Tirant deman llicncia a tothom i se nan a la posada, entr en una

cambra i pos el cap sobre un coix als peus del llit. No tardaren gaire a
venir-li a dir si volia dinar. Tirant digu que no, que tenia mal de cap.
Per ell estava ferit per aquella passi que a molts enganya. Diafebus, en
veure que Tirant no eixia, entr a la cambra i li digu:
Capit senyor, us prego, pel meu amor, que em digueu quin s el vostre
mal, car, si jo us puc donar algun remei, ho far de molt bon grat.
Cos meu digu Tirant, el meu mal, de moment, no us cal saber-lo;
perqu jo no tinc altre mal sin de laire de la mar, que mha trasbalsat
del tot.
Oh, capit! I voleu dissimular amb mi, que he estat larxiu de tots els
mals i els bns que heu tingut, i ara, per tan poca cosa, em bandegeu dels
vostres secrets? Digueu-mho, per pietat, i no em vulgueu amagar res que
us afecti.
No vulgueu turmentar-me ms digu Tirant, que no he sentit mai un
mal tan greu com el que ara sento, que em portar ben aviat a una mort
miserable o la glria reposada si la fortuna no ms contrria, car la fi de
totes aquestes coses s el dolor, perqu lamor s sempre amarg.
I es gir de laltra part, de vergonya, car no gos mirar Diafebus a la
cara, i no li pogu eixir altra paraula de la boca, sin que digu:
Jo amo.
Acabant-ho de dir, els seus ulls destillaren vives llgrimes mesclades amb
sanglots i sospirs. Diafebus, veient el vergonys capteniment de Tirant,
conegu la causa per la qual Tirant reprenia tots els del seu llinatge, i
encara aquells amb qui tenia amistat, quan venia al cas que parlaven
damor. Ell els deia, burlant-se de tothom: Sou ben folls els qui estimeu.
No us fa vergonya privar-vos de la llibertat i posar-la en mans del vostre
enemic, que abans us deixar morir que us tindr pietat?. Per jo veig
que ell ja ha caigut en el parany, per resistir al
qual, no s suficient tota la fora humana.
I Diafebus, pensant en els remeis que aquest mal requeria, amb gest
piads i afable comen aquest parlament.
Tirant lo Blanc