Solucions 5

PÀGINA 121
7 Resposta oberta.

8 J a que tenir obligacions és tenir lligams, un individu sense

cap mena d’obligació seria un individu sense cap lligam
en absolut: ni amb els pares, ni amb els fills, ni amb la
terra, ni amb el país, ni amb la natura, ni amb la llengua,
etc. Tal cosa ja es veu que no és possible. Tampoc no és
desitjable. Ja que el desig, per definició, em lliga al que no
som nosaltres, el sol fet de desitjar ja fa impossible el total
deslligament. Més i tot: només pot trobar-se deslligat de tot
el que ja sigui mort. És la mort desitjable?

PÀGINA 122

5
9 Resposta oberta.

10  rec que sí, almenys en aquest sentit: si fem com si la

C
naturalesa fos inexhaurible, com si els seus recursos fossin
il·limitats, condemnem la humanitat —i segurament tota la
vida a la Terra— a una futura desaparició. Per a viure com
a humans —o com a simples vivents— hem d’ “escoltar” la
naturalesa i respectar-la.

PÀGINA 123
 o ho sé. Potser el que puc dir és que la idea és bonica com
N
El món moral
11
a ideal regulatiu. Amb tot, qui s’esforci a portar-ho a terme,
potser descobrirà el que en realitat dóna de si la raó, i serà
Les solucions només són propostes orientatives (vegeu p. 14). prou raonable per a entendre que quan la raó no pot donar
respostes definitives, és racional escoltar els sentiments —en
1 El món moral. Les obligacions el sentit explicat al llarg de la unitat.

12 Resposta oberta.
PÀGINA 118
1 Resposta oberta. PÀGINA 124

2 Resposta oberta. 13 Resposta oberta.

14 Resposta oberta.
PÀGINA 119
3 Resposta oberta. ACTIVITATS

4 Resposta oberta. 1 P ot ser útil demanar als alumnes que consultin el glossari.
Però cal tenir en compte que, en molts casos, considerar-ho
emoció o sentiment dependrà de com ho interpretem.
PÀGINA 120
Calor: sensació.
5 Resposta oberta.
Odi: emoció, quan ens domina; sentiment, quan el nodrim
6 Resposta oberta. per a determinar-nos a actuar.
Alegria: emoció, quan ens domina; sentiment, quan esdevé
una actitud amb què ens relacionem amb determinades
coses o persones.

