L’ explicació

metafísica de
la realitat

Aristòtil contemplant un bust d’Homer,

de Rembrandt

Filosofia BATXILLERAT edebé © grupo edebé

1. La metafísica i l’estudi del ser
La metafísica es pregunta pel ser de l’ens. Ara bé,
es pot dir que qualsevol ens és moltes coses i,
d’aquestes, moltes canvien amb el temps. El ser de
l’ens que busca la metafísica és la seva essència,
allò que roman a tot canvi, fixant la seva identitat.
Si res fos subjacent als canvis accidentals, definint
constantment allò que som, qualsevol canvi en el nostre
organisme ens donaria una identitat completament nova i,
com que tot està subjecte a canvi, com podríem saber què són
les coses?
Origen del terme
Andrònic de Rodes (s. I a. C.) va ser qui, encarregat
d’editar els textos d’Aristòtil, va anomenar Metafísica un
conjunt de textos mancats de títol en els quals es parlava
d’una filosofia primera.
«Metafísica», del grec tà metà tà phýsica, significa
literalment ‘més enllà de la física’. La metafísica
busca els primers principis que ordenen la realitat.
No només què són les coses sinó en què consisteix
ser, per a tot ens.
Filosofia BATXILLERAT
1.1. La realitat
L’idioma alemany té dos conceptes diferents per a
referir-se a la realitat, dels quals diferents filòsofs
n’han fet ús per a abordar la qüestió. Així, podem
parlar de la realitat en sentit de Realität (sentit
restrictiu), és a dir, de la realitat sensible, o de
Wirklichkeit (sentit ampli), referint-nos als
conceptes, a la consciència subjectiva d’un mateix
i del món, a l’essència, però també al passat i al
futur, ja que la Realität només comprèn allò que
tingui existència material, efectiva i present.
Per a Plató les Idees, és a dir, els conceptes, són més reals
que el món material, ja que les Idees són les essències de
totes les coses.
Cap filosofia és metafísica si no confia el
coneixement total al pur pensament. No és
metafísica cap tasca del pensament que es limiti a
complementar el coneixement científic.
edebé © grup edebé
 1.2. L’estudi del ser
«Hi ha una ciència que estudia el ser en tant que ser i allò
que li és propi. Aquesta ciència no es confon amb cap de
les anomenades ciències particulars, ja que cap d’elles
considera en general el ser en tant que ser, sinó únicament
una part del mateix».
Aristòtil, Metafísica.
Les aparences s’han considerat de dues maneres diferents:
Així, doncs, la metafísica és una ciència que serveix de base a
totes les ciències, és a dir, ciència primera, que s’ocupa del
ser.
Podem distingir entre:
• Ser com a accident, ja que els accidents (el color,
l’extensió, la quantitat…) en certa manera són alguna cosa,
encara que pròpiament no tinguin ser. Només el tenen en
sentit derivat quan són atributs de la substància.
• Ser substància, dit en sentit ple, de tenir entitat pròpia,
per tant de tenir atributs o accidents, que només són –tenen
ser– per aquesta raó.
Filosofia BATXILLERAT
1.3. Realitat i aparença
No percebem la realitat directament sinó a través dels
sentits. Així, hem de distingir entre l’objecte que
percebem i l’objecte com el percebem. Comunament
s’anomena realitat al conjunt dels objectes tal i com
existeixen per ells mateixos, al marge de la nostra
percepció, i aparença a la manera com es presenten als
nostres sentits.
Ocultació
Les aparences moltes vegades són confuses i il·lusòries
perquè no aporten la claredat necessària per a
conèixer la veritat, és a dir, l’objecte tal i com és. Per
tant, la realitat mai es pot conèixer posant com a
fonament i punt de partida l’experiència; de l’estudi de
l’objecte tal i com se’ns apareix no se segueix el
coneixement de l’objecte tal i com és en si mateix.
Representació
El coneixement no només ha de partir de les aparences
sinó que les aparences són l’únic accés a la realitat
que pot tenir. De fet, ni l’oculten ni són realment
confuses; un bon estudi a partir de l’experiència
comporta un coneixement real de l’objecte.
edebé © grup edebé

