1

3 – TEMES D’EPISTEMOLOGIA

- des del naixement procés de continu aprenentatge

En la infantesa és espontani
Més endavant, a l’escola o a l’edat adulta cal esforç
Sabem que ens falten molts coneixements
- adquirir coneixements és important perquè ens pot permetre viure millor

De què s’ocupa l’epistemologia?

A l’enllaç següent podràs accedir a una introducció a la teoria del coneixement en què s’explica la condició de la
filosofia en general i de l’epistemologia en particular com una disciplina que aporta una reflexió de segon nivell o
de grau dos: https://www.wikisofia.cat/wiki/Teoria_del_coneixement

La realitat més enllà de l’aparença

Són les coses com les veiem? Els sentits ens mostren realment les coses com són? En aquest enllaç trobaràs les
consideracions entorn aquesta qüestió que ens aporten diversos filòsofs i científics.
https://humanitats.admin.pre.blogs.uoc.edu/ca/el-cervell-ens-enganya-som-les-nostres-connexions-1/

1.- EL CONEIXEMENT
- les ciències proporcionen coneixements sobre diversos àmbits física, química, biologia...
- però qui estudia i analitza aquests coneixements? l’epistemologia
- epistemologia branca de la filosofia que s’encarrega d’analitzar què és el coneixement
Els seus orígens, mètodes, límits...
Es desenvolupa força a partir del segle XVII aparició de les ciències experimentals

Epistemologia i gnoseologia

En el llenguatge tècnic de la filosofia és habitual trobar que les paraules epistemologia i gnoseologia s’empren com
a sinònims de la teoria del coneixement perquè tant «episteme » com «gnosi» són termes d’origen grec que fan
referència al coneixement, i «logos» s’associa amb la recerca o estudi d’algun àmbit del saber. Tanmateix, hi ha qui
tendeix a preservar el terme gnoseologia per a parlar del coneixement en general, mentre que reserven el
d’epistemologia per a referir-se, preferentment, a l’estudi del coneixement i els mètodes propis de les ciències. De
totes maneres, cal reconèixer que en la majoria de contextos s’usen tots dos termes indistintament.
 2

1.1.- El concepte de coneixement com a saber

- coneixement i saber els utilitzarem com a conceptes sinònims
- comparem opinió apreciació subjectiva de la qual no n’estem segurs
No ho podem provar davant dels altres
És una valoració basada en els nostres interessos, creences, desitjos...
No es recolza en raons de pes
per exemple: en el cas d’un accident de trànsit, si algú comentés: «no he vist
l’accident, però jo crec que la culpa és del conductor del cotxe gran, perquè la gent
que condueix cotxes petits és més prudent» estaria expressant certament una opinió.
creença estem segurs del que diem encara que no en tinguem proves per a demostrar-ho
per exemple: pel que fa a l’accident de trànsit, algú explica a la policia que l’ha vist i
els hi explica com ha succeït, però avisa que tot ha passat tan ràpid que no n’està del
tot segur.
coneixement creença de la qual n’estem segurs i a més podem provar
podem justificar racionalment alguna cosa (podem donar-ne raons)
desapareix la subjectivitat
és objectivament vertader acceptable per tothom
per exemple: en el cas anterior, suposaria disposar de proves concloents que
permetessin afirmar sense possibilitat d’un dubte raonable que l’accident ha
succeït d’una determinada manera.
dos tipus teòric informacions que descriuen i expliquen el món natural i social
contemplatiu
simple desig de coneixement no per sobreviure o benestar
hi contribueix
pràctic no explica res del món
com saber-hi actuar manipulació de l’entorn
producció de béns
obres d’art
accions correctes
saber fer àmbits diferents artístic, tècnic, moral...
 3

Activitat 1

Quines de les afirmacions següents són opinions, creences o coneixements? Relaciona:

Tinc la impressió que aquest any serà un bon any.

Creença
Ja sé que l'aigua està composta d'hidrogen i oxigen.
Coneixement
No em preguntis per què, però estic convençuda que vindrà.
Opinió
T'has cremat perquè l'ansa és de metall i condueix la calor.
Activitat 2

Quina diferència hi ha entre el coneixement vertader, l'opinió i la simple creença? Relaciona:

Expressa que no estem realment segurs de la veritat del que
afirmem, si bé tenim raons que apunten al fet que les coses
Coneixement vertader són d'una manera determinada.
Simple creença És una explicació de la realitat, una creença de la qual estem
Opinió segurs, però que, a més, podem provar.
És una apreciació subjectiva de la qual no podem dir que
estiguem segurs i que tampoc no podem provar davant dels
altres.

