Correcció:Tirant lo blanc conversació directa

Pag 66-67 del llibre.

Membres del grup:Christian Requena i Diego Mobius

Un Tirant molt deprimit i a la vegada adolorit,va parlar amb el Diafebus

per contar el seu problema d’amor.

—No sé què fer Diafebus —va dir Tirant estressat— he guanyat moltes batalles
sense tindre por, però en el terreny amorós soc un gran desastre com home i
cavaller de la cort real, tinc una por que el meu amor no sigui corresponent per la
Carmesina que sigui , un amor impossible o fins i tot no pugui superar les seves
expectatives com la fortuna, que sempre va en contra dels que amen com s'ha
d'amar, en noblesa i en senyoria.—va dir tirant amb certa tristesa— El mal que estic
patint és horrible i el meu cor no sabrà si suportarà més aquesta nefasta situació
que de cap metge puc esperar medicina.—va dir tirant amb una gran tristesa i
desesperació entre els seus ulls plens de llàgrimes amb una cara sense ànima—.

Quan Tirant va dir això Diafebus li va fotre una bufetada, després va parlar amb un
to tranquil i de molta serenitat,—Cosí meu relaxa i escolta el que he de dir-te, pot ser
un amor impossible, però un cavaller de veritat s'ha d'esforçar i esborrar les seves
lamentacions per aconseguir-lo allò que és impossible—, ja que si no seria un
deshonor estar cada dia arrapadissa i no fer res això has d'evitar-lo d'alguna manera
perquè si no no podràs evitar la culpa i la infàmia eterna que tot bon cavaller ha de
saber evitar.—va dir el Diafebus mirant els ulls del tirant amb una forta determinació
en les seves paraules—.
.

De cop i volta gràcies a la bufetada i la charla del seu cosí, Tirant es va despertar
d'una vegada i va dir.—Com puc evitar-ho si no puc confessar el meu amor davant
de la Carmesina perquè com l'emperador s'adoni... estic mort i ho saps
perfectament—va dir Tirant amb molta inseguretat en si mateix―

Tirant estressat no sabia com fer-lo per entaular contacte amb la Carmesina però
Diafebus intenta calmar-lo.

―Tens tota la raó ―va dir Diafebus segur de si mateix― hi ha un refrany molt
conegut que és ''Allà on es fa foc, n'ha de sortir fum'' així que les persones que
habiten i més l'emperador pot cridar la seva atenció si continues així de malament,
―Una vegada dit això Diafebus s'apropa a l'orella de Tirant i li diu xiuxiuejant―
¿ja vols que tothom sàpiga que estàs enamorat de la seva filla des del primer dia?
―Òbviament no Diafebus. ―Va dir Tirant amb una veu tremolosa―

Diafebus va tindre una idea per fer que Tirant tingui un contacte amb ella i a part un
lloc d'ocultació per amagar els sentiments del seu cosí.

―Tinc una solució! ―va exclamar en veu alta en Diafebus― una solució perfecte
per no cridar l'atenció als altres i inclús ocultar la teva passió amorosa amb la
Carmesina.

Tirant amb una cara meravellada decideix escoltar la idea del Diafebus.

―Ja que teniu seny, feu-lo servir i esforceu-vos sempre, i no vulgueu que ningú
sàpiga les vostres passions. ―Segur de si mateix per la seva idea, Diafebus se'n va
de l'habitació després de donar-li esperances al seu cosí―

Gràcies a això Diafebus va fer que l'ànima del Tirant estigui esperançat a part Tirant
va alegrar-se molt.

Aquesta part es un resum de les dos páginas del llibre(66-67):

-Tirant està molt trist perquè estima a una dona però aquesta no li correspon. Ell mai
a perdut una batalla però l'amor per aquesta donzella l'ha Llançat a terra i l'ha fet
perdre. Pensa que els que estimen com és degut sempre tenen mala sort.

Diafebus no deixa seguir a Tirant i li aconsella que no aconseguirà res en un dia que
per aconseguir L'amor de Carmesina necessitarà enginy i esforç. Li diu que no pot
dir el primer dia que està enamorat de Carmesina perquè embrutarà el seu nom i la
seva categoria, i ha de callar, no explicar-ho a ningú i utilitzar el seny.