Tirant lo Blanc: Episodis amorosos

INTRO
-Un comte, Guillem de Varoix, que era cavaller va decidir abandonar les armes i pelegrinar
deixant la seva famlia. Va fer crrer la veu de la seva mort pequ volia retirar-se del mn i fer
vida d'ermit. El rei moro de la Gran Canaria volia invair Anglaterra. Aix que l'ermit va agafar
les armes de nou per lluitar. I grcies a les seves tctiques la batalla va canviar i els morors van
retrocedir a l'illa. Ell va tornar a ser ermit
-El rei d'Anglaterra anuncia el seu casament amb una filla del rei de Frana. Un jove de Gran
Betranya va anar a la celebraci per formar part de l'ardde de cavalleria. De cam a Londres es
va extraviar i el va recollir l'ermit. El va instruir ensenyant-li fins hi tot la moralitat de les armes i
li va dir que vingus a explicar-li tot el que feia amb les armes quan sigus cavaller.
-Li fa la vista promesa amb els seus companys i l'expliquen totes les aventures (Doaafebus s
qui li expica tot). El que no vol dir s que ha sigut nomenat el millor cavaller Tirant
-Estava en la cort del duc de Bretanya quan venen uns francesos i necessiten ajuda. Tirant
decideix anar a ajudar amb l'infant Felip, fill del rei de Frana, persona ignorant i grossera.
Desprs d'un viatge i de batalles, el rei de Siclia i la seva filla, Ricomana, els van refre a a cort i
Felip s'enamor d'ella. Com sabia com era, el volia posar a prova. Tirant s'env per qestions
de guerra. Amb enginy va aconseguir lliberar molts cristians. Torna i Felip i Ricomana es casen.
L'imperi grec necesita ajuda, llavors l'emperador de Constantinoble demana al rei de sicia
l'ajuda de Tirant lo blanc. Hi ha un infidel i a ms, l'hereu a mort, tothom de dol...
Captol 117
Tirant arriba a Constantinoble. L'Emperador (de l'imperi grec) el presenta a l'emperadriu que
est de dol i s'havia tancat en una cambra fosca per la mort del seu fill a mans dels turcs en un
combat. Hi havia tamb la infanta Carmesina, la Viuda negre, donzelles. Totes de dol,
lemperatriu amb vel i un rosari. Tirant obre les finestres i deixa entrar la llum. Tirant en veure
l'Emperadriu trista per la mort del seu fill, i perqu t por de caure presonera dels turcs, li diu
unes paraules per consolar-la per la prdua del seu fill (cavaller) i l'hi aconsella deixar d'estar
trista i abandonar el seu dol per la mort del seu fill en el combat. Perqu ara est amb du
millor i que posi bona cara al poble perqu estigui alegre i es barallin amb ms fora.
L'emperador, veient el bon consell del cap de la cavalleria, decideix que tant homes com dones
deixin el dol.
Captol 118
Mentre l'emperador diu unes paraules a Tirant, ell est observant a Carmesina la filla de
l'emperador (senamora pels seus pits). Al cap d'una estona l'emperador se la emporta de la
cambra on estan. I Tirant amb lemperatriu parlen deparelles denamorats amb dificultats. Tirant
es troba a Ricard (el va conixer a la batalla) i li diu (per Carmesina) que mai hagus pensat
que hi hagus coses tan boniques aqu.
Diafebus cos de Tirant, en veure tirant molt trist a la posada i que no volia baixar a dinar, li
pregunta quin mal t, Tirant li contesta que no ho pot saber i es posa a plorar i sanglotar, sho
diu finalmente i Diafebus ho veu i sadona de que el mal que t era que estava enamorat i
comena a burlar-se de tots els que estimen i cauen en aquest parany (i no demostren el seu
amor.)

Captol 119
Diafebus aconsella a Tirant que no manifesti el seu mal damor (aix s de savis). Dinen, per
Tirant no menja res. Diafebus amb un cavaller van a veure a les dames i l'emperador els crida.
Li expliquen que Tirant est indisposat i que es troba malament. Llavors crida a uns metges i
quan l'examinen diuren que es troba perfectament. L'emperador fa portar unes actes amb tots
els ltims events. En aquests es demostra que Tirant s el millor cavaller de tots.s qu Diafebus
conta a Carmesina lamor del capit i li diu que no han vingut per altra cosa que per ella. A ella
l'amor la empeny per la vergonya la frena. El sbdit torna a ell (que l'esperava impacientment)
, consola amb les paraules i labraada de Carmesina al seu cap. La infanta entra a la seva
cambra i li explica el cas de Tirant i de que l'estima ms que als altres candidats que li han
presentat, a una donzella de la seva confiana. Aquesta dona era la filla del duc de Macednia,
Estefania. Tamb apareix la dida de Carmesina, la Viuda Reposada. Tirant es disculpa davant
del emperador i li diu que la seva indisposici es deguda a mals de mar i no al defalliment
amors. El captol amb el desconcert de Diafebus que no compren la tristor de Tirant quan
hauria destar content per haver vist a missa a la infanta. A ms, ella l'estava mirant com estava
a la primera fila de genolls, per aix l'havia fet portar un coix i a la vegada ell estava embobat
contemplant la seva bellesa.

Diafebus aconsella a Tirant que sigui savi i no manifesti el seu amor.

Desprs de dinar (tot hi no menjar res) Tirant sen va i Diafebus per
disculpar-lo li diu a lemperador que es troba indisposat. Aquest per
comprovar la seva salut mana a metges examinar-lo, per el troben
perfectament. Diafebus ensenya a lemperador uns documents que proven
que Tirant s el millor de tots els cavallers i seguidament li explica a
Carmesina els sentiments de Tirant. Ella sent el mateix, per la vergonya la
frena. Quan Diafebus torna amb Tirant li explica tot el succet i li dna una
abraa (per petici de Carmesina) llavors ell recupera la salut. Mentrestant,
la infanta havia anat a explicar a lEstefania (una donzella de confiana) el
seu amor.
Tirant davant lemperador es disculpa per la seva indisposici i latribueix al
viatge per la mar. Durant la missa, tant Tirant com Carmesina estaven
admirant mtuament la seva bellesa. Quan Tirant torna a la posada, torna a
estar trist i Diafebus li diu que no ho comprn, hauria destar feli.

