QUIN FILSOF S?

Perqu, al capdavall, tant si estem desperts com si dormim, no ens hem de deixar convncer mai sin per levidncia de la ra. I cal remarcar que dic de la ra, i no de la imaginaci ni dels sentits. Aix, encara que vegem molt clarament el Sol, no hem de jutjar per aix que ha de tenir la grandria amb qu el veiem; i molt b podem imaginar distintament un cap de lle unit al cos duna cabra, sense que calgui concloure per aix que existeix realment aquest sser quimric; perqu la ra no ens diu pas que all que veiem o imaginem aix sigui veritat, per s que ens diu que totes les nostres idees o nocions han de tenir algun fonament de veritat, ja que no s possible que Du, que s totalment perfecte i conforme a la veritat, les hagi posades en nosaltres sense aquest fonament. I, per tal com els nostres raonaments no sn mai tan evidents ni tan complets durant el somni com durant la viglia, encara que, de vegades, les nostres representacions mentre somiem siguin tan vives i ntides, o ms, la ra ens diu tamb que, com que els nostres pensaments no poden ser tots vertaders perqu nosaltres no som totalment perfectes, all que aquests tenen de veritat ha de trobar-se infalliblement ms aviat en els que tenim estant desperts que no pas en els nostres somnis. [DESCARTES] Estem determinats a suposar que el futur sassembla al passat nicament pel costum. Quan veig una bola de billar que es mou cap a una altra, la meva ment es veu immediatament portada per lhbit al seu efecte habitual, i santicipa a la vista concebent el moviment de la segona bola. No hi ha res en aquests objectes, considerats abstractament i de forma independent de lexperincia, que em condueixi a treure una conclusi com aquesta; i fins i tot desprs dhaver tingut experincia de molts efectes repetits daquesta classe, no hi ha cap argument que em determini a suposar que lefecte ser conforme a lexperincia passada. Els poders pels quals actuen els cossos ens sn completament desconeguts. Noms percebem les seves qualitats sensibles: i quina ra tenim per pensar que els mateixos poders estaran sempre conjuntats amb les mateixes qualitats sensibles? [HUME] Les preguntes sobre els fins sn preguntes sobre quines coses sn desitjables. La doctrina utilitarista s que la felicitat s desitjable i que s lnica cosa desitjable com a fi []. Lnica prova que es pot donar que un objecte s visible s que de fet la gent el veu. Lnica prova que es pot oferir que un so s audible s que la gent de fet el sent: i aix pel que fa a les altres fonts de lexperincia. De manera semblant, entenc que lnica evidncia que s possible aportar que una cosa s desitjable s que la gent realment la de - sitja. [] Lnica ra que es pot donar a favor que la felicitat general s desitjable, s que tota persona, en la mesura que creu que la pot assolir, desitja la prpia felicitat. Doncs b, com que aix s un fet, no solament tenim tota la prova que s possible donar en aquest cas, sin tamb tota la prova que es podria exigir, que la felicitat s un b: que la felicitat de cada persona s un b per a aquella persona, i que la felicitat general s, doncs, un b per a la suma de totes les persones. Amb aix la felicitat adquireix un ttol legtim a ser un dels fins de la conducta i, consegentment, un dels criteris de la moral. Per aix per si sol no demostra que sigui el criteri nic. Per a ser-ho, semblaria necessari mostrar no solament que la gent desitja la felicitat, sin tamb que no desitja mai res ms. Ara, s ben palpable que la gent de fet desitja coses que en el llenguatge corrent sn decididament diferents de la felicitat. Desitgen, per exemple, la virtut i labsncia de vici []. [MILL] Imaginat alg que, en mirar alant el cap, observa en el sostre una vari etat de colors. Segons el que defenses, haurem de dir que hi veu amb la intelligncia i no amb els ulls. Potser tu tens ra i sc jo qui pensa duna manera massa simple. Per no puc deixar de creure que lnica cincia que
Centre de refor Carme Perarnau // plaa del forjador, baixos 4 // 93.714.84.01 // cp.reforcescolar@hotmail.com 1

QUIN FILSOF S?
obliga lnima a mirar enlaire s la que t per objecte lsser i el que s invisible. [] Ens hem de servir de la imatge policromada del cel com a exemple per comprendre millor totes aquestes coses. Imaginem, per exemple, que ens trobssim per atzar uns dibuixos extraordinaris meravellosament traats per Ddal o per qualsevol altre artista o pintor. s cert que qualsevol expert en geometria, en veurels, pensaria que eren una obra mestra ben difcil dimitar, per trobaria ridcula la idea dexaminar-los acuradament per poder copsar en ells la veritable igualtat, o lessncia del que sigui ser doble, o de qualsevol altra proporci. [PLAT] Sc, doncs, una cosa de veritat, i que existeix de veritat; per, quina cosa? Ja ho he dit: una cosa que pensa. I qu ms? Mirar de buscar ms intensament en la imaginaci per a esbrinar si no sc alguna cosa ms. Certament, no sc aquesta combinaci de membres que anomenem cos hum [] perqu ja he suposat que [] aix no era res; i, tanmateix, sense canviar aquesta suposici madono que no deixo destar segur que jo sc alguna cosa. [] S que jo existeixo, i vull saber qu s aquest jo que s que existeix. s clar que la concepci de mi mateix a la qual he arribat no depn de les coses que encara no s si existeixen i, per consegent, encara amb ms motiu no depn de cap de les coses que la meva imaginaci es figura. I els mateixos termes figurar-se i imaginar madverteixen el meu error: en efecte, estaria inventant si imagins ser alguna cosa, perqu imaginar s contemplar la figura o la imatge duna cosa corpria. Ara b: s del cert que jo existeixo i s tamb que totes les imatges (i, en general, totes les coses que es refereixen a la naturalesa dels cossos) potser sn noms somnis o quimeres. En conseqncia, veig clarament que s tan absurd dir usar la meva imaginaci per a conixer ms distintament qu sc com ho seria dir ara estic despert i percebo una cosa real i vertadera, per com que no la percebo encara prou ntidament, madormir per tal que els meus somnis me la presentin amb ms veritat i evidncia. Aix doncs, s amb certesa que res del que puc comprendre per mitj de la imaginaci no pertany al coneixement que tinc de mi mateix, i que cal que allunyi el meu esperit daquesta manera de concebre, per tal que ell mateix pugui conixer distintament la seva prpia naturalesa. [DESCARTES] Per b que la societat no es basi en un contracte, i per b que no es guanyi res inventant-ne un per deduir-ne les obligacions socials, tots els qui reben la protecci de la societat li deuen quelcom en retorn del benefici rebut, i el fet de viure en societat fa indispensable que cadasc es vegi en lobligaci dobservar una certa lnia de conducta envers la resta. Aquesta conducta consisteix, primer de tot, a no perjudicar els interessos dels altres, o ms ben dit, certs interessos que, per disposici legal o consentiment tcit, han de ser considerats com a drets; i, segonament, a suportar cadasc la crrega que li pertoqui (fixada segons un principi dequitat) dels treballs i sacrificis exigits per la defensa de la societat o els seus membres dofenses i vexacions. La societat est justificada a imposar aquestes condicions, a qualsevol preu, a aquells que preferirien incomplir-les. [...] Per no hi ha motiu per plantejar-se aquesta qesti quan la conducta duna persona no afecta linters de cap altra persona, o quan no pot afectar linters dels qui no volen ser afectats (sota el supsit que les persones interessades sn totes adultes i amb un grau normal denteniment). En tots aquests casos, lindividu hauria de tenir una perfecta llibertat, social i legal, per fer lacci i atenir-se a les conseqncies. [MILL] Aquesta s, doncs vaig dir jo, estimat Glauc, la imatge completa que cal aplicar a les paraules que shan dit abans, tot associant el mn que sens apareix a travs de la vista amb lhabitatge de la pres i la llum del foc que hi ha amb lenergia del sol; i si compares la pujada al mn de dalt i la
Centre de refor Carme Perarnau // plaa del forjador, baixos 4 // 93.714.84.01 // cp.reforcescolar@hotmail.com 2

