ACTIVITAT METAFÍSICA

FILOSOFIA

NOM: Adam El Klai, Mudassar Arfan i Sahibjot Singh

CURS: 1r Bat. B
PROFESSOR/A: Gina Traveria
ASSIGNATURA: Filosofia
DATA: 23/10/22

1
 Activitat Metafísica Filosofia, 1r Batxillerat

1. Compara aquestes dues representacions de la realitat. Quina et sembla més

realista, és a dir, quina representa millor què és la realitat i per què? Per
respondre cal entrar als links i consultar mirar diferents obres de l’artista.

Segons el nostre punt de vista, considerem que la representació de la

realitat que més realista aparenta, és la d'en Ron Mueck, ja que
s'assembla molt al que nosaltres veiem diàriament, a la realitat que
nosaltres percebem, pel fet que si no ens diguessin que és una
representació artística nosaltres pensaríem que és una persona de veritat.

Ron Mueck

Juan Gris

2
 Activitat Metafísica Filosofia, 1r Batxillerat

2. Observa les il·lusions òptiques següents. Digues quina realitat apareix als
sentits i quina és la veritable realitat? Quina conclusió podem treure del
fenomen de les il·lusions òptiques?

Il·lusió d’en Ehrenstein: Segons sembla, el

quadrat està deformat per les parts laterals,
però la realitat és que no ho està. Gràcies als
cercles, es crea una il·lusió que ens fa veure
d’aquesta manera.

Il·lusió de Müller-Lyer: La il·lusió de Lyer, ens

fa creure que una fletxa és més gran que
l’altre. Però la realitat és que semblen més
llargues o curtes depenent del costat que
mirin. Totes dues són la mateixa fletxa.

Il·lusió de Zollner: Les rectes paral·leles semblen estar inclinades cap a

l'esquerra o dreta. Però la realitat és totes les rectes es troben a la
mateixa posició. Només les ratlles que les ratllen, en fan veure que estan
inclinades cap a una direcció o altra.

Il·lusió de Hering: En aquest cas, la il·lusió ens fa creure que les rectes
paral·leles semblen corbar-se. Però no ho estan. Les línies que envolten
les paral·leles, ascendeixen cap a una direcció que ens fan creure que
estan deformades les restes.

Il·lusió de Poggendorf: La il·lusió de Poggengorf és una de les més

complicades de veure la realitat. En aquest cas passa una línia diagonal
que és intersecada per un rectangle. Però la il·lusió ens fa creure que la
línia continua per sobre del rectangle. No obstant això, la realitat és que
no ho està.

3
 Activitat Metafísica Filosofia, 1r Batxillerat

Il·lusió de Titchener: Finalment, en aquesta il·lusió podem veure que els

dos cercles del mig no són del mateix diàmetre. El de la primera imatge
sembla ser més gran que l’altre. La realitat és que tots dos són del mateix
diàmetre. Només els cercles que envolten la segona imatge, creen una
il·lusió òptica i ens fan creure que és més gran que l’altre.

3. A què ens referim quan diem que la realitat és una il·lusió? Podem estar segurs
de què ho és? I de què no ho és?

Ens referim que tal com va dir Descartes i Plató, els nostres sentits ens
enganyen i que no sempre n'ensenyen la realitat, tal com podem veure en
les il·lusions òptiques de dalt podem veure que la nostra vista ens
enganya i no ens està mostrant la veritat. No podrem estar segurs, que el
què veiem segurs del no és una il·lusió i del que si ho és.

4. Busca informació sobre els objectes impossibles. Còpia la imatge d’un objecte
impossible, i digues en quin sentit podem dir que els objectes impossibles són
reals.

Un objecte impossible és una il·lusió òptica consistent en un dibuix en

dues dimensions que sembla representar una figura tridimensional; és a
dir, és la imatge d'un cos que no pot existir, però que la ment veu com a
factible a simple vista. Alguns objectes impossibles coneguts són el
triangle de Penrose i el Blivet.

4
 Activitat Metafísica Filosofia, 1r Batxillerat

5. Feu una reflexió entorn de l’enunciat següent on us posicioneu a favor i/o en

contra de forma argumentada (donant raons):

“Existeix la realitat independentment de la consciència que la pensa”

Per finalitzar, des del nostre punt de vista, considerem que la realitat
existeix independentment del que la gent cregui.

Ja que per exemple, fa milers d'anys la humanitat pensava que la terra

era plana, que estava al centre de l'univers i que el sol girava al seu
voltant, el qual va resultar ser fals, pel fet que encara que en la "nostra"
realitat la terra era plana, però en la ”verdadera” realitat la terra era
rodona, que la terra girava al voltant del sol i que nosaltres no érem els
que estàvem al centre de l'univers, només érem i encara som una
minúscula part d'ell.

Amb això el que estem intentant dir, és que no importa el que nosaltres
pensem o que creiem la realitat continuarà sent la mateixa i no canviarà
per adaptar-se als nostres pensaments.