1.2.-El coneixement teòric

- del grec “theorein” contemplar
- Aristòtil actitud contemplativa i desinteressada de la realitat
- descobrir com és el món o la realitat i també perquè té aquestes característiques
- és descripció ha de descriure com és la realitat i les seves característiques
- és explicació ha d’explicar aquesta realitat
ha de dir perquè té unes propietats i no unes altres
- el fet de saber que es produeixen uns fets no és una explicació total cal saber-ne les causes, els perquès i
després poder predir què passarà si es
repeteixen fets similars
Coneixement ple
- 1r pas saber què passa
- 2n pas saber perquè passa el que passa quines causes ho fan possible
- 3r pas saber què passarà en el futur
Si coneixem les causes podem esperar-ne els efectes
Podem predir què succeirà en el futur

DESCRIURE EXPLICAR PREDIR

Consisteix a... Constatar el que passa,
analitzar-ho i assenyalar-ne
les característiques.
Exemples Aquest matí s’han registrat
temperatures entre el 20º i els
27º C.
Determinar les causes del que Anticipar el que pot passar.
passa.
Les elevades temperatures Per demà s’esperen
d’aquests dies són provocades temperatures semblants, ja
per l’existència d’una capa de que la concentració de núvols
núvols que deixa passar el roman inalterada.
raigs solars però que no deixa
escapar la calor.
 4

1.3.-Les eines del coneixement

- anomenades facultats cognitives com és la realitat?
com funciona la realitat?
- la percepció la compartim amb la resta dels animals
ens posa en contacte amb la realitat
permet construir representacions de la realitat a partir dels sentits
no percebem sensacions aïllades sinó agrupades color+so+olor...
funciona unint les sensacions i la informació que tenim emmagatzemada a la memòria
la sensació és la captació de l'estímul per part d'un òrgan receptor els sentits

- exteroceptors cinc sentits externs vista lluminosament superior relació amb el

oïda mecànicament superior coneixement
tacte mecànicament general el més extens
gust químicament inferior no relació amb
olfacte químicament inferior el coneixement
- interoceptors s'encarreguen de comprovar l'estat de les nostres vísceres gana, set, son...
- propioceptors s'encarreguen de l'equilibri i de la posició del cos i de la coordinació de les extremitats
- nociceptors avisen del perill amb dolor
- no coneixem la realitat tal com és, sinó tal com ens la permeten captar els nostres sentits limitats
- coneixem la realitat en si? no
- existeix una única realitat davant de tots els éssers vius? no se sap, tots la coneixem de manera diferent
- som uns realistes ingenus
5
 6

- la memòria la compartim amb la resta d'animals

permet retenir informació i recordar-la en el futur
permet l'aprenentatge
permet la identitat com a persones
el temps dilueix l’empremta del record pot arribar el moment d'oblidar coses que
retenies
apareix l'oblit
alteracions o malalties de la memòria
amnèsia pèrdua momentània o irreversible de part o de tota la memòria deguda a
traumatismes cranioencefàlics o traumes o “shokcs” psíquics
afàsia incapacitat de parlar
apràxia incapacitat d'usar eines d'ús habitual
agnòsia incapacitat de reconèixer persones conegudes
hipermnèsia capacitat de recordar tota la teva vida en pocs segons
apareix en situacions extremes davant la possibilitat de perdre la vida
paramnèsia es coneix també com a “dejà vu”
ens pensem que allò que vivim ja ho hem viscut anteriorment quan no
és així
tipus de memòria segons la durada del record immediata retenim informació uns
instants p.ex.: si tanquem els ulls un
moment encara veiem el mateix
a curt termini el record és dèbil i
dura pocs segons p.ex.: la llista de
compra o un número de telèfon poc
habitual
a llarg termini la informació es reté
durant molt temps p.ex.: l'idioma
matern o anar en bicicleta
segons la qualitat mecànica no es comprèn el que es memoritza
p.ex.: memoritzar una cançó en un
idioma que no entenem
significativa es comprèn el que es memoritza
p.ex.: estudiar una lliçó entenent