BAT Filosofia 1
 5 Solucions
Mandra: emoció, quan ens domina i és repugnància al
treball; sentiment, quan demana un sobreesforç de la
voluntat per a emprendre una tasca.
Riure: no és d’això (només pregunta trampa), sinó expressió
d’una emoció o d’un sentiment, que fins i tot pot ser diferent
en cultures diferents: alegria, nervis, submissió, etc.
Preocupació: sentiment, ja que implica sempre intervenció
del pensament.
Gana: sensació.
Dolor: sensació. També pot ser emoció, quan ens domina; o
sentiment, quan el dolor ho és (per dir-ho així) de l’ànima.
Amor: sentiment, perquè té sempre una dimensió humana.
Quan no la té —quan és només una emoció—, és només
apetència física.
Fàstic: sensació. Emoció que la sensació em mou d’alguna
manera, per exemple a vomitar. Pot ser sentiment, si
l’objecte del fàstic té un component intel·lectual, com
la repugnància que podem experimentar davant d’idees
determinades.
2 Les possibilitats humanes.
La virtut i la felicitat
PÀGINA 125
1 Resposta oberta.
2 E ls cinc sentits de la paraula llibertat són els explicitats en
aquesta pàgina. La persona és lliure en tots els sentits de la
paraula. El cuc només ho és sense matisos en un sentit: ho
és (quan ho és) en el sentit d’absència de coacció.
PÀGINA 126
3 Resposta oberta.
4 Resposta oberta.
ACTIVITATS
1 La resposta és oberta. Però podem aventurar:
a En sentit literal, és falsa; però conté una veritat: si amb
“llibres” entenem formació, coneixements, amplitud
de mires, aleshores és evident que les possibilitats de
1 E n cada moment, en cada societat, hi ha una sèrie
la nostra vida —i així la llibertat— s’eixamplen amb els
llibres. Només en aquest sentit hi estic d’acord.
b La frase ve a dir que estem sotmesos a necessitat, i que
l’únic marge de llibertat és acceptar-ho o no acceptar-
ho. Hi ha coses a la vida que només ens deixen aquest
marge de llibertat, i només en aquest sentit hi estic
d’acord.
BAT Filosofia 1
c La frase ens convida a ser espontanis i a no fer renúncies
en el present en nom d’alguna cosa que està per venir.
Per a mi, no és cert que l’instant es pugui viure sense
referència al passat i al futur. Només hi estic d’acord
si s’entén com una invitació a prendre decisions en els
moments oportuns, no com a invitació a l’espontaneïtat.
d La frase entén la llibertat com a deslligament, i el suïcidi
com a expressió del deslligament absolut, ja que ens
deslliga absolutament de tot i per sempre. No em sembla
que sigui cert. Els suïcides tot sovint prenen la tràgica
decisió de treure’s la vida a causa de la depressió, o
d’un sofriment insuportable, i així, més aviat, a causa de
l’absència de llibertat.
e La frase ve a dir que la llibertat, com a bé a preservar,
és un bé comú a totes les persones i, per tant, no es pot
defensar en una persona si això comporta negar-la en les
altres. Hi estic d’acord.
f De forma indirecta, la frase ve a dir que la llibertat és fer
el que et doni la gana, i que ningú no té dret en nom de
res a dir-te que no pots fer tot el que et doni la gana. No
hi estic d’acord. Si, obcecat pel que sigui, em disposo
a fer alguna cosa que va contra els meus valors morals,
agrairé que l’amic em digui que no ho haig de fer.
Sentits de la paraula llibertat amb què es relacionen:
a Autodeterminació (perquè el saber ens permet deliberar i
decidir) i estil (perquè la literatura ens ajuda a educar el
gust). Naturalment, això fa que tingui també relació amb
indeterminació (condició de l’autodeterminació) i amb
perseverança (condició de la lectura de llibres profunds).
b Absència de coacció.
c Indeterminació.
d Indeterminació. Potser, en cert sentit, absència de
coacció. No em sembla autodeterminació, perquè la mort
no és una determinació, sinó la indeterminació absoluta.
e Autodeterminació, i tot el que això comporta:
indeterminació, perseverança i estil.
f Indeterminació i absència de coacció.
3 La raó de ser de l’ètica
PÀGINA 127
d’opinions i valors que són els dominants, ja sigui perquè
efectivament són els de la majoria o bé perquè són els que
sostenen els grups més influents a través dels mitjans de
comunicació o dels instruments que en aquella societat són
productors d’opinions. Expressar opinions contràries, o fer
servir expressions mal vistes per aquest corrent dominant,

