U.4-Lexplicacio-metafisica-de-la...

user_1766275

Filosofía

1º Bachillerato

Estudios España

Reservados todos los derechos.

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
 La filosofia és un saber que inclou ciències, es caracteritza pel pensament racional,
sistemàtic i crític. Va néixer al s.VI a.C a Jònia, Grècia.

Història de la filosofia
Filosofia antiga: Neix a les colònies gregues de l'Àsia menor (Jònia). Comença al segle VI
a.C i acaba a la caiguda de l’imperi romà d'occident any 476. Es pregunten principalment
per l'origen de la natura. (Sòcrates-Plató)
Filosofia medieval: s'inicia al Segle V amb la caiguda de l’imperi romà (any 476).
Temàtica de la filosofia medieval: la fe i la raó. (Tomàs d’Aquino-Agustí d’Hipona)
Filosofia moderna: comença al segle XV amb l’inici del renaixement. Temàtiques:
l’humanisme i la cosmologia (Descartes-Hume-Locke)
Filosofia contemporània: des de la Revolució Francesa (any 1789) fins a l’actualitat. Es
defineix pel tarannà crític i l’actitud de denúncia i sospita. (Bertrand Russell-Jacques
Maritain)

BLOC 1 - LA METAFÍSICA I L’ESTUDI DEL SER

La metafísica és la branca més antiga de la filosofia que estudia la realitat com una totalitat,
en sentit ampli, és a dir tant la realitat física o material, tot allò que percebem pels sentits, i
la realitat no física o espiritual, tot allò que percebem segons la raó. L’objecte d’estudi de la
metafísica és el ser.

1.1. Origen del terme

Es diu que va ser Andrònic de Rodes, estudiant d’Aristòtil, qui va encunyar el terme
metafísica. Va ser qui va ordenar les obres d’Aristòtil i les va agrupar sota el títol de tà metà
tà physicá.

1.2. La realitat
La realitat es considera el conjunt de tot allò que existeix o és. I es divideix en:
-Realitat en sentit restrictiu, és aquella que ens envolta i de la qual podem tenir
experiència, tot el que podem observar a simple vista o amb instruments (àtoms,
planetes). Engloba només la realitat física.
-Realitat en sentit ampli, considera que no només existeix tot allò que podem captar
pels sentits sinó també realitats subjectives (la realitat que jo com a subjecte sento,
percebo, sentiments, idees, creences...), productes culturals (personatges literaris,
mitològics…), realitats immaterials o espirituals (la ment, Déu, la llibertat…), i
l'essència mateixa de les coses (substància)
És a dir, la realitat en sentit restrictiu, els éssers materials i observables, més les
realitats subjectives, productes culturals…

1.3. L’estudi del ser

Es pot percebre com a ontologia (l’estudi de l’ésser o de l’existència), o com segons la
metafísica ofereix una explicació per entendre’n el seu significat
Segons Aristòtil la metafísica o filosofia primera es caracteritza per:

-Ser una ciència diferent a les ciències particulars (física, biologia…), perquè és més
general, de fet constitueix la base de la resta de ciències.
-Ocupar-se del ser de manera general

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-9936534

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
 Aristòtil afirma que el ser es diu de moltes maneres i l’estudi comença amb un anàlisi de
lingüística:
-ús predicatiu en sentit ampli per exemple, Déu és bo, se li atribueix una propietat al nom.
-ús existencial en sentit ampli, Déu és, en aquest cas “és” fa referència a que existeix.
Aquesta distinció es pot reinterpretar amb:
-Ser com a accident. Se li atribueix una propietat o qualitat al verb. El subjecte no deixa de

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
ser el que és, només té unes altres característiques. Si afectem a l’accident el ser no es veu
afectat. (Ús predicatiu)
-Ser per si mateix o substància. Si afectem a la substància (subjecte) afectem al ser. (Ús
existencial)

1.4. Realitat i aparença

-Realitat: conjunt d’éssers i objectes que tenen existència per si mateixos. És allò que és.
-Aparença: forma en què apareix la realitat al subjecte que la percep. Lo que tu veus.
Percepció o interpretació subjectiva que una persona té sobre allò que està veient o
experimentant.
Postures: -Aparences=ocultació de la realitat →Defensen que com l’aparença ens
enganya no ens podem fiar dels nostres sentits. (molt més radical)
-Aparences=representació de la realitat →Defensen que l'aparença és allò
que percebem de la realitat i que per tant els sentits no ens enganyen

1.5. El problema del no ser: el no-res

-Ser: és allò que hi ha, allò que existeix, la realitat
-No-res: és la negació del ser, allò que no és, que no existeix o que no té realitat.

Problema→ com podem afirmar el no-res, o que una cosa no és, si només pel fet
d’anomenar-a ja té algun tipus d'existència.
Davant d’aquest problema es presenten dues postures:
-El no-res és una pseudoidea. Defensada per Henri Bergson, el no-res és un terme
sense significat, ja que no es pot imaginar ni pensar.
-El no-res és un terme lògic. Segons alguns pensadors es pot afirmar que el
no-res, en certa manera, és, perquè ens hi podem referir, per tant, segons ells el
no-res és una estructura lògica buida de contingut, però és.

1.6. Orientacions de la metafísica

Segons consideren que tot procedeix o no d’un principi únic (prové d’un arkhé o més d’un):
Monistes → Defensen que la realitat està constituïda a partir d’un únic principi o element.
Pluralistes → Consideren que els principis de la natura són múltiples.

Segons consideren que tot es redueix a allò material o no:

Materialistes → Centren el seu estudi de la realitat en la matèria, perquè consideren que
per explicar-la no és necessari recórrer a realitats espirituals
Espiritualistes → Consideren que els principis materials son insuficient per explicar la
realitat.