QUIN FILSOF S?
contemplaci dels objectes que hi ha amb lascens de lnima cap al mn intelligible no et desviars pas de la meva conjectura, ja que s aquesta la que desitges escoltar. Noms la divinitat sap si per atzar resulta vertadera. s aquesta, doncs, la meva manera de veure la qesti: en el mn cognoscible la darrera idea que es percep s la del B i amb prou feines pot ser percebuda; un cop percebuda, per, cal concloure que s la causant de tot el que hi ha de recte i de bell en tots els ssers; en el mn visible s ella la que va engendrar la llum i el seu sobir; en el mn intelligible ella s la sobirana i la fornidora de veritat i dintelligncia, i que cal que la contempli aquell que es proposi actuar assenyadament tant en la vida privada com en la pblica. [PLAT] Aquest problema referent als valors de la compassi i de la moral de la compassi (sc un adversari del vergonys efeminament modern dels sentiments) sembla que sigui dantuvi noms una cosa allada, un signe dinterrogaci concret i determinat. Tanmateix, a aquell qui shi dediqui una vegada, a aquell qui aprengui a preguntar sobre aquest punt, li passar el mateix que em pass a mi: se li obrir una nova i immensa perspectiva, ser afectat per una possibilitat semblant a un vertigen, li naixeran tota mena de malfiances, de suspiccies i de temors, vacillar la seva fe en la moral, en qualsevol moral, sentir finalment la crida duna nova exigncia. Expressem quina s aquesta nova exigncia: necessitem una crtica dels valors morals, cal qestionar duna vegada el valor intrnsec daquests valors. En aquest sentit, cal un coneixement de les condicions i de les circumstncies de les quals sorgiren aquests valors, en les quals es desenvoluparen i canviaren (moral com a conseqncia, com a smptoma, com a mscara, com a esperit de Tartuf, com a malaltia, com a malents, per b que tamb com a causa, com a remei, com a estimulant, com a entrebanc, com a ver), un coneixement que fins ara no ha existit ni tan sols no sha cobejat. [NIETZSCHE] Per vaig advertir immediatament que mentre volia pensar aix que tot s fals, era necessari que jo, que ho pensava, fos alguna cosa; i observant que aquesta veritat: penso, per tant sc, era tan ferma i segura que les suposicions ms extravagants dels escptics no eren capaces de fer-la trontollar, vaig jutjar que podia rebre-la sense escrpol com el primer principi de la filosofia que cercava. Vaig examinar desprs atentament el que jo era, i veient que podia fingir que no tenia cap cos i que no hi havia mn ni cap lloc on jo em trobs, per que no podia fingir, per aix, que jo no fos, sin que, al contrari, del fet mateix que pensava que podia dubtar de la veritat de les altres coses sen seguia molt certament i evidentment que jo era, mentre que amb noms deixar de pensar, encara que tota la resta que havia imaginat fos veritat, no tenia ja cap ra per creure que jo era, vaig conixer per aix que jo era una substncia tota lessncia i natura de la qual s pensar, i que no necessita de cap lloc per sser, ni depn de cap cosa material; de manera que aquest jo, s a dir, lnima, per la qual jo sc el que sc, s enterament distinta del cos i, fins i tot, ms fcil de conixer que aquest i, encara que el cos no fos, lnima no deixaria de ser tot all que s. [DESCARTES] Ats que un fonament principal de lalabana moral est en la utilitat de qualsevol qualitat o acci, s evident que la ra ha de tenir una participaci notable en totes les decisions daquesta classe; ja que res, sin aquesta facultat, pot instruir-nos sobre la tendncia de les qualitats i accions i assenyalar les seves conseqncies beneficioses per a la societat i per al seu possedor. En molts casos s un assumpte subjecte a gran controvrsia: poden sorgir dubtes, donar-se interessos oposats i ha de donar-se preferncia a un extrem, per subtils consideracions i per un petit predomini
Centre de refor Carme Perarnau // plaa del forjador, baixos 4 // 93.714.84.01 // cp.reforcescolar@hotmail.com 3

