Morozov, E. 2015.

“La locura del solucionismo tecnológico”

Madrid: Katz Editores

Autora ressenya: Mónica Fernández

El llibre d’Evgeny Morozov ens porta a obrir la caixa negra del solucionisme i
l’internet-centrisme amb reflexions que ens parlen de la vinculació i equilibri entre
el com i el perquè de les solucions en la tecnologia, interpel.lant-nos sobre la
ideologia inevitable de l’internet-centrisme.
L’autor va desgranant amb una exhaustiva informació de casos reals i solucions
tecnològiques, la importància de fer un pas enrere, prendre distància i preguntar-
nos el perquè de la solució i no deixar-nos enlluernar per la perfecció, estètica i
eficàcia de la solució.
També ens porta per un viatge en el temps de la tecnologia per qüestionar-nos
observant i reflexionant l’efecte que té sobre la societat, el perquè d’aquesta en
un abans i després de les innovacions dins la nostra societat. En el llibre
emfatitza el fet diferencial de la humanitat dins el binomi tecnologia-societat,
parlant-nos del necessari desenvolupament de la humanitat en un entorn on
l’error, la imperfecció, l’oblit, l’imprevist sigui possible podent crear identitats
autònomes i creatives.
Un altre qüestió important que Morozov reflexiona és la força d’internet que com
un fil invisible ens empeny de forma intangible i inexorable a la construcció d’un
món nou edificat amb uns pilars d’evolució tecnològica “natural” creant edificis
bells, transparents, eficients, lògics on els humans viuen en un entorn perfecte
pel seu desenvolupament sense fissures ni friccions, “un món feliç” que no és
qüestionar l’origen de què està fet, per a què serveix, qui l’ha construït…és el
món de l’instant perpetu, sostingut per la perfecció.
El teixit de l’argument del llibre està format per la matèria primera més important
per l’autor les dades que deriven en estadístiques, quantificació, perfils, una
homogeneïtzació que ens porta a una narrativa numèrica lluny de l’experiència
personal i la imaginació.
El debat que promou el llibre sobre el solucionisme és molt incisiu, sentint-se el
lector interpel.lat sobre la política de transformació de la tecnologia: com es
produeix, quina ideologia té, en quin context es desenvolupa, quin “script” hi ha
darrere i centra el debat del desenvolupament humà amb la tecnologia des de la
sociologia i la psicologia.
Valora el diàleg de l’artefacte amb la persona, no com usuari asèptic, si no com
a persona amb desenvolupament constant, on la fricció amb la tecnologia ens
pot portar a quelcom més important que les respostes o solucions, les preguntes.

1 
 
 “El disseny mai és silenciòs i sempre té implicacions morals i ètiques i
sempre exclou o inclou algú.” (Frisach, 2019)
La responsabilitat del disseny com a professió política és el primer pas que ens
proposa Morozov per no caure en les limitacions artificials del funcionalisme i
transcendir les limitacions des del dubte radical del solucionisme.
En el llibre l’autor defineix conceptes actuals projectant-los més enllà del seu
significat, mostrant-nos com tenyeixen la vida. El terme globalitat pels
tecnòcrates té un valor nou per la humanitat, es presenta com una nova escala
de mesura, rearmant el nostre cervell en un context homogeni, extens i únic on
poder trobar el lloc i el codi que ens pertoca. Com a control i vigilància,
recodificant i reterritorialitzant les minories? O deixant les minories fora de forma
invisible, forçades per no seguir els perfils establerts, sent sospitosos només pel
fet de voler privacitat i autenticitat?
“…cuando las personas reclaman el derecho de plantear ellas mismas sus
propios problemas y de determinar al menos las condiciones particulares
bajo éstos pueden recibir una solución más general…” (Deleuze, 2004)
La importància de la història de la tecnologia que introdueix Morozov en el seu
argument, ens porta a una certa alliberació. Ens porta a qüestionar la tecnologia
en els seus orígens, oportunitats i limitacions en el temps, on aquest ens porta a
avaluar, compensar i discriminar a curt i llarg termini les innovacions en un
constant anar i venir dinàmic i obert.
“…la cuestión no es lo que hacen, sino con qué efectividad lo hacen y qué
son capaces de hacer que no pueda lograrse de otro modo…¿Cómo
deberían valorarse las afirmaciones relativas a la importancia de
determinadas tecnologías?...resulta imprescindible distinguir entre
innovación y uso…” (Edgerton , 2007)
La possibilitat de convivència de diferents tecnologies per no perdre la identitat,
privacitat i autonomia és important per Morozov. Al llarg de la història creences
de pèrdua no deixaven veure la transformació de la societat en formes noves i
inesperades.
El llibre fa sortir a la superfície el valor de les decisions difícils i desafiants a les
quals l’home es troba constantment en el seu desenvolupament en vers
l’enlluernadora opció de veritat absoluta que ofereix internet amb la seva eficàcia
i simplicitat. El solucionisme per Morozov ens treu les converses, les
deliberacions morals importants substituint el raonament. Les distraccions, els
incentius, els jocs, les recompenses immediates transformen el
desenvolupament basat en arguments per accions desitjades instantànies,
“reseteant” les expectatives humanes i creant consumidors passius com entitats
monolítiques amb interessos fixes i clars.

