Preludi de traspàs

Ara,l àvia está esfererïda:no ho diu perquè les paraules no li surten ,se li assequen a la gola .Pero tots ho saben.Mou
sense parar la niñeta embogida de l´ull dret, un ull que mante esbatanat a tothora, com si no hi tingues parpella.Tan
aviat guita la tia Ramona ,que no es belluga mai de la capçalera del llit, com afitora la meva mare ,la tia Teresa o
qualsevol de les parentes i veïnes que acudeixen a vetllar-la,a fi de fer-li de més bon pasar el trangol de la
mort .Tanmateix ,no aconseguirem ablanir-li el traspàs , ja ho diu la tia Ramona , i ella hi té la mà trencada en
angonies.Hi ha persones que s´avien a la mort d´una manera calmosa , sense neguits ni enrenous , i es fonen amb
placidesa.Es clar que no thotom arriba a l´extrem de l´oncle Orestes , que en pau descansi ,el qual digue a la seva
dona<<Mira ,Teresa , em sembla que soc a les acaballes;aixi que, mentre prepares el sopar, aprofitare per morir-
me>>; i,en tornar ella a l´habitacio, despres de ficar la verdura al tupí --aquella nit feien bledes—ja el troba de cos
present.Amb l´avia ,pero, les coses no lliscaran amb tanta finor, amb l´avia patirem molt. Té massa por , i tots el
massa son dolents, fins i tot per morir-se.Ha tingut adormida la llavor dáquesta feredat a la seva anima mes de vint
anys, i, ara , aprofitant el seu decandiment—que sempre arriba ,smpre ,segons ens diu la tia Ramona als jove—li ha
germinat a les entranyes i les hi ha omplert d´ arreles insidioses,que no la deixen expiara amb tranquil.litat.

Tanmateix , la culpa no es mes que seva.si no hagues fet el que va fer,ho saben tots.si algún ho oblida ,tenim la tia
Ramona per fer-nos en memoria .La tia Ramona es recorda de tot : te presents el anys de les riades –les del Segre i
les de l´Ebre --,,els noms del llauts que ha vist navegar,els aniversaris de familia, i no se li despinten de l´esma ni
baralles, ni bateigs , ni bodes , ni aparicions de difunts , ni participación de terres , ni les darreres paraules dels
moribunds.¿Que será el que no recordi la tia Ramona,quines galindaines no hi entafora,a la seva memoria?El señor
Honorat, l´apotecari , el qual , segons veus voladdores , li va escalfar el llit manta vegada i la coneix pam
pam ,assegura –quan te la nit de rom i melanguies , ja que, si no va mau , no bada boca ---, que la tiia Ramona
recorda fins i tot els records dels altres .

¿Quin recorda , si no , en pasar el que va pasar, el començament d´aqulla historia?¿com hauriem sabut allo de la
figuera si no hagues estat per la tia Ramona? Gracies a ella vam assabentar-nos del dia ,i fins i tot de l´hora , que l´avi
, en tornar una tarda de treballar de la mina , va anunciar a la seva dona que pensaba plantar una figuera al
pati .<<¿Una figuera,Joaquin?>>,es veu que esclafi l´avia , abans d´encetar una retorica que no s´acabava mai sobre
els desavantagues d´aquella pensada:que si taparía el sol , que si no li deixaria lloc per estendre la bugada , que si les
arrels esquedarien les parets, i i que si aixo i que que si allo, i que si tomba i que si gira. Fins que l´avi en tingue
prou,, talla el sermo amb un cop de puny damunt la taula i feu saber que, l´endema,plantaria la figuera.Si la tia
Ramona no hagues recordat aixo ,¿com hauriempogut entendre el que va pasar despres ?Ja que , ni ella mateixa , que
era germana de l´avi i visque sempre amb ells , no te memoria que la seva cunyada hagues fet mai mes mencio de
la figuera , ni , ni tan sols quan li vaprivar d´entendre la bugada, ni el munt de vegades que le arrels esquerdaren la
paret de galliner. Ningu no hjauria sospitat que l´avia – la gata moixa , la mosca balba!—havia covat el seu
ressentiment durant anys i panys per la questio de la figuera; ningu no ho hauria dit, fins el dia que la va serrar.

La tia Ramona recorda fil per randa aquel dia, i, des que l´avia es a punt de morir , encara el te mes present , no se li´n
va del cap .¿Com podria—diu ella, sempre que en parla , i en parla sempre -oblidar el xerric de la serra amb que la la
eva cunyada , obstinansa ,tossuda,resentida,va tallar la soca de l´ arbre ? L´´ avi , en sentir -ho, no digues res – feia un
queart d´hora escas que el pobret acabava de morir-se- pero es va encarcarar de tal manera –es veu que de la rabia—
que la tia Ramona ,la tia Teresa i la Carme necessitaren Deu i ajut per acabar d´ amontallar-lo.

I ,ara, l´avia esta espantada ,albira el final i no vol morir-se, perque sap que el seu marit l´´ espera lfa quienza anys
per demanar-li comptes.Tot just el recordó, l´avi ;jjo era encara molt jovenet quan ell va faltar.Tanmateix, pel que he
sentit la polvora a torrar.No voldria trovar-me a pell del l´avia per res del mon.Segur que ella, ara que es veu el trill
als garrons, n´estaben prendida del que va fer ;la cosa ,pero ,no te remei,i per aixo la por se la menja,per aixo l´ull
dret li lluu com si el tingues embogit.Tambe li lluiria igual l´esquerre, si no fos que la malaltia l´hi va assecar i li
queda mort ,com el d´ una niña.