QUIN FILSOF S?
de la utilitat. Aix sha de notar, particularment, pel que fa a la justcia, com s natural suposar per ra daquesta espcie dutilitat que acompanya aquesta virtut. Si cadascun dels casos de justcia fos til, com els de la benevolncia, a la societat, la situaci seria ms simple, i rares vegades estaria subjecta a controvrsia. Per com que els casos individuals de la justcia sn perniciosos amb freqncia en la seva tendncia primera i immediata, i com que els avantatges per a la societat resulten noms de lobservaci de la regla general i de la concurrncia i combinaci de diverses persones en la mateixa conducta equitativa, el cas aqu es torna ms intricat i complex. Les diverses circumstncies de la societat, les diverses conseqncies de qualsevol prctica, els diversos interessos que poden proposar-se: tot plegat, moltes vegades, s dubts i subjecte a gran discussi i enquesta.[HUME] Lnica llibertat que mereix aquest nom s la de buscar el nostre propi b, pel nostre cam propi, sempre que no privem els altres del seu o els impedim desforar-se per aconseguir-lo. Cadasc s el guardi natural de la seva prpia salut, sigui fsica, mental o espiritual. La humanitat surt ms guanyadora consentint a cadasc de viure a la seva manera que no pas obligant-lo a viure a la manera dels altres.[DESCARTES] Nosaltres, els homes moderns, som els hereus de la vivisecci de la conscincia i de lautotortura de la nostra naturalesa animal, dutes a terme durant millennis []. Lhome ha mirat amb mals ulls durant massa temps les seves inclinacions naturals, de manera que a lltim shan agermanat en ell amb la mala conscincia. Un intent invers seria possible en si mateix. Per, qui t prou fora per a un intent com aquest? s a dir, qui t prou fora per a agermanar amb la mala conscincia les inclinacions no naturals, totes aquelles aspiracions que es refereixen al ms enll, a all que s contrari als sentits, a all contrari als instints, a all contrari a la natura, a all contrari a la bstia; en un mot: els ideals que han existit fins ara, els ideals contraris a la vida, els ideals que calumnien el mn? []. Algun dia, per, en una poca ms forta que lactual, miserable i vacillant, ha de venir sens dubte a nosaltres lhome redemptor del gran amor i del gran menyspreu, lesperit creador la fora impulsiva del qual lallunya una i altra vegada de qualsevol recs i de qualsevol ms enll []. Aquest home del futur, que ens alliberar tant de lideal que ha existit fins ara com dall que nha hagut de nixer, de la gran nusea, de la voluntat del no-res, del nihilisme, aquest toc de campana del migdia i de la gran decisi que allibera altra vegada la voluntat, que retorna a la terra el seu objectiu i a lhome la seva esperana, aquest anticrist i aquest antinihilista, aquest que ven Du i tamb el no-res ha de venir un dia[NIETZSCHE] El nostre autor pensa que no es podria haver fet cap descobriment ms afortunat per a decidir totes les controvrsies relatives a les idees que el segent: que les idees sempre van precedides dimpressions, i que tota idea primer apareix en una impressi amb qu es correspon. Aquestes darreres percepcions sn tan clares i evidents que no admeten controvrsia, si b moltes de les nostres idees sn tan fosques que s quasi impossible fins i tot per a la ment que les forma de dir-ne exactament la naturalesa i la composici. Dacord amb aix, quan una idea s ambigua, el nostre autor apella sempre a la impressi, que ha de tornar-la clara i precisa. I quan sospita que un terme filosfic no t cap idea annexa (com passa massa sovint), pregunta sempre: de quina impressi deriva aquesta idea?. I en cas de no poder-la remetre a cap impressi, conclou que el terme est totalment mancat de significat.[HUME] En lestat de naturalesa, lindividu, si vol preservar-se dels altres individus,
Centre de refor Carme Perarnau // plaa del forjador, baixos 4 // 93.714.84.01 // cp.reforcescolar@hotmail.com 4

QUIN FILSOF S?
ha de fer servir lintellecte, gaireb sempre, noms per fingir; per lhome, tant per necessitat com per avorriment, vol viure en societat, gregriament, de manera que necessita un tractat de pau, per fer desaparixer del seu mn una guerra de tots contra tots constant. Aquest tractat de pau duu amb ell el primer pas per a la consecuci daquest misteris impuls cap a la veritat. En aquest mateix moment queda fixat el que, a partir daleshores, ha de ser veritat, s a dir, sha inventat una designaci de les coses uniformement vlida i obligatria, i el poder legislatiu del llenguatge proporciona tamb les primeres normes de veritat en nixer, per primera vegada, el contrast entre veritat i mentida.[NIETZSCHE] Aquesta naturalesa [que Du mha donat com a sser compost de cos i ment] mensenya prou b a fugir de les coses que em causen una sensaci de dolor i a buscar les que em transmeten alguna sensaci de plaer; per no veig que a part daix mensenyi que daquestes diferents percepcions dels sentits hgim de concloure res tocant a les coses que hi ha fora de nosaltres sense que la ment les hagi examinat curosament i amb molta atenci. Ja que s noms a la ment, em sembla, i no al compost de ment i cos, que pertany el coneixement de la veritat daquestes coses. Aix, tot i que una estrella no em produeixi una impressi ms gran en lull que el foc duna petita espelma, no hi ha en mi cap facultat real o natural que mindueixi a creure que no s ms gran que aquest foc, sin que simplement ho he jutjat aix des de petit sense cap fonament racional. I si b quan macosto al foc sento calor, i si mhi acosto una mica ms tamb sento dolor, no hi ha cap ra que em pugui convncer que en el foc hi hagi cap cosa semblant a aquesta calor que sento, ni tampoc a aquest dolor. [DESCARTES] Cal, en efecte, que lhome exerciti la seva comprensi basant-se en el que anomenem idea i que procedeixi a partir de percepcions mltiples vers una nica cosa assolida per mitj del raonament. I aix s, certament, la reminiscncia del que en altre temps la nostra nima va veure mentre caminava al costat de la divinitat, contemplant des de dalt les coses que ara diem que sn i enlairant la mirada vers el que realment s. Per aix justament la ment del filsof s lnica que [...] en la mesura que li s possible, sempre roman, grcies al record, al costat daquelles coses que fan que una divinitat, perqu no saparta delles, assoleixi el seu carcter div. Per tant, noms lhome que sap fer un bon s daquests records i sinicia contnuament en els misteris perfectes, aconseguir ser realment perfecte. En defugir les preocupacions humanes i apropar-se a all que s div, aquest home es converteix en objecte de menyspreu per part de la multitud, com si fos un pertorbat, per la multitud ignora que est posset per un du. [PLAT] Per largument ms fort contra la intervenci de la collectivitat en la conducta purament personal s que, quan hi interv, s molt probable que ho faci malament i fora de lloc. En qestions de moralitat social, de deure envers els altres, lopini del pblic (s a dir, la de la majoria dominant), tot i que sovint s incorrecta, encara amb ms freqncia sol ser correcta, perqu en aquestes qestions el pblic no fa ms que jutjar els seus propis interessos, s a dir, de quina manera lafectaria un determinat tipus de conducta, si sen permets la prctica. Per lopini duna majoria imposada com a llei a la minoria, quan es tracta de la conducta personal, s tan probable que sigui correcta com incorrecta, perqu en aquestes ocasions opini pblica significa, en el millor dels casos, lopini duns quants sobre el que s bo o dolent per a altres; i, molt sovint, ni tan sols no significa aix, ja que el pblic, passant per alt amb la ms perfecta indiferncia el plaer o la convenincia daquells la conducta dels quals censura, noms considera la seva prpia preferncia. Hi ha moltes persones que consideren com una
Centre de refor Carme Perarnau // plaa del forjador, baixos 4 // 93.714.84.01 // cp.reforcescolar@hotmail.com 5

