EXEMPLE DE COMENTARI DE TEXT RESOLT

Llegeix el text i respon les preguntes.

“En la vida diària acceptem com a certes moltes coses que, després d’una anàlisi més rigorosa, ens

apareixen tan plenes d’evidents contradiccions , que tan sols un gran esforç de pensament ens permet saber

el que realment podem creure(…).Així resulta evident que la taula real, si és que realment existeix, no és la

mateixa que experimentem directament per mitjà de la vista, l'oïda o el tacte. La taula real, si és que

realment existeix, no és, en absolut immediatament coneguda, sinó que ha de ser inferida del que ens és

immediatament conegut. A partir d’aquí apareixen dos problemes realment difícils; primer, ¿existeix

efectivament una taula real?, i segon, en cas afirmatiu, ¿quina mena d’objecte pot ser?”

Bertrand RUSSELL. Els problemes de la filosofia.

1. Explica breument la idea principal del text i la resta d’idees relacionades.

2. Quin sentit té la frase del text: “La taula real, si és que realment existeix, no és, en absolut
immediatament coneguda, sinó que ha de ser inferida del que ens és immediatament conegut.” i
com la pots explicar a partir dels coneixements que has après a classe?
1. Segons l’autor, no coneixem els objectes reals directament, sinó que els deduïm a partir del que ens
mostren els nostres sentits. A partir d’aquesta afirmació, l’autor es pregunta si els objectes reals
existeixen i quin tipus d’objectes són.

2. Amb aquesta frase, l’autor vol dir que no podem conèixer els objectes reals directament, sinó que
coneixem a través del que ens mostren els sentits mitjançant la percepció. Per això l’autor ens diu
que la taula “no és immediatament coneguda, sinó que ha de ser inferida del que és immediatament
conegut”, referint-se a la mediació que fan els sentits en el procés del coneixement. Podem
relacionar el significat d’aquesta frase amb l’explicació fenomenològica del coneixement. En aquesta
explicació el coneixement es produeix quan el subjecte (qui coneix) capta l’objecte (allò conegut), o
l’aprehen, a través de la percepció i se’n forma una representació mental. Entre el subjecte i
l’objecte hi ha una relació en la que el subjecte sempre tendeix a un objecte (intencionalitat) ja que
la nostra consciència (en el sentit de coneixement) mai pot estar buida de contingut, sempre està
ocupada per algun objecte. L’objecte no només pot ser una representació mental d’un objecte real,
que és al que fa referència el text, sinó que també pot ser un objecte ideal, fruit del nostre
pensament o imaginació; o bé un valor, que és tot allò que els primers i els segons causen en el
subjecte i que està relacionat amb les qualitats dels objectes.