t’exposen a ser mal vist. Per això en una societat se sol
parlar en uns termes que són llocs comuns i que la majoria
no gosa traspassar. Per exemple: avui dia es considera propi
de masclistes fer servir només el masculí, i és per això que
és políticament correcte fer servir expressions del tipus
“els homes i les dones”, “els companys i les companyes”,
etc. Parlar de forma políticament correcta és, així doncs,
acomodar-se a parlar en els termes socialment acceptats
d’acord amb els judicis de valor dominants en una societat.
2 Resposta oberta.
PÀGINA 128
3 Resposta oberta.
4 Resposta oberta.
ACTIVITATS
1 E s respon consultant el glossari. Exemples d’acció moral:
interessar-se per si el veí té un problema, no mentir.
Exemples d’accions amorals (moralment neutres): passejar,
badar mirant unes formigues. Accions immorals: mentir,
robar.
Les cultures necessiten regular la convivència sobre judicis
que distingeixen el que està bé —com respectar els grans— i
el que està malament, i per això no es poden basar en
conductes amorals. Però, si cal la distinció, és perquè només
les accions bones o justes possibiliten la bona convivència, i
per això tampoc no es poden basar en conductes immorals.
2 É s autèntic el que no és fals. El desig d’autenticitat és el
desig de tenir una vida autèntica, que no sigui falsa. Ara bé,
què significa això? El desig dels joves de tenir autenticitat és
un desig noble, però que pot portar a coses equivocades si
el desig mateix no s’aclareix i arriba a comprendre en què és
autèntica una vida de veritat. Un bitllet fals, és un bitllet que
no és de curs legal. Però, què seria una vida falsa? Heus
aquí el problema.
4 Els camins de l’ètica
PÀGINA 129
1 Resposta oberta.
2  ulturalista, és a dir, aquella que entén que no té sentit
C
preguntar pels fonaments de la moral o per quina de les
morals existents és més justa, perquè totes són l’expressió
d’una determinada cosmovisió fixada culturalment. L’únic
que podem fer amb la moral és, aleshores, descriure-la en
totes les seves varietats, no pas provar de fonamentar-la.
BAT Filosofia 1
Solucions 5
PÀGINA 130
3 Resposta oberta.
4 Resposta oberta.
5 Resposta oberta.
PÀGINA 131
6  n mòbil és allò que de fet ens mou a actuar. De vegades
U
els mòbils són fins, com quan estudiem perquè tenim com a
finalitat aprovar un examen (aprovar és allò que ens mou a
estudiar i, per tant, és també un mòbil). De vegades el que
perseguim conscientment (el mòbil) no és pas el fi: podem
fer coses perquè busquem cridar l’atenció d’algú, però que
la finalitat última sigui, no pas cridar-li l’atenció sense més,
sinó obtenir alguna cosa més enllà d’això. En aquest sentit,
parlem de fi de la nostra conducta per a referir-nos a allò
que busquem en darrer terme. El que em mou a respondre
l’exercici és el desig d’aprovar, de quedar bé amb el
professor, etc.; el fi és formar-me, o arribar a la universitat,
etc.
7 Resposta oberta.
PÀGINA 132
8  na moral que es deriva d’unes creences religioses és una
U
moral assumida sense examen racional. Sense examen
racional no hi ha ètica sinó només moral.
ACTIVITATS
1  na ètica formal, perquè renuncio a la matèria de la decisió
U
(a qualsevol bé que pogués obtenir fent-la); més una ètica
de fins que una ètica de mòbils, perquè renuncio al mòbil
que tenia en la meva vida (anar a la universitat) a fi de
prendre cura de la meva humanitat; però, en definitiva, una
ètica deontològica, perquè poso el meu deure per sobre de
la meva felicitat.
5 Un mapa per a orientar-nos en el camp de l’ètica
PÀGINA 133
1  o. N’hem donat la raó en la resposta a la pregunta 8 de la
N
pàgina 132.
2  o. L’expressió parla més aviat de l’actitud que pren el
N
polític respecte dels principis morals en els quals creu (i
que, per tant, no es fan objecte de consideració). Amb tot,
pot tenir una dimensió ètica si el porta a reflexionar sobre
els límits de l’ètica mateixa.
 5 Solucions
ACTIVITATS
1 L a deontologia, com a conjunt de deures o responsabilitats
inherents a una professió, té un aspecte formal (ètica
normativa – procedimental – deontològica), però té també
una dimensió d’ètica de la responsabilitat, no en el
sentit de l’actitud que pren un polític respecte dels seus
principis morals, sinó en el sentit de l’actitud que pren un
professional respecte dels seus principis morals. En aquest
segon sentit, remet, no a la fonamentació a priori de la