QUIN FILSOF S?
ofensa contra elles qualsevol conducta que els desplau, i la prenen com un ultratge als seus sentiments; com aquell fantic religis que, acusat de tractar amb menyspreu els sentiments religiosos dels altres, responia que eren ells els qui tractaven els seus amb menyspreu en persistir en el seu culte o credo abominable. Per no hi ha paritat entre el sentiment duna persona vers la seva prpia opini i el duna altra que se senti ofesa perqu es professa aquesta opini; com tampoc no nhi ha entre el desig dun lladre dagafar una bossa i el desig que el seu possedor legtim t de conservarla. I les preferncies duna persona sn tan seves com la seva opini o la seva bossa. [MILL] De tot all que sha dit, el lector percebr fcilment que la filosofia que cont aquest llibre s molt escptica, i vol donar-nos una noci de les imperfeccions i els lmits estrets de lenteniment hum. Gaireb tot raonament hum es redueix aqu a lexperincia, i la creena que acompanya lexperincia sexplica noms com un sentiment peculiar o una concepci vvida produda per lhbit. Per aix no ho s tot: quan creiem que alguna cosa t existncia externa, o quan suposem que un objecte existeix desprs de deixar de percebrel, aquesta creena no s res ms que un sentiment del mateix tipus. El nostre autor insisteix en altres i variades qestions escptiques, i conclou, resumint, que assentim a les nostres facultats i emprem la nostra ra noms perqu no ho podem evitar. La filosofia ens convertiria totalment en pirrnics, si no fos perqu la naturalesa s massa forta per a permetre-ho.[HUME] La revolta dels esclaus en la moral comena quan el mateix ressentiment esdev creador i genera valors, el ressentiment daquells ssers privats de la veritable reacci, la de lactivitat, que noms es consideren recompensats per una venjana imaginria. Mentre que qualsevol moral noble sorgeix duna autoafirmaci triomfant, la moral dels esclaus nega, de bon comenament, qualsevol cosa externa, diferent, aliena a la prpia essncia, i aquest fet de negar s el seu acte creador. Aquesta manera de capgirar el punt de vista des don hom estableix valors aquest dirigir-se necessriament cap a lexterior, en lloc de dirigir-se cap a la prpia essncia pertany especficament al ressentiment. Per tal de nixer, la moral dels esclaus requereix sempre en primer lloc un mn contrari i extern. [NIETZSCHE] Lnima, en la mesura que la puguem concebre, no s res ms que un sistema o una successi de diferents percepcions, de fred i calor, amor i ira, pensaments i sensacions, totes unides, per sense identitat ni simplicitat perfecta. Descartes sostenia que el pensament era lessncia de la ment; no pas aquest o aquell pensament, sin el pensament en general. Aix sembla absolutament inintelligible, ja que tot el que existeix s particular; i per tant han de ser les diferents percepcions particulars les que componen la ment. Dic componen la ment, no pas que li pertanyen. La ment no s una substncia en la qual existeixen les percepcions de manera inherent. Aquesta noci s tan inintelligible com la idea cartesiana que el pensament o la percepci en general s lessncia de la ment. No tenim cap idea de substncia de cap mena, ja que no tenim cap idea que no derivi dalguna impressi, i no tenim cap impressi duna substncia, sigui material o espiritual. No coneixem res, llevat de les qualitats i percepcions particulars. Pel que fa a la idea dun cos, un prssec, per exemple, s tan sols aquell gust, color, figura, grandria, consistncia, etc., particulars. Aix, la nostra idea duna ment s noms la de les percepcions particulars, sense la noci de cap cosa anomenada substncia, sigui simple o composta. [HUME] Per, all que fa que molts pensin que s difcil conixer el que s Du, i
Centre de refor Carme Perarnau // plaa del forjador, baixos 4 // 93.714.84.01 // cp.reforcescolar@hotmail.com 6