Captol 120
Tirant est molt trist perqu estima a una dona per aquesta li correspon. Ell mai a perdut una
batalla per lamor per aquesta donzella lha llenat a terra i lha fet perdre. Pensa que els que
estimen com es degut sempre tenen mala sort.
No sap si ser estimat i creu que no ho ser

Captol 121
Diafebus no deixa seguir a Tirant i li aconsella que no aconseguir res en un dia que per
aconseguir lamor de Carmesina necessitar enginy i esfor. Li diu que no pot dir el primer dia

que est enamorat de Carmesina perqu embrutar el seu nom i la seva categoria, i ha de
callar, no explicar-ho a ning i utilitzar el seny. Tirant mana a Diafebus que li ports un llibre a
linfanta, un dels millors llibres de lpoca on explica histries especials. Sel dona a un patge
jove pq sel doni a carmesina
Diafebus e stroba a 'emperador i li transmet un misatge de Tirant: no sap com servir i li suplica
llicncia per anar a veure el camp de moros i quan li van oferir el llibre, es queda sorprs, creu
que un llibre tan bonic noms pot ser per a una donzella reial i li dona a Carmesina. Ella es
posa molt contenta. Ella li proposa a lemperador que anessin a buscar a Tirant i als musics i
fessin festa, que est cansada del dol i laflicci.
Tirant va anar a la festa i li va demanar a lemperador si podia ballar amb linfanta. Van ballar i
Tirant va tornar molt content a la posada.
Lendem va fer un convit per Tirant amb tota la cort. I desprs dels balls, el va convidar a una
visita a cavall per tot el poble.
Lemperador va fer que Tirant sops al castell i Tirant li va dir que li semblava molt injust que es
tracts dinfanta a la seva filla quan seria la seva successora. Li va proposar el canvi a princesa
i ell va acceptar. La va convidar al consell, ella normalment no hi anava, per ara volia veure a
Tirant i aix tamb podria ajudar-li per aprendre a governar: preparatius per la guerra amb els
turcs, un cavaller no vol estar sota les ordes de Tirant, el cunyat de l'emerador, el duc de
macednia es creu responsable de la traici i mor de l'hereu. Trirant ha de marxar a xipre i
abans la princesa vol que li expliqui la seva tristesa.
-altra filla (muller rei dhongria)

El segle XV que est comprs entre l'edat mitjana i el renaixement va ser nomenat segle
d'or de la lliteratura catalana
tot i que representa l'esperit cavalleresc medieval, narra les histories de forma
versemblant. Els herois son persones reals, els espais sn concrets(Anglaterra,
Portugal)amb una identificaci geogrfica. Tot aix fa que sigui ms moderna i presenti
elements propis del renaixement.
-TIRANT LO BLANC: Era un cavaller valentssim en les armes, liberal, anims, savi, i
destre en totes les coses.
-CARMESINA: Era una dama molt bella, amb una cara anglica. Tenia el cabell que
resplandia com si fossin madeixes d'or; les celles que semblaven fetes amb pinzell; els
seus ulls que relluencom pedres precioses, i el seu nas prim i afilat, ni massa gran ni
massa petit, d'extrema blancor de lliris i roses mesclades; llavis vermells com el coral,
dents molt blanques, menudes i espesses, que semblaven de cristall; per les seves mans
d'extrema blancor; pels dits llargs i prims, i les ungles acanonades i encarnades.
EMPERADOR: el seu comportament no canvia durant tota lhistria. T mentalitat de
noble i pensa que tot es pot conseguir amb dineres. s lEmperador de limperi Grec i s
anomena Federic.
EMPERADRIU: no apareix molt durant lobra, es pot dir que s complexa ja que est
enamorada de dues persones a la vegada. Es lherva de la seva filla Carmesina.
ESTEFANIA: Es un personatge red perque sofreix molts cambits durant lhitria. T molts
canvis de dhumor. Sap el que vol i no sho pensa dues vegades, s molt llesta i s un
cirada.
DIAFEBUS: senamora de Estefania. T esperit de lluitador, li agrada anar al seu aire.
Passa a ser Gran Conestable i Duc

VIUDA REPOSADA: al principi es porta molt b amb tot el mon per despres vol fer-li la
vida imposible a Tirant, per a que senamori della. (Es una falsa)
modernitat de l'obra:
Tirant lo Blanc s una novella de cavallers i en aquest sentit podria semblar una novella
amb aire medieval. T per altres carcterstiques que la fan una novella moderna i
permanent. Per una banda Martorell ha estat capa de fer viure de veritat els seus
personatges i ha dibuixat la vida que es vivia al segle XV.
Per altra banda utilitza dos elements fonamentals sobre els cuals construeix aquesta
imatge de la vida: sn l'humor i l'erotisme. Utilitza un humor atrevit i ple de picardia ja que
moltes vegadesels persontatges es mouen amb un comportament adecuat per poc
convencional. Finalment cal dir tamb que la modernitat tamb es reflecteix amb la varietat
del llenguatge: Un llenguatge viu, ple de refranys en les escenes pivades conviu amb
retrics parlments i discusos.
Per tots aquests motius Tirnt lo Blanc s una novella que encara t vigencia pel que fa als
sentiments .... I explica que va tenir desde el primer moment. s per tant una novella de
multiples interpretacions: cortesana, humoristica, militar i cavalleresca.

Captol 126
La princesa fa cridar a Tirant desprs de dinar per parlar i ballar. Tirant va fer buscar el mirall
ms bonic possible. Quan Tirant ho sap, es dirigeix al palau. Ballen molta estona davant
lemperador fins que sen va a la seva habitaci i ells sen van a parlar. Carmesina li diu que veu
com ho est passant malament i que sho expliqui, ell no vol explicar-ho, no vol que ho spiga.
La princesa li diu que pel que ms estima en el mn sho expliqui i ell li contesta que si arriba
aquest secret al seu pare el matar i no ho diu morir de tristesa i dolor. Ella jura que no ho dir
a ning. Tirant confessa que estima a una persona.
Captol 127
La princesa va insistir en preguntar-li a Tirant qui era la dona a la que ell estimava tant i ell en
lloc de dir alguna cosa va treure de la seva mniga un mirall, li va donar i li va dir que la imatge
que hi veis all li podia donar la vida o la mort.
La princesa va agafar rpidament el mirall pensant que hi trobaria alguna dona pintada, per al
veures reflectida no es creia que alg pogus demanar lamor duna dama sense dir cap
paraula.
Van venir la Viuda Reposada i Estefania i al trobar-se a la princesa tant contenta li van
preguntar que don havia tret aquell mirall tan bonic i Carmesina els va explicar la situaci que
acabava de passar al Tirant. Estefania sho va prendre b per pel que fa a la Viuda tot el
contrari, aquesta sho va prendre tan malament que va dir-li a la princesa que ella no en sabia
res de la vida i que no podia anar-sen amb Tirant perqu no estaria b, seria un deshonor per
ella i la seva famlia i la gent en parlaria molt malament.
Al acabar la princesa sen va anar al seu compartiment molt esverada i plorant per les paraules
de la Viuda i Estefania la va seguir per consolar-la La princesa li diu que est sotmesa als pares
i que te por del que la viuda faria si l'einxampa fent coses deshonestes i que s'ho diria a tothom.
Li va dir que no havia dangoixar-se ni fer-li cap cas a la Viuda dient-li la seva opini i explicantli que hi ha tres menes damor i tres punts important que gaireb ning sap: virtuaosa (home
molt virtus i favorit), viciosa (la dona l'estima pel seu plaer i s el millor segons l'amiga) i