2 
 
En el llibre el lector troba originals solucions a la internet-centrisme, solucions
alternatives al seguiment d’una ideologia a cegues, passant per legislar la
tecnologia, fer auditories periòdiques externes, crear filtres digitals a
l’arquitectura d’internet, portar les anomalies inconvenients o inquietants a
debats acotats de controvèrsia pública oberts i dinàmics, regular la privacitat,
establir drets sobre les nostres dades.
L’autor contraposa la part humana i digital no deixant marge a la indiferència o
la passivitat. La força dels arguments semblen ser directament proporcionals a
la força d’atracció inevitable i contundent del solucionisme, deixant impregnat el
relat de certa foscor perceben entre llums i ombres una resistència que no deixa
potser sortir a la superfície el possible assemblatge de la tecnologia i la
humanitat.
“Un intermediario, en mi vocabulario, es lo que transporta significado
o fuerza sin transformación: definir sus datos de entrada basta para definir
sus datos de salida. Para todo propósito práctico un intermediario puede
considerarse no solo una caja negra sino también una caja negra que
funciona como una unidad, aunque internamente esté compuesta de
muchas partes. Los mediadores, en cambio, no pueden considerarse solo
uno; pueden funcionar como uno, nada, varios o infinito. Sus datos de
entrada nunca predicen bien los de salida; su especificidad debe tomarse
en cuenta cada vez…La vida social, en este sentido, es una vida llena de
intermediarios.” (Jiménez, 2014)
En l’epíleg Morozov reconeix l’excessiva utilització d’“ismes” en el seu llenguatge
pel qual es percep una certa necessitat d’acotar i definir contra que està lluitant
per poder veure un horitzó no ja d’esperança sinó de possibles alternatives.
També utilitza moltes referències a altres autors que estan a banda i banda de
la croada en un intent d’equilibrar forces i no sentir potser cert aïllament.
Finalment Morozov fa una immersió en la identitat de la humanitat intentant-la
portar a la superfície com a experiència pròpia que pot fer aflorar les qualitats
humanes més sorprenents i canviants. Per això portar a confrontar conceptes
com retenir vers recordar, esborrar vers oblidar o perdonar, perfecció vers
autenticitat, registrar vers experimentar, preservar vers deixar anar eleccions que
porten a llocs diferents buscant un paradís però pagant un alt cost perdent
singularitat, privacitat, diferència i elecció personal o buscant una vida incerta
amb dolor i frustració però que ens permet tenir experiències pròpies amb una
possible connexió nova i enriquidora amb la tecnologia.
Tenim un cervell amb una meravellosa plasticitat que pot tenyir la xarxa fixa
transcendint la part material entre home i tecnologia.
Referències

3 
 
Llibres:
Deleuze, Gilles (2004) "Minorías". En: Mil Mesetas. Capitalismo y esquizofrenia
Valencia: Pre-textos

Edgerton, David. (2007). "Relevancia". En: Innovación y tradición: historia de la

tecnología moderna. Barcelona: Crítica

Webs:

Frisach, Montse (2019) www.catorze.cat 31/10/2019

https://www.catorze.cat/noticia/13206/victor/papanek/dissenyador/activista 

Jiménez, Juan Ignacio (2014) www.meditacionessociologicas.cl 04/06/2014 

https://www.meditacionessociologicas.cl/2014/06/las‐dificultades‐de‐la‐teoria‐
exponiendo‐los‐ensamblajes‐de‐latour/

4