recreaci, en la transformaci del llenguatge que empra i s ben cert que sovint perqu el llenguatge funcioni plenament lusuari daquest ha de modificar-lo, adaptar-lo a cada situaci. Parallelament a la metfora de lordinador, el llenguatge pot ser ents com a energia en termes fsics, per aix com lenergia s quelcom indestructible, el llenguatge s una cosa ms aviat frgil. S, s cert que la destrucci duna llengua s possible, que un poble pot fer desaparixer la llengua dun altre amb una invasi cultural o blica, per, en canvi, s difcil que els parlants deixin de parlar i mostrar en la seva parla la seva manera de pensar com no sigui eliminant-los a tots i encara en aquest cas -com la histria de la llengua ens demostra contnuament- sempre apareix un remanent (substrat) disposat a donar fe de lexistncia daquella llengua o poble anterior b sigui en toponmia, en antroponmia, en fontica, etc. El punt important aqu no s el fet de determinar la destructibilitat de les llenges naturals, sin observar el fet tamb natural de qu les llenges es transformen i, ms important encara, que les llenges sn transformaci. Ara b, aquest canvi inevitable segueix alguna norma? Quines sn les regles del canvi? Les regles del canvi no sn explicitables, almenys amb els coneixements actuals; no sabem si daqu cent anys la ela geminada continuar existint o desapareixer daqu cinquanta; si la bilabial fricativa que ens permet reconixer en el parlant la seva procedncia valenciana es 316
perdr o no, si esquemes sintctics de llenges saxones simplantaran en el catal... Val la pena estudiar aquests aspectes del llenguatge en lactual conjuntura cientfico-lingstica? s possible fer-ho duna manera formal? Les llenges canvien, i els seus canvis, amb el pas del temps, poden portar a nous estats de llengua tan diferents entre s que els podem considerar com a llenges distintes. No podem oblidar, quan parlem de canvi lingstic, que aquest s universal, continu i, fins a cert punt, regular (...) perqu no segueix un desenvolupament arbitrari, sin que obeeix a unes pautes que generalment coneixem com a lleis Junyent [1993], p. 14. com sn aquestes lleis? No solament ens importa demostrar que aquest problema es pot abordar amb eines formals (matemtiques). Lligar la diacronia lingstica amb el caos s temptador, per creiem que encara ho s ms fer-ho respecte de la sincronia, del sistema en tant que obra acabada, definida, tema que tamb tractarem.
317
Lanomalia com a topos lingstic.
Herodot, ara fa uns vint-i-cinc segles, se sorprenia de la diferncia que hi havia entre les lleis egpcies i les gregues. Com podia ser que aquelles lleis, emanades dels mateixos deus, fossin distintes per a uns pobles que per a altres? Aquesta pregunta va tenir una resposta denormes conseqncies: podia ser que les lleis no fossin ms que el fruit duna mera convenci. Sestava descobrint el convencionalisme, primer pas cap al relativisme. Temps desprs, Plat va escriure el Cratil, dileg en el que sospesa una posici naturalista davant una convencionalista en el marc de lorigen i s de les paraules. Es deien les pedres pedres perqu aquesta era la seva natura o perqu alg havia decidit donar-los el nom de pedres? Una qesti avui tan clara, en el dileg de Plat, no es resol unvocament, potser perqu el filsof es movia en un corrent dopini naturalista; el de les classes benestants197. Entre els segles III i II a. de C. aquestes posicions es van radicalitzar donant lloc a dues lnies de pensament. Per una banda els anomalistes, partidaris de destacar el desordre en el llenguatge i els analogistes, que destacaven les seves regularitats, com ara Aristtil. Lordre de la polis grega es comena a disgregar. La cultura, per exemple, es divideix entre Prgam i Alexandria. A la ciutat de Prgam, Crisip, Crates, Zen, Digenes de Babilonia, etc. encapalen els estoics, preocupats pel significat i els seus capricis. A Alexandria, s Aristarc qui va al davant dun altre corrent, lanalogista, de caire hermenutic amb estudis interpretatius dels textos dHomer.
197-
Aix ho afirma Tusn [1982] -de qui prenem les dades histriques-, citant un estudi de F. Fournier.
318
Aquestes dues posicions respecte de lestudi del llenguatge no es van enriquir mtuament, sin que, per pura comoditat, va prevalir el taxonomisme analogista. Les obres de Dionisi de Trcia, Apolloni Dscol, Donat, Prisci, Varr i aix fins als nostres dies, passant pels medievals i els renaixentistes, han enfosquit els dbils intents anomalistes.
El caos dins una teoria lingstica.
Els llenguatges naturals es poden abordar tot descrivint-los amb una terminologia conjuntista -com quan ho vam fer a linici de lapartat de la Gramtica Categorial- i tamb amb equacions (que no sn ms que sistemes de reescriptura). Amds sistemes sn recprocament tradubles, tenint en compte que a la base de gaireb totes les teories matemtiques hi ha una teoria conjuntista-cantoriana i que en els fonaments de qualsevol explicaci matemtica, ha dhaver a fortiori alguna menci a linfinit, fruit dalguna equaci (no lineal?). Vist el llenguatge des del punt de vista matemtic com un sistema algbric amb conjunts i operacions, haurem dincloure-hi un conjunt o una porci de caos que ens permets explicar aspectes de la deriva diacrnica a la que es troben sotsmesos tots els llenguatges naturals, tamb la seva imprevisible creativitat, la generaci dinfinites frases (i destructures sintctiques modificables) i els curiosos, si ms no, mecanismes dadquisici per part dels seus usuaris. Com ha de ser un conjunt catic? Es tracta bsicament duna agrupaci impredecible delements o operacions malgrat que existeixi un algorisme que els generi automticament. Prigogine [1989] dna una altra definici de caos atenent a les seves representacions grfiques, segons la qual aquest ens porta a representacions estadstiques irredubles, probabilstiques. Per posar un exemple, imaginem que volem conixer tots els decimals del nombre pi (), noms sha de dividir la longitud dun cercle pel seu dimetre; un tipus de divisi o procediment senzill i recurrent. Ara b no hi ha manera de saber si el nombre 48.362.103 correspon a algun
319
tram de la srie de nombres decimals de pi. Exemple clssic de conjunt catic s lanomenat conjunt de Jlia, del matemtic francs Gaston Jlia, que enunci les seves propietats als anys vint, i que comentarem en el punt segent. Saber si un algorisme com lesmentat en el pargraf anterior s possible, representa prendre alguna postura respecte de la teoria de Gdel, a qui tamb esmentarem, malgrat lopini de Mostern (a Wagensberg [1986]) segons la qual el teorema Godeli no s un argument a favor de lindeterminisme. Una altra lnia de raonament consisteix en no pensar
conjuntistament, sin prototpicament: Els experiments dEleanor Rosch indiquen que la gent categoritza els objectes no en termes de teoria de conjunts, sin en termes de prototipus i semblances de famlia198 Lakoff [1980], p. 111. Els prototipus permeten classificar els objectes en categories en tant que possedors de caracterstiques semblants, no iguals. En tot cas, la semblana tamb es podria interpretar com un conjunt difs o parangonable a la teoria quntica que determina la impossibilitat de conixer el lloc on es troba una partcula en un moment donat, per s el camp probabilstic per on es podria trobar.
198-
E. Rosch divideix els conceptes en clssics i probabilstics. Els primers, per exemple serien els triangles (un individu sassocia a un model perqu comparteix amb ell totes les caracterstiques -tres costats i 180 de suma dels angles-), i els segons els ocells (lindividu sassocia al model si comparteix algunes caracterstiques; els pingins sn ocells per no volen). BANYARD [1991]
320
Realimentaci/Recursivitat.
Amb un nombre finit delements es poden construir un nombre infinit de cadenes delements. Aquesta s la conseqncia natural de la recursivitat. Amb vint-i-cinc fonemes podem construir un nombre infinit de paraules: totes les que hi ha al diccionari, totes les que hi haur i les que no hi seran mai. El mateix podem dir de les frases, cada dia es pronuncien frases mai dites en tota la histria de la humanitat i les que sen diran. Ara b, aquesta recursivitat ha de tenir alguna mena de limitaci, algun fre natural. All que denominem realimentaci199 negativa i que s aquella que regula a la baixa el creixement provocat per un sistema. De no existir aquest lmit, no entendrem frases massa novedoses. Quan parlvem de qu la potncia generativa de les gramtiques lliures de context shavia de restringir dalguna manera i introduem conceptes com el dunificaci, no estvem fent res ms que imposar una realimentaci negativa. Ha dhaver una realimentaci negativa que vagi frenant el procs de creaci de lxic duna llengua. De frases possibles des de tots els punts de vista (sintctic, semntic, pragmtic...). Una mena de termostat que atura laugment de calor duna estufa en arribar a una temperatura lmit. Encara que el cabal lxic duna llengua reflectit en un diccionari pugui ser dunes 80.000 entrades sense comptar les flexions verbals, la derivaci, la composici... ls efectiu que fan els parlants daquest cabal noms s dun 2% (2.000 paraules).
199-
G. Fano [1968] lanomena retroacci. Cap al final daquesta obra es tracta molt succintament el tema de lentropia, per no aplicada directament al llenguatge, sin a la informaci -recollint estudis de Wiener- i al progrs.
321
La realimentaci negativa s un altre nom per al sistema intern postulat per Pinker [1991] que fa que el nen o nena controli la seva productivitat, com vam dir en un altre captol daquesta Tesi. La realimentaci negativa no t res a veure, o molt poc, amb les preceptives acadmiques i bastant amb els imprecisos lmits de la nostra capacitat memorstica o estructura mental general i amb conceptes confusos com el de grau de cultura. La realimentaci positiva dun sistema s aquella que el porta a expandir-se indefinidament. Lexemple ms clar s el dacoplament dun micrfon. La veu dun cantant entra pel micrfon, samplifica i surt per laltaveu. Si laltaveu est aprop del micrfon, aquest recull el so amplificat tot amplificant-lo novament... aix fins a un punt crtic en qu el sistema produeix una aberraci, un to agut insuportable. Aix com a tot sistema lingstic ha dhaver una realimentaci negativa, que regula, per exemple, el cabal lxic o el nombre de combinacions sintctiques possibles, tamb existeix un cert grau de realimentaci positiva que distorsiona el sistema fins a convertir-lo en un nou sistema (de llat a catal) i que faria percebre la nova llengua als antics com a una aberraci. La realimentaci, tant negativa com positiva, s opaca a lobservaci comuna, cosa que no impedeix que sigui real, com el moviment de la Terra al voltant del Sol. Aquesta illusi pot fer-nos pensar que existeix un equilibri entre els dos tipus de realimentaci. El cert s que en el llenguatge s major el component positiu que el negatiu. Potser caldria tornar a repetir que sn processos parallels als devidncia positiva i evidncia negativa mantinguts per la teoria de ladquisici generativista. Aquesta entropia intrnseca del sistema el porta, per una banda a la desaparici: una llengua no entesa deixa de ser un sistema i espontniament a laparici dun altre. El tema de lentropia se sol estudiar en fsica sobretot 322
des de Boltzmann i aplicat al desenvolupament de lUnivers des de Poincar. En Lingstica, lentropia -que tractarem ms endavant-, ha estat estudiada per Zipf, que intentava determinar la probabilitat daparici duna determinada paraula duna llengua en el discurs i se sol lligar a la quantitat dinformaci que aporta aquesta paraula. La realimentaci mostra els seus fruits catics en matemtiques sobretot en les funcions iteratives. Quan hem descrit anteriorment el llenguatge ho hem fet en termes de funci, diem que en tot llenguatge hi havia funcions i arguments. En matemtiques les funcions poden ser iteratives, s a dir, que es vagin repetint indefinidament. Per exemple, la funci
x
es pot anar reiterant indefinidament:
256
16 4 2 1.414214... 1.189207... 1.090508...
=16 =4 =2 = 1.414214... = 1.189207... = 1.090508... = 1.044274...
... Qu succeix per , precisament en aquesta funci? Doncs que cada cop el resultat es va apropant a 1 sense arribar-hi. Aix passa per a qualsevol x inicial que utilitzem. Si comencem la funci arrel quadrada amb el valor 2 i lanem reiterant tindrem un seguit de resultats: 1,41.../1,18.../1,09.../1,04... Si la comencem amb el nmero 0,5 tindrem un altre seguit: 0,70... / 0,84... / 0,91... / 0,95... / 0,97... / 0,98... a aquests seguits de nmeros els anomenem
323
rbites dx. La primera srie s lrbita de 2, la segona la de 0,5 respecte de la funci

x
. La iteraci de funcions ens porta al camp de les equacions
diferencials, equacions que permeteren a Newton formular la seva teoria de la gravitaci, i que han resultat imprescindibles per a donar compte del moviment, de lrbita dels cossos pesats200. s per aix que el sentit drbita dx i lrbita planetria (per posar un exemple) tenen molt ms a veure que la simple metfora. Desprs dhaver vist les rbites i les tendncies, no podem estar-nos de relacionar aquestes dues premises: A1- Donats uns valors molt diferents a x (1, 0.5, 9.008...), el sistema tendeix a un mateix resultat, A2- Donats uns estmuls molt diferents (sorolls humans), lorganisme tendeix a organitzar-los com a Llenguatge. B1- Hi ha valors amb els quals el sistema no funciona (nombres negatius, en el cas de les funcions radicals), B2- Hi ha estmuls que lorganisme (mental) no incorpora al sistema lingstic (com ara els sorolls no humans). Conceptes chomskians com el de variaci paramtrica poden ser vistos des daquesta perspectiva. Llgebra (funci) del llenguatge est pendent de lentrada destmuls per a configurar-se duna determinada manera final, per, sigui quina sigui aquesta manera, tendir a uns universals, a tenir forma de llenguatge. Com del caos estimular, de lingent soroll ambiental, el nen/a (com a estructurador de sistemes) destriar aquells estmuls tils i crear un ordre: un llenguatge.
200-
DEVANEY [1990]. Alguns dels exemples han estat extrets daquesta obra.
324
El fet que hi hagi una tendncia en una lrbita duna funci ens sembla tamb molt semblant al fet que tendim a sentir com a un fonema concret les seves diverses realitzacions en parlants molt diferents o en situacions molt diverses (per telfon, per exemple). s factible que aquesta tendncia estigui governada per lleis formalitzables en termes de la matemtica del caos, que no s cap altra matemtica que la del clcul infinitesimal de Newton i del lulli Leibniz:
rbita d x/2: 1 0,5 0,25 0,125 0,0625 0,03125 0,015625... - tendeix a 0
___________________________________________________________
rbita dun soroll
201
- ... -
- tendeix a /s/.
El fet que aquest procediment dapropament a un lmit sigui rpid, inconscient... (modular?) fa pensar que sigui un procediment intern del sistema. Molts conjunts es comporten caticament en arribar a certs lmits, per, en canvi mostren espectaculars configuracions ben ordenades. Aquest s el cas de les representacions bidimensionals dels conjunts de Jlia. El conjunt de Jlia s:
201-
No adoptem cap sistema de representaci concreta dun soroll, noms estem hipotetitzant.
325
el lmit del conjunt de punts que escapen a linfinit. Un punt del conjunt de Jlia t una rbita que no escapa a linfint, per arbitrriament a prop hi ha punts lrbita dels quals s escapa. Devaney [1990], p. 83. Mitjanant un senzill algorisme (en QBASIC) podem computar les rbites duna funci del tipus Qc(z) = z2 + c. Per exemple, funcions com Q-2(z) = z2 - 2 Q(z) = z2 + 0,37 + 0,16i mostrarien en la seva representaci grfica dibuixos com:
326
Els atractors.
En les teories del caos es comena a parlar de realimentaci i es continua per latracci. Els fsics acostumen a presentar llurs observacions sobre un pla multidimensional abstracte anomenat espai de fases o grfiques duna funci. Per posar un exemple, la grfica del moviment constant dun mbil es representa amb una recta parallela a labscissa, essent aquesta la que designa lespai i lordenada, la velocitat. En canvi, la velocitat uniformement accelerada mostra una lnea recta ascendent en lespai de fases anteriorment esmentat. Tamb hi ha grfiques com la que descriu el moviment dun pndul ideal i que tindria aproximadament una forma elptica sobre unes coordenades de posici i impuls. Ara b, els pnduls ideals, precisament per ser-ho, no existeixen, aix que un pndul real, sotsms a forces magntiques com la de la gravetat i mecniques com la del fregament, dibuixaria sobre un espai bidimensional de fases una espiral que tindria com a centre el punt (0,0) de les coordenades:
Pndul ideal
Pndul real
s en aquest darrer exemple all on apareix latractor, el punt de convergncia en la representaci. Els pnduls dels rellotges normalment van assistits per una pila de quars els impulsos de la qual donen puntades electrniques al pndul per a qu sallunyi de latractor descrivint de nou
327
lelipsi del pndul ideal en un cicle lmit. Aquesta nova elipsi forada no s ms que un altre mode datracci: un atractor de cicle lmit. Un bon exemple datractor de cicle lmit s un sistema de depredaci-presa. En un bosc el nombre de rossegadors depn del nombre de rapinyaires: quants ms rapinyaires, menys rossegadors. Per succeeix que si hi ha pocs rossegadors, el nombre de rapinyaires tamb decreix. Passat un temps dhaver pocs rapinyaires, els rossegadors tornen a reproduir-se i augmenta la seva poblaci conformant una espcie de cicle lmit natural. Sha demostrat que si deixem anar una quantitat de rossegadors en un bosc, en qualsevol moment del cicle, les xifres duns i altres sacomoden en poc temps, buscant lequilibri del cicle lmit. En aquesta situaci tractem amb individus que es comporten com volen (o poden), per que dalguna manera, tots junts creen un sistema estable i organitzat, com les bandes de coloms de la Plaa de Catalunya a Barcelona, que formen curiosos nvols homogenis. Sembla que alguna cosa similar pot passar amb els llenguatges naturals. Podem trobar-nos amb cicles lmit que descriguin el moviment dun sistema de tres variables (rossegadors, rapinyaires, caadors humans) Aquests sistemes hauran de tenir una representaci tridimensional en lespai de fases. Hem vist com el ms simple dels espais de fases respecte del caos s latractor de punt fix -cap a on tendeix el pndul real-. Li segueix en complexitat el cicle lmit, que porta a un sistema cap a una ciclicitat malgrat les seves alteracions. Imaginem que al pndul ideal del principi li afluixem el punt de suspensi, fent que sigui lliure no solament per anar endavant i enrera, sin tamb cap els costats. La seva oscilaci pot descriures en un espai de fases tridimensional anomenada toro (amb forma de donut). El moviment dun sistema amb diversos graus de llibertat com lesmentat dibuixa una figura toroidal la superfcie de la qual s un atractor. Aquest atractor serveix per 328
limitar la previsibilitat asinttica del sistema, o sigui, per a conixer en quina zona de lespai de fases es troba el sistema, encara que no es pugui conixer el punt exacte. Comunament saplica a la determinaci de la posici dun electr a la seva rbita en un moment donat en fsica quntica. El tipus dhiptesis que loient fa automticament sobre la cadena de paraules (o de fonemes) que va sentint respecte de la probabilitat de qu aparegui una determinada paraula (o fonema) a continuaci de lltima sentida, podria representar-se tamb com un atractor toroidal format per la multiplicitat de variables (sociolgiques, psicolingstiques, estilstiques...). Unes opcions situades a linterior daquest donut, mai previsibles del tot, per molt menys aleatries. El major grau dindeterminaci a aquest respecte que presentaria la cadena parlada en el llenguatge esquizoide o en el produt en estat etlic tindria a veure amb una deformaci del toroide o amb lamplada de la seva secci. El grau dindeterminaci s lentropia.
329
Lequaci de Verhulst.
Anem a fer un experiment del tot irreal per illustratiu, compararem el desenvolupament dels fonemes duna llengua al llarg de la seva histria amb el creixement duna colnia danimals. Per suposat que es tracta duna comparaci molt barroera perqu els fonemes no es multipliquen en quantitat sin que es diversifiquen, per imaginem que podem comparar els fonemes que hi havia al catal de lany 1600 amb els fonemes que hi ha al catal de lany 1998 en termes purament quantitatius. Aix implica una idealitzaci del catal (sense dialectalismes) i una idealitzaci del seu entorn (sense agressions a la llengua o moviments migratoris, per exemple). Potser aix sembla exagerat, per noms es tracta de veure com una llengua ideal, en una situaci ideal pot contenir mecanismes dautorregulaci del seu propi creixement i que aquests poden ser formalitzables. Per a una colnia hipottica danimals que es dupliqus dun any per laltre, podem mantenir que la segent equaci funciona per a descriure el seu creixement:
Xn + 1 = 2Xn
on X s la mida de la colnia i n el subndex de lany. Per exemple, per un grup de mosques de cinquanta individus:
501997 + 1 = 2 (50)1997
Com que totes les colnies no es dupliquen, sha dafegir una variable N que doni compte de la proporci:
Xn + 1 = NXn
330
Noms cal buscar experimentalment quin s el valor dN. Ara b, aquesta equaci funciona b noms en poblacions petites i sense lmits, per exemple daliment, despai i de depredaci, per tothom sap que que les poblacions tenen un desenvolupament trucat, de no ser aix, en unes cent generacions els conills poblarien tot lUnivers. Fa cent cinquanta anys P. F. Verhulst formul la segent variaci de lequaci vista:
Xn + 1 = NXn (1 - Xn)
En aquesta equaci podem veure que el costat dret produeix realimentaci i no-linealitat
X n+1 =N
X n (1-Xn )
Xn (1-X n )
= Xn -
(X n )
Aquesta frmula sutilitza en entomologia per a conixer lefecte de les plagues, en gentica per a computar el canvi de freqncia de certs gens, en teoria de laprenentatge per a determinar la fase dall aprs respecte del que ja es coneixia anteriorment. Vegem com sarriba a lequaci de Verhulst. La primera versi de lequaci representa un creixement geomtric en principi illimitat; aquest creixement pot aplicar-se a la quantitat dentrades lxiques, a la quantitat de regles generatives, a la quantitat de parlants, de fonemes, de nusos en una xarxa neuronal... per pot observar-se que aquestes quantitats no sn efectivament infinites, aix que lequaci ha de donar compte dun
331
diferencial, dun creixement dins un lmit i mostrar aquest diferencial en forma de tasa. Daquesta manera poden comparar-se els creixements de diferents conjunts considerant la seva tasa de creixement (el conjunt de fonemes duna llengua en un perode a davant el conjunt de fonemes daquesta llengua en un perode a ) No importa si en una llengua hi ha trenta fonemes i en una altra quaranta, podran comparar-se en termes relatius. Vegem-ho amb un exemple imaginari: Amb lequaci
Xn + 1 = NXn
podriem calcular la quantitat de fonemes que tindr el catal passats cent anys. Per aix ens caldria un estudi previ per a determinar, mitjanant les eines de la Gramtica Histrica, el valor d N, posem per exemple que fos 2,1 i que el nombre mxim de fonemes per a qualsevol llengua, desprs de fer un estudi estadstic entre fora llenges, fora 56: Si X1997 = 24 i N= 2,1 llavors X2097 = 50,4 X2197 =105,84 X2297 = 222,264... Aquesta equaci ens podria dur a un catal amb milions de fonemes. s clar que aix s impossible, primer perqu el valor dN s molt exagerat, si realment exists aquest N, aquest tindria un valor molt proper a 1
332
(1,000000001) i, en segon terme, perqu estariem treballant amb una equaci lineal. Cal revisar-ho. Primerament shan de simplificar les operacions normalitzant lequaci, s a dir, donant com a valor mxim dX el nombre 1 i com a mnim el zero. Aix parlariem de percentatge de fonemes, on X = 1 representaria un valor de 56 -el 100 %- i X = 0,42 representaria 24 fonemes (si 56 s 1, llavors 0,42 seria 23,5, per una simple regla de tres). Aquesta normalitzaci simplifica les operacions, per encara inutilitza lequaci, perqu N fa crixer sempre linealment el resultat final. s aqu on es fa necessria la variaci de Verhulst:
Xn + 1 = NXn (1 - Xn)
Seguirem amb les dades inventades anteriors: N = 2,1 i mxim dX = 56 (= 1 normalitzat) Si el 1997 el catal compta amb vint-i-quatre fonemes, llavors X1997 = 0,42. Aplicant lequaci anterior tindrem: X2097 = 2,1 0,42 (1-0,42) X2097 = 0,51156 i X2197 = 0,5247192 X2297 = 0,5237166 X2397 = 0,5238187 X2497 = 0,5238084 ... Podem veure per aquests resultats que cada centria varia el nombre de fonemes, per no sempre cap amunt. Per un Xn molt petit, el terme (1-Xn)
333
est molt aprop de 1 i multiplicar lequaci per quasi u no la varia. Ara b, quan Xn s molt alt (posem 0,93) el resultat final de lequaci cau (per a Xn = 0,93; Xn+1 = 0,13). Per qu passa amb N? Imaginem que N no s un nombre estable, de fet t tots els punts per a ser una variable en el cas dels fonemes. Si N = 0,99 podriem arribar fcilment a zero com a resultat de lequaci, s a dir, una llengua sense fonemes!. Si N s igual a 1,5, el nombre de fonemes en els diferents Xn sestabilitzaria en 0,66. O sigui, si partim duna llengua amb un nombre gran de fonemes, posem-ne cinquanta: X1997 = 0,8928571 i N = 1,5 X2097 = 0,1434948 X2197 = 0,184356 X2297 = 0,2255532 X2397 = 0,2620183 X2497 = 0,290047 X2597 = 0,3086955 ... El nombre de fonemes cau sobtadament el primer segle (2097), per es va recuperant fins a arribar a 0,66, on sestabilitza. A aquest punt (0,66) sel pot considerar un atractor. Lestabilitat dun procs com el descrit hipotticament suara queda demostrada amb estudis com els realitzats per Chebanov que demostr que lestructura estadstica general de lalemany no ha variat al llarg de 1200 anys, estudiant textos moderns i antics de la bblia.202
202-
citat per MARCUS [1966], p. 287.
334
Amb valors dN entre 1 i 3 el sistema tendeix a una estabilitzaci propera al 0,66. Ara b, amb un N = 3,0 latractor es torna inestable i es bifurca, apareixen dos atractors. Amb N=3,4495 cada una daquestes bifurcacions es torna a bifurcar, amb N= 3,56 tenim una nova bifurcaci de lanterior i una altra successiva per N= 3,596 i una ms al 3,5699...
Els perodes es van duplicant successivament en arribar a punts crtics fins arribar a omplir lespai de fases de punts catics que mostren, malgrat tot, curiosos ordres, dibuixos en la grfica relacionats amb els fractals de Mandelbrot. Fins a quin punt s aplicable lequaci de Verhulst als diferents camps de la lingstica? En tot cas no sembla una idea esbojarrada si considerem que el comportament del sistema lingstic (qualsevol que sigui laspecte daquest que pretenguem estudiar) respon a equacions similars a les que responen altres sistemes tan o ms complexes com el demogrfic rea on major xit ha tingut aquesta equaci- Per una altra banda lequaci de Verhulst deixa oberta la porta a altres equacions que impliquen realimentaci i no-linealitat en la caracteritzaci matemtica dels llenguatges.
335
Entropia i quantitat dinformaci.
La majoria dels estudis sobre el caos en diversos fenmens o sistemes impliquen una certa dinmica, expressada en termes matemtics amb equacions diferencials. Solen relacionar-se tots ells amb principis de la termodinmica. Aix, a primer cop dull podem veure certes avinences entre lequaci termodinmica de Boltzmann: S = -K N Wi log Wi i la Informativa de Shannon H = - Pn log2 Pn El primer principi de la termodinmica estableix que en un sistema allat la quantitat total denergia ha de romandre constant, de manera que quan una certa quantitat de calor es consumeix en el sistema, lenergia que sha consumit s igual a lenergia mecnica produda pel sistema ms la variaci denergia interna que experimenta aquest sistema. Aquest principi s el que regula lestabilitat dels sistemes termodinmics, i s una traducci del principi einsteni de la conservaci de lenergia. Cap sistema pot produir una quantitat X de treball sense consumir una quantitat equivalent denergia. Lexperincia quotidiana demostra abastament el principi; ning no ha construt encara cap sistema que realitzi ms treball que lenergia que ha consumit en dur-lo a terme, si aix fos, aquest sistema podria, per exemple, autopropulsar-se indefinidament, perqu el treball sobrer podria convertir-se alhora en nova energia. Per tant, queda determinada amb aquest primer principi la quantitat de treball que pot obtenir-se a partir duna quantitat de calor definida. Per en quines condicions aquesta transformaci s possible?.
336
Sadi Carnot i Rudolph Clausius explicitaren el segon principi de la Termodinmica: s impossible construir un dispositiu que bo i funcionant de forma cclica, transformi de manera ntegra una quantitat de calor en treball mecnic sense produir cap altre efecte.203 O el que s el mateix; no s possible convertir calor en treball mitjanant un procs isotrmic. La transformaci de calor en treball noms s possible quan lescalfor passa dun focus calorfic a temperatura superior a un altre a temperatura inferior. La delimitaci en la conversi calor-treball s un fet ms de la collecci de processos irreversibles. Moltes reaccions qumiques tamb ho sn. Quan introdum un cos calent en aigua freda, aquell cedeix calor a laigua; el sistema tendeix a igualar la temperatura de laigua a la del cos. Si fem passar gas dun recipient ms petit a un de ms gran, les partcules daquest gas tendeixen espontniament a separar-se les unes de les altres, de manera que el gas sexpandeix. Ara b, no s possible el cas invers: el fred204 no pot passar al cos calent ni el gas es pot comprimir espontniament: En aquests processos observem com la Natura es comporta duna manera peculiar, unilateral, de forma que els processos naturals i espontanis noms sn possibles en un determinat sentit i precisament
203204-
FIDALGO [1976], p. 73. Recordem aqu que el concepte de fred no s fsic; en Fsica el fred s labscncia de calor.
337
en el sentit que impliqui major desordre (en el gas expandit, per exemple, les molcules es mouen amb ms llibertat que en el comprimit).205 El fsic alemany Rudolph Julius Emmanuel Clausius, el 1865, introdu el concepte dentropia, que s el grau de desordre dun sistema i demostr que noms sn posibles els processos que impliquen un augment dentropia. El fenmen de lentropia es manifesta lingsticament, per exemple, a lhora destudir els enunciats, les paraules, grafies o sons duna llengua en termes numrics. Lestengraf J. B. Estoup, a principis de segle, enunci una llei estadstica referent a la llargada de les paraules dun text, i, amb Zipf, una altra sobre la freqncia daparici de les paraules dun text: Llei dEstoup-Zipf (o de rang-freqncia206)
El producte del rang duna paraula per la seva freqncia s un nmero constant
Fixem-nos en el segent exemple:

El buen sentido es la cosa mejor repartida del mundo, pues cada cual piensa que posee tan buena provisin de l, que aun los ms descontentadizos respecto a cualquier otra cosa, no suelen apetecer ms del que ya tienen. En lo cual no es verosmil que todos se engaen, sino ms bien esto demuestra que la facultad de juzgar y distinguir lo
205-
FIDALGO [1976], p. 73.
338
verdadero de lo falso, que es propiamente lo que llamamos buen sentido o razn, es naturalmente igual en todos los hombres.: y, por la tanto, que la diversidad de nuestras opiniones no proviene de que unos sean ms razonables que otros, sino tan slo de que dirigimos nuestros pensamientos por derroteros diferentes y no consideramos las mismas cosas.207
rang X 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12
freqncia Y 65 6 3 3 1 0 0 1 0 0 0 1 XY 65
12
3
12
5 0 0 8 0 0 0
12
Aquestes dades, que mostren com en un text misrrim (de 121 paraules) hi ha alguns valors repetitius (12), sn molt ms paleses en texts molt llargs (de lordre del miler de paraules) que grficament mostrarien aquestes representacions:
206207-
MARCUS [1966], p. 237. DESCARTES [1637], p. 35.
339
freq. log freq.
rang
log rang
Lligades amb aquesta llei, estan les del nmero freqncia nf f2 = CL la funci de Riemann:
n=1
1 n
o la funci dEstoup, Zipf i Mandelbrot: f(r) = PL (r + )- on 1/P = (1 + )- + (2 + )- + (3 + )- +...+ (v + )- v s el nmero de paraules diferents en el text i estadsticament determinats. Si paraules. Si

sn uns parmetres
< 1, llavors hi haur molta diversitat de > 1 sn de temperatura baixa, com els
> 1 aleshores hi haur freqncies ms altes. Aquells textos,

diu Marcus [1966], que tinguin contes infantils, pblic ms adult.
va apropant-se a 1 a mida que els textos sadrecen a un
Les frmules estadstiques permeten predir molt barroerament la tipologia del text, el grau dinformaci. Per les mesures safinen ms si 340
tractem la informaci des dun altre punt de vista. Enrera queden ja les investigacions de Shannon i Hartley, que intentaven donar compte de la informaci en termes binaris. Aquelles investigacions es poden resumir amb la frmula informativa segons la qual la informaci que sobt en precisar una variant entre n variants digual probabilitat s igual al logaritme de base 2 de n: H0 = -log2 p (En termes probabilstics, p = 1/n; don: log2 n = -log2 p) El fet s que ls de les paraules o dels fonemes no s equiprobable i a lhora de calcular la probabilitat daparici duna paraula concreta en un text, haurem dutilitzar ponderacions basades en previs recomptes estadstics. En el text de Descartes que hem utilitzat anteriorment, la possibilitat de qu aparegui una de les vuitanta paraules diferents s de -log2 80, per tots sabem que els articles tenen ms possibilitat daparici -com si jugussim amb daus trucats-, aix que haurem de multiplicar la possibilitat daparici de larticle per un nombre extret dun recompte gran de textsmodel. Anomenem entropia dordre zero o H0 a aquella que considera com a equiprobables les possibilitats daparici dun fenmen (una paraula o un fonema) i entropia de primer ordre o H1 a la que t en compte la ponderaci. Lentropia o grau dindeterminaci de primer ordre aporta ms informaci, per, en canvi, en Lingstica, precisa dun estudi estadstic no solament molt minucis, exhaustiu i prou considerable quant a la llargada, sin que requereix lestabliment daxiomes de recompte ms o menys estables; qu s una paraula i qu no, qu s un nom, qu un adjectiu... : Quin valor podria tenir una estadstica muntada sobre un material tan equvoc?
341
Lentropia calculada per a unes categories imprecises tindr inevitablement un valor cientfic bastant redut Marcus [1966], p. 255. Posant que aquest treball es fes duna manera rigorosa, encara haurem de tenir en compte entropies lingstiques dordre superior (H2; H3 ...) si considerem lefecte probabilstic dun fenmen sobre un altre; per exemple com afecta laparici duna paraula en laparici duna altra (si ...
llavors). Les restriccions que aporten aquestes influncies dun fenmen
sobre un altre ens porten a determinar que Hn = ... = H3 = H2 = H1 = H per el sorprenent daquestes igualtats/desigualtats s que -almenys en estudis estadstic de ls de les grafies en textos escrits diversos- en arribar a lentropia 30-sima: H30 = H31 = H32 = H33 =... = H100 ...
fenmen que recorda els cicles lmit anteriorment citats o els plecs catastrfics de Ren Thom208.
208-
BRIGGS [1989].
342
Fisiologia i caos.
No solament en lestudi de la probabilitat estadstica en Fsica, en Ecologia o Economia el caos es mostra com un nou camp obert per a la investigaci. En la fisiologia celular humana tamb sestan produnt avenos extraordinaris i complexos. Els primers experiments sobre el caos en aquesta rea han confirmat lexistncia dun ordre espontani que surgeix del caos. Per exemple, a la Universitat de California a Berkeley, Freeman i Skarda, tot estudiant el sistema olfactiu dels conills a travs de llurs ones cerebrals, han advertit una mena dautoorganitzaci espontnia de neurones. Una mena dorganitzaci similar a la que governa el vol dels estornells o dels coloms en estols, sense un lder, per amb direccions de vol i homogenetat de grup organitzades. Tamb s clssic lexemple autoorganitzatiu de les formigues i altres animals socials209, que ha estat comparat amb els fractals. Igualment shan realitzat experiments amb clules del cor hum, que desprs dhaver estat disgregades, cada una bategant al seu propi ritme, passat un temps han sincronitzat espontniament de nou els seus ritmes en un batec unitari: de lordre al caos, com contradient la segona llei de la Termodinmica. Aquesta autoorganitzaci no s ms que un atractor dels mencionats anteriorment. La clau interpretativa del funcionament neuronal des del punt de vista de la Teoria del Caos rau en la no linealitat. Els models lineals clssics explicatius del funcionament dels sistemes es basen en una relaci causal directa entre diversos esdeveniments. Per exemple, en meteorologia hom sol treballar daquesta manera; si hi ha un anticicl per aqu aprop, llavors far bon temps. Per el cert s que per poder ser ms precisos haurem de tenir en compte molts ms factors i les interaccions que sestableixen duna manera global: En lloc de dissenyar el model perqu faci un pronstic desdeveniments futurs
343
o per a qu exerceixi un control central, lexpert no lineal es contenta amb pertorbar el model, verificant diverses variables per a aprendre dels punts crtics del sistema i la seva homeostasi (resistncia al canvi). Lexpert no procura controlar el sistema complex mitjanant la quantificaci i el domini de la causalitat; vol aguditzar les seves intucions sobre el funcionament del sistema. Briggs [1989], p. 175. G. Edelman i el seu equip han construt simulacions informtiques de xarxes neuronals que, un cop estimulades, desenvolupaven espontniament estructures que senfortien amb estmuls constants o a travs de la realimentaci -recursivitat-, aix intentava explicar el fet que s impossible que les 1.000.000.000.000.000 connexions neuronals del nostre cervell estiguessin determinades genticament. Aquestes xarxes autoconstructives i autoorganitzatives explicarien tamb fenmens com laprenentage i, per tant, ladquisici del llenguatge. Curiosament sembla ser que lestat normal del cervell s lestat catic, i que quan es produeix un atac epilptic sobserva un ordre en els fluxos elctrics neuronals. Lefecte dels atractors (ccles lmit) pot ser nefast per a la conscincia, per, en canvi, la seva generaci s fonamental perqu: els atractors estranys generats pel cervell li permeten donar sentit al mn210 Varela [1988] afirma que el cervell opera a partir dinterconnexions massives de forma distribuda i que presenten una capacitat
209210-
SOLE et al [1996]. SOLE et al [1996], p. 506.
344
autoorganitzativa que no s prpia de la lgica. Nosaltres afegiriem que s ho s, per de la lgica no determinista del caos. Com hem estat mostrant, la Teoria del caos s un marc molt vlid per a donar compte del fenomen lingstic, no solament des del punt de vista de lindividu, de les connexions neuronals, per exemple; sin tamb des del punt de vista intrnsec, del llenguatge com a sistema.
345
3. LA CONNEXI NO VERBAL
346
347
EL MAPA TERIC.
Abans de comenar a treballar en la qesti clau d'aquest captol, aix s, la relaci entre la modularitat mental, concretament la lingstica, i la comunicaci no verbal humana, cal dibuixar un mapa teric en el qual poder ubicar cada un dels conceptes que posteriorment usarem. En aquest primer apartat donarem un cop d'ull a les teories dels signes (semitiques) que donen compte d'aquells anomenats per exclusi no verbals. El mateix nom dels esmentats signes ("no verbals") ens ofereix pistes sobre la natura del camp d'estudi. Quan s'utilitzen noms per exclusi s perqu l'entitat d'all referit t alguna d'aquestes caracterstiques: o b no s prou clara en front d'una altra (o altres que s ho sn); o b es tracta d'una entitat no tan estudiada, per les raons que siguin, deixada en un segon terme. Pensem en aquesta Tesi que la comunicaci no verbal presenta ambdues caracterstiques. El llenguatge de signes no s un llenguatge, sin que sn diversos, cosa que el fa difcil de definir i, a ms, per la deriva acadmica, es deixa en un segon terme. Noms cal pensar que a la Universitat de Barcelona, dins la Facultat de Filologia, tenim un munt de llicenciatures en un munt de llenges, en canvi no n'hi ha en llenguatges de signes211. Si hom vol aprendre els llenguatges de signes convencionals (alfabets de sords, Braille, etc.) ha de dedicar-se a la Logopdia, l'estatus acadmic de la qual, malhauradament, no s equivalent a cap Filologia i queda relegada a una posici com de germana petita de la Psicologia. Cal advertir, per, que ser logopeda no vol dir dominar cap dels llenguatges de signes, que normalment s'aprenen a les respectives associacions (de sords, de l'ONCE...) i, el que s ms important des de l'ptica dels estudis universitaris, que els llenguatges de signes s'haurien d'estudiar intrnsecament, no com a un mitj mdico-
211-
A la Universitat Pontifcia de Salamanca hi ha una ctedra de Sordomudstica, titular de la qual ho va ser el Dr. Jordi Perell.
348
social. L'objectiu de l'estudi de la Filologia Catalana, per exemple, no consisteix solament en la formaci de professors de Llengua i Literatura Catalana. En un moment en qu tothom demana una necessria vinculaci entre la Universitat i el mercat laboral via especialitzaci i pragmatisme, sovint s'oblida l'etimologia de la paraula "Universitat". Un problema afegit a l'estudi dels llenguatges no verbals s que, potser en nom de l'esmentat requeriment prctic, no s'estudien a la Universitat els llenguatges de signes no convencionals, alguna mena de semitica del cos o del gest, deixant-los noms per a l'Institut del Teatre o algun mster de comunicaci audiovisual, per posar uns exemples, com si fora de l'escena o dels mass media no existissin. Comptem a la Universitat de Barcelona amb algun crdit de Semitica, sense adevrtir que la Semitica s un camp tan extens que mereixeria un programa apart que inclogus des de la Semitica del cos fins a la del text, passant per la d'altres estructures, com les relacions socials, el disseny, el cinema o el comportament animal i, obviament, amb crdits sobre els llenguatges de signes convencionals. Aquest camp tan bast necessita una compartimentaci metodolgica en funci de dues variables: l'objecte del seu estudi i la forma del seu estudi. Tant l'objecte com la forma d'observaci d'aquests mitjans comunicatius ens oferiran una visi dels lmits de la modularitat lingstica que demostraran de nou la seva laxitud. En aquest tercer apartat abordarem els lmits de la modularitat lingstica confrontant la competncia verbal amb la no verbal a l'ombra de dos grans pilars: els signes no verbals supramodulars (sorolls, silencis, riures...), els signes no verbals convencionals.
Elements supramodulars: signes i no signes.
3.1. SIGNES I NO SIGNES.
Havent apuntat succintament la necessitat d'inserir qualsevol estudi sobre la comunicaci en la Semitica, tractarem en aquest captol de la implicaci que pot tenir una concepci o altra del concepte "signe" en la nostra Tesi. Veurem qu implica entendre com a signes elements de la comunicaci no verbal, com el soroll o el riure, per tal de mostrar les limitacions del model modulacionista estricte.
La Semitica s la cincia que estudia els signes emprats i est per damunt de la Lingstica, concepci aquesta que trobem a Saussure: (La semitica) pot concebir-se com una cincia que estudia la vida dels signes en el s de la vida social; formaria una part de la psicologia social i, conseqentment, de la psicologia general (...) La lingstica no s ms que una part d'aquesta cincia general, les lleis que descubreixi la semiologia seran aplicables a la lingstica i, d'aquesta manera, aquesta es trobar vinculada a un mbit perfectament definit en el conjunt dels fets humans. Saussure [1916], p. 43. Esquemticament:
351
LINGSTICA SEMITICA PSICOLOGIA SOCIAL
PSICOLOGIA GENERAL
Ara b, l'aprofundiment metodolgic que s'ha dut a terme des de principis de segle ens ha perms definir millor camps d'estudi que dibuixarien esquemes d'interconnexi ms que no pas inclusors. Malgrat tot intentarem fer una classificaci en aquests darrers termes partint de la idea general de "signe". L'objecte d'estudi de la semitica s el signe212. Per tant, al capdamunt de qualsevol teoria sobre la comunicaci ha d'estar aquest epgraf, ats que "comunicar" implica "significar". Que impliqui significar no vol dir que en tot acte comunicatiu hagi d'haver significats; l'escalfor s producte d'un acte comunicatiu entre electrons sense la presncia (creiem) de significaci. Usarem, des d'ara doncs, el sentit de comunicaci en un vessant ms restrictiu que el purament fsic de contacte, tot afegint-hi la necessitat de transmissi de signes. El signe s significat, tant si el que l'ha produt ho ha fet volent com si no. Un llum vermell d'un semfor, encara que hagi estat produt directament per un sser no volitiu, t un significat.
212-
Per Serrano [1996], el concepte primer s el de comunicaci. Podem prendresigne i comunicaci com les dues cares de la mateixa moneda. Preferim comenar pel signe noms per pura qesti metodolgica, ens sembla ms concret, ms material.
352
El problema del significat, que vam veure amb posterioritat, es pot tractar, doncs, al marge de l'emisor, de les seves metes i els seus capricis. Podriem dir que el signe s signe malgrat l'emissor. Tamb es pot donar el cas a la inversa. L'emissor pot codificar un signe i, en canvi, aquest no sser percebut com a tal pel possible receptor, que el rep per que no l'interpreta. Li direm a l'emissor en aquest cas que no ha utilitzat un signe?, una altra cosa s si hi ha hagut comunicaci o no. Pel que fa el paper preponderant del receptor respecte de l'emissor en algunes teories semitiques, s clssic l'exemple del tocadiscs fent sonar una pea de Mozart a la Lluna sense que ning no l'escolti: hi ha msica sense odes que la percebin com a tal? "Kant va dir que l'intellecte imposa les seves lleis a la naturalesa i incls podem dir que l'intellecte construeix la naturalesa", apunta Einaudi [1968]. Diversos sn els estudis sobre la interpretaci de les obres literries per part dels diferents lectors de cultures distintes en el temps i l'espai, des del New Criticism americ del primer quart de segle fins a posicions de l'hermenutica actual, vista com a lluita contra la suposici de l'epistemologia de qu totes les aportacions a un discurs determinat sn conmensurables (R. Rorty). Podem concloure, doncs, que el signe s una entitat completament autnoma respecte de l'emissor i el receptor? No. Les observacions del pargraf anterior noms ens permeten determinar que el signe t una entitat prpia, diferent de la de l'emisor i de la del receptor, per que en cap cas pot desprendre's de la relaci amb un d'ells o amb els dos. El signe s una entitat usada per un emisor o per un receptor (o pels dos) per a evocar quelcom. Aquesta definici equipara els conceptes de signe i de smbol en un sentit laxe. Potser l'emissor intenta evocar A amb l's del signe B (noms pel seu s ja s'est evocant A en la ment de l'emissor), per potser el signe B evoca C en el receptor, o incls el receptor ha percebut un signe D en comptes del B, tot evocant Z. L'evocaci pot ser d'un referent concret, abstracte, pretrit, lluny, incls l'evocaci d'un altre signe. El signe es presenta, doncs, com un mer substitut: est en lloc d'una
353
altra cosa per alg. "El signe (...) s un estmul disposat de tal manera que suscita en nosaltres i en la resta, directament o mitjanant associacions, una determinada representaci", diu Fano [1968], pg. 129. Podriem afegir a l'estol de diagrames sobre la comunicaci aquest:
SIGNE Fsic (sorolls, olors...) mental (evocacions, records...)
REFERENT abstracte concret un altre signe...
USUARI emissor receptor emissor i receptor

213
El suport del signe no cal que sigui fsic, com veiem en l'esquema, podem fcilment pensar en signes. Podem pensar, per exemple, en el signe "hipotenusa", que, com a signe pensat, s mental, no fsic. Creiem, en canvi, que no es pot donar el cas de l'existncia d'un signe sense referncia. El fet de no saber qu s una hipotenusa no vol dir que el receptor no ho consideri un signe, i que el seu sistema deductiu (lingstic o no) estigui buscant dins el cervell un referent per a aquest nom, una possible semntica difusa extreta del context oracional, per exemple, o una semntica en latncia, com un buit esperant a sser emplenat per ms dades complementries al signe. sser signe implica sser significat. Hom pot argir que un munt de paraules (i, per tant, signes) no signifiquen res si tenim en comte que en la seva traducci a altres llenges desapareixen -alguns articles catalans respecte del llat-. Tamb ens poden citar els diversos estudis fets als laboratoris Bell, d'Estats Units, respecte de la superinformaci o redundncia. Aquests estudis demostraven que eliminant diversos fonemes de la frase, aquesta era igualment entesa; eliminant tamb algun dels formants acstics -com de fet
213-
Per abstracte podem entendre tamb lluny, pretrit, no present...
354
passa en el canal telefnic- la conversa era interpretada amb xit. Ara b, qui negar que el fet de sentir aquesta frase: noi de vena est fent servei militar a capital d'Estat no tinguem la sensaci d'atribuir-la al llenguatge dels titulars periodstics? La frase, en tant que signe tota ella, est matisada per altres signes (inflexi de veu, ordre dels seus components, redundncies...) i el fet que ens sigui difcil precisar quin s el significat de les preposicions, articles o conjuncions no treu que aportin amb el seu s un canvi en el significat total de la frase. Que la conjunci "i" de En Joan va deixar prenyada la seva cosina i es cas ens soni com a causal (haver-se de casar per deixar-la prenyada) i amb un cert sentit temporal (primer l'acci de prenyar i desprs la de casar i que la segona part de la coordinada ens faci suposar que en Joan es cass amb la seva cosina i no amb una altra) a ms de com a conjunci no indica que no tingui significat, ans al contrari, que en pot tenir diversos i que no tothom els pot arribar a percebre, com en el cas de la ironia a tres bandes en la que dues persones ironitzen sobre una tercera, present, que no se n'assabenta. Eliminar formants acstics del continuum fnic d'una frase i que s'interpreti correctament no vol dir que all escoltat (en tant que signe unitari) sigui igual a la frase amb tots els seus formants, sin que aporta un significat [+ veu telefnica] prets o no per l'emissor. No hi ha res en cap frase que sigui comunicativament superflu: Poden significar la mateixa cosa dues frases diferents? Dwight Bolinger (...) ha mostrat que aix s virtualment impossible i que quasi qualsevol canvi en una oraci (...) alteraria el seu significat, encara que sovint de manera subtil.
355
Lakoff [1980], p. 177. Veiem, aix, que un signe pot ser la combinaci de diversos signes i que no sempre actua el principi de composicionalitat segons el qual el significat general s la suma dels significats particulars (com hem mostrat en el cas de la "i" conjuntiva-causal). Tot signe t un contingut, si no hi ha contingut no hi ha signe. Existeix un munt d'elements comunicatius com els sorolls, els silencis, el riure, el plor... que podem catalogar com a supramodulars perqu es fa difcil d'inserir-los inequvocament en un mdul o en un altre. El soroll tamb es pot interpretar com a signe, com a l'estudi de Honkasalo [1996] "Enviromental noise as a sign", publicat a la revista
Semitica recentment (vegeu referncia a la bibliografia d'aquesta Tesi):
Usant
els
conceptes
de
la
semitica, el soroll pot ser considerat com a un signe que no es refereix a res. Podem sentir sorolls, rebre alguna cosa amb forma de signe, per no ho podem connectar a cap significat. El nivell de significat s buit Honkasalo [1996], p. 31. Perqu un soroll esdevingui signe, el receptor l'ha de connectar en el pla del significat. Per als humans (i per molts altres animals) tot soroll esdev signe davant una necessitat biolgica de trobar significat en tot all que ens envolta i que en una lectura darwinista tindria el seu origen en la supervivncia de l'espcie. El soroll, per, ha trobat diverses interpretacions semitiques. En l'estudi que ens ocupa, Honkasalo desvincula el concepte de "nivell de significat buit" del barthesi "signe buit", doncs R. Barthes es referia a la
356
forma del signe. El signe buit de Barthes es pot concebre com a un soroll al qual el receptor assigna lliurament una forma: SOROLL RECEPTOR 1 SOROLL PERCEBUT COM A SIGNE "A" RECEPTOR 2 SOROLL PERCEBUT COM A SIGNE "B"
Barthes posava com a exemple de signe buit la Torre Eiffel. Per Honkasalo, el soroll s un signe buit en el pla del significat:
SOROLL RECEPTOR 1
SOROLL PERCEBUT COM A SIGNE "A" SIGNIFICAT X
RECEPTOR 2
SOROLL PERCEBUT COM A SIGNE "A" SIGNIFICAT Z
El "soroll" s una abstracci, un terme que inclou una mplia gamma de diferents sorolls, i uns poden comportar-se la Barthes i altres la
Honkasalo. Un soroll pot ser interpretat per un receptor com a un signe A i
per un altre com un signe B, un altre soroll pot ser interpretat per dos
357
receptors com a un mateix signe i en canvi veure-hi en ell diferents significats com s el cas de la polismia o la ironia. Tamb es poden donar casos mixts. Per aix diem que la buidor del signe, tant si s en la seva forma com en el seu pla del significat, no ens sembla un element massa acurat i preferim pensar que no hi ha signes buits. Un signe buit s un "no signe". Que diferents receptors assignin diferents formes o continguts a un tem captat com a signe no vol dir que existeixi com a substncia pura; que tothom tingui una representaci mental diferent del concepte "triangle" no implica que els triangles existeixin en un mn d'idees platniques que veiem com a formes distorsionades, s ms, sembla ser un argument a la contra. Un pet s un signe (malgrat que sigui percebut com a amors, insultant, forat...) quan t significat. Aquesta interpretaci del signe es podria inserir en un corrent de pensament pragmtic, en el signe com a s, del mal anomenat "segon" Wittgenstein. Les dones i els homes som animals buscadors de signes i els trobariem incls all on no hi sn, com en el soroll o el silenci. L'abscncia de signes pot sser tamb un signe: Si no hi ha ordre al mn, comencem a crear-lo al nivell imaginatiu. Honkasalo [1996], p. 32. Respecte del soroll, Honkasalo assumeix que algunes afirmacions demostren que t el "nivell del significat buit": 1- El soroll pot resultar desagradable incls quan no produeix cap dolor o quan no destorba la comunicaci, 2- El soroll rpid (d'una mquina) esdev perceptualment rtmic, encara que objectivament no ho sigui, 3- El soroll produt per un mateix s menys molest que el produt pels altres, 4- Per a un mecnic un soroll de motor aporta una certa informaci sobre el seu funcionament que no perceb una persona no entesa,
358
5- Hi ha sorolls que es relacionen amb el perill o la potncia i en tant que signes de perill o potncia sn acceptats i utilitzats per exemple per adolescents amb motos trucades, msics de rock heavy, conductors de forabordes, etc. 6- Alguns sorolls d'animals sn signes que no noms s'han de saber interpretar, sin que s'han de controlar, com el bordar del nostre gos, perqu all que interpretem com un senyal que s'acosta alga a casa nostra s interpretat com un soroll molest per als vens. 7- El nostre cos produeix un seguit de sorolls que tamb s'han de saber controlar perqu poden sser percebuts com a signes positius o negatius depenent de la cultura (com els rots o els xarrups de la sopa), 8- L'excessiu soroll d'una zona determinada d'una ciutat pot fer decrixer la comanda d'habitatges i, per tant, fer baixar els seus preus. Les zones altes de les ciutats solen ser ms silencioses. El silenci d'aquests barris residencials sn un signe de posicionament econmic... Al nostre entendre, les afirmacions anteriors no demostren que els sorolls siguin signes amb el seu pla del significat buit, sin que hi ha sorolls que sn percebuts com a signes i d'altres que sn percebuts com a sorolls:
SOROLL COTXE RECEPTOR 1 (MECNIC DE COTXES)

SOROLL PERCEBUT COM A SIGNE "A" SIGNIFICAT X
RECEPTOR 2 (PERSONA NO ENTESA)

SOROLL PERCEBUT COM A SOROLL
La diferncia entre un soroll i un signe ve determinada, doncs, pel receptor, que assigna al soroll (caos) una estructura (cosmos). S que ens podrien dir que el soroll del cotxe s percebut per al propietari, almenys com
359
a signe de qu est funcionant, per tamb s cert que sovint "no sentim" el soroll del cotxe, que podem dirigir la nostra atenci cap a altres fonts d'informaci, com s l'estat de la carretera i desestimar el soroll del motor del cotxe o la pesada conversa del nostre acompanyant. Determinant per a la nostra argumentaci s la prpia observaci de Honkasalo sobre la impossibilitat de fer una taula de sorolls perqu com que tenen el pla de significat buit no sn quantitativament classificables. En aquesta afirmaci Honkasalo confon semntica amb objectivitat. En primer lloc, no es pot fer una taula perqu es treballa amb variables subjectives, de la mateixa manera que seria difcil de fer una taula d'importncia d'obres d'art contempornies: per a uns el mitj de Tpies entraria a la taula i per a altres s simplement una presa de pl -Honkasalo diria que com que tenen el pla del significat buit tothom assigna els valors semntics que vol-, per, en segon lloc, no s possible de confeccionar l'esmentada taula perqu, com hem dit, es treballa amb variables distintes (sorolls-sorolls / sorolls-signes) No es pot fer una taula de sorolls (de ms molests a menys, per exemple) perqu per a alguns receptors alguns sorolls sn sorolls i per a altres, signes. La definici de Honkasalo per als sorolls resulta tamb vlida per a uns signes molt peculiars com sn els noms propis, que tenen tamb el "pla del significat buit" -a molt poca gent li diu res el nom de Nabucodonosor- i, en canvi, intutivament parlant se'ns fa difcil de dir que un nom propi s un soroll. La significaci dels noms propis ha estat portant de cap els filsofs ms importants durant segles, noms cal recordar els treballs de Frege. Parlar d'un pla de significat (buit o no) s especialment difcil en altres vessants del comportament hum com sn els moviments, tema que ens ocupar el proper captol. A ms del soroll en general, hi ha un seguit de signes no verbals que actuen en parallel i en mtua influncia amb el llenguatge verbal, la major part dels quals no sn convencionals, per que sn llenguatge.
360
Per a Ortiz [1995], el llenguatge no verbal no convencional s aquell que "completa la comunicaci humana afegint-hi el component emotiu al racional, el mecanisme intutiu al deductiu..." (pg. 172). La relaci de complementarietat tindria una explicaci biolgica. En primer lloc hem de considerar, a l'hora de descriure el procs de codificaci d'un d'aquests signes, l'existncia d'un estmul. Aquest pot provenir tant de l'exterior com d'una evocaci de la memria, desencadenant una estimulaci del tlem i del crtex. No noms es tractaria d'un anar i venir d'electricitat provocat per diferencials qumics, sin d'una acci hormonal que implicaria l'acci de l'hipotlem i la hipfisi -nivells simptic i parasimptic-. El nivell simptic seria el responsable de qu es dilats la pupilla, per exemple. No hem de pensar que tot aquest procs es troba allat de la neuroanatomia del mdul lingstic. El fet que aquests signes estiguin tan interrelacionats amb els lingstics no s una qesti del sistema central com a coordinador abstracte, sin de connexions fsiques (a quin mdul correspondrien?): El procs prxic que
acompanyaria al llenguatge verbal tindria una resposta cortical parietal en connexi amb les estructures responsables de la motricitat, principalment a travs del fascicle crticobulbar i crtico-espinal, amb llurs inevitables relacions amb el sistema piramidal Ortiz [1995], p. 174. Ortiz fa notar la importncia de les secrecions hormonals (epinefrina, norepinefrina, hormona adrenocorticotrfica, glucocorticoides, adrenalina...) en dos aspectes fonamentals: poden afectar a travs de les vies motores piramidals i extrapiramidals als muscles -per exemple als de la cara- i tamb poden afectar a la fisiologia general de l'organisme a travs de la seva
361
actuaci sobre les vsceres. L'efecte hormonal pot desencadenar tres tipus de reaccions perifriques: les de plaer, abatement o derrota; agresivitat, rbia o enfurismament i por, angoixa o excitaci amb les seves respectives "implementacions" facials-gestuals. Malgrat l'acci hormonal, sembla ser que l'explicaci de la codificaci dels signes no verbals no convencionals tamb implica zones corticals ms o menys concretes, aix alguns autors apunten l'existncia de zones de l'hemisferi dret paralleles a les de l'esquerre encarregades d'aquesta codificaci. Aquesta possible ubicaci el diferenciaria del convencional (el llenguatge de sords), doncs els transtorns en el llenguatge de signes solen associar-se a lessions en l'hemisferi esquerre i no pas en el dret, de manera similar a all que succeeix en el llenguatge verbal. Tamb se solen situar a l'hemisferi dret aquells aspectes paralingstics, com l'entonaci o determinats aspectes tonals, per la mateixa explicaci lessi-efecte. Weintraub et al. [1981] ho relacionaven amb la percepci musical. El cervell tendeix a detectar regularitats en el so -com diem en el cas del soroll-, de manera que qualsevol persona s capa de detectar una nota fora de to en una melodia. El fet que en msiques dissonants (com algunes peces de jazz) o d'altres de caire tnic o experimental no aconseguim captar una nota "amagada" pot explicar-se en termes d'escassa exposici a l'estmul, com el perode d'adquisici del llenguatge natural. Hem de tenir present, com haviem apuntat en una altra part d'aquesta Tesi, que els aspectes tonals del llenguatge que nosaltres considerem paralingstics en determinades llenges sn plenament lingstics o ms ben dit gramaticals, per exemple l'allargament voclic en llat era un fet tan lingstic com la marca de tonicitat en una de les sllabes de la paraula en catal i implicava des d'una possible codificaci particular d'un temps verbal fins a la distinci casual (dels casos), fet que interv tamb en la sintaxi de la llengua.
362
Segons Poyatos [1993] l'estudi de certs signes no convencionals (que anomena quasiparalingstics) "podria donar llum a nivells ms profunds d'interacci", diu; com que no especifica quina interacci, nosaltres afegim "modular". Si b no els atribueix el valor de "signes", sin el de "trets", Poyatos classifica els sons quasiparalingstics en tres grans blocs: A)- TRETS PARALINGSTICS (que modifiquen parts del discurs). -Qualitats primries: entonacions, altures... -Qualificadors: tremolors, amplituds, discordncies... B) QUASIPARAULES -Alternants: xiu-xiueigs, gemecs, aclariments de gola, sospirs... C) DIFERENCIADORS LINGSTICS -Riures, plors, crits, eructes, esbufegs, badalls, singlots, esternuts, tos... Aquests sons poden aparixer d'una manera independent respecte del discurs, per tamb poden qualificar segments de la parla alterant les seves caracterstiques audibles i visuals i, sovint, comunicatives. A Poyatos [1993] podem trobar en concret un model de descripci basat en trets del riure, en quines situacions es produeix i quines funcions socials t. Des que Darwin el 1872 estudi filogenticament i patolgicament el riure, la major part dels treballs al respecte han caigut en el sac de la psicologia o la sociologia, desestimant-se el seu vessant comunicatiu. Una ullada a aques aspecte ens permetr advertir la connexi a tots els nivells entre<el llenguatge no verbal i el verbal.
363
364
El moviment com a signe.
3.2. EL MOVIMENT COM A SIGNE.
A ms dels elements supramodulars esmentats, cal tenir en compte d'una manera especial el moviment hum, que, en la seva multiplicitat i complexitat, mostra la de la nostra arquitectura cognitiva. Mostrarem en aquest punt algunes de les classificacions, definicions i discussions sobre els moviments entesos com a signes per afrontar en el captol segent la possible modularitat del llenguatge signat.
Des de principis dels setanta un grup d'investigadors en Semitica han anat treballant el tema del moviment hum ents com a signe: Ekman, Friesen, Argyle, Hinde, Birdwhistell, Efron, Poyatos, Sherer... tants han estat els seus treballs i els dels seus seguidors que han bastit, diriem que inconscientment, un metaparadigma que Charteris [1993] califica "d'estudis sobre el moviment hum"214 i que haurem de completar amb algun adjectiu com "comunicatiu", "intencional", etc. per a diferenciar-lo del camp de la mera fisiologia mdica. Com havem indicat al principi d'aquest captol, s possible dibuixar un mapa o esquema inclusor de carcter general que ens permeti ubicar la comunicaci no verbal en un camp ms ampli:
214-
Serrano [1996] lanomena acci humana. Quan ens referim a partir dara al moviment hum, a lacci humana, tamb parlem de la imatge humana; la roba, el pentinat...
365
LLENGUATGE ARTICULAT COMP. VERBAL
COMPORTAMENT HUM (CINTICA HUMANA) COMP. NO VERBAL COMUNICACI NO VERBAL
El fet de veure la comunicaci com un tipus de comportament potser est influda pel to conductista imperant anterior al cognitivisme, per s difcil pensar-ho d'altra manera. Que Charteris inclogui la comunicaci no verbal dins un grup ms ampli com s el comportament cintic no vol dir que tot acte comportamental hagi d'anar lligat a un moviment. Sovint l'abscncia de moviment tamb s un comportament (vegeu nota anterior). S'ha d'entendre la cintica humana tamb tenint present aquesta possibilitat. La cintica comportamental humana es diferencia filogenticament de la resta de la de les espcies per tres imperatius. En primer lloc, l'imperatiu de locomoci i que t el seu principal origen en el bipedisme hum, que supos l'adaptaci primria ms important de l'home, modificant des de la seva alimentaci, passant per la seva seguretat, la forma de la mandbula i del crani fins arribar a l'endarreriment laringeal que possibilit la riquesa de sons determinant per a l'aparici del llenguatge articulat. En segon lloc, la necessitat de comunicaci, en tant que sser socialitzat, i, en tercer lloc, la manipulaci de smbols. Cada imperatiu per separat potser no ajuda a diferenciar la cintica comportamental humana de la d'altres animals, per s difcil (per no dir impossible) trobar alguna altra espcie que els presenti en el mateix grau que l'home i tots alhora. La locomoci, la comunicaci i la manipulaci tenen un component, almenys en abstracte, de carcter cintic.
366
Un cop vist quin pot ser el criteri distintiu de la cintica comportamental humana -basat en els tres imperatius-, caldria agrupar els tipus de moviments comunicatius humans no verbals. Els agrupaments de gests poden pecar de dos defectes. Per una banda, sser massa conductistes i negligir la importncia del component cognitiu. Per una altra banda quedarse noms en un estadi descriptiu sense passar a l'explicatiu o predictiu. Malgrat aix, ja s molt important adonar-se que s impossible acudir objectivament a les intencions dels altres si no s atenent al seu comportament Charteris [1993], p. 217. i que difcilment s'assoleix l'estadi superior si no es coneix l'inferior. En aquest darrer sentit moltes vegades no es t en compte la gran tasca duta a terme per l'estructuralisme anterior al generativisme i que li va fer de coix. Una de les primeres classificacions s la que feren Ekman i Friesen, ja a la primera revista Semitica de 1969, entre els senyals given-out, que eren comunicatius i codificats per la societat, i els given off que eren expressius i codificats per la ment. Anys desprs (1975), Birdwhistell discutia aquesta classificaci tot argint que els senyals tenen ambds components al mateix temps. La classificaci d'Ekman i Friesen que ms ha fructificat, en canvi, s la que agrupa els moviments no verbals implicats en la comunicaci en:
Emblemes, que consisteixen en aspectes somtics, facials i manuals fets en
un llenguatge simblic no verbal,

illustradors, que sn moviments produts en poc temps de diferncia
respecte de la frase parlada,
367
reguladors, com els anteriors, per ms generals, marquen el rumb de la
idea, la direcci, i que no coincideixen amb paraules concretes com sovint ho fan els illustradors,
afectes, que marquen la sorpresa, el disgust, la felicitat, la tristesa, l'angoixa,
etc. (i que es coneixen amb l'acrstic angls SADFISH: sadness, anger,

disgust, fear, interest, surprise, hapiness), i els adaptadors, que sn moviments de cpia sense significat, apreciats pel
receptor com a soroll. Seguint Charteris [1993] i tamb Magno i Poggi [1994] anem a aprofundir una mica ms en aquesta classificaci. Els illustradors i els reguladors, s a dir, aquells moviments que realitzem amb les mans i la cara, complementaris de la conversa parlada, haurien d'excloure's de la classificaci d'Ekman i Friesen o, si ms no, incloure'ls dins una altra categoria que els abarqus, perqu el grau de diferncia, diguem-ne ontolgica, entre ells s menor que el que pugui haver entre els altres moviments: EMBLEMES MODULADORS: Illustradors + Reguladors AFECTES VESTIGIS Els emblemes en aquesta nova classificaci es defineixen com a gests conscients (obligats o d'hbit) apresos, s a dir, especificats culturalment, i que sn obertament de comunicaci. Diem que aquests gests sn llenguatge perqu combinen tres caracterstiques fonamentals de tot llenguatge: sn expressius, assenyalen i discriminen. Hi ha qui diu (Popper, citat a l'article de Charteris) que no sn llenguatge del tot perqu no sn evaluatius: no lliguen un argument a una proposici, per, coneixent els llenguatges de signes de sords se'ns fa molt difcil mantenir-ho. Aquests 368
gests s'utilitzen freqentment quan no es pot utilitzar la parla oral a causa del soroll, la distncia o d'altres impediments fsics. En una gran part, donen menys informaci de la pretesa, sn poc rendibles, per no hem d'oblidar la riquesa comunicativa assolida en una "xerrada" de sords muts. Morris [1979] divideix aquest signes en gestos hbrids, compostos, variants gestuals i gestos multimissatge. L'exemple ms clssic i ms a bastament estudiat de gestos emblemes s el llenguatge de signes de sords (ASL, per Amrica), que s un llenguatge intrnsec -el signe significa una altra cosa-, s analgic, o sigui, no icnic -tot i que aquest aspecte no s vlid per a tots els signes del llenguatge- i s arbitrari (metonmic). Ms endavant entrarem en aquest mn. Altres exemples d'aquests gests sn els insults amb gests obscens, els senyals dectics o de guia i certs codis tcnics, com els de trfic. Els moduladors, que hem dit que englobaven tant els illustradors com els reguladors, sn els que acompanyen el discurs parlat, per que fora d'ell no tenen significat. La implicaci en la cadena parlada oral no s unvoca, aix vol dir que aix com no es poden entendre sense ella, aquesta s pot sser entesa sense ells. Ara b, la seva aparici o mancana s, com havem dit abans, prpiament un signe. Un "bust parlant", com ho sn alguns locutors de telenotcies, s menys comunicatiu que un locutor que acompanya el seu discurs amb algun modulador. Sovint es lliga la seva presncia o abscncia amb trets culturals, aix hem arribat al tpic de la gestualitat exagerada italiana o la fredor nrdica. Honkasalo, citant Bertolt Brecht, apuntava que els finesos sn muts en tres llenguatges: en fins, en suec i en els seus signes. Aix mateix, seria interessant -per difcil- un estudi diacrnic de la gestualitat respecte dels moduladors. Poyatos [1986], extrapolant potser aquestes observacions, arriba a afirmar que tamb hi ha una diferncia quantitativa entre la gestualitat de les classes rural i urbana:
369
Els repertoris kinsics de la classe rural sn ms limitats en gests, maneres i postures, aix com en mitjans lingstics i paralingstics, ja que estan mancats d'un lxic ampli (...) (p. 45) afirmaci que ens sembla del tot equivocada. s un prejudici lingstic el fet de pensar que a la ciutat hi ha ms lxic que al camp. Anem a qualsevol barri de Barcelona i preguntem a la gent del carrer quantes classes d'ordi coneix, o bolets, o qu s un "godall" o qu significa "voleiar". Cada societat (millor que "classe social") no solament t el nombre d'unitats lxiques que necessita, sin que pot fer servir les parfrasis que desitgi en ordre a traduir un tem lxic no existent en el seu vocabulari215. Mutatis
mutandis la gestualitat en el camp, no estudiada potser per Poyatos pot ser
tan rica o ms que la de la ciutat. Precisament en ser societats ms tancades, les rurals han conservat i elaborat uns rituals molt ms estables i coneguts per tots els individus que no pas en les societats urbanes, ms heterognies en quant a la procedncia dels seus pobladors. Dins els moduladors tamb s'inclouen relacions espacials (formes, posicions, proximitats), pictogrames (es dibuixa en l'aire el referent), cinetogrames (moviments que dibuixen l'acci corporal), etc. Els afectes -recordeu l'acrnim SADFISH- han d'incloure els senyals automtics, com la dilataci pupillar associada als estats d'nim i que no solament s'ha d'estudiar com a signe ems, sin sobretot, com a signe interpretat. El cos dilata la pupilla per deixar passar ms llum, per afinar l'observaci, per aix, davant les situacions que ens agraden la dilatem, ara b, tamb s cert que la dilataci de la pupilla s un fet detectable inconscientment com a signe per l'interlocutor i, per tant, amb un significat.
370
Els adaptadors sn anomenats per Charteris "vestigis" perqu pensa que sn esquemes o pautes comportamentals adaptatives de carcter primari. Sn aquells relacionats amb el comportament protector, els moviments intencionals o altres gests incidentals, en general (segons Poyatos) relacionats amb l'actitud de tocar; potser per aix la intenci d'Ekman, en el seu estudi del 1977, era d'anomenar-los "manipulatius". Existeixen altres classificacions de caire ms general, per igualment tils, com la de Magno i Poggi: ICNIC CODIFICAT ARBITRARI
GEST HUM CREATIU ICNIC
En la realitzaci d'un gest prviament codificat l'emissor busca en la seva ment un gest lligat al significat X i el realitza. A la ment de l'emissor hi ha alguna mena de representaci biplnica o tem gestual del parell gestsignificat X. Aquests tipus de gests suposen l'existncia d'una mena de lexic gestual que altra cop desfigura la concepci modular estricta de la ment o b interconnectant la part semntica del mdul del llenguatge amb una part del mdul de la visi o b exigint la improbable existncia d'un mdul comunicatiu no verbal. Els gests codificats poden ser icnics si els seus trets fsics imiten all que es vol comunicar; una mena d'onomatopeies visuals i seran arbitraris si no ho fan.
215-
Vegeu Mal de llenges de J. Tusn [1988].
371
El gest creatiu implica una major elaboraci per part de l'emissor que ha de buscar a la seva ment un gest lligat al significat que preten expressar (aquell tem biplnic dels gestos codificats), no el troba i en fa un de nou, per amb l'exigncia de qu l'interlocutor l'ha d'entendre, el que suposa un mecanisme cognitiu molt lligat a la capacitat de raonament humana, el de suposar intelligibilitat en l'interlocutor. Els gests creatius sn icnics gaireb per fora, d'altra manera es faria molt difcil la comprensi per part del receptor. Com diem sn gests ms elaborats perqu implica una feina de recerca i abstracci dels aspectes fsics del significat X. Poyatos [1986] contempla la comunicaci humana com una realitat triple que integra el parallenguatge, el llenguatge i la kinsica. A ms, per a arribar a una interacci comunicativa completa, l'emissor i el receptor han de relacionar-se proxmicament -s a dir, pel que fa la relaci espacial de les persones-, trmicament, drmicament, qumicament i cronmicament control de la durada de les activitats-. Cadascuna d'aquestes fases se superposen indestriablement, essent la tripleta mencionada la part central d'aquesta comunicaci integral. El parallenguatge inclou els silencis i els sons no verbals produts entre els llavis i el nas i el diafragma. Aquest pot presentar qualitats
primries, que sn aquelles que ens permeten diferenciar una persona d'una
altra i que tenen condicionants fsics (com la morfologia de la cavitat buconasal dels nens), psquics (com el to depressiu) i socials-culturals (com el volum de veu mediterrani). Qualificadors, que sn modificadors de paraules o frases deguts a modificacions voluntries del tracte buco-faringi, per exemple el cas del xiu-xiueig. Diferenciadors: que diferencien els estats fisiolgics i psicolgics; ho sn el plorar, el riure, la tos amb intenci comunicativa... Els alternants representarien l'ltima classificaci de Poyatos i comprendrien aquells signes de carcter sonor emprats amb diverses funcions com el soroll de la llengua emprat per fer crrer el cavall, mostrar indiferncia (Pss!), el Mm? per fer repetir una frase no atesa, etc.
372
La Kinsica s'ocuparia de l'estudi del gest comunicatiu, un gest que molt poques vegades t una forma exclusivament visual, sin que tamb implica sorolls de tota mena, des de cops a la taula, un clapeig dels dits, els aplaudiments... La divisi de Poyatos dels gests difereix una mica de les esmentades:
Lliures GESTS Lligats Lliures Lligades Lliures POSTURES Lligades Les definicions que fa, per, de cada una d'aquestes categories s'allunya massa d'all que seria una forrmalitzaci prou acurada: (els gests sn) moviments
KINSICA
MANERES
conscients o inconscients (...) que depenen o no del llenguatge verbal, alternant amb aquest o simultniament... Poyatos [1986], pg. 43. incls els exemples se solapen. Aix, quan parla de les maneres posa l'exemple de la manera de menjar, i quan cita exemples de postures tamb parla de la manera de menjar, sense que s'apreci clarament la diferncia entre la manera de menjar i la postura adoptada per a fer-ho des del punt de vista comunicatiu. Tamb en el seu treball (pg. 43-44) els conceptes de "lligats" o "lliures" que hem apuntat en l'esquema anterior fan referncia a si els gests es fan a l'aire o sobre el propi cos o un objecte i, en canvi a les pgs. 51 i ss. els conceptes de "lligat" o "lliure" fan referncia a la independncia o no d'un signe respecte d'un altre.
373
Havent llegit alguns estudis sobre la forma dels elements comunicatius no verbals i llur classificaci hom t la impressi de si no estem intentant clavar un clau a la paret a cops de serra. Potser voldrem que tots aquests signes es comportessin com els fonemes i amb quatre trets distintius es poguessin classificar i estudiar. Si b aix seria molt til, especialment en els signes no verbals no convencionals, la pluralitat de variables (biolgiques, socials, culturals, psicolgiques...) que hem citat en aquest apartat breument apunten cap a una difcil formalitzaci. En primer lloc, perqu necessitariem un nombre de descriptors massa elevat216 i en segon lloc (pensem que s la causa ms important) perqu difcilment hi hauria una entesa cientfica. No hi s en el cas de la descripci sintctica, que sembla implicar noms fets gramaticals, com hi ser en el cas del moviment comunicatiu que implica fets tan diversos i dispersos? Fixem-nos amb una descripci com la segent: El doctor Percepied, al qual la veu gruixuda i les celles espesses li permetien fer tant com volia el paper de prfid, tot i no tenir-ne el fsic, sense comprometre en res la seva reputaci increbantable i immerescuda de sorrut benvol, sabia fer plorar de rialles el rector (...) Marcel Proust217 En la majoria de gests la seva classificaci topa amb problemes de tota mena. Se'ns faria molt difcil de classificar formalment el gest del doctor Percepied i en canvi, amb quatre ratlles, Proust el defineix perfectament. De vegades, el llenguatge artstic pot ser ben til com a complementador del
216217-
Com els de Poyatos [1993] pel riure. PROUST, Marcel: A la recerca del temps perdut. Edicions del Mall. Barcelona, 1986. (p. 192)
374
cientfic, com ho demostra -al mateix volum en qu trobem Poyatos [1986]Sigun respecte del llenguatge interior descrit per Vigotsky bo i analitzantlo en l'Ulisses de James Joyce. En un altre treball (Gerez [1989]) vaig fer notar la utilitat dels sistemes de representaci gestual en els cmics per a la descripci i classificaci dels gests. Sovint, els articles de semitica gestual van acompanyats de fotografies demostratives; pensem que els dibuixos dels cmics sn millors demostradors dels signes gestuals doncs incorporen un seguit de recursos cintico-representatius molt icnics i intutius:
375
3.3. LA MODULARITAT DEL LLENGUATGE SIGNAT.
Abordarem aqu el tema del llenguatge de signes convencional emprats pels sords-muts avaluant la seva possible modularitat (o grau d'autonomia). Intentarem esbrinar si el llenguatge de signes s o no una rplica del llenguatge oral i, per tant, una "versi" del mdul verbal o, per contra, si s ell mateix un mdul, un sistema d'entrada diferent de l'oral. Tamb hi ha la possibilitat de qu ni l'un ni l'altre siguin modulars en sentit estricte -com s la posici general d'aquesta Tesi- i que comparteixin trets a un nivell intermodular, cosa impensable per a Fodor.
GENERALITZACIONS. Quan parlem del llenguatge de signes de sords no ens referim a un sistema nic i precs de gestualitat ms o menys arbitrria i consensuada en el que hom utilitza les mans, les seves posicions i moviments com a smbols. Aquesta definici s la ms generalment acceptada i el punt de partida de qualsevol manual per aprendre el llenguatge signat. Per s massa simplista. En realitat, el llenguatge de signes dels sords s un compost de diversos sistemes interactuants, una connexi que, en la lnia d'argumentaci d'aquesta Tesi, suposa complexitat i que creiem implica tamb processos modulars compartits. Gaireb tots els ltims estudis en sordomudstica fan notar la importncia lingstica dels comportaments no manuals, com expressions ms o menys estereotipades de la cara que acompanyen certs gestos: De fet, algunes investigacions han trobat que configuracions (combinacions) d'aquests comportaments els proveeixen d'una mplia 376
La modularitat del llenguatge signat.
gamma de funcions semntiques, sintctiques i discursives Baker-Shenk [1984], p. 407. Una persona sorda no solament es comunica amb una altra persona sorda, es comunica tamb amb altres persones oients que, alhora es comuniquen amb ella potser sense conixer el llenguatge signat. Per a assolir un grau de comunicaci acceptable, el sord utilitzar uns mecanismes tant conscients com inconscients de codificaci i decodificaci del missatge. Nosaltres, com a persones no coneixedores del llenguatge signat i veient que el nostre interlocutor no pot sentir les paraules, multiplicarem la gestualitat i la mobilitat dels llavis. La persona sorda, veient que l'interlocutor no coneix el seu sistema signat, tamb intentar transformar el seu missatge en smbols reconeixibles per l'altre. En tots aquests processos comunicatius est en joc un treball de recerca de soluci a un problema. Voldrem deixar molt clar que quan ens referim a "problema" no volem dir que la persona sorda tingui un problema, sin que el problema consisteix en no compartir un codi com emissor i receptor, en aquest sentit s un "problema" compartit. Per altra banda, aquest "problema" tamb es planteja entre persones que poden sentir. Com diem a la introducci, el llenguatge ha de ser vist com la recerca de possibles solucions al problema de voler transmetre un missatge, un procs de recerca rpid i automtic en la major part dels casos. Hem de considerar, doncs, que la persona que es vol comunicar i que no pot usar un determinat codi desplega tot un seguit d'alternatives, d'altres solucions al problema. La persona sorda no solament supleix el llenguatge parlat pel llenguatge de les mans, sin que desenvolupa el sentit visual, t ms facilitat -per fora- per a llegir dels llavis o per a interpretar emocions de l'interlocutor a partir de la mmica facial. Igualment succeeix amb les persones cegues pel que fa el tacte, l'olfacte o l'oda.
377
Aquestes apreciacions sn importantssimes si volem entendre el perode de polmica encetat ja fa bastants anys i que encara perdura. En el mn de la sordomudstica hi ha partidaris de qu els sords aprenguin noms a llegir dels llavis per a una millor integraci en una societat majoritria de parlants. En nom d'aquesta integraci s'han coms abusos al llarg de la histria equiparables a la prohibici d's dels patois desprs de la Revoluci Francesa o del catal en diversos episodis de la seva histria. A Itlia, per posar un exemple, a les darreries del segle passat, seguint un esperit racionalista, illustrat, s'integr a les escoles normals als nens i les nenes sords fent-los aprendre les diverses matries sense que poguessin utilitzar els signes. Actualment, es treballa tamb amb la integraci a l'aula "normal"218 d'alumnes amb discapacitats, per seria impensable l'actitud unificadora italiana del segle passat. Tota la tasca que havien fet diverses escoles depenents de l'Esglsia en l'educaci del llenguatge de signes es va tirar per terra en favor d'una pedagogia laica nica i uniformadora219. A l'altra cara de la moneda tenim persones partidries de qu s'aprengui un sistema de signes (per a Amrica l'ASL). Aquests darrers argumenten la seva tesi amb estudis que demostren un endarreriment escolar en aquells alumnes que no han aprs a comunicar-se d'una manera alternativa al llenguatge parlat davant la seva carncia. La nostra posici s la intermitja atenent a les raons apuntades al pargraf anterior. Creiem que la comunicaci s un procs global que implica molts sistemes i que s ms rica i precisa quants ms elements hi ha en joc. Els nens sords han d'aprendre un llenguatge de signes, per tamb han de conixer el llenguatge parlat a travs del moviment dels llavis. La despesa cognitiva no t per qu ser superior a la del bilingisme demostradament inofensiu: Craic afirma que no s cert que el llenguatge de signes no sigui gramatical ni poseeixi sintaxi. Kent
218-
Hi ha tot un seguit de reflexions a fer a lentorn de la LODE i la LOGSE, per ens allargariem massa. PERELL i FRIGOLA [1987].
219-
378
diu encara ms: "els signes juguen un paper vital en l'establiment del llenguatge en els nens petits sords". D'estudis psicolgics i estadstics portats a terme per Vernon i Kohn, se'n desprn que l'establiment primerenc dels signes facilita marcadament el desenvolupament lingstic, que no destorba l'habilitat d'expressi oral i que l'ajustament psicolgic s molt millor. Perell i Frigola [1987], p. 6. La implantaci d'aparells coclears intracranials ha despertat una polmica encesa entre partidaris d'aquestes intervencions i defensors de la seva abolici. Les operacions encara sn prou experimentals com per assegurar el seu xit generalitzat. Tamb s'ha de fer constar que amb la intervenci hi ha una millora de la audici, per que no es garanteix la plena integraci social del nou quasioient, fet que ha produt no pocs desenganys. Algunes associacions de sords han presentat querelles contra les escoles que impedeixen als nens sords d'exercir el seu dret a comunicar-se d'una manera "natural": per signes. El fet de la integraci social del sord tamb s important de tenir en compte si pretenem tractar com cal el seu sistema comunicatiu. El context -social en aquest cas- s determinant en l'xit de la comunicaci. Molts prejudicis envolten el mn del sord, des de pensar d'una manera general que el sord s desconfiat, irascible i esquerp, fins a considerar que, com que tenen un sistema de signes establert, no entendran els signes que nosaltres els farem d'una manera espontnia. Els prejudicis s'estenen ms enll, arribant a pensar-se que la sordesa implica altres dficits cognitius, com si el sord fra menys intelligent. Condicionants com aquests donen unes particularitats a la comunicaci sord-oient que han de tenir-se en compte. El llenguatge de signes dels sords no s una simple traducci del llenguatge parlat:
379
El gest, expressi d'un pensament en un sordmut, no correspon a la paraula-frase de l'oient normal. En l'oient normal, la paraula utilitzada s un element que serveix per a completar un conjunt i forma part d'un tot. En el sord no es part de res, aquest gest s tot all que la necessitat de comunicaci exigeix (...) s'ha de conviure molt temps amb persones sordes i mudes per a aprendre el seu llenguatge, per aquesta dificultat succeeix en l'aprenentatge de tots els idiomes. Perell i Frigola [1987], p. 2. La seva autonomia respecte del llenguatge parlat el fa tenir caracterstiques exclusives que estudiarem en aquest apartat. Seguint Perell i Frigola [1983], podem classificar els gests emprats pels sords en demostratius (dectics), representatius o imitatius, simblics i abstractes atenent a la relaci ms o menys icnica amb all que designen. Els gests dectics tenen relaci amb els gests adaptadors de Charteris (citat abans). Les mans sn com un allargament del desig comunicatiu de l'emissor, estan relacionats amb el fet d'agafar i s'usen normalment quan assenyalem una direcci o volem un objecte al qual no arribem. Els gests imitatius, com el seu nom indica, intenten representar d'una manera onomatopeica moviments de la realitat, com els utilitzats per a rentar plats, trucar per telfon, conduir, etc. Es pot imitar tant la forma de l'objecte, com els moviments que implica el seu s. Els imitatius i els dectics es poden incloure en una mateixa categoria de signes anomenats per Dietrick "motivats".
380
Els gests simblics sn aquells prpiament convencionals, com la salutaci militar. Si fssim un estudi etimolgic del seu orgen, podrem comprobar, en aquest cas concret, com hi ha una arrel imitativa, per exemple la de treure's el barret, per l'individu no perceb aquesta imitaci i realitza el moviment perqu s una convenci social acceptada. No sn part del llenguatge dels sords en sentit estricte, sin que els realitza tothom. Els abstractes sn els que s'inventen en una determinada comunitat de sords i que poden variar d'una zona a una altra. Per exemple, molts de noms de ciutats difereixen, tamb adverbis i incls els noms de les lletres. Aquests darrers sovint imiten la lletra escrita, per exemple la "c", la "d", la "l":
per de vegades no s aix -"h", "x":
A la representaci de les lletres, dit sia de passada, se l'anomena

dactilologia i s'usa, gaireb exclusivament, per a representar paraules de les
que no hi ha signes convencionals o imitatius com les sigles de partits

381
poltics, alguns noms propis, etc. Com Dietrick afirma, el llenguatge dactilolgic s vist pels sords com un llenguatge estranger, en la mesura que correspon a lletres escrites i aquestes representen (amb ms o menys fortuna) fonemes de la parla220. Acabem de dir que mitjanant la dactilologia o s de la posici i moviment dels dits d'una m s'expressen un redut nombre de paraules, el gruix comunicatiu el representen gests molt ms elaborats en el sentit que tenen una semntica complexa. Una altra classificaci til s la que fa Deborah Dietrick. Aquesta autora distingeix tres menes de codis: l'alfabet manual, del qual hem dit que s poc usat pels sords; el moviment corporal i l'expressivitat facial apresos a la infncia d'una manera natural, autntic llenguatge natural de signes i que no t res a veure amb la lectura de llavis, que s una variant del llenguatge parlat. Finalment, hi ha un tercer codi que anomena "espanyol signat" que s una adaptaci ms o menys acceptada i convencional de signes naturals i de signes arbitraris a una sintaxi espanyola simplificada. Aquesta classificaci, desprs d'haver eliminat el codi de l'alfabet manual, t una certa correspondncia amb el moment en qu es produeix la prdua de l'audici. Per exemple, el codi d'"espanyol signat" s utilitzat per sords postlocutius, que han perdut l'audici desprs d'haver aprs un llenguatge oral. Per la seva relaci amb la sintaxi de la llengua parlada, demana un cert coneixement d'aquesta. S'ha utilitzat en algunes traduccions dels noticiaris de Televisi Espanyola i tamb el fan servir els parlants quan es volen comunicar amb un sord i dominen el codi. Aquest codi no s interpretat com a natural pels sords prelocutius -que no han sentit mai o que han perdut l'audici abans d'aprendre una llengua oral- que sovint no l'entenen, contra all que el no ents sol pensar.
220-
Caldria advertrir aqu el context social en qu escrivim aquesta Tesi. Per defecte ens referim als parlars occidentals. Els signes escrits xinesos no corresponen a fonemes. Dietrick pensa que el llenguatge de signes espanyol s de tipus allant.
382
Deborah Dietrick comenta la diferncia que hi ha entre l'"espanyol signat" i el "llenguatge de signes espanyol". Aquest darrer t la seva prpia gramtica, no coincident amb la gramtica de l'espanyol parlat, ni tan sols amb la seva "simplificaci". s aquest llenguatge el que ens interessa analitzar i no pas meres traduccions del llenguatge oral.
383
LA DESCRIPCI DELS SIGNES DELS SORDS. Al marge de qu cada comunitat t una part del seu llenguatge de signes diferent d'una altra comunitat, pensem que es fa necessari un mtode descriptiu del signes per a poder parlar-ne, comparar-los, si fa el cas, entre ells i entre signes parlats com les paraules o les frases orals. Mostrarem a continuaci quin s el sistema utilitzat per Perell i Frigola [1987], que alhora es basen en la descripci de M. A. Rodrguez Gonzlez. Aquests autors divideixen els signes en tres components bsics: queiremes, toponemes i kinemes. Hi ha altres parmetres descriptors que podrem anomenar secundaris, com sn: el quineprosema o direcci del moviment; el queirotropema o orientaci de la m i el prosoponema o expressi facial. Essent la Quirologia all que en el llenguatge parlat s la Fonologia. La dificultat per a la segmentaci en unitats discretes del llenguatge de signes dels sords ja va ser palesada als anys seixanta per W. Stokoe. El valor dels seus estudis rau no tant en la descripci dels signes sin ms aviat en la percepci del signe gestual com a una entitat analitzable i no global. Serrano [1996] fa notar, dins les caracterstiques de la comunicaci humana, que les expressions facials i el moviment del cos en general sn sistemes comunicatius no discrets. Aquesta caracterstica i d'altres en aquest sentit potser no s'aplicarien al llenguatge dels sords-muts perqu, diu, "s un substitut sensu strictu del llenguatge verbal" (p. 83). Flora Davis, per, en
La comunicaci no verbal [1971] ens mostra un reguitzell d'autors que
treballen precisament en la "discreci" dels elements implicats en la comunicaci no verbal, tot buscant, per exemple, aquells que sn universals. Pensem que la discreci dels elements d'un sistema comunicatiu s una qesti de grau221. s cert que en el llenguatge verbal comptem amb unitats discretes, per tamb s cert que en altres sistemes comunicatius no
384
verbals -i no parlem noms del llenguatge signat- tamb es poden trobar elements discrets. Potser aquest s el focus ms important de la semitica descriptiva. Encara podriem afegir que el fet que els elements es presentin linealment o simultniament (punt onz de Serrano [1996]) en certa mesura va lligat a la discreci d'aquests i, per tant, creiem que tamb s una qesti gradual. s evident que en el cas de la ironia estem parlant d'un fet verbal simultani i no pas lineal. Amb aquest circumloqui el que pretenem s fer notar que la comunicaci humana no verbal est ms lligada pel que fa les seves caracterstiques bsiques a la verbal del que poguem pensar. Comencem per la semitica descriptiva del llenguatge dels sordsmuts i continuarem amb la resta. Les unitats discretes serien, en aquest cas: els queiremes, que sn les posicions i les formes concretes que adopten els dits de la m; els toponemes, que designen el lloc de l'espai on s'ha de situar la m i els kinemes, que representen el tipus de moviment. Els primers es representen amb lletres majscules, els segons per nmeros i els tercers per lletres minscules. Els dos punts separen el que fa la m ms activa respecte del que fa l'altra si s'usen ambdues. El punt separa un kinema d'un altre si el signe en necessita diversos. Les barres inclinades separen cada un dels tres components (o blocs de components) i, finalment, un gui separa un queirema d'un altre si el signe est compost per diversos:
221-
Serrano mateix aix ho fa constar (p. 87).
385
associaci: P:P/19/ba.c
Queiremes. CAA- els dits representant un capoll, CAB- els dits representant un capoll, per avall, CAL- els dits representant un capoll, per en direcci horitzontal, lateral, CAT- igual que l'anterior, per cap enrera, CRA- ndex i polze creuat pel damunt, CRB- igual, per creuat pel darrera, CU- (cullera) els dits i la m lleugerament flexionats cap amunt, DA- (dos dits) el puny tancat, per l'ndex i mitj junts cap amunt, DB- igual, per cap avall, DF- igual, per en direcci frontal, DL- igual, per cap al costat, DT- extensi dels tres dits del mig, E- (estrella) dits estesos i separats, ED- igual, per amb el palmell, EF- igual, amb el palmell en direcci frontal, G- dits ms o menys separats i flexionats -com una urpa-, H- m tancada amb extensi d'ndex i menuell ("fent banyes"), IA- el puny tancat i l'ndex apuntant cap amunt (com per fer una pregunta), 386
IB- igual, per cap avall, IC- ndex creuat amb el dit mitj, ID- puny tancat i l'ndex ests cap enrera, IF- igual, per cap endavant, IG- ndex en forma de ganxo, IL- ndex ests i dirigit cap a un costat (com assenyalant a alg), IP- extrensi i separaci de dels dits ndex i polze, IT- ndex cap enrera, MA- m estesa, palmell amunt, plana i dits junts (com demanant almoina), MB- igual, per amb el palmell cap avall, MD- igual, per cap enrera, MEA- puny tancat amb extensi del menuell cap amunt, MEB- igual, per en direcci cap al costat, MF- m estesa amb el palmell en direcci frontal, MI- igual, per dirigida cap a l'esquerra, MM- igual, per amb flexi del dit mitj, MS- igual, per en posici sagital i vertical, MT- igual, amb el palmell de la m cap a la dreta, P- Puny tancat amb el polze tocant l'ndex, PA- Puny tancat amb el polze cap enrera, PB- Puny tancat, amb el polze cap avall (gladiador mort), PI- El polze es toca amb un altre en forma de pessic, PL- puny tancat, amb el polze horitzontal o lateral, T- ma i dits flexionats, com agafant una tassa, TE- igual que PI, per sense contactar els dits, com prenent quelcom (tenalla) VA - signe de la victria, VB- igual, per avall, VF- igual, flexionant-los, VS- igual, en direcci horitzontal o sagital.
387
Toponemes: 1- Sobre el cap, 2- tocant el cap, 3- front, 4- temples, 5- cara, 6- ull, 7- galta 8- a l'orella 9- nas, 10- boca 11- dents, 12- llavi, 13- barbeta, 14- sotabarba, 15- coll, 16- costat del coll, 17-espatlla dreta, 18- espatlla esquerra, 19- espai neutre (davant el pit), 20- estern, 21- trax dret, 22- trax esquerre, 23- costat dels malucs, 24- abdomen, 25- al bra 26- colze, 27- avantbra, 28- canell, 29- dors de la m, 30- palma de la m, 31- gemma dels dits, 32- tots els dits, 33- vora de l'ndex, 34- dit polze 35- ndex, 36- mitj, 37- anular, 38-menuell, 39-vora del dit menuell
Kinemes. aa- moviment ascendent, ab- separaci dels dits, ac- moviment en arc, ad- cap avall i endavant, b- moviment en tirabuix, ba- bimanual altern; una m suceeix a l'altra, bp- bimanual passiu, una de les mans no fa cap moviment, 388
bs- bimanual simtric; ambdues mans fan el mateix moviment simtricament respecte a la lnea mitja c- circular, de- cap endavant, ds- moviment descendent, e- extensi dels dits, es- moviment en espiral, f- flexi dels dits, l- moviment lateral, ob- moviment oblicu, on- moviment ondulat, p- ascendent rpid i descendent lent tot seguit, pi- pinament, q- moviment en lnia trencada, r- deslliament del polze pel damunt dels dits, s- moviment de sacsejades, t- moviment cap enrera, v- moviment altern, x- donar cop. Quins avantatges representa una sistematitzaci com aquesta? Evidentment no s gens prctic a l'hora d'aprendre el llenguatge signat o d'utilitzar-lo, per, sota aquesta perspectiva, tampoc no seria til la descripci dels fonemes en trets fontics per a l'aprenentatge d'una llengua estrangera. Podem pensar en la possibilitat de diccionaris electrnics que tradueixin paraules escrites en imatges pregrabades de signes i si l'existncia en l'actualitat de software de dictat s una realitat, noms hi ha un pas entre l'oralitat i la seva traducci en imatges. A part d'aquesta observaci, veurem com la descripci en components d'un signe mmic ens permet comparar-lo amb els signes orals, acarar llurs propietats i establir alguna conclusi respecte de la seva mtua dependncia. Malgrat tot, en aquest punt es fa convenient tornar a citar l'estudi de Baker-Shenk [1984] sobre els factors que afecten els senyals de pregunta en ASL. Si ja s molt difcil formalitzar
389
el moviment de les mans, com no ho ser el dels muscles de la cara que modifiquen substancialment el contingut del missatge ems? Abans d'endinsar-nos en un anlisi pormenoritzat dels aspectes esmentats, coneguem una mica millor el funcionament del llenguatge signat.
390
La modularitat del llenguatge signat
LA GRAMTICA SIGNADA.
222El
llenguatge de signes utilitzat pels sords de Catalunya, com
molts d'altres, no t articles. Els substantius es designen, en general, mitjanant signes imitatius i el seu plural es manifesta mitjanant la repetici del signe. El gnere gramatical no existeix, i si es fa referncia al gnere fsic (mascle o femella) s'ha de representar abans els corresponents a "home" i a "dona" respectivament. Les paraules que contenen determinats sufixes, per exemple aquelles que indiquen professi, es representen amb signes compostos: ciclista: home + bicicleta La composici s el procs ms utilitzat en la realitzaci de paraules. Perell i Frigola fan notar, per, que la majoria de paraules del llenguatge oral sn etimolgicament compostes tot i que no ens n'adonem (per exemple: "defecte" --> "de + facere"; "rebre" ---> "re + capere"...). Malgrat que les mans sn l'instrument hegemnic per a representar signes, les faccions de la cara sn sovint imprescindibles. Pel que fa els verbs, com s fcil suposar, simplifica qualsevol paradigma de llenguatge oral sobretot pel que fa l'abundncia de modes i temps i l's del verb sser. En canvi hi ha un enriquiment en la precissi de molts significats, aix, per exemple, "volar" es representa de maneres molt diverses depenent d'all que diem que est volant i com ho fa. Tamb la durada del signe, la seva reiteraci, amplitud, etc. ens dna una informaci que difcilment aportaria el llenguatge oral. La majoria de preposicions i conjuncions tenen signes abstractes per a representar-les. En canvi els pronoms sn representats per dectics en general i no se solen elidir mai.
391
Pel que fa la sintaxi, podriem dir que s completament antagnica a la que va tenir la llatina. L'ordre dels elements s molt rellevant, doncs solen tenir un component cronolgic, no oblidem la simplificaci del paradigma verbal, aix, tota la muni d'enllaos que t el llenguatge oral per a unir frases tot manifestant una relaci causal, el llenguatge de signes ho simplifica mitjanant l'ordre causa-efecte. La interrogaci es representa o b amb signes facials o b aixecant les espatlles. Tamb podem afegir el signe d'interrogaci al final de la nostra frase signada, per no s l'habitual. No hi ha lloc per a les passives. El fet que no les realitzin no vol dir que no les puguin entendre, evidentment, sin que s'impedeixen sistemticament les dobles construccions. La premisa s la del mnim esfor en el sentit pragmtic d'Sperber i Wilson, per aix alguns verbs signats representen accions molt complexes, com per exemple "tocar el viol molt rpidament" o "pujar lentament una escala de caragol".
En un dels apartats anteriors hem fet constar per una banda l'inters que t una formalitzaci del llenguatge signat, per tamb el perill que aix comporta respecte d'elements no manuals com sn els facials i que es tenen poc en compte sobretot en els manuals d'aprenentatge del llenguatge signat. Un tercer problema, no menys important que l'anterior i que s extensible a moltes teories gramaticals, el representa l'estudi sistemtic de frases allades. El context en qualsevol llenguatge s fonamental per a la interpretaci adecuada del missatge ems, per encara ho s ms en el cas dels dilegs entre sords. Sovint pensem que un parell de sords, amb una sola mirada i el dibuix esquemtic d'un gest en tenen prou per a entendre's, per l'observaci
222-
PERELL i FRIGOLA [1987], p. 135 i ss.
392
acurada del context ens demostra que aquest enteniment ve donat per un coneixement mutu dels referents: La idea de frases allades s aliena al llenguatge i aliena als parlants McIntire (1980)223 Veurem com el parallelisme i tamb les diferncies entre els llenguatges signats i l'oral fan discutible la noci modular del llenguatge en el sentit fodori. En opini de Sandler, de la Universitat de Haifa a Israel, la complexitat i la velocitat d'adquisici i s del llenguatge oral s equivalent a la del llenguatge signat, aquest existeix en tota comunitat de sords, d'una manera natural i espontnia -abans de ser formalitzat en un codi estndar-, s tan complex i sistemtic com l'oral i s'aprn sense cap instrucci explcita per part dels pares. La diferncia ms evident entre ambds rau en la seva, diguem-ne, implementaci, aix el llenguatge oral utilitza els rgans vocals i auditius, mentre que el llenguatge signat fa s de les mans i de la vista. Quan Sandler afirma que el llenguatge de signes s una adaptaci de sistemes fsics i cognitius existents per al propsit de la comunicaci entre la gent que t altres canals anulats, est explcitament acceptant no solament que les mans i la visi no tenen una funci primriament lingistica, sin tamb que en la comunicaci no verbal del llenguatge de signes tamb s'adapten "sistemes cognitius" existents, o sigui, funcionalment secundaris pel que fa el llenguatge signat. Aquests sitemes cognitius sn els propis del llenguatge oral? si s aix, podem pensar que el llenguatge de signes s una "traducci" del llenguatge oral? Evidentment no, ja que molts sords no han tingut cap contacte amb aquest darrer. La pregunta pot ser formulada a l'inrevs: sn els rgans utilitzats en el llenguatge oral (llengua, llavis, nas, gola...) secundaris respecte del llenguatge? no pot ser que l'home utilitzs
393
aquests recursos fsics preexitents al llenguatge, amb una funci primria relacionada amb la degluci i la respiraci, tot adaptant-los? Si b aquesta pregunta no t massa inters per als nostres propsits, havent estat resposta afirmativament en un altre lloc d'aquesta Tesi, la segent s en t: Utilitza el llenguatge oral sistemes cognitius preexistents a la creaci del llenguatge, sistemes cognitius secundaris respecte del llenguatge? s difcil admetre-ho atesa l'especificitat de carcter biolgic, com hem comentat anteriorment, per a nivells ms alts -profunds-, sobretot pel que fa la semntica, no s cap bestiesa pensar que existeixi una certa lgica que governi els enllaos semntics entre paraules preexistent a l'adquisici d'aquest i que aix faciliti (i expliqui) l'adquisici rpida i crtica pel que fa el temps de les estructures sintctiques. El valor de les tesis de Sandler s que no apunten a l'extrem superior, semntic, i que deixa ms interrogants que respostes, sin a l'inferior, el fontic, tot contrastant la "fontica" i "fonologia" del llenguatge de signes amb la que s prpia del llenguatge oral. Sandler s'ocupa principalment de discutir tant l'especificitat de domini com l'encapsulament informatiu. El seu interessant article "Sign language and modularity" (Lingua, 89 [1993], -pp. 315/351-) tracta en cinc estadis l'estudi del llenguatge de signes com a contraexemple a la tesis modular de Fodor. En primer lloc, estudia les similituds estructurals entre el llenguatge de signes americ (nosaltres, en aquesta Tesi, utilitzarem el de PerellFrigola) i l'oral a nivell "fonolgic", tot redefinint el concepte de "fonologia". Desprs analitza les propietats d'especificitat de domini des del punt de vista biolgic i des del computacional i l'encapsulament informatiu a travs de les diferncies entre ambds llenguatges. En quart lloc considera la possibilitat d'existncia d'un filtrat top-down en el llenguatge de signes fet del tot contrari a la visi modular estricta i que situaria el llenguatge de signes fora del mdul lingstic.
223-
Citat per BAKER-SHENK [1984], p. 408.
394
Si entenem per fonologia la cincia que estudia els elements lingsticament relevants carents de significat, llavors podem manllevar aquest concepte de caire oral per a estudiar components mnims sense significat en el llenguatge signat. Observem el segent esquema:
LLENGUATGE PARLAT Cop d'aire manipulat pels llavis, la llengua...
LLENGUATGE SIGNAT Canvi del nombre i posici dels dits i moviments de les mans d'una banda a l'altra.
Els fenmens d'assimilaci es deuen a la fisiologia del sistema
Els fenmens d'assimilaci es deuen a la fisiologia del sistema (1)
s un sistema lineal
Klima, Bellugi i Stokoe pensen que no s lineal Newport, Newkirk, Padden afirmen que s s lineal.
(2)
NIVELL FONOLGIC
Els fenmens d'assimilaci sn explicats per Sandler d'una manera molt distinta a les explicacions generativistes del fenmen. Per al generativisme, la fonologia es basa en matrius de trets distintius (alt, posterior, nasal, labial...) d'igual importncia224, l'assimilaci, doncs consistiria en el canvi de valor [+] > [-] d'alguns d'aquests trets a partir de determinades regles. En canvi, per Sandler i altres (Sagey i Clements) els trets fonolgics sn jerarquitzats:
224
- Per exemple a: HYMAN, Larry, M. [1981]: Fonologa, teora y anlisis. Ed. Paraninfo. Madrid.
395
X root [continuant] laryngeal [slack v.c.] [spread gl.] [stiff v.c.] [constr. gl.] soft palate [nasal] labial [rd] Sandler (1993) pg. 321 coronal [ant] [dist] dorsal [hi] [lo] [bk] supralaryngeal [strident]
place
i, en ser-ho, permeten que les regles d'assimilaci esdevinguin explicativament ms properes a estructures arbries amb tot el que aix comporta (a nivell de nusos, l'eliminaci d'un d'ells suposa l'eliminaci de totes les branques inferiors):
396
En el llenguatge de signes tamb es pot establir una jerarquitzaci dels seus elements "fonolgics", almenys pel que fa la configuraci de la m:
X CONFIGURACI DE AL M POSTURA DE LA M
DITS [p] [] [c] [a] [m] AMUNT POSICI OBERT TANCAT INCLINAT CURVAT ORIENTACI DEL PALMELL CAP A DINTRE INCLINAT CONTRA
El lloc que ocupen en l'espai els diversos nusos s rellevant; els components del nivell ms baix representen una mena de refinament o precisi dels articuladors que tenen pel damunt seu, s a dir, hi ha subordinaci. Aquesta jerarquitzaci en l'estructura es mostra, per exemple en la dominncia del nus "dits":
397
De la mateixa manera que el dors de la llengua articula els trets [hi], [lo] i [bk] (amunt, avall i enrera); el nus "dits" articula les posicions immediatament inferiors en l'esquema. Els signes en qu les mans tenen un moviment intern dels trets posicionals canvien independentment del grup de dits seleccionats, que no canvia. Aquesta independncia queda reflectida en la representaci: els dits i els trets de posici pertanyen a diferents classes. Sandler [1993], p.324. El signe "adoptar" i el signe "esprmer" tenen un component com pel que fa la configuraci dels dits i diferent respecte de l'orientaci de la m:
A ms de demostrar la independncia dels dos nusos -configuraci dels dits / orientaci de la m- hom podria argumentar que la configuraci dels dits actua com un autntic morfema diferent al de la posici de la m. Per la qesti no s observar aquesta independncia, sin una subordinaci.
398
Vegem si es dna aquesta subordinaci fonmica respecte dels trets en el llenguatge parlat en primer lloc i desprs en el llenguatge signat. Del fonema / s / a la paraula "ngels" podem dir que s fricatiu, alveolar i sord; en canvi en el context "angels del cel" la / s / es sonoritza pel contacte amb la sonora segent: /s/ + // = /z/ El contacte ha fet que uns trets es modifiquessin (sonoritat) mentre que altres es mantinguessin (fricativitat) cosa que ens fa pensar en una jerarquia de trets, segurament de base fisiolgica. En el llenguatge de signes es produeix aquest mateix fenmen. Per dir, per exemple, "entrenador d'hpica" usem aquests dos signes
399
per tot i que per a "hpica" el polze pot estar tant en una banda de la m com en l'altra:
Si davant diem "entrenador", el fet que el polze retingui la resta de dits determina que "hpica" es faci sempre amb el dit a la part interior de la m no dominant:
En l'esquema corresponent a la jerarquitzaci de trets es podria representar aix:
400

CONFIGURACI DE LA M (Dominant) HPICA ORIENTACI DEL PALMELL DITS [ndex] [mig] ENTRENADOR D'HPICA ENTRENADOR CONFIGURACI DE LA M (Dominant) ORIENTACI DEL PALMELL HPICA CONFIGURACI DE LA M (Dominant) ORIENTACI DEL PALMELL CONFIGURACI DE LA M (Dominant) ENTRENADOR ORIENTACI DEL PALMELL
DITS [ndex] [mig] [polze]
DITS [ndex] [mig] [polze]
DITS [ndex] [mig]
Aquesta mena d'assimilaci pot ser total, aix per dir "tamboret" s'hauria de signar primer el signe de cadira i desprs aquest:
Per el fet s que el smbol de cadira noms es dibuixa tnuement i el propi smbol del dibuix es fa no amb l'ndex, sin amb l'ndex i el mitj estirats per l'assimilaci dels trets del smbol "cadira" que es fa amb aquesta posici dels dits.
401
Havent vist un exemple de com d'iguals poden ser estructuralment ambds sistemes, el verbal i el no verbal, centrem-nos en la possibilitat de qu formin part d'un mateix mdul o que comparteixin alguns mecanismes -heretgia fodoriana- per a explicar aquesta igualtat estructural contrria al principi d'economia cognitiva. Seguint l'article de Sandler i tamb Jakendoff [1987], el llenguatge de signes o b no forma part del mdul del llenguatge o b implica l'eliminaci d'algunes de les caracterstiques definitries de "mdul", com ara l'especificitat de domini (vegeu l'apartat 1.2.1. d'aquesta Tesi) ja que, evidentment, el domini de l'oralitat/audici s ben diferent del domini de la gestualitat/visi. Per la clau del problema no s noms de caire fisiolgic, sin tamb cognitiu. El fet s que del simple estmul als primers estadis d'elaboraci del sistema entre una modalitat i l'altra hi ha paleses diferncies:
LLENGUATGE DE SIGNES Eixos Textures Distncies relatives ... ESTMULS LLENGUATGE VERBAL Variacions d'ona pauses Fonemes || Computaci 1'. INPUT Formes tridimensionals || Computaci 1. INPUT
ESTMULS
402
cosa que no elimina la possibilitat de qu en estadis ms profunds del mdul pugui haver alguna mena de connexi que expliqui aquestes avinences i altres de caire biolgic que citarem ms endevant:
Eixos Textures Distncies relatives ... ESTMULS Comp. 2. C. n Variacions d'ona pauses Fonemes || Computaci 1'. Formes tridimensionals || Computaci 1.
ESTMULS
INPUT
Per altres autors, com vam veure en el cas de Talmy, la informaci lingstica t molt a veure amb la informaci visual i de representaci de l'espai. El fet de situar el llenguatge al mateix nivell que la visi o l'audici ha fet que Fodor hagi d'acceptar que alguna part del mdul de l'audici estigui en contacte amb el del llenguatge. Per qu no s possible fer el mateix amb la visi en el cas del llenguatge signat? i per extensi a tot tipus de llenguatge? Ms espectacular sn les evidncies de carcter neurolgic, que demostren que el llenguatge de signes s'ubica en el mateix lloc que el llenguatge verbal en els sords perlocutius -Neville i Lawson [1992]-. Diversos estudis [com els que es porten a terme a la Universitat Heinrich Heine de Dusseldorf] han demostrat tamb que altres llenguatges, com els musicals se situen en la mateixa zona del llenguatge. Aquestes dades serveixen a Sandler per posar en dubte la predeterminaci innatista
403
neurolgica de Fodor, distinta de la de Chomsky per a qui l'innatisme s una "predisposici a" sense una determinaci neuronal tan fixa com ho s per a Fodor. Sandler dna un pas ms enll i proposa que el llenguatge, de fet, no est ocupant una rea que li s prpia, sin l'rea de l'audici. Aix com utilitzem rgans de la degluci i la respiraci per a produir llenguatge oral secundriament; utilitzem neurones de l'audici per a decodificar el llenguatge tamb amb un carcter secundari. Ara b, aquesta hiptesi s una arma de doble tall perqu si aix s cert tamb ho seria que el llenguatge de signes, almenys en el seu vessant interpretatiu, hauria de conviure en l'rea cortical corresponent a la visi, i les dades clniques ens demostren que no s aix.
404
405
4. CONCLUSIONS
406
Conclusions.
407
Les intencions daquesta Tesi, exposades al principi, van ser redactades abans de comenar tot el treball per a qu em servissin de guia o de pal de paller. Aquell primer esbo es va anar complicant a mida que avanvem, tot el treball comenava a semblar una amalgama inconnexa de dades i opinions. De fet, seguint el consell duna valuosa assessora, vaig eliminar un apartat que sallunyava del cam marcat. Malgrat aquestes dificultats, lobjectiu ha estat un i penso que prou definit i que totes les dades i opinions han apuntat cap a la seva direcci:
Que el llenguatge no s modular en el sentit fodori es demostra apellant a la prpia definici225 de llenguatge.
En el primer captol he mostrat quin s el marc histric i conceptual en el que neix i es desenvolupa la noci de modularitat, afirmant alhora que aquest marc s plenament vlid per a criticar-la. Les dades histriques fan referncia a lorigen institucional de la Cincia Cognitiva: reuni dIndiana (1953), conferncia de Darmouth (1956), revista Cognitive Science (1977)... i els primers implicats: Miller, Weaver, Shannon, Wiener, Turing, Greenberg, Casagrande, Craick... Des daleshores, sovint sha presentat la Cincia Cognitiva com un aiguabarreig disciplinar que no acaba de lligar. Pensem que s precisament la interdisciplinarietat all que fa tirar endavant el paradigma i li dna valor. Ja a les primeres pgines he acarat diverses definicions de la Cincia Cognitiva: les de Pylyshyn, Belinchon, Lakoff i Gardner per mostrar en lapartat segent quatre teories cognitives que expliquen un mateix fet: ladquisici del llenguatge (Chomsky, Piaget, Bruner i Vygotsky). Aquest apartat i lanterior sn fonamentals per a fer veure que dintre del mateix paradigma no solament conviuen disciplines molt diferents (psicologia, matemtica, biologia, lingstica...) sin explicacions dels fets tamb molt diferents que afecten per acci o reacci el concepte de modularitat. Ens hem detingut ms en la teoria chomskiana perqu s on la tesi modulacionista hi troba el seu encaix. Si fossim
408
Conclusions.
piagetians, brunerians o vigotskians no tindriem massa problema per a desempallegar-nos de la modularitat en el seu sentit estricte, pero el mrit rau en fer-ho partint de supsits innatistes de caire chomski. Un altre problema resident en la visi modular del llenguatge i com a tot el cognitivisme (i a la filosofia en general) s el de lontologia del significat. Prendre part per Fodor o Chomsky s optar per una definici mentalista i racionalista del significat. Les definicions de la semntica, de com prenen llurs significats els mots en el llenguatge natural, semblen anar en els ltims temps cap a models anomenats demergncia (Varela): el significat emergeix dun estat (de la xarxa) neuronal concret, una explicaci del significat i del coneixement distribut i en parallel del tot contrari a les pretensions fodorianes. En lapartat 1.1.4. parlem daquesta orientaci. Ineludiblement ens veiem abocats a tractar el fisicalisme per a dotar a la discussi del component empric que comporta. Emprenem en el captol corresponent una visi cronolgica rpida que arriba fins al frenleg Gall i els seus seguidors -com el grup dels catalans, liderat per Mari Cub-. La frenologia passa per ser la precursora del localitzacionisme modular i aix ho fa constar abastament Fodor. En Gall veu tota mena dexcellncies i les dots dun intudor genial que creiem (i argumentem) exagerades. La segona part del primer captol s la ms llarga i la ms centrada en la crtica directa a The Modularity of Mind (Fodor [1983]). Consta dun apartat zero on he mostrat que la modularitat mental s un fenmen tractat en psicologia (diferencial, sobretot) de manera directa o indirecta a travs de molts tests i que presuposa una teoria de la intelligncia/es peculiar gens aliena a la de Fodor, per curiosament desconnectades en la literatura que fa al cas. La resta dapartats sn la discussi punt per punt dels nou supsits modulars fodorians; s a dir, les nou condicions que ha de complir un mdul per a ser-ho i que -segons Fodor- satisf el llenguatge. Cada punt cont en el seu inici una tesi extreta de Fodor [1983] i una anttesi nostra
225-
Ens atenem a letimologia llatina del terme: de-finis: lmits, fites, fronteres.
409
desenvolupada al llarg de lapartat corresponent. Els nou punts i algunes de les crtiques sn les segents: 1- Especificitat de domini.
El mdul lingstic noms processa informaci lingstica. Per...
qu s informaci lingstica i qu no? Forma part el processament de la informaci pragmtica del mdul lingstic o aquesta en conforma un de propi? 2- Obligatorietat
El mdul lingstic processa obligatriament i de manera automtica (reflexa?) els estmuls que li sn propis. Per...hi ha un gruix de
processament, sobretot de carcter inferencial, propi del sistema central (no modular) que tamb es fa de manera obligatria i automtica. s imprescindible per a presentar aquesta objecci una nova apellaci a la Pragmtica. 3- Accessibilitat limitada del sistema central.
El sistema central no pot modificar els processos duts a terme dintre del mdul lingstic. Pensem que el sistema central s pot fer-ho, per
exemple modificant lestructura jerrquica o seqencial del processos modulars en funci dobjectius cognitius. 4- Velocitat.
El mdul lingstic s molt velo perqu no actua sobre ell el coneixement conscient ni el raonament. En primer lloc constatem la
dificultat desbrinar en qu es basa la mesura de la velocitat lingstica i que no s res ms que una reformulaci del ja clssic problema destablir les unitats de reconeixement. En aquest punt he utilitzat algunes dades dels nombrosos experiments de Nria Sebastin. A ms hi ha un munt de 410
Conclusions.
processos paralingstics tan rpids com el processament lingstic com demostra lefecte cctel o, novament, la inferncia pragmtica. 5- Encapsulament informatiu.
La informaci que processa el mdul lingstic est estructurada en diversos estadis de representaci. Aquests estadis sn impenetrables cognitivament; no tenim conscincia dall que succeeix dintre de cada un dells ni poden modificar-se dadalt abaix. Aquesta concepci del
llenguatge potser val per a la percepci de la parla, per trontolla en aplicarse a la producci, guiada com est per metes i objectius comunicatius evidentment conscients. En un captol posterior hem mostrat que s possible tamb que els diferents processos lingstics sesdevinguin alhora, i que en algun moment es vegin influts per altra tipus dinformaci (visual, per exemple). 6- Superficialitat dels productes.
Els productes de sortida dels mduls tenen una forma accessible al sistema central, en canvi, els intermitjos no li ho sn. Seguint Karmiloff,
creiem que aquesta forma superficial abans darribar al sistema central compta amb la possibilitat de ser traduda a daltres formes. 7- Arquitectura neuronal especfica.
Un mdul va lligat a lexistncia de grups neuronals especfics i localitzables. Desprs danalitzar els diversos models explicatius, mostrem
que lespecificitat neuronal s necessria per no suficient per al funcionament lingstic i que cal tenir en compte, per exemple, sistemes sotscorticals. 8- Patrons de disfunci especfics.
411
Les pautes de deteriorament selectiu demostren que, efectivament, els mduls a ms dexistir com a tals, estan estructurats en zones tamb estanques el deteriorament duna de les quals pot no afectar al funcionament general del sistema. La literatura mdica al respecte mostra
que all usual s lacompanyament duna disfunci amb una altra i que sn rars els trastorns molt especfics. 9- Seqencialitat ontognica.
El fet que el llenguatge sadquireixi seguint unes etapes concretes en totes les llenges demostra que est determinat genticament, per, a ms, es dna el cas que el seu desenvolupament ha de ser independent respecte al daltres sistemes. Constatem que ladquisici del llenguatge no s tan
unitria -diferncia entre laparici de la capacitat decodificadora i la codificadora-, ni tan independent -sobretot pel que fa el component semntic. La successi de tesis i anttesis raonades sobre la modularitat esdevenen una sntesi en els dos darrers captols. En el captol segon, La connexi matemtica, he intentat dibuixar, o ms ben dit desdibuixar, els lmits del mdul lingstic atenent a la seva connexi amb la matemtica. Aquesta connexi s tripartita: el llenguatge com a lgebra, la matemtica com a forma de llenguatge i les possibles aplicacions de la teoria matemtica del Caos a la definici de llenguatge. La introducci del captol fa esment al context teric en qu cal situar la concepci algbrica del llenguatge; aix s, la discussi TuringSearle-Churchland sobre la Intelligencia Artificial com a model realista del funcionament cerebral i el fams mite de l habitaci xinesa. He optat en la descripci algbrica del llenguatge per les Gramtiques Categorials. Bsicament aquesta decisi es deu a la seva fonamentaci psicolgica, filosfica i matemtica que creiem prou slida (en aquest apartat ens orient T. Solias, bona coneixedora de les G.C.). La base filosfica de les G. C. ens permet lligar-les amb la lgica per la consideraci que fa dels functors 412
Conclusions.
(funcions) i els arguments. Daqu a la concepci algbrica del llenguatge noms hi ha un pas. Hem mostrat com les regles categorials estan donant bons resultats en la descripci del llenguatge natural des dun punt de vista formal. Si aquesta descripci tamb esdev explicaci realista, com apunten els treballs dSteedman, tot porta a pensar que les computacions lingstiques en estadis molt primerencs del processament sn tamb computacions lgiques i, per tant, que el mdul lingstic comparteix en aquests estadis inicials mecanismes propis del sistema central. Hem tractat en aquest punt una concreci de les G. C. (aplicada a la morfologia) per demostrar el seu s en els estadis inicials -formaci derivativa de paraules-. Aix mateix, seguint Solias, albirem els nous horitzons daquestes gramtiques. Pel que fa la forma lingstica de la matemtica mhe centrat principalment en ladquisici dels conceptes numrics, el seu lligam amb ladquisici general del lxic i tamb en lestatus gramatical daquests. Si el clcul aritmtic o la matemtica ms en general, conforma un mdul apart ens trobem amb el problema de saber si els nmeros i la semntica de les operacions aritmtiques (bsiques, com laddici) sn propis daquest mdul o del lingstic. Les capacitats numriques i les verbals dels tests de la psicologia diferencial es barregen en la nostra concepci laxa de la modularitat. Per no solament des de laritmtica podem acostar-nos a la frontera, sin tamb des de la topologia (Talmy). El darrer apartat del segon captol s lesbo duna via destudi relativament nova que pot servir per a explicar, de manera tamb matemtica, formal, el funcionament del llenguatge: la teoria del Caos. Una teoria que pot donar compte de levoluci de les llenges, matisar els estudis de probabilitat estadstica (Zipf) o donar llum a determinats aspectes de la neurolingstica (Sol [1996]). Com demanava Serrano [1996], hem intentat esbrinar si el funcionament del llenguatge (del mdul lingstic) respon a unes lleis comunes a certes propietats fsiques de lUnivers a travs de la teoria de sistemes i la teoria matemtica del Caos. Ho hem fet encetant lestudi amb larqueologia de lanomalisme lingstic (Tusn); passant per la descripci dels elements comuns a la teoria del Caos (recursivitat, atractors, equacions quadrtiques, probabilstica, entropia...) aplicats al
413
llenguatge natural, fins arribar als estudis de Freeman, Skarda i Edelman sobre el funcionament neuro-catic. El tercer i ltim captol proposa difuminar el lmit entre el llenguatge verbal i el no verbal a travs del que anomeno signes no verbals supramodulars, com el soroll (Honkasalo) i els que Poyatos anomena signes quasiparalingstics, com ara els gemecs i els riures. Sha fet imprescindible, arribat a aquest punt, fer referncia a classificacions ja tradicionals (Ekman i Friesen), per matisant-les i revisant-les. Els signes supramodulars no sn els nics que ballen en el llindar lingstic; comparteixen amb els signes no verbals convencionals una srie de trets que fan que els darrers no siguin noms una traducci o una versi del llenguatge verbal -com ara la no discreci-. Lafirmaci de Sandler sobre ladaptaci cognitiva que suposa el llenguatge de signes i els exemples que nosaltres proposem ens donen peu a pensar que o b aquests signes pertanyen a un mdul autnom o b impliquen ms aviat una difuminaci del mdul lingstic tal com defensem en aquesta Tesi. Aquestes penso que sn les dades i els arguments necessaris per a defensar una concepci gradual, laxa, de la modularitat lingstica, de lmits imprecisos, que no fa ms que enriquir la imatge que poguem tenir del llenguatge hum.
414
415
5. BIBLIOGRAFIA
416
Bibliografia.
417
AGUILAR, A. [1991]: Psicopatologa del lenguaje. Vol. I. i II Barcelona. PPU. AJDUKIEWICZ, K. [1935]: Die syntaktische Konnexitt. Studia
Philosophica, 1, 1-27. Traducci a langls de Horst Weber:
Syntactic Connexion, a: S. Mc Call (ed.) Polish Logic 19201934. Oxford U. P., 1967: 207-231.
ARACIL, Javier [a1986]: Introduccin a la dinmica de sistemas. Madrid. Alianza Editorial. ARACIL, Javier [b1986]: Mquinas, sistemas y modelos. Madrid. Tecnos. ARETIO, Monica de., et al. [1994]: El papel del cuerpo en el abordaje de los trastornos de la comunicacin y el lenguaje Rev.
Audiofonolgica. Gener-abril, 1994.
ARISTTIL [a384-322 aC]: Psicologia. Barcelona. Ed. Laia, 1981. ARISTTIL [b384-322 aC]: Del sentido y lo sensible y de la memoria y
del recuerdo. Buenos Aires. Aguilar, 1973.
AUSTIN, J. L. [1961]: Philosophical Papers. Oxford U. Press. Traducci castellana: Ensayos filosficos. Madrid. Revista de
Occidente, 1975.
BAARS, B. J. [1988]: A Cognitive Theory of Consciousness. Cambridge University Press. BACH, Edmon [1981]: Discontinuous constituents in generalized categorial grammars. NELS 11, 1-12. BADYG [1985]: Vegeu Yuste [1985]. BAKER-SHENK, Charlotte [1984]: Factors affecting the form of question signals in ASL Current Issues in Linguistic Theory vol. 53. Filadelfia. J. Benjamins Publishing Co. BANYARD, P., CASSELLS, A. et al. [1991]: Introduccin a los
procesos cognitivos. Barcelona, Ed. Ariel. 1995.
BAR-HILLEL, Yoshua [1953]: A quasi-arithmetical notation for syntactic description. Language, 29, 47-58. BAR-HILLEL, Yoshua [1954]: Logical syntax and semantics,
Language, 30, 230-237.
418
Bibliografia.
BARRAQUER, Llus. [1986]: a SIGUAN [1986]. BARTLETT, F.C. [1932]: Remembering. Cambridge. C. U. P. BARWISE, J, i COOPER R. [1991]: Simple Situation Theory and its Graphical Representation. Working Version. Article presentat a la III Conference on Situation Theory and its Applications. Kanagawa, Jap. BELINCHON et al. [1992]: Psicologa del lenguaje, Madrid, Ed. Trotta. BERTALANFFY, L. [1976]: Teora general de los Sistemas. Mxic. FCEM. BLONDEL, Charles [1914]: La Psycho-physiologie de Gall, ses ides
directrices. Pars, Librairie Flix Alcan.
BONILLA, Sebastin [1991]: Modelo de cdigo, modularidad y explicacin gramatical; modelo de inferencia, relevancia y explicacin pragmtica. Dins: Actes del VII Congrs de
Llenguatges Naturals i Llenguatges Formals. Barcelona. PPU.
1991. BREASTED, J. H. [1930]: The Edwin Smith Surgical Papyrus. Chicago. Univ. of Chicago Press. BRESNAN i KAPLAN [1982]: Lexical-Functional Grammar: A Formal System for Grammatical Representation. A: BRESNAN (comp) [1982]: The Mental Representation of Grammatical
Relations. Cambridge, Mass.: MIT Press. pp. 173-281.
BRUNER, J. S. [1983]: Childs Talk: Learning to Use Language N. Y.: Norton. Hi ha traducci castellana: El habla del nio. Barcelona, Paids, 1990. BUNGE, M. [1979]: A World of Systems. Holanda. Reidel Dordrecht. CAPLAN, David [1987]: Neurolinguistics and linguistic aphasiology. C.U.P. (Trad. castellana: Introduccin a la neurolingstica y al
estudio de los trastornos del lenguaje. Madrid. Visor, 1992).
CARLSON, G. N. [1985]: Review of Semantics and Cognition by R. Jakendoff, Linguistics and Philosophy n 8. D. Reidel Publishing Company. pp. 505-519.
419
CARRETERO, M. [1990]: Prlogo. A: FERNNDEZ, P. i RUIZ, M.:

Cognicin y modularidad. Barcelona. PPU.
CARSTON, Robyn [1988]: Lenguaje y cognicin. a Panorama... CEN [1993]: Caractersticas bsicas del desarrollo psicolgico de los adolescentes. Temas Generales, n 4. Madrid, CEN, S. A. 1993. CHALMERS, A. F. [1976]: Qu es esa cosa llamada ciencia?. Madrid. Siglo XXI, 1988. 7 ed. CHANG C. C. i KEISLER, H. J. [1977]: Model Theory. Amasterdam. North Holland. CHARTERIS, J. et al. [1993]: Structuring the Domain of Human Nonverbal Behavior: A Biological, Popperian Perspective from the Field of Human Movement Studies. Semiotica vol 95 pp. 205-234. SEBEOK, T. A. (ed). Berln. Ed. Walter de Gruyter. CHOMSKY, Noam [1957]: Syntactic Structures. La Haya: Mouton. CHOMSKY, Noam [1968]: El lenguaje y el entendimiento. Barcelona. Ed. Seix-Barral. Biblioteca Breve. 1986. 4 ed. Aquest llibre correspon a ledici anglesa: Language and Mind de 1968, a ms de tres conferncies que va fer Chomsky anteriorment el 1967 a Berkeley. CHOMSKY, Noam [1975]: Reflexiones sobre el lenguaje. Ariel, Barcelona, 1979. CHOMSKY, Noam [a1981]: Principles and Parameters in Syntactic Theory, a: HORNSTEIN i LIGHTFOOT (eds) [1981]:
Explanation in Linguistics. Longman. Londres.
CHOMSKY, Noam [b1981]: Lectures on Government and Binding: The

Pisa Lectures. Foris, Dordrecht.
CLAXTON, G. [1988]: Grow Points in Cognition. Londres. Routledge, 1988. COHEN, David [1996]: El lenguaje secreto de la mente. Ed. Debate / Crculo de lectores. Madrid, 1996. COLET, John [1996]: Predation as predication: Toward a ecology of semiosis and syntax Semiotica vol 109 pp. 221-235. SEBEOK, T. A. (ed). Berln. Ed. Mouton de Gruyter. 420
Bibliografia.
COTS, J., NUSBAUM, L. PAYRAT, Ll., TUSN, A. [1990]: Conversa(r). Rev. Caplletra, n 7, 1990, Valncia. CRAIK, K. J. W. [1943]: The Nature of Explanation. Cambridge. C.U.P. CRAIK, K. J. W. [1948]: Theory of the Human Operator in Control Systems: II. Man as an Element in a Control System. Brit. J.
Psychol., 38.
CRICK F. i KOCH, Ch. [1993]: El problema de la consciencia. Mente

y cerebro. Libros de Investigacin y Ciencia Barcelona, 1996. pp.
99-107. CUB, Mariano [1849]: Elementos de frenoloja, fisonoma i

magnetismo humano en completa harmona con la espiritualidad, libertad e inmortalidad del alma. 2 ed. Barcelona, Imp. Agustin
Gaspar. CUB, Mariano [1848]: Polmica... Barcelona, Imp. I. Taul. CURTIS, Helena i BARNES, N. Sue [1985]: Invitacin a la Biologa. Madrid. Ed. Mdica Panamericana, S. A. 5 Ed. (traducci de la 5 anglesa, 1995). CUTLAND, N. J. [1980]: Computability. An Introduction to Recursive
Function Theory. Cambridge. C.U.P.
DAMASIO i DAMASIO [1992]: Brain and language. Scientific

American, 265, 88-95.
DARWIN, Charles [1874]: The Descent of Man and Selection in

Relation to Sex. [Trad. cast a Madrid, EDAF, 1982, 10 Ed].
DAWKINS, Richard [1986]: The Blind Watchmaker, W. W. Norton & Co., Nova York, 1986. DAVIDSON, D. [1967]: Truth and Meaning. Synthse. DAVIS, Flora [1971]: La comunicacin no verbal. Madrid, 1976. Alianza Editorial. 22 reimpressi de la 1 ed. DEAO. A. [1986]: Introduccin a la lgica formal. Madrid. Alianza Editorial. DESCARTES Ren [1641]: Meditaciones metafsicas. Madrid. EspasaCalpe, 1986.
421
DEVANEY, Robert L. [1990]: Chaos, Fractals, and Dynamics. Addison-Wesley P.C. Massachusetts. DIETRICK, Deborah [1994]: Lenguaje de signos Rev.
Fonoaudiolgica. Setembre-desembre, 1994.
DIVERSOS AUTORS (Panorama...) [1988]: Panorama de la

Lingstica moderna de la Universidad de Cambridge. 4 vols.
Madrid. Visor, 1992. EMMOREY, K. i FROMKIN, V. [1988]: El lxico mental. A:

Panorama...
ESCANDELL, M. V. [1993]: Introduccin a la Pragmtica. Ed. Anthropos-UNED. Madrid, 1993. FANO, Giorgio [1968]: Neopositivismo, anlisis del lenguaje y
ciberntica. Ed. Redondo. Barcelona, 1972.
FAUCONIER, Guy [1984]: Espaces Mentaux. Pars. Les Editions de Minuit. FERNNDEZ, P. i RUIZ, M. [1990]: Cognicin y modularidad. PPU. FERNNDEZ, Marina i ANULA, Alberto [1995]: Sintaxis y cognicin. Sntesis. Madrid, 1995. FERNNDEZ TRESPALACIOS, J. L. [1994]: Introduccin a la
Psicologa Madrid, UNED, 1994. 3 ed.
FERNNDEZ TRESPALACIOS, J. L. [1986]: Psicologa General, I., Madrid. Grficas Maravillas. FEYERABEND, Paul K. [1963]: Mental Events and the Brain. The
Journal of Philosophy, 60.
FEYERABEND, Paul K. [1970]: Contra el mtodo. Barcelona. Ariel, 1987. FEYERABEND, Paul K. [1978]: La ciencia en una sociedad libre. Madrid, Siglo XXI. 1982. FILLMORE, Charles [1968]: The Case for Case. A: BACH E. i HARMS, R. T. [1968]: Universals in Linguistic Theory. Nova York. Holt. Rinehart and Winston.
422
Bibliografia.
FILLMORE, Charles [1984]: Lexical Semantics and Text Semantics J. E. Copeland (ed.) vol. 32 Current Issues in Linguistic Theory vol. 110. Filadelfia. J. Benjamins Publishing Co. FILLMORE, Charles [1985]: Frames and the Semantics of Understandibng a: Quaderni di semantica Desembre, 1985. FINER, D. i ROEPER, T. [1989] From cognition to thematic Roles: the projection principle as an acquisition mechanism a: MATTHEWS, R. J. i DEMOPOULOS, W. (eds.) [1989]
Learnability and linguistic theory. Dordrecht: Kluwer Academic
Vol. VI n 2,
Puvlishers. 177-210. FISHBACH, G. D. [1993]: Vegeu Investigacin y Ciencia... FODOR, Jerry [1975]: The Language of Thought. Cambridge, MA: Harvard University Press. FODOR, Jerry [1983]: La Modularidad de la mente. Madrid. Morata. 1986 FODOR, Jerry [1986]: Banish DisContent a Language, Mind and
Logic J. Butterfield ed. Cambridge University Press, 1986.
FODOR, Jerry [1987]: Psychosemantics Bradford Books/MIT Press,

1987.
FODOR, Jerry i PYLYSHYN, Z. [1988]: Connectionism and cognitive architecture: A critical analysis. Cognition 28, 3-71. FREEMAN, Walter J. i SKARDA, A. [1987]: How Brains make Chaos in order to Make Sense of the World. Behavioral and Brain
Sciences, vol 10, n 2, pp. 161-195.
FREEMAN, Walter J. [1993]: Fisiologa de la percepcin. Vegeu:

Mente y cerebro. Libros de Investigacin y Ciencia...
FUCHS, Samuel [1615]: Metoposcopia el Ophtalmoscopia. Belgio des Zhiergartens, Theodosius Glaserus. GARCA BACCA, J. D. [1985]: Necesidad y Azar. Madrid. Anthropos. GARDNER, H. [1983]: Frames of Mind: The Theory of Multiple
Intelligences. N. Y. Basic Books.
423
GARDNER, H. [1985]: La nueva ciencia de la mente. Ed. Paids. Madrid, 1988. GARDNER, M. [1987]: Test Figura/Palabra de Vocabulario Expresivo. Argentina. Ed. Panamericana. 1987 (I) GARDNER, M. [1987]: Test Figura/Palabra de Vocabulario Receptivo. Argentina. Ed. Panamericana. 1987 (II) GARFIELD, J. L. [1987]: Modularity in Knowledge and Naturallanguage Understanding. The MIT Press.
GARTON, A. F. [1992]: Social Interacction and Development of

Language and Cognition.
Lawrence
Erlbaum
Associates,
Publishers. Hi ha traducci castellana: Interaccin social y

desarrollo del lenguaje y la cognicin. Madrid. Paids. 1994.
GAZDAR, Gerald i Chris Mellish [1989]: Natural Language Processing

in LISP, Addison-Wesley Publishing Company, Reading, MA.
GAZZANIGA,
Michael,
S.
[1998]:
Dos
cerebros
en
uno.
Investigacin y Ciencia, n 264. De. Prensa Cientfica. Barcelona,
1998. pp. 14-20. GEIRSSON, H i LOSONSKY, M. eds. [1996]: Readings in language

and Mind. Blackwell Publishers, Oxford.
GEREZ, Pau [1993]: Teora del Caos y Teora Lingstica. Actes del IX Congrs de Llenguatges Naturals i Llenguatges Formals. Univ. Rovira i Virgili. PPU. 1993. GIVON, T. [1994]: Isomorphism in the Grammatical Code a: SIMONE, R. [1994]. GLASER, R. [1988] Las ciencias cognoscitivas y la educacin.
Revista Internacional de Ciencias Sociales. Barcelona. Mar,
1988 vol. XL. nm. 1. GLEICK, James [1987]: Caos. Barcelona. Ed. Seix Barral. 1994. 2 ed. GLEITMAN et al. [1988]: El comienzo del aprendizaje del lenguaje: representaciones iniciales. A: Panorama... GOMILA, A. [1992]: El Llibre de laffatus de Ramon Llull: la idea de un sexto sentido. Actes del VIII Congrs Llenguatges Naturals
i Llenguatges Formals . PPU, Barcelona, 1992.
424
Bibliografia.
GOODLUCK,
H.
[1991]:
Language
Acquisition:
Linguistic
Introduction. Oxford, Basil Blackwell.
GOLDMAN, A. I. [1993]: Readings in Philosophy and Cognitive

Science. MIT Press.
GRANDE M. P. [1990]: La Psicologa del Procesamiento de la Informacin: Una aproximacin histrica. A: FERNNDEZ, P. i RUIZ, M. [1990]: Cognicin y modularidad. PPU. Barcelona. GRICE, H. P. [1957]: Meaning. The Philosophical Review. A: P. F. Strawson: Philosophical Logic. Oxford U. Press. GRIEVE, J. [1993]: Neuropsicologa para terapeutas ocupacionales Ed. Mdica Panamericana. Bogot 1995. GRIMSHAW i ROSEN [1990]: Knowledge and obedience: the developmental status of the binding theory Linguistic Inquiry 21: 187-222 i GRODZINSKY i REINHART [1993]: The innateness of Binding and Coreference Linguistic Inquiry 24. GRODZINSKY i REINHART [1993]: The innateness of Binding and Coreference Linguistic Inquiry 24. HARMAN, Gilbert (ed.) [1993]: Conceptions of the Human Mind. Erlbaum ass. New Jersey. HARNISH R. i FARMER, A. K. [1984]: Pragmatics and the Modularity of the Linguistic System, Lingua, 63. HIERRO, J. [1980]: Principios de Filosofia del Lenguaje. Alianza, Madrid, 1986. HINTON, Geofrey E. [1993]: Redes neuronales que aprenden de la experiencia. Mente y cerebro. Libros de Investigacin y Ciencia Barcelona, 1996. pp. 91-98. HOLLANDER [1920]: In Search of the Soul. Nova York, E. P. Dutton. HOLLAND, J. H. et al. [1986]: Induction: Processes of Inference,
learning and Discovery Cambridge, MA: The MIT Press.
HONKASALO, Antero [1996]: Enviromental noise as a sign.

Semiotica vol. 109, pp. 29-39. SEBEOK, T. A. (ed). Berln. Ed.
Walter de Gruyter.
425
HUGUET et al. [1998]: Las funciones del lenguaje egocntrico: una revisin de la dialctica Piaget/Vygotsky. Revista de Logopedia,
Foniatria y Audiologia, vol XVIII n 3. Editorial Masson, Madrid.
HYAMS, N. M. [1991]: The Genesis of Clausal Structure. ms. de propera publicaci dins Meisel, J. (ed.) The Acquisition of Verb
Placement. Dordrecht: Kluwer Academic Publishers. Investigacin y Ciencia (diversos autors) [1997]: Misterios de la fsica
cuntica. Col. Temas, n 10. Ed. Prensa Cientfica S. A. Barcelona. IMBERT, M. [1988]: Las neurociencias cognoscitivas. Revista
Internacional de Ciencias Sociales. Barcelona. Mar, 1988 vol.
XL. nm. 1. IRIARTE, M. de. [1948]: El Dr. Huarte de San Juan y su Examen de
Ingenios. Contribucin a la Historia de la Psicologa diferencial.
Madrid. ISRAEL, David [1984]: On interpreting semantic network formalisms

International Journal of Computers and Mathematics. Citat a
PYLYSHYN [1984]. IZA MIQUELEIZ, Mauricio: Representacin de las Redes Semnticas en los modelos neuronales. Butllet n 12 de la SEPLN. Barcelona, 1992. JAKENDOFF, Ray [1972]: Semantic Interpretation in Generative
Grammar. MIT Press, Cambridge Mass.
JAKENDOFF, Ray [1975]: Morphological and Semantic Regularities in the Lexicon. Language, Vol. 51, n 3. JAKENDOFF, Ray [1985]: Semantics and Cognition. MIT Press. JAKENDOFF, Ray [1987]: The Status of Thematic Relations in Linguistic Theory. a: Linguistic Inquiry., 18 - 3. JAKENDOFF, Ray [1989]: What is a Concept, that Person May Grasp It? a: Mind and Language, vol. 4. (1 i 2). 1989. JAKENDOFF, Ray:[1990] Languages of the Mind. Cambridge Mass MIT Press.
426
Bibliografia.
JAKENDOFF, Ray [1990]: Semantic Structures MIT Press. Cambridge Mass. JIMNEZ, J. A. i GUIRAO, J. M, [1995]: Sobre la naturaleza de la informacin lingstica y la relacin entre las Gramticas Categoriales y las Gramticas Independientes de Contexto.
Boletn 17 de la SEPLN setembre de 1995. (Actes de lXI
Congrs). pp. 142-157. JOHNSON-LAIRD, P. N.[1981]: Modelos mentales en Ciencia Cognitiva. Dins NORMAN, D. [1981]: Perspectivas de la
Ciencia Cognitiva. Barcelona. Paids, 1981. Cap. 7.
JOHNSON-LAIRD, P. N. [1988]: La representacin mental del significado.

Revista Internacional de Ciencias Sociales.
Barcelona. Mar, 1988, vol. XL. nm. 1. JOURNET, Guy [1972]: La mano y el lenguaje. Herder, Barcelona, 1984. JUNYENT, Carme [1993]: Las lenguas del mundo. Ed. Octaedro. Barcelona, 1993. KAMII, C. [1982]: El nmero en la educacin preescolar. Visor, Madrid, 1992. KAMP, H. [1984]: A Theory of Truth and Semantic Representation. A: J. GROENENDIJK et al. (eds.): Truth, Interpretation and
Information. Dordrecht: Foris.
KANT, Immanuel [1787]: The Critique of Pure Reason. Londres: Dent. 1934. KARMILOFF [1992]: Ms all de la Modularidad. Alianza Psicologa Minor, Madrid, 1994. KEMPSON, Ruth M. [1988]: Logical form: the grammar cognition interface. a: J. Linguistics , 24. KEMPSON, Ruth M. (ed.) [1988]: Mental Representations: The
interface between Language and Reality. Cambridge University
Press.
427
KEMPSON, Ruth M. [1991]: Theories of Language and Mind. Where we are. A: Language and Cognition: a Licensing Grammar. SOAS, Londres. KITTREDGE i LEHERBERGER [1982]: Sublanguage. Studies of
Language in Restricted Semantic Domains. N. Y. W. de G.
KLIMA, E. i BELLUGI, U., [1979]: The signs of Language. Harvard University Press. KNAP, M. L. [1980]: La comunicacin no verbal. Barcelona, Paids. KUHN, Thomas [1962]: La estructura de las revoluciones cientficas. Mxic. Fondo de Cultura Econmica. 1971 LAKOFF, George [1986]: Cognitive Semantics. Manuscrit del
Cognitive Science Program. Institute of Cognitive Studies.
University of California at Berkeley. LAKOFF, George i JOHNSON, Mark [1980]: Metforas de la vida
cotidiana. Madrid. Ctedra. 1995.
LAMBEK, J. [1993]: Production Grammars Revisited. Linguistic

Analysis 23:205-225 1993.
LECOMTE, Alain [1994]: A Linear-Logic approach to some Syntactico-Semantic phenomena in Romance Languages. A:
Actas del X Congreso S.E.P.L.N. Crdova, 1994.
LEVELT [1989]: Speaking: from intention to articulation. Cambridge MIT Press LEWICKI, P. [1986]: Nonconscious Social Information Processing. New York: Academic Press. LEWIS, D. [1969]: Convention. Harvard U. Press. LEWIS, D. [1972]: Semantics of Natural Language. Reidel, Dordrecht, 1972.
Libros de Investigacin y Ciencia. Funcin cerebral. Barcelona. Ed.
Prensa Cientfica S. A. 1991.

Libros de Investigacin y Ciencia: Mente y Cerebro. Barcelona. Ed.
Prensa Cientfica S. A. 1993.
428
Bibliografia.
LOMOV, Boris F. [1988] Las ciencias cognoscitivas y el problema de las relaciones mente-cuerpo a: Revista Internacional de Ciencias
Sociales. Barcelona. Mar, 1988, vol. XL. nm. 1.
LURIA, A. R. [1979]: Conciencia y lenguaje. Madrid. Visor, 1984. MANZANO, M. [1989]: Teora de modelos. Madrid. Alianza Editorial. MAGNO, E. i POGGI, I. [1994]: Creative Iconic Gestures: Some Evidence from Aphasics (pp. 257-275) a: SIMONE, R. [1994]. MARCUS S. et al. [1966]: Introduccin en la lingstica matemtica. Barcelona. Teide. 1978. MARSLEN-WILSON i TYLER [1981]: Central Processes in Speech Understanding. Philosophical Transactions of the Royal Society B. 295: 317 - 322. MARSLEN-WILSON i TYLER [1987] A: GARFIELD [1987]. MART, M. A. (et al.): A Classification of Spanish Psychological Verbs SPELN, n 20. Juny de 1997. p. 45 i ss. MATTOS Pimenta Parente, M. A. de i ROCH Lecours, A. [1988]: La influencia de los factores culturales en la neuropsicologa y la neurolingstica. Revista Internacional de Ciencias Sociales. Barcelona. Mar, 1988 vol. XL. nm. 1. MAY, R. [1985]: Logical Form; Its Structure. MIT, Cambridge Press. MAYER, Juan [1822]: Esposicin del sistema del doctor Gall sobre el
crneo... Barcelona, Impr. de la vda. e hijos de D. Antonio Brusi.
MAYOR, J. i PINILLOS, J. L. [1991]: Comunicacin y Lenguaje. Alhambra Universidad. Madrid, 1991. MAYOR, J. [1991] La actividad lingstica entre la comunicacin y la cognicin (pp. 3 - 204) a: MAYOR, J i PINILLOS, J. L. (eds.) [1991] Comunicacin y Lenguaje. Madrid. Alhambra Universidad. 1991. MEHLER i DUPOUX [1988]: El desarrollo: una cuestin de propiedades o de evolucin?. a: Revista Internacional de
Ciencias Sociales. Barcelona. Mar, 1988 vol. XL. nm. 1.
MEHLER, J. et al. [1990]: Nacer sabiendo. Alianza Editorial. Madrid, 1992.

429
MILLER, G. A. [1956]: The Magical Number Seven, Plus or Minus Two: Some Limits on our Capacity for Processing Information.
Psychological Review, 63. pp. 81-97.
MILLER, G. A. [1981]: Lenguaje y habla. Madrid. Alianza Psicologa. 1991. MINSKI, M. L. [1975]: A Framework for representing knowledge
Psycology of Computer vision. Mc. Graw Hill.
MONTAGUE, Richard [1970]: English as a Formal Language.

Linguaggi nella societ e nella tecnica. Edizioni di Comunit.
Milan. Citat a DOWTY et al. [1981]: Introduction to Montague

Semantics. D. Reidel Co.
MONTOLO Estrella [1992]: Los conectores discursivos: acerca de al

fin y al cabo Actes del VIII Congrs Llenguatges Naturals i
Llenguatges Formals . PPU, Barcelona, 1992. MORALES, J. F. [1990]: Metodologa y teora de la psicologa. Manuales UNED. MORRILL, Glynn [1992]: Type-logical Grammar. Report LSI-92-5-r. U.P.C. Fac. dInformtica, 1992. MORRILL, Glynn [1992]: Type Systems for Natural Language Analysis. Apunts del curs de Doctorat de Cincia Cognitiva i
Llenguatge. UPC, 1992.
MOSEKILDE, E., ARACIL, J. i ALLEN, P. [1988]: Inestabilities and Chaos in Nonlinear Dynamic Systems. System Dinamic Review 4 (1) 14-55. MOSTERN, J. [1984]: Conceptos y teoras en la Ciencia. Madrid, Alianza. 2 ed.. 1987. MOUGEON, R. et al. (ed.) [1984]: Is Child Language a Possible Source of Linguistic Variation?. Current Issues in Linguistic
Theory vol. 53. Filadelfia. J. Benjamins Publishing Co. Mundo Cientfico (La Recherche). n 184, nov. 1997. pg. 902-903.
NAVARRO, Isabel [1995]: Comunicaci personal. NAVEIRA, L. et al. [1994]: Codificacin semntica del lenguaje en el nio a: Rev. Fonoaudiolgica Setembre-desembre, 1994. 430
Bibliografia.
NEVILLE, H. J. et al. [1992]: Fractionating language: Different neural subsystems with different sensitive periods. Cerebral Cortex, 2. NEWELL, A. i SIMON, H. [1956]: The Logic Theory Machine. A: FEIGENBAUM i FELDMAN (eds.): Computers and Thought. McGraw-Hill. NIETO, Manuel (selecci i introducci) [1991]: Vegeu: Libros de
Investigacin y Ciencia: Funcin cerebral....
OEHRLE, Richard [1988] editor: Categorial Grammars and Natural

Language Structure. Deirdre Reidel Publishing Co. Holanda,
1988. ORTIZ, Toms [1995]: Neuropsicologa del lenguaje. Madrid, CEPE. 1995. PADDEN, Carol A. [1986]: La teora gramatical y los lenguajes de signos. a: NEWMEYER, F. (ed.): Panorama de la Lingstica
Moderna de la Universidad de Cambridge.
PALLIER, Ch. et al. [1993]: Attentional Allocation within the Syllabic Structure of Spoken Words. A: Journal of memory and Language 32. PARS, Carlos [1952]: Fsica y Filosofa. Madrid. C.S.I.C. PAZOS LOCKHARD, H. [1992]: Indecibilidad en Lenguaje Natural de Epimnides a Gdel- a Carlos Martn Vide ed. Actas del VIII Congreso de Lenguajes Naturales y Lenguajes Formales. Barcelona. PEARSON, Charls [1991] An application of the Universal Sign Structure Theory to Understanding the Modes of Reasoning. Rev.
Semiotics. 1991.
PENROSE, Richard [1991]: La nueva mente del emperador. Madrid, Biblioteca Mondadori, 1991. PEA, J. i BAGUNY, J. [1988]: Bases anatomo-funcionals del llenguatge: un model avanat. Revista Lmits, n 4, maig de 1988. PERELL i FRIGOLA [1987]: Lenguaje de signos manuales. Barcelona. Editorial Cientfico-Mdica. 1987.
431
PIAGET, Jean [1972]: Intellectual Evolution from Childhood to Adolescence. Human Development, n 15. PIAGET, Jean: La representacin del mundo en el nio. Eds. Morata, S. A. Madrid, 1981. PIAGET, Jean i INHELDER, B.: Psicologa del nio. Ed. Ediciones Morata, S. A. Madrid, 1984. PIAGET, Jean [1973]: Introduction lEpistemologie Gntique. Paris: PUF. PINKER, Steven [1990]: Language Acquisition dins Osherson, D. N.:
Language: An Invitation to Cognitive Science. MIT Press, 1991.
pg. 199-240. PINKER, Steven [1994]: The Language Instint. N. Y. Morrow. (Hi ha traducci castellana a: Alianza Universidad, col. Psicologia Minor. Madrid, 1995. PISONI, B. [1987]: Acoustic-phonetic representations in word recognition. A: FRAUENFELDER U. H. i TYLER L. K. (eds)
Spoken Word Recognition, Cambridge, The MIT Press.
POLLARD C. i SAG, I. A.: Agreement, Binding and Control. IBSS2. Esborrany dels autors, del 24 de juny de 1991. POYATOS, Fernando [1993]: The Many Voices of Laughter: A new Audible-visual Paralinguistic Approach. Semiotica vol 93 pp. 6182. SEBEOK, T. A. (ed). Berln. Ed. Walter de Gruyter. POYATOS, Fernando [1986]: a SIGUAN [1986]. PREWITT, Terry [1991]: Geometry and the Hidden Algorithm of Discourse. Rev. Semiotics. 1991. PRIGOGINE, Ilya [1980]: Physique, Temps et Devenir. Pars. Masson. PRIGOGINE, Ilya [1983]: La nueva alianza. Madrid. Alianza Editorial. PRIGOGINE, Ilya [1993]: Las leyes del caos. Barcelona Ed. Mondadori., 1997. PULVERMLLER, F. i SHUMANN J. H. [1994]: Neurobiological Mechanisms of Language Acquisition Language Learning 44:4. Desembre de 1994. pp. 681-734.
432
Bibliografia.
PUTNAM, Hillary [1961]: Algunos problemas de la Teora de la Gramtica. A: HARMAN, G. [1974]: Sobre Noam Chomsky:
Ensayos crticos. Madrid. Alianza Universidad, 1981.
PYLYSHYN, Zenon W. [1984]: Computation and Cognition: Toward a

Foundation for Cognitive Science. The M.I.T. (trad. castellana: Computacin y Conocimiento. Madrid. Ed. Debate, 1988).
QUILLIAN, M. R. [1968]: Semantic memory, a: Sem. Inf. Processing. C. MIT. RAO, Shobini L. [1988]: Las ciencias cognoscitivas y la psicolingstica. Revista Internacional de Ciencias Sociales. Barcelona. Mar, 1988 vol. XL. nm. 1. ROBINSON, PHILLIP R. [1987]: Aplique Turbo Prolog. Madrid. Mc Graw-Hill (1988) ROEPER, Thomas [1988]: Grammatical Principles of First Language Acquisition: Theory and Evidence, dins Newmeyer, F. J. (ed.)
Linguistics: the Cambridge Survey, II. Linguistic Theory: Extensions and Implications, Cambridge University Press. pp. 35-
53. ROMERO, E. [1994]: A Mathematical Model of Metaphor. Abstract del I International Conference in Mathematical Linguistics. RONDAL [1996]: La modularidad del lenguaje dossier del cicle de conferncies a la Universitat Blanquerna organitzades pel ISEP. RORTY, Richard [1979]: La Filosofia y el espejo de la naturaleza. Madrid. Ctedra, 1989. RORTY, Richard [1991]: Objectivity, Relativism and Truth. Cambridge. C.U.P. ROSENZWEIG i LEIMAN [1989]: Psicologa Fisiolgica. McGrawHill, Inc., Madrid, 1995. 2 ed. RUMELHART i McCLELLAND [1986]:
Parallel Distributed Processing: Explorations in the Microestructure of Cognition.
Cambridge, Mass. The MIT Press. SACKS, Oliver [1995]: Un antroplogo en Marte. Anagrama. Barcelona, 1997.
433
SACKS, Oliver [1989]: Veo una voz. Anagrama. Barcelona, 1992. SALGUERO, Jos [1991]: rboles semnticos para lgica modal con
algunos resultados sobre sistemas modales. Tesi Doctoral
Universitat de Sevilla. SANDLER, Wendy [1993]: Sign language and modularity. Rev.
Lingua 89. 315-351. Holanda.
SANDLER, Wendy [1995]: Comunicaci personal. SAUSSURE, Ferdinand de. [1916]: Curso de Lingstica General. Madrid, Akal Universitaria, 1980. SCALISE Sergio [1985]: Morfologa Generativa. Alianza Universidad Textos. Madrid, 1987. SCHACHTER, Paul [1985]: Lexical Functional Grammar as a model of linguistic competence a: Linguistic and Philosophy. vol 8, n 8, nov. 1985. D. Reidel Publishing Co. SCHERER, K. i EKMAN, P. [1985]: Handbook of Methods in
Nonverbal Behavior Research. Cambridge. CUP.
SCHILDT, Herbert [1987]: Turbo Prolog. Programacin avanzada. Madrid. McGraw-Hill (1988). SHIFRIN, D. [1986]: El anlisis de la conversacin a: NEWMEYER, F. (ed.): Panorama de la Lingstica Moderna de la Universidad
de Cambridge.
SEARLE, John [1996]: Dos bilogos y un fsico en busca del alma.

Mundo cientfico (La Recherche) n170 Ed. Fontalba S. A. pp.
654-669. Barcelona SEARLE, John [1992]: The rediscovery of the Mind. Cambridge, MA: MIT. SEBASTIN, Nria [1993]: La segmentaci de la parla. Mss. de la Fac. de Psicologia de la Universitat de Barcelona. SELLS, P. [1985]: Teoras sintcticas actuales. Barcelona. Teide, 1989. SERRA, M. i VILA, I. [1986]: Panorama histrico de la psicolingstica. A: SIGUN, M. [1986]:
Estudios de Psicolingstica. Madrid. Pirmide.
434
Bibliografia.
SERRANO, Carrasumada. [1993]: Problemas aritmticos verbales de

adicin y substraccin: anlisis del proceso de resolucin de deficientes auditivos Treball dinvestigaci de la Facultat de
Psicologia de la Universitat Autnoma de Barcelona. SERRANO, Carrasumada [1994]: La comprehension de lecture des eleves sourds influe-t-elle sur le niveau de resolution des problemes arithmetiques verbaux? Colloque International de
Communication prlinguistique et linguistique chez lenfant.
Universit Ren Descartes, Pars. SERRANO, Sebasti [1975]: Elementos de lingstica matemtica. Barcelona. Anagrama. SERRANO, Sebasti [1980]: Signes, llengua i cultura. Barcelona, Eds. 62. SERRANO, Sebasti [1984]: De lamor als signes. Barcelona. PPU. SERRANO, Sebasti [1996]: Cap a una lgica de la seducci. EUB; PPU. Barcelona, 1996. SHANNON, C. E. [1948]: Mathematical Theory of Communication.
Bell Sys. Tech. Jour., 27. pp. 479-523.
SHAUMYAN, S. [1984]: Semiotic Laws in Linguistics and Natural Science. Current Issues in Linguistic Theory. vol. 32. Filadelfia. J. Benjamins Publishing Co. SHEERER, Eckhart [1988]: Contribucin a la historia de las ciencias cognoscitivas Revista Internacional de Ciencias Sociales. Barcelona. Mar, 1988 vol. XL. SHIEBER, S. M. [1986]: Introduccin a los formalismos gramaticales
de unificacin. Barcelona. Teide, 1989.
SCHIFF, S. J. et al. [1994]: Controlling chaos in the brain. Nature, n 370. pp. 615 i ss. SHINKE-LLANO, L. [1993]: On the Value of a Vigotskian Framework for SLA Theory and Research. Language Learning 43:1. Mar, 1993. SIGUN, M. (coord.) [1986]: Estudios de psicolingstica. Madrid, Pirmide, 1986.
435
SIMONE, Raffaele (ed.) [1994]: Iconicity in Language. Current

Issues in Linguistic Theory vol. 110. Filadelfia. J. Benjamins
Publishing Co. SMOLENSKY, P. [1988]: On the Proper Treatment of Connectionism

The Behavioral and Brain Sciences. 11, 1-74.
SOL, R. V. et al. [1996]: Orden y Caos en sistemas complejos. Edicions UPC. Col. Politext, 47. Barcelona, 1996. SOLER, M. D. i PEA, J. [1991]: La Frenologia y sus glorias: la harmonizatividad 11 de juny de 1991. SOLIAS, M Teresa [1996]: Gramtica Categorial; modelos y anlisis. Ed. Sntesis. Barcelona, 1996. SOLIAS, M Teresa [1998]: Comunicaci personal. SPERBER, Dan i WILSON, Deirdre [1986]: Relevance. Communication
and Cognition. Londres. Basil Blackwell.
como
esencia
del
hombre.
Ponncia
presentada al II Simposium de Neuropsicologia de Barcelona, 10-
SPERBER, Dan i WILSON, Deirdre [1988]: Representation and Relevance i Inference and Implicature a: Kempson, R. M. (ed.) [1988]: Mental Representation: the interface between language
and reality Cambridge University Press.
SPERBER, Dan i WILSON, Deirdre [1990]: Linguistic Form and Relevance. Ms del University College. SPERBER, Dan i WILSON, Deirdre [1991]: Retrica y pertinencia.
Revista de Occidente. Gener, 1991.
STEEDMAN, Mark [1982]: On the order of Words; Linguistics and

Philosophy, 4, 517-558.
STEEDMAN, Mark [1985]: LFG and Psychological Explanation.

Linguistics and Philosophy, vol 8, n 3. 359-385.
STEEDMAN, Mark [1987]: A Garfield ed. [1987]. STOKOE, W. C. [1995]: Hands, Language and gestures Semiotica vol 104 pp. 217-224. SEBEOK, T. A. (ed). Berln. Ed. Walter de Gruyter.
436
Bibliografia.
TALMY, Leonard [1987]: The Relation of Grammar to Cognition. Ms. TARSKY, A. [1936]: Logic, Semantics, Metamathematics. Oxford. U. Press. 1956. TARSKY, A. [1944]: The Semantic Conception of Truth and the Foundation of Semantics Philosophy and Phenomenological
Research 4.
TER MEULER, Alice G. B. [1994]: Representing meaning: Magic or Logic?. A: Semiotica 99. -1/2. THOM, Ren [1977]: Stabilit Structurelle et Morphognesis. Pars. Inter Editions. THOM, Ren [1990]: Semio Physics: a Sketch. Redwood City CA: Addison-Wesley Publishing Co., Inc. TORRE, E. [1977]: Ideas lingsticas y literarias del Dr. Huarte de San
Juan. Publicaciones de la Universidad de Sevilla. Sevilla, 1977.
TUITE, K. [1993]: The production of gesture Semiotica vol. 93 pp. 83-105. SEBEOK, T. A. (ed). Berln. Ed. Walter de Gruyter. TURING, Allan [1936]: On Computable Numbers, with an Application to the Entscheidungs Problem. A: Proceedings of the London
Mathematics Society, Series 2, 42. pp. 230-265.
TUSN, Jess [1982]: Aproximacin a la Historia de la Lingstica. Ed. Teide. Barcelona, 1987 (2 ed.). TUSN, Jess [1986]: El luxe del llenguatge. Barcelona. Empries. TYLER B.: [1992]: Philosophy of Language and Mind, 1950-1990.
Philosophical Review, n 101.
YANGUAS, Angel [1991]: Gramtica Categorial, a: Actes del VII

Congrs de Llenguatges Naturals i Llenguatges Formals. Vic,
1991. Martn Vide ed. YDEWALLE, G. et al. [1988]: La Inteligencia Artificial, la obtencin del conocimiento y el estudio de la Inteligencia humana. a:
Revista Internacional de Ciencias Sociales. Barcelona. Mar,
1988 vol. XL. nm. 1.
437
YUSTE, C. [1995]: BADyG: Batera aptitudes diferenciales y

generales. Madrid, CEPE, 1995. 3 reed.
VARELA, F. J. [1988]. Conocer. Las ciencias cognitivas: tendencias y

perspectivas. Cartografa de las ideas actuales. Barcelona,
Gedisa, 1996. VERDEJO, Felisa [1977]: Entrevista publicada al Pas Semanal, n 1.098. Madrid, 12-X-1997. pg. 56. VIOLI, P. [1996]: Semiotics and Cognitive Science. A time to meet?.
Semiotica vol 110 pp. 157-170. SEBEOK, T. A. (ed). Berln. Ed.
Walter de Gruyter. VYGOTSKY, L. S. [1934]: Thought and Language. Cambridge: MIT Press. Hi ha traducci castellana: Pensamiento y lenguaje, Barcelona. Plyade, 1973. WAGENSBERG, Jorge. ed. [1986]: Proceso al azar. Barcelona, Tusquets editores. Col. Metatemas, n 12. 1996, 2 ed. WEAVER, W. i SHANNON, C. E. [1949]: The Mathematical Theory of
Communication. Urbana: The University of Illinois Press.
WIENER, N. [1948]: Cybernetics, or Control and Communication in

the Animal and the Machine. Cambridge, Mass. The MIT Press.
WIERZBICKA, Anna [1995]: Kisses, Handshakes, Bows: The Semantics of Nonverbal Communication. Semiotica vol 103 pp. 207-291. SEBEOK, T. A. (ed). Berln. Ed. Walter de Gruyter. WILLIAMS, E. [1981]: Argument Structure and Morphology. The
Linguistic Review, 1.
WYNN, K.[1990]: Children understanding of counting. Cognition, 35. ZEEMAN, E. C. [1977]: Catastrophe Theory. N. Y. Addison-Wesley. ZEKI, Semir [1995]: Una visin del cerebro. Barcelona, Ed. Ariel. ZUBER, Richard [1991]: On linguistic and analytic truths.
Proceedings of the First World Conference on the Fundamentals of Artificial Intelligence. Paris, 1991.
ZUBER, Richard [1990]: Negated Beliefs and Non-monotonic Reasoning. A: TSOHATTZIDIS ed. [1990]: Meanings and
438
Bibliografia.
prototipes: Studies on Linguistic Categorisation. Routledge,
Londres.
439
440

Pau Gerez - PDF Jsessionid

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Pau Gerez - PDF Jsessionid

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

DEPARTAMENT DE FILOLOGIA ROMNICA DE LA UNIVERSITAT DE BARCELONA PROGRAMA DE DOCTORAT EL LLENGUATGE, LINDIVIDU I LA SOCIETAT (BIENNI 1992/94) PER A OBTENIR EL TTOL

DE DOCTOR EN FILOLOGIA ROMNICA

ELS LMITS DE LA MODULARITAT LINGSTICA: LA FRONTERA MATEMTICA I LA FRONTERA NO VERBAL.

TESI DOCTORAL DE PAU GEREZ I ALUM.

A les meves quatre dones i als meus pares.

Els lmits de la modularitat lingstica.

Els lmits de la modularitat lingstica.

1.2. EL CONCEPTE DE MODULARITAT. _________________________ 112

2. LA CONNEXI MATEMTICA ____________________________ 226

3. LA CONNEXI NO VERBAL ______________________________ 346

4. CONCLUSIONS _________________________________________ 406 5. BIBLIOGRAFIA _________________________________________ 416

Els lmits de la modularitat lingstica.

FERNNDEZ TRESPALACIOS [1994], p. 107.

Els lmits de la modularitat lingstica

Citat a: AGUILAR, A. [1994]

Els lmits de la modularitat lingstica.

Els lmits de la modularitat lingstica

INTENCIONS D'AQUESTA TESI.

10 Els lmits de la modularitat lingstica.

Citat per KARMILOFF [1992], p. 51.

Els lmits de la modularitat lingstica.

Els lmits de la modularitat lingstica.

Els lmits de la modularitat lingstica.

Els lmits de la modularitat lingstica.

Els lmits de la modularitat lingstica.

1.1. EL MARC CONCEPTUAL DE LA MODULARITAT DE LA MENT I DEL LLENGUATGE: LA CINCIA COGNITIVA

1.1.1. ELS INICIS DE LA CINCIA COGNITIVA: Darmouth, Indiana, Hixon...

En endavant no diferenciar "Cincia Cognitiva" de "Cincia Cognoscitiva", malgrat que

alguns cientfics ho considerin del tot inacceptable.

16 Els lmits de la modularitat lingstica.

HARMAN [1993]. SERRA, M. i VILA, I. [1986], p. 23.

Els lmits de la modularitat lingstica.

Els lmits de la modularitat lingstica.

Els inicis de la Cincia Cognitiva

Els lmits de la modularitat lingstica.

Neurocincia vincles dbils vincles forts

Per: La comunitat cientfica en

Els lmits de la modularitat lingstica.

Els inicis de la Cincia Cognitiva

Els lmits de la modularitat lingstica.

1.1.2. LA INDEFINICI COGNITIVA.

Imitant el ttol del llibre de Chalmers [1976] Qu s aix que

Cognitiva?". La millor resposta a aquesta pregunta s la donada per Pylyshyn a

22 Els lmits de la modularitat lingstica.

LAKOFF, G. [1986], p. 2. PYLYSHYN, Z. W. [1984], p. 50. Tamb a CARSTON [1988].

Els lmits de la modularitat lingstica.

Els lmits de la modularitat lingstica.

Els lmits de la modularitat lingstica.

Els lmits de la modularitat lingstica.

terminologia de Pylyshyn BIOLGIC FUNCIONAL INTENCIONAL O SEMNTIC

terminologia de Newell DEL DISPOSITIU SIMBLIC DEL CONEIXEMENT

Els lmits de la modularitat lingstica.

Els lmits de la modularitat lingstica.

Els lmits de la modularitat lingstica.

Diverses teories, diversos fets?.

1.1.3. DIVERSES TEORIES, DIVERSOS FETS?.

GARTON, A . F. [1992], p. 17.

32 Els lmits de la modularitat lingstica.

Diverses teories, diversos fets?. La teoria de Noam Chomsky.

Un dels temes de principal inters abordat des de lptica de Principis i

Els lmits de la modularitat lingstica.

Els lmits de la modularitat lingstica.

Diverses teories, diversos fets?.

4. CONCLUSIONS _ 406 5. BIBLIOGRAFIA _ 416