profitosa (dona de la que es pugui treure profit). Li explica que totes les dones tenen els
seguents pecats: luxuria codicia i sn goloses. Desprs parla de la castedat i va parlar d'una
histria d'adulteri.
Lendem Tirant li va dir a Diafebus que ans al palau i parls amb la princesa per veure la
seva opini sobre lescena del mirall. Va anar i va poder comprovar que la princesa estava molt
contenta, desprs van fer una mica de broma i seguidament Diafebus va anar a explicar-li a
Tirant la conversa.
Per la nit Tirant(natural de Bretanya) i Diafebus van anar al palau per a veure les seves dames
per Tirant va sentir que Carmesina no estava del bon humor de sempre, li va preguntar i ella li
va contestar: La meva conducta no s bona.
-Tirat se'n va i la princesa se sent malament, per por a que faci una bestiesa demana a
Estefania que l'aturi i la princesa li demana eprd per les seves dures paraules i li deixa besar
els seus ulls i cabells
-Ve un home informant de que la guerra va malament (comanda el duc de macednia). Tirant t
la idea de demanar voluntirs. L'emperador, perqu la seva filla estigui segura la vol enviar a
Hongria. Aquesta degut al seu amor aconsegueix quedar-s'hi, per Tirant es veu obligat a anar
a la batalla.
-Guanyen i un enemic demana que lliberin un prsonar familiar(cunyat) i demana una treva de 6
mesos. El duc covard, est a favor de la treva per Tirant creu que s una bona oportunitat per
derrotar a l'enemic. Acaba guanyant l'idea de Tirant.
-Diafebus marxa a Constantinoble amb presoners i parla amb Carmesia. Aquesta li explica el
seu amor per Tirant. Sota el seu comandament marxen a la guerra. Tirant s'ha vist obligat a
quedar-s'hi en un castell el fill del senyor del qual ser amic seru, Hipolit. Tirant consegueix
aillar als turcs amb un vaixell i per tant consegueixen dividir l'exercit enemic i guanyen els
cristians. Per el duc de Macednia transms un missatge fals a constantinoble dient que tirant
ha fugit covardement i que els grecs han sigut derrotats. Finalment la notcia de la vistria
arriba i Tirant ha de guanyar-se la credulitat de tothom.
-Desarmament de l'exercit enemic, ja que l'ambaixador Abdal la Salom demana concrdia.
Diafebus arriba a Constantinobe i desmenteix la covardia de Tirant. Diafebus i Estefania es
prometen.

Captol 146
Diafebus va anar a la cambra de la princesa per la primera en trobar-se va ser Estefania. Li va
dir que li estaria molt agrat si volgus fer-lo digne de ser el seu servidor ms proper dient-li que
lamava per sobre de tot, per que si daltra banda li nega ella haur perdut la gentilesa i la
condemnaran a lexili. (la dama que no compleixi amar a qui li ama, ser condemnada) Quan
va acabar ella li va dir amb una cara molt afable que dos contraris no poden estar junts i que la
pregunta que ell li fa parla molt malament dell mateix innecessriament. Segueix dient-li que no
es desesperi pel seu poc amor que lestima ms del que demostra i ell en pensa.
De cop i volta entra el cambrer de lemperador i li diu a Diafebus que lemperador el demanava i
li demana a Estefania que lesperi all. (agafi els diners dels presoners, ha de partir, diafebus
intenta no anar dient que no sap comptar, per no ho aconsegueix)
Desprs de parlar amb lemperador va tornar a la cambra i la va trobar plorant (perqu
DIafebus haavia de partir) i ell va comenar a consolar-la per va entrar la princesa i Diafebus
no va deixar que sen ans. Plaerdemavida va dir-li a la princesa que les mans de Diafebus no
shavien avorrit gaire ja que estava amb la cosa que ms amava.
Plaerdemavida confessa a qui estima, a Hiplit (patge de Tirant, per lestimaria ms si fos
cavaller). Diafebus li diu que en la primera batalla que faci el faran cavaller.

Carmesina parla del que sent per Tirant (li vol portar or amagat, va dir al seu pare que li dons
el ttol de comte pq la viuda lhavia dit que li dones els seus titols. A ms, li servira dexcusa per
dir li que almenys estima a un home que t un ttol...). Diafebus li contesta agrait en nom de
tirant i li besa mans i peus. Estefania diu el que sent per Diafebus (si alguna cosa impedia el
casament era la vegonya, i la infamia al seu honor), que sen va a escriure una nota
(l'Estefania). Mentrestant Diafebus vol besar le smans de la princesa com si fos Tirant, agraint-li
el seu amor i tamb suplica a la princesa que li deixi besar a Estefania, aquesta noo ho permet.
Diafebus s'enfada amb la princesa i li diu que ell ha sigut prcticament el seu esclau, fent-li
sempre cas i que no compti ms amb elll ni per parlar amb TIrant ni per donar-li l'or.
L'emperador entra i li diu que si ja est tot preparat, aquest li diu que s. La princesa demana a
Estefania que parli amb Diafebus. La companya de la princesa, Plaerdemavida conven a la
princesa perqu parli amb Diafebus si de deb ho vol solucionar i que no s'enfadi amb ella ms
Diafebus aconsegueix besar-li la m a Carmesina i desprs la boca a Estefania, que deixa que
ell li toqui els pits i trobi la nota.
Captol 147
A la nota Estefania de macednia (filla del duc de macedonia, Robert i fillastra del covard i
traidor) li deia a Diafebus : us prenc com a marit i senyor i us dono el meu cos generosament
sense frau ni engany a ms a ms de dir-li que li dna diners, joies i roba i que si ella ans en
contra daix se li acusaria de falsa i mentidera, ja que firma amb el seu nom i la seva sang. Es
casen secretament.
-Els Turcs estan afeblits, llavors el rei d'EGIPTE vol reptar i combatre amb Tirant, i si perd el
matarien a traici. Un servent, antic rppresoner cristi (Ciprs de Patern) s'assabenta i
decideix pasar al bndol dels grecs, informar i actuar com espia
-Tirant no li fa cas i accepta el repte. El duc de macednia vol que Tirant deixi de ser el cap i
aquest est disposat, pero el consell no ho accepta i condemen el duc
-Arriba a Constantinoble un exercit trams per l'infant Felip, que s'ha convertit en el rei de
Silcia. L'emperador els acompanya al camp de batalla. Carmesina orgaitza dones militars. A la
batalla el duc fereix a traici a Tirant, per desprs mor a mans del rei d'Africa. Grcies a Tirant,
els cristians guanyen.
-TIrant es desplaa al castell on es troba Carmesina durant la seva estada al front. L'emperador
agrait vol donar-li un comtat, per Tirant renncia, dient que vol servir l'imperi i li diu que s'ho
doni a Diafebus
Captol 162
Esan celebrant el nombrament de Diafebus. La princesa li pregutna a Tirant que l'amoina
Estefania i el conestable Diafebus ,cos de Tirant, estan disposats a ajudar al capit Tirant en el
seu mal damors, perqu al dia segent la princesa sanir amb lemperador a la ciutat (idea de
Tirant). Ella li diu que pot fer-se la malalta. Llavors decideixen (Tirant i Estefania) fer un
trobament en la cambra de la princesa. Per sense que ells s'adonessin una donzella,
anomenada Plaerdemavida, que es va fer la dormida perqu sospitava que passava alguna
cosa, ho va veure tot i al dia segent ho explica tot el que havia passat a la princesa i a
lEstefana com si es tracts d'un somni.
Captol 163
En aquest captol la donzella Plaerdemavida, relata tot el que va passar a l'habitaci de la
princesa: els jocs amorosos que t Tirant i la princesa, l'acte sexual d'Estefania i Diafebus. Ella
va aliviar el seu desig sexuaa m Hipolit rentant-se. La princesa no va voler perdre encara la