moral, sinó a la pràctica moral en l’exercici concret de la
professió.
RECAPITULACIÓ
PÀGINA 135
EN 8 IMATGES
Les fotos de la composició (pàgina 135) es troben a les
pàgines: 119, 121, 128, 129, 126, 131, 130 i 133. Els
peus de foto en els llocs respectius poden ajudar, però
cal tenir en compte que en aquest joc de les vuit imatges
demanem que se les mirin dins d’un relat nou.
Com en la Unitat 1, demanem als alumnes que expliquin la
naturalesa del projecte filosòfic a partir de les imatges. No
és pas un lapsus: demanem expressament el mateix, perquè
haver d’explicar el mateix a partir d’unes imatges noves
permet mirar-se la filosofia des d’una altra perspectiva,
aquesta vegada parant atenció especialment als aspectes
pràctics (en el sentit tècnic filosòfic).
Resposta model:
– Les dues primeres fotos (l’home amenaçador i els nens
en cercle) ens poden fer pensar en el joc de convencions
i de tensions que conformen la convivència, en els lligams
socials però també en els conflictes, així com en el paper
que tenen les passions i les emocions en totes dues
coses.
– Les dues segones (el fotograma de la pel·lícula Endevina
qui ve a sopar i la noia amb el vel) ens parlen de dues
realitats que susciten la sorpresa i la interrogació pròpia
de l’ètica: la primera, a més d’enfrontar-nos a la pregunta
per la igualtat entre tots els éssers humans, ens fa adonar
(amb l’exemple dels pares de la noia) que no sempre
1 a No, perquè no hi ha moralitat sense elecció (sense
som coherents amb els principis morals que defensem;
i la segona ens fa adonar que hi ha diferències culturals
que podrien ser lesives per a la llibertat de les dones,
i, doncs, que les diferències culturals podrien no ser
simplement qüestió d’opinions sinó que potser demanen
una reflexió per a determinar si hi ha principis que cal
defensar per sobre de les diferències culturals. La moral,
BAT Filosofia 1
que pot ser viscuda en actitud natural com si fos evident,
se’ns pot presentar (en casos com els dos considerats i en
molts altres) com a problemàtica i, doncs, com a objecte
d’estudi i de reflexió.
– Entrats ja en el camp de l’ètica, la pregunta per una vida
plena s’enfronta d’entrada a dos plantejaments ja donats
de forma habitual: el del compliment del deure (que veiem
representat en l’acció coratjosa del bomber de la primera
imatge) o el de la recerca de la felicitat entesa com a vida
plaent (que els publicistes de certa beguda identifiquen
amb el seu producte, tal com veiem en la segona imatge).
Considerades juntes, les dues imatges ens plantegen un
dilema per a qui pregunti en què consisteix una vida bona.
– En fi, si la imatge de la munió de persones ens pot
portar a preguntar si hi ha una resposta a totes aquestes
preguntes que valgui per a totes les persones, quan
comencem a pensar la qüestió apareixen de seguida
tota una sèrie de dificultats que ens poden fer sentir com
perduts i desorientats dins d’un laberint (que és el que pot
simbolitzar la darrera imatge).
Si les dues primeres imatges ens parlen del món moral en
el qual creixem, les dues segones poden simbolitzar les
incongruències d’aquest món moral que ens hem trobat ja
fet. Quan prenem consciència d’aquestes incongruències,
la decepció corresponent pot fer-nos adoptar una actitud
teòrica i preguntar: què haig de fer? Aquesta pregunta troba
d’entrada dues respostes donades ambientalment, a les
quals remet la tercera parella de fotografies: la virtut com a
compliment del deure i la felicitat. Davant d’aquest dilema,
no tenim més remei que preguntar per la condició humana
(penúltima imatge), a fi de sortir de la desorientació en què
ens ha deixat el fracàs momentani de l’orientació de vida
rebuda. El laberint representa aquesta desorientació, i la
filosofia no és res més que el projecte de sortir d’aquest
laberint: d’arribar a aclarir en què consisteix una vida bona,
amb l’esperança de viure-la.
DOSSIER D’ACTIVITATS
Les activitats poden admetre respostes diferents (vegeu p.15).
PÀGINA 136
llibertat) i, per tant, un ésser que estigui programat per
a actuar d’una manera determinada no viu en un món
moral. Paradoxalment, només hi ha moralitat allà on hi ha
la possibilitat d’actuar malament a consciència.
b L’adquisició d’una determinada manera de captenir-se,
en relació a un mateix i als altres, té lloc, com hem vist en
la unitat, a través de l’educació dels sentiments. Sense