- la imaginació la memòria i la percepció les compartim amb altres animals

la imaginació és exclusivament humana
capacitat de reproduir imatges lligada a la percepció i la memòria
capacitat de modificar i crear-ne de noves amb llibertat
dues funcions reproductora reprodueix imatges de la realitat
fidel a la realitat
no és pura ja que introdueix modificacions
pot ser gratificant el passat pot ser més satisfactori que
el present
p.ex.: paisatges, objectes, persones, situacions
creadora o fantasia crea, inventa noves imatges
recrea un món fantàstic, diferent del real
usa imatges reals però les altera per combinació
imatges semblants a les dels somnis però en vigília
p.ex.: imatges irreals (sirena), idealització de
persones (príncep blau), nous mons (ciència ficció)
 7

- la intel·ligència facultat cognitiva que també ens separa dels animals

no hi ha una definició única i acceptada per tothom
té per funció trobar la millor solució a un problema
facultat pròpia de l'adaptació al medi
té caràcter relacional és la capacitat de saber quina és l'habilitat que cal aplicar
en cada moment i com
habilitats intel·lectuals
verbals relacionades amb l'ús del llenguatge: comprensió, expressió...
numèriques relacionades amb operacions i relacions matemàtiques
espacials relacionades amb la capacitat d'ubicar-se i orientar-se en l'espai i fer-ne una
representació
lògiques relacionades amb la capacitat de raonar amb coherència i dur a terme
processos deductius i inductius
memorística, psicomotriu, perceptual...

Activitat 3

Relaciona cadascuna de les quatre eines del coneixement que apareixen explicades a la unitat amb un exemple
d'una situació en la qual s'apliqui aquesta eina:

La imaginació fantàstica Quan vaig ser capaç de resoldre una equació.

La imaginació reproductora Recordar com es defineix «memòria» a l'examen de filosofia.
La percepció Imatge d'una passejada muntat damunt d'un unicorn.
La intel·ligència Veure la pissarra, escoltar el professor, etc.
La memòria Imatge del que feia a l'hora de l'esbarjo fa dos dies.

2.- LLENGUATGE I CONEIXEMENT

- l’alt grau de desenvolupament del coneixement seria impensable sense el llenguatge
- el llenguatge ens permet adquirir
Emmagatzemar el saber
Transmetre

2.1.- Característiques del llenguatge

- el llenguatge no és exclusiu dels humans altres espècies animals també comuniquen
- només els humans però, podem expressar fets del present, del passat i del futur
- lingüística ciència que estudia el llenguatge facultat humana de comunicar-se mitjançant un sistema de
signes
- característiques arbitrari la majoria de les paraules que formen una llengua no tenen relació de
semblança amb l’objecte, acció o situació que designen
p.ex.: la paraula “cadira” no té cap semblança amb això
una excepció serien les onomatopeies que intenten imitar
el so d’allò que designen
convencional els parlants d’una llengua (en aquest cas el català) entenen el mateix
quan llegeixen o senten la paraula “cadira”
hi ha un acord implícit en el significat dels mots que entén tothom
per això en llengües diferents hi ha paraules diferents per a designar una
mateixa realitat: cadira, silla, chair, chaire, stuhl, aulki, sedia...
 8

articulat malgrat la seva complexitat té un nombre reduït d’elements 27 fonemes

en català
formem missatges combinant o articulant aquests pocs elements
creatiu els fonemes formen paraules, les paraules frases i les frases textos
permet una enorme creativitat i originalitat gran riquesa literària
- el signe lingüístic té tres elements significat idea associada a un significant
significant conjunt fonemes que llegim o sentim
referent realitat a la qual fa referència el signe lingüístic

2.2.- Llenguatge, pensament i realitat

- quan aprenem una llengua hem d’aprendre a reconèixer i pronunciar els fonemes (significant)
Construir i associar una idea (significat) al significant
- per a construir un concepte hem d’abstreure de la realitat els punts en comú i prescindir de les diferències
superficials abstracció reduïm, classifiquem la multiplicitat de percepcions que ens envolten en
conceptes universals que permeten comprendre la realitat

“ARBRE”
 9

Per exemple, fem abstracció del concepte arbre si, en observar molts arbres, realitzem l’operació mental de no
tenir en compte (abstreure, eliminar) les diferents tonalitats de colors que hi hem detectat, les diferents grandàries
que hi hem observat, les vàries formes de fulles que hi hem trobat, les tipologies de fruites que hi hem vist, etc.
Aquesta abstracció és imprescindible per a conèixer què és un arbre, és a dir, per a saber quins són els elements
comuns a tots els arbres del món i què és allò que distingeix els arbres de la resta de les coses del món. D’aquesta
manera sorgeixen els conceptes empírics.