virginitat.
Desprs de la missa l'emperador i la princesa sen van anar. A l'hora d'acomiadar-se Tirant de
la princesa es cau del cavall, ell posa l'excusa que el cavall tenia mal.
-Tirant victria contra els Trucs, per est ferit i necessita descansar, per tant, no pot anar a
combatre en una altra batalla on volen que vagi. Abdal la Salom, l'ambaixador del sold vol
treva i amb el casament de la princesa mb el sold deixar les hostilitats. Aix s'ha de debatre.
Captol 189
Estan celebrant les festes que l'emperador vfa per amor dels ambaixadors del sold
Tirant entra a l'habitaci de la princesa, sense el seu perms. La princesa li demana que sen
vagi i comencen a tenir jocs amorosos. Quan de sobte arriba a la cambra de
Carmesina,lemperadriu i desprs lemperador, per Tirant no es descobert, la princesa li ajuda
a amagar-se, li van llanar roba damunt i la princesa va seure amunt. Se'n va anar, per a fora
estava l'emperador, aix que va tornar corrents a la cambra a amagar-se de nou, amb
matalassos a sobre. Van ballar i parlar una estona petita. Ell se'n a la posada i decideix decorar
amb pedres cares la mitja i la sabata amb que ha tocat a la princesa "all"
Lemperador fa festes de vuit dies en les quals un cavaller desconegut, anava llanant per terra
qualsevol rival. Difebus participa en les justen encadenat, coma presoner de l'amor.
Davant de ladmiraci de la concurrncia Tirant es disposa a lluitar amb ell (el desconegut, que
resulta ser britnic). Quan el desconegut se nadona vol retirar-se per lobliguen a lluitar. Quan
passa per davant de Tirant, ala la llana, per tant Tirant no va poder venjar-s va llenar la
llana a terra i va perdre sense haver combatre, perqu. Tot seguit es va descobrir que el
cavaller misteris era Diafebus. ("Va arribar un vaixell tot de negre del qual van baixar quatre
personatges allegrics que es van presentar davant de lemperador: Honor, Castedat,
Esperana i Bellesa.")
-L'emperador no accepta la propsta de l'ambaixador
Captol 214
Plaerdemavida vol que Tirant veli pel seu amor, Hiplit. Li diu que Roma no caur perqu no va
caure en un passat, que quan es tracta de lluitar con t por, en camvi s d'una dona. Tirant veu
que Plaerdemavida vol que tothom spiga que est enamorada. Ve l'emperador i agafa el
capit i parlen de guerra. La viuda vol parlar amb la princesa per enganyar-li dient-li coses
dolentes que segons ella (mentida) ha dit el Tirant
Captol 215
La Viuda Reposada es tanca amb la princesa i comena a aconsellar-la malament respecte de
Tirant. Conta mentires com que Tirant ha vingut a terres bizantines pels tresors. Que no dubtar
de matar a la princesa si ve el cas La princesa comena a plorar. Tamb li diu que els homes
tracten malament a les dones. Li diu que Tirant li a dit en secret que la violar i que Estefania i
pLaerdemavida estan d'acord i que si no es deixa violar la matar i desprs al seu pare per
robar els tresors, s'anir i trobar doncelles ms belles, ja que tamb li diu que creu que la
princessa s "lletja" (mossa d'hostal amb poca vergonya). Tmbe diu que ell o estima a ning,
les vol pel seus bns. Li diu que deixi de creure i veure a les eves amistats i que confii en la
viuda, que no digui res a Tirant i que sense sospites, vagi apartant-se d'ell a poc a poc.
Estefania est prenyada.
-Fa cas a les paraules i s'allunya de Tirant. El capit demana a l'emperador la m de Estefania
per a Diafebus. Plaeremavida provoca un petit incident
Captol 220

Tirant amb una gran depressi i tristesa per lallunyament de la princesa, demana a lemperador
que permets el matrimoni de Diafebus, el seu cos i Estefania, filla del compte de Macednia.
Lemperador a partir daquesta petici li diu a Tirant que aix depn del consentiment de
lemperadriu i marxa. Estefania desapassionada per el comportament portat per lemperador
(sembla que no li imprti el casament d'ella) sen va trista cap a la seva habitaci i plora.
Mentrestant Tirant, la princesa i els altres sen van cap a la cambra de lemperadriu per a que
dons el seu consentiment. Lemperadriu va fer veure el seu consentiment i la seva felicitat
respecte aquest enlla. Per tant, van fer cridar un cardenal i la resta en la gran sala i van fer
avisar a Estefania i a Diafebus. Estefania ignorant del consentiment de la reina seguia en la
seva cambra plorant. La mateixa nit Plaerdemavida va posar cinc gats en la finestra on dormia
la novia. Amb molta cura Plaerdemavida va fer cridar a lemperador per portar-lo a la cambra de
la novia i per a que escolts els crits que segons ella feia Estefania. Una vegada a les portes de
la cambra lemperador riu amb les paraules de Plaerdemavida i li comenta que si no tingus
esposa seria ella. Al veure a lemperadriu Plaerdemavida, li demana corrents que no tardi en
morir-se, explicant-li les paraules esmentades per lemperador feia un moment. (Emperador s
impotent sexualment)
-Es casen i l'emperador els dona el ducat de macednia. Estefania vol fer de mitjancera en els
amors de Tirant i Carmesina, en contra de la Viuda. Plaerdemavida havia sugerit a l'emperador
el matrimoni entre la princesa i Tirant.

Captol 228
LEstefania est parlant amb la princesa i l'adverteix de la Viuda, li diu que no li fagi cas perqu
ella mai li donaria el que es mereix, i li pregunta si voldria que vingus Tirant a la seva cambra
aquesta nit, i aquesta li respn afirmativament amb alegria.
La princesa li diu a Estefania que li digui a Tirant que la deixi de comptar la seva nima i a ms
li explica les seves idees respecte al seu futur. (mantenir content a du, mantenint la fama i
l'honor tat de temps posible)
Estefania explica a Tirant les idees que la princesa li havia dit sobre el seu futur i a aquest no li
agrada el que escolta.
L'emperador li diu a la princesa que busqui els msics per alegrar als cavallers abans de partir
a la batalla, per ella es nega rotundament. La viuda se n'alegra molt
Plaerdemavida entra a la cambra de Tirant i li explica que dem la princesa li toca banyar-se i
se les inventar per ficar-lo al llit amb ella nua i Tirant tot content li agraeix i li diu que mai
l'obligaria a fer alguna cosa a la fora a la princesa, perqu diu que la ama ms que a la seva
prpia nima.
Captol 229
Plaerdemavida insisteix i li diu que ha de fer com a las batalles, ha d'imposar una mica de fora
a la princesa, perqu sin mai tindr aquesta fama i li ha de demostrar el seu valor,ferint-la
quan estigui al llit nua i sen va a dormir.
Pel mat l'emperador avisa a Tirant perqu es prepars que dintre de poc marxarien, per Tirant
es va quedar atnit sense prestar-li atenci a l'emperador, quan va veure a la princesa amb una
camisa blanca mig transparent i sense res sota la camisa, veient-li els pits. Tirant li va explicar
una trola a l'emperador, per aquest es va adonar que estava enamorat de Carmesina, per la
forma com la mirava. Va explicar-li que Tirant hauria de deixar el que ama si volia ser el
senyor de tot i li va dir que Tirant havia guanyat les batalles per la seva virtut, i li dona alguns
consells. L'emperador li diu a la princesa que no es preocupi que si el seu pare no li troba marit,
ell mateix s'encarregar de que el seu marit sigui Tirant, perqu Tirant s el millor marit que
podria tenir.
L'emperador va donar cinquanta mil ducats a la princesa i li va besar la m per ser la noia ms

especial del mn, i a continuaci se'n va anar a missa.