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-9936534

Las miraditas en la biblioteca me gustan muy calientes... y el sushi flambeado ¡Reserva aquí!
Filosofía
Banco de apuntes de la
 Segons consideren o no que l’ésser humà comparteix una mateixa naturalesa:
Essencialisme→ Postura que defensa que estem determinats. 1) Cada ésser té una
essència, 2) L'essència defineix allò que una cosa és, per tant, quan neixes ja està definit el
que ets. 3) Tot el que fem, és a dir com actuem, és conseqüència del que som. 4) La nostra
manera de ser ens marca la nostra manera d’actuar. EX: Si algú és tímid actuarà d’una
determinada manera.

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
Existencialisme→ 1) Els humans no compartim una essència. 2) Allò que siguem s'anirà
configurant a partir de la nostra manera de viure i d’actuar. 3) La nostra identitat es
construeix a partir de les nostres accions. 4) Podem triar les nostres accions, per tant
canviar el rumb de les nostres vides (no estem determinats). 5) EX: si una persona es
comporta d’una manera, està convertint-se en persona tímida

BLOC 2 - METAFÍSIQUES ESPIRITUALISTES

2.1. Què és l’espiritualisme?

L’espiritualisme és tota aquella realitat que podem percebre segons la raó i no els sentits.

2.2. Plantejaments espiritualistes

De totes les teories sobre la realitat que tenen una fonamentació espiritualista o idealista les
més representatives són: l’idealisme platònic i la realitat substancial cartesiana.

-L'idealisme platònic
Segons Plató l'autèntica realitat és la intel·ligible, és a dir el món de les idees, formada per
idees eternes (ni neixen, ni moren), immutables (no canvien) i perfectes. Són imperceptibles
pels sentits ja que només pot captar-les l’enteniment. En canvi el món sensible o món
material de les coses només són còpies o representacions de l'autèntica realitat (de les
idees del món intel·ligible), és imperfecte, canviant, temporal i mortal.

-La realitat substancial cartesiana

Segons Descartes només hi ha tres substàncies de les quals podem afirmar que tenen
existència per elles mateixes. Per Descartes l’única substància que existeix com a tal és la
substància divina o Déu, i les altres dos existeixen perquè es basen en aquesta.
-Res cogitans. Substància pesant o ànima→la raó
-Res extensa. Substància material o món→realitat imperfecta, finita i creada
-Res infinita. Substància divina o Déu→es caracteritza per ser perfecta, eterna i infinita

2.3. Problemes de l’espiritualisme

-Problema epistemològic. Segons els filòsofs espiritualistes és possible un coneixement
racional i fiable de les realitats espirituals però les contradiccions i replantejaments de les
teories fan que això sigui un tema problemàtic.
-Problema ontològic. Al parlar de diferents realitats s'ha de donar explicacions de com
relacionar-les, i totes les explicacions que s’han tingut fins ara no han sigut gaire
satisfactòries.
-Problema antropològic. Des de la perspectiva espiritualista, l’ésser humà és
aproximadament la unió de dues realitats de naturalesa diferents (cos-material i
ànima-espiritual), és una qüestió delicada i produeix reflexions filosòfiques.

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-9936534

Las miraditas en la biblioteca me gustan muy calientes... y el sushi flambeado ¡Reserva aquí!
 BLOC 3 - METAFÍSIQUES MATERIALISTES

3.1. Què és el materialisme?

El materialisme és el conjunt de teories que neguen l’existència de realitats espirituals. Les
metafísiques materialistes són totes aquelles que només admeten l’existència real de la
natura o substància extensa. Neguen l’existència de Déu i identifiquen la ment amb el cos o
el cervell.

3.2. Plantejaments materialistes

Les dues principals teories materialistes són l’atomisme clàssic i el materialisme històric.

-L’atomisme clàssic
Segons Demòcrit i Leucip la realitat es redueix a àtoms i buit. Els àtoms són partícules
imperceptibles a simple vista, però que componen tot allò real. Tots els sers que podem
percebre són combinacions d’àtoms i els canvis que veiem a la natura són a causa de la
recombinació dels àtoms que s’ajunten amb l’amor i es separen amb l'odi.

-El materialisme històric

Segons Marx la història i tot el procés humà o natural tenen causes materials. El que
determina com nosaltres som o pensem, és el moment de vida que ens a tocat viure,
l’època històrica, la família, el lloc… Marx determina com pitjor està l’economia més
incrementen les creences.

3.3. Problemes del materialisme

-Problema epistemològic. Com podem afirmar l’existència de realitats materials si les
nostres sensacions són subjectives, són estats mentals és impossible saber si estan
provocades per una realitat material independent a la nostra ment, és impossible cap
experiència-coneixement.
-Problema antropològic.
-El determinisme. Si tots els successos del món estan marcats per un destí, perquè
el que ha tocat viure, si tot té una causa que és possible conèixer o predir, on queda
la llibertat humana?
El mecanicisme comporta una visió determinista de l’esdevenir natural i humà que
dificulta la defensa de la llibertat humana.
-Ment i cervell. Segons el materialisme ment i cervell són el mateix, ja que els
nostres estats mentals es poden identificar amb estats neuronals del cervell, però
aquesta identificació s’oposa a les nostres intuïcions bàsiques, segons les quals els
estats i processos mentals tenen propietats essencialment diferents de les propietats
de les connexions nervioses.
-Problema metafísic. És contradictori parlar de metafísiques materialistes ja que la
metafísica estudia la realitat que va més enllà de la realitat física i el materialisme nega
l'existència d’aquesta realitat. Els metafísics materialistes ho defensaven dient que van
estudiar tota la realitat i van arribar a la conclusió que la totalitat de la realitat és material.

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-9936534

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.