Activitat 4

És correcta l'afirmació següent? «L'abstracció és el procés mental mitjançant el qual eliminem els aspectes
particulars o circumstancials d'una determinada varietat d'objectes per quedar-nos amb el que és essencial i comú a
aquesta varietat d'objectes».

Sí
No

Activitat 5

És correcta l'afirmació següent? «Sense l'abstracció, només tindríem coneixement de casos particulars i no
podríem aspirar a un coneixement de més abast i amb pretensió d'objectivitat».

Sí
No
____________________________________________________________________________________________

- amb els conceptes donem la matèria primera al pensament

Conceptes i imatges mentals ens permeten pensar, recordar, imaginar...
- la relació entre pensament, llenguatge i realitat és innegable àmbit lingüístic significant
Àmbit del pensament significat
Àmbit de la realitat referent
- és una relació que suscita molts interrogants és possible el pensament sense llenguatge?
Què és anterior, el llenguatge o el pensament?
Una llengua determina la manera de pensar?
Una llengua condiciona com entenem la realitat?

“Que un llenguatge és en certa manera una teoria o una visió de les coses es fa prou palès en tots els refranys, en
totes les dites i frases fetes que utilitzem ja com a “blocs semàntics” i que varien sensiblement d’una llengua a
una altra, d’un país a l’altre. Es tracta d’expressions que comporten ja una certa concepció del món – més o menys
pragmàtica o irònica, més o menys assenyada o agosarada – de manera que podríem dir, sense exagerar massa,
que n’hi ha prou amb aprendre’n la llengua per adquirir quelcom de l’”esprit” francès, de l’”humour” anglès o del
seny català… D’aquí també que tota traducció no pugui ser gaire més que una aproximació a l’original. És clar
que podem traduir al castellà “ploramiques”, ”primmirat”, o “somiatruites” per “quejica”, “meticuloso” o
“fantasioso”, però de seguida veiem que en aquesta “versió” d’una llengua a l’altra se’ns han vessat molts matisos
pel camí. Avui mateix, quan venia cap aquí, el taxista que em duia, indignat perquè el tràfic era atapeït i anava
molt lent, m’ha dit literalment: “esa colla de perezosos ya se afañan más ya, a la hora de plegar”. “Colla”, “plegar”
i “afanyar”… mots pels quals no hi ha una correspondència estricta en castellà. (…)”
Xavier RUBERT DE VENTÓS. Per què filosofia?, 1983.
 10

- teoria innatista de Noam Chomsky (1928)

Tenim una predisposició innata pel llenguatge
Tots els éssers humans en condicions normals poden aprendre una llengua
Tenim mecanisme mentals per crear oracions correctes una mena de gramàtica interioritzada
Tenim mecanismes mentals per saber si una oració és gramaticalment correcta sense haver-la
sentit mai abans
Rep crítiques dels qui no accepten cap tipus d’innatisme en l’ésser humà
El llenguatge és una adquisició cultural fruit de
l’aprenentatge

2.3.- Tipus de proposicions

- no totes les oracions d’una llengua són proposicions
p.ex. “creus que demà passarà el tren?” oració interrogativa
“tan de bo pogués quedar-me amb tu” oració desiderativa no són proposicions
“cal respectar el silenci dels veïns” oració exhortativa
- una proposició sempre és una oració declarativa que afirma o nega alguna cosa
- dos tipus p. empíriques afirmen o neguen alguna cosa sobre el món
Tenen un contingut empíric contrastable amb l’experiència
p. formals no tenen contingut empíric
no diuen res sobre el món
estableixen relacions entre símbols

3.- ELS LÍMITS DEL CONEIXEMENT

- el nivell dels nostres coneixements augmenta constantment però, fins quan?
Hi ha un límit pel saber teòric?
Fins a quin punt podem estar segurs d’aquests
coneixements
- Davant d’aquestes qüestions pot aparèixer el dubte de si existeix un coneixement vàlid i segur
- la història de la filosofia ens presenta diverses respostes