Captol 230
Tirant li va dir a la princesa que li va prometre amor i ara havia de complir la seva promesa i ella
li posa l'excusa de que no hi han testimonis, per Plaerdemavida li diu que una promesa sobre
amor no fa falta que hi hagin testimonis.
L'emperador va a la cambra de la Princesa i li va preguntar si volia a Tirant com a marit i ella
avergonyida li va contestar que quan torni de la batalla ja s veur el que es fa.
Mentrestant Plaerdemavida li diu a Tirant que no es preocupi que aquesta nit li explicaria com
ficar-se a la cambra de la princesa.
Captol 231
Plaerdemavida vol ajudar a Tirnat a entrar a la cambra de la senyora, mentres marlen arriba
l'emperador i emportant-se a Tirant de la cambra de la duquesa parlen de guerra. Desprs
torna la cambra de la duquesa on est Plaerdemavida i aquest el porta a la cambra secreta de
la senyora, en una caixa amb forats que desprs, quan la princesa va entrar (el ball havia
acabat qual l'emperador va veure que Tirant s'havia retirat), va mig obrir-la. La princesa es
despulla i Plaerdemavida comena a besar-la per tot el cos dient en veu alta: la beso per tu
Tirant. La princesa va entrar al bany i va demanar que Plaerdemavida es despulls, aquesta li
va posar la condici que estigus 1 hora amb Tirant al llit, per ell li diu que si ell estigus aqu li
diria que se'n vagi. De cop entra la Viuda i la princesa li demana que es banyi amb ella. Quan
van acabar i les doncelles van anar-se'n al llit, Plaerdemavida va anar a treure a Tirant de la
caixa i el va fer despullar-se i no parava de tremolar ell i per aix ella l'animava. Ell li diu a la
Plaerdemavida: que t vergonya i que prefereix anar-se'n que ella s'enfadi amb ell (ja que no s
conscient del que estan fent). Aix, ella ho consideraria una prova de gran amor, per haver
pogut i no fer-ho.
Captol 232
Plaerdemavida s'enfada i li contesta: li diu que ha perdut l'esperana en ell, li diu que s un
covard. L'amenaa dient-li que dir l'emperador que ha entrat per la fora, perqu faci el favor
d'anar amb la princesa, i li promet que s'hi ho fa, portar la coraona de l'imperi grec.
Captol 233
Tirant respon i insisteix en el tema de la vergonya i ol anar-se'n. Plademadiva es queda una
estona i Tirant no sap com sortir, ja que est tot fosc aix que decideix esperar, la crida i
aquesta es fa la sorda, per finalment acudeix i li diu que aix com a cstig. Ella insisteix en
que no tingui vergonya ni por, que si no no el consideraran el millor. Finalment, Tirant (desprs
d'agrair-li que alg li digui com s realment: les seves faltes) accedeix i li demana que el porti
amb la seva senyora. S'estira al seu costat, ella li diu que no digui res i posa la m d'ell al pit de
la princesa, ell li toca fins arribar avall. La princesa es desperta i li diu a Plerdemavida que no la
deiixa ni dormir. La princesa li deixa tocar, mentre dorm, per no tan abaix (ella es pensa que
qui la toca s ella, per en realitat s ell, que el tapa ella perqu es troba al mig dels dos). Quan
la princesa s'entera, crida i llavors Plaerdemavida li tanca la boca. La princesa es va callar i la
viuda va sentir el primer crit, llavors sabent que si tirant s'acostava amb la princesa mai seria
d'ella, va despertar a les doncelles i a l'emperatriu. Plaerdemavida ho tenia tot pensat i va
ajudar a Tirant a fugir pel terrat, per la corda no arribava a terra aix que va saltar i es va
trencar la cama. L'emperatriu entra i la princesa li diu que els sorolls eren per una rata.
L'emperador convenut que l'enrenou era ms que per una rata va buscar per tota l'habitaci..

Els ducs (que sabien lo de Tirant) van agafar armes i anar a ajudar, quan van saber lo de la rata
van tornar-s'hi.
-Hiplit i un vescomte recaten a Tirant de l'hort, veient que no poden disimular la cama, corren
la veu que un cavall s'ha caigut a sobre d'ell. Tirant no pot anar la batalla. Com la guerra anava
malament, va anr-hi amb la cama malament per ajudar, per els seus familiars el tornen a
Constantinoble. Mentre, Tirant i Carmesina s'intercanvien cartes i Plaerdemavida es la
mitjancera. Comencen els amors entre Hiplit i l'emperadriu.
Captol 248
Desprs descriure la carta Tirant la va donar a Hiplit i li va demanar que li dons a la princesa.
Hiplit li va donar la carta a la princesa Carmesina i en aquell moment es va trobar amb
lemperadriu i van parlar una estona sobre Tirant. Lemperadriu li va contar que patia molt per
Tirant i al mateix temps ella es va adonar que Hiplit sofria per amor. I de seguida lemperadriu
va interrogar a Hiplit sobre qui era la dama que el feria patir tant. Com que Plaudemavida no
deia res, l'emepratriu va soposar que no era ella.
Captol 249
Lemperadriu deman a Hiplit que no tingui vergonya i que li expliqui qui el fa passar tant mal.
Lemperadriu li diu que esta disposada a escoltar-lo, finalment Hiplit li confess que est
enamorat de ella i que s ella qui li fa patir tant. Desprs descoltar aix lemperadriu sen va
anar i no va dir res. Hiplit sen va anar a la seva posada i sen va penedir del que havia dit.
Captol 260
Desprs lemperadriu va anar a la posada a buscar a Hiplit per parlar amb ell perqu estava
disposada a donar-li una resposta, li va fer entendre que ella sentia el mateix i si volien tenir
una relaci les coses es tindrien que fer a la seva manera, que no s'ho digui a ning.
Lemperadriu tamb li va dir a Hiplit que la espers al terrat de la seva cambra perqu
desprs poguessin estar junts.
Desprs de dir aix lemperadriu sen va anar rpidament de la posada on es trobava Hiplit,
quan va arribar al palau sen va anar a la seva cambra i va demanar als criats que la decoressin
molt b perqu el rei la anava a visitar aquella nit per en realitat qui la anava a visitar era
Hiplit. Per desfer-sen dels criats i de les donzelles va dir que es trobava malament per de
seguida les donzelles van anar a buscar als metges i la emperadriu va dir que es trobava tant
malament na no volia que ning la molestes i per fi la van deixar sola a la seva cambra. Ja per
la nit sen va anar cap al terrat i va veure que Hiplit hi havia anat per trobar-se amb ella i tots
junts sen van anar cap a la cambra. (sex)