1.4. El problema del no ser: el no-res
Pseudoidea
El no-res s’ha
definit com
Terme lògic
1.5. Orientacions de la metafísica
Monisme
La realitat s’origina i es constitueix
a partir d’un únic principi, a partir
del qual es desplega la pluralitat de
tot el que és.
Pluralisme
Hi ha una multiplicitat de principis
que regeixen la natura.
Filosofia BATXILLERAT
El no-res és un concepte contradictori, ja que diem que
el no-res és la negació del ser. Però en dir que és no ser
estem dient que és.
Segons Henri Bergson, no té significat perquè no es pot pensar ni
imaginar.
Una altra posició defineix el no-res com una estructura lògica sense
contingut, que compleix una funció lingüística però que no té referent ni
correspon a cap concepte.
Materialisme Essencialisme
Tot allò que té ser té una essència,
Els principis que ordenen la realitat
és a dir, una definició que
són, com la naturalesa que se’n
constitueix la seva identitat i per la
deriva, materials.
qual està determinat a allò que és.
Espiritualisme Existencialisme
L’ésser humà no té essència, sinó
La realitat material està que són les decisions que pren cada
estructurada a partir de principis individu les que determinen en cada
espirituals o ideals. moment qui és.
edebé © grup edebé
2. Metafísiques espiritualistes
2.1. Què és l’espiritualisme?
L’espiritualisme contempla l’existència d’una
realitat immaterial irreductible a l’experiència
sensible.
2.2. Plantejaments espiritualistes
L’idealisme platònic
La realitat immaterial és més real que la material, perquè
s’hi troben les idees perfectes i immutables de les quals es
deriva, en qualitat de còpia imperfecta, el món material.
Les idees, o essències, només podem assolir-les amb el
pensament, perquè són causa i donen a l’ésser tot allò que
percebem.
La realitat substancial cartesiana
Només existeixen tres substàncies:
• Res cogitans, substància pensant o ànima.
• Res extensa, substància material o món.
• Res infinita, substància divina o Déu.
Filosofia BATXILLERAT
L’absolutisme hegelià
La veritat es troba en la totalitat d’allò real, que és anomenat
Esperit Absolut. L’Absolut, cal dir, no és cap cosa, sinó que és el
tot il·limitat darrere del qual avancem. Com que la nostra
consciència és limitada, contraposem uns conceptes a uns
altres, però tota dualitat, és a dir, tota oposició fruit de la
finitud, és part d’un procés dialèctic a través del qual coneixem:
prenem consciència del món i de nosaltres mateixos. Per
exemple, la dualitat entre «realitat» i «aparença» com a
negació una de l’altra es pot resumir en dos moments de
consciència necessaris per a un subjecte que aspira a conèixer la
veritat, però que han de ser superats per a aquesta finalitat. La
dialèctica consisteix en una superació de conceptes contraris
que els inclou; si ens quedem en la mera afirmació d’una cosa
com a negació d’una altra, no arribem a la veritat. És necessari
integrar totes les contraposicions, resoldre la totalitat.
2.3. Problemes de l’espiritualisme
• Epistemològic. Resulta difícil determinar com hem de procedir
a conèixer allò que és immaterial, ja que no ens brinda dades
com ho fa l’experiència sensible.
• Ontològic. Una metafísica dualista ha d’explicar com es
relacionen realitats oposades.
• Antropològic. Així mateix ha d’explicar com es relacionen, en
l’ésser humà, cos i ànima.
edebé © grup edebé
3. Metafísiques materialistes
3.1. Què és el materialisme?
El materialisme nega l’existència de qualsevol realitat
immaterial, admetent-la només d’allò que Descartes
anomenava res extensa.
3.2. Plantejaments materialistes
L’atomisme clàssic
La realitat es compon d’àtoms que es mouen a l’atzar en el
buit. Aquests són indivisibles, homogenis i immutables, i
només es diferencien per la seva forma, la seva mida i la
seva posició.
El materialisme històric
Karl Marx, deixeble de Hegel, atribueix a la història un
procés dialèctic en què el motor són els sistemes de
producció i les condicions de vida materials.
Filosofia BATXILLERAT
3.3. Problemes del materialisme
Epistemològic
Com que les nostres sensacions subjectives són estats
mentals, i són l’únic accés que tenim a la realitat
material, és també problemàtic afirmar la seva
existència. Al cap i a la fi, les nostres sensacions podrien
ser efecte d’una causa desconeguda.
Antropològic
• El materialisme condueix al determinisme; com que
tot respon a lleis causals de la natura, la llibertat
no existeix.
• La ment es redueix a processos cerebrals.
Metafísic
Si la metafísica aspira a conèixer la realitat més enllà de
la materialitat, no podem parlar rigorosament d’una
metafísica materialista.
edebé © grup edebé
4. Actualitat de la metafísica
Consideració històrica de
4.1. Crítiques a la metafísica la metafísica