3.1.- La possibilitat de coneixement

- dogmatisme és possible adquirir coneixements segurs i universals i tenir-ne certesa absoluta
És possible progressar en l’adquisició de coneixements sempre
És l’actitud més optimista de la filosofia
Descartes amb un bon mètode, la raó pot conèixer-ho tot de manera vàlida i universal
- escepticisme posició oposada al dogmatisme
Moderat dubta que sigui possible un coneixement ferm i segur
Radical nega “ “ “ “ “ “
És una pretensió que no podem abastar
Pirró d’Elis el que creiem de la realitat ho obtenim a partir de sensacions com que
són canviants, no ens ofereixen un coneixement segur i ferm
- criticisme posició intermèdia Kant
El coneixement és possible contra l’escepticisme
El coneixement no és definitiu contra el dogmatisme
S’ha de revisar i criticar per tal de detectar-hi errors
El coneixement és una suma de sensacions i estructures mentals
d’experiència i raó
té límits tot allò que va més enllà de la informació dels sentits no es pot conèixer
 11

- relativisme nega l’existència d’una veritat absoluta, vàlida sempre i per ella mateixa
No podem pretendre un coneixement objectiu i universal
Només hi ha opinions particulars i vàlides en determinats contextos
Allò que és veritat en un lloc i una època potser no ho serà en un altre lloc i una altra època
Sofistes Protàgores: “L’home és la mesura de totes les coses”
Com a individu relativisme
Com a gènere humà antropocentrisme
- perspectivisme molt semblant al relativisme diferència no nega que existeixi la veritat absoluta
Cada subjecte o col·lectiu coneix des d’un punt de vita particular
“ “ “ té un coneixement parcial de la realitat no necessàriament fals
Totes les perspectives són vertaderes però no completes
Si les poguéssim unir veritat absoluta
Ortega y Gasset: “Jo sóc jo i les meves circumstàncies”

Activitat 6
Classifica aquests pensadors segons la posició epistemològica que representen:
Dogmatisme: podem tenir un coneixement segur i universal.
Perspectivisme: cada subjecte coneix les coses des d'un punt de vista particular, té una visió
parcial de la realitat.
Escepticisme: no podem tenir un coneixement ferm i segur.
Criticisme: el coneixement és possible però no és inqüestionable ni definitiu, ha de ser
revisat i criticat contínuament.
Relativisme: no hi ha una veritat absoluta.

Els sofistes
Descartes
Pirró
Kant
Ortega y Gasset

Activitat 7
Relaciona cada actitud amb una frase:
Perspectivisme El coneixement és possible, però cal revisar-lo constantment, ja que mai no el
Escepticisme podem donar per definitiu.
Relativisme Les creences que es tenien sobre el sentit de l'existència a l'edat mitjana no són
Dogmatisme menys vertaderes que les que tenim avui a Occident.
Criticisme L'acumulació dels coneixements humans assoleix veritats irrefutables.
Tot coneixement pot ser posat raonablement en dubte.
La veritat sobre un assumpte és el conjunt de les opinions raonades i justificades
que hi ha sobre aquest assumpte.
 12

Activitat 8
Llegeix l'afirmació següent i, a continuació, relaciona cada tipus de veritat amb la seva definició: «No existeix cap
veritat absoluta. Les veritats són sempre relatives ja que, o bé són objectives i, per tant, parcials; o bé es refereixen
al conjunt de la realitat, i en aquest cas són subjectives (és a dir, relatives a qui les coneix i les formula)».
Veritat objectiva Coneixement d'alguns aspectes de la realitat, però no del seu conjunt.
Veritat parcial Acceptable per a qualsevol subjecte racional.
Veritats relatives Els coneixements són només opinions vàlides en un context determinat.
Veritat absoluta Coneixement segur i universal sobre algun aspecte de la realitat.

Activitat 9
Comentari de text

LA VERITAT DE LA LLETRA ESCRITA

«La necessitat de veritat és la més sagrada de totes. Tanmateix, mai no se’n parla. Quan es percep la quantitat i
l’enormitat de falsedats materials exposades sense vergonya fins i tot en els llibres dels autors més prestigiosos,
fa por llegir. Perquè es llegeix com es beuria l’aigua d’un pou dubtós.
Homes que treballen vuit hores diàries fan el gran esforç de llegir a la nit per instruir-se. Com que no poden anar
a les grans biblioteques a verificar allò que han llegit, creuen tot el que apareix als llibres. No hi ha dret que se’ls
doni per menjar una cosa falsa. Quin sentit té al·legar que els autors van de bona fe? Ells no fan vuit hores de
treball físic. La societat els alimenta perquè disposin de temps lliure i es prenguin la molèstia d’evitar l’error. Un
guardaagulles culpable d’un descarrilament que al·legués bona fe no seria precisament ben vist.
Amb més raó resulta vergonyós que es toleri l’existència de diaris dels quals tothom sap que cap col·laborador
no podria romandre al càrrec si de tant en tant no acceptés alterar conscientment la veritat.
El públic recela dels diaris, però aquesta desconfiança no el protegeix. Com que sap que un diari conté veritats i
mentides, reparteix les notícies entre les dues rúbriques, però a l’atzar, segons les seves preferències. D’aquesta
manera segueix exposat a l’error. Tothom sap que quan el periodisme es confon amb l’organització de la
mentida constitueix un crim. Però es considera un delicte imposable».
Weil, S., Echar raíces.