Captol 261
Contentaci dHiplit.
Captol 262
Van passar la nit junts la parella de trtores. L'Eliseu (doncella) va entrar a la cambra i va veure
a l'emperatriu amb un home al llit dormint, en comptes de cridar, va encarregar-se que ning
l'enxampava (doncelles, metges) per l'emperador va venir i no li va quedar altra que despertar
a l'emperatriu. L'Hiplit (""fill de l'emperatriu"") va tapar-se amb els llanols. L'emperadriu va
obligar Hiplit que es poss en la cambra privada (""en un retret"") fins que ella pogus donar

justa causa del seu mal, de manera que conjuntament amb el rei havien anat els metges. La
reina allega una en somniaci en qu estava amb el seu fill al llit (aquest somni feia que es
sents millor). Quan els metges se'n van anar perqu la reina volia dormir ms, els dos amants
van tornar al llit. La donzella de la reina, Eliseu, es compromet a no dir res a ning, per "odia a
L'Hipplit", per al final accepta servir-lo per no ho fa per ell, sin per sa majestat. Durant una
setmana Hiplit va gaudir de la seva senyora sense sortir de la seva cambra. Abans
d'acomiadar el donzell, la reina li va fer acte de lliurament d'una preciosa joia (collar) com a gest
del seu amori perqu s'enrecordi d'ella mentre el porta.
Captol 263
La donzella Eliseu es sent admirada de les paraules damor dHiplit i li declara la seua
benevolncia.
Li fa una comparaci amb una histria: un home que es mor de fam i de cop veu un castella mb
una vinya i aquest coena a menjar-se-les sense procupar-se si estan madures ni res. El
senyor del castell demana a un home que vigili i l'informi que fa, li explica que menja molt i tot, i
aquest li deixa menjant, perqu veu que les troba bones. Fins que al final, l'home comena
noms a menjar les madures i deixa la pellofa i llavors diu que deixi de menjar. Ho compara
amb Hiplit, perqu ll abans menjava de 4 i de 5 en 5 i ara que noms menja d'una en una,
l'emperatriu vol que se'n vagi.
Eliseu li va agradar tant l'Hiplit que va dir que a partir d'ara el serviria i l'ajudaria en tot el que
pogus, fins hi tot va convnscer a l'emperatriu que es pogus quedar fins que ell volgus. I li
diu que si ella t tans diners, pequ no l'ajuda i aix no ha d'estar amb Tirant servint-lo. Abans
d'anar-se l'HIplit, va demanar a l'emperatriu que cants. L'Eliseu els va fer entrar a la cambra
privada i va agafar les laus de les joies per obrir-les, l'emperatriu ho va impedir fins que no
l'expliques el que volia dir-li. (???)

Captol 264
La Viuda Reposada vol anar a parlar amb Tirant per que ell pogus anar al camp amb lexcusa
de servir-lo. La viuda va parlar amb la princesa i li va dir que Tirant tenia moltes ganes de parlar
amb ella i que ell la podria traicionar (infidelitat i desprs s'aniria i no s'enrecordaria d'ella) amb
el que la princesa respon parleu amb ell i veure si t al cor alguna traci, la Viuda li respon que
no surti de la cambra fins que ella torni. Tirant va a anar a veure a la princesa per el que li va dir
un patge manat per la Viuda Reposada abans darribar a la porta. Tirant es troba amb la Viuda
que li diu que lesperit maligne (emperatriu) sha endut a la princesa. Tirant i la Viuda es van
seure al lloc de les visites i van comenar a parlar.

Captol 265
Tirant li agraeix molt el que li diu i lhi comena a explicar una historia sobre un mercader
navegant pels mars que havia invertit tota la seva fortuna en un barril de jocs de cartes (de
naips), pensant que ho vendria i faria ms diners i una nit un escull de roca va foradar la nau i
va comenar a omplir-se daigua. El mercader va agafar el barril i el va llenar al mar i desprs
es va llenar el ell per poder treurel a terra, cansat de anar a recuperar-lo el va deixar. Nedant
va trobar una caixa a la qual es va agafar o el va portar a terra. El mercader va comenar a
lamentar-se de la prdua del seu barril i que no tenia roba, ell al obrir la caixa es va trobar amb
roba de seda amb or i plata i el fons de la caixa estava cobert de ducats i de joies. Desprs li va
voler donar una cadena com a mostra dels eu amor.

Captol 266
La Viuda li respon si ameu la vostra vida i honor, traieu el peu del llindar tan desventurat i del
pas tan perills on el teniu, us veig embolicat de fang del dolor sense fi per que ning ignora
com us heu fet el mal a la cama, i li comena a parlar sobre el que ell ha de buscar en una
dona. (millor destra en l'amor i honesta que verge,, lleial, sincera, que no sigui socialemtn
soperior...) Tirant li pregunta si Du us dna honor qui s la dama que em faria tan bons
serveis com vs dieu? Amb el que ella li respon que ja nhi ha prou i que ella esst molt ferida...
Captol 267
Tirant declara tot el seu gran amor en la princesa, tancant d'aquesta manera la porta a la
dida,la qual es sentia completament enamorada del capit. Abans el tirant no ho sabia que era
el amor,per ara si que sap que vol dir el amor en veritat desprs de barallar molt fort amb seu
mateix. Li diu que s'enamori d'un altre cavaller i que ell si l'estims no l'enganyaria mai ni la
faria sofrir i que si fos com els altres homes s'aprofitaria de l'amor de la Viuda.
Captol 268
La Viuda contesta: li diu que s'allunyi de la princes que ha comet adulteri i est "liada" amb
Lauseta. Tamb l'acusa d'estar prenyada d'ell i d'haaver-ho intentat ocultar amb prctiques
d'abortament. La Viuda fa com que li ha dit a la princesa que es deixi de tonteries amb el negre
i vagi amb Tirant i li diu a Tirant que no hi ha res a fer.
Paraules de la parella.

Captol 269
Tirant ignorant la seva maldat contesta: diu que t molta pena i dolor pel que l'acaba d'explicar.
Diu que ja que ella n'estima un altre, que es llenar per una torre o al mar, per aix, diu que no
s'ho pot creure, que una dona que estimi una mica el seu honor no pot cometre aquest acte.
En aquest moment va entrar l'emperador i se emport el capit per parlar sobre assumptes de
la guerra. La viuda es diu ues paraules, sabent que Tirant no s'ha cregut les seves mentides
(l'engany que havia comenat ja no t sentit, per far tot el possible per separar-los i
aconseguir via lliure amb Tirant). Desprs amb furia entre on s la princesa i li mostra la cadena
d'or que Tirant li havia donat i li diu que Tirat la vol prendre a la fora per la nit i la portaria a la
seva terra. La princesa, pensant que s'estava burlant de Tirant la viuda, pel to en que parlava
se'n va anar a la seva cambra i pensa en el gran amor que sent per Tirant. Mentrestant, la
Viuda s'asegura que Tirant no digui res del que han parlat i aquest ho jura. Llavors l'emperador
li diu a la Viuda que avisi a l'emperatriu i la princesa pequ vagin a l'hort. La viuda paga un
pintor per fer una careta que representi el lauseta. La princesa passejaba per l'hort i va veure el
Lauseta de deb i va parlar amb ell,la Viuda va avisar a Tirant per enfadar-lo, per ell continua
sense creure-la. La princesa i tirant passegen per l'hort, ja que l'emperador li havia dit a la
princesa que li digui que aviat se'n vagi al camp de batalla.
-Tirant li diu que demostri el seu amor

Captol 271
La princesa li explica a Tirant que li diuen benaventurada en l'amor sense saber la seva
pobresa i el dolor que t. Desprs Tirant i Carmesina s juren amor amb les paraules de preset
i confirmen el seu matrimoni amb un pet. Li diu que l'esperar de la batalla, que sera fidel, que
l'estima...