QUIN FILSOF S?
fins i tot el que s la seva nima, s que no eleven mai el seu esperit per damunt de les coses sensibles i que estan tan acostumats a no considerar res si no s imaginant-ho que s una manera de pensar apropiada per a les coses materials que tot all que no s imaginable els sembla que s inintelligible. Cosa que s bastant palesa pel fet que, fins i tot els filsofs, admeten com a mxima a les escoles que no hi ha res en lenteniment que no hagi estat anteriorment en els sentits, on, tanmateix, s segur que mai no han estat les idees de Du i de lnima. I em sembla que aquells que volen usar la imaginaci per comprendre-les fan igual com si, per sentir els sons o flairar les olors, volguessin servir-se dels ulls; i amb aquesta diferncia afegida: que el sentit de la vista no ens assegura pas menys que lolfacte o loda la veritat dels seus objectes respectius, mentre que ni la imaginaci ni els sentits ens poden assegurar mai res si no hi interv lenteniment. [DESCARTES] Com a fundadors de la ciutat vaig dir jo, hem dobligar els homes de naturalesa privilegiada a dedicar-se al coneixement que hem definit com el ms sublim, contemplant el b en si mateix i elevant-se fins a ell per aquest cam aspre de qu hem parlat; per desprs que hagin arribat a aquest punt i hagin contemplat el b durant cert temps, guardem-nos de permetrels el que avui sels permet. Qu? No consentirem que es quedin en aquesta regi superior vaig dir, negant-se a baixar de nou a la vora dels desgraciats captius, per prendre part en els seus treballs i en els seves cerimnies, tant si sn de poca vlua com de molta. Per haurem de ser tan durs amb ells? va preguntar. Per qu hem de condemnarlos a una vida miserable quan poden gaudir duna vida ms agradable? Tornes, benvolgut amic vaig dir, a oblidar que la llei no ha de proposar-se per objecte la felicitat duna determinada classe de ciutadans amb exclusi de les altres, sin la felicitat de tot lEstat; que, amb aquesta finalitat, unint en harmonia els interessos de tots els ciutadans, sha de procurar, per mitj de la persuasi o de lautoritat, que es donin els uns als altres tot el suport amb qu poden servir la comunitat; i que, en formar amb cura ciutadans com aquests, no es pretn deixar-los lliures perqu facin de les seves facultats ls que els vingui de gust, sin servir-se dells amb la finalitat de fortificar els llaos de lEstat. [PLAT] Em sembla necessari que precisem qui sn els filsofs a qu ens referim quan ens atrevim a sostenir que han de governar lEstat; i aix, a fi que, sent ben coneguts, tinguem mitjans de defensar-nos mostrant que a ells els s propi per naturalesa tractar la filosofia i governar lEstat, i als altres seguir el que governa. [...] Llevat que els filsofs governin en els Estats o que tots aquells que sanomenen reis i dinastes practiquin noblement i adequadament la filosofia llevat que coincideixin una i altra cosa: la filosofia i el poder poltic, no hi ha, amic Glauc, treva per als mals dels Estats, ni tampoc, segons crec, per als del govern hum.[PLAT] Per la base daquest poders sentiment natural existeix; i s aquesta la que, un cop reconeguda la felicitat general com el criteri tic fonamental, constitueix la fora de la moral utilitarista. Aquest slid fonament sn els sentiments socials de la humanitat, el desig de viure en unitat amb els nostres semblants, que ja s per si mateix un principi poders de la naturalesa humana, i afortunadament un daquells que tendeixen a enfortirse amb les influncies que fan avanar la civilitzaci, fins i tot sense inculcar-los expressament. Lestat social esdev de cop tan natural, tan necessari i tan habitual en lhome, que si no s a causa dunes
Centre de refor Carme Perarnau // plaa del forjador, baixos 4 // 93.714.84.01 // cp.reforcescolar@hotmail.com 7

QUIN FILSOF S?
circumstncies inusuals o per un esfor deliberat dabstracci, mai no ens concebrem daltra manera que com a membres dun organisme; i aquesta associaci es va consolidant a mesura que la humanitat sallunya de lestat dindependncia salvatge. Una condici que s essencial per a lestat social, doncs, esdev aix part inseparable de la idea que tota persona t sobre lestat de coses en qu ha nascut, i a qu est destinat tot sser hum. Ara b, la societat entre ssers humans, llevat de la relaci entre amo i esclau, s manifestament impossible sobre qualsevol altra base que no sigui la necessitat de consultar els interessos de tots. Una societat entre iguals noms pot existir si sentn que shan de considerar igualment els interessos de tots. I com que, en tots els estadis de la civilitzaci, cada persona t iguals, llevat dun monarca absolut, cada un es veu obligat a viure en aquests termes amb els altres. En cada poca es fan passos endavant cap a un estat en qu ser impossible viure permanentment amb alg en uns termes diferents. Daquesta manera la gent es torna incapa de concebre la possibilitat duna situaci de menyspreu absolut pels interessos dels altres. [MILL] Ara b, s palpable que de fet la gent desitja coses que, en el llenguatge corrent, sn decididament diferents de la felicitat. Desitja, per exemple, la virtut i labsncia de vici, realment no menys que el plaer i labsncia de dolor. El desig de virtut no s tan universal, per s un fet tan autntic com el desig de felicitat. Daqu ve que els que soposen al criteri utilitarista considerin que tenen dret a inferir que hi ha altres fins de lacci humana, a ms de la felicitat, i que la felicitat no s el criteri daprovaci i desaprovaci. Per nega la doctrina utilitarista que la gent desitgi la virtut, o mant que la virtut no s una cosa que calgui desitjar? Ben b al contrari. Sost no solament que cal desitjar la virtut, sin que cal desitjar-la desinteressadament, per si mateixa. [] Aquesta opini no saparta de cap manera del principi de la Felicitat. [MILL] Ja que, segons els raonaments que acabo de fer, per a conixer la naturalesa de Du fins on la meva nera capa no em calia sin considerar, a propsit de totes les coses de qu trobava en mi idees, si posseir-les era una perfecci o no; i estava segur que no hi havia en ell cap de les que significaven alguna imperfecci, per que s que hi eren totes les altres. Aix, veia que en ell no hi podia haver el dubte, la inconstncia, la tristesa i altres coses semblants, ats que jo mateix hauria estat ben content destar-ne exempt. A ms daix, tenia idees de diverses coses sensibles i corporals; ja que, encara que suposs que somniava i que tot el que veia o imaginava era fals, tanmateix no podia pas negar que unes tals idees es trobessin en el meu pensament. Per, com que ja havia conegut molt clarament en mi que la naturalesa intelligent s distinta de la corporal, considerant que tota composici revela dependncia i que la dependncia s manifestament un defecte, vaig pensar que en Du no podia ser una perfecci ser compost daquestes dues naturaleses, i que, per consegent, ell no ho era; per que, si hi havia en el mn cossos b intelligncies o altres naturaleses que no fossin totalment perfectes, el seu sser havia de dependre del poder de Du de tal manera que no poguessin subsistir sense ell ni un sol moment. [DESCARTES] Aix doncs, Smmies fu Scrates, si, tal com hem repetit una vegada i una altra, existeix el bell, el b i tota mena dessncia semblant, i a aquesta essncia referim tot el que ens ve pels sentits; i si hem descobert que es tracta de quelcom que ja era abans en nosaltres i que hem de comparar les coses sensibles amb ella, no s necessari que existeixi tamb la nostra nima ja des dabans del naixement, juntament amb aquestes essncies? Si aix no fos aix, no quedaria sense fora largument que havem
Centre de refor Carme Perarnau // plaa del forjador, baixos 4 // 93.714.84.01 // cp.reforcescolar@hotmail.com 8