sentiment, no hi pot haver moralitat. Tanmateix, es pot fer
el matís següent: si, a través de la reflexió ètica, podem
arribar a comprendre racionalment el que està bé i el
que està malament, arribarem a decidir correctament
fins i tot contra els nostres propis sentiments (així, per
exemple, els pares molt emotius que no suporten veure
patir els seus fills, tendiran a malcriar-los, però si pensen
bé, controlaran les seves emocions i prendran decisions
correctes en l’educació dels fills encara que tendirien a
fer el contrari). De totes maneres, les persones que no
són capaces d’empatitzar en absolut amb els altres, com
passa amb certes patologies, perden el sentit del bé i
del mal. Per tant, cal reconèixer que, tot i que la raó té un
paper en les decisions morals, els sentiments resulten ser
també un ingredient imprescindible.
c L’instint és un mecanisme afectiu que domina
sobre l’animal. Els sentiments, en canvi, són instints
transfigurats o transformats per la intel·ligència. Si l’instint
és purament mecànic —opera sense que signifiqui res
per a qui el pateix—, el sentiment és semàntic: està
dotat de sentit i, esdevingut conscient, fa que allò
que era purament animal és converteixi en element
personalitzador.
d Significa que de forma progressiva el que ens domina
ja no són les coses —els impulsos, les passions, les
necessitats— sinó el significat de les coses. Així, un
tovalló de paper que per a nosaltres no és res, de sobte
pot esdevenir un objecte valuós si la persona estimada
hi va dibuixar un cor i ens el va regalar mig en broma. El
lligam amb el tovalló ja no és instintiu sinó sentimental: el
que ens hi lliga, no és simplement el que és, sinó el que
significa.
2 A quest exercici només es pot fer amb l’ajut del Diccionari
etimològic i complementari de la llengua catalana, de Joan
Coromines, que només es pot consultar en paper. Si la
biblioteca de l’institut el té, pot ser un exercici molt bonic
per a aprendre a fer ús del diccionari (la consulta demana
anar a l’arrel de les paraules), per a prendre consciència de
la plasticitat de la llengua en la seva capacitat de formar
més i més derivats, i per a prendre consciència que la
llengua no està donada mai de cop i per sempre, sinó que
és, en bona part, el producte de l’esforç dels parlants per a
expressar la realitat.
L’exercici que proposem ens fa adonar que no sempre hem
disposat de totes les paraules que tenim ara per a dir estats
anímics; i, per tant, que les distincions entre sentiments
tenen sempre alguna cosa de producte cultural o de lluita
èpica per a delimitar amb més precisió fenòmens (en el
nostre cas anímics) que també poden ser confosos entre
ells. Un nen petit només té paraules per a dir que està
BAT Filosofia 1
Solucions 5
content, trist o enfadat, i, com a molt, per a dir que tal cosa
li fa fàstic. Si ens cenyim al camp semàntic de la tristesa,
veiem que les paraules per a expressar-la es multipliquen al
llarg del temps. Posem, com demana l’enunciat, només cinc
exemples:
– Tristesa: la paraula “trist” es documentà per primera
vegada en català al segle xiii (Coromines, volum viii,
p. 847).
– Nostàlgia: terme creat pel metge suís J. J. Harder el 1678,
la seva primera aparició en català és del 1888.
– Compungit: terme derivat de “punyir”, que deriva al seu
torn de “punt”. La paraula “punt” està documentada per
primer cop en un text de Llull del 1299 (Coromines, vi, p.
863); “punyir” la trobem per primer cop en Muntaner el
1283 (Coromines, vi, p. 869) i “compungir” és una paraula
que trobem per primer cop en un document del 1839
(Coromines, vi, 870).
– Abatiment: derivat de “batre”, que dóna “abatre”,
documentat per primer cop el 1312 (Coromines, i, 731).
– Depressió: derivat de “prémer” (terme usat des d’antic), la