A més de les crítiques generals a la filosofia, a la És precís situar la metafísica, així com les crítiques que
metafísica se li ha objectat que: ha rebut, a la història de la filosofia perquè tinguin ple
• La metafísica no pot ser, como pretén, ciència sentit.
primera, ja que, de fet, ni tan sols es pot considerar
ciència perquè no sembla aportar coneixement •• En
En l’Antiguitat,
l’Antiguitat, ni
ni la
la metafísica
metafísica com
com aa ciència
ciència
objectiu. suprema
suprema nini la
la seva
seva tasca
tasca d’explicar
d’explicar la
la totalitat
totalitat
• No podem comprovar ni la veritat ni la falsedat de d’allò
d’allò real
real es
es posen
posen en en dubte.
dubte.
les proposicions metafísiques, perquè no permeten ni
una anàlisi lògico-matemàtica ni una comprovació •• En
En la
la modernitat,
modernitat, tanmateix,
tanmateix, la
la metafísica
metafísica
empírica. comença
comença aa serser qüestionada;
qüestionada; eses comença
comença aa
dubtar
dubtar de
de la
la possibilitat
possibilitat d’un
d’un saber
saber consistent
consistent
sobre
sobre la
la realitat.
realitat.
4.2. Vigència de la metafísica
•• En
En la
la contemporaneïtat,
contemporaneïtat, les les crítiques
crítiques aa la
la
metafísica
metafísica hanhan cobrat
cobrat veritable
veritable pes
pes ii
Kant va explicar la impossibilitat d’assolir un coneixement consistència,
objectiu i universal sobre l’ànima, el món en la seva totalitat i
consistència, dede manera
manera queque l’interès
l’interès de
de la
la
Déu. Això implica dir que la metafísica, bolcada en aquestes
filosofia
filosofia ja
ja no
no és
és generar
generar unun sistema
sistema que
que
qüestions, ni pot ser una ciència ni proporciona, en sentit expliqui
expliqui la
la totalitat
totalitat d’allò
d’allò existent
existent aa partir
partir d’un
d’un
estricte, coneixement. Les preguntes fonamentals de la oo d’uns quants principis rectors.
d’uns quants principis rectors.
metafísica, tanmateix, sorgeixen d’una tendència inevitable de
la raó humana.

Filosofia BATXILLERAT edebé © grup edebé

Presentació: L’explicació metafísica de la realitat
Projecte i edició: grup edebé

Direcció General: Antoni Garrido González

Direcció d’Edició de continguts educatius: Maria Banal Martínez
Direcció d’Educació Infantil i Àrees Artístiques, i edició de Filosofia: Marta Fiol Díaz
Direcció de Pedagogia: Santiago Centelles Cervera
Direcció de Producció: Joan López Navarro

Equip d’edició d’edebé:

Correcció: Rosana Rodríguez Marzo
Disseny gràfic: Lluís Vilardell Panicot

Col·laboradors:
Redacció: Gerard Asunción Guasch
Correcció: Montse Almeria Querol
Fotografia: flickr.com

Els editors han fet tot el possible per localitzar els titulars dels materials que apareixen a títol de citació a l’obra. Si involuntàriament se n’ha omès algun, els editors
repararan l’error quan sigui possible.

És propietat del grup edebé

© grup edebé, 2015
Passeig de San Juan Bosco, 62
08017 Barcelona
www.edebe.com

Filosofia BATXILLERAT edebé © grup edebé

Filosofia
BATXILLERAT

edebé

© grup edebé