Captol 272
Tirant es sent feli al saber que tindr la corona de l'imperi per el casament amb la princesa,
llavors s com si conquerir el mn sigues fcil i t moltes ganes de compartir la seva alegria
amb el duc de macednia, Diafebus.
Va agafar un reliquiari on la princesa va posar les mans per fer el jurament de igualtat.
Captol 273
La princesa li rplica a Tirant que l'estima (la por a estar avergonyida l'havien frenat fins ara),
que s el millor que pot posseir i que l'nic mal que s'hi imagina ser l'absncia dell, l'nic
consol s que desprs tornar.

Captol 274
Tirant li dedica unes paraules boniques com alabana , amb lobjectiu de declarar-li el seu amor
a la princesa Carmesina i agraint-li lacceptaci dels seus treballs. Desprs de les paraules , la
princesa no triga en comenar a parlar amb ell. (""li diu que seria millor tenir aventures amb ella
abans d'anar-se'n, que la respectaria i no faria res que ella no volgus"")
-Ms tard lemperador fa una gran festa en honor del cavaller , i aquest demana ajuda a
Plaerdemavida per anar a veure a Carmesina a la nit. Tirant i Carmesina es troben , es besen i
parlen.
Captol 280
Amb lajuda de Plaerdemavida , Tirant aconsegueix anar a lhabitaci de Carmesina a la nit .
Tirant besant-la i despullant-la la deixa al llit . Carmesina quan veu a Tirant al seu costat
despullat i que vol arravatar-li la seva virginitat , plora i es lamenta del que estava fent.

Captol 281
Carmesina plorant i amb la m tremolosa es va lamentar molt de voler perdre la seva virginitat ,
i sho diu a Tirant , que encara no pot ser per que ella lestima a ell . Veient aix el cavaller , ho
va entendre i van passar-se la nit jugant els dos , fent-se carcies.
Quan va comenar el dia , abans que la gent del palau saixequs , Tirant sen va anar amb
molta passi i angoixa.
-Lemperador fa una festa a Tirant , Plaerdemavida el renya perqu Carmesina conserva la
virginitat i la Viuda Reposada ha preparat una trampa a Tirant .

Captol 283
La Viuda Reposada li diu que estima a Tirant i que s'est ficant en unba bassa d'oli i estar
dolorit, i que ella el pot ajudar. La Viuda, plena de malcia, li volia ensenyar per misericrdia la
veritat a Tirant. Per aix, va quedar amb ell a la casa d'una vella, don hi havia visi de lhort.
Per poder viure l'hort hi havia un joc de miralls. La viuda va anar-se'n a la cambra de la
princesa i li va dir que els metges diuen que si dorm agafar una malaltia i li aconsella anar a
l'hort. Tirant veia qu passava a l hort pel joc despills del recinte. La Viuda va despatxar a la
ciutat de Pera al negre hortol, mentre feia vestir a Plaerdemavida amb la careta del negre

(moro). Li va dir a la princesa que per ordre facultativa calia eixir a prendre aire a lhort per a
perdre la son de tant de dormir. All va tindre joc tot un conjunt de coquetejos que feien riure la
princesa, la va tocar per tot el cos, besar i no parava de dir declaracions d'amor (estaven
jugant). I emntre la Viuda mirava fingint dolor a a Tirant. Daqu van passar a una cambra
tancada on Tirant tot desficis no podia veure qu passava. Ara b, imaginava el pitjor. Aix, va
comenar a lamentar-se fins que va arribar la Viuda Reposada disposta a consolar-lo com fera
falta.
*conhort: significat buscar
Captol 284
Visi ertica de la Viuda Reposada de consolaci a Tirant.: li diu que la princesa no valora res i
es fa la dolorida treient-se les mamelles i dient que amb aquestes ha alimentat a la princesa i
es fa la molt melanclica
-Tirant comprova com Carmesina l'ha trat amb Lauseta. Els plans de la Viuda estan tenint xit,
aprofitatnt la situaci intenta forar l'amor amb Tirant, per aquest la rebutja, fuig i desesperat
degolla l'hortol negre.
-Els Turcs guanyen batalles i agafen presoers cristians, entre els quals est Diafebus a ms,
Tirant est molt malalt i s'ha tornat a trencar la cama. Aconsegueixen salvar-lo d'una mort
annciada. Decideix anar a la batalla (sense acomiadar-se de la princesa: li fa el buit la ignora
des de la seva traici). Quan el vaixel estava a punt de partir, Plaerdemavida (per ordre de la
princesa) entre al vaixell i li pregunta el per qu de la seva conducta amb la princesa,
desmenteix el que ha dit la Viuda, Hiplit surt del vaixell per anar a buscar la disfressa d'hortol.
-Plaerdemavida no t temps de sortir del vaixell, hi ha una tempesta i van a la deriva.
Naufraguen a les costes de Berberia i es junten desprs: a ella la recull un moro vell i Tirant es
refugia en una cova i s recollir per un alt dignatari (Cabdillo). Tirant oculta la seva identitat.
Finalment el fill del Cabdillo el fa empresonar
-Intuint que Tirant s bon cavaller el treuen de la pres perqu els ajudi a combatre, despres de
guanyar-se el seu reconeixement, l'alliberen. Maragdinga (que estava promesa amb el fill de
Cabdillo) s'enamora de Tirant. Tirant promet no sortir del pas fins derroar a Escariano, per
aquest no vol deixar les armes si no es casa Tirant amb Maragdina.
-Amb ajuda d'un jueu el rei Escariano entra a la ciutat d Tremissn, mata el rei, els dos fills i el
fill del Cabdillo, rapta a Maragdina i la tanca en un castell. Tirant aconsegueix alliberar-la i
empresonar el rei Escariano. Ella es declara, per ell diu que est enamorat d'una altra.
Aconsegueix aprofitant el seu amor escampar el cristianisme i bateja tant a ella com el rei (que
eren moros al cristianisme). Jura amb el rei amistad i Tirant emprn una campanya
d'evangelitzaci a frica.
-Maragdina, desprs de la mort del seu pare i germans s reina de Tremissn i es casa amb
Escariano seguint consell de Tirant (ara a crrec de capit dels regnes africans, ara cristians).
Encara hi ha gent que vol ser mora i Escariano mata a Cabdillo per aquesta ra (a Tirant no li
agrada aquest acte). I comena batalla moros-cristians.
-Els moros demanen la pau als cristians amb una donzella que estava al servei d'una senyora
(era Plaerdemavida). Plaerdemavida finalment li rebela la seva identitat. Tirant nomena el
senyor d'Agramnt (li havia ajudat a combatre i es creia mort pel naugfragi) i el casa amb
Plerdemavida
-Tirant s'entera que Carmesina el tenia per mort i s'havia anat a un monestir i demanen la seva
ajuda a Constantinoble, pequ els turcs esn all. Quan la viuda s'entera que est tornant, es
treu la vida. Plaerdemavida tamb es trobava a Constantinoble.

