Introducció a la filosofia - Tema 1

Activitats
1. Explica tres confiances amb les que vivim el dia a dia?
2. Anomena tres situacions i/o persones que t’han ajudat a mirar-te el món d’una altra manera.
Explica-les.
3. Podries identificar algun moment en què has admirat alguna cosa i aquesta admiració t’ha
modificat el dia a dia? Explica què i com va passar.
4. Relaciona els exercicis anteriors amb l’actitud teòrica, l’actitud natural i l’actitud filosòfica.

Conceptes importants
FILOSOFIA: és l’esforç racional de comprendre el món en la seva globalitat a fi de situar-s’hi i d’orientar-
s’hi. [fonament]
ACTITUD NATURAL: Manera ingènua d’estar en el món en què acceptem la visió de la realitat i de la vida
que hem rebut de la societat com si aquesta visió fos òbvia i, en aquest sentit, natural. L’actitud natural
es troba ja sempre dirigida per un conjunt d’interessos i motivacions en el món, que orienten la nostra
acció en el món. L’actitud natural pot ser suspesa o trencada en l’actitud teòrica.
ACTITUD TEÒRICA: Actitud que trenca i substitueix l’actitud natural per una d’aquestes dues vies: o bé
perquè la vivència de la decepció, ens mostra el caràcter enganyós o irrealitzable del nostre desig o
expectativa davant la realitat fa que aquesta deixi d’aparèixer com una cosa ja coneguda i quedi
restaurada com si fos la primera vegada que la contemplem. En la decepció o en l’estranyament, decidim
mirar-nos atentament les coses i la pròpia vida a fi de comprendre-les en la seva veritat. Doncs bé: com
que en grec «mirar atentament» es diu théorein, aquesta nova actitud, pròpiament filosòfica, rep el nom
d’actitud teòrica.
MEDIACIÓ: En filosofia pot tenir dos sentits: (1) La referència immediata a la cosa, la intuïció, no ens dóna
per si sola el coneixement, sinó que cal que la pluralitat sensible sigui recollida en la unitat del concepte
per tal que l’objecte comparegui com el que és: el coneixement és ja sempre una síntesi i, per tant, una
mediació per part de la raó i enteniment sobre el material sensible immediatament donat. (2) En un segon
sentit, constatem que en la presència efectiva de les coses, que compareixen davant nostre com si fossin
donades de forma immediata, en realitat s’ha efectuat sempre un nombre incalculable de mediacions
que donen el sentit de la cosa present en cada cas. Així, per exemple, si bé a un nen petit de ciutat un
semàfor li pot semblar un objecte tan natural com els arbres, la reflexió sobre tot el que es troba present
en la simple presència del semàfor ens fa entendre que pressuposa la feina continuada durant segles del
conjunt de generacions que formen la nostra cultura, tota la història del pensament, de la ciència, de la
política, etc. En actitud natural, ens trobem ja sempre enmig d’un oceà de mediacions que, ingènuament,
prenem com si fossin béns donats de forma immediata.
DECEPCIÓ: Decebre és enganyar amb una falsa aparença, fent concebre esperances que no s’han de
realitzar. Decepció és, per tant, el fet de sentir-se enganyat perquè la realitat no respon a les nostres
expectatives.
LLIBERTAT: Condició del vivent capaç de ser ell mateix la causa de si mateix; tal és l’ésser humà. Hi ha
una llibertat negativa que és la mera absència de coacció i una llibertat positiva, que és l’autonomia o la
capacitat de donar-se un mateix el criteri o la regla de la pròpia actuació. Els autors que neguen la llibertat
en aquest segon sentit sostenen que les nostre accions sempre són motivades per causes externes, és
a dir, que hi ha al món una sola necessitat (la natural) i que tota norma d’actuació és heterònoma. (cf.
determinisme)