Filosofia 1r BATX
Setembre 2020
T1 - INTRODUCCIÓ A LA FILOSOFIA
Comencem
Qui recorda el dia que va
néixer? Els orígens
personals són confusos el
que prenem per cert és el
que ens n’ha dit la nostra
família. La consciència dels
nostres orígens depèn de
les explicacions dels altres.
En sentit metafòric podríem
dir que hem sortit al món
dues vegades: la primera
quan vam néixer i la segona
quan vam prendre
De l’actitud natural a l’actitud filosòfica
Vocabulari de la
unitat: Ja que la vida ens
desenganya i que la visió
Filosofia que en tenim moltes
vegades ve determinada
Actitud natural
per la dels altres. Caldrà
Actitud teòrica sotmetre a examen totes
les opinions rebudes a fi
Mediació
d’assegurar-nos que no ens
Decepció estem enganyant.
Llibertat La filosofia és l’esforç de
comprendre bé el món en la
seva globalitat per a poder-
nos-hi situar i poder-nos-hi
orientar d’una forma clara.
Només entra en la filosofia
qui ha patit una decepció o
un desengany, qui com
sigui pren consciència que
Ens trobem amb un món ja
fet, primer no tocar el
radiador...(la casa),
després el carrer
(travessar, els cotxes,
abrigar-nos si fa fred..),
consciència del món i de
l’escola (dir bon dia, no
nosaltres mateixos.
pegar els altres...).
On som? La resposta és
Llocs familiars, d’una
obvia: al món. I què és el
manera progressiva,
món? On hem nascut, on
resultat d’un munt de
viuen homes i dones, el lloc
mediacions que depenen
de la vida comú amb els
dels altres.
altres. Però, com quan
canviem de casa, Vosaltres asseguts a
familiaritzar-nos amb el aquesta classe, esforçant-
món no va ser cosa d’un vos per seguir la classe de
dia. De petits ens duien filosofia, és això la vida? Sí i
agafats de la mà. no.
(Bachelard-Heidegger). El sentit de l’esforç és un
projecte que va més enllà
de l’institut. La nostra vida
no esta donada de cop, és
fruit de circumstàncies
canviants i de les decisions
que prenem sobre ella. La
vida es troba ja present aquí
i ara.
les coses i un mateix no són És una modificació de la
pas el que a simple vista mirada, perquè comencem
semblen. a mirar-nos-ho tot d’una
altra manera.
No sempre el trencament
amb l’actitud natural és Actitud, una manera d’estar
traumàtic. al món.
Admiració: Si un nen mira
meravellat un escarabat en
el palmell de la mà pot
sentir-se meravellat de
l’animaló que està
sostenint, pot semblar-li
que la bestiola ha sortit d’un
conte. Quan som adults
podem perdre aquesta
capacitat de sorpresa però
també podem ser capaços
de contemplar amb
sorpresa el món que ens
envolta.

Origen de la filosofia -thauma, desconcert i admiració- Viure les preguntes
A l’ésser humà el sentit
de la vida no li és donat,
en la vivència dels
interrogants està el
camí de la filosofia que
és el camí de la
persona a la recerca
d'un sentit que sempre
demana d'ell un
moviment.
Filosofia 4t ESO
o del boletín
Els filòsofs s'admiren que
Comencem a filosofar moguts per les coses o problemes que
l'admiració - Aristòtil, Metafísica causen l'esmentada
admiració no responen a
Estimat amic, sembla que Teodor no es un ordre conegut. La
va equivocar en jutjar la teva condició recerca d'aquest ordre és
natural, ja que experimentar el que la resposta a aquesta
anomenem admiració és molt admiració. La recerca és a
característic del filòsof. Aquest i no través de la paraula per
cap altre és efectivament l’origen de això Plató fa derivar
la filosofia. Qui va dir que Iris era l'origen del nom Iris
filla de Taumant sembla que no traçà
d'erein, sinònim de légein
erròniament la seva genealogia. PLATÓ -
(parlar).
Teetet, 155d.

Cap ésser viu, cap altre animal, excepte l'Home, no s'interroga a si mateix sobre el que ha de ser. De vegades, pot preguntar-
se sobre el que ha de fer, això sí; però mai sobre el que ha de ser, això no.
Així és com podríem afegir una altra definició de l'home a les que ja coneixem: L'Home és l'animal despistat o l'animal
desorientat. Ha perdut el nord. És l'únic ésser per a qui no és suficient el fet mateix de viure per acomplir la seva vida.
El que és problemàtic, per tant, no és tant el sentit de la vida, sinó que sigui possible, des de l'interior de la mateixa vida, una
espècie tan desviada que cerca aquest sentit com si fos un problema. Es podria plantejar el mateix amb unes paraules una
mica diferents: com és possible en la natura un ésser tan desnaturalitzat que s'hagi fet filòsof?(...)
Aristòtil, quan reflexionà sobre la vida, la definí com un posar-se en camí cap a un mateix. La seva fita, el seu destí i, en
conseqüència, la direcció i el sentit de la seva existència, li són inherents. En canvi a nosaltres ens apareix com a problemàtic.
NICOLAS GRIMALDI

El filòsof txec Jan Patocka ens proposa que pensem el següent. Suposem que som dins un vaixell, i que el vaixell s’està
enfonsant. Hi ha doncs una situació objectiva, que no depèn de nosaltres: naufraguem. Ara bé, aquesta situació objectiva
canvia completament segons si es dóna un o altre dels dos casos següents: pot ser que els que naveguem ignorem que estem
naufragant, i pot ser que ho sapiguem. Saber quina és la situació és ja trobar-se en una altra situació: els que naufraguen i no
ho saben, sens dubte moriran ofegats; els qui naufraguen i ho saben, encara poden fer-hi alguna cosa. Els segons són per
tant més lliures, perquè són més amos de la seva pròpia situació. L’aventura filosòfica és l’aventura d’uns homes a la recerca
d’una vida digna de ser viscuda. En la seva travessia, aquests homes han ensopegat amb un munt de tempestes; i en cada
ocasió ha calgut de nou l’esforç de l'autoaclariment com a remei per encalmar les ires marines.

M’havia de proposar seriosament desfer-me de les opinions que havia acceptat i cregut fins aleshores i començar de cap i de
nou des dels fonaments, si volia establir alguna cosa ferma i permanent en les ciències. [...] Ara doncs que tinc la ment lliure
de tota preocupació i que m’he procurat un repòs segur en una pacífica solitud em dedicaré seriosament i amb llibertat a
destruir en general les velles opinions.
RENÉ DESCARTES Meditacions metafísiques Meditació Primera, 1-2