Captol 434

Tirant amb un altre home i disfressat desembarca a Constantinoble i entren dient que sn
servidors de Tirant. Estava a Constantinoble per parlar amb lemperador, i aprofita per acudir
en secret davant de la presncia de la reina de Fes (Plaerdemavida), la qual prepara una
trobada en el llit amb la princesa, s'alegra de que estigui aqu i diu que les seves pregries han
funcionat, perqu ell ha tornat. Plerdemavida vol suplicar a la princesa que dormi amb ella per
parlar. Tirant apareix.

Captol 435
Desprs d'unes paraules de la reina,Tirant li dona les grcies per el que ha fet per ell, i la reina
li diu que no fa falta i que no perdi temps, que es despulli.
Tirant es treu la roba, la reina li agafa de la m i l'emporta al llit de la princesa. La reina sen va i
Tirant es fica al llit amb la princesa.
Captol 436
La princesa li diu a Tirant que descansi i no faci servir la fora perqu una donzella no podia
resistir tanta fora, la princesa li diu coses fins que escolta, mira la teva princesa morta.
Tirant escoltant aix s'aixeca rpidament del llit pensant que l'havia mort, i sen va corrent a
buscar a la reina per que li ajudes.
La reina en veure'l li llena aigua a la cara i Tirant recobra el sentit.
Captol 437
La princesa no esta contenta amb el que ha fet el Tirant i li diu que no ha sigut un cavaller i que
l'ha ofs, hauria d'haver esperat a fer una ceremnia.
La reina li diu a la princesa que si que sap de fer llgrimes i que no sigui beneita que les armes
d'un cavaller no fan mal a una donzella perqu la princesa no vol entrar en baralles i es calla.
La reina sen va i Tirant i la princesa dormen junts.
-L'endem Tirant parla amb l'emperador i amb Hiplit (s'havia quedat el crrec de capit en la
seva absncia) i parlen de pactes de guerra.
-Estefamia li demana a Tirant que rescati al seu marit (Diafebus). Tirant triomfa a la guerra,
lliberen els presoners i el senyor Agramut (marit de Plaerdemavia), el rei de Siclia arriben.
Triant es rebut com un heroi i lliberador de l'Imperi. Es celebren festes i l'emperador premia a
Tirant amb la m de Carmesina i csar de l'Imperi. Arriba tambe Escariano i Margdina . Tirant i
Escariano alliberen encara a terres i la victria final es celebra a la
cort.
Captol 467
Tirant estava esperant que li deixesin entrar a Constantinoble, pequ l'antic emperador estava
fent tirar murs pequ el carro imperial cabs. Mentre espera contrau pulmonia i s portat a la
ciutat en braos. Van venir els miors metges per no el van poder curar. Tirant sabia que es
moriria i va demanar confessi. Van portar la notcia a Constantinoble. La confessi va acabar i
va dir les segents paraules:
Captol 470
Va escriure unes paraules d'amor a la seva princesa, dient-li que ella era el premi de totes les
batalles i que li hauria agradat morir als seus braos, que l'estima i que ella continui visquent
per ell
Captol 471

Desprs de fer el seu testament, va demanar que el portssin a Constantinoble, pequ la seva
gran procupaci era morir-se sense veure la princesa.. L'emperador va fer anar a buscar a
Tirant al duc de macednia i l'hipolit amb els metges. Es va acomiadar d'ells i va morir en
braos del duc. Tots va plorar, pque`Tirant era estimat per tothom. Van portar el cos a
constantinoble pequ els metges l'embalsin i el van vestir gloriosament, el van portar a
l'esglsia major i el van posar en un gran llit amb l'espasa. Quan l'emperador es va asabentar,
es va esquinar la seba tnica imperial, es va lamentar i va dir unes paraules.
Captol 472
LEmperador realitza un discurs de lamentaci degut a la mort de Tirant i aquest s enterrat a
lalba. La princesa, en veure tota la gent plorant, tem per la vida del seu pare i pregunta que ha
passat. La viuda de Montsant li fa saber de la mort de Tirant, i la princesa, despres de
desmaiar-se, entre sanglots i sospirs, es vesteix amb les seves robes de bodes, mentre que
tothom va de dol.
Captol 473
La princesa Carmesina es lamenta per la mort de Tirant pronunciant unes paraules de dolor i
seguidament llanant-se sobre el seu cos i besant la seva boca freda. El va besar tant fort, que
es va trencar el nas. Li demana la cmisa que li va dormar, la rentar amb les seves llgrimes i
amb el rovell de les seves armes i deprs, la posar a la tomba dels 2. Plora molt.
*diu que no havia durat poc el dol pel seu germ
Captol 474
Carmesina continua lamentant-se i plorant, deia que devia haver mort al nrixer i aix
s'estalviaria aquest dolor i que ara noms vol morir, per tant, el seu pare, afligit, diu als gurdies
que la portin a la seva habitaci. De cam li diu que ha de deixar de plorar i mostrar una cara
alegre. Quan la princesa s a lhabitaci amb les seves donzelles, la seva mare lEmperadriu,
entra a parlar amb ella per no respon perqu no pot parlar pel seu dolor, estava ms viva que
morta, no li qudaven llgrimes i li sortia sang del cos. La mare li diu que aix no es manera de
celebrar festes.
-Carmesina es confesa, fa el testament, fa hereva la seva mare. Mor del dolor, sobre el cos de
Tirant. Tamb mor l'emeprador, que no ha pogut suportar la notcia de la seva filla.

Captol 479
Desprs de morir la princesa, lemperadriu trista per la seva mort perd el coneixement i els
metges no poden fer res per tornar-la en s. LHiplit es queda al costat de lemperadriu fins que
torna a despertar-se, i lemperadriu li demana a lHiplit (el seu estimat) que sencarregui dels
funerals de lemperador, de la seva filla la princesa i de Tirant. L'Hiplit no estava trist del tot,
pequ desprs dla mort de Tirant, ell seria emperador i confiava en l'amor que sentia ella per
ell. L' Hiplit tot seguit demana als cirurgians que sencarreguin dels cossos morts, i fa una
crida per la ciutat perqu la gent que volgus portar el dol els hi donarien la roba. Al dia segent
decideixen fer la sepultura al quinz dia desprs de la mort de lemperador i fan venir a fer
honor a la sepultura al rei Escariano.(ja que no havia pogut fer honor a les bodes)
Captol 480
Mentres que la gent es preparava per els funerals, lHiplit va fer reunir en una cambra, el rei de

Siclia i el rei de Fes, el duc de Macednia, el marqus de Liana i el vescompte de Branches i

alguns altres. Entre tots van parlar sobre qui seria el nou emperador ja que Tirant havia mort.
Van demanar els testaments de Tirant i deixaven dhereu a lHiplit (ja que en el testament de la
princesa ella s'ho donava a la seva mare), i ning es va oposar a ell i li van demanar que
desprs dels funerals es cass amb lemperadriu.
-Es casen i s'acorda la pau amb els Turcs durant 100 anys. El rei Felip de Siclia torna les
seves terres. L'emperador ordena el rei Fes (Agramunt) i un vescomte que portin els cossos de
Tirant i Carmesina a Bretanya. Hiplit posa en llibertat el sold i el Gran Turc desprs d'un
temps
-L'emperatriu mor als 3 anys i Hiplit es casa amb la filla del rei d'Anglaterra i t 5 fills. El
primognit (HIplit) ser un magnfic cavaller.