QUIN FILSOF S?
considerat? Per si s aix, no hi ha la mateixa necessitat que tant aquestes essncies com les nostres nimes existeixin abans que nosaltres naixem, i que si no existeixen les unes tampoc no existiran les altres? [PLAT] En lhome noble sesdev exactament el contrari: concep la idea de bo duna forma prvia i espontnia, s a dir, a partir de la seva prpia persona, i noms a partir daix es fa una idea dall que s dolent. Aquest concepte de dolent dorigen noble i aquella idea de pervers sorgida de la perola de cervesa que s lodi insaciable [...] sn molt diferents, per b que ambds termes, dolent i pervers, sembla que es contraposen a la mateixa idea de bo. Tanmateix, la idea de bo no s la mateixa: noms cal que hom es pregunti qui s prpiament pervers en el sentit de la moral del ressentiment. La resposta rigorosa s aquesta: precisament lhome bo de laltra moral, precisament el noble, el poders, el dominador, simplement que acolorit, interpretat i vist de rell per la mirada plena de ver del ressentiment. [NIETZSCHE] s injustificat castigar alg simplement perqu estigui ebri; per, en canvi, cal castigar el soldat o el policia que sembriagui estant de servei. En suma, sempre que existeix un dany o un risc de danys definits, ja sigui a un individu o a la collectivitat, el cas ja no cau dins lmbit de la llibertat i entra de ple dins lmbit de la moralitat o del dret. Per, en relaci amb el dany merament contingent o, com podria anomenar-se, derivat que una persona causa a la societat per una actuaci que no viola un deure especfic envers la collectivitat ni ocasiona un dany perceptible a cap individu determinable, llevat dell mateix, aquest inconvenient s un dels que la societat pot permetres de patir per preservar el b superior de la llibertat humana.[MILL] Si no sabssim que tot all que hi ha en nosaltres de real i vertader prov dun sser perfecte i infinit, per ms clares i distintes que fossin les nostres idees, no tindrem cap ra que ens fes estar segurs que sn vertaderes. Ara b, des del moment que el coneixement de Du i de lnima ens permet destar segurs daquesta regla, ens s ben fcil de saber que els somnis que imaginem estant adormits no ens han de fer dubtar de cap manera de la veritat dels pensaments que tenim estant desperts. [] I, pel que fa a lerror ms ordinari dels nostres somnis, que consisteix a presentar-nos objectes diversos de la mateixa manera com ho fan els sentits externs, no ens ha dimportar que ens doni motius per a desconfiar de la veritat de tals idees, ja que aquestes tamb ens poden enganyar mentre estem desperts, com quan els qui tenen ictercia ho veuen tot de color groc, o quan els astres o altres cossos molt allunyats ens semblen molt ms petits del que sn. Perqu, al capdavall, tant si estem desperts com si dormim, no ens hem de deixar convncer mai sin per levidncia de la ra. [DESCARTES] Nogensmenys, malgrat aquesta ignorncia dels poders i principis naturals, sempre suposem, quan veiem qualitats sensibles iguals, que tenen poders ocults iguals i esperem que sen seguiran efectes similars a aquells que hem experimentat. Si sofereix un cos de color i consistncia iguals als del pa que hem menjat abans, no tenim cap escrpol a repetir lexperincia i a preveure, amb certesa, que t el mateix aliment i poder de suport. Heus aqu un procs de la ment o el pensament, del qual prou magradaria saber-ne la base. Tothom accepta que no hi ha cap connexi coneguda entre les qualitats sensibles i els poders ocults, i, per tant, que la ment no pot treure cap conclusi sobre la seva conjunci constant i regular, per mitj dall que sap de la seva natura. [...] El pa que vaig menjar abans malimentava, s a dir, un cos amb determinades qualitats sensibles era, al mateix temps, dotat amb determinats poders ocults. Sen segueix, per, que un altre pa, en una
Centre de refor Carme Perarnau // plaa del forjador, baixos 4 // 93.714.84.01 // cp.reforcescolar@hotmail.com 9

QUIN FILSOF S?
altra ocasi, ha dalimentar-me tamb i que sempre han de concrrer les mateixes qualitats sensibles amb els mateixos poders ocults? La conseqncia no sembla de cap de les maneres necessria. Si ms no, hom ha de reconixer que hi ha una conseqncia treta per la ment, que hom ha fet certs passos, que hi ha un procs del pensament i una inferncia que requereix una explicaci. Aquestes dues proposicions sn ben lluny dsser la mateixa: Mhe adonat que sempre un objecte tal va acompanyat dun efecte tal i preveig que daltres objectes, que sn aparentment similars, aniran acompanyats defectes similars. [HUME] Em pregunta vost quines coses sn idiosincrsia en els filsofs?... Per exemple, la seva falta de sentit histric, el seu odi a la noci mateixa desdevenir, el seu egipticisme. Ells creuen atorgar un honor a una cosa quan la deshistoritzen, sub specie aeterni (des de la perspectiva de letern) quan en fan una mmia. Tot el que els filsofs han manejat des de fa millennis han estat mmies conceptuals; de les seves mans no va sortir viu res real. Maten, omplen de palla, aquests senyors idlatres dels conceptes, quan adoren es tornen mortalment perillosos per a tot, quan adoren. La mort, el canvi, la vellesa, com tamb la procreaci i el creixement sn per a ells objeccions fins i tot refutacions. El que s no esdev; el que esdev no s... Ara b, tots ells creuen, fins i tot amb desesperaci, en el que s. Per, com que no poden apoderar-sen, busquen raons de per qu sels escapa. Hi ha dhaver una illusi, un engany en el fet que no percebem el que s: on samaga lenganyador? Ho tenim, criden joiosos, s la sensibilitat! Aquests sentits, que tamb en altres aspectes sn tan immorals, ens enganyen sobre el mn vertader. [NIETZSCHE] Aix, doncs vaig dir, hem arribat a port, amb molt desfor, i ens hem posat dacord que les mateixes classes que hi ha a la ciutat estan tamb en lnima de cadascun, i en nombre igual. Aix s. No s tamb necessari, doncs, que de la mateixa manera que era svia la ciutat, i pel mateix principi que ho era, aix mateix, sigui savi tamb lindividu? Per qu no? I que de la mateixa manera i pel mateix motiu que s valent lindividu, ho sigui tamb la ciutat, i que el mateix passi en tot el que fa referncia a la virtut? Aix ha de ser per fora. I, per tant, Glauc, direm que un home s just de la mateixa manera que diem que era justa la ciutat. Tamb aix s totalment necessari. Per altra banda, no hem oblidat que la ciutat era justa perqu cadascuna de les seves tres classes hi feia all que li era propi. No crec que ho hgim oblidat. Aix, doncs, hem de tenir present que cadascun de nosaltres noms ser just i far all que ha de fer, si cadascuna de les parts de la seva naturalesa fa all que li s propi. [PLAT] Arquimedes, per moure la terra del seu lloc, noms demanava un punt que fos ferm i immbil: aix jo tamb podr concebre grans esperances si sc prou afortunat per a trobar noms una cosa que sigui certa i indubtable. Suposo, doncs, que totes les coses que veig sn falses. Estic convenut que mai no ha existit res de tot el que la meva memria plena denganys em presenta. Penso que estic mancat de sentits. Crec que el cos, la figura, lextensi, el moviment i el lloc no sn altra cosa que ficcions del meu esperit. Qu podr considerar, doncs, com a veritable? Potser, noms, que al mn no hi ha res de cert. Per, qu s jo si no hi haur alguna altra cosa
Centre de refor Carme Perarnau // plaa del forjador, baixos 4 // 93.714.84.01 // cp.reforcescolar@hotmail.com 10