paraula “depressió” és documentada en català per primer
cop el 1839 (Coromines, vi, 789).
En castellà, “abatimiento” és documentada per primer cop
el 1465, “desconsuelo” cap al 1520, “depresión” cap al
1580, “murria” el 1611, “consternación” a mitjan segle
xvii, “morriña” el 1726, “nostalgia” el 1884 y “añoranza”
el 1895, segons explica José Antonio Marina a Ética para
náufragos (Barcelona: Anagrama, 1995), pàgines 22-23.
La nostra vida afectiva —diu Marina— és el resultat d’una
llarga història de creació sentimental, a partir d’uns pocs
sentiments bàsics i universals; i conclou: “Al parecer, el
español antiguo se conformaba con sentir una tristeza tosca,
hasta que prefirió sentir tristezas precisas en vez de tristezas
innominadas” (p. 23).
PÀGINA 137
3 E n termes absoluts, no hi estic obligat, perquè podria
no fer-la. Ara bé, si no la faig, m’hauré d’atendre a les
conseqüències, que no depenen de mi i, doncs, que, en
certa mesura, em coaccionen. Faig l’activitat perquè no vull
que em posin una mala nota. Si la nota em fos igual, potser
no la faria. El que em porta a fer-la no és, doncs, només
el poder que té el professor d’avaluar-me, sinó també les
meves expectatives, com ara aprovar el curs, etc.
Encara puc preguntar: hi estic obligat independentment de
la nota? Tinc el deure de fer-la, amb independència de les
conseqüències pràctiques que es derivin del fet de no fer-
la? És, doncs, una obligació moral?
D’una banda, no m’ho sembla: si no la faig, l’únic perjudicat
 5 Solucions
sóc jo i, per tant, com que no perjudico ningú més, pot
semblar que no hi tinc un deure moral. D’altra banda, però,
si puc estudiar és perquè la societat ho fa possible, i si ho
fa possible no és perquè jo desaprofiti aquesta oportunitat
sinó perquè, en reciprocitat, em formi per a tornar en alguna
mesura a la comunitat els béns que em proporciona. Vist
així, potser sí que tinc un deure moral, contret de forma
tàcita en acceptar el privilegi que és poder estudiar el
batxillerat.
4  ues obligacions legals: tenir DNI, no robar encara que en
D marxistes que descobreix que els seus pares s’han aprofitat
tingui l’ocasió. Dues obligacions imposades per normes no
escrites: parlar amb respecte als altres, menjar amb la boca
tancada. Dues obligacions personals (aquí les respostes
poden ser molt variades): treure bones notes per a entrar a
medicina, ajudar el meu germà a estudiar.
5  e totes les opcions que es donen, segurament en totes les
D en què crec pel que fa a l’orientació de vida i a l’orientació
persones es dóna una barreja de motius que operen des de
graus diferents de consciència o d’inconsciència. Algunes
coses les fem perquè ens les han inculcades a través
de l’educació i les trobem justes (per exemple reciclar),
d’altres les fem per imperatiu legal (per exemple quan
complim lleis que no trobem del tot justes, com és el cas de
determinats diputats que prometen fidelitat a la constitució
“per imperatiu legal”), d’altres perquè tenim por del càstig, i
d’altres per imitació del que fan els altres.
6 a El gest de besar la mà és un símbol de respecte, i en
aquest sentit significa el mateix en totes dues imatges.
Ara bé, en el segon cas aquest respecte va acompanyat
de temor i submissió, mentre que en el primer en principi
no. En altres paraules, encara que en els dos casos
expressa el reconeixement d’una dignitat, la dignitat
reconeguda en cada cas és de naturalesa ben diferent:
un líder religiós en el primer cas, un padrí (un “capo”
de la màfia) en el segon. Els contextos donen sentits
diferents als mateixos símbols.
b Ens ensenya el que acabem de dir: que contextos socials
diferents fan que es desplaci el sentit de símbols que
pretenen significar el mateix.
Un bon costum: donar la mà a una persona que et