A.- Comprensió del text

1.- Explica el significat que tenen en el text les paraules o expressions següents: verificar, bona fe, rúbriques,
delicte imposable, falsedats materials, instruir-se, recelar.
Desconfiar d'algú o alguna cosa.
Veritat subjectiva Delicte que consisteix a alterar la veritat d'un document.
Falsedats materials Títol o epígraf d'un escrit. En el cas del text es refereix a triar entre
Recelar un epígraf vertader o un altre de fals.
Delicte imposable Adquirir coneixements en algun tema.
Verificar Comprovar si una cosa és vertadera o autèntica.
Bona fe Actuar de manera honesta moguts pel principi de rectitud i el
Rúbriques convenciment que el que es diu és cert.
Instruir-se Estat mental o sentiment del subjecte que coneix i no d'allò que
coneix.
Acció que va contra la llei i que ha de ser gravada amb una pena.
 13

2.- Quin altre títol posaries al text?

3.- Com s'explica aquesta comparació que utilitza l'autor del text: «es llegeix com es beuria l'aigua d'un pou
dubtós»? Marca la resposta correcta:

El lector sap de cert que el que llegeix no és veritat.

El lector té la certesa que el que llegeix és veritat.
El lector desconfia del que llegeix perquè no pot estar completament segur de si és veritat o no.

B.- Anàlisi del text

4.- El text comença amb una afirmació contundent. Explica quin és i justifica si estàs o no d'acord.
5.- Què ens vol dir amb «no hi ha dret al fet que se'ls doni menjar una cosa falsa»? Marca la resposta correcta:

Que és imperdonable que un autor enganyi el lector, que no es documenti adequadament per tal de no cometre errors.
Que és normal que un autor enganyi sense voler el lector; no sempre es pot documentar adequadament per tal de no cometre errors.
Que és impossible que un autor tingui la certesa del que escriu; l'única solució és donar-ho com a vàlid per no confondre el lector.

6.- A quina part del text indica l'autora que el que es llegeix a la premsa no sempre és fiable?

A l'últim paràgraf: «El públic recela dels diaris, però aquesta desconfiança no el protegeix».
Quan diu «[...] resulta vergonyós que es toleri l'existència de diaris [...]».
Al primer paràgraf: «La necessitat de veritat és la més sagrada de totes».

7.- Creus que realment som tan vulnerables a la falsedat i la mentida dels textos escrits?
8.- El text compara el guardaagulles amb el periodista. Assenyala les afirmacions que parlin d'aquesta comparació:

Tant el periodista com el guardaagulles poden recórrer a la bona fe quan cometen errors.
Ni el periodista ni el guardaagulles han de recórrer a la bona fe quan cometen errors perquè és la seva
responsabilitat no cometre'ls, ja que per a això se'ls paga.
La societat no entendria que després d'un accident el guardaagulles al·legués que ho va fer de bona fe.
Tampoc no ho entendria en el cas del periodista.
La feina del periodista consisteix a escriure sense cometre errors que perjudiquin el lector, de la mateixa
manera que el guardaagulles treballa per no cometre errors que provoquin accidents.
El periodista no ha de recórrer a la bona fe quan comet errors en els seus escrits. Tampoc el guardaagulles
quan comet errors a la feina.

C.- Relació
9.- A més del text escrit (llibres i premsa), en l'actualitat existeixen altres fonts d'informació (mitjans de comunicació
com la ràdio i la televisió, internet, etc.). Creus que són més o menys fiables que les fonts tradicionals? Per què?
Com combats tu la possibilitat d'error?

D.- Valoració crítica

10.- De quina manera et sembla que podem intentar destriar en allò que llegim entre el que és cert i el que no ho és?
Podem assegurar-nos de no caure en l'error o evitar la manipulació informativa? Justifica la resposta.
 14

http://www.xtec.cat/~lvallmaj/palau/kantepis.htm
 15

https://es.slideshare.net/fidel.san/el-cervell