QUIN FILSOF S?
diferent de les que acabo de considerar incertes, de la qual no es pugui tenir el ms mnim dubte? No pot ser que hi hagi algun Du, o algun altre poder, que posi aquests pensaments en el meu esperit? Aix no s necessari, perqu potser jo sc capa de produir-los per mi mateix. I jo, almenys, no sc alguna cosa? Per, ja he negat que tingus sentits i cos; dubto tanmateix, i qu en resulta daix? Sc tan dependent del cos i dels sentits que sense ells no podria ser? Per, mhe convenut que no hi havia res de res en el mn: ni cel, ni terra, ni esperits, ni cossos; no estic, doncs, convenut que jo tampoc no existeixo? De cap manera; si jo estic convenut dalguna cosa o si jo simplement penso alguna cosa, aleshores indubtablement jo sc []. Desprs de pensar-ho b i examinar-ho tot amb molt de compte, finalment cal concloure i donar per cert que aquesta proposici: jo sc, jo existeixo, s necessriament vertadera, cada vegada que la pronuncio o la concebo en el meu esperit.[DESCARTES] Si alg no s capa de discernir amb la ra la idea de b, distingint-la de totes les altres, ni de triomfar, com en una batalla, sobre totes les dificultats, esforantse per fonamentar les demostracions no en laparena sin en lessncia de les coses per poder refutar al final totes les objeccions, no dirs dell que no coneix el b en si ni cap altra cosa bona, sin que, fins i tot en el cas que assoleixi alguna imatge del b, ho far per mitj de lopini, per no de la cincia? [...] S, per Zeus! va exclamar. Dir tot aix i amb totes les meves forces. Aleshores, si algun dia has deducar realment aquells fills que ara imagines criar educar, no els permetrs, crec jo, que siguin governants de la comunitat i dirigeixin els assumptes ms importants mentre estiguin privats de ra, com si fossin lnies irracionals. No, en efecte digu. Els prescriurs, doncs, que es dediquin particularment a aquella disciplina que els faci capaos de preguntar i respondre amb la ms gran competncia possible? Els ho prescriur va dir, completament dacord amb tu. I no creus vaig dir que tenim la dialctica en el lloc ms alt dels nostres ensenyaments i que no hi ha res que pugui posar-se amb justcia per damunt della, i que ella s com el cim de tot ensenyament? [PLAT] Qu s, doncs, all que coneixem amb tanta distinci en aquell tros de cera? Certament, no pot ser res del que he notat mitjanant els sentits, ja que totes les coses percebudes pel gust, lolfacte, la vista, el tacte o loda han canviat i, malgrat tot, continua havent-hi la mateixa cera. Potser s el que ara penso, aix s: que la cera no era ni aquesta dolor de mel, ni aquesta agradable olor de flors, ni aquesta blancor, ni aquesta figura, ni aquest so, sin tan sols un cos que poc abans sem manifestava sota aquestes formes i, ara, sota unes altres. Per, qu s, parlant amb precisi, el que jo imagino quan la concebo daquesta manera? Considerem-ho atentament i, apartant totes les coses que no pertanyen a la cera, vegem qu en resta. Certament, noms alguna cosa extensa, flexible i mutable. [] Per, qu s aquest tros de cera que noms pot ser comprs per lenteniment o per lesperit? Sens dubte, s el mateix que veig, que toco, que imagino; en fi, s el mateix que conec des del comenament. Ara b, el que cal remarcar amb fora s que la percepci del tros de cera no s en absolut una visi, ni un tacte, ni una imaginaci (i no ho ha estat mai, tot i que abans ho sembls), sin una inspecci de lesperit []. [DESCARTES] Ara ja podem determinar fcilment els respectius lmits i funcions de la ra i del gust. La primera ens dna coneixement de la veritat i de la falsedat; el segon proporciona el sentiment de la bellesa i la lletjor, del vici i la virtut. Luna descobreix els objectes com realment es troben a la naturalesa, sense
Centre de refor Carme Perarnau // plaa del forjador, baixos 4 // 93.714.84.01 // cp.reforcescolar@hotmail.com 11

QUIN FILSOF S?
afegir-hi ni llevar-hi res; laltre posseeix una facultat productiva i, embellint o embrutant els objectes naturals amb colors manllevats del sentiment intern, crea, dalguna manera, un objecte nou. La ra, freda i indiferent, no s cap motiu per actuar i es limita a orientar limpuls que rep de lapetit o de la inclinaci, i ens mostra el cam per arribar a la felicitat o per evitar la infelicitat.[HUME] Aquesta s, doncs vaig dir jo, estimat Glauc, la imatge completa que cal aplicar a les paraules que shan dit abans; tot associant el mn que sens apareix a travs de la vista amb lhabitatge dels presoners, i la llum del foc que hi ha amb lenergia del sol. I si compares la pujada cap a dalt i la contemplaci dels objectes de dalt amb lascens de lnima cap al mn intelligible no et desviars pas de la meva conjectura. [] s aquesta, doncs, la meva manera de veure la qesti: en el mn intelligible la darrera idea s la del B i amb prou feines pot ser percebuda; un cop la percebem, per, hem de concloure que s la causant de tot el que hi ha de recte i de bell en tots els ssers; en el mn visible s ella la que va engendrar la llum i el seu astre sobir; en el mn intelligible, ella s la provedora de veritat i dintelligncia, i cal que la contempli aquell que es proposi actuar assenyadament tant en la vida privada com en la pblica. [PLAT] Ara b, una teoria de la vida com aquesta provoca una aversi inveterada en molts esperits, i certament en alguns dels ms estimables pels seus sentiments i aspiracions. Suposar que la vida no t (diuen) altres fins ms elevats que el plaer ni cap objecte de desig ni projecte millor ni ms noble ho consideren del tot mesqu i degradant, com una doctrina digna noms dels porcs, amb els quals es va comparar despectivament els seguidors dEpicur ja en la mateixa antiguitat []. Lacusaci suposa que els ssers humans no sn sensibles a cap altre plaer llevat dels plaers dels porcs []. Els humans tenen facultats ms elevades que els apetits animals, i un cop en sn conscients, no consideren com a felicitat res que no impliqui la seva gratificaci []. Sha dadmetre, per, que en general els autors utilitaristes han situat la superioritat dels plaers mentals sobre els corporals principalment en el fet que sn ms permanents, ms segurs, menys costosos, etc. s a dir, en els seus avantatges circumstancials, ms que no en la seva naturalesa intrnseca []. Reconixer que algunes espcies de plaer sn ms desitjables i ms valuoses que daltres resulta del tot compatible amb el principi dutilitat. [MILL] Per, per qu parleu vs encara dideals ms nobles? Acceptem els fets: ha venut el poble (o els esclaus, o la plebs, o el ramat, o com vulgueu anomenar-ho) i, si aix sha esdevingut mitjanant els jueus, oid!, aleshores s que dins la histria universal cap poble mai no havia tingut una missi com aquesta. Els senyors han perdut. Ha guanyat la moral de lhome vulgar. Hom pot considerar alhora aquesta victria com un enverinament de la sang []. Per, sens dubte, aquesta intoxicaci ha reeixit. Lalliberament del gnere hum (el seu alliberament respecte als senyors, vull dir) va per bon cam. Palesament, tot esdev jueu, o cristi, o plebeu (tant se val quin mot sempri!). Lavan daquest enverinament a travs de tot el cos de la humanitat sembla impossible daturar. [NIETZSCHE] I ocorre aix que, sent lnima immortal, i havent nascut moltes vegades i havent vist tant les coses daqu com les coses de lHades i totes les coses, no hi ha res que no tingui aprs; amb la qual cosa no s estrany que tamb sobre la virtut i sobre les altres coses ella sigui capa de recordar el que per descomptat ja sabia abans. Ja que sent, en efecte, la naturalesa sencera homognia, i havent-ho aprs tot lnima, res no impedeix que qui recorda
Centre de refor Carme Perarnau // plaa del forjador, baixos 4 // 93.714.84.01 // cp.reforcescolar@hotmail.com 12

QUIN FILSOF S?
una sola cosa (i a aix anomenen aprenentatge els homes), descobreixi ell mateix totes les altres, si s home valers i no es cansa dinvestigar. Perqu la investigaci i laprenentatge, per tant, no sn en absolut cap altra cosa que reminiscncia. [PLAT] Imaginem-nos lenemic tal com el concep lhome del ressentiment. En aix consisteix precisament el seu acte, la seva creaci: ell ha concebut lenemic pervers, el pervers per antonomsia, i aquest s de fet el seu concepte fonamental, a partir del qual simagina com a imatge invertida i contraposada un home bo, que s ell mateix! En lhome noble sesdev exactament el contrari: concep la idea fonamental de bo duna forma prvia i espontnia, s a dir, a partir de la seva prpia persona, i noms a partir daix es fa una idea dall que s dolent. Aquest concepte de dolent dorigen noble i aquella idea de pervers sorgida de la bta de cervesa que s lodi insaciable el primer concepte s una creaci posterior, una cosa secundria, un color complementari, mentre que el segon concepte s quelcom doriginal, el comenament, lacte veritable dins la concepci duna moral dels esclaus sn molt diferents, per b que ambds termes, dolent i pervers, es contraposin en aparena a la mateixa idea de bo. Tanmateix, la idea de bo no s la mateixa. Basta que hom es pregunti qui s prpiament pervers en el sentit de la moral del ressentiment. La resposta estricta s aquesta: precisament lhome bo de laltra moral, precisament el noble [], per acolorit, interpretat i vist del revs per lull enverinat del ressentiment. [NIETZSCHE] Per encara que la ra, ben orientada i informada, pugui preveure suficientment les conseqncies tils o pernicioses de les qualitats o les accions, no pot produir per si mateixa laprovaci o el blasme morals. La utilitat no s ms que una tendncia a un cert fi; si el fi ens fos totalment indiferent sentirem la mateixa indiferncia pels mitjans. Cal, doncs, que es manifesti un sentiment per a fer-nos preferir les tendncies tils a les perjudicials. Aquest sentiment no pot ser altre que una certa satisfacci per la felicitat dels homes i un desgrat per la seva infelicitat, ja que aquests sn els fins a qu tendeixen la virtut i el vici. Per tant, la ra ens informa sobre les diferents tendncies de les accions, i la humanitat determina la nostra preferncia per les que sn tils i beneficioses. [HUME] Per tant, s obvi que, si la geometria ens obliga a contemplar lessncia, conv que lacceptem. I que, ben al contrari, no lacceptem si no va ms enll de les coses que canvien. Aix est ben dit. Doncs b vaig agregar, no crec que cap dels experts en geometria, per poca prctica que hi tingui, pugui dubtar que aquesta cincia tracta de coses que no es corresponen amb all que diuen aquells que la practiquen. Com? va preguntar. Diuen moltes coses que per fora resulten ridcules, ja que parlen com si realment manipulessin els objectes i com si les seves paraules noms tinguessin una finalitat prctica, tot adornant el seu llenguatge amb termes com ara quadrar, perllongar i afegir . I, no obstant aix, tota aquesta cincia es dirigeix fonamentalment al coneixement. S, s ben cert va dir. No voldrs convenir tamb en el que vaig a dir-te ara? En qu? Que aquesta s una cincia del coneixement de lsser, per no dall que est subjecte al canvi i a la mort. Conforme en tot amb aix va dir, doncs, sens dubte, la geometria s una cincia del que sempre s. Per tant, benvolgut amic, conduir lnima cap a la veritat i disposar la
Centre de refor Carme Perarnau // plaa del forjador, baixos 4 // 93.714.84.01 // cp.reforcescolar@hotmail.com 13

QUIN FILSOF S?
ment del filsof perqu elevi la seva mirada cap a dalt en lloc de dirigir-la a les coses de baix, que ara contemplem sense haver de fer-ho. [PLAT]

Centre de refor Carme Perarnau // plaa del forjador, baixos 4 // 93.714.84.01 // cp.reforcescolar@hotmail.com

14