presenten, com a símbol de cordialitat. L’he adquirit i el tinc
per imitació, perquè de petit vaig veure com ho feien els
grans i el context em va fer entendre la seva bondat.
(En la darrera pregunta hi caben respostes diferents; posem
només un exemple). Per a nosaltres, mirar als ulls a algú
que té autoritat (una alumna a una professora) és senyal de
franquesa, i no fer-ho, senyal que no ets aigua clara; per als
xinesos, mirar als ulls del professor és senyal d’insolència, i
no mirar-los, senyal de respecte. La semblança és que són
gestos dotats de sentit, la diferència és que el sentit respon
BAT Filosofia 1
a convencions socials. Que siguin convencionals no vol dir
que la convenció no tingui una certa lògica: en l’exemple
que posem, entenem bé tant una interpretació com l’altra.
Les diferències són, per tant, accidentals, perquè en
essència es tracta de mostres de respecte.
7 A quest és un exercici que busca el geni literari dels alumnes.
Hi caben molts relats: el fill de família creient que viu en
un ambient purità i mesquí, i que troba més sa l’ambient
de gent amb una mentalitat més oberta; el fill de pares
de gent més feble en un negoci; el fill de pares relativistes
que experimenta el buit de no poder valorar res i es
converteix a una religió, etc. Que tot això siguin possibilitats
reals ens diu que la moralitat que ens inculquen ens la
donen com a evident o natural però no ho és. L’ètica és
l’intent d’aclarir-se per a fer-se plenament responsable d’allò
amb els altres.
8 a Groucho Marx: incisiu, irònic, provocador, corrosiu,
intel·ligent, verbós, seductor, materialista. Chaplin: poètic,
profund, melangiós, sensible, introspectiu, supervivent,
despistat, combatiu.
b L’estil constitueix la nostra expressivitat, i, així com,
quan parlem, la nostra capacitat de comunicar-nos es
troba en part limitada per la quantitat de vocabulari que
hem après o pels vicis o hàbits que hem adquirit en els
ambients on hem crescut, de la mateixa manera el nostre
cos i la gestualitat i el gust de l’entorn on hem crescut
limiten les nostres possibilitats de tenir un estil propi.
Tanmateix, així com el poeta inventa un llenguatge nou a
pesar de trobar-se limitat pel llenguatge que ha rebut en
els anys de la seva formació, també qualsevol persona
pot treballar el llenguatge del seu cos, l’expressivitat dels
seus gestos o l’expressivitat de la seva manera de vestir.
Partim, doncs, d’alguna cosa que no hem triat ni podem
triar, però disposem d’un cert marge de llibertat per a
modelar el nostre estil.
9  o podem fer aquí una dissertació. Però podem suggerir
N
una estructura dialèctica. Tesi: si no hi ha cap límit per al
pensament —per exemple per a la investigació científica—,
aleshores correm el perill que els avenços en determinades
disciplines —com els estudis genètics o la fabricació
d’armes biològiques— duguin a un poder que es pot girar
contra la pròpia humanitat. Antítesi: d’altra banda, cedir a
la por i posar límits a la llibertat del pensament ens haurien
privat de la penicil·lina o la democràcia, per posar només
dos exemples. Síntesi: ¿de quina manera cal regular la
llibertat de pensament perquè produeixi el benefici de
portar la humanitat a moments d’encert, però sense caure
 Solucions 5

en el perill que la humanitat es destrueixi ella mateixa?

Entendre el problema i pensar-lo és ja advocar per la
llibertat de pensament. Potser el que cal és ser conscient
de la inevitabilitat dels riscos a causa de la impossibilitat
de previsió absoluta de les conseqüències i assumir-ne
la responsabilitat a fi de veure venir els perills tant com
es pugui i actuar amb intel·ligència —amb llibertat de
pensament— per a provar d’evitar-los. Ens trobem en la
frontera entre l’ètica i la política.

BAT Filosofia 1