DISSERTACIÓ:

APARENCES I REALITAT

La realitat és tal com la veguem? El que percibim és la realitat? Possiblement en algun

moment ens hem replantejat aquestes qüestions, però abans hem de saber un poc sobre
les aparences i la realitat. En aquesta dissertació reflectirem aquests conceptes en
exemples de l'actualitat i en alguns filòsofs.

Primer que tot, s'ha de saber què és el concepte de realitat, doncs és allò que existeix, és
a dir, tot el que és perceptible i comprensible. Conté en si mateix la seua pròpia essència i
les seues pròpies lleis, així com els resultats de la seua pròpia acció i desenvolupament.
Però té trampa, ja que allò que capten potser és una aparença de la realitat, com per
exemple les xarxes socials o la pel·lícula Matrix. La veritat és que mai sabrem què és la
realitat que estem vivint, per tant, si no sabem què és, com estarem segurs que el que
percibim és aquesta?
De fet, del que estem segurs és que "no percebem la realitat", només una ombra d'ella.

Per a Aristòtil, la realitat és la forma en què es manifesta la "vertadera existència". La

realitat és una: matèria i forma. Ens parla de la metafísica, la filosofia primera, la ciència
universal, les coses més importants, les prioritats, l'origen o fonament de les coses.
Segons Kant, en canvi, el real no és el contingut actual de les meues representacions sinó
el que està establert per les condicions formals generals de l'experiència possible.La
realitat és percebuda diferent per cada persona.

Els nostres sentits capten l'entorn i envien senyals al nostre cervell que interpreta aquesta
informació, com cada cervell és diferent, cada persona tindrà una forma diferent de
percebre aquesta "realitat".
Per exemple, un daltònic no veu la realitat igual que jo, com que el color de les coses són
diferents. Un altre cas pot ocórrer en les persones amb ezquizofrenia. Aquestes el que
viuen en un món totalment diferent al nostre, per tant la seua realitat també.
A més, els sentits no capten les coses tal com són, ni el cervell interpreta tota la
informació de l'entorn; com a exemple el marbre, a simple vista captem que és una
superfície llisa, però sota un microscopi, és tot el contrari.

Els sentiments també estan involucrats, ja que un mateix esdeveniment pot modificar de
persona a persona. Això es deu al fet que cadascun de nosaltres percebem el que ens
succeeix en funció de la personalitat. Per aquesta raó, algunes persones, per exemple,
són més resilients que unes altres si, per exemple, mor un ser estimat i, en canvi, poden
deprimir-se.
A més trobem els mitjans de comunicació que a vegades distorsionen la realitat en lloc de
presentar-la tal qual és. D'aquesta manera, com que no (...) veure el que passa, per
exemple, a l'altre costat del país, creiem el que ens diuen, però no sabem si és cert o no.
D'aquí sorgixen les aparences. Aquestes són manifestacions de l'essència dels objectes,
dels fenòmens a través dels seus caràcters directament perceptibles pels sentits.En
aquest cas posem d'exemple les xarxes socials, com podem estar segurs que el que
veguem en Instagram és realment el que està passant? No sabem la realitat d'aquesta,
però si podem saber les aparences.
El problema ve quan convertim aquestes en el centre de la nostra vida i creem una realitat
cap a aquestes aparences.No tot allò que veem en les xarxes socials és un reflex de la
realitat, sinó un conjunt d'aparences de la gent que sols mostra el que vol.

"Pocs arriben a veure el que som, però tots veuen el que aparentem".

Nicolás Maquiavelo

Moltes vegades, no aconseguim acceptar o reconéixer el real que està succeint i creiem el
que els nostres sentits tendeixen a comprendre. Això podria ser més clar si donem un cop
d'ull a un exemple. L'horitzó és un fenomen natural. No obstant això, quan ho mirem,
sembla que el cel i la terra es toquen. Un altre exemple podria ser la grandària del sol o la
grandària de les estrelles. En realitat, són enormes, però ens semblen molt petits. Un
exemple més que ens ajudarà a entendre la diferència podria ser com una esponja
pintada pot semblar una roca des de la distància fins que la toques per a saber què és en
realitat.
En un altre cas podem posar com a exemple la pel·lícula Matrix, des del meu punt de vista
aquesta fantasia la podem relacionar amb la nostra realitat.Matrix és sinònim de control,
una exageració del que anomenem realitat. Per descomptat, des que som nens, la
societat ens imposa les seues regles sobre el que està bé i el que no.

Personalment, crec que la realitat no existeix com alguna cosa dau, sinó que sempre serà
una construcció, i com tota construcció, està subjecta a error i reproductibilitat. No podem
estar segurs que el que percebem és "realitat", sempre hi haurà altres realitats que els
nostres sentits encara no han captat.

Bibliografia

-psicoactiva.com
-iebbarceloneta.es
-filosofia